“Són quatre, bàsicament, les funcions que han exercit, en tant que guaites, les torres del litoral català: la prevenció d’assalts, vinguts principalment de la mar; l’empara de la terra enfront de malvestats, com la pesta, l’incendi, etc.; l’avís, fent senyals, de l’arribada o la partida d’embarcacions; i l’aguait del possible contraban. Com és natural, la vigilància pot tenir altres motius, com siguin l’observació de l’estat de la mar o la contemplació d’un naufragi.”

Context històric de les torres de guaita

“A més de la torre esmentada trobem a Cambrils d’altres torres de guaita o fortificacions que també tindrien la funció de protegir la població, entre elles, la Torre del Mas d’en Bisbe, el Castell de Vilafortuny, la Torre del Mas d’en Blai, la Torre de la Riera d’Alforja, la Torre de l’Ermita, la Torre del Llimó o d’altres vinculades a masos com la del Mas dels Tegells o la Torre del Mas d’en Blai.”

De cara a la Mediterrània: les torres del litoral català. Pere Català i Roca. Barcelona: Rafael Dalmau, cop. 1987. Pàg. 27

La Memòria de la pau: itinerari educatiu. Cambrils: Museu d’Història de Cambrils, 2008. Pàg. 16-17

“El pirata és un delinqüent de la mar que actua per lliure. Les seves víctimes són escollides a l’atzar i els seus actes responen bàsicament a l’afany de guany i enriquiment personal. En canvi, el corsari actua amb connivència o, fins i tot, amb el suport d’un estat (reflectit en un document anomenat patent de cors), atacant els interessos dels països amb els quals està en guerra.” Pirates a Cambrils. L’Arxiu t'informa: butlletí de l'Arxiu Municipal de Cambrils. Núm. 17 (juny 2008). Pàg. 1

“En cas d’avistament de naus corsàries o de perill immediat, s’avisava fent senyals tant a la gent que feinejava per la costa com als de la vila i el camp. També s’advertia de l’arribada o sortida d’embarcacions de transport, de gent sospitosa de pesta, d’incendis, naufragis i d’altres calamitats.”

La Torre del port de Cambrils. Cambrils: Ajuntament de Cambrils, 2003, Pàg. 16

Pirates i corsaris

La Torre del port de Cambrils. Cambrils: Ajuntament de Cambrils, 2003. Pàg. 19

Bibliografia

BLANCH, Laura. La Torre del port: IES Ramon Berenguer IV. Cambrils: Ajuntament de Cambrils, DL 2003 CASTELLS, Kim. Cambrils: una història, una mirada / Kim Castells, M. Antònia Ferrer, Rafael López-Monné, Jordi Portals; [introducció de Xavier Amorós].Tarragona : Arola, 2007 Els Castells catalans / [dirigida per Pere Català i Roca]. Barcelona: Rafael Dalmau, 2011 CATALÀ i ROCA, Pere. De cara a la Mediterrània: les torres del litoral català. Barcelona: Rafael Dalmau, cop. 1987 MADOZ, Pascual. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar". Barcelona: Curial, 1985 MARISTANY i TIÓ, Carles. Senyoria i població al camp de Tarragona: la vila de Cambrils, segles XII-XVII. Cambrils: Ajuntament de Cambrils, 1986 MARTÍ ESTRADA, Ignasi. Cambrils. Valls: Cossetània, 2004 ORTIGA i VIDAL, Ramon. Història gràfica de Cambrils. Tarragona: El Mèdol, 1991 ROVIRA I GÓMEZ, Salvador J. La gent de mar de Cambrils: segle XVIII. Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV: Diputació Provincial de Tarragona, 1992

SALCEDA I CASTELLS, Josep. Quaranta anys d'estampes cambrilenques. Tarragona: El Mèdol, 1998 La Torre del port de Cambrils. Cambrils: Ajuntament de Cambrils, 2003 La memòria de la pau: itinerari educatiu: primària / ESO: dossier del professorat. Cambrils: Museu d’Història de Cambrils, 2008 OTIÑA HERMOSO, Pedro. “Pirates al Cap de Salou: 1150-1500”. Pont de fusta: revista de Vila-seca i de Salou, núm. 343 (setembre 2008) OTIÑA HERMOSO, Pedro. "Los ataques del pirata Dragut". Salou magazine, (octubre 2008) OTIÑA HERMOSO, Pedro. “La pirateria cristiana: Pierre Audinet”. Salou magazine, (abril 2009) OTIÑA HERMOSO, Pedro. “Un altre pirata barbaresc: Euldj Alí”. Salou magazine, núm. 15 (febrer 2010) “Pirates a Cambrils”. L’Arxiu t'informa: butlletí de l'Arxiu Municipal de Cambrils, núm. 17 (juny 2008), pàg. 1-3.

www.cambrils.cat/biblioteca

“A causa de les continues incursions que feien els pirates sarraïns, el dia 6 d’abril de 1663 l’ajuntament acordà llogar dos homes per vigilar l’areny des de la punta de l’Esquirol fins a la Llosa. Un any després, motivat pel constant perill que tenien els vigilants i també per la dificultat i per la poca efectivitat en passar l’avís de l’arribada de pirates, en data del 30 de desembre de l’any 1664, l’Ajuntament va acordar construir la torre anomenada del mar, més tard coneguda també com a torre dels Moros, a fi de vigilar a més llunyana distància i amb molt menys perill la costa cambrilenca... En la construcció de la torre hi van treballar tots els veïns en rigorós torn. A totes les barques i llaguts, tant de pesca com de cabotatge, inclosos els que eren de Cambrils, se’ls va imposar un ral per cent, i el patró que negava el pagament era multat amb 10 rals.”

LA TORRE DEL PORT

“...el 10 d’agost de 1894, va ser subhastada i adjudicada a un veí de Barcelona, Josep Ribot; es va signar l’escriptura a Tarragona, a la notaria de Simó Gramunt, el 22 de setembre del mateix any. El preu de l’adjudicació havia estat de 813 pessetes. Josep Ribot hi féu unes lleus reformes, especialment a la part més alta, i la dotà d’una espècie de merlets i d’una barana de ferro que la circumdava i que encara existeix. Després de la Guerra civil de 1936-39, Ribot va vendre la torre a en Francesc Figuerola, acabalat advocat militar, que va treure els merlets i va construir-hi el cimbori que li ha donat l’aspecte actual. Aquesta darrera obra es va fer sobre l’any 1945.”

“Els materials emprats foren pedra i morter de calç, propis d’altres edificacions tradicionals com les velles cases del poble, les muralles, les masies o altres torres que resten encara pel Baix Camp. Són pedres de grandària i naturalesa diverses (granits, arenisques, calcàries...) trobades a les rieres i barrancs o portades d’indrets propers a les serres dels voltants de la comarca, més algun carreu procedent d’altres construccions anteriors, probablement romanes. També s’hi veu barrejat algun maó, ben segur col�locat durant alguna de les reparacions que s’hi ha anat fent amb el temps. Diverses restauracions l’han recobert d’argamassa, ja desapareguda en moltes zones, especialment en aquelles on l’aigua de la pluja, caient des de la teulada, més per uns llocs que per altres, ha anat arrossegant els materials.”

Història gràfica de Cambrils. Ramon Ortiga i Vidal. Tarragona: El Mèdol, 1991. Pàg. 54

Quaranta anys d'estampes cambrilenques. Josep Salceda i Castells. Tarragona: El Mèdol, 1998 (volum 2) Pàg. 161