mètode de llatí - publicacions.ub.es · per convertir-la en l’oració passiva que li correspon,...

Mètode de llatí

Col·lecció UB 87

Mètode de llatí

Santiago Segura Munguía

Esther Artigas

Laura Cabré

Alexandra de Riquer

(traductores)

PRESENT D’INDICATIU DELS VERBS SUM I AMO (VEU ACTIVA)

ego su-m jo sóc ego am-o jo estimotu e-s tu ets tu ama-s tu estimesille es-t ell és ille ama-t ell estimanos su-mus nosaltres som nos ama-mus nosaltres estimemvos es-tis vosaltres sou vos ama-tis vosaltres estimeuilli su-nt ells són illi ama-nt ells estimen

Com es pot veure, les desinències del verb són, en la veu activa:

Aquestes desinències serveixen per a tots els temps d’indicatiu i de subjun-tiu, excepte per al perfet d’indicatiu, que en té unes d’especials.

S’empra la desinència -o, en lloc de -m, en el present d’indicatiu (tret delverb sum i els seus compostos), en el futur imperfet de la primera i de la segonaconjugacions, i en el futur perfet de les quatre conjugacions.

NOTES SINTÀCTIQUES AUXILIARS

1.ª El subjecte i el predicat nominal es posen en nominatiu.Rosa pulchra est, ‘la rosa és bonica’.

El subjecte d’un verb en infinitiu es posa en acusatiu.

PRIMERA PARTEXERCICIS

I. Primera declinacióTEMES EN -a. (Gramàtica, §§ 51-53)

PERSONES SINGULAR PLURAL

1.ª

2.ª

3.ª

-m, -o

-s

-t

-mus

-tis

-nt

2.ª El subjecte se suprimeix, generalment, si el verb va en la 1.ª o 2.ª per-sona (del singular o del plural), ja que les desinències personals per-meten sobreentendre’l:

Bona sum, ‘jo sóc bona’; bonae estis, ‘vosaltres sou bones’.3.ª Un nom en aposició concerta en cas amb la paraula a la qual es refereix:

Minerva, dea sapientiae, magna dea est, ‘Minerva, deessa de la sa-viesa, és una gran deessa’.

4.ª El verb concerta amb el subjecte en nombre i persona:Rosae pulchrae sunt, ‘les roses són boniques’.(Ego) rosas amo, ‘jo estimo les roses’ ( = ‘m’agraden les roses’).

5.ª Tal com s’acaba de veure en l’exemple anterior, el complement direc-te d’un verb transitiu es posa en acusatiu sense preposició:

Puella aram ornat, ‘la nena adorna l’altar’.6.ª El complement indirecte es posa en datiu:

Puella rosas dominae dat, ‘la nena dóna roses a la senyora’.7.ª El genitiu és el complement natural del nom:

Filia dominae, ‘la filla de la senyora’.8.ª L’ablatiu és el cas del complement circumstancial:

In insula incolae sunt, ‘a l’illa hi ha habitants’.9.ª En tots els exemples anteriors el verb va al final de la frase. És el més

freqüent en llatí.10.ª En llatí no existeix l’article. En la traducció al català es posa

l’indeterminat o el determinat, segons el que convingui: rosa, ‘una ro-sa’, ‘la rosa’.

VOCABULARI

SUBSTANTIUS

agric�la, -ae (m.) pagès, camperolancilla, -ae (f.) criadaaqu�la, -ae (f.) àligaara, -ae (f.) ara, altarauriga, -ae (m.) aurigabenevolentia, -ae (f.) benvolençacolumba, -ae (f.) colomdea, -ae (f.) deessaDiana, -ae (f.) Diana (deessa)dom�na, -ae (f.) senyorafab�la, -ae (f.) faulafera, -ae (f.) feragloria, -ae (f.) glòriahasta, -ae (f.) llançains�la, -ae (f.) illaluna, -ae (f.) llunaMinerva, -ae (f.) Minerva

nauta, -ae (m.) marinerpatrôna, -ae (f.) patronaprudentia, -ae (f.) prudènciapuella, -ae (f.) nenaregîna, -ae (f.) reinasagitta, -ae (f.) sagetaSicilia, -ae (f.) Sicíliasilva, -ae (f.) selvastatua, -ae (f.) estàtuastella, -ae (f.) estrellavia, -ae (f.) camí, viavictoria, -ae (f.) victòriavita, -ae (f.) vida

ADJECTIUS

bona, -ae (f.) bonamagna, -ae (f.) granparva, -ae (f.) petita

pulchra, -ae (f.) bonica

VERBS

amo, -âre, estimarfugo, -âre, fer fugir, foragitarlaudo, -âre, lloarmico, -âre, brillarmonstro, -âre, mostrarparo, -âre, prepararporto, -âre, portarspecto, -âre, mirar

PARAULES INVARIABLES

et (conj.) inam (conj.) carsaepe (adv.) sovintsemper (adv.) sempre

8 Mètode de llatí

I) ANALITZEU

Stellis, vitae, reginam, bonis, insulam, parvae, fabulis, aram, aquilae, mi-cat, monstrant, ornamus, fugatis, amant, laudo, laudatis, amas, micant. (Di-gueu totes les possibilitats).

II) ANALITZEU I TRADUÏU

Stellae micant. Vitam amamus. Regina bona est. Insulae parvae sunt. Fabu-las amatis. Ancilla, bona es et dominam amas. Nautae stellas spectant, nam stel-lae viam nautis monstrant. Puella pulchra est. Sumus agricolae. Puella aram or-nat. Puellae columbas amant. Aquilae columbas fugant. Bonas puellas lauda-mus. Minervam, deam magnam, laudatis. Diana est dea lunae. Laudatis pruden-tiam aurigae. Amamus Minervam, patronam puellarum.

III) POSEU EN LLATÍ

El mariner mira les estrelles. La reina estima les nenes bones. Minerva ésuna gran deessa. Vosaltres orneu els altars de les deesses amb roses. La cria-da prepara les roses per als altars. Sicília és una illa gran.

IV) LECTURA, ANÀLISI I TRADUCCIÓ

Poetae saepe laudant Minervam, mag-nam deam Graeciae. Minerva dea semperportat hastam et statuam Victoriae, namsaepe pugnat. Agricolae Minervae aras ro-sis ornant et benevolentiam et gloriam Mi-nervae laudant.

QÜESTIONS. a) Quin és el subjecte de laudant?Per què? Poseu aquesta paraula en datiu plural. b)Per què deam va en cas acusatiu? Poseu aquestaparaula en genitiu singular. c) Per què va en pluralel verb laudant? d) Com seria hastam, si en lloc deser complement directe fos subjecte? e) Expliqueula concordança de agricola i ornant. f) Hi ha algu-na paraula en aposició en aquest exercici? Quina?

V) LECTURA, ANÀLISI I TRADUCCIÓ

Puellae deam Dianam amant, nam Dia-na lunae et silvarum dea est. Diana tunicam

Exercicis 9

FIG. 1. Diana de Versalles. París.Louvre.

et sagittas portat. In silvis Diana feras captat sagittis. Dianae statuam rosis or-natis, nam magna dea est.

QÜESTIONS. a) Quin és el subjecte de amant? Com concerten les dues paraules? b) Quin ésel complement directe de portat? Per què? c) Quin cas és silvis? Digueu el genitiu plurald’aquesta paraula. d) Amb quina arma o instrument caça Diana? Per què va en ablatiu? e) De-clineu en plural rosis. f) En quin cas va statuam? Per què?

II. Primera declinacióTEMES EN -a. (PARTICULARITATS). (Gramàtica, § 53)

PRESENT D’INDICATIU DEL VERB AMO (VEU PASSIVA)

egotuillenosvosilli

am-o-rama-ris, -reama-turama-murama-miniama-ntur

jo sóc estimattu est estimatell és estimatnosaltres som estimatsvosaltres sou estimatsells són estimats

Les desinències dels presents i pretèrits imperfets de l’indicatiu i del sub-juntiu i les del futur imperfet en la veu passiva són:

PERSONES SINGULAR PLURAL

1.ª

2.ª

3.ª

-(o)r

-ris, -re

-tur

-mur

-mini

-ntur


A la frase ‘la nena estima la reina’ veiem un subjecte (‘la nena’), un verb tran-sitiu (‘estima’) i un complement directe (‘la reina’). Aquesta mateixa idea pot ex-pressar-se mitjançant la veu passiva: ‘la reina és estimada per la nena’. En aquestasegona frase trobem els següents elements: un subjecte pacient (‘la reina’), unsubjecte agent, que realitza l’acció (‘per la nena’) i el verb en veu passiva. En llatí,el subjecte pacient es posa en nominatiu; el verb, en passiva, concerta amb el sub-jecte pacient; el subjecte agent va en cas ablatiu (amb la preposició a o ab, si ésuna persona o cosa personificada; a davant de consonant; ab davant de vocal).

10 Mètode de llatí

Activapuella(S. nominatiu)‘la nena’

reginam(C.D., acusatiu)‘la reina’

amat(Verb, activa)‘estima’

‘la nena estima lareina’

Passivaa puella(S. ag., ablatiu)‘per la nena’

regina(S. pac., nominatiu)‘la reina’

amatur(Verb, passiva)‘és estimada’

‘la reina és estimadaper la nena’

VOCABULARI

SUBSTANTIUS

adv�na, -ae (m.) estrangercopiae, -�rum (f. pl.) tropesfem�na, -ae (f.) donainc�la, -ae (f.) l’habitantmatr�na, -ae (f.) matronaprocella, -ae (f.) tempestaterra, -ae (f.) terra

ADJECTIUS

honesta, -ae (f.) honradaimpr�ba, -ae (f.) dolenta

VERBS

aro, -�re, llaurarlib�ro, -�re, alliberarservo, -�re, conservar, salvar

vasto, -�re, devastarvitup�ro, -�re, vituperar


a, ab (prep.) de, per

I) ANALITZEU I TRADUÏU

1. Puella a domina laudatur. 2. Stellae a nautis spectantur. 3. Ab honestispuellis laudamini, sed ab improbis puellis vituperamur. 4. Ab advenis copiaeRomanae fugantur. 5. Regina ab incolis insulae amatur. 6. Magnis procellisterrae vastantur. 7. Patria ab incolis liberatur et servatur. 8. Terra ab agricolisaratur. (Traduïu-ho ara en activa, en català).

II) POSEU EN LLATÍ

La reina és lloada per les nenes. El mariner és estimat per les filles. Els al-tars són adornats amb roses per les senyores. Els mariners són foragitats perles tempestes. La pàtria és salvada pels mariners.

III) EXERCICI DE LECTURA, ANÀLISI I TRADUCCIÓ

Patria ab incolis saepe servatur, ab incolarum copiis liberatur et a poetislaudatur; a puellis, a feminis et a deabus amatur.

QÜESTIONS. a) Indiqueu els subjectes pacient i agent de servatur i justifiqueu la resposta.b) Quina paraula va amb la segona preposició ab, tenint en compte que ha de ser un ablatiu?Com es tradueix? c) Per què poetis i puellis porten la preposició a en lloc de ab? d) Poseu totala traducció en la veu activa (en català). e) Poseu incolis en genitiu plural i en acusatiu singu-lar. f) Per què són diferents les desinències de feminis i deabus?

Exercicis 11

��

��

��

��

III. Segona declinacióTEMES EN -o; NOMINATIU SINGULAR ACABAT EN -us (Gramàtica, §§ 54-58)


Una oració de verb transitiu consta, en la veu activa, de subjecte, verb icomplement directe.

Per convertir-la en l’oració passiva que li correspon, es transforma:A) El seu subjecte (en nominatiu), en un subjecte agent (en ablatiu, amb

la preposició a o ab, si és de persona).B) El seu complement directe (en acusatiu), en un subjecte pacient (en

nominatiu).C) El seu verb (en veu activa), en el mateix temps de la veu passiva, con-

certant en nombre i persona amb el subjecte pacient. Vegeu Gramàtica, §§237-238.

Puellae(S., nominatiu)

magistram(C.D., acusatiu)

salutant,(Verb, activa)

‘Les nenes saluden la mestra’.

A puellis(S. ag., ablatiu)

magistra(S. pac., nominatiu)

salutatur,(Verb, passiva)

‘La mestra és saludada per lesnenes’.

DominusA domino

bonum servumbonus servus

amat,amatur,

‘El senyor estima el bon criat’.‘El bon criat és estmat pel senyor’.

Les oracions en veu passiva poden, al seu torn, transformar-se en oracionsactives; per a això cal fer les mateixes operacions, però a l’inrevés:

Subjecte pacient (nominatiu) passa a complement directe (acusatiu).Subjecte agent (ablatiu) passa a subjecte (nominatiu).Verb (passiu) passa a la veu activa concertant amb el subjecte en nombre i

persona.

A puellis regina amatur = puellae reginam amant, ‘les nenes estimen lareina’.

A servis domini non amantur = servi dominos non amant, ‘els criats no es-timen els senyors’.


VOCABULARI

agnus, -i (m.) xaiam�cus, -i (m.) amican�mus, -i (m.) ànimaannus, -i (m.) anyav�rus, -i (m.) avaravus, -i (m.) avibarb�rus, -i (m.) bàrbarcampus, -i (m.) planuracapillus, -i (m.) cabellcapt�vus, -i (m.) captiudeus, -i (m.) déuequus, -i (m.) cavallfagus, -i (f.) faigfilius, -ii (m.) fillfluvius, -ii (m.) riufumus, -i (m.) fumgladius, -ii (m.) espasa

hortus, -i (m.) jardíhumus, -i (m.) terra, sòllaurus, -i (f.) llorerlectus, -i (m.) llitlocus, -i (m.) lloclucus, -i (m.) boscludus, -i (m.) joclupus, -i (m.) llopmalus, -i (f.) pomeramorbus, -i (m.) malaltianuntius, -ii (m.) missatgeroc�lus, -i (m.) ullpirus, -i (f.) pererapontus, -i (m.) marpop�lus, -i (m.) poblepop�lus, -i (f.) pollancreramus, -i (m.) branca

reus, -i (m.) reurivus, -i (m.) rierolscop�lus, -i (m.) escullservus, -i (m.) criat, esclausicarius, -ii (m.) sicarisocius, -ii (m.) companysomnus, -i (m.) sonsonus, -i (m.) sotaurus, -i (m.) torotrib�nus, -i (m.) tribútruncus, -i (m.) tronctum�lus, -i (m.) turó, túmultyrannus, -i (m.) tiràum�rus, -i (m.) espatllaventus, -i (m.) ventvicus, -i (m.) barri, llogaretvulgus, -i (n. i m.) la gent

I) ANALITZEU I TRADUÏU

Agnos, amici, animum, annorum, avaro, avus, barbarorum, campis, capil-los, captivorum, deos, fagus, filius, fluvium, fumo, gladios, hortos, humum,equorum, laurus, lectum, locorum, luci, ludis, lucus, lupi, malus, morbos, nun-tiis, oculos, pirus, pontus, populi, ramos, reos, rivo, scopuli, servos.

VOCABULARI

SUBSTANTIUS

aqua, -ae (f.) aiguacausa, -ae (f.) causacor�na, -ae (f.) coronadiscip�lus, -i (m.) deixebledom�nus, -i (m.) senyorHispania, -ae (f.) Hispàniainc�la, -ae (m.) habitantmed�cus, -i (m.) metgemurus, -i (m.) murallapraeda, -ae (f.) botí, presapugna, -ae (f.) lluitaripa, -ae (f.) ribavil�cus, -i (f.) masovervilla, -ae (f.) mas, granja

ADJECTIUS

bonus, -a, -um, boign�vus, -a, -um, mandrós

iniustus, -a, -um, injustper�tus, -a, -um, expert, peritRom�nus, -a, -um, romàstrenuus, -a, -um, valentturbulentus, -a, -um, tèrboltuus, -a, -um, teu

VERBS

administro, -�re, administrarag�to, -�re, agitarappello, -�re, cridarcapto, -�re, caçarcuro, -�re, tenir curadebil�to, -�re, debilitardelecto, -�re, agradardev�ro, -�re, devorardo, d�re, donardomo, -�re, domarexpugno, -�re, expugnar

hab�to, -�re, habitarimm�lo, -�re, immolarirr�go, -�re, regarnarro, -�re, narrarnuntio, -�re, anunciarpoto, -�re, beurerigo, -�re, regarsatio, -�re, sadollarseco, -�re, tallarspero, -�re, esperarvito, -�re, evitarvuln�ro, -�re, ferir


in (prep. amb Ac.) a; (amb Ab.) en, anon (adv.) notunc (adv.) aleshoresvalde (adv.) molt

Exercicis 13

II) ANALITZEU, TRADUÏU I POSEU EN PASSIVA (EN LLATÍ)

1. Dominus servos amat. 2. Lupi agnos devorant. 3. Nuntii pugnam na-rrant. 4. Medicus servorum morbos curat. 5. Servus rivi aqu� hortum irri-gat. 6. Romanorum socii gladiis barbaros fugant. 7. Ventus horti murosvastat et mali ramos agitat. 8. Ludus discipulorum animos delectat. 9. Po-puli altae fluvii ripas ornant. 10. Dominus servos bonos liberat. 11. Incolaemuros servant. 12. Poeta amicum appellat. 13. In pugna nautae sagittas vi-tant. 14. Agricola in silvis lupos gladio vulnerat. 15. Lupus et aquila prae-dam captant. 16. Ignavos amicos amici vituperant, sed bonos amicos valdelaudant. 17. Agricolae fagos altas non secant, nam fagi silvas ornant. 18.Scopulos periti nautae vitant. 19. Ventus et procellae nautarum animos nondebilitant. 20. Vilicus agnis herbas dat. 21. Servi equos domini curant. 22.Agricola tauros in campis domat, nam agricolae tauris campos arant. 23.Dominus pecuniam filiis dat.

III) ANALITZEU, TRADUÏU I POSEU LES FRASES EN ACTIVA (EN LLATÍ)

1. Avarus pecuni� non satiatur. 2. Dominus a servis laudatur. 3. Horti a ser-vis rigantur. 4. Amicus ab amico amatur. 5. Horti vento vastantur. 6. A barba-ris victoria nuntiatur. 7. Agnus lupo devoratur. 8. Bonus servus semper a do-mino laudatur. 9. Arae coronis a domini filiabus ornantur. 10. Via ab amicismonstratur. 11. Insula a barbaris expugnatur. 12. Morbi a medicis curantur. 13.Equi et tauri a Romanis inmolantur. 14. Vici ab incolis habitantur. 15. In domi-ni hortis altae fagi vento agitantur. 16. Lupus non amatur agno, nam agni incampis lupis devorantur. 17. Aqua nautae a filiabus datur. 18. Multae fabulae apoetis narrantur.

IV) EXERCICI DE LECTURA, ANÀLISI I TRADUCCIÓ

Lupus et agnus ad ripam fluvii aquam potant. Lupus agnum devorare spe-rat. Lupus tunc inquit (va dir): tu� caus� aqua turbulenta est. Agnus inquit: tupotas superior (més amunt); sed lupus iniustus agnum devorat.

QÜESTIONS. a) Quins són els subjectes de potant? Per què? b) Per què va aquam en acusa-tiu? c) En quin cas va fluvii? d) Quin és el complement directe de devorare? e) Digueu el sub-jecte i el complement directe de devorat; expliqueu per què. f) Poseu en veu passiva l’últimaoració.


IV. Segona declinacióTEMES EN -o; NOMINATIU SINGULAR ACABAT EN -er. (Gramàtica, §§ 59-60)

PRESENT D’INDICATIU. MANCA DE CARACTERÍSTICA MODAL-TEMPORAL

OBSERVACIONS

1.ª La -a final del tema de la l.ª conjugació forma, en contraure’s amb la-o de la desinència, en la 1.ª persona del singular, una -o: ama-o =amô.

2.ª En la 3.ª conjugació normal apareix una -i- (-u- davant -nt) com a vo-cal d’unió entre el tema i les desinències. En la veu passiva, la -� �- de la2.ª persona del singular canvia en -e- davant de -ris o -re.

3.ª En la 3.ª conjugació mixta i en la 4.ª conjugació hi ha una vocal d’unió-u- davant de -nt.

4.ª En la veu passiva, la -� �- de la 3.ª conjugació mixta canvia en -e- davantde -ris o -re.

5.ª Com que la 3.ª conjugació mixta intercala una -� �- en totes les personesdel present d’indicatiu, esdevé en aquest temps similar a la 4.ª.

PREPOSICIONS MÉS FREQÜENTS (Gramàtica, §§ 271-274)

A) Amb acusatiu.

Ad, ‘a’, ‘cap a’, ‘vora de’Nauta ad insulam navigat, ‘el mariner navega cap a l’illa’.Ancilla ad ianuam stat, ‘la criada està dreta vora la porta’.

Exercicis 15

N. PERS. 1.ª CONJ. 2.ª CONJ.

3.ª CONJ.

NORMAL

3.ª CONJ.

MIXTA 4.ª CONJ.

DESINÈNCIES

ACTIVES PASSIVES

SIN

GU

LA

R 1.ª2.ª3.ª

am(a)- (1)ama-ama-

dele-dele-dele-

leg-leg-i- (2)leg-i-

cap-i- (5)cap-i- (4)cap-i-

audi-audi-audi-

-o-s-t

-or-ris, -re-tur

PL

UR

AL 1.ª

2.ª3.ª

ama-ama-ama-

dele-dele-dele-

leg-i-leg-i-leg-u- (2)

cap-i-cap-i-cap-i-u- (3)

audi-audi-audi-u- (3)

-mus-tis-nt

-mur-mini-ntur

B) Amb acusatiu o ablatiu

In, amb acusatiu, indica “direcció”: ‘a’, ‘fins a’.Nauta in insulam navigat, ‘el mariner navega fins a l’illa’.

In, amb ablatiu, indica “lloc en”: ‘en’, ‘a’.Nauta in insula habitat, ‘el mariner viu en una illa’.

C) Amb ablatiu

A, ab, ‘de’, ‘des de’, ‘per’:Nauta ab insula navigat, ‘el mariner navega des de l’illa’.Nauta a filio vulneratur, ‘el mariner és ferit pel fill’.

Cum indica companyia o mode: ‘amb’:Nauta cum filio navigat, ‘el mariner navega amb el fill’.Nauta cum gaudio ad insulam navigat, ‘el mariner navega amb alegriacap a l’illa’.

De, ‘de’, ‘des de’:Nauta de muro in aquam cadit, ‘el mariner cau del mur a l’aigua’.

E, ex, ‘de’, ‘des de’:Nauta ex insula discedit, ‘el mariner surt de l’illa’.

CONJUNCIONS COORDINADES COPULATIVES (Vegeu § 332): et,-que, atque, ac, ‘i’

VOCABULARI

SUBSTANTIUS

ager, -gri (m.) campaper, apri (m.) porc senglararb�ter, -tri (m.) àrbitreculter, -tri (m.) ganivetdiligentia, -ae (f.) diligènciafaber, -bri (m.) artesàgener, -�ri (m.) gendrelib�ri, -�rum (m. pl.) fillsmagister, -tri (m.) mestre, capminister, -tri (m.) serventpatria, -ae (f.) pàtriapuer, -eri (m.) nensign�fer, -�ri (m.) banderer,

portaestendard, guiasocer, -�ri (m.) sogre

vir, viri (m.) homevesper, -�ri (m.) el vespre

ADJECTIUS

aeger, -gra, -grum, malaltasper, -�ra, -um, asprefrug�fer, -�ra, -um, fructiferimp�ger, -gra, -um, diligentimpr�bus, -a, -um, malvatint�ger, -gra, -um, íntegre, sencerliber, -�ra, -um, lliuremiser, -�ra, -um, miserablemultus, -a, -um, moltniger, -gra, -um, negrepiger, -gra, -um, peresóspulcher, -chra, -um, bonic

sacer, -cra, -um, sagrattener, -�ra, -um, tendre

VERBS

colo, -�re, conrearerudio, -�re, instruirhabeo, -�re, tenirlego, -�re, llegir, recollirsano, -�re, guarir, sanarvinco, -�re, vèncervivo, -�re, viure


numquam (adv.) mai


I) A) ANALITZEU I TRADUÏU (Indiqueu totes les possibilitats)

Agrorum pulchrorum, arbitris impigris, fabri impigri, generum pigrum, li-ber pulcher, liberis aegris, magistros integros, ministro aspero, pueri miseri,signiferi impigri, socero libero, vesperum pulchrum, viros sacros; vincis, ha-bes, legimus, colit, vivo, eruditur, coluntur, habemus, vincimus.

B) POSEU EN LLATÍ

Dels camps; els fills dels mestres; els nens peresosos; el sogre i els gendresde l’home peresós; els llibres bonics; els caps dels homes bons; el mestre delsnens; per als artesans diligents.


1. In agris aprum sagitta vulneratis. 2. Socer genero librum dat. 3. Caesar(Cèsar) socer Pompeii est, sed socer generum non amat et gener a socero vin-citur. 4. Magister pigros pueros non laudat, sed impigris pueris libros pulchrosdat. 5. Diligentia puerorum a magistro semper laudatur, nam pueri boni impi-gri sunt. 6. Magister libros pulchros liberis virorum bonorum dat. 7. Miserpuer oculos nigros habet. 8. Pueri et viri impigri multos libros legunt. 9. Pigeragricola nunquam agrum frugiferum colit. 10. Hispania liberorum virorum pa-tria est. 11. Miserum aprum in agris sagittis captamus. 12. Teneri agni lupis de-vorantur. 13. Pueri impigri in ludo sedent; libros pulchros legunt et a magistroerudiuntur. 14. Bonus agricola vir bonus est, agros frugiferos arat, pulchrasmalos et bonas piros colit; mali fecundae et piri frugiferae sunt. 15. Tenerapuella pulchra est et in agris vivit. 16. Medicus aegros pueros sanat. 17. Viro-rum improborum vita misera est et a viris integris non laudatur. 18. Socer ge-nero cultrum dat et gener cultro aprum vulnerat.

III) POSEU EN LLATÍ

Cacem senglars als camps. El sogre dóna al gendre un llibre bonic. Els lli-bres no són grats als nens peresosos. El mestre estima els nens diligents i nolloa els homes peresosos. Els fills del mestre tenen els ulls negres. El pagès di-ligent conrea pomeres i pereres fructíferes, llaura els camps i és lloat pels ho-mes bons. Els nens malalts són guarits pel metge.

IV) LECTURA, ANÁLISI I TRADUCCIÓ

Agricola aprum cultro vulnerat in agris et filiis monstrat. Agricola bonusvir est et pulchros pueros habet. Agricolae pueri libros legunt et a magistro lau-dantur. Sed apros non captant nam pueri parvi sunt.

Exercicis 17

QÜESTIONS. a) Quin és el subjecte de vulnerat? Per què? b) En quin cas estan aprum i cul-tro? Per què? c) Quin és el complement directe de habet? En quin cas està? Poseu aquestes pa-raules en genitiu plural. d) Amb quina paraula concerta vir? e) En quin cas està a magistro?Per què porta la preposició a? Quina funció fa en l’oració passiva? f) Quin és el subjecte pa-cient del verb laudantur? Quins tipus de subjecte hi ha en aquesta oració passiva? En quin casha d’anar cadascun d’ells?

V. Segona declinacióTEMES EN -o; NOMINATIU SINGULAR ACABAT EN -um. (Gramàtica, § 61)

PRETÈRIT IMPERFET D‘INDICATIU. CARACTERÍSTICA MODAL-TEMPORAL: -ba-

Vegeu Gramàtica, §§ 180-181.

OBSERVACIONS

1.ª Les conjugacions 3.ª i 4.ª intercalen una -e- entre el tema i la caracte-rística -ba-.

2.ª La 3.ª conjugació mixta pren una -� �- davant d’aquesta -e-, de maneraque en aquest temps resulta similar a la 4.ª conjugació.

PRETÈRIT IMPERFECT D’INDICATIU DE SUM: eram, eras, erat, eramus, eratis, erant.


Verb transitiu. És el que necessita un complement directe per completar iprecisar la seva significació:

Puella amat reginam, ‘la nena estima la reina’.


N. PERS. 1.ª CONJ. 2.ª CONJ.

3.ª CONJ.

NORMAL

3.ª CONJ.

MIXTA 4.ª CONJ.

DESINÈNCIES

ACTIVES PASSIVES

SIN

GU

LA

R 1.ª

2.ª

3.ª

ama-ba-

ama-ba-

ama-ba-

dele-ba-

dele-ba-

dele-ba-

leg-e-ba-

leg-e-ba-

leg-e-ba-

cap-i-e-ba-

cap-i-e-ba-

cap-i-e-ba-

audi-e-ba-

audi-e-ba-

audi-e-ba-

-m

-s

-t

-r

-ris, -re

-tur

PL

UR

AL

1.ª

2.ª

3.ª

ama-ba-

ama-ba-

ama-ba-

dele-ba-

dele-ba-

dele-ba-

leg-e-ba-

leg-e-ba-

leg-e-ba-

cap-i-e-ba-

cap-i-e-ba-

cap-i-e-ba-

audi-e-ba-

audi-e-ba-

audi-e-ba-

-mus

-tis

-nt

-mur

-mini

-ntur

Verb intransitiu. És el que té per si mateix significació clara i precisa, per laqual cosa no necessita complement directe.

Puella plorat, ‘la nena plora’. Puer currit, ‘el nen corre’.

Complement indirecte. A més del complement directe en acusatiu, elsverbs transitius poden portar un complement indirecte en datiu, que indicala persona o cosa que surt beneficiada o perjudicada per l’acció expressadapel verb. Així mateix, els verbs intransitius poden portar un complement endatiu.

Dominus dabat dona servisNominatiu subjecte verb Acusatiu C.D. Datiu C.I.

‘El senyor donava regals als criats’

Bellum patriae nocetNominatiu subjecte Datiu C.I. verb

‘La guerra la pàtria perjudica’

VOCABULARI

SUBSTANTIUS

argentum, -i (n.) plataarma, -ôrum (n. pl.) armes

(defensives)aurum, -i (n.) orbellum, -i (n.) guerracaelum, -i (n.) celcastra, -ôrum (n. pl.) campamentdonum, -i (n.) regal, dohospitium, -ii (n.) hospitalitatimperium, -ii (n.) imperi, poderopp�dum, -i (n.) plaça fortapilum, -i (n.) javelina

praemium, -ii (n.) premiproelium, ii (n.) batallascutum, -i (n.) escutstilus, -i, m. estil (punxó

per escriure)studium, -ii (n.) estudi, interèstelum, -i (n.) arma (ofensiva)templum, -i (n.) temple

VERBS

aedif�co, -�re, construiraperio, -îre, obrir

descendo, -�re, des-cendir

dico, -�re, dirfacio, -�re, fergero, -�re, portar, feriacio, -�re, llançar, tirarinclûdo, -�re, tancariud�co, -âre, jutjarlabôro, -âre, treballarnoc�o, -çre, danyaroff�ro, -ferre, oferirpugno, -âre, lluitarvenio, -îre, venir

I) ANALITZEU I TRADUÏU (Indiqueu totes les possibilitats de cada paraula)

Argento, armorum, bella, castris, donis, caelo, imperio, oppida, praemiis,proelium, pila, telis, templa, hospitio, gerebam, iaciebat, pugnabatur, aedifica-bant, offerebam, descendebatis, iudicabas, nocebant, veniebamus, dicit, aperi-tur, laborabatis, includit, includebantur, faciebatis.

Exercicis 19

VOCABULARI

SUBSTANTIUS

an�ma, -ae (f.) ànimagal�a, -ae (f.) cascinf�ri, -ôrum (m. pl.) l’infernlorîca, -ae (f.) cuirassamodus, -i (m.) mode, mesuranum�rus, -i (m.) nombretabella, -ae (f.) tauleta

ADJECTIUS

doctus, -a, -um, savi, doctemortuus, -a, -um, mort

VERBS

acc�p�o, -�re, -cçpi, -ceptum, rebre,acceptar

admitto, -�re, -mîsi, -missum, ad-metre

crucio, -âre, turmentardamno, -âre, condemnarplac�o, -çre, -cui, -�tum, agradarpraeb�o, -çre, -ui, -�tum, propor-

cionarpunio, -îre, castigarscribo, -�re, -psi, -ptum, escriure


ad (prep. d’Ac.) a, cap aatque (conj.) icotidie (adv.) diàriamentdeinde (adv.) desprésibique, i allíprimum (adv.) primera-

ment-que (conj. enclítica) i


1. Studio imperii Romani magna bella gerebant. In bello arma telaque por-tabant; galeae et loricae et scuta arma appellabantur; pila, hastaeque et gladii aRomanis tela appellabantur. In proeliis primum pila iaciebant, deinde gladiisscutisque pugnabant. 2. Romani magna et pulchra templa deis et deabus aedifi-cabant. Templa auro et argento a Romanis ornabantur atque deis deabusquemagna dona Romani offerebant. Mortuorum animae ad Inferos descendebant,ibique iudicabantur. Malorum animae damnabantur, puniebantur et multismodis cruciabantur. Sed bonorum animae laudabantur et in deorum numeroadmittebantur. 3. Castra et oppidum a Romanis expugnabantur. Magnum bel-lum gerebatur a Romanis, sed agricolae bellum non amabant, nam bellum agri-culturae nocet. Bella multos captivos Romanis praebebant. 4. Puer ad ludumcotidie veniebat; magister docta verba pueris dicebat; pueri tabellas aperiebantet stilo scribebant. Magister bonis discipulis praemia dabat, pigrosque vitupe-rabat. Puer semper laborabat et multa praemia accipiebat. Magister saepe fa-bulas narrabat. Fabulae pueris multum placebant.

VOCABULARI

SUBSTANTIUS

ala, -ae (f.) alacera, -ae (f.) ceraDaed�lus, -i (m.) Dèdalhum�rus, -i (m.) espatllaItalia, -ae (f.) ItàliaLabyrinthus, -i (m.) el Laberint

(de Creta)pinna, -ae (f.) ploma

unda, -ae (f.) ona, onada

ADJECTIUS

praed�tus, -a, -um, dotat, proveït de

VERBS

accom�do, -�re, adaptarcado, -�re, cec�di, casum, caureev�lo, -�re, sortir volant

exs�lo, -�re, estar desterratliquesco, -�re, l�cui,fondre’s


cum (prep. d’Ab.) amb;(conj.) quan, com

inter�a (adv.) mentrestantpost�a (adv.) després


PRIMERA PART (exercicis)

I. Primera declinació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

II. Primera declinació. Particularitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

III. Segona declinació (-us) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

IV. Segona declinació (-er) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

V. Segona declinació (-um) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

VI. Adjectius de tres terminacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

VII. Tercera declinació. Temes en labial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

VIII. Tercera declinació. Temes en dental. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

IX. Tercera declinació. Temes en gutural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

X. Tercera declinació. Temes en líquida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

XI. Tercera declinació. Temes en nasal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

XII. Tercera declinació. Temes en sibilant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

XIII. Tercera declinació. Temes en -i . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

XIV. Tercera declinació. Temes mixtos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

XV. Tercera declinació. Particularitats i irregularitats . . . . . . . . . . . . . . 54

XVI. Tercera declinació. Adjectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

XVII. Quarta declinació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

XVIII. Quarta declinació. Particularitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

XIX. Cinquena declinació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69

XX. Cinquena declinació. Particularitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

SEGONA PART (exercicis i lectures)

XXI. Graus de l’adjectiu. El comparatiu. La infància . . . . . . . . . . . . . . . 79

XXII. Graus de l’adjectiu. El superlatiu. L’educació. . . . . . . . . . . . . . . . 83

XXIII. Els numerals. La llar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87

XXIV. Pronoms personals. Decoració i mobiliari. Vestit i ornament personal. . . 91

XXV. Pronoms-adjectius possessius. Els àpats . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95

XXVI. Pronoms-adjectius demostratius: HIC, ISTE, ILLE. La ciutat de Roma. El Capitoli 99

XXVII. Pronoms-adjectius demostratius: IS, IDEM, IPSE. El fòrum, els edificis públics,el Tíber, el camp de Mart . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

XXVIII. Pronoms-adjectius relatius. El comerç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106

ÍNDEX

XXIX. Pronoms-adjectius interrogatius. Les calçades romanes. Els viatges. . . 110

XXX. Pronoms-adjectius indefinits. Aqüeductes i termes . . . . . . . . . . . . 113

XXXI. Indicatiu: Present, Imperfet, Futur imperfet. Espectacles. Teatre . . . . 117

XXXII. Subjuntiu: Present, Imperfet. El circ. Les curses de carros . . . . . . . 122

XXXIII. Indicatiu: Pretèrit perfet i plusquamperfet. L’amfiteatre . . . . . . . . . 126

XXXIV. Futur perfet. Subjuntiu perfet i plusquamperfet. La vida a pagès. La casa decamp. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131

XXXV. Expressió de l’ordre i de la prohibició. Els déus. Júpiter . . . . . . . . . 135

XXXVI. Infinitiu. Juno i Minerva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140

XXXVII. Participis. Venus, Mart, Mercuri . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145

XXXVIII. Gerundi i gerundiu. Supí. Vulcà, Vesta, Neptú i Plutó . . . . . . . . . . 149

XXXIX. Conjugació perifràstica. Apol·lo i Diana . . . . . . . . . . . . . . . . . 153

XL. Verbs deponents. Ceres i Bacus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157

XLI. Verb SUM i els seus compostos. VOLO, NOLO i MALO. Temples i santuaris 161

XLII. FERO i els seus compostos. EO, FIO, EDO, DO. Verbs defectius i impersonals.El culte. Els sacerdots. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165

XLIII. La concordança. Usos del nominatiu i vocatiu. Els presagis. L’endevinació 170

XLIV. L’acusatiu. El culte domèstic. Els funerals . . . . . . . . . . . . . . . . 173

XLV. El datiu. La dona a Roma. El matrimoni . . . . . . . . . . . . . . . . . 177

XLVI. El genitiu. Guerres i tractats. L’exèrcit . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180

XLVII. L’ablatiu. La legió romana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184

XLVIII. Circumstàncies de lloc i temps. El campament . . . . . . . . . . . . . . 188

XLIX. Oracions interrogatives, juxtaposades i coordinades. La marxa. El combat . 191

L. Oracions d’infinitiu. Completives de QUOD. El setge . . . . . . . . . . . 195

LI. Completives amb UT, NE, QUOMINUS i QUIN. Interrogatives indirectes. Laguerra naval. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198

LII. Oracions de relatiu i finals. Les recompenses militars. El triomf . . . . . 202

LIII. Oracions consecutives i causals. Les classes socials . . . . . . . . . . . 205

LIV. Oracions comparatives i temporals. Senatus Populusque Romanus . . . 209

LV. Oracions condicionals i concessives. Els magistrats . . . . . . . . . . . 212

TERCERA PART (antologia)

Lhomond . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217

Eutropi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 225

Nepot. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 228

Fedre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233

Cèsar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 237


mètode de llatí - publicacions.ub.es · per convertir-la en l’oració passiva que li correspon,...

Documents