la meva primera sopa de llibres - larousse · 2004-07-30 · autors 2 david mckee un dia amb...

GUIA DE LECTURA

LA MEVA PRIMERA SOPA DE LLIBRES

AUTORS

2

DAVID McKEE

Un dia amb l’ElmerEls colors de l’ElmerEls amics de l’ElmerL’Elmer i el temps

CHIARA CARRER

Que poruc!Que egoista!Que badoc!Que gelosa!

EMILIO URBERUAGA

La LenaEn Rino

ROTRAUT SUSANNE BERNER

Bon dia!Bona nit!En Carles va a comprarOn és en Carles?

MAX VELTHUIJS

La Granota i l’ÀnecLa Granota i el PorquetLa Granota i la LlebreLa Granota i la Rata

MAX

Quants amics!Ja surt el sol!On és la neu?Tots els colors

MONTSE GINESTA

Anem, Gruny!El Gruny s’amaga

Educació ambiental■ Conèixer el medi natural■ Respectar els animals

Educació per la convivència■ Aprendre a compartir■ Col·laborar amb els altres■ Adquirir hàbits de convivència■ Respectar els altres

Educació per la salut■ Adquirir hàbits d’alimentació,

higiene, etc.

Educació per la sostenibilitat■ Mitjans de transport no contaminants

Educació per la pau■ Aprendre a ser tolerant amb

els altres■ No discriminar ningú ■ Usar la comunicació en lloc de la

violència

Educació per l’adquisició d’hàbits■ El menjar, el dormir, el joc, el son,

la higiene■ Tenir cura d’un mateix■ El creixement personal■ L’autoestima

Educació per al consum■ Comprar allò que és necessari

EIXOS TRANSVERSALS I EDUCACIÓ EN VALORS

3

TEMÀTICA

TÍTOLS TEMES TEMES

Un dia ambl’Elmer

Els colors de l’Elmer

Els amics de l’Elmer

L’Elmer i el temps

Que poruc!

Que egoista!

Que badoc!

Que gelosa!

La Lena

En Rino

La Granota i l’Ànec

La Granota i el Porquet

La Granota i la Llebre

La Granota i la Rata

L’acció i el temps. Elsanimals. Els hàbits nocturns

Els colors. Els animals.Les formes

L’amistat. Els animals.La diferència

L’acció i el temps. Els animals. Les estacions

La por. Els sentiments

L’egoisme. Els sentiments.Compartir amb els altres.Els jocs

Ser descurat. Els sentiments

La gelosia. Els sentiments. Les relacions familiars. Els germans petits

Les relacions familiars.Animals marins

La por a l’aigua. Els animals de la selva

L’amistat. Els animals. Els sentiments

L’amistat. Els animals. Elssentiments. La convivència

L’amistat. Els animals.Les aficions. El plaer per la lectura

La tolerància. Ladiferència. Els animals. La comunicació

Les relacions familiars. Els jocs. Els hàbits.

Les relacions familiars. Els jocs. Els hàbits nocturns

La por. Els hàbits delmenjar. Els animals. El joc. Els personatgesfantàstics

Les joguines. Les relacionsfamiliars. Els hàbitsnocturns. Els hàbitsd’higiene. Els hàbits delmenjar

Les relacions familiars. Ser despistat. Les compres.La convivència

Els avis. Els cosins. Els horts. Els animals. Els jocs

Els nombres. Les joguines.La convivència. Els hàbitsde neteja. Les relacionsfamiliars

La nit i els estels. Elshàbits nocturns. Lesrelacions familiars. Laconvivència. Les joguines

Les estacions: l’hivern. La neu i el fred. Laconvivència. Les relacionsfamiliars. Els jocs

Els colors. Les relacionsfamiliars. La convivència

TÍTOLS

Bon dia!

Bona nit!

Anem, Gruny!

El Gruny s’amaga

En Carles va acomprar

On és enCarles?

Quants amics!

Ja surt el sol!

On és la neu?

Tots els colors

Abans de la lectura■ Parlem dels elefants i preguntem als nens i nenes com s’imaginen que és un dia en

la vida d’un elefant. Què fa quan es lleva? Què menja? Amb qui juga? A quina horase’n va a dormir? Com dorm?

Durant la lectura■ Pàgina rere pàgina, a través de les il·lustracions i dels textos breus, comparem les

activitats de l’elefant amb les nostres accions des que ens llevem fins que anem adormir. En acabat, preguntem als nens i nenes quines diferències han trobat entre els hàbits diaris de l’elefant i els nostres.

Després de la lectura■ Reprenem l’activitat anterior i dibuixem en un paper les accions i les activitats que

desenvolupem des que ens llevem al matí fins que anem al llit al vespre. Procuremidentificar les accions amb unes hores determinades. D’aquesta manera introduïm elconcepte de l’hora en els nens i nenes.

SUGGERIMENTS D’ACTIVITATS

4

ResumL’Elmer no té temps d’avorrir-se perquèsempre té alguna cosa a fer: es banya, va a veure els seus amics, menja, juga… i després d’un dia ple d’activitats i cosesper fer només li resta descansar i dormir!

Orientació pedagògicaL’activitat del dia a dia pot arribar aconvertir-se en rutinària per als nens i lesnenes. Tanmateix, l’Elmer els mostra comes pot fruir de cada un dels moments i deles activitats diàries, tot i haver de seguiruns determinats horaris.

DAVID McKEE

Un dia amb l’Elmer

Abans de la lectura■ Observem la coberta del conte i entre tots diem els colors de l’Elmer. Amb guixos

de colors, escrivim a la pissarra el nom de cada un dels colors que els nens i nenesdiguin en veu alta i, després, per grups, els suggerim que busquin objectes a l’aulaamb els mateixos colors de l’Elmer.

Durant la lectura■ Proposem que es fixin en els colors que agraden a l’Elmer i que dibuixin i pintin un

elefant amb els colors preferits de cada nen o nena. Els elefants poden utilitzar-seper fer una exposició en un lloc ben visible del centre.

Després de la lectura■ Inventem un conte breu entre tots. Comencem amb la frase següent: «Una vegada

hi havia un elefant…» i passem el torn a un dels nens o nenes. Cada alumne hauràde fer una frase per tal d’anar completant el conte fins que ens torni a tocar el torna nosaltres, que l’acabarem. Escrivim cada frase del conte en un full i els repartimper tal que les il·lustrin. Un cop tinguem el conte enllestit, el relliguem i el donem ala biblioteca escolar, o bé a la biblioteca pública o municipal per tal que altres nensi nenes el puguin llegir.


ResumL’Elmer és un elefant de colors, per això li agrada observar els diferents colors quetenen les coses. L’Elmer parla del color del ninot de neu, de la bufanda, de la nit i del cel o bé de l’herba i de la fruita.

Orientació pedagògicaLa descoberta dels colors i el fetd’aprendre’n els noms forma part del’adquisició de coneixements de l’infant. El conte permet desenvolupar lasensibilitat de la percepció estètica.

5

DAVID McKEE

Els colors de l’Elmer

Abans de la lectura■ Llegim en veu alta el títol del llibre i demanem als nens i nenes que expliquin què és

el que acostumen a fer amb els seus amics, si tenen molts amics i amigues, etc.

Durant la lectura■ Mostrem les il·lustracions als nens i nenes i els assenyalem els diferents animals que

hi apareixen per tal que en diguin els noms en veu alta. ■ Preguntem quin dels animals creuen que és el millor amic de l’Elmer.

Després de la lectura■ Preparem una senzilla obra de teatre per tal que els nens i nenes interpretin el llibre.

Seria interessant que tots els alumnes poguessin participar-hi, i per a aixòsegurament caldrà pensar en nous animals que es moguin a l’entorn de l’Elmer: unaformiga, un ós formiguer, un ocell, un hipopòtam, etc.

Podríem gravar l’obra en vídeo per tal que els nens i nenes se l’enduguin a casa, pertorns, i el visionin amb els pares.


6

ResumL’Elmer s’estima els seus amics i sempreestà disposat a ajudar-los, per això tothomvol ser amic de l’elefant. Cada un delsamics de l’Elmer és diferent: la Zebra, laGirafa, la Serp, el Cangur, el Lleó, elMussol, l’Ós Polar, el Guepard, el Ratolí, i a tots els agrada molt passar el tempsjugant amb l’Elmer.

Orientació pedagògicaL’Elmer presenta els seus amics i posa demanifest les qualitats que tenen. És unamanera adient d’introduir el tema de laconvivència i del respecte mutu i laimportància de la relació amb els altres.

DAVID McKEE

Els amics de l’Elmer

Abans de la lectura■ Parlem de les estacions de l’any i dels fenòmens atmosfèrics de cada una de les

estacions. Proposem d’anotar, per torns, en un calendari ben gran el temps que facada dia. Es poden utilitzar símbols: de sol, de núvol, de pluja, de neu, etc.

Durant la lectura■ Observem les imatges i parlem de les diferències entre l’estiu i l’hivern. Demanem

als nens i nenes que descriguin els esports que es poden practicar a l’hivern i els quees poden practicar a l’estiu.

Després de la lectura■ Parlem de la prevenció i la cura que cal tenir amb el sol, tant si som a la neu com si

som a la platja. Parlem de la necessitat de posar-nos crema solar protectora, de duruna gorra o un barret, de banyar-nos sovint quan som a la platja, de posar-nosprotecció als llavis, i fins i tot de la necessitat de dur ulleres de sol.


ResumA l’Elmer li agraden els canvis de temps.Gaudeix del vent, de la pluja, de latempesta, de la boira, i fins i tot de la neu.Cada un d’aquests canvis climàtics permeta l’Elmer jugar a alguna cosa. Tanmateix,el que més agrada a l’elefant és el sol!

Orientació pedagògicaEls canvis climàtics es comencen apercebre molt aviat, i cadascun es potidentificar amb una estació de l’any.Mitjançant el joc, podem introduirfenòmens atmosfèrics propis de la tardor,com el vent; de l’hivern, com la neu; de laprimavera, com la pluja, o bé de l’estiu,com el sol i la calor.

7

DAVID McKEE

L’Elmer i el temps

Abans de la lectura■ Demanem als nens i nenes que ens parlin sobre les seves pors i les situacions que els

hagin pogut causar por. Suggerim que expressin amb paraules què representa per aells la por.

Durant la lectura■ Observem cada una de les escenes del conte i reflexionem sobre què és el que fa por

al gos. Comparem el gos amb el ratolí. Preguntem qui és més valent i per què.

Després de la lectura■ Proposem a cada nen i nena que representi les seves pors sobre un full de paper i en

forma de dibuix. Després retallem els dibuixos i preparem una exposició amb lespors dels alumnes de la nostra aula.


8

ResumEl Nino és un gosset molt poruc. Té porde la seva ombra. Fins que el petit ratolí faque el Nino s’adoni que no cal espantar-seni tenir por de tot.

Orientació pedagògicaEl tema del llibre són les pors infantils.Les tracta de manera senzilla per tal queels nens i nenes que les pateixen puguinidentificar-s’hi fàcilment. El ratolí és capaçde demostrar al Nino que no cal tenir por,perquè és una actitud que fa ens fa sentirincòmodes i no duu enlloc.

CHIARA CARRER

Que poruc!

Abans de la lectura■ Parlem dels jocs en grup i dels jocs individuals. Preguntem als nens i nenes si

comparteixen les seves joguines i si els agrada jugar amb les joguines dels altres.Expliquem el significat de la paraula compartir i proposem que cada nen i nenaporti una joguina de casa per tal que la puguin compartir amb tothom.

Durant la lectura■ Comentem de manera senzilla el significat de la paraula egoista. Deixem que els

nens i nenes descriguin les imatges que observen. Després, llegim el text en veu altamostrant les il·lustracions.

■ Preguntem als nens i nenes què és el que la Susi hauria de fer per no ser tan egoista.

Després de la lectura■ Expliquem que els llibres de la biblioteca es poden compartir. Cada nen i nena

podrà agafar un llibre en préstec i endur-se’l a casa. Els direm que n’han de tenirmolta cura, perquè és de tots els nens i nenes de l’escola.


Resum La Susi només es preocupa d’ella. Tot lisembla poc: el menjar, les joguines… Elseu company de jocs li demana que li deixiles joguines, però ella contesta que tot ésseu. Com que és tan egoista, al capdavallningú no vol estar amb ella.

Orientació pedagògicaEls infants acostumen a passar per unaetapa en la qual es tornen una micaegoistes. Es pensen que el que és d’ells noha de ser de ningú més. Això mateix és elque passa a la protagonista del conte finsque s’adona que el millor que pot fer éscompartir les coses.

9

CHIARA CARRER

Que egoista!

Abans de la lectura■ Expliquem què significa ficar-se de peus a la galleda o equivocar-se. Proposem que

cadascú expliqui una situació o una anècdota en què s’hagi equivocat: per exemple,posar-se uns mitjons o unes sabates diferents a cada peu, dur els botons de l’abric ode la camisa mal cordats, etc. Mostrem la coberta del conte i demanem queobservin la protagonista: què li passa, per què ensopega, si du els mitjons aparellats,etcètera.

Durant la lectura■ Proposem que cada nen i nena suggereixi solucions a les «desgràcies» de la Tina:

patinar amb molt de compte perquè està dins d’un pis o bé anar a patinar fora,mirar-se en un mirall mentre es vesteix per tal de veure si du la roba posadacorrectament, etc.

Després de la lectura■ Preparem un sac amb roba de disfressa i suggerim als nens i nenes que amb els ulls

tancats agafin diferents peces de roba –sabates i mitjons desaparellats, faldilles,jerseis, guants, barrets, etc–. Després els demanem que mirin la roba que han triat i es vesteixin. Caldrà que, un cop vestits, cada nen i nena busqui la seva parella demitjons o sabates i es vesteixi correctament.


10

ResumA la Tina tot li surt malament: es taca depintura, quan patina cau dins la banyera,es fa un embolic amb la roba, tira sal a laxocolata, ensopega i fa caure les tovalles…i cosa pitjor encara, una mica més is’asseu damunt del gat!

Orientació pedagògicaA vegades hi ha nens i nenes que passentemporades en què sembla que sónmaldestres i tot els surt a l’inrevés. Enllegir el conte, s’adonaran que tots ensequivoquem… fins i tot els adults!

CHIARA CARRER

Que badoc!

Abans de la lectura■ Introduïm el tema de l’arribada d’un germanet o una germaneta. Preguntem als

nens i nenes si els agradaria tenir un germà o una germana més petit i, si el tenen,què els sembla. Demanem que expliquin a què juguen o què fan amb ell o amb ellai si hi estan contents, o si, més aviat, els molesta. Expliquem què significa estargelós o gelosa i com acostuma a actuar una persona que sent gelosia d’una altra.

Durant la lectura■ Suggerim que observin el dibuix de la coberta i que descriguin la cara de la Mimí.

Per què fa el posat d’enutjada? Cap a on mira la gateta? Què hi ha al seu darrere?■ Expliquem els diferents comportaments de la Mimí al llarg del conte. Demanem

l’opinió dels nens i les nenes.■ Proposem que contestin la darrera frase del conte, quan la mare de la gateta li diu:

«Mimí, qui t’estima més que ningú?».

Després de la lectura■ Suggerim que cada nen i nena faci un dibuix sobre una situació que li hagi pogut

causar gelosia. ■ Parlem de com s’ha de tenir cura d’un nadó i de com es pot ajudar els pares en

aquesta tasca. Seria interessant fer una trobada amb pares i mares i germans petits.


ResumLa Mimí no sap què fer per cridarl’atenció de la mare ara que ha arribat elnou germanet. La Mimí espanta elgermanet, trenca coses, s’esvalota i pujadamunt dels mobles. Però, finalment,s’adona que la mare l’estima moltíssim!

Orientació pedagògicaDes de ben menuts, els nens i nenesexperimenten gelosia, un dels sentimentsmés comuns, conflictius i inevitablesenvers un familiar, un amic o un germaneto germaneta. Això mateix és el que passaa la protagonista quan s’adona del’arribada del germanet.

11

CHIARA CARRER

Que gelosa!

Abans de la lectura■ Busquem fotografies del fons marí i especialment de balenes. Mostrem les imatges

a tots els nens i nenes i, després, deixem que observin la il·lustració de la coberta. ■ Busquem dibuixos o fotografies de tot tipus d’animals i els mostrem a tota la classe

per tal que ens diguin si són d’animals d’aigua, de terra o d’aire.

Durant la lectura■ Llegim el conte en veu alta tot mostrant les il·lustracions. Parlem del que fa la Lena

amb la seva mare i ho comparem amb el que fan els nens i nenes amb les seves mares.

Després de la lectura■ Seria interessant fer un mural del fons marí amb dibuixos fets pels nens i nenes. ■ Si és possible, fem una visita a un aquàrium.


12

ResumLa Lena és una balena petita que nedaamb la seva mare. Tot xano-xano la Lenagaudeix del mar i de les coses que fa cadadia: menjar, passejar fins a l’illa, fer lamigdiada i jugar amb el cranc, un amicben especial.

Orientació pedagògicaA les nenes i als nens els agraden molt elsanimals i la natura. Hi ha unes espèciesque els causen més curiositat que unesaltres, perquè els són més desconegudes.Amb La Lena, s’endinsaran en el món deles balenes i de les profunditats marinesguiats per una balena gran i el seu balenó.

EMILIO URBERUAGA

La Lena

Abans de la lectura■ Mostrem la coberta i preguntem als nens i nenes quins animals hi apareixen.

Després, suggerim que expliquin la relació entre l’ocell i el rinoceront.

Durant la lectura■ Parlem de la por que té el rinoceront de l’aigua i, a mesura que llegim el conte,

preguntem als nens i nenes si ells també en tenen, de por. Deixem que expressin la seva opinió amb tota llibertat.

Després de la lectura■ Demanem que dibuixin o facin amb plastilina el rinoceront i l’ocell que

l’acompanya. Els treballs poden servir per fer una exposició en un espai ben visibledel centre.


ResumEn Rino i el seu amic passen moltes horesjunts. Un dia, decideixen preparar unglobus i iniciar una petita aventura. Desde tan amunt veuen moltes coses, peròquan el globus rebenta, tots dos van aparar a l’aigua. Tanmateix, gràcies a aixòen Rino perd la por que tenia de l’aigua.

Orientació pedagògicaMolts infants tenen por de l’aigua i és unapor que han de superar ells mateixos ambel suport dels adults. Per això el conteajuda a parlar del tema d’una manerasenzilla, mitjançant un personatge tan groscom pot ser un rinoceront.

13

EMILIO URBERUAGA

En Rino

Abans de la lectura■ Demanem als nens i nenes que observin la coberta i expliquin què fan els

personatges i per què els sembla que s’abracen. Proposem que diguin on deuen serels dos animals.

Durant la lectura■ Demanem als nens i nenes que facin parelles: l’un farà de Granota, i l’altre, d’Ànec.

Caldrà que interpretin un diàleg breu d’una escena quotidiana: una salutació de bondia, un berenar, una trobada inesperada, etc.

Després de la lectura■ Busquem un poema breu o una cançó sobre una granota o un ànec. En fem la

lectura en veu alta i demanem als nens i nenes que il·lustrin el poema o la cançó.


14

ResumLa Granota i l’Ànec han anat a passejar.Ara estan molt cansats, però s’ho hanpassat molt bé i estan contents i tenenmoltes ganes de xerrar.

Orientació pedagògicaEl conte introdueix el concepte d’amistatde manera entenedora per als més menuts.Parteix de les nocions de compartirestones amb els altres i saber gaudir de la seva companyia.

MAX VELTHUIJS

La Granota i l’Ànec

Abans de la lectura■ Demanem als nens i nenes que expliquin tot el que saben dels porquets. Mostrem

fotos de porquets i, si és possible, demanem a un granger que vingui a explicar-noscom s’ha de tenir cura d’un animal com aquest, què menja, què fa durant tot el dia,com dorm, etc.

Durant la lectura■ Llegim el conte en veu alta, mostrant les il·lustracions, i a cada doble pàgina

comentem quines de les coses que fan la Granota i el Porquet ens agradaria fer a nosaltres.

Després de la lectura■ Seria interessant poder visitar una granja o una masia per tal que els nens i nenes

estiguessin en contacte amb la natura i els animals.


ResumLa Granota i el Porquet cullen les pomesde l’arbre. Després ballen una estona,juguen a futbol, a fet i amagar o a fervolar un estel fins que decideixen berenar.

Orientació pedagògicaLes tasques del dia a dia apareixenrepresentades com un joc, per tal dedeixar clar que poden ser divertides.

15

MAX VELTHUIJS

La Granota i el Porquet

Abans de la lectura■ Demanem als nens i nenes que diguin quins animals apareixen a la coberta i que

descriguin què fan.

Durant la lectura■ A mesura que obrim les pàgines del conte, deixem que cada nen i nena, per torns,

comenti les imatges.

Després de la lectura■ Proposem que dibuixin les activitats que els agradaria compartir amb el seu millor

amic o la seva millor amiga. Pengem els dibuixos a la classe per tal que tothompugui observar les diverses activitats.


16

ResumLa Granota i la Llebre són molt bonesamigues i els agrada fer moltes cosesjuntes. Passen estones agradables pintant,tocant una cançó, regant el jardí… Peròquan s’ho passen millor és quan llegeixen i escolten històries fantàstiques!

Orientació pedagògicaLes activitats conjuntes, per divertides quesiguin, també poden arribar a esgotar.Això és el que passa als dos personatgesde la història; un cop han acabat de fer totel munt d’activitats, estan rebentades inecessiten descansar.

MAX VELTHUIJS

La Granota i la Llebre

Abans de la lectura■ Observem la coberta i preguntem què els suggereix als nens i nenes. Proposem que,

per grups, pensin un títol per al conte a partir del que veuen a la coberta.

Durant la lectura■ Suggerim que, en lloc de llegir el conte nosaltres, cada nen i nena l’expliqui a la

resta de la classe a partir de l’observació de les il·lustracions.

Després de la lectura■ Repartim material reciclable (capses de cartó, plàstic, envasos, etc.), cola i colors

i suggerim que facin la casa de la Granota i la Rata. Amb les cases es pot fer unaexposició a la biblioteca del centre.


ResumLa Granota i la Rata, tot buscant untresor, fan un forat i al damunt hiconstrueixen una casa. Com que han de sobreviure, s’alimenten del que elsproporciona la terra.

Orientació pedagògicaA través de la construcció d’una casa, es mostra al nen i a la nena que la feinaajuda a la realització personal, a lacreació, a l’adquisició de coneixements i a aprendre a tenir recursos i a superar els entrebancs.

17

MAX VELTHUIJS

La Granota i la Rata

Abans de la lectura■ Suggerim als nens i les nenes que observin els dibuixos de la coberta i de la

contracoberta. Preguntem què duu posat el conillet quan la mare li fa un petó iquina roba pot sortir dels tres calaixos per tal que es vesteixi.

Durant la lectura■ Demanem als nens i nenes que observin els objectes que hi ha al terra de l’habitació

d’en Carles i enumerin un per un on van a parar i diguin qui els endreça. Després,els proposem que comparin l’habitació de la primera pàgina, amb tot l’escampall, i la de la darrera pàgina, on tot apareix ordenat. Parlem de la diferència entre ordrei desordre.

Després de la lectura■ Proposem que els nens i nenes escenifiquin l’hora de llevar-se un dia qualsevol a

casa seva i tot el que fan: llevar-se, rentar-se la cara, les mans i les dents, vestir-se,esmorzar, preparar-se per anar a l’escola, etc.


18

ResumCom cada matí, la mare desperta enCarles, però el conillet no hi és! La mareestira una mica el cobrellit i hi troba elpingüí, que no li diu on és en Carles. Lamare estira una mica més el cobrellit ipregunta al gosset, que tampoc no diu res.I continua estirant i estirant, fins queapareix el seu fill!

Orientació pedagògicaAmb la complicitat de la mare imitjançant la intervenció dels animals quevan sortint de sota el cobrellit, l’hora dellevar-se, en lloc de representar un granesforç i ser una font de discussió, esconverteix en un joc.


Bon dia!

Abans de la lectura■ Demanem que els nens i nenes observin la coberta i que provin d’imaginar què fan

i on van el pare conill i el seu fill, i que ho diguin en veu alta. Anotem les diferentsrespostes a la pissarra i, un cop acabat el conte, tornem a preguntar què fan i onvan. Llegim les anotacions de la pissarra en veu alta.

Durant la lectura■ A mesura que avancem en la lectura de les dobles pàgines, demanem als nens i

nenes que descobreixin què s’amaga darrere cada porta que s’obre. Caldrà queobservin detalls com ara les cortines que cobreixen la finestra de la porta, un llapisi un paper amb anotacions del que cal anar a comprar –que indica la porta de lacuina–, una cortina guarnida amb peixos –el bany–, o bé el nom d’en Carles en unfull de paper –l’habitació del conillet.

Després de la lectura■ Proposem que cada nen i nena dibuixi la seva habitació en una cartolina de la mida

d’un foli i la pinti.


ResumEl pare acompanya en Carles a dormir.S’ha inventat un joc per aconseguir que elconillet vagi al llit sense remugar: fa veureque és un tren que condueix el passatgerper les estances de la casa. El tren s’aturaa la cuina, al bany i finalment a l’habitaciód’en Carles, darrera parada del viatge.

Orientació pedagògicaAnar a dormir pot convertir-se en unmalson, tant per a l’infant com per a l’adult,però hi ha diverses maneres de convèncerel menut perquè vagi a dormir. En aquestcas, el pare conill fa veure que és un trenque fa parades en els llocs més importantsde la casa. Així, l’infant interioritza unshàbits importants per al seu creixement.

19


Bona nit!

Abans de la lectura■ Observem la coberta del llibre. Parlem d’activitats diàries que fan els infants amb

els seus pares o familiars. Després llegim el títol i preguntem què fa en Carles i onva. Demanem als infants que diguin què ens hem d’emportar per anar a comprar.

Durant la lectura ■ Observem les il·lustracions del supermercat i provem de distingir tots els aliments

que anem trobant. Demanem als nens i les nenes quins aliments afegirien al carretdel dos protagonistes.

Després de la lectura ■ Els nens i les nenes dibuixen un carret del supermercat, o la nevera de casa seva per

dins, i han d’explicar o enumerar què han dibuixat. Ens fixem en la il·lustració delsupermercat (doble pàgina central) i enumerem aliments per a conills.


20

ResumCada setmana, quan arriba el dissabte, enCarles i el pare s’encarreguen d’anar acomprar, però la mare els ha d’ajudar unamica perquè no es descuidin res. De totamanera, no sempre ho aconsegueix.

Orientació pedagògicaLa compra setmanal és una tasca quesempre acostumen a fer les mares o lesdones en general. Amb tot, és importantque els pares i els nens també assumeixinaquesta responsabilitat. En el conte, ambuna ironia fina i molt d’humor, els nens iles nenes poden descobrir que tots somiguals a l’hora de fer les feines de casa.


En Carles va a comprar

Abans de la lectur■ Els mostrem la coberta del llibre: On és en Carles? Demanem als nens i les nenes

que expliquin a què juguen amb els seus avis. Preguntem si alguna vegada han jugatamb ells a fet i amagar.

Durant la lectura.■ Ensenyem les il·lustracions i anem anomenant els animals que viuen al camp.

Assenyalem els amagatalls en què l’àvia busca en Carles i anem preguntant: «Ondeu ser en Carles?»

Després de la lectura■ Organitzem un joc de fet i amagar al pati. Cada vegada, una parella formada per

un nen i una nena es posa de cara a la paret mentre nosaltres comptem fins a deu i la resta de la classe s’amaga. La parella els busca a tots pels amagatalls.


ResumCada estiu, en Carles va a casa de la sevaàvia, que viu al camp. Allà gaudeix deljardí, del pastís de pastanaga, de lacompanyia d’altres animals. Però, el queagrada més a en Carles és jugar a fet iamagar amb la seva àvia, i ella sempre el troba.

Orientació pedagògicaEl contacte amb la naturalesa, cada estiu,representa una gran oportunitat perquè elsinfants descobreixin aquest món d’éssersvius que habiten el seu entorn natural.Però, si en aquest espai hi ha una àvia quefa pastissos i que juga a fet i amagar,sabrem que el paradís encara és viu.Aquest conte permet redescobrir els avis i gaudir de la seva companyia.

21


On és en Carles?

Abans de la lectura■ Presentem la coberta i la contracoberta en doble pàgina. Hi veiem la Rita i el

Gruny. Però… és el Gruny? No, és un globus. El Gruny s’hi ha amagat al darrere i la Rita no sap què pensar.

Durant la lectura■ Llegim el text i anem comprovant, per mitjà de les il·lustracions, darrere de quin

objecte s’ha amagat el Gruny. Finalment, apareix el Gruny. On era?

Després de la lectura■ Juguem a amagar objectes. Tots els infants posen el cap sobre la taula i fan veure

que dormen. Mentre, amaguem una joguina en algun racó de la classe: dins lapaperera, sota l’estora, darrere la llibreria, dins d’un armari. Qui la trobi potamagar un ninot en la jugada següent.


22

ResumLa joguina preferida de la Rita és elGruny, un porquet simpàtic a qui agradajugar a fet i amagar. El Gruny es diverteixamagant-se en els lloc més insospitats. Alfinal la Rita troba el Gruny al llit.

Orientació pedagògicaEn la primera infantesa, la presència delséssers estimats afavoreix la seguretat, i laseva absència és, al seu torn, premonitòriade pèrdua i frustració. Amb tot, els jocs defet i amagar són contextos necessaris quepermeten viure totes dues experiències i assimilar la realitat de manera lúdica. És important facilitar aquesta actitudemocional a través de contes com aquest.

MONTSE GINESTA

El Gruny s’amaga

■ Abans de la lectura En la coberta apareixen la Rita i el Gruny. On van? Semblen molt contents i duen uncistell amb el berenar: imaginem què deuen dur al cistell.

■ Durant la lectura Mentre llegim, anem descobrint els principals fantasmes dels infants, als quals la Ritai el Gruny s’enfronten fent-se els valents. Ens fixem en les il·lustracions i demanem alsinfants que ens diguin de qui es tracta. Al final, ja no hi ha personatges temuts, però,què passa? La Rita s’espanta amb un fantasma fals.

■ Després de la lecturaEns disfressem de fantasmes amb carotes pintades i espantem els altres.Ens inventem sons per espantar mitjançant onomatopeies: UUUHHH!, GGRRR!,PUUUM!, BOOOOMMM!


ResumLa Rita i el Gruny van a berenar al camp,però es troben els personatges més temuts.La Rita i el Gruny són valents i rebutgentota mena de pors. Amb tot, unes tovallesa les mans del Gruny provoquen un granensurt a la Rita.

Orientació pedagògicaLa por és un tema cabdal en la infantesa.Ens podem identificar amb els valents,però tot d’una sorgeix el temor de seratacat o de perdre els éssers estimats. Lespors solen ser infundades, per això caldonar seguretat desmuntant el fantasma.La presència del Gruny darrere les tovallesés una bona ocasió per fer-ho.

23

MONTSE GINESTA

Anem, Gruny!

■ Abans de la lecturaParlem del que acostumem a fer quan es va fent de nit. Enumerem objectes que fanllum: els fanals, les bombetes, les llanternes… Com ens ho podem fer si se’n va lallum? Quines coses boniques podem contemplar si apaguem els llums?: estels, llumsdel carrer…

■ Durant la lectura Fem que els infants es fixin en la primera doble pàgina i en la que representa elspersonatges contemplant els estels. Parlem de les diferències entre el dia i la nit.Preguntem als infants què fan quan és de dia i què fan quan és de nit.

■ Després de la lecturaCada nen o nena ha de fer un dibuix en dues parts corresponents a dues activitats:l’una de dia i l’altra de nit. Tots els dibuixos formaran part de dos grans murals: elmural del dia (representat amb un sol) i el mural de la nit (representat amb unalluna).


24

ResumLa mare d’en Dani l’avisa perquè entri acasa, ja que s’està fent fosc. Un cop a casa,se’n va la llum i els pares expliquen al seufill les conseqüències de l’apagada.

Orientació pedagògicaLa llum artificial ens serveix per podercontinuar fent coses un cop s’ha post elsol. Amb aquest conte, els infantscomprendran la diferència entre la llumsolar i la llum artificial, i les repercussionsque té en la nostra vida quotidiana el fetd’aprofitar-la.

MAX

Ja surt el sol!

■ Abans de la lecturaEnsenyem la primera il·lustració de doble pàgina. Qui són els personatges? Què fa lagranota? Què li està dient el pingüí? Què es veu a través de la finestra? Preguntem alsinfants si els agrada jugar amb la neu i com cal anar vestit per no passar fred.

■ Durant la lecturaObservem les il·lustracions i comentem què passa en cadascuna. Ens fixem en lasegona doble pàgina: Què pensa la mare quan veu la neu? S’ho passa bé en Dani a laneu?

■ Després de la lectura Cada infant diu quina és la seva joguina preferida. Després fem un gran ninot de neu(amb cotó fluix, etc.) i l’enganxem en un mural. Ens inventem una història dejoguines que diuen coses al ninot de neu.


ResumEstà nevant i en Dani se’n va amb lagranota Renata a jugar amb la neu.Aleshores, la seva mare surt a buscar-lo,esverada, i el fa entrar a casa perquès’escalfi amb el foc de la llar. En Daniacaba entenent per què fa fred a fora decasa i calor a dins.Al final, s’abriga i surt a jugar amb laRenata: encara queda una mica de neuque no s’ha fos amb el sol.

Orientació pedagògicaEls nens necessiten que se’ls expliqui perquè fa fred o calor. En aquest conte, la neui el foc de la llar serveixen per saber quèhem de fer en cada cas per conservar lanostra calor corporal: roba, aliments…

25

MAX

On és la neu?

■ Abans de la lectura Parlem dels colors dels arbres, de l’herba i de la neu. Fem un mural amb un arc deSant Martí per tal que quedin representats tots els colors.

■ Durant la lecturaMostrem les il·lustracions. Els infants s’imaginen què deuen dir en Dani, la seva marei la Renata. Tot seguit, llegim el conte.

■ Després de la lecturaJuguem a preguntar: de quin color és…? tot assenyalant diversos objectes de la classe.Fem la mateixa activitat al pati de l’escola.


26

ResumCasualment, en Dani i els seus pares s’hanposat una peça de roba de color groc.Però en Dani sap que hi ha més colors;així doncs, la seva mare li ensenya tots els colors tan bonics que hi ha a lanaturalesa. Com que a en Dani li agradentots els colors, li regalen una capsa dellapis el dia del seu aniversari. Que bé!

Orientació pedagògicaA tots els infants els agrada aprendre elscolors. Amb aquest conte, tenenl’oportunitat de veure com els colors sónno tan sols en els objectes que fan servir,en les joguines, sinó també a la naturalesa.Els llapis serveixen per representar el queveuen i pintar-ho com els agradi més.

MAX

Tots els colors

■ Abans de la lectura Ensenyem la il·lustració en què en Dani demana perdó a la Renata perquè s’haoblidat d’ella. Parlem sobre com es deu sentir la Renata i què deu pensar. Es posaràcontenta quan en Dani li faci cas? Parlem de com creuen els infants que se senten lesseves joguines quan no hi juguen.

■ Durant la lecturaObservem les il·lustracions i comentem les joguines. Ja sabem que la granota es diuRenata. Posem nom a les altres joguines d’en Dani. Després, llegim el conte.

■ Després de la lecturaCada nen dirà les seves joguines preferides. Quantes en té? Mentre cadascú lesanomena, els altres les comptem amb els dits. Deixem que els nens i les nenes portinla seva joguina preferida a l’aula i que la mostrin a la resta de companys icompanyes.Cada nen portarà una joguina –un ninot– a classe i, com si fos un titella, «farà» quesaludi els companys o que els digui alguna cosa bonica.


ResumEn Dani té l’habitació feta un batibull.Així doncs, agafa les joguines i les vacol·locant sobre el llit, mentre les vacomptant i sumant quantes en té.

Orientació pedagògicaL’ordre és un dels aspectes mésinteressants en els primes anys escolars, jaque comporta un esforç i una disciplinabàsica per poder fer altres coses i conviureamb els altres. En Dani té cura de les sevesjoguines i les col·loca sobre el llit. És unamanera de tractar bé els seus objectes, dela mateixa manera que a ell li agrada queel cuidin.

27

MAX

Quants amics!

Editorial Barcanova, SA

Pl. Lesseps, 33, entresòl

08023 Barcelona

Tel. 93 217 20 54. Fax 93 237 34 69

e-mail: [email protected]

www.barcanova.es

08029 BARCELONA

Rosselló, 41-45

Tel. 93 494 85 90. Fax 93 419 02 97

17005 GIRONA

Montfalgars, 1, local C

Tel. 972 24 38 14. Fax 972 40 00 86

25006 LLEIDA

Cristòfor de Boleda, 6

Tel. 973 27 33 88. Fax 973 27 33 88

07011 PALMA

Francesc Vallduví, 18, local 1

Polígon can Enetgistes

Tel. 971 25 30 00. Fax 971 25 30 03

43006 TARRAGONA

Balaguer, 7 i 9 (Torreforta)

Tel. 977 54 74 01. Fax 977 54 74 01

Xarxa comercial

9246

012

la meva primera sopa de llibres - larousse · 2004-07-30 · autors 2 david mckee un dia amb...

Documents