www.lariuada.cat | NÚMERO 8 | DESEMBRE DEL 2011 | MITJÀ PRATENC DE COMUNICACIÓ POPULAR BIMESTRAL GRATUÏT

la Riuada

XARXES PÀG. 7

Set entitats ecologistes han engegat una campanya per a l’ampliació dels espais protegits del delta i han ela- borat un document enviat al Departament d’Agricul- tura de Generalitat.

Demanen l’ampliació dels espais naturals del delta

A FONS PÀG. 2

● Anàlisi de les actuacions contemplades al Pla d’Actuació Municipal del govern local per al mandat 2011-2015El passat novembre el consistori va aprovar el Pla d’Actuació Municipal (PAM) per al mandat 2011-2015. El nou context de crisi econòmica ha condicionat els projectes dels partits del govern local i ha obligat a reformular els que

venien heretats de l’anterior mandat. El docu- ment, que ha estat criticat per les forces políti- ques de l’oposició, repeteix en la majoria dels casos projectes que no es van fi nalitzar en el seu moment i és molt imprecís en les fòrmules

a adoptar davant l’actual conjuntura de reces- sió. El creixement urbanístic ha quedat frenat, les grans obres del passat en que es va basar el model econòmic local són inviables i fan ne- cessari un replantejament de l’actual model.

Un projecte de ciutat aturat

XARXES PÀG. 7

Teatre Kaddish del Prat va estrenar l’obra Paraula de dona, un cabaret alternatiu, amb motiu del Dia contra la Violència de Gènere. Un espectacle on la paraula es complementària.

Les dones es reivindiquen a l’escenari del Kaddish

Detall de les obres de construcció de l’estació de metro i rehabilitació de la Capsa a l’Avinguda Montserrat. C.F.

ACTUALITAT PÀG. 4

● Un grup d’onze càrrecs d’aquest organisme s’endú el 41% de les dietes previstes, més de 330.000 € anuals d’un total de 800.000 €● Les retribucions dels representants polítics pels càrrecs a diferents organismes públics no acaben de quedar clares

L’alcalde entre els càrrecs més remunerats de l’AMB

ACTUALITAT PÀG. 5

Més d’un centenar de ma- nifestants desfi len cada dimarts per l’avinguda Montserrat per mostrar el seu rebuig a les retallades a la sanitat pública.

Continuen les marxes contra les retallades a la sanitat pública

XARXES PÀG. 7

L’Autoritat portuària de Barcelona va abocar més de 110.000 tones de so-rra per tal de contrarestar la pèrdua provocada per l’afectació que sobre els corrents marins té l’ampli-ació del port.

Més de 800.000 € per abocar sorra a la platja

2 la Riuada desembre de 2011 www.lariuada.cat

A FONS

El ple municipal del mes de novembre va aprovar el Pla d’Ac-

tuació Municipal (PAM), que recull les línies estratè-giques del nou govern pel mandat 2011-2015. Si els anteriors PAM’s contenien uns llargs llistats de me-sures, aquesta vegada ens trobem amb una escassa concreció i, en canvi, un ampli espai descriptiu del context de crisi en que ens trobem. El document divi-dit en cinc blocs (persones, ciutat, equipaments, terri-tori i economia), aglutina propostes dels programes electorals de l’equip de go-vern, la majoria de les quals ja estaven recollides en l’anterior PAM sense que es fi nalitzessin en el període previst.

Urbanisme aturatLa nostra ciutat ha estat farcida en els darrers anys de grues, excavadores, tu-neladores i tot tipus de ma-quinària que ha modifi cat el territori com mai abans a la nostra història. Els pro-jectes d’actuació territorial i urbana dels anteriors PAM es van fer en una cojuntura favorable a la construcció i estaven impulsats en base a l’ampliació de grans infra-estructures, la construcció de les quals va generar con-seqüències irreversibles no només en la confi guració del territori. A la part sud, afectada per l’ampliació de port i aeroport, la reduc-ció dels espais naturals i

de conreu va ser dràstica, mentre que a la zona nord, el reordenament de l’en-torn de l’estació generat pel pas de l’AVE, va accelerar el tancament i desmantella-ment de fàbriques com La Seda, Paperera i Fisipe, així com diversos edifi cis de tota la zona van ser expro-piats, desallotjats, enderro-cats o van quedar afectats per les obres.

Sobre aquestes dues zo-nes es van planifi car dos projectes, Prat Nord i Prat Sud, que eren la base del creixement urbanístic i que venien a justifi car l’aplica-ció de mesures molt con-

fl ictives, especialment en el cas del primer que amena-çava seriosament amb fer fora dels seus habitatges als veïns de la part nord de les vies. Ara es troben aturats per, com explica el PAM, “quan es donin les condi-cions adients”, i la urgència amb que es van anunciar ja no és tanta. A l’espera d’aquestes condicions que-den també les expectatives per construir habitatges de protecció social. Sense l’edifi cació en aquelles zo-nes on estaven destinats, els reduïts serveis de l’ofi cina municipal Prat Espais SLU són la única base de tota la política d’habitatge pels propers anys, fonamentada en la promoció d’una borsa de lloguer que fi ns ara no ha funcionat i que és insu-

REDACCIÓ

L’aposta de les grans obres s’encalla

Les obres de la Línia 9 del metro i de la Capsa a l’alçada de l’Estruch, inacabades. C.F.

SOCIETAT

Aprovat el Pla d’Actuació Municipal (PAM) per al mandat 2011-2015

Les � nances municipals tenen un lloc desta-cat en aquest PAM, mentre que en les ante-riors edicions la gestió econòmica no havia tingut una consideració pròpia. Però no és novetat únicament aquesta inclusió, ho és el fet de que les polítiques d’austeritat han entrat a formar part de l’agenda política. Si les tisores són l’eina dels governs de la Gene-ralitat i de l’Estat, l’ajuntament defensa unes polítiques d’austeritat “sense retallades”, cosa que resulta enormement contradictòria quan s’està � xant un vertader pla de reduc-ció de la despesa pública. A diferència d’al-tres ajuntaments que s’han vist obligats a

presentar plans d’austeritat, els indicadors de les � nances municipals del Prat són sol-vents i l’endeutament no és elevat (al nivell de la mitjana catalana). Amb les mesures econòmiques del PAM, el deute s’haurà de reduir el 25% i els serveis públics comp-taran amb menys recursos. Entre d’altres qüestions, es restringiran la plantilla i els contractes municipals. Peró les mesures van més enllà del present mandat, ja que es volen potenciar les taxes per a que els usuaris paguin serveis � ns ara gratuits i es limita de forma permanent el marge per a fer inversions.

Programa d’actuació econòmica

L’apunt

La majoria de propostes del nou PAM són projectes inacabats de l’anterior

L’aturada dels grans projectes deixa en evidència la política urbanística

desembre de 2011 la Riuada 3

A FONS www.lariuada.cat

Al bloc del PAM de-Al bloc del PAM de-Adicat a les persones, Adicat a les persones, Ala crisi econòmica Ala crisi econòmica Amarca dos camps priori-taris, serveis socials i ocu-pació. L’intenció de dedi-car-hi més recursos queda marcada però no hi ha gai-re concreció en les mesures específi ques per afrontar objectius tan complexes. En el primer cas, davant l’increment de persones aturades que perdran tot suport social, el PAM es remet al “Pla d’Inclusió Lo-

cal” aprovat l’any 2009 i a desplegar una “cartera de serveis de caràcter social” amb especial atenció al “fet migratori”.

En l’àmbit laboral es par-la de potenciar itineraris d’inserció laboral, impul-sar la formació, millorar l’èxit escolar i consolidar la cultura digital. Tota una sè-rie de mesures indefi nides que se sumen a les propos-tes encara més ambigües per dinamitzar l’economia: millorar el teixit econòmic,

millorar el comerç local, posar en valor els nostres actius, etc. Propostes que encara es fan més inver-semblants quan es veu que

la majoria dels equipa-ments projectats per “con-tribuir a la cohesió social”, excepte el cas de l’UPASS (Unitat de Primera Aten-ció de Serveis Socials), són competència directa de la Generalitat de Catalunya: habitatges de protecció so-cial, centre d’urgències de 24 hores (CUAP), una nova residència de gent gran i una nova escola, així com les competències laborals i moltes de les referents als serveis socials.

Inde� nició a l’àrea de les persones

SOCIETAT

Mobilització davant del CAP Ramona Via contra les retallades sanitàries. A.M.

La Generalitat concentra la majoria de competències

REDACCIÓ

Una de les absències més destacades del PAM respec-te a anteriors edicions està en la desaparició de qual-sevol referència a la partici-pació ciutadana. Inclús en la realització de l’anterior Pla es va donar una apa-rença participativa enviant

el document preliminar a les entitats. Val a dir que aquella crida, titulada “Di-gues-hi la teva!”, es limitava a una recomanació a llegir el document ja elaborat i una invitació a “que hi feu les vostres aportacions” amb la promesa de que “se-

ran ben rebudes i estudia-des”. Que aquell procés va ser més aparent que real ho demostra el fet que el do-cument preliminar i el que es va acabar aprovant eren pràcticament idèntics.

En aquest PAM no només no s’han guardat aquelles

mínimes formes participa-tives sinó que n’ha desa-paregut tota referència en el contingut, i això que en l’anterior edició “un dels elements fonamentals per assolir les fi tes que enun-ciem al PAM és una ciuta-dania compromesa, activa i implicada”. L’objectiu del PAM 2008-2011 era el de treballar en: “noves fòrmu-les i instruments de par-ticipació dels ciutadans i ciutadanes en el govern

de la ciutat”, i es concreta-va en “l’impuls als àmbits de participació ciutadana, consells sectorials o terri-torials de ciutat, i suport a les entitats de la ciutat”, i en la “generació de processos participatius”. Aquests ob-jectius no només no van acabar assolint-se en cap mecanisme participatiu re-marcable sinó que en l’ac-tual PAM ja ni s’esmenten.

És paradoxal que ara que milers de ciutadans han

sortit al carrer a exigir una democràcia més repre-sentativa, establint noves fòrmules de participació a través d’assemblees, i demanant que s’aprofi ti l’avenç tecnològic per una implicació més directa dels ciutadans en els assump-tes polítics, precissament els partits del govern local s’oblidin del tema, quan te-òricament havia estat molt prioritari i inclús n’havien fet bandera electoral.

REDACCIÓ

La participació ciutadana desapareix dels plans locals

SOCIETAT

fi cient davant la magnitud de la problemàtica. La po-sada en marxa d’un “servei de mediació residencial per facilitar la resolució de confl ictes” que es preveu al PAM sembla, per desgràcia, més que necessària.

Aquestes actuacions ara aturades eren el punt de partida d’un model de de-senvolupament econòmic i social que semblava que tenia pressa per venir i que calia ajudar a implantar. L’ampliació de les infraes-tructures havia d’atreure inversions empresarials de sectors com la logística, els transports, els negocis i els serveis a les empreses, i els llocs de treball havien de compensar la desindustri-alització per impulsar un creixement de la població i de la ciutat. “Una opor-tunitat única”, deia l’antic PAM 2008-2011. Però la cri-si econòmica ha trastocat molts dels paradigmes eco-nòmics i sobretot, territori-als que afecten als munici-pis. A casa nostra, algunes obres a mitges comencen a formar part del paisatge habitual, i és difícil de do-nar cabuda en un PAM als solars buits i les ruïnes que

esperen, sense gens d’en-tusiasme, que torni l’apetit urbanitzador. Els projectes han sigut agosarats, amb un cost molt elevat, econò-micament i social, i sembla que no estan disposats a caure en l’abandó. El nou PAM reprodueix bona part de les actuacions urbanísti-ques i territorials anteriors, però ara amb menys fasci-nació i mirant a un horitzó més llunyà i, de vegades, més hipotètic.

Esperant el metroUna altra infraestructu-ra com el metro amb data d’arribada insegura con-centra les prioritats de la intervenció urbanística dels propers anys. A l’ar-ribada de les línies 1 i 9 es supedita la construcció de l’estació intermodal i les set estacions que s’estan cons-truint a tot el municipi, un nombre menor de les pre-vistes inicialment en haver -ne anul·lat la Generalitat dues a mitja construcció.

“En funció de la progra-mació pressupostària” que-den a l’aire moltes actuaci-ons a diversos carrers, la mateixa reducció que porta a replantejar els projectes de pàrquings previstos i introduir zones blaves als carrers comercials. Una re-cessió que es nota especial-ment en els equipaments: el Cèntric ha esgotat les in-versions i la principal assig-natura pendent està en el retard en la rehabilitació de la Capsa. Sobre el futur del Centre Artesà ni una línia.

En un moment de demanda popular de participació el PAM ni la contempla

Manca de concreció en les mesures per afrontar les conseqüències de la crisi

4 la Riuada desembre de 2011 www.lariuada.cat

ACTUALITAT

Segons informava el di-ari El País l’alcalde del Prat es troba entre els

11 càrrecs més benefi ciats pel repartiment de dietes de L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

L’AMB reparteix entre els seus 90 membres un total de 800.779 euros anuals en concepte de retribució per assistir a les seves reu-nions plenàries o comissi-ons. Tots ells són alcaldes i regidors representants dels diferents municipis inte-grants i pertanyen a totes les formacions polítiques. Un grup d’11 càrrecs, entre els quals es troba l’alcalde del Prat, són els millor retri-buïts, emportant-se ells sols un 41% d’aquesta quanti-tat (333.300 €). En concret, Lluís Tejedor, cobra 27.000 euros per assistir a 29 reu-nions, uns 1.000 euros per cada sessió, les quals, se-gons el diari “en la seva ma-

joria són breus i rutinàries, i quasi no exigeixen despla-çaments”. Molt menys si el desplaçament és des del Prat de Llobregat fi ns a la seu de l’organisme que es troba a la Zona Franca. L’al-calde de Barcelona, Xavier Trias, que presideix l’AMB,

i la portaveu del grup soci-alista de l’Ajuntament de Barcelona, Assumpta Es-carp, han justifi cat les die-tes, assegurant aquesta, que tot i que les reunions duren només 20 minuts: “darrera hi ha un gran treball previ”. Entre la resta del llistat dels

onze càrrecs es troben els alcaldes d’altres poblacions de la comarca com Corne-llà, l’Hospitalet, Sant Joan Despí i Castelldefels.

Segons la legislació no es pot cobrar més d’un sou de diferents institucions públiques però aquestes

dietes no entren dins la prohibició perquè es consi-deren “indemnitzacions” i no salari. En aquest sentit la “dieta” de 27.000 euros que rep Lluís Tejedor per part de l’AMB s’afegeix als 70.300 euros que cobra pel seu sou públic com alcalde del Prat. Sergi Alegre, també regidor d’IC-V al consistori, és l’al-tre polític pratenc membre del consell de l’AMB, però la retribució de l’alcalde és major en ser vicepresident.

L’acumulació de càrrecsNomés un dia després

del seu nomenament per aquest càrrec a l’AMB, Llu-ís Tejedor va ser també no-menat vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya, càrrec que os-tentarà els propers quatre anys. El 27 d’octubre pas-sat, fou també nomenat vi-cepresident del Consell de Governs Locals, organisme

depenent de la Generalitat conformat per 100 alcal-des i alcaldesses. A aquests càrrecs s’han d’afegir el de vocal del consell d’ad-ministració de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), vocal del consell de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient, membre del consell d’administració de l’Autoritat Portuària de Bar-celona, vicepresident del consell general de “l’asso-ciació privada sense ànim de lucre” Pla estratègic de Barcelona, entre d’altres càrrecs, i a l’espera del que pugui succeir amb la cre-ació del nou consell rector de gestió de l’aeroport del Prat del que fi ns ara tam-bé havia estat membre en representació del Prat. De la majoria d’aquests orga-nismes es desconeixen les dietes o “indemnitzacions” que reben els seus mem-bres.

REDACCIÓ

Lluís Tejedor cobra 27.000 euros de l’Àrea Metropolitana per 29 reunionsLluís Tejedor cobra 27.000 euros de l’Àrea Metropolitana per 29 reunionsLluís Tejedor cobra 27.000 euros de

Moment de la signatura de la constitució de l’AMB. E.P.

POLÍTICA

SOCIETAT REDACCIÓ

El 21 de novembre un agent de la guàrdia civil va protagonitzar un nou inci-dent per qüestions lingü-ístiques durant el control rutinari de seguretat de l’aeroport del Prat.

Una estudiant manre-sana d’Erasmus denuncia que l’agent de torn va de-manar-li que obrís la ma-leta i quan va contestar en català, aquest, visiblement molest, va dir-li que fes el favor de parlar-li en caste-llà, al·legant que ell ni l’en-tenia, «ni havia de fer-ho».

La noia va recordar el seu dret de parlar en la seva llengua dins el seu

territori, i en aquest mo-ment l’agent es va exaltar i va sentenciar «estamos en España y si no te has leído la Constitución no es mi problema, pero estás obligada a hablarme en la lengua del país. El catalán sólo es un dialecto del es-pañol, y eso es una falta de respeto a la autoridad». Acte seguit, el guàrdia civil li va demanar la documen-tació i li va obrir un expe-dient policial.

Per tal d’evitar la pèrdua del vol, l’estudiant va ac-cedir a la seva reclamació «amb una gran ràbia con-tinguda», segons remarca.

A l’octubre, l’OTG del Prat va enregistrar 123 per-sones més a les llistes de l’atur respecte el mes de setembre, i en comparació a fa un any, s’hi han afegit 265. El primer trimestre de l’any, l’atur al Prat va su-perar les 5.600 persones, i des d’aleshores s’havia anat reduint però aquesta tendència es va trencar. Si bé el nombre de gent sen-se feina es manté per sota de les xifres de principis d’any, és superior al de l’any passat.

El creixement mensual de l’atur ha estat del 2,3%, per sobre de la comarca (1,4%)

i la taxa d’atur se situa en el 15,6%. L’atur ha crescut més entre els homes, però les dones pateixen una taxa d’atur més elevada, que és del 17,8% envers el 14,7% d’atur masculí.

Per sectors, els serveis han generat la majoria de persones aturades, que han crescut el 7% en els darrers 12 mesos. La construcció pateix un creixement de l’atur més intens (19%) mentre que al sector in-dustrial s’ha reduït el 17% en el darrer any. També cau el nombre de persones que s’incorporen per primera vegada al mercat laboral.

LABORAL REDACCIÓ

L’atur repunta al Prat el mes d’octubre, iguala la mitjana catalana i supera la del Baix Llobregat

Detall d’una ofi cina del SOC. Araponent.cat

Expedient policial per parlar en català a l’aeroport

desembre de 2011 la Riuada 5

ACTUALITAT www.lariuada.cat

Amb l’objectiu de protegir l’aqüífer del delta i vistos els bons resultats de la primera fase, en funcio-nament des de el 2007, i que constava de 4 pous d’injecció, ara fa un any es va engegar la segona fase de la barrera hidràulica contra la intrusió d’aigua

marina, amb la qual cosa passaven a tenir 14 pous que injectaven 15.000 m3 /dia , caudal mínim que s’estima necessari per a frenar la intrusió en la seva totalitat.

Efectes de les retalladesFa un mes escàs, producte

de les primeres retallades de l’actual govern de la ge-neralitat, l’Agència Catala-na de l’Aigua (ACA) infor-mava de l’aturada d’aquest procés, encara que se sap que des del maig s’havia parat la injecció d’aigua i aquesta es llençava direc-tament al mar. La millora

aconseguida en la qualitat de l’aigua soterrània, pro-ducte de la injecció con-tinua d’aigua regenerada per la depuradora del baix, i reconeguda per la pròpia ACA pot passar a ser histò-ria amb el consegüent risc de deteriorament de l’aqü-ífer.

MEDI AMBIENT

La barrera d’aigua dolça a l’aqüífer pot passar a la història amb les retallades per sanejar l’ACA

REDACCIÓ LABORAL REDACCIÓ

Aser abandona el geriàtric sense pagar el personalAl desembre el grup Aser ha abandonat la gestió de la residència per a gent gran de la carretera Onze de Setembre. El canvi de gestor no posarà fi al litigi dels treballadors i treba-lladores del centre, als que es deuen les tres darreres nòmines. El cas del Prat és un més d’una cadena d’im-

pagaments que es produ-eixen a la resta de l‘estat. L’equipament té 90 places per a residents i 24 de cen-tre de dia. Té un conveni amb l’Institut Català d’As-sistència i Serveis Socials (ICASS) per donar servei a la gent gran i amb depen-dència, i ha passat a mans de la Fundació Pere Mata.

SOCIETAT REDACCIÓ

El recapte del Banc d’Aliments compleix els objectius locals La darrera campanya del Banc d’Aliments «ha com-plert amb les expectatives al Prat de Llobregat», on, segons el coordinador lo-cal del recapte Lluís Magro, amb 40 voluntaris s’han recollit 17 contenidors als quatre punts entre el 26 i el 27 de novembre. Magro es declara «satisafet d’haver superat l’objectiu global de 800.000 quilograms».

Al Prat aquest ajut serà distribuït posteriorment per la delegació de Carites, cada cop més necesitada d’aliments. Segons Josep Maria Domingo, rector de la parróquia, «la demanda d’aquests lots d’aliments ha augmentat un 40% des del darrer any» i ja supe-ra els 6.000€ mensuals en queviures per a 160-180 famílies.

Depana, Ecologistes en Ac-ció-Les Agulles, Salvem la Zona Agrícola, Salvem Oli-veretes, SEO/BirdLife, WWF i Llobregat SOStenible, les entitats que promouen la campanya per a l’ampli-ació dels espais protegits del Delta del Llobregat han elaborat un document en base a criteris ornitològics, que està essent enviat al

Departament d’Agricultu-ra, exposant els arguments per l’inici del procés d’am-pliació.

Els eixos principals de la petició giren entorn de la necessitat d’aplicar els criteris dels apartats 1 i 2 de l’Article 4 de la Directi-va Europea d’Aus, perquè quedin protegides les zones més adequades per a les es-

pècies de Cames llargues, Martinets menuts, Polles blaves, Terreroles vulgars i Txatracs menuts entre d’al-tre.

El 5 de novembre, la pla-taforma va organitzar una trobada als Espais Natu-rals per informar sobre la nova delimitació a protegir i sobre les mesures a em-prendre per aconseguir la

seva inclusió a las zones ZEPA. La nova colònia de gavina corsa establerta a la illeta del Riu, fora de les zones ZEPA, s’ha convertit en la causa fonamental de la petició. Aquesta colònia constitueix l’únic grup de cria fora del delta de l’Ebre, i l’únic a tota Europa.

SEOBirdLife Internacio-nal ha reconegut la neces-sitat d’incorporar noves àrees per preservar totes les espècies esmentades per la plataforma i proposa am-pliar-les de 950 a 3.500 Ha.

MEDI AMBIENT

Entitats ecologistes reclamen que s’ampliïn els espais naturals protegits

REDACCIÓ

José Blanco, portaveu del Govern sortint de José Luis Rodríguez Zapatero, ha estat implicat en el cas de tràfi c d’infl uències per a la construcció d’unes instal-lacions d’Azkar prop de l’aeroport del Prat al terme municipal de Sant Boi.

Segons fi ltracions reve-lades pel diari El Mundo, José Antonio Orozco, vice-president d’Azkar i amic de Blanco, va demanar l’ajut del ministre per aconseguir la construcció de la nau. A les transcripcions publica-des, es fa patent la infl uèn-cia de Blanco en la gestió de l’alcalde de Sant Boi, Jaume Bosch. El cas ha passat ara a mans del Suprem.

José Blanco implicat en el cas Azkar del Prat

POLÍTICA

Des de principis d’agost, usuaris i usuàries de la sa-

nitat pública indignats han sortit cada dimarts al carrer per manifestar la seva disconformitat amb la política de retallades de la conselleria de Salut de la Generalitat. Les marxes han anat creixent expo-nencialment en assistèn-cia, passant de la desena escassa de les primeres convocatòries, fi ns a esta-bilitzar-se, en una forquilla que va de les 130 a 150 per-sones.

Les concentracions da-vant el CAP Ramona Via

varen començar com una iniciativa espontània d’un pratenc que va patir les retallades pressupostàries, les quals van reduir i de-morar els tractaments que necessitava la seva malal-tia. Després d’haver assistit a mobilitzacions a l’Hos-pital de Bellvitge aquest usuari va decidir traslladar la protesta al poble. Al Prat les restriccions en la cober-tura de les baixes del per-sonal sanitari imposades pel govern han fet que als CAP hi falti personal sani-tari i que algunes vacants es cobreixin amb contrac-tes molt precaris i de ma-

nera provisional. Tot això comporta principalment un allargament de les llis-tes d’espera.

Les darreres marxes s’han celebrat enmig del debat iniciat pel pla de reestruc-turació de l’Institut Català de Salut per part de la con-selleria de Salut, presidida per Boi Ruiz, i els insistents rumors sobre els plans del Govern per reformar l’ICS i reconvertir-lo en diferents empreses públiques, fet que facilitaria un procés gradual de privatització d’aquest organisme en-carregat de la provisió dels serveis de sanitat pública.

REDACCIÓ

Les mobilitzacions en defensa de la sanitat pública continuen en línia ascendent

SANITAT

Les marxes reuneixen centenars de persones. O.R.

6 la Riuada desembre de 2011 www.lariuada.cat

OPINIÓ

Pels que portem temps dient que això de l’AVE no és cosa bona, tant si ens ho mirem des del punt de vista del territori com des del punt de vista dels seus habitants, recentment ens han sorprès un reguitzell de declaracions de destacats membres de la nostre classe política criticant el model que representa l’AVE en temps de crisi.

Al model de l’AVE, ara en crisi, li ha passat una mica com a l’especulació urbanísti-ca: mentre la cosa funcionava tothom semblava content, els

polítics es fregaven les mans, els ajuntaments omplien les seves arques municipals per l’activitat immobiliària, el sector de la construcció ab-sorbia una bona part de mà d’obra, i les constructores i els seus accionistes (la banca en bona part) es “forraven”. Nin-gú semblava escoltar les veus crítiques (“coses d’ecologistes fanàtics i d’antisistema”) � ns que la bombolla va esclatar i el model va caure pel seu propi pes.

Si alguna cosa compartei-xen l’AVE i l’especulació és allò que podríem anomenar “la cultura del pelotazo”. La cosa ja va començar amb un escàndol a principis dels 90 pel fi nançament il•legal del PSOE (972 milions) per part

de l’empresa SIEMENS, ad-judicatària de l’AVE Madrid-Sevilla. De casos que poden explicar part del fervor dels polítics per l’alta velocitat en tenim per parar un tren. Un dels mes sonats és el “pelo-tazo urbanístic” que va tenir lloc en la construcció de l’es-tació de l’AVE de Guadalajara, aixecada a la petita localitat de Yuste per a bene� ciar els interessos immobiliaris del Conde de Murillo (el marit d’Esperanza Aguirre). Voleu saber l’última? La línia de l’AVE que connecta Toledo, Conca i Albacete ha tancat perquè no era rendible. La cosa no és per prendre-se-la a broma: men-tre un km de ferrocarril costa tres milions d’euros, el km de l’AVE ronda entre els 12-35

milions segons l’orogra� a. El pressupost de l’AVE ron-da actualment els 97.000 m i l i o n s d ’e u ro s , entre el construït i el que ja està apro-vat per a la seva re-alització. Tindrem la major xarxa d’AVE del món, però un pèssim sistema ferro-viari, tant de passatgers com de mercaderies. Si s’hagués invertit en aquests sectors les quantitats que s’han invertit amb l’AVE, el nostre futur se-ria molt millor.

Però es clar! L’AVE que ve de Madrid també passa pel

Prat, afec-tant greument el

territori. Davant d’això com van reaccionar els politics lo-cals? A priori a l’ajuntament teníem un govern d’ICV, un partit que defensava un mo-del ferroviari calcat � l per randa al dels moviments d’oposició al TAV, basat en la substitució de l’AVE per trens 200 de tecnologia pendular.

Fins i tot a les comar-ques gironines ICV era

part integrant de la coordi-nadora per una alternativa al TAV (COPalTAV). Aquí al Prat l’ajuntament s’afanya a vendre’ns l’AVE i defensar � ns i tot la seva arribada a l’ae-roport, amb una al•lucinant estació de l’AVE al Prat inclo-sa. En contra de les tesis de la Coordinadora Salvem el Del-ta. Coses de la política, ves!.

la Riuada la Riuada | bimestral gratuït d’informació local

DIPÒSIT LEGAL:DIPÒSIT LEGAL: GI-352-2010 | TIRATGE: 6.000 exemplars EDITA I DISTRIBUEIX:EDITA I DISTRIBUEIX: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP)PUBLICITAT:PUBLICITAT: publicitat@lariuada.catEls comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar redaccio@lariuada.cat o visitar redaccio@lariuada.cat www.lariuada.cat

la Riuada la Riuada la Riuada la Riuada

La tiraLa tira Esteban

veure per creureveure per creure

La degradació de l’estació de La degradació de l’estació de RENFE d’El Prat ha augmen-RENFE d’El Prat ha augmen-tat un nou nivell: si no n’hi tat un nou nivell: si no n’hi havia prou amb les goteres havia prou amb les goteres i els avisos indesxifrables de i els avisos indesxifrables de megafonia, ara la taquilla ha megafonia, ara la taquilla ha quedat deserta. En princi-quedat deserta. En princi-pi havia de ser una situació pi havia de ser una situació temporal, però des de l’agost temporal, però des de l’agost no hi ha ningú per a resoldre no hi ha ningú per a resoldre incidents i consultes.incidents i consultes.

Taquilla Taquilla fantasmafantasma

amb veu pròpiaamb veu pròpiaÒscar RibasÒscar Ribas

L’AVE en crisi, L’AVE en crisi, hipocresia hipocresia d’alta velocitatd’alta velocitat

Què ha costat fer aquesta Riuada?Què ha costat fer aquesta Riuada?

RedaccióRedacció

En aquest número, volem En aquest número, volem recordar o informar a la gent recordar o informar a la gent que té aquest exemplar a les que té aquest exemplar a les seves mans i que llegeix La Ri-seves mans i que llegeix La Ri-uada, que aquest projecte no uada, que aquest projecte no rep cap mena de subvenció. rep cap mena de subvenció. Les nostres fonts d’ingressos Les nostres fonts d’ingressos es divideixen a parts iguals es divideixen a parts iguals entre la publicitat, l’aportació entre la publicitat, l’aportació dels subscriptors i les activi-dels subscriptors i les activi-tats extraordinàries que es tats extraordinàries que es fan. Sense aquestes aporta-fan. Sense aquestes aporta-cions, no podríem afrontar cions, no podríem afrontar

la despesa que genera treure 6000 exemplars al carrer cada dos mesos.

És per això que volem animar-te a continuar do-nant suport a aquest pro-jecte seguint sent subscrip-tor o començant a ser-ho. Sense l’aportació de tots i totes el projecte en paper i digital no podrà tirar enda-vant. Sense vosaltres aquest projecte no seria possible!

desembre de 2011 la Riuada 7

XARXES www.lariuada.cat

POLÍTICA REDACCIÓ

Teatre Kaddish contra la violència de gènereTeatre Kaddish del Prat va estrenar l’obra Paraula de dona, un cabaret alternatiu, amb motiu del Dia contra la Violència de Gènere. Un es-pectacle complet i total, on la paraula es complementa amb la cançó i juntes són el nucli del show. Paraula de dona va ser estrenada per primera vegada ara ja fa dos anys a La Capsa. Ma-ria Donoso, directora i es-

criptora dels textos, alhora que protagonista de l’obra juntament amb les seves set companyes considera que “cal tenir present que la música era aleshores l’úni-ca protagonista a escena». Les paraules de Maria Do-noso complementen avui les cançons, que d’una ma-nera o altra, parlen i criti-quen, se’n riuen o ressalten, la fi gura de la dona.

MEDI AMBIENT REDACCIÓ

Ecologistes en Acció presenta propostes en el seu 5è congrèsEcologistes en Acció va ce-lebrar a Sant Cosme el seu 5è Congrés Confederal, sota el títol “ecologisme so-cial: transformar en la crisi”. Aquest Congrés ha servit per debatre les seves línies de treball per als propers tres anys i incloïa una sèrie de tallers i accions. Aquesta associació s’adscriu a l’eco-logisme social, que entén que el seu origen està en el

model de producció i con-sum. El 5è Congrés ha em-marcat els actuals proble-mes mediambientals en la crisi, que deteriora els drets humans i reforça un autori-tarisme econòmic, militar i governatiu. Les propostes, que passen per la transfor-mació, són diverses: justícia social, decreixement, bio-mimesi, principi de precau-ció, lentitud.

L’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) va abocar més de 110.000

m3 de sorra a la platja del Prat per evitar, com cada any, la regressió costanera provocada per l’ampliació del port. Enguany, però, aquesta aportació no ha es-tat de gaire utilitat, no no-més perquè es va fer el mes d’octubre, i no el juny com és habitual —just abans de la temporada de bany—, sinó també per les fortes tempestes que hi va haver el novembre. L’operació es va adjudicar a l’empresa Dravo S.A. per 825.928€. La raó d’aquest retard, segons va explicar Sergi Alegre, ti-nent d’alcalde d’Urbanisme i Medi Ambient, va ser que el lloc proposat per l’APB al Ministeri de Medi Am-bient per extreure la sorra no complia els requisits de qualitat. Finalment, es va dragar de les proximitats del dic de Port Ginesta.

Aquesta operació d’apor-tació de sorra s’ha fet els darrers anys per tal de con-trarestar la pèrdua provoca-da per l’afectació que sobre els corrents marins té l’am-pliació del port. Diversos grups ecologistes, entre ells la Coordinadora contra les infraestructures del Delta,

ja van advertir que aques-ta situació es produiria. Alegre, en una entrevista a Prat Ràdio, va reconèixer que aquesta no és una bona solució i va apostar per la construcció d’un espigó per evitar la regressió de la plat-ja. Els experts, però, assegu-ren que tampoc és un bon

remei, ja que la qualitat de l’aigua es veuria afectada.

Altres platges, com la de Gavà i la de Viladecans, també s’han vist afectades. De fet, els veïns de Gavà Mar han denunciat aquests últims dies l’espectacular regressió que està patint la platja.

REDACCIÓ

Més de 800.000 euros per abocar sorra a la platja el mes d’octubre

SOCIETAT

Un vaixell draga anualment tones d’arena a la platja per evitar la regressió. E.R.

L’acció directa de l’ho-me no és l’única cau-sa que pot posar fi a

l’existència de la fauna ani-mal o vegetal d’una regió. La proliferació de plantes invasores introduïdes per negligència o desconeixe-ment en alguns ecosiste-mes s’ha convertit en una de les causes principals d’extermini d’espècies au-tòctones, fent desaparèixer poblacions locals o creant híbrids genètics que aca-ben amb segles d’evolució.

Un dels casos més cone-guts és el de la «cortaderia selloana», més coneguda com ‘plumero’ o ‘plomall de la pampa’, que està oca-sionant greus trastorns a

la fl ora autòctona de tot Catalunya. Els últims 15 anys s’ha incrementat la seva presència al Delta del Llobregat, de forma que la Pampa s’ha anat reprodu-int als marges de les carre-teres, camps abandonats i a la vora dels cursos d’ai-gua, arribant a convertir-se en l’única espècie vivent a algunes zones. Les admi-nistracions públiques, i so-bretot els ajuntaments, te-nen part de culpa, ja que en realitzen un ús abusiu com a planta ornamental. Actu-alment és un dels vegetals que més es planten a les rotondes, situades moltes d’elles al mig d’ambients naturals. La seva intensiva

utilització en jardineria i l’enorme capacitat repro-ductora i de dispersió de les seves llavors fa que impor-tants extensions dels espais naturals del Delta i de les zones properes es trobin cobertes d’aquest monstre invasor que elimina qual-sevol rastre de vida vegetal al seu voltant. Aquesta gran capacitat reproductiva fa que la principal mesura per a eliminar-ne el creixement passi per que els ajunta-ments del Delta, i sobre tot els que diuen tenir més consciència medi ambien-tal, eliminin aquesta espè-cie de les seves zones enjar-dinades i evitin utilitzar-la en el futur.

REDACCIÓ

Plomalls invasors desterren la � ora localMEDI AMBIENT

Sovint aquest plomalls decoren racons públics del municipi. E.R.

8 la Riuada desembre de 2011 www.lariuada.cat

XARXES

facebook / twitter 13conceptos

feliç 2012!

—Està en perill la sanitat pública?—Estic convençut que sí. La informació que he anat rebent dels companys de les manifestacions de Bellvitge s’ha anat acom-plint. A mida que en Boi Ruiz des de la Conselleria de Sanitat vagi privatit-zant per parts la sanitat pública aquesta esdevin-drà un negoci, i quan cu-rar algú no sigui rendible podrà tenir problemes.—Com a usuari de la sa-nitat pública, com t’han afectat les retallades?—A principis d’aquest maig esperava una prova per saber com havia de seguir el meu tractament de quimioteràpia. En veu-re que no m’avisaven vaig anar a l’ofi cina d’atenció a l’usuari i em van dir que no podíem fer més que es-perar ja que a causa dels acomiadaments les llistes d’espera s’estaven allar-gant. Em van informar que el personal sanitari estava tallant l’autovia des del mes d’abril i em van preguntar si em volia afegir a la protesta, i així ho vaig fer.

Un altre exemple el vaig tenir al mes de juny quan m’havien de fer una ope-ració i un cop ingressat em van dir que havia de tor-nar a casa perquè no ha-vien trobat cap anestesis-ta. Però m’he assabentat de casos més dramàtics que el meu. Les retallades ens afecten per molt que el senyor Boi Ruiz digui el contrari. I així li vaig transmetre quan vaig po-der parlar amb ell per te-lèfon. —Com vas arribar a par-lar amb en Boi Ruiz?—Vaig sentir-lo per TV3

dient que hi havia un alarmisme excessiu ja que tothom qui ho necessités seria ben atès. Aleshores vaig trobar-me amb la ne-cessitat d’escriure-li una resposta. Va coincidir que en una manifestació a Be-llvitge va venir el periodis-ta Jordi Évole i vaig poder parlar amb el conseller per dir-li que no era veri-tat el que deia, que men-tia. Ell va manifestar que volia parlar personalment fent un cafè amb alguns usuaris. Vam tenir una primera cita, però es va anul·lar, a hores d’ara en-cara estem esperant que ens digui alguna cosa.

—Més d’un centenar de persones es manifesten cada dimarts al Prat, a què creus que es deu aquest èxit?—Els companys de la manifestació de cada di-mecres a Bellvitge es la-mentaven de la poca im-plicació dels usuaris. Vaig posar una nota al Facebo-ok dient que em trobava com si fos un gra de sorra en un mar de bates blan-ques. Després de posar-me en contacte amb dues associacions pratenques de forma infructuosa, vaig parlar amb una amiga i el dos d’agost vam anar dos matrimonis a l’ambula-

tori Ramona Via amb una pancarta per animar la gent. Vam decidir con-centrar-nos els dimarts per engrescar tothom a as-sistir a les manifestacions dels dimecres a Bellvitge. La setmana següent vaig ser jo sol i la meva fi lla em va fer la foto. La tercera setmana s’hi va afegir una altra persona.A les concentracions de Bellvitge vaig coincidir amb una companya de l’Acampada Prat i poste-riorment en una trobada que es va fer als Jardins de la Pau vaig plantejar que s’afegissin a les concen-tracions dels dimarts al CAP Ramona Via. A partir d’aquí, cada cop s’hi ha anat afegint més gent.—Com t’agradaria que continués la lluita contra les retallades al Prat?—Augmentant la quan-titat de manifestants, i si fóssim molta gent, els mitjans de comunica-

ció s’implicarien com ja està passant a Bellvitge, i els polítics tindrien més pressió.—Quines coses t’aporta a nivell personal l’expe-riència de les mobilitza-cions?—M’ha aportat moltíssi-mes satisfaccions. De jove vaig ser enllaç sindical a l’empresa, i després de tot aquest temps he tingut l’oportunitat de tornar a fer alguna cosa per als al-tres i ser un granet de sor-ra més per intentar millo-rar aquest món. —Hi ha gent que pensa que les coses no canvia-ran. Tu que ets tan opti-mista, què els diries?—Sí, les coses poden can-viar, i a pitjor si no fem res. Està clar que si no ho intentem, en lloc d’avan-çar tirarem enrere. Sóc optimista, crec que si som prou gent per a pressionar els polítics, s’ho repensa-ran.

REDACCIÓ

«Les coses poden canviar, i a pitjor, si no fem res per arreglar la sanitat»Antonio Moreno Navarro | usuari «indignat» de la sanitat pública

ENTREVISTA

Antonio Moreno es manifesta cada dimarts al Prat contra les retallades. O.R.

He tingut oportunitat de tornar a fer alguna cosa per als altres i ser un granet de sorra més»

Un gra de sorra enfront Boi Ruiz

Des de l’experiència que pateix en tant que malalt de càncer, aquest pratenc ens explica com la seva presa de consciència l’ha empès a mobilitzar els seus conciutadans per defensar la sanitat pública. Moreno s’entossudeix a contradir el conseller Boi Ruiz i ens narra en primera persona com les retallades han afectat el tractament que rep a Bellvitge.

LLEGIU L’ENTREVISTA A: www.lariuada.cat

contrapuntcontrapunt

Argumentari Argumentari de la criside la crisi

Guerra del totxoGuerra del totxoAra un dels arguments més Ara un dels arguments més de moda entra la classe de moda entra la classe política és llançar-se les política és llançar-se les totxanes pel cap. Aquests totxanes pel cap. Aquests instruments de construcció instruments de construcció que en altre temps, no gai-que en altre temps, no gai-re llunyà, els cobrien d’or re llunyà, els cobrien d’or ara serveixen com a arma ara serveixen com a arma política. “El Prat Nord triga-política. “El Prat Nord triga-rà molt a fer-se, és la � de rà molt a fer-se, és la � de la vostra cultura del totxo”, la vostra cultura del totxo”, acusa Antonio Gallego al acusa Antonio Gallego al govern municipal. Duarte, govern municipal. Duarte, té per costum respondre-li té per costum respondre-li amb València i Marina d’Or.amb València i Marina d’Or.«Dame argo»«Dame argo»Un altre Un altre leitmotiv de l’èpo-leitmotiv de l’èpo-leitmotivca és que no hi ha diners. ca és que no hi ha diners. «No tenim seguretat pres-«No tenim seguretat pres-supostària per fer tot el supostària per fer tot el que apareix al PAM», a� r-que apareix al PAM», a� r-mava Rafa Duarte. Molt de mava Rafa Duarte. Molt de compte perquè l’alcalde ho compte perquè l’alcalde ho té molt clar, així que prepa-té molt clar, així que prepa-reu les vostres carteres: «us reu les vostres carteres: «us heu de fer a la idea que no heu de fer a la idea que no hi ha sortida possible d’on hi ha sortida possible d’on estem si no apugem els estem si no apugem els impostos. L’IBI s’ha d’incre-impostos. L’IBI s’ha d’incre-mentar i la gent ha de pa-mentar i la gent ha de pa-gar més». Sens dubte una gar més». Sens dubte una gran notícia pels aturats gran notícia pels aturats i pels que ja no tenen ni i pels que ja no tenen ni subsidis...subsidis...El gran germàEl gran germà us vol vigi-lar. Ja sabem que els partits lar. Ja sabem que els partits conservadors tenen certa conservadors tenen certa obsessió amb la segure-obsessió amb la segure-tat. L’última moda són les tat. L’última moda són les càmeres de seguretat. A càmeres de seguretat. A l’octubre es van proposar l’octubre es van proposar al ple per part dels seients al ple per part dels seients del PP. Argument: més pro-del PP. Argument: més pro-tecció dels béns i llibertat tecció dels béns i llibertat de les persones. Posició: de les persones. Posició: les zones amb índex elevat les zones amb índex elevat de delictes. Segurament la de delictes. Segurament la presència de càmeres pot presència de càmeres pot evitar delictes, però clar, evitar delictes, però clar, pot motivar a cometre’ls pot motivar a cometre’ls igualment però fora de igualment però fora de pla. Els canvis constants de pla. Els canvis constants de zones con� ictives podri-zones con� ictives podri-en convertir El Prat en un en convertir El Prat en un autèntic Show de Truman. autèntic Show de Truman. Això sí, la venda dels drets Això sí, la venda dels drets televisius podria arreglar televisius podria arreglar els problemes � nancers de els problemes � nancers de l’ajuntament.l’ajuntament.

Ingressat, em van dir que havia de tornar a casa perquè no havien trobat cap anestesista»