Martí de Riquer, romanista:

“Qui aprèn més aclasse és el professor”

Martí de Riquer, romanista:

“Qui aprèn més aclasse és el professor”

Farmàcia en plena renovació

Noves“quasiempreses”universitàries

La UB, únicauniversitatcatalana ambassignatures de basc

Noves tecnologiesper aprendrehistòria

Farmàcia en plena renovació

Noves“quasiempreses”universitàries

La UB, únicauniversitatcatalana ambassignatures de basc

Noves tecnologiesper aprendrehistòria

UNIVERSITAT DE BARCELONARevista dels Antics AlumnesAny III Núm. 6 Gener 1999

UniversitatLa UniversitatLaB

U

L’augment d’alumnes al’ensenyament superiorha anat acompanyat d’unincrement de lesdiferències entre païsosrics i pobres

l nombre d’estudiants universitaris enel món ha augmentat de 13 milions el1960 a 82 milions el 1995, segons unes

dades presentades a la Conferència Mundialsobre Ensenyament Superior organitzada aParís l’octubre passat per la Unesco. Aques-tes xifres indiquen que la segona meitat delsegle XX ha estat l’època històrica de crei-xement més espectacular en l’ensenyamentsuperior. Al mateix temps, però, s’han agu-

ditzat les diferències en aquest camp entrepaïsos pobres i rics. Un altre tema cabdal dela cimera va ser el del finançament; laUnesco va defensar-ne un de mixt, públic iprivat.

L’expresident de la Comissió Europea Jac-ques Delors va assenyalar en la seva inter-venció a la cimera que a l’Àfrica subsaharia-na hi ha un alumne a l’ensenyament superiorper cada mil habitants, mentre que a Amèri-ca del Nord el percentatge és un de cinquan-ta. També va afegir que les despeses reals peralumne són deu cops més elevades en elspaïsos rics que en els menys desenvolupats.La manca de recursos provoca que els estatspobres pateixin una greu pèrdua de científicsi intel·lectuals, els quals abandonen els seuindret de naixement per treballar on tenenmés facilitats. Això dificulta el desenvolupa-ment del país, que queda mancat dels ciuta-dans amb una preparació més elevada.

Pel que fa a l’accés a l’ensenyament supe-rior, l’esborrany del document de la cimeraassenyala que no es tracta d’un dret que es téd’una manera indiscriminada, sinó que ha debasar-se en els mèrits de cada individu. Elsecretari general de la Unesco Mayor Zarago-za va assenyalar que “no és un dret gratuït”.

En el capítol del finançament va defensar-se que cal reforçar la diversificació de lesfonts. En el text de la cimera es recorda elpaper de l’estat com a garant de l’accés equi-tatiu a l’educació, i també es reclamal’existència de recursos privats.

Altres preocupacions que van expressar-sea la trobada van ser la necessitat que el pro-cés educatiu es prolongui al llarg de tota lavida i que els professors puguin tornar a serestudiants periòdicament. També es va trac-tar la discriminació que pateix en alguns paï-sos la dona i l’accés a l’ensenyament supe-rior d’algunes minories

La Universitat UBRevista de la Universitat de Barcelona-EdicionsUB,SLU per als antics alumnes.Consell editorial: Antoni Caparrós, rector. Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització.Josep Escolano, gerent. Pedro Fontana, president de Banca Catalana.Directora coordinadora: Susanna Vendrell

Directora de Màrqueting i Patrocini de la UB: Àngela Jover.Redacció: Gabinet de PremsaDisseny: Quod.Producció: BPMO Edigrup.Distribució: Interpas, Associació Ginesta.Publicitat: BPMO Edigrup. Tel 93 419 51 52Dipòsit legal: B-19682-97

Atenció antics alumnes i subscripcions:Susanna VendrellEdicions UBBalmes, 25, 2n 2a - 08007 BarcelonaTelèfon 93 403 55 30 - Fax 93 403 55 31e-mail: eub-revista@org.ub.esInternet: http://www.ub.es/antics/alumnes.htm

3

actualitat

Un món amb més de 80 milions

d’universitaris

E

En la segona meitat d’aquest segle han augmentat considerablement els alumnes universitaris

El centre té unaorquestra, un grup derock, una tuna, una corali un grup de teatre

es actuacions d’una orquestra, un grupde rock, una tuna, una coral i un grup deteatre, juntament amb un programa

d’exposicions, fan que la Facultat de Medi-cina sigui una de les més actives en iniciati-ves culturals.

L’orquestra de la Facultat de Medicina vanéixer el 1994 per iniciativa d’un grupd’estudiants. Actualment téuns 15 components, la majorpart dels quals són alumnes iprofessors de Medicina, enca-ra que també hi ha algun estu-diant d’altres ensenyamentsde Ciències de la Salut. Assa-gen al Conservatori SuperiorMunicipal de Música delcarrer del Bruc i tenen unrepertori força variat que vade la música clàssica fins agèneres més moderns com eljazz.

Un grup d’estudiants amantsde la música moderna vancomençar a trobar-se el 1996per tocar junts, i a partird’aquesta iniciativa va néixerel gener de 1998 el grup derock Sweet Music. Actualmentestà format per sis estudiantsdel centre. Interpreten des declàssics del rock com pecesdels Dire Straits i els RollingStones fins a temes tan comer-cials com els de Jarabe de Paloo cançons de l’anomenat rockcatalà. Assagen al soterrani dela facultat i habitualment fanun concert al centre per SantJordi. Val a dir que l’altra seude la Facultat de Medicina dela UB, a Bellvitge, també té ungrup de rock anomenat TheHoochies, integrat per quatre

estudiants, que es dedica principalment agèneres com el rhythm and blues i la músicadels anys 50 i 60.

La tuna de la Facultat de Medicina vacomplir l’any passat el 40è aniversari. Inte-grada per uns 20 membres, també incloualguns antics alumnes de Medicina i estu-diants d’altres ensenyaments, com d’Infer-meria, on no hi ha una tuna pròpia. Fan lestradicionals rondes a casa d’algunes noies isovint actuen també al bar del Campus Bell-vitge i hi amenitzen els aperitius.

Pel que fa a la coral, va fer la primeraactuació el Nadal de 1997 al vestíbul de lafacultat. S’anomena Cor Obert i té actual-ment uns 60 integrants, la majoria dels quals

són estudiants de Medicina, a més d’un petitgrup d’alumnes d’altres centres.

El grup de teatre de la Facultat va néixer fauns cinc anys i actualment té uns 20 compo-nents, incloent-hi exalumnes de Medicina iestudiants d’altres ensenyaments. Entre lesobres que han fet fins ara hi ha El malaltimaginari de Molière i Al vostre gust deWilliam Shakespeare.

A més, cal dir que la festa de Sant Jordisuposa cada any una diada cultural al centre,on s’organitza, entre altres activitats, un con-curs literari en què participen els membresde la facultat.

Les arts plàstiques també tenen represen-tació a Medicina gràcies a les exposicions

que acull el centre. Algunsexemples són la que es va ferl’abril del 97 d’obres de pro-fessors i estudiants de BellesArts, i ja en el curs 1997-98es va fer la mostra “Ninots ininotaires de començamentsde segle”, en què es recolliauna cinquantena de dibuixoshumorístics sobre temes mè-dics i sanitaris publicats a di-ferents revistes de l’època. Elmaterial formava part del’arxiu d’art de la MutualMèdica de Catalunya i Ba-lears. La facultat també vaacollir la mostra “Patrim 97”amb divuit obres d’alumnesde Belles Arts adquiridesrecentment per al fons patri-monial de la UB. Entre elsprojectes hi ha una altraexposició del mateix tipusamb el títol de “Patrim 98”,una mostra de quadres d’unmembre del personal d’ad-ministració i serveis del cen-tre i una de quadres que lafacultat conserva, entre elsquals hi ha obres cedides pelMuseu del Prado

4

Vida cultural a Medicinafa

cult

ats

L

L’orquestra de la Facultat al pati interior del centre

n acord entre la UB i el parc marítimi terrestre francès de Port-Cros(Costa Blava) ha permès ampliar, a

partir de novembre, el ventall de tasques quefan, des del 1983, investigadors del Depar-tament d’Ecologia de la UB en aquesta àreaprotegida.

Els directius de Port-Cros, el parc marítimmés antic d’Europa (creat el 1963), estaninteressats en els estudis que fan membresdel departament sobre l’efecte de les visitesd’escafandristes al parc natural de les IllesMedes, i volen dur a terme una recerca sem-blant al parc francès. El professor d’EcologiaMikel Zabala, que coordina l’equip de la UBa Port-Cros, explica que fer una tasca similaren els dos indrets donarà importants rendi-ments a l’hora de comparar resultats.

Els gestors de Port-Cros ja havien recone-gut la tasca del Departament d’Ecologia dela UB en nomenar el professor JoandomènecRos únic investigador estranger entre els 20membres del comitè científic assessord’aquest parc francès.

Actualment investigadors de la UB fanestudis a Port-Cros sobre equinoderms (garo-tes, estrelles de mar) i ara també veuran elsefectes que produeix el pas d’escafandristesen els fons marins, concretament en lescomunitats coral·lígenes. Sovint els espaisprotegits són molt atractius per als amants dela natura, i la presència de visitants que volenveure l’entorn és molt abundant. Investiga-dors del Departament d’Ecologia de la UBestudien, dins un programa promogut pelDepartament d’Agricultura, Ramaderia iPesca de la Generalitat, l’efecte freqüentació(impacte dels visitants) a les Illes Medes. Partdels investigadors que treballen a les Medesho faran a Port-Cros, amb l’interès científicde veure resultats en zones on l’índex de visi-

tes és més baix que a les Medes. A Port-Crospodran treballar en parcel·les amb xifresaltes, mitjanes i baixes de visites d’escafan-dristes. El mes de novembre investigadorsdel departament van fer-hi la primera expedi-ció, durant la qual van fer estudis d’equino-derms i de comunitats coral·lígenes.

Mikel Zabala afirma que des del punt devista científic és molt interessant treballar enxarxa amb els diversos parcs marítims medi-terranis, comparant les conclusions i seguintels mateixos protocols de treball.

Actualment, membres del Departamentd’Ecologia treballen al Parc Natural deCabrera (Balears), inte-grats dins el grup de tre-ball del professor EnricBallesteros del Centred’Estudis Avançats deBlanes (CSIC). D’altrabanda, investigadors deldepartament van treba-llar del 1994 al 1996 enel parc marítim de Scan-dola, a Còrsega. Desprésvan aturar-hi les tasques,però hi ha la voluntat dereprendre-les enguany.

La recerca més impor-tant es fa a les IllesMedes, on el Departa-ment d’Ecologia treballades del 1973 en estudisdiversos. Des de 1990aquests estudis es com-plementen amb el pro-grama de la Generalitat ales Illes Medes que abanss’esmentava i que eldepartament espera reno-var aviat. A més delsefectes produïts pels es-cafandristes, s’investi-guen altres aspectes coml’evolució d’espècies depeixos en una àrea prote-gida, en què s’ha com-provat com augmentaven–i força– la mida, el

nombre d’espècies i el d’exemplars en algu-nes d’aquestes.

La necessitat de treballar en xarxa dinsl’ecologia marina va dur el passat mes demaig a iniciar el projecte ECOMARE (Eco-logy of Marine Reserves), finançat per laUnió Europea. Es tracta d’una xarxa de 14grups de recerca, entre els quals hi ha el delDepartament d’Ecologia de la UB, per posarles bases d’un mètode comú de treball alsparcs marítims. ECOMARE, coordinat desde l’Institut Espanyol d’Oceanografia, va ferel novembre passat la segona reunió sectorialde treball

natura

Un investigador del Departament d’Ecologia de la UB durantuna de les immersions per a les seves recerques

U

Membres de launiversitat hi duen a terme una tasca semblant a la feta a les Illes Medes

El Departament d’Ecologia amplia la recerca a Port-Cros

5

“En l’aspecte derenovació tecnològica,d’informatització i deposar els llibres a l’abastde tothom de maneraràpida, estem avançant-nos a universitatsfranceses i italianes”

uin paper fa la biblioteca d’una uni-versitat?

Els anglosaxons diuen que és el cord’una universitat. A moltes universitatsangleses i nord-americanes, l’edifici centralés el de la biblioteca. S’ha aplicat en algunad’espanyola de nova construcció, com laUniversitat Pública de Navarra, projectadapel conegut arquitecte Saenz de Oiza. A laUB, històricament la biblioteca havia tingutmolta imporància, com ho prova el fet que seli va reservar la planta noble de l’edifici dePlaça Universitat. Fins que en temps de laRepública, durant el rectorat de Pere Bosch iGimpera, es va considerar més modern frag-mentar-la en seminaris o departaments espe-cialitzats i autosuficients, a imatge de la tra-dició universitària alemanya de l’època.

Quan vaig estudiar la carrera en aquestedifici els anys 60, tenia unes bibliotequeshorribles. Tots els llibres estaven tancats,s’havien de demanar d’una manera compli-cada i confiar que portessin el volum dema-nat. Es va començar a modernitzar l’àrea deQuímica de la biblioteca quan els ensenya-ments de ciències encara es trobaven a PlaçaUniversitat. Amb el procés de descentralitza-ció a les noves facultats de Pedralbes, algu-nes es van dotar de biblioteques de propor-cions considerables, com ara la de Dret oEconòmiques, però amb un sistema de fun-cionament encara antic. A començamentsdels 80 es va entendre que valia més tendir al

6

Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca de la UB:

“L’important és que la biblioteca estigui viva,

i ho està”

llibr

es

La directora de la BUB a la Biblioteca de l’Edifici Plaça Universitat

Q

lliure accés als llibres, reunir fonsdispersos i afavorir grans sales detreball.

L’arribada de la informàtica hafacilitat molt les coses a l’hora dereunir els llibres per grans especiali-tats i simplificar l’accés a la consul-ta. Ara la biblioteca de la UB és unacosa viva i en creixement, malgratque en alguns moments no se n’apre-ciï prou el valor o no se n’aclareixiprou la funció. Però l’important ésque estigui viva, i ho està.

Quina és aquesta funció que calaclarir?

Una biblioteca universitària témés d’una missió i cal equilibrar-les. La més important és ser la sego-na casa de l’estudiant, després de lapròpia facultat. L’alumne ve a launiversitat a rebre una formació,primer a l’aula amb el professor, i ensegon lloc a través del seu treball amb unmaterial i uns recursos que no pot tenir a casai que troba a la biblioteca. Cada vegada més,les biblioteques universitàries són el lloc onl’estudiant fa vida, gairebé amb plaça fixa. Labiblioteca és casa seva. No podem arribar al’extrem d’atorgar una cadira fixa a cada un,naturalment. Algunes petites universitatsmodernes de l’estranger assoleixen propor-cions de 50 % de llocs de treball a la biblio-teca en relació amb el total de matriculats.Les diferents seccions de la biblioteca de laUB sumen ja prop de 7.000 llocs de treball,per a una mica més de 70.000 matriculats.

Després de la primera missió de procurar al’estudiant, al professor i a l’investigador lainformació que necessiten, la biblioteca hade ser el seu lloc de treball per excel·lència,sobretot de l’estudiant, més enllà de la con-sulta bibliogràfica estricta. És clar que aquestservei ha de ser per als membres de la uni-versitat. Si s’obre a tots els ciutadans, com ésel cas a la biblioteca de la UB, és més difícilgarantir la mateixa qualitat del servei.Aquesta particularitat prové del temps enquè la nostra biblioteca era alhora bibliotecapública provincial.

Què ha significat la irrupció de lainformàtica?

Una enorme millora. L’any 1981 es vacomençar a informatitzar el catàleg, amb unsprimers intents des del 1979 en col·laboracióamb La Caixa i la UPC. Ara totes les bibliote-ques de les universitats públiques de Catalu-nya tenim un catàleg informatitzat comú. Espot consultar la fitxa i demanar qualsevol llibredes de qualsevol biblioteca universitària de laxarxa i que te’l serveixin en préstec allà on estroba l’usuari. L’arribada d’Internet ha estat

l’última revolució per consultar i demanar perpantalla des de qualsevol punt del món. Araservim molts llibres, articles o informacionsque ens demanen per correu electrònic. Enaquest aspecte de renovació tecnològica,d’informatització i de posar els llibres a l’abastde tothom de manera ràpida, estem avançant-nos a universitats franceses i italianes.

Ha estat important formar aquest catàlegcomú de totes les universitats públiques cata-lanes. Permet optimitzar els recursos, que nosón gaire elevats. Ha rebaixat els costos decatalogació, que ara es fa de forma compar-tida, i sobretot representa l’oportunitat per al’usuari d’utilitzar de manera senzilla elsfons de totes les universitats públiques. Cadauniversitat tramet diàriament a través d’unaempresa de missatgeria la seva maleta ambels llibres demanats des de les altres.

La Biblioteca de l’edifici de la Plaça Uni-versitat es troba en plena renovació de lesinstal·lacions, patrocinada en part perCaixa de Catalunya. Quin és l’objectiud’aquesta reforma?

Bàsicament, recuperar i posar al dial’espai que aquesta mateixa biblioteca teniaabans de la fragmentació del 1931. Però

abans era la biblioteca de tots elsensenyaments de la UB, concen-trats en aquest edifici. Ara s’espe-cializarà en Lletres i en el valuósfons antic. Tota universitat had’estar orgullosa del fons antic dela seva biblioteca. A més a més, laUB va tenir la sort immensa derebre el segle XIX els fons proce-dents de la desamortització demolts convents de la ciutat, comtambé té la sort de rebre donatiusprivats importants. Un dels últimsha estat el de la biblioteca de gas-tronomia de Rudolf Grewe. Ja hainduït a altres donacions del mateixtema, com ara tretze caixes de lli-bres d’un donant de Mallorca o unexemplar antic de la Phisiologuedu goût de Brillat-Savarin donatper la congregació dels carmelites,

en assabentar-se que acabàvem de consti-tuir aquest fons especialitzat arran de ladonació del senyor Grewe.

La construcció de modernes bibliotequespúbliques al centre d’algunes ciutats harepresentat un fenomen urbà de dinamit-zació en casos com la nova BibliothèqueNationale de París o la nova BritishLibrary a Londres. I a Barcelona?

Aquestes no són biblioteques d’una ciutat,sinó d’un estat, amb una clara missió. A Bar-celona, a més de la Biblioteca de Catalunya,hi ha d’haver la Biblioteca de Barcelona, comla tenen les altres ciutats d’Espanya i d’Euro-pa. Vaig defensar que aquesta concepciómoderna de biblioteca de la ciutat, dotada devitalitat actual, es fes als grans magatzems deCan Jorba, un cop van plegar l’activitat. Erael lloc ideal per fer-la, com ho han fet al’Haia, a Rotterdam, a Poitiers o a Copenha-guen. La proposta costava un cert esforç denegociació. Les autoritats van optar per lasolució més fàcil de construir-la a l’edifici delBorn, que no s’utilitzava. Però mai la biblio-teca al Born podrà tenir la mateixa vitalitatque hauria tingut a Can Jorba. Què hi farem!La qüestió és que es faci i que rutlli

7

llibres

Dolors Lamarca

Dolors Lamarca va néixer a Granollers el 1943. Es va llicenciar en Filologia Clàssicaa la UB el 1966. Tot seguit va estudiar a l’Escola de Bibliotecàries. El 1974 va ingres-sar per oposició a l’antic Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, alhoraque a la biblioteca de la UB a la Plaça Universitat. A partir del 1975 va treballar a lasecció d’aquesta biblioteca a la Facultat d’Econòmiques. El 1966 es va casar amb elcatedràtic de Literatura de la UB Antoni Comas, desaparegut prematurament l’any1981. Del 1980 al 1983 va treballar al Servei de Biblioteques de la Conselleria de Cul-tura de la Generalitat, i el juliol de 1984 es va convertir en directora de la BUB.

Prop de 25 anys a la BUB

El prestigiós metge vadonar a la universitatuna finca a Vallvidreraon actualment s’ubiquenel Centre d’EstudisInternacionals i AulaBarcelona

l prestigiós metge i catedràtic de Medi-cina Agustí Pedro Pons (1898-1971),del qual es va commemorar l’octubre el

centenari del naixement amb un acte a laFacultat de Medicina al qual va assistir elpresident de la Generalitat Jordi Pujol, vadeixar a la UB una herència que actualmentdóna els seus fruits.

D’una banda hi ha la Fundació PedroPons, que atorga beques per a estudis depostgrau. D’una altra, a l’edifici conegutcom a Finca Pedro Pons a Vallvidrera hitenen les instal·lacions el Centre d’EstudisInternacionals (CEI) i el centre Aula Barce-lona.

Uns 25 estudiants de Belles Arts de la UBestan restaurant des de l’octubre un conjuntde pintures que pertanyen a la finca, unamasia del segle XVI amb valor històric iartístic. Les peces, que s’han dut de la fincaa la Facultat de Belles Arts per restaurarles,són quatre quadres que van des del segleXVII fins al segle XX, dues taules de fustadel segle XVI, un gravat del segle XVIII,tres litografies i alguns diplomes d’estudisd’Agustí Pedro Pons. A més, s’estudiaràquin és l’estat global de la finca per establir-ne possibles mesures de conservació.

L’edifici, catalogat per l’Ajuntament coma peça d’interès històric i arquitectònic, ésuna antiga masia coneguda també com CanMestres, l’antiguitat de la qual no s’ha deter-minat amb exactitud. Els dibuixos d’unsesgrafiats a l’exterior donen personalitat al’edifici, envoltat d’una horta i un jardí inclo-sos en la finca.

La UB va heretar-la a la mort del doctorPedro Pons i només l’usava esporàdicamentper a algunes reunions, fins que l’any 1987 vainstal·lar-s’hi el grup de recerca en Lingüística

Computacional dirigit pel professor de Filolo-gia Romànica Ramon Cerdà, que el setembrepassat va deixar la Finca Pedro Pons per tras-lladar-se a l’edifici Florensa del CampusPedralbes. El professor Cerdà recorda que laseva arribada a la Finca Pedro Pons va suposaracondicionar una casa que de tant en tantdonava sorpreses, com els aparells de raigs xque el doctor Pedro Pons hi havia deixat.

A partir del 1992 la Finca Pedro Ponsacull també el Centre d’Estudis Internacio-nals (CEI). Fruit d’un acord entre el Ministe-ri d’Afers Exteriors, la Fundació Bosch iGimpera de la UB i la Caixa d’Estalvisi Pensions de Barcelona, el CEI preparafuturs diplomàtics i experts en diversosàmbits de les relacions internacionals. Dotzedels seus antics alumnes han aconseguitingressar al cos diplomàtic espanyol i disseta institucions internacionals com les Nacions

Unides, el Consell d’Europa i la Unió Euro-pea. A més de l’àrea docent, el centre tambéestimula el debat i la recerca en les relacionsinternacionals.

El darrer abril va presentar-se oficialmentl’altra institució actualment ubicada a laFinca Pedro Pons, el centre d’estudis sobregestió de les ciutats Aula Barcelona, creat apartir d’un conveni entre l’Ajuntament deBarcelona i la Fundació Bosch i Gimpera dela UB, i dirigit per Pasqual Maragall.

Pel que fa la Fundació Universitària Agus-tí Pedro Pons, fins ara ha aportat 114 milionsde pessetes en 248 beques per a llicenciats endiferents disciplines de la UB i graduats pelConservatori Superior de Música del Liceu iel Conservatori Municipal de Música de Bar-celona. La fundació també ha donat més de15 milions per a material a diverses facultatsde la UB i als dos conservatoris

8

L’actualitat de l’herència dePedro Pons a la UBlle

gat

La Finca Pedro Pons

Estudiants de Belles Arts estan restaurant des de l’octubre un conjunt de pintures que pertanyen a la finca

E

El nou servei Feina UBoferirà formació alsestudiants i incentivaràla coordinació amb laFundació Bosch iGimpera per alscontactes amb el mónempresarial

mb l’inici del segonsemestre d’aquestcurs, el mes de fe-

brer iniciarà les activitats elservei Feina UB, que obreuna nova línia en la políticad’aquesta universitat perafavorir la inserció delsseus estudiants en el mercatde treball.

El Gabinet d‘OrientacióUniversitària coordinarà lesactivitats de Feina UB,començant per un curs delliure elecció a cada facultatque s’estendrà al llarg de totel segon semestre amb dife-rents fases. Les diferentsfacultats hi participaran acti-vament al costat del Gabinetd’Orientació Universitària, laFundació Bosch i Gimpera,el Centre de Formació Per-manent de la UB o bé entitatsexternes. A més d’oferir al’estudiant una formaciócomplementària que afavoreixi la seva inserciólaboral, Feina UB incentivarà la coordinacióamb la Fundació Bosch i Gimpera pel que fa alcontacte amb el món empresarial.

A més de transmetre als alumnes una sèriede recursos en matèria de recerca de feina, elcurs servirà per traçar un perfil concret decadascun i facilitar-lo a les empreses o insti-tucions interessades d’entre les més de 500que ja col·laboren amb la UB en matèria depràctiques reglades dels estudiants, com

també a qualsevol altra que ho sol·liciti.D’aquesta manera, la innovació del serveiFeina UB és que garantirà a les empreses iinstitucions unes ofertes molt detalladessobre el perfil dels estudiants que opten acada lloc de treball.

El perfil no es basarà únicament en l’expe-dient acadèmic, sinó en les habilitats com-plementàries adquirides durant el curs i enun estudi previ de la concordança entredemanda i oferta en cada cas particular.

Continuarà actuant simultàniament laBorsa de Treball habitual del Centre de For-

mació de Sants, en connexió amb el ServeiCatalà de Col·locació de la Generalitat, a laqual es pot inscriure qualsevol membre de launiversitat. D’altra banda, els serveis deFeina UB se centraran en els alumnes quehagin seguit el curs de lliure elecció sobrerecerca de feina.

La Borsa de Treball de la UB va iniciar el22 d’octubre un nou sistema d’inscripció através d’un formulari electrònic a Internet,que permet apuntar-s’hi a distància. Aques-

ta novetat es presentava tot coincidint ambel dia de la inauguració de la fira organitza-da pel Departament de Treball de la Genera-litat Interocupació 98, el certamen sobreocupació més important de Catalunya, on laUB va tenir per primer cop un estand.

Els qui vulguin entrar a la Borsa de Tre-ball de la UB, oberta a tots els membres dela universitat inclosos antics alumnes, troba-ran el formulari corresponent a les pàginesweb del Centre de Formació Permanent UB-Sants. Un cop s’hagi omplert el formulari ala pantalla, només cal enviar per correu pos-

tal al centre de Sants un currículum i fotocò-pies del DNI, del full de matrícula del’ensenyament que se segueix o del títol si jas’ha acabat, i altres acreditacions acadèmi-ques i professionals. Els que prefereixin ferla inscripció personalment hauran de seguirel mateix mètode com fins ara i anar a lesoficines del centre de Sants o a diversospunts d’atenció al públic, com ara algunessecretaries de centres

9

La universitat facilita l’entrada al

mercat laboral

treball

A

Enrique Garcia, del Centre de Formació Permanent de Sants, amb el conseller de Treball Ignasi Farreras al’estand de la UB a Interocupació 98

El catedràtic de la UBJordi Nadal (Cassà de laSelva, 1929) és un delsprincipals especialistesespanyols en històriaeconòmica,concretament en històriaindustrial

ordi Nadal és una gran autoritat en eltema de la industrialització a Catalu-nya i a la resta d’Espanya. La seva

obra El fracaso de la revolución industrial enEspaña és un text cabdal dins d’aquestàmbit. Altres llibres seus són Moler, tejer yfundir. Estudios de historia industrial i Cata-lunya, la fàbrica d’Espanya, que corresponal catàleg d’una gran exposició a l’antic mer-cat del Born l’any 1985. El novembre passatl’Ajuntament de Barcelona va lliurar-li laMedalla d’Or al Mèrit Científic, guardó quese suma a altres distincions que ja posseïa,com el Premi Fundació Catalana per a laRecerca i la Medalla d’Honor de la Universi-tat Internacional Menéndez y Pelayo.

Va llicenciar-se a la UB en Filosofia i Lle-tres (branca d’Història) el 1951 i en Dret el1952. Del 1952 al 1967 va exercir, primer,com a professor de les facultats de Filosofíai Lletres i de Ciències Econòmiques, des-prés, d’aquesta universitat. El 1968 va acce-dir a la càtedra d’Història Econòmica de laUniversitat de València, i del 1970 fins al1981 va ser catedràtic de la mateixa matèriaa la UAB. La darrera data és la del seu retorna la UB, en la qual ocupa des de fa anys ladirecció del Departament d’Història i Institu-cions Econòmiques.

A què es deu la seva preferència per lahistòria industrial?

Abans de dedicar-me a la història indus-trial ho havia fet a la història de la població;així la meva tesi va tenir per tema la immi-gració francesa a Catalunya els segles XVI iXVII i donà lloc a un llibre publicat a Paríssota el patrocini de Fernand Braudel. Uns

anys després, el 1966, vaig publicar unahistòria de la població espanyola del segleXVI al XX. Aquests treballs em valguerenun reconeixement internacional que, tanma-teix, servia de poc per a la meva promocióacadèmica. Dit en poques paraules, els temesde demografia i història de la població des-pertaven poc interès a la Facultat d’Econò-miques, en la qual exercia de professor. Lesprimeres oposicions, a la càtedra d’històriaeconòmica de la universitat de Bilbao, el1961, m’ho deixaren ben palès. Em vaigveure obligat a canviar l’orientació de lameva recerca. Vaig optar per la història

industrial per ser la que havia donat la iden-titat a la Catalunya contemporània. La reco-manació de Fabià Estapé i de l’escriptorJosep Pla va fer que el SECEA, que era elnom del servei comercial dels cotoners cata-lans, m’encarregués una història d’aquestsector tan important. Després d’un temps derecerca, vaig adonar-me que em faltava unmarc més general en el qual inserir-la. Vaighaver de canviar d’objectiu: en lloc de conti-nuar estudiant el cotó vaig passar a recons-truir el procés de la industrialització espanyo-la en general. D’aquí va sortir el llibre El fra-caso de la revolución industrial en España.

10

Jordi Nadal: “La industrialització espanyola

té unes arrels molt llargues”econ

omia

Jordi Nadal als despatxos del departament que dirigeix

J

Vostè és un dels deixebles directes de l’his-toriador Jaume Vicens Vives. Com recordael seu mestratge i la universitat d’aleshores?

Jaume Vicens Vives tenia una personalitatabassegadora. Malgrat haver mort 38 anysenrere, la seva estela continua viva, vivíssi-ma: aquest mateix any 1998 ha vist la publi-cació d’una antologia de textos vicentins perpart del pedagog Jordi Galí i d’un segonvolum de la seva correspondència a curad’un grup de joves historiadors gironins.Aquestes publicacions, a tanta distància de laseva mort, volen dir que el seu missatge con-tinua vigent. Per als que vam tenir la sort deser els seus deixebles la petja és inesborra-ble. En el context de la universitat primo-franquista la irrupció de Jaume Vicens com acatedràtic va ser com un terratrèmol.

Era extremadament intel·ligent, ambiciósi agosarat. Per als jovestenia un poder d’atracció, unmagnetisme especial. Jo es-tudiava Dret perquè el meupare volia que fos notari. Elmateix dia que vaig conèi-xer Vicens Vives vaig saberque no seria notari i que elseguiria pels camins de lahistòria.

Malauradament, va morirjove, als 50 anys. Els seusdeixebles ens vam quedarorfes. Els anys que seguirenel 1960 van ser per a moltsde nosaltres extremadamentdifícils. A mi el seu exempleem va proporcionar el corat-ge necessari per continuaruna doble tasca, la de docenti la d’investigador, en un context no gensfavorable; l’exemple del meu mestre, peròtambé el recolzament d’unes lleves d’alum-nes per primera vegada polititzades, ambganes de canviar les coses. En la dècada dels60 la Facultat d’Econòmiques era el centre dela bullida universitària, una olla sempre apunt d’esclatar. Els alumnes dels quals guar-do el millor record són d’aquella època:l’Alfred Pastor, en Narcís Serra, en PasqualMaragall, en Ricard Pérez Casado, la MercèSala i tants d’altres.

Com va arribar finalment a la càtedra iquina es l’orientació que li ha donat?

A València vaig arribar-hi de catedràtic acomençaments de 1968. El meu desterra-ment en aquella ciutat va durar dos anys.Vaig treballar-hi molt a gust. Tanmateix, novaig desaprofitar l’ocasió de tornar a Cata-lunya en produir-se la creació de la UAB.Del 1970 al 1981 vaig passar uns anys moltbons a Bellaterra, on vaig tenir l’oportunitatde crear un departament de nova planta,

sense rèmores ni llasts. Quan no ho esperava,ni en sentia la necessitat, va sorgir l’ocasió detornar a la UB. En principi, el canvi no sem-blava gaire abellidor. El Departamentd’Història Econòmica de la UB havia perdutel pes i el prestigi dels seus inicis. Em va cos-tar molt de retornar-los-hi. Del 1981 al 1987vaig lluitar aferrissadament amb l’ajut deCarles Sudrià i Albert Carreras, vinguts comjo mateix de Bellaterra. La primera preocu-pació va ser restablir el nivell de la docència.La segona, endegar una recerca ambiciosa ien equip. Aquests objectius es van assolir capal 1987. Des d’aleshores el nostre departa-ment és un dels més prestigiosos de la facul-tat, àmpliament reconegut pel seu esforçdocent i per les seves línies de recerca.D’entre les darreres, la més destacada és –nopodia ser menys– la història industrial.

Aquesta història industrial, en la qualvostè posa tant d’èmfasi, quin interès téper a la societat?

La industrialització és la meta de totes lessocietats en vies de desenvolupament. En elcas d’Espanya, l’èxit de la industrialització ésrecent, havent començat els anys 1960.Aquesta cronologia ha dut molta gent a pre-sentar la industrialització com un èxit delfranquisme, que és l’època en què es consoli-da. També ha contribuït a sobrevalorar elpaper que hi ha tingut l’empresa pública,representada per l’INI. Aquesta visió tél’inconvenient d’ocultar la tradició industrialde Catalunya i el País Basc, forjada moltabans, en el segle XIX, quan l’empresa públi-ca era pràcticament inexistent. La tesi quenosaltres defensem és que la industrialitzacióespanyola té unes arrels molt llargues, senseles quals l’èxit dels últims 40 anys no hauriaestat possible, i que la iniciativa privada o par-ticular hi ha tingut el paper més important.Podem dir amb satisfacció que els ventsactuals són cada cop més propicis a les nos-

tres idees. En relació en aquest canvi voldriaesmentar una gran enquesta sobre el finança-ment de la indústria catalana amb el períodecomprès entre el 1815 i el 1866, que ens hapagat el Ministeri d’Educació i es troba encurs de publicació, així com l’encàrrec d’unatles d’història industrial d’Espanya, de lesdarreries del segle XVIII fins al 2000, queconstitueix ara el centre de les nostres preocu-pacions.

Quina és la situació de la indústria espa-nyola en el si de la UE?

Hem entrat en la UE amb retard (només el1986!) però amb bona marxa. Actualment,quan es tracta de passar a la fase de la uniómonetària, sembla que podrem fer-ho ambmillors condicions de les previstes, és dir, nopel furgó de cua sinó en un vagó de primera.

Tot això és positiu i ha contri-buït a la recuperació de l’auto-estima dels espanyols, que tra-dicionalment tenien una malaopinió del seu país i de si matei-xos. Tanmateix, aquesta millorano ha d’ocultar que en moltsaspectes continuem sense arri-bar als nivells europeus i que enel cas de la indústria en concretla productivitat i la competitivi-tat són sovint inferiors a les quehaurien de ser. El franquismeens va deixar una herència moltnegativa; l’excés de regulació ide protecció va treure incentiusa l’empresariat. La formaciódel personal (el que s’anomenael “capital humà”) presentaencara moltes deficiències. Per

bé que molts empresaris i tècnics s’han espa-vilat i han innovat, la dependència tecnològi-ca d’Espanya respecte a l’estranger és encaraexcessiva.

Les relacions econòmiques Catalunya-Espanya, fins a quin punt han estat i sónd’enfrontament o de complementarietat?

La polèmica, tan de moda, sobre el balançfiscal entre Catalunya i Espanya, ve delluny. Els catalans no hem deixat de queixar-nos que el fisc ens demana massa. Elsespanyols repliquen que la nostra riquesarecolza damunt la reserva del mercat inte-rior. Avui, amb la lliure circulació de lesmercaderies, els espanyols han perdut elmés important dels seus arguments. Tot iaixò, malgrat la desaparició de l’obstacleeconòmic, a mi em costa d’imaginar-me unaCatalunya independent, perquè a conse-qüència del fet immigratori –volgut o no– lasocietat catalana presenta, ara, uns vinclesde sang estretíssims amb les altres societatsespanyoles

11

economia

Jordi Nadal

Aquesta entitat fa cadaany una enquesta entreels seus alumnes

es Aules d’Extensió Universitària per ala Gent Gran de Barcelona van celebrarl’octubre l’acte d’inici de curs amb una

conferència sobre “La sang i l’home, un petitrecorregut per la història” del metge hematò-leg Enric Contreras, el professor de les Aulesmés valorat segons una enquesta entre elsassistents.

L’enquesta, que es fa cada any des del1988, permet als organitzadors de les Aulesfer el seguiment de l’acceptació de les diver-ses conferències i professors. El doctor EnricContreras, professor a l’Escola Universitàriad’Infermeria de la Universitat Rovira i Virgi-li, ha rebut en els últims resultats del’enquesta 1995-96 una puntuació de 4,76sobre 5, la més alta, per tercer any consecu-tiu, dels 66 docents de les aules. El professorContreras és conferenciant de les Aules desde fa vuit anys i en destaca el gran desig

d’aprendre que tenen els alumnes. A més deser professor universitari, treballa a l’Hospi-tal Verge de la Cinta de Tortosa i la sevaespecialitat és l’hematologia.

Com cada any, les Aules consten d’unconjunt de conferències a centres de la UB ialtres activitats culturals seguides pels seus3.000 membres. Actualment tenen unes 300persones en llista d’espera, perquè no es potaugmentar la inscripció per la limitaciód’espais disponibles a la UB. La majoria deconferències i activitats es repeteixen actual-ment set vegades per als set grups en què esdividideixen els nombrosos inscrits.

El primer trimestre va incloure conferèn-cies sobre les conseqüències de la pèrdua deles colònies espanyoles el 98, la filmografiade Fred Astaire i la predicció de terratrèmols,entre d’altres. A més, hi havia programadesexcursions a la Selva i al Tarragonès, comtambé visites comentades al Teatre Nacionalde Catalunya, a l’Auditori de Barcelona i aljaciment de l’antiga Barcino romana.

A més dels locals, la UB facilita, a travésdel vicerectorat d’Activitats i Promoció Cul-turals i del Servei de Protocol i Relacions, els

mitjans tècnics necessaris perquè es puguinfer les conferències, com ara projectors devídeo, pantalles o megafonia.

Pel que fa a l’enquesta d’avaluació entre elsassistents, els dos docents que segueixen eldoctor Contreras en puntuació són el professorjubilat de Geologia de la UB Joaquim Monto-riol i l’expert en història de la música i locutori guionista de la cadena de ràdio CatalunyaMúsica Joan Vives, ambdós amb 4,64 punts.Altres professors que han aconseguit una pun-tuació elevada en l’enquesta són ManuelNaranjo (especialista en ciències de la informa-ció), Maruja Ballber (geriatra), Joan Bassegoda(director de la càtedra Gaudí de la UPC), Segi-mon Verdaguer (notari), Salvador Claramunt(vicerector d’Activitats i Promoció Culturalsde la UB), Olga Farràs (infermera), Albert Ven-tayol (expert en geologia), Mercè Durfort (pro-fessora de Biologia de la UB), Isabel Pijoan(professora de Literatura de la UAB), FrancescLozano (professor de la càtedra Unesco de laUPC), Josep M. Fullola (professor de Prehistò-ria de la UB), Joan Vilà-Valentí (professoremèrit jubilat de Geografia de la UB) i RosaNavarro (professora de Literatura de la UB)

12

Les Aules de la Gent Gran comencen

el curs al Paranimfterc

era

edat

L

Alumnes de les Aules en un moment de l’acte d’inauguració del curs al Paranimf

La facultat rehabilita iamplia la seva seu alhoraque planteja innovacionsen l’ensenyament peraugmentar lacompetitivitat delsllicenciats

a Facultat de Farmàcia, l’única a Cata-lunya que imparteix aquesta disciplina ila més antiga del Campus de Pedralbes,

ha començat el curs 1998-99 amb la rehabi-litació i ampliació de la seva seu amb nousespais de biblioteca, d’aulari i de laboratoris.Aquest desplegament d’instal·lacions responalhora a una nova filosofia de gestió que posal’accent en la polivalència i la racionalitzacióper aprofitar els recursos, tot plegat per aco-llir un ensenyament incorporat des del 1845a la UB i que ara es plante-ja la renovació per incidiren aquells àmbits que facinels seus titulats més compe-titius en el món laboral delsfarmacèutics del segle XXI.Entre els reptes de futur hiha adequar els plans d’estu-di a les exigències actuals,així com augmentar lacol·laboració amb el mónindustrial i professional decara al tercer cicle i a larecerca.

La Facultat de Farmàciaés un edifici inaugurat el1957. Actualment acull uns250 professors, 80 membresdel PAS i 3.500 alumnes, uncentenar dels quals hi cursenl’ensenyament de Ciència iTecnologia dels Aliments,que s’imparteix a la seud’aquesta facultat. El centres’està renovant amb criterisd’optimització dels recursosi separació d’espais de do-cència i recerca.

La part de docència s’ha concentrat enl’anomenat Edifici B. Així s’han alliberatespais per tal d’augmentar els locals desti-nats a recerca i despatxos del professorat enels departaments. L’espai per a docència s’hamultiplicat gràcies a un nou aulari ques’estrena aquest curs. Ha significat la cons-trucció de 14 aules equipades amb les novestecnologies d’ensenyament. L’aulari s’haaixecat sobre una antiga planta baixa que araés un gran vestíbul amb serveis com la con-sergeria, la llibreria, la copisteria i un Puntd’Informació i Atenció a l’Estudiant (PIAE),dotat amb una part d’atenció personalitzada iuna altra d’autoconsulta amb nou ordinadorsconnectats a l’UB Web.

Aquest PIAE respon a una filosofia inno-vadora en l’atenció a l’estudiant a la Facultatde Farmàcia, pionera junt amb Dret, Filolo-gia i Química en el pla de reforma de secre-taries.

Aquest Edifici B acull des de principis de1998 la nova biblioteca de 1.400 metresquadrats amb 400 punts de lectura, un exem-

ple de la utilització dels serveis comuns perals diversos departaments de la facultat. Eldegà Josep Boatella afirma que la bibliotecaha de ser una mena d’extensió virtual delsdiversos departaments, que hi aportaran elsseus fons. Serà una biblioteca especialitzadaen farmàcia, al servei dels universitaris i detots els professionals. I solucionarà una deles carències més importants de l’edifici, onfins ara només es destinava a biblioteca unespai insuficient de 100 metres quadrats.

Un altre dèficit que se soluciona amb lesnoves obres és l’aula d’informàtica. S’hainaugurat amb l’inici del curs i és al mateixannex que la biblioteca. Consta de dosespais, un per a consulta i un altre per fer-hiclasses, amb un total de 45 ordinadors. Finsara s’utilitzava com a aula d’informàtica unespai del Col·legi Major Penyafort-Mont-serrat, situat davant del centre.

El mateix edifici B també acollirà duesplantes amb un total d’onze laboratoris dedi-cats a la docència, de manera que els delsdepartaments quedaran lliures per a la recerca.

14

Farmàcia en plena renovació

ense

nyam

ents

L

El degà Josep Boatella i la vicedegana Victòria Girona davant d’un ordinador del Punt d’Informació i Atencióa l’Estudiant de la facultat

El novembre ja es va inaugurar una d’aques-tes plantes i l’altra estarà llesta l’estiu vinent.Totes dues es fan amb la filosofia de com-partir-les entre tots els departaments, d’acordamb un nou model organitzatiu gestionat desdel centre.

Paral·lelament, s’ha iniciat un procés derenovació dels espais i instal·lacions dedepartaments a l’Edifici A, entre els quals hiha el de Toxicologia i el de Fisicoquímica,que a l’inici del curs 1998-99 ja estavenrehabilitats. Aquest Edifici A, concebut coma col·legi major i no com a facultat, téactualment mancances de conservació i estroba en procés de rehabilitació. El Serveid’Obres i Manteniment de la UB treballa enel projecte de dur a terme una restauració dela teulada, cornises i canalons per un importde 101 milions de pessetes. En aquest edifi-ci també s’ha construït una nova consergeriacentral.

La renovació que es fa en lesinstal·lacions també s’aplica en el terrenyde la docència. Fins ara l’ensenyament deFarmàcia ha estat vist sempre com una for-mació molt polivalent. Actualment, encanvi, hi ha ensenyaments que ja estanespecialitzats en aquests àmbits en què elsfarmacèutics tradicionalment tenien sorti-da, com ara ciència i tecnologia dels ali-ments, nutrició humana, òptica, mediambient, etc. Per respondre a aquesta situa-ció, la Facultat de Farmàcia va iniciar elcurs passat un procés per modificar els

plans d’estudis i analitzar els dèficits del’ensenyament. El centre es va sotmetre aun procés d’avaluació dins el Pla de Quali-tat del Consejo de Universidades, va mun-tar les primeres Jornades de Reflexió id’Innovació Docent a Farmàcia i va consti-tuir, sota la coordinació de la vicedeganaVictòria Girona, un grup de dinamitzaciópedagògica encarregat d’obrir el debat ambla participació dels docents de la facultat.

L’objectiu és tendir a un ensenyament enquè l’alumne pugui triar entre diferents itine-raris, que respondrien als àmbits en què elsfarmacèutics del futur tindran més sortida.Per exemple, hi hauria el camp de la farmà-cia assistencial amb matèries com ara salutpública, farmacologia, farmàcia clínica,atenció farmacèutica i comunicació amb elpacient. Un altre vessant seria l’industrial idonaria cabuda a l’aprenentatge en biotecno-logia, bioquímica, desenvolupament de fàr-macs, síntesi orgànica o normatives de quali-tat, entre altres.

Una altra de les inquietuds de l’actualequip de govern de la Facultat és que al llargde la llicenciatura l’estudiant entri en contac-te amb el món laboral. Amb aquest objectiu,des de fa dos anys s’ofereixen com a matè-ries de lliure elecció una sèrie d’assignaturesimpartides per especialistes del món profes-sional.

Pel que fa al tercer cicle, el centre ofereixun màster experimental en ciències far-macèutiques, un altre en gestió empresarial

per a la indústria farmacèutica i afins, i un endermofarmàcia i cosmetologia. També s’hifan tres postgraus: un d’informàtica i telemà-tica per a la indústria i la investigació far-macèutica, un en contactologia i optometriasuperior i un d’aspectes legals i tècnics delsassaigs clínics. L’objectiu és que també laformació continuada estigui més en relacióamb el món professional, un aspecte en elqual l’equip de govern creu que encara s’hade fer un gran esforç atesa la importànciaque aquests ensenyaments estan prenent.

Dins de l’àmbit de la recerca, cal destacarla tasca dels diferents grups ubicats a lafacultat, els quals el darrer curs disposavenglobalment d’aproximadament uns 800milions de pessetes provinents de projectesi contractes amb la indústria. Cal assenyalarque el 1996 es va crear el Servei de Desen-volupament del Medicament, que aplegarepresentants de la universitat i del món dela indústria. Gestionat administrativamentper la Fundació Bosch i Gimpera, l’SDMestà destinat a l’assaig i desenvolupamentde noves formes farmacèutiques. Una de lesprincipals qüestions que es planteja pel quefa a la recerca a Farmàcia és la implicacióde la potent indústria del sector. De cara alfutur es vol fer una feina de divulgació perincentivar les empreses, institucions i asso-ciacions professionals perquè col·laborinamb la universitat i amb la facultat en par-ticular

15

ensenyaments

Detall del nou aulari

l bust en bronze llegat a la Sorbona queMarià Benlliure va esculpir de l’inves-tigador francès i fundador del Labora-

tori Oceanogràfic de Banyuls de la MarendaHenri de Lacaze-Duthiers recorda una histò-ria de cooperació científicaentre dos pioners de lesciències del mar: concreta-ment entre aquest científicfrancès i el catedràtic d’His-tòria Natural de la UB iimpulsor de l’oceanografiamoderna al nostre paísOdón de Buen.

Nascut el 1863 en unpoble de Saragossa, Odónde Buen ha deixat emprem-ta com a científic en líniaamb les idees que irrompienen l’Europa de finals delsegle XIX. Després d’estu-diar a la Universitat de Sara-gossa i de fer el doctorat aMadrid, el científic aragonèses converteix en titular de lacàtedra de Zoologia de laUB el 1889, quan l’ensenya-ment universitari de matè-ries científiques patia defi-ciències pedagògiques i lespràctiques de recerca gaire-bé no existien.

Amb esperit innovador,va lluitar contra la situacióintroduint les pràctiques delaboratori i les sortides alcamp amb alumnes, perquè“estudiar la història natural

als museus és com estudiar la literatura alsdiccionaris”. Va esdevenir el paladí del pen-sament darwinista a les aules universitàries,actitud que topa amb el dogma catòlic del’època i que fa que el 1895 se l’aparti de lacàtedra durant dos mesos, arran d’un articlede la Llei Moyano. Un any després publica laHistoria Natural, obra pionera en divulgaciócientífica, en la qual subratlla el compromísde la ciència amb el progrés de la història ide les societats, com també l’actitud inflexi-ble de l’Església catòlica davant algunsavenços científics.

La primavera del 1893, una de les sevesfamoses excursions científiques el porta alLaboratori Oceanogràfic Aragó, un dels pun-tals de l’oceanografia a França, creat pelcatedràtic de Zoologia de la Sorbona Henride Lacaze-Duthiers. Arran de la primera

visita s’inicia una etapa d’intenses col·labo-racions entre professors i estudiants de la UBi el laboratori de Banyuls.

L’agraïment i l’admiració d’Odón de Bueni de la UB cap a l’investigador francès fanque s’encarregui una escultura de bronze deLacaze-Duthiers a l’escultor valencià MariàBenlliure. El bust es va lliurar a l’investiga-dor francès l’1 de juliol de 1900 en un home-natge institucional al Gran Saló de l’Acadè-mia a la Sorbona. Durant l’acte, el ministrefrancès Georges Leygues va aprofitar per feruna lloança de l’esperit de la UB per estrè-nyer lligams científics entre els dos païsosveïns arran de les iniciatives del professorOdón de Buen.

Fins avui mateix s’ha mantingut lacol·laboració de la UB amb el LaboratoriAragó, concretada a partir del 1996 amb el

Laboratori Europeu Asso-ciat de Ciències del Mar(LEA) de Banyuls de laMarenda, que aplega grupsde recerca de la UB i delConsell Superior d’Inves-tigacions Científiques (CISC)en un dels centres europeusmés importants dins d’a-questa àrea, integrat en elCNRS (Centre National dela Recherche Scientifique).

El novembre de 1911Odón de Buen prenia pos-sessió de la càtedra d’Histò-ria Natural de la Universitatde Madrid i poc desprésfundava l’Institut Espanyold’Oceanografia, a més depromoure la creació de dife-rents centres de recerca debiologia marina a tot Espa-nya. S’exilia a Mèxic ambmotiu de la Guerra Civil i himor el 1967. Encara ésrecordat com un dels inves-tigadors espanyols mésinnovadors i pròxims a unanova manera de fer ciència–l’anomenada big science–que ja despuntava als païsosmés desenvolupats

16

pers

onal

itat

s Odón de Buen: cent anys de ciències

del mar

E

El catedràtic de la UB vaprotagonitzar a finals delsegle passat unaimportant història decol·laboració científicaamb l’investigador de laSorbona Henri deLacaze-Duthiers

Odón de Buen a la seva època de professor a la UB

UNIVERSITAT DE BARCELONA

UNIVERSITAT DE BARCELONA

UNIVERSITAT DE BARCELONA

UNIVERSITAT DE BARCELONA

UNIVERSITAT DE BARCELONA

l Servei de Publicacions de la UB acabad’editar el nou manual de normes gràfi-ques d’identificació visual de la univer-

sitat. Suposa un pas més en la consolidació dela imatge corporativa que distingeix gràfica-ment aquesta universitat, tot coincidint amb eldesè aniversari de la creació de l‘actual logo-tip de la UB, fita que va engegar tota una polí-tica d’imatge gràfica.

Les accions en imatge corporativa d’unacomunitat tan extensa com és la UB són undels elements bàsics per promoure el senti-ment de pertinença entre els seus integrants iper donar una imatge reconeixible a la restade la societat. El nou manual adapta els mate-rials existents als canvis en el logotip.

Fins ara aquest símbol consistia en la silue-ta esquemàtica de l’edifici de Plaça Universi-tat, junt amb el text “Universitat de Barcelo-na”. Ara s’hi han afegit les dues boles identi-

ficatives de la universitat, que porten a l’inte-rior les inicials UB.

En el manual es descriuen les caràcteristi-ques del logotip modificat (dimensions, color,composició entre els seus elements) i es dónauna sèrie de normes per introduir-lo en mate-rial de papereria (cartes, targetes, sobres, dos-siers) i en altres àmbits com ara anuncis a lapremsa, carpetes o samarretes. També indicacom harmonitzar el logotip amb els d’entitatsdepenents o vinculades amb la universitat quetenen el seu propi símbol.

S’ha fet un tiratge d’uns 500 exemplars delmanual. Uns 150 s’han tramès a càrrecs de launiversitat com ara caps de departaments, deserveis i d’unitats, presidents de divisió, direc-tors tècnics, degans i directors de centres,secretaries tècniques, instituts i fundacionsvinculats amb la UB. Tots aquests exemplarss’han enviat amb una carta del vicerector deRelacions Institucionals i Política LingüísticaJosep Maria Pons, el qual subratlla que cal“aconseguir que la Universitat assoleixi unaaplicació correcta i generalitzada dels ele-ments d’identitat corporativa”.

El nou manual substitueix el de 1989, queexplicava com adaptar el nou logotip disse-nyat l’any anterior pel Servei de Publica-cions per reemplaçar l’escut com a símbol

identificatiu de la UB, més modern i mésfàcil de reconèixer pel públic. El director delServei de Publicacions Joan Duran opina quehi ha moltes entitats amb un escut propi i devegades es fa difícil diferenciar un escut del’altre. A més, els logotips acostumen a tenirun disseny més simple que es reconeix mésràpidament.

El logotip no és l’únic element per crearuna identitat i una imatge corporativa de lainstitució. En aquest sentit, el Servei de Publi-cacions també va editar el 1989 un manual desenyalització interior on s’uniformaven lescaracterístiques de materials com ara plafons,rètols i pictogrames. L’any següent el mateixServei va publicar un altre manual de caracte-rístiques similars destinat específicament aplafons informatius de les zones en obres.Tots dos manuals són encara vigents.

Finalment, cal afegir que des de la creacióde l’UB Web el 1995 s’ha hagut de resoldre laubicació dels símbols distintius de la UB iunificar la imatge de les pàgines web de la UBen aquest nou mitjà de suport electrònic. Totsaquests esforços són bàsics perquè la univer-sitat tingui “una cara pròpia”, segons queapunta Joan Duran. “Si no tens una imatge,els altres no poden veure’t i per tant no exis-teixes”, afirma

17

Nou logo, nova imatge

E

El Servei de Publicacionsacaba d’editar un noumanual de normesgràfiques d’identificacióvisual

UNIVERSITAT DE BARCELONA

UNIVERSITAT DE BARCELONAUNIVERSITAT DE BARCELONAUNIVERSITAT DE BARCELONA

símbols

a història pot contem-plar-se com un enormedevessall de dades,

d’informacions que cal ges-tionar, és a dir seleccionar,comparar i organitzar. Vistdes d’aquesta perspectiva,té molts punts en comú ambla informàtica i amb xarxescom ara Internet. El profes-sor del Departament d’His-tòria Contemporània i undels dos coordinadors de totel projecte TEAM UB (Tec-nologies Aplicades a l’Edu-cació i l’Aprenentatge Mul-timèdia) Jaume Suau és undels pioners en la introduc-ció de noves tecnologies dela comunicació en l’ense-nyament de la història a laUB. Ha promogut la creaciód’uns sistemes d’aprenen-tatge amb tutorials interac-tius multimèdia on profes-sors i alumnes construeixenconjuntament hipertextosper explicar i interrelacio-nar diversos fets històrics.

Suau va començar a tre-ballar amb els antics pro-grames anomenats METO-DE l’any 1992, establint un sistema d’apre-nentatge basat en la idea que l’estudiant,amb el professor de tutor, aprèn simulant lapresa de decisions com a investigador histò-ric del tema que estudia. El cas concret esco-llit va ser el de la Revolució Francesa. Lespeces bàsiques d’aquest sistema eren unasèrie d’hipertextos subministrats a l’alumne,

que contenien la informació essencialnecessària. Durant aquests sis anys uns cinc-cents alumnes s’han beneficiat d’aquest sis-tema d’ensenyament.

L’experiència acumulada va fer decidir elsprofessors a fer un segon pas l’any 1995. Vanmodificar el sistema d’aprenentatge i vancomençar a estudiar les possibilitats que ofe-rien d’altres recursos informàtics, per exem-ple els tutorials interactius multimèdia, en

què professor i alumnes elaboren conjunta-ment un hipertext que plasma la tasca fetadurant el curs. L’any següent es recuperal’hipertext com a instrument de treball per anous grups d’alumnes, que el modifiquen il’enriqueixen.

El mètode ha estat seguit pels professorsdel Departament d’Història Contemporània

Cristina Borderías, Llorenç Ferrer, JaumeSuau i Ricard Vinyes en una assignatura delliure elecció (El Present en Clau Històrica) ien diverses assignatures troncals, com a partde les pràctiques del curs. Les temàtiquesestudiades han estat “Els processos revolu-cionaris”, “Ciutadania i gènere”, “Historio-grafia catalana” i “Les crisis actuals en clauhistòrica” (desintegració del món comunista,l’ex-Iugoslàvia i el Kosovo).

L’experiència ha permès l’elaboració d’unCD-ROM sobre la Revolució Francesa, pre-sentat en el XIII Congrés Internacionald’Historing & Computing. El CD-ROMincorpora un tutorial interactiu que guial’usuari a través de la informació d’hipertex-tos i bases de dades d’Internet a partir delsrecorreguts que el mateix alumne decideix.El tutorial també permet l’autoavaluacióconstant per part de l’alumne i l’avaluaciófinal a càrrec del professor.

Un dels grups d’alumnes de l’assignaturatroncal obligatòria de segon cicle MónActual iniciarà a partir del febrer vinent unanova línia d’innovació docent. Consistirà apenjar mòduls d’aprenentatge a Internet (enaquest cas no intervé cap CD-ROM) quereuneixin la informació necessària per alsalumnes.

Segons el professor Suau, el pla de treballfixat de cara als propers anys contempla qua-tre línies: “la millora de la interactivitat delsproductes generats per la innovació docent,la potenciació del caràcter ‘intel·ligent’ delstutorials, la millora de la connexió entre elstutorials i Internet, i l’augment del nombred’hipertextos”

18

La història com a xarxa informàtica

tecn

olog

ia

El professor Jaume Suauha promogut la creacióde sistemesd’aprenentatge ambtutorials interactiusmultimèdia

Jaume Suau, coordinador del projecte TEAM UB

L L’estudiant aprènsimulant la presa de decisions com ainvestigador històric

l catedràtic jubilat de la UB Martí deRiquer (Barcelona 1914) és consideratel principal romanista de Catalunya.

Aquesta disciplina inclou l’estudi de llen-gües i literatures com la francesa, la italiana,la catalana, la castellana i l’occitana. Espe-cialista en literatura medieval catalana i elSegle d’Or espanyol, Martí de Riquer ésconegut per seguir una metodologia moltrigorosa de recerca, que ha aplicat per exem-ple a la literatura comparada. Va començar laseva extensíssima producció als 20 anys ambel llibre L’humanisme català. És autor d’unavasta i reconeguda obra, en la qual destaquenles edicions del Tirant lo Banc i de El Quijo-te i les seves recerques sobre els trobadors.

És membre de la Reial Acadèmia Espa-nyola, de la Reial Acadèmia de la Història,de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelo-na, de l’Institut de France i de la British Aca-demy. Va ser senador per designació reial el1977. Nét del dibuixant i pintor Alexandrede Riquer, va reconstruir la història de laseva pròpia nissaga en l’obra Quinze genera-cions d’una família catalana, reeditadarecentment per Quaderns Crema.

Es va llicenciar a la UB, on va entrar l’any1942 com a professor auxiliar. Va obtenir eltítol de doctor el 1945 per la Universitat deMadrid, l’única que aleshores atorgavaaquest títol, i va esdevenir el primer catedrà-tic d’Història de les Literatures Romàniquesel 1950, càrrec que va ocupar fins a la sevajubilació el 1984. Des de 1987 fins a 1990 vaser professor emèrit de la Facultat de Filolo-gia. L’any 90 es va retirar com a professor.

Entre els seus nombrosos deixebles hi hal’historiador Antoni Comas, el cervantistaFrancisco Rico, l’editor Jaume Vallcorba, iels professors de la UB Joaquim Molas,Victòria Cirlot, Anna Maria Mussons iAnton Maria Espadaler. El seu fill Borja deRiquer és catedràtic d’Història a la UAB i les

seves filles Isabel i Alexandra de Riquer sónprofessores de Filologia Romànica i de Filo-logia Llatina, respectivament, a la UB.

Vostè ha estat lligat gairebé durant tota laseva trajectòria a la docència università-ria. Què l’ha motivat més d’aquesta tasca iquin record en guarda?

Qui aprèn més a classe és el professorperquè ha d’ordenar matèries, estructuraruns ensenyaments, posar al dia una biblio-grafia... La docència t’obliga a una investi-gació constant. Per tant, això dóna com aresultat que, per a molts de nosaltres, elsestudis que hem publicat són fruit de lesclasses. Quan exposes oralment unes notesque has pres, t’interesses per uns detallsnimis dels quals altrament no t’hauries ado-nat. D’altra banda, els estudiants van veientcamins on es pot treballar.

El primer dia de classe, davant d’un cursnou, el professor veu un seguit d’alumnesque desconeix, no sap quina preparaciótenen ni quina vocació. La meva reflexióinterna el primer dia de classe era la següent:si d’aquí a deu anys, quatre o cinc d’aquestsnois que ara comencen a escoltar-me noconeixen l’assignatura millor que jo, quihaurà fracassat seré jo. Perquè la docènciano és una cosa que resti aturada, té un dina-misme. Això és evident en físiques, en quí-

miques, però també en matèries humanísti-ques hi ha un progrés. Si sempre el mestrefos superior als alumnes, encara seríem altemps d’Aristòtil.

Jo he tingut la sort, a la universitat, detenir com a col·legues historiadors comJaume Vicens Vives, Lluís Pericot o Albertodel Castillo. He conviscut amb un semitistade primera categoria com Millàs i Vallicrosa.He estat col·lega de persones tan importantscom el doctor Carreras i Artau en filosofia ihe tingut una gran amistat amb el doctorMariano Bassols, la sintaxi llatina del qualencara és fonamental per als estudis univer-sitaris. Podria esmentar molts més noms. Elmestratge d’aquestes persones segueix, per-què han publicat coses a les quals encarahem de recórrer.

Vostè va ser el primer catedràtic en Histò-ria de les Literatures Romàniques. Què vaaportar aquesta càtedra als estudis univer-sitaris?

La idea inicial era d’una assignatura queensenyés als alumnes de totes les branquesde romàniques la literatura de l’Edat Mitjanafins al Renaixement, perquè les literaturesmedievals estan totes enllaçades entre elles.És impossible entendre El Cantar del MíoCid sense haver conegut la Chanson deRoland o conèixer el marquès de Santillana

20

Martí de Riquer:“Qui aprèn més a classe

és el professor”entr

evis

ta

El conegut romanista fauna ullada a l’evolucióde la universitat que haviscut durant gairebémig segle

Martí de Riquer al seu domicili de Barcelona

E

sense la poesia dels trobadors. Aquest cursera d’abast general, com una introducció ales literatures de cada llengua.

També vaig ser el primer a fer cursos deliteratura catalana a la universitat, concreta-ment un curs regular a la Facultat de Lletresel 1954. La literatura catalana era molt pocestudiada i m’hi vaig dedicar amb tanta assi-duïtat que els tres volums que he publicatd’Història de la literatura catalana van sor-tir de notes de classe.

Podria parlar de docència i transmissió deconeixement, però a l’Edat Mitjana? Undels seus avantpassats ja va ser professoruniversitari el segle XV.

Els primers Riquer coneguts van sercatedràtics de Dret a la Universitat de Lleida.Això es diu en el llibre Quinze generacionsd’una família catalana, que al meu entendreés el menys dolent dels meus i del qual n’hepreparat una reedició ampliada a QuadernsCrema. Si fem una comparació entre el nom-bre d’habitants del país i d’universitaris, al’Edat Mitjana la proporció d’estudiants uni-versitaris era molt més gran que avui. L’any1399 Bernat Metge va escriure Lo somni,suposo que ningú no es recordarà de com-memorar aquest aniversari de la peça màxi-ma de la prosa catalana i de la modernitat dela literatura catalana. Ara bé, si busques pro-sistes, poetes, pensadors catalans i comparesamb la població total, hi havia aleshores mésintel·lectuals que no pas ara. De la primeraedició del Tirant lo Blanc (València, 1490)se’n van fer 715 exemplars. Si la població deparla catalana era aleshores de 650.000 habi-tants, resulta un índex de 910 habitants per

exemplar. A les darreres edicions de Tirantlo Blanc no s’hi arriba.

Els mecanismes de transmissió de culturaeren fonamentalment el llibre i el joglar. Eljoglar feia fins al segle XVI la transmissió denotícies a base de romanços. Si hi ha unapersona que té un fill a la guerra de Granada,li interessa molt que li expliquin que hi hahagut una batalla, una presa, una bona cam-panya... Els joglars són, com deia RamonLlull, reportadors de novelles, els que portennotícies, vol dir periodistes. Van desaparèi-xer amb la invenció de la impremta, perquèels van substituir per plecs, fulls que dona-ven notícies de les coses que acabavend’esdevenir.

El llibre era car, s’havia de copiar a mà.Per tant, els textos van canviant molt, perquècada vegada que s’ha de copiar un llibre encerta manera es refà, sobretot pel que fa a lallengua. El copista era un professional i voliasatisfer el client, que havia de llegir bé el textque comprava. Un client del segle XIV o XVque vol un text del segle XIII, vol que li ajor-nin una mica la llengua. Això, amb l’edicióde la impremta desapareixerà, com també lamobilitat de l’escriptor. Un poeta del segleXIII, cada vegada que ha de tornar a copiarla seva poesia té la temptació de millorar-la,i per tant la canvia. D’aquí vénen les gransvariants de la literatura medieval. Aixòtambé ha passat en literatura moderna, peròno en còpies sinó en edicions. Tots sabemque Juan Ramón Jiménez cada edició quefeia canviava les poesies. A l’Edat Mitjanaes feia amb un exemplar. Ara han d’esperarque se’n venguin 3.000 o 5.000 per fer unanova versió.

S’ha mitificat o falsejat massa l’Edat Mit-jana?

Cada vegada que sento que hom parla devandalisme penso: pobres vàndals, si erenmés bons que molta gent d’ara! Hi ha tresmentides medievals que circulen amb grandifusió. Primera, el terror de l’any 1000, queara suposo que la gent en tornarà a parlar. Nova passar res, entre altres raons perquè lagent no sabia que era a l’any 1000, sabia queera a l’any tal de l’emperador tal. Segona, eldret de cuixa o ius prime noctis era segura-ment una quantitat que pagava el vassall alsenyor quan es casava. Això del senyor abu-sant de la núvia, és mentida. I tercer, el cin-turó de castedat. Sembla una invenció italia-na del segle XVI, però si hagués existit elcinturó de castedat apareixeria en algunconte de Boccaccio. En totes les històriesdels països s’han mitificat i falsejat aspectesde l’Edat Mitjana, sobretot a partir delRomanticisme.

A un especialista com vostè en història dela literatura de segles anteriors, com l’hanajudat les noves tecnologies?

He viscut dues gran invencions. La prime-ra, la xerocòpia. Quan no existia, per publi-car un text medieval el manuscrit del qualfos a la Biblioteca de Catalunya, s’haviad’anar a la biblioteca, on no et deixaven por-tar màquines d’escriure. Havies d’estar horesi hores copiant a mà, arribar a casa i passar-ho a màquina, i després tornar a la bibliotecaa comprovar-ho. Quan arribava el momentde la publicació, les proves d’impremta,havies d’anar a la biblioteca amb un acaradori un anava llegint i l’altre comprovant. És a

dir, un treball incòmode i amb riscd’error. Ara et donen unes xerocò-pies i treballes a casa teva. L’altreavantatge de la xerocòpia és queabans estaves fent un treball i tro-baves que hi havia una tesi docto-ral a Hannover del 1874 sobre eltema. Et deies que no la veuriesmai: “Aquest treball no el puc ferperquè no puc llegir aquest estu-di”. Ara, amb la xerocòpia, enquinze dies o una setmana tensaquest llibre a casa.

I després, l’ordinador. Parlantdels escriptors creadors, crec quees guanyarà en l’estil de la prosa.El fet que allò que escrius ho vegisdavant teu, puguis esmenar, can-viar, corregir, evitar repeticions...Em faig creus que els tres toms dela Història de la literatura catala-na els hagi escrit amb una HispanoOlivetti... Si els hagués escrit ambl’ordinador, en comptes de tresforen deu...

21

entrevista

Martí de Riquer al Pati de Lletres de l’Edifici Plaça Universitat amb el també professor emèrit jubilatMiquel Siguan

docu

men

tal

uatre antics alumnes d’Història vanpresentar l’octubre al Saló de Grausde la Facultat de Geografia i Història

el documental que recull la seva tasca derecerca sobre els refugis antiaeris construïtsa Barcelona arran dels bombardejos que vapatir la ciutat durant la Guerra Civil. Duu eltítol de La ciutat foradada i s’hi exposentestimonis de persones que van viure a refu-

gis i imatges d’arxiu de l’època, algunesde les quals són inèdites. Entre els refugisdocumentats figura el situat als soterranisdel Palau de les Heures de la UB, que vausar el president de la Generalitat LluísCompanys quan durant la Guerra Civil totl’edifici va passar a dependre del governcatalà.

Els autors del treball són Pilar Frutos,Judit Pujadó, Empar Fernández i Pep Her-nández. El 1997 van obtenir el premi Serrai Moret que atorga el Departament deBenestar de la Generalitat a guions audiovi-suals sobre temes de caire cívic. De larecerca també n’ha resultat el llibre Oblitsde reraguarda per Judit Pujadó (Publica-cions de l’Abadia de Montserrat). Pilar Fru-tos prepara actualment un segon llibre sobreel mateix tema

Els refugis antiaeris, objecte de recerca

Q

Quatre exalumnesd’Història han fet unvídeo sobre el tema ambel títol de ‘La ciutatforadada’

L’antic refugi antiaeri del Palau de lesHeures

RESTAURANTS

HOTELS

CATERING

COL·LECTIVITATS

BARS I CAFETERIES

Més de 30 anys avalen el nostre servei de restauració a col·lectivitats

PER A MÉS INFORMACIO:PASSEIG DE LA MARINA, 212TEL. 93 665 19 00FAX 93 636 08 3208860 CASTELLDEFELS (BARCELONA)

grup soterasgs

La Facultat de Dret

ins els actes commemoratius del qua-rantè aniversari de l’actual edifici de laFacultat de Dret, s’organitza des de

l’octubre un cicle de lliçons magistrals acàrrec de persones vinculades al centre coma professors o antics alumnes. Aquestes ses-sions s’organitzen des del passat octubre ifins al mes de maig cada quinze dies, sempreamb convidats vinculats com a professors ocom a alumnes a la Facultat de Dret de laUB.

Les conferències han tingut fins araponents com el catedràtic jubilat de Dret

Internacional Manuel Díez de Velasco, elprofessor de la Universitat de les Illes Ba-lears Gonzalo Quintero, l’antic professor dela facultat i actual catedràtic de Dret Finan-cer i Tributari de la UPF Jordi Sopena, elcatedràtic jubilat de Dret Tributari i exdirec-tor del Centre d’Estudis Internacionals JosepLluís Sureda, el catedràtic de Dret Constitu-cional de la UB i parlamentari Jordi SoléTura.

D’aquí a final de curs estan previstes lessessions del catedràtic d’Història del DretJosep Maria Font, que parlarà sobre el tras-llat de la Facultat de Dret de la Gran Via aPedralbes, el catedràtic de Dret Constitucio-nal de la Universitat Complutense i magistratdel tribunal constitucional Manuel Giménezde Parga (constitució i dret constitucional),el catedràtic de Dret Processal de la UPFFrancisco Ramos, sobre el paper del dretprocessal a les facultats, el catedràtic de Dretdel Treball i de la Seguretat Social de la Uni-versitat de Saragossa Joan Rivero (amb eltema del dret del treball davant les novesempreses i les noves formes d’ocupació), la

catedràtica de Filosofia del Dret de la UABFrancesca Puigpelat (feminisme i bioètica),l’antic rector de la UB i antic degà de laFacultat de Dret Manuel Albaladejo (amb eltítol “De Duran i Bas a la codificació delDret Civil Català”, l’antiga professora deDret Mercantil de la UB i actualmentcatedràtica de la UNED Mercedes Vérgez(que ha titulat la seva intervenció “Entorndel règim jurídic de les societats professio-nals”) i el catedràtic de Dret Administratiu iexestudiant de la UB Eduardo García deEnterría (perspectives de les justícies admi-nistratives nacionals en l’àmbit de la UE).

Al final del curs es recolliran totes lesintervencions en un llibre commemoratiu, alqual s’afegiran les aportacions dels profes-sors del centre que vulguin sumar-s’hi.Durant el mes d’abril està prevista la cele-bració de diverses activitats lúdiques (festes,campionats esportius) i un cicle de conferèn-cies d’antics estudiants de Dret que no haginexercit mai la professió d’advocat i que encanvi hagin excel·lit en el camp cultural(pintors, músics, escriptors)

23Cicle de lliçons magistrals a Dret

aniversari

Antics professors i alumnes de la facultathi faran un seguit deconferències percommemorar el 40èaniversari del centre

D

a segona meitat pendent de les obres derehabilitació de l’edifici de la Facultatde Medicina va conèixer de febrer a

juliol una primera fase de reforçament delsfonaments de l’ala implicada, amb un pres-supost de 75 milions de pessetes. El mesd’agost va començar la següent fase amb tre-balls sobre l’estructura general d’aquestapart de l’edifici i la instal·lació d’un envà de46 metres de llargària al llarg del perímetreafectat, amb un pressupost de 163 milions iun termini d’execució de vuit mesos. Esdedicaran a reforçar l’estructura d’aquestapart de l’edifici amb pilars, a refer la teuladai a col·locar sostres intermedis per poderhabilitar nous laboratoris i despatxos, tal comes va fer a la primera meitat ja reformada.

Així continua el procés que ha de remo-delar tot l’edifici històric, un cop completa-des durant els últims anys l’ampliació de lestres plantes superiors al voltant del pati cen-tral i la remodelació dels 14.250 metres qua-drats de l’ala nord.

Aquesta etapa que ara comença és simètri-ca a la de l’ala nord i significa rehabilitartambé uns altres 14.250 metres quadrats.Forma part del projecte global redactat pelsarquitectes Antoni Ubach i Miquel Espinet. Elllarg envà que s’ha aixecat es troba en el pas-sadís que va de l’entrada de la facultat fins albar, tot aïllant aquest recorregut públic de lazona d’obres. El material del mur, que simulael color i la textura de les altres parets, permetque pugui treure’s fàcilment quan sigui neces-sari. Pel que fa a les obres, s’està treballantfonamentalment en les bigues de l’edifici.

Un cop s’enllesteixi la rehabilitació de total’ala sud, quedarà pendent la de la zona noble

de 3.600 metres quadrats al cos central, inte-grada pel paranimf, l’escalinata i el vestíbul.En total, es calcula que el cost de les obrespendents pot ser de 4.500 milions de pessetesi el calendari d’execució de dos a quatre anys,supeditats al ritme de finançament per partdel Pla d’Inversions de la Generalitat.

La Facultat de Medicina, inaugurada con-juntament amb l’Hospital Clínic el 1906,acull actualment uns 1.500 alumnes d’aquestensenyament. Els estudiants de Medicina dela UB no es concentren només en aquesta

facultat del carrer Casanova, sinó que uns500 es troben al Campus Bellvitge i enmenor mesura a l’Hospital Sant Joan de Déu.

Un túnel de vianants con-nectarà els dos costats delCampus Casanova

Un passsatge subterrani connectarà lesdependències de la Facultat de Medicina delcarrer Casanova i de l’Hospital Clínic ambl’edifici de consultes externes acabat deconstruir al davant, dins del projecte deremodelació de la plaça Dr. Ferrer i Cajigalacordat per l’Ajuntament, el Clínic, la UB ila concessionària d’aparcaments SABA.

Una unió temporal d’empreses formadaper SABA i l’Hospital Clínic ha encarregatel projecte a l’enginyeria INDUS. Un copadjudicades, les obres s’iniciaran imme-diatament i tindran una durada previstad’un any.

El túnel donarà resposta a un conjunt denecessitats de pas existents entre l’hospital, lafacultat i el nou edifici de consultes externes.Aquest últim acull també l’Institut d’Investi-gacions Biomèdiques August Pi i Sunyer(IDIBAPS) format des del 1996 per la Gene-

ralitat de Catalunya, la UB, el CSIC i la Cor-poració Sanitària Clínic per desplegar unarecerca biomèdica d’excel·lència, tot integrantles vessants clínica i bàsica de la biomedicinai afavorint una aplicació més ràpida delsavenços científics.

Els investigadors de l’IDIBAPS, entre elsquals hi ha grups del CSIC que s’hi traslla-daran des de les seves actuals instal·lacionsde Pedralbes, necessiten disposar d’un pas-satge fluid i constant amb les dependènciesde l’hospital i de la facultat, que quedaràassegurat amb el túnel de vianants. Per laseva banda, SABA obtindrà una millora delsaccessos a les places d’aparcament subterrà-nies

24

Primers passos de les obres pendents

a Medicina

infr

aest

ruct

ures

Continuen les obres quehan de permetre laremodelació de totl’edifici històric, i quetenen un pressupostprevist de 4.500 milionsde pessetes

La Facultat de Medicina del carrer Casanova

L

es de fa dotze anys, la UBcelebra cada curs al Para-nimf de l’Edifici Plaça

Universitat un cicle de músicaamb 15 concerts gratuïts, quefinalitza el mes de juny ambl’escenificació d’una òpera. Estracta de l’única universitatd’Espanya que ofereix aquestúltim aspecte de muntatge ope-rístic.

A més de la quinzena de con-certs programats, s’hi van afe-gint al llarg del curs els concertsanomenats extraordinaris, deri-vats d’ofertes que rep la univer-sitat d’intèrprets que desitgenparticipar en el cicle un cop tancada la pro-gramació.

L’assistència a totes les actuacions és gra-tuïta i normalment se superen amb escreixles 500 localitats del Paranimf o les 600 delPati de Lletres, amb cues a l’entrada de l’edi-fici per agafar lloc. Orquestres, grups d’ins-trumentistes, corals i solistes integren l’ofer-

ta del cicle, que el Vicerectorat d’Activitats iPromoció Culturals subvenciona amb tresmilions de pessetes anuals, a més de 2,6milions per a l’òpera. En aquest darrer cas,des de fa tres cursos les despeses de l’òperaes comparteixen amb la Universitat de Llei-da, que també acull una representació delmuntatge.

El vicerectorat també destina anualment1,9 milions de pessetes a les diverses coralsde la UB i, ja fora de l’àmbit musical, tresmilions a l’Associació d’Investigació iExperimentació Teatral, vinculada a la Càte-dra d’Història de les Arts Escèniques de laUB

25

Els concertsprogramats al Paranimf

música

El cicle de músicaa la UB finalitzaamb l’escenificaciód’una òpera

La majoria de concerts tenen lloc al Paranimf

● Dijous 21 de generQuintet de cordes Boccherini. Obres de: L. Boccherini, A. Dvorák

● Dijous 4 de febrerCarles Prieto, baríton, i José M. Apa-ricio, piano. Obres d’òpera, sarsuela icançó melòdica

● Dijous 18 de febrerSchola Cantorum de Barcelona.Director: Joan M. Aragonés. Cant gre-gorià

● Dijous 4 de marçDavid Ballesteros, violí, i JaumeTorrent, guitarra. Obres de: F. Molino,M. Guiliani, J. Torrent i M. de Falla

● Dijous 25 de març. Ángel Jesús García,violí, i Gerardo López Laguna, piano.Obres de Sarasate

● Dijous 22 d’abril. Concert de SantJordi. Cor de la Universitat de Barcelo-na. Director: Carles Gumí

● Dijous 6 de maig. Orquestra de Cambrade Lleida. Director: Josep Maria Sau-ret. Obres de Mozart, Haydn i Rossini

● Dijous 20 de maig. Cor Xàldiga de laFacultat de Geologia. Director:Daniel Antolí

● Dijous 17 de juny. Orquestra de laWestern Illinois University

● Finals de juny: Òpera al Pati de Lle-tres

D

L’oferta del XII Cicle de Música per a aquest cursa partir del gener és la següent

l professor jubilat de la UB RamonMargalef (Barcelona, 1919) és un delsprincipals ecòlegs a nivell mundial i

està reconegut com el precursor d’aquestadisciplina a Catalunya i Espanya. De benjove va mostrar la seva inquietud per l’estudide la natura i els mecanismes de la vida, par-ticipant activament en centres excursionistes ien la Societat Catalana d’Història Natural.

Va llicenciar-se en Ciències Naturals perla UB amb premi extraordinari el 1949 i vadoctorar-se a la Universitat de Madrid el1951 amb una tesi sobre “Temperatura imorfologia en els éssers vius”. Entre els anys1952 i 1979 va treballar com a investigadorde l’Institut de Recerques Pesqueres, actual-ment Institut de Ciències del Mar. El 1967 vaobtenir a la UB la primera càtedra d’Ecolo-gia a Espanya. El 1987 va ser nomenat pro-fessor emèrit d’aquesta universitat, càrrecque va ocupar fins al 1992.

Entre el llistat de distincions que ha rebutfiguren el premi Huntsman d’oceanografia,considerat el “Nobel de la mar”, que conce-deix l’Institut Bedford de Halifax (Canadà),el premi Ramón y Cajal, la Medalla PríncepAlbert de l’Institut Oceanogràfic de París i elpremi de la Fundació Catalana per a laRecerca el 1990. És doctor honoris causa perles universitats de Laval (Canadà), d’Aix-Marsella (França), de l’Institut Químic deSarrià i de la Universitat de Luján (Argenti-na). Autor d’un gran nombre de llibres i estu-dis, la seva obra Ecologia és un monumentaltext de referència per a tots els qui vulguinendinsar-se en la ciència ecològica.

Què va suposar per a vostè l’entrada almón universitari?

Vaig anar a la guerra, on vaig perdre una

colla d’anys, i vaig entrar a la universitattard, ja amb una certa afició i formació.D’altra banda, vaig haver de treballar almateix temps que estudiava. En la meva for-mació, la influència la vaig rebre més aviatdirectament de fora: tenia relacions amb elsEstats Units, amb la universitat de Chicago,la de Califòrnia... Aquí a la universitat hihavia el professor Francesc García del Cidde zoologia, però no era específicament delmeu tema. Després del doctorat vaig treba-llar primer a l’Institut de Recerques Pesque-res i més endavant com a catedràtic a la UB.El problema més greu va ser que la mevarecerca en ecologia marina era aigües enforai vaig haver d’acontentar-me amb les possi-bilitats molt migrades que hi havia a la uni-versitat.

Des d’aquell temps fins ara, la situació dela recerca ha canviat? Quines són les pers-pectives de futur?

No ha canviat tant. L’ecologia marina pro-dueix moltes despeses i no hi ha una possibi-litat de fer veritable oceanografia. En ecolo-gia anem amb retard perquè aquesta cièncias’ha degradat més que en altres llocs d’Euro-pa. L’ecologia, des del punt de vista de disci-plina científica, està morint d’èxit. La partrealment científica de l’ecologia s’està afe-blint. Això és un problema bastant global,

però la feblesa general de la ciència espa-nyola fa que aquí encara es doni més. Hi hahagut una allau molt gran de propaganda, deparlar d’ecologia, que ha estat una cosadesorientadora. He procurat mantenir elnivell científic, però és molt difícil. La culpala tenen els governs, els diaris i sobretot lafalta d’una tradició científica seriosa al país.Les pressions a les quals estan sotmesos elsmeus antics alumnes són molt grans. Això etdebilita el contingut d’exploració dins l’eco-logia, que sembla que sigui una ciènciamalastruga que només tracta de desgràcies,quan és una ciència amb unes perspectivesmolt engrescadores. Això queda esberlatdavant de la societat, cosa que no deixa demanifestar-se aquí a la universitat. Actual-ment, a Catalunya i a Espanya, en recerca enecologia anem en el vagó del mig, tirant capa la cua.

De cara al futur, hi ha allò que hom desit-jaria i el que anirà passant. Hi ha aspectesque fan una mica de por, com l’econòmic.L’economia, el diner, és gairebé una expres-sió del sentit del territori que tenen moltsmamífers, una competició entre diferentsindividus. Hi ha una jerarquia entre països,entre grups. Es fan reunions on es ven o escompra el dret a contaminar. D’aquí a quatredies suposo que s’acceptarà d’abocar demanera generalitzada residus a la mar. En

26

Ramon Margalef:l’ecologia com a

passió de vida

med

i am

bien

t

El professor jubilat de laUB, que va ser el primercatedràtic d’Ecologia aCatalunya i Espanya,passa revista amb granrealisme als actualsavatars d’aquesta ciència

ERamon Margalef al Departament d’Ecologia de la UB

ecologia sap greu que predomini l’aspecte decompetició entre éssers humans sobre l’acti-tud d’informar-se’n més.

Com explicaria a un profà la connexió detots els elements de la biosfera, inclòsl’home?

És com si habitéssim diferents barrisd’una gran ciutat. No hi una estructura orga-nitzada que sigui uniforme. La uniformitatnomés existeix en la mort. La Terra té conti-nents, té mars, diferents latituds, però el con-junt s’aguanta per la interacció entre els dife-rents elements encara que estiguin segregatsen l’espai i en el temps. La nostra vida formapart de tot això. L’heterogeneïtat de climes ialtres elements ha estat una de les caracterís-tiques de conservació del sistema unitari queformem entre tots. Tots som veïns dins d’unbloc de cases. Estem vinculats a l’entorngeogràfic i també amb el passat, hi ha unahistòria llarguíssima de l’evolució que nodeixa de reflectir-se en la situació present.Lamento que aquesta visió no surti mai quanes parla de les desgràcies que passen, algu-nes de les quals són per deixadesa, però nototes. D’altres passen perquè la Terra va can-viant.

La vida està lligada amb la vida anterior, iaquesta amb l’anterior, isuccessivament. Hi ha unprocés continuat mitjançantel qual tot el metabolismede la Terra ha fet que puguianar augmentant la infor-mació sobre tots els ele-ments de la biosfera. Es veucom a negatiu que destruïmmassa aquest tresor passat,però en certa manera l’ad-quisició de més informacióa nivell humà també es pagadestruint alguna cosa.

Pel que fa a l’home, lanostra societat, espanyola icatalana, no ha assimilat lesteories biològiques del’evolució. La intel·lectuali-tat no ha assimilat la inser-ció molt fonda de l’homedins la natura. La nostracultureta no ho admet. Lanaturalesa i l’home esveuen molt diferents. Dirque l’home no està relacio-nat amb la resta de la vidasembla que sigui una menade defensa. Això és unadificultat bàsica per entrar afons en els problemes eco-lògics. Els problemes mésurgents, com la relació entreeconomia i ecologia, l’esde-

venidor del planeta, es veuen d’una maneraesbiaixada. L’ecologia no s’acaba d’assimi-lar com una ciència, sinó com una mena decatàleg de conducta. No hi ha interès a conèi-xer l’ecologia com un funcionament d’unsistema viu que està connectat amb la reali-tat.

Aquí a Catalunya, quins serien els aspec-tes més interessants que encara resten perestudiar en temes ecològics?

Hi ha moltes coses. En el que seria ecolo-gia marina, el tema que veig més interessantés aprofundir en les raons de la major pro-ductivitat d’aquest angle nord-oest de laMediterrània i els mecanismes que hi per-menten la vida d’una població molt sedentà-ria i molt gran de balenes. També ha estatuna via d’accés de tonyines, etc. Ha estat unaàrea realment privilegiada. Aquesta recercamarina seria molt interessant perquè un delsaspectes del clima aquí, en relació amb elqual els homes del temps fallen moltes vega-des, és la pèrdua durant la tardor de caloracumulada a l’aigua de mar. Això causaaiguats, és a dir que el clima de Barcelona ésuna mica “monsònic”, entre cometes. Aixòdemanaria un programa de treball intenssobre tota aquesta àrea. Estudiar el clima

juntament amb la producció, perquè el climaestà vinculat a la producció. Aquesta recercaprobablement també hauria d’incidir d’unamanera pràctica en la forma d’actuar de lapesca, fer més pesca d’alçada i menys decosta.

En ecologia terrestre hi ha el tema de lavegetació, amb qüestions que estan d’actua-litat, com ara els incendis de boscos. Hi hamoltes coses interessants per fer encara,estudis sobre temperatures màximes, evitarla proliferació de plantes que afavoreixen elsincendis com el pi blanc... Es podria estudiartambé les limitacions de productivitat delsnostres sòls. Tant el vi com l’oli són produc-tes que indiquen terres pobres, nosaltres nosom terres de palla i blat. Hi ha poques anà-lisis de sòls i disponibilitats de nutrients,com ara el fòsfor...

Quins avenços ha viscut vostè en la recer-ca en ecologia i com veu l’evoluciód’aquesta ciència en un futur?

Ara hi ha gran quantitat de tècniques queens permeten l’anàlisi d’un passat proper illunyà dels entorns, l’estudi de sistemesgenètics. És molt important l’ús d’isòtopsper seguir les vies dels elements de la natura.El que trobaria a faltar és la síntesi, situar

aquesta informació en una visióclàssica de la biosfera que con-serva una validesa. Aquestaparaula de biosfera ja té més d’unsegle d’ús i potser no hi hagutocasió d’unir-hi tota aquestainformació complementària ques’ha anat obtenint. L’ecologia noté una teoria ecològica, és unasèrie de conceptes, de caixes ambpaquets que hi hem anat posant.Però aquesta manca de teoriageneral en certa manera la fainteressant. D’altra banda, comque aquesta unificació s’ha pretèsfer sota pressions polítiques id’altres tipus, no ha estat una dis-cussió totalment lliure i relaxadaper configurar una ciència comcorrespon a l’època actual, quanen el domini tècnic tenim unaquantitat de recursos fabulosos.Allò que més greu em sap ésaquesta pressió sobre l’ecologiaper intervenir en discusions decoses absolutament trivials, laqual cosa és un element que dis-treu. La pressió social converteixl’ecologia en quelcom monstruóscom a ciència

27

medi am

bient

Ramon Margalef

epa Melendres, la primera model del’Escola de Belles Arts que va ser con-tractada oficialment com a tal, va morir

el 19 d’octubre als 84 anys. Havia estat unafigura emblemàtica dins la seva professió iva treballar per a artistes com els escultorsJoan Rebull, Josep Clarà, Josep Llimona iFrederic Marés.

Pel que fa a la seva tasca dins la UB, va sernomenada funcionària el 1941 per fer de

Mor la primera model contractada

a Belles Artshist

òria

Pepa Melendres vatreballar amb escultorscom Joan Rebull, JosepClarà, Josep Llimona iFrederic Marès

P

model a l’antiga Escola Superior de BellesArts Sant Jordi, antecessora de l’actual Facul-tat de Belles Arts. Molts dels antics alumnesde Belles Arts l’han tinguda com a model,inclosos professors actuals del centre comJosep Salvadó Jassans o el degà Pere Falcó.La professionalitat a l’hora de posar i el caris-ma personal de Pepa Melendres són caracte-rístiques molt recordades pels que havien tre-ballat amb ella. Pepa Melendres va treballar ala Facultat de Belles Arts fins l’any 1969.

El precedent d’aquesta model va donarfruits i avui la UB és l’única universitatd’arreu d’Espanya que manté com a perso-nal fix de la seva plantilla laboral dotze per-sones que treballen de manera exclusiva iespecialitzada com a models nus a les clas-ses pràctiques de dibuix i escultura de laFacultat de Belles Arts

Pepa Melendres a l’època en què treballavade model

29

iniciatives

atrimoni UB i CLICsón les dues “qua-siempreses” que es

van incorporar el novembreal projecte PRODEM dePromoció d’Empreses de laUB, coordinat per Montser-rat Rubí del Centre d’Inno-vació-Les Cúpules i desti-nat a formar joves lli-cenciats com a futursempresaris i afavorir latransferència de tecnologiades dels diferents departa-ments.

Les noves entitats sesumen així a les vuit “qua-siempreses” creades el pas-sat mes de juliol, constituï-des per grups de recerca quehan incorporat un llicenciatrecent amb l’objectiu depromoure la viabilitat eco-nòmica dels projectes d’in-vestigació.

Patrimoni UB neix delgrup de recerca aplicada al patrimoni cultu-ral que coordina el director del Departamentde Cristal·lografia, Mineralogia i DipòsitsMinerals Màrius Vendrell. Les línies derecerca d’aquest grup se centren prioritària-ment en l’anàlisi i comportament de mate-rials i la diagnosi de patologies en materialarqueològic i arquitectònic, com ara obrespictòriques i escultures. Amb un especialèmfasi en la transferència dels resultatsobtinguts cap als sectors productius, el grupté convenis vigents amb entitats com ara laFundació Miró i el MACBA (Museu d’ArtContemporani de Barcelona). Dins de Patri-

moni UB, la geòloga llicenciada recentmentLaura Megías serà l’encarregada de promou-re econòmicament els projectes de recercadel grup dins d’àrees com ara la museística ila rehabilitació d’edificis.

Pel que fa al Centre de Lingüística iComputació (CLIC), sorgeix del Laboratoride Recerca de Lingüística Computacionalque dirigeix la professora Mª Antònia Martídel Departament de Filologia Romànica. El

grup és especialista en recerca sobre pro-cessament del llenguatge natural, en espe-cial pel que fa a la lexicografia computacio-nal i l’extracció d’informació, i manté

col·laboracions amb cercles empresarials dela traducció automàtica i del sector edito-rial, entre d’altres. Amb la incorporació dela recent llicenciada en Dret Elena López, lanova “quasiempresa” CLIC se centrarà endefinir nous perfils professionals dins l’àm-bit de la filologia, generar nous recursos pera la recerca bàsica i afavorir la inserciólaboral dels especialistes en aquesta temà-tica.

El projecte PRODEM ofereix a aquestes“quasiempreses” i a les vuit ja existents elsuport administratiu i comercial necessariper desenvolupar-se, per a la qual cosa se’lshabilitarà sales i despatxos a la Torre D delfutur Parc Científic. Aquest suport no esdóna gratuïtament, sinó que cada grup ha devigilar el compte de resultats per no endeu-tar-se. En segon lloc, el projecte fomenta lacreació d’empreses per part dels llicenciatsd’aquesta universitat, allò que en terminolo-gia anglosaxona s’anomena spin-off

Noves “quasiempreses”sobre patrimoni cultural i

lingüística computacionalActualment hi ha a la UB10 “quasiempreses”constituïdes per grupsde recerca amb un recentllicenciat que en promoula viabilitat econòmica

La iniciativa vol formarjoves llicenciats com afuturs empresaris iafavorir la transferència de tecnologia

Investigadors de la “quasiempresa” Patrimoni UB treballen a la torre inclinada de Pisa

P

30

soci

etat

és de 90 integrants de la promoció deFilosofia i Lletres que va llicenciar-se a la UB l’any 1968 van fer un

sopar el 15 d’octubre al Pati de Lletres del’Edifici Plaça Universitat on havien estu-diat, gràcies a l’interès d’un grup d’anticsalumnes que va organitzar-lo.

A la festa es van retrobar persones quehavien estudiat juntes per després seguircamins professionals ben diversos, com arael director de la Biblioteca de CatalunyaManuel Jorba, el sotsdirector del diari LaVanguardia Josep Maria Sòria, el directord’Edicions La Magrana Carles-Jordi Guar-diola, o bé antics estudiants que ara són pro-fessors de la UB com el de Filologia Catala-na Joaquim Viaplana, el de Filosofia JaumeMascaró, el d’Història Joan Oliver, la pro-fessora de Pedagogia MariaPla i la de Psicologia CarmeTriadó; de la UniversitatAutònoma de Barcelonacom els professors de Filo-logia Pedro Luis Cano,Montserrat Cots o AnaRamfpott, la de PsicologiaRosa Raich i el de Pedago-gia Pere Solà; de la Univer-sitat Pompeu Fabra com laprofessora de LiteraturaDolors Oller; o de la Uni-versitat de Girona com elprofessor de Ciències del’Educació Joaquim Pelach.

El sopar, que va tenirabsències com la de l’es-criptora i integrant de lapromoció Montserrat Roig,traspassada el 1991, va ser-vir per recordar uns anysen què les activitats acadè-miques convivien amb unaforta activitat política. No-

saltres vam viure esdeveniments com elSindicat Democràtic d’Estudiants, laCaputxinada... i ens vam llicenciar en unany com el 1968 en què es van produir unasèrie d’esdeveniments a escala mundial.Crec que tot això ha fet que els membres dela nostra promoció ens sentim molt junts”,afirma Rosa Raich, una de les antiguesalumnes organitzadores de la trobada. Unaltre antic alumne i actualment empresariFerran Borràs recordava com en aquellaèpoca llançaven diccionaris de llatí contrales forces d’ordre franquistes.

Els antics estudiants també van convidarels professors que van tenir en aquella època,de manera que en el sopar hi havia elscatedràtics emèrits jubilats de la UB Martí deRiquer, Miquel Siguan, Antoni Vilanova iJoan Bastardas. Una de les casualitats de latrobada era justament la coincidència deMartí de Riquer com a mestre i del seu fillBorja de Riquer, actualment catedràticd’Història a la UAB i que va ser antic alum-ne de la promoció, malgrat que no van coin-cidir mai pare i fill a la mateixa classe.

El catedràtic emèrit jubilat i exrector de laUB Antoni Maria Badia i Margarit, quetambé hi estava convidat, no va poder assis-tir-hi, però va fer una carta, que va llegirl’aleshores degana de la Facultat de Filolo-gia (abans Filosofia i Lletres) Ester Artigas,substituïda en el càrrec per Javier Orduña elnovembre passat. Badia i Margarit feiareferència en el seu text a com els membresd’aquella promoció havien alternat els estu-dis amb les persecucions dels “grisos”.

Ara fa deu anys que aquesta promoció vafer un sopar semblant en un restaurant, peròaquest cop la celebració va ser al mateix edi-fici on havia estudiat. A més, amb motiu delsopar van col·locar-se a una paret del patiunes vint-i-cinc fotografies d’alguns delsreunits, en la seva època d’estudiants. Erenimatges de festes i excursions que havien fet,en les quals es podia veure per exemple unaMontserrat Roig jove amb un banyador delsanys 60.

De cara al futur, la intenció és repetir cadacinc anys la trobada i, si pot ser, en el mateixescenari que enguany

La promoció del 68 de Filosofia i Lletres munta un sopar a la seva

antiga facultatL’escriptora MontserratRoig era una de lesintegrants del grup

Imatge del sopar

M

El prestigiós investigadorcontra el càncer iexalumne de la UB,instal·lat als EstatsUnits, opina que cadauniversitat had’identificar els seuspunts forts i evitar ladispersió

exalumne de la UB Joan Massagué(Barcelona 1953) és actualment undels primers científics a escala mun-

dial en la recerca contra el càncer i treballacom a director del departament de biologiacel·lular del Memorial Sloan-Kettering Can-cer Center de Nova York. Va llicenciar-se enFarmàcia el 1975 a la UB, i el 1978 es vadoctorar en aquesta mateixa universitat ambuna tesi dirigida pel catedràtic Joan JosepGuinovart.

Malgrat viure als Estats Units, Massaguémanté el contacte amb la recerca que es fa alnostre país, on és assessor científic de l’Ins-titut de Recerca Oncològica de Barcelona(IRO).

Com troba la recerca a la seva universitati al seu país d’origen?

A la UB hi ha unes línies naturals ambforça de fa molts anys i altres de més noves.També hi ha excel·lents investigadors, perexemple en bioquímica de plantes, com eldoctor Albert Boronat. Igualment es fa unafeina excel·lent en l’àrea tradicional en enzi-mologia i implicacions en malaties metabòli-ques, representada pel doctor Joan JosepGuinovart a Química, pel doctor Garcia

Hegardt i els seus deixe-bles a Farmàcia i perd’altres.

La feblesa principal, nonomés a la UB, és la faltade força conjunta, a causade la dispersió. No es trac-ta només d’allò que diemsempre sobre més recursos,una existència més assos-segada per a l’investigador,que la seva càrrega de tas-ques administratives, do-cents o polítiques sigui mésracional... També és qües-tió de tenir un network fort.Un dels elements que emdóna força a mi com ausuari de la recerca alsEstats Units és tenir unaxarxa molt forta de col·la-boradors i col·legues, dins ifora de la meva entitat. Notinc una perspectiva generalper fer-me càrrec exacta-ment de com són les cosesaquí. Però qualsevol actitudorientada així seria positiva;és a dir, fer esforços de con-vergència.

Quines són les seves actuals línies de tre-ball en la recerca contra el càncer? Podemser optimistes pel que fa a la curació de lamalaltia?

Hem de ser tremendament optimistes,però hem d’entendre de què parlem. La terà-pia és un projecte de 10 a 20 anys, des que hiha una idea que sorgeix d’una recerca bàsicafins que aquests fruits s’arriben a plasmar enun medicament o en un assaig de diagnòstic.La biologia és molt complexa, els processostarden molt més que en l’electrònica o en lescomunicacions. La física de principis desegle també anava a uns passos més lents.

La meva trajectòria de fa molts anys haestat la recerca dels mecanismes que gover-nen la divisió cel·lular, més específicamentaquells mecanismes que la frenen i que sem-pre fallen en tot tumor. Els últims mesos hem

assolit per primera vegada la capacitat de des-criure tota una cadena de reaccions bioquími-ques, des dels receptors de la membrana quereben factors hormonals d’inhibició de divisiófins al nucli amb els gens que han de ser acti-vats per aquests senyals que s’originen a lamembrana. Més enllà, sabem que aquestsgens codifiquen proteïnes, la funció especia-litzada de les quals és inhibir els enzims queempenyen la cèl·lula a dividir-se. És més, através de l’obtenció d’estructures cristal·linesde raigs x amb col·laboradors del centre hemobtingut l’estructura cristal·lina de sisd’aquestes proteïnes. Això ens permetcomençar a albirar maneres d’intervenirterapèuticament. Ara, en principi es podendissenyar fàrmacs o fer un screening de fàr-macs que modulin, interfereixin a voluntat enaquests processos

31

recerca

Joan Massagué: “Cal treballar en xarxa”

L’exalumne Joan Massagué

La teràpia contra el càncer és un projectede 10 a 20 anys

L’

La UB va ser la primerauniversitat espanyola acrear aquesta figura

l catedràtic de Filosofia Ramon Valls vaser elegit el novembre passat pel plena-ri del Consell Social de la UB nou sín-

dic de greuges d’aquesta universitat.La UB va ser la primera d’Espanya que va

crear la figura del síndic de greuges. El càrrecel va ocupar el catedràtic Lluís Casassas iSimó des del 1988 fins a la seva mort sobre-vinguda el juny de 1992. Tot seguit el va exer-cir el catedràtic Artur Juncosa, des del 1993fins a finals de maig de 1998. Els Estatuts dela UB estableixen que la funció del síndic degreuges és canalitzar les queixes i observa-cions que se li formulin sobre el funcionamentde la universitat i fer propostes de resoluciódels assumptes que li hagin estat sotmesos.

Ramon Valls ha desenvolupat la majorpart de la seva activitat professional com adocent de la Universitat de Barcelona, pri-mer com a professor d’Història de la Filoso-fia i posteriorment com a professor de Filo-sofia del Dret. El 1979 es va incorporar coma catedràtic a la UB, on ha ocupat els càrrecsde director de departament, secretari general(1980-81), degà de la Facultat de Filosofia iCiències de l’Educació (1985), vicerector deDocència i Estudi (1986-88), membre delConsell Social (1986-90) i vicerectord’Afers Universitaris (1988-90). El mes desetembre passat va jubilar-se com a profes-sor d’aquesta universitat.

Ha destacat pel seu coneixement de Hegeli del pensament idealista alemany. Fa pocsmesos va publicar a Alianza Universidad laseva traducció de l’Enciclopèdia de Hegel,amb una presentació (925 notes i vocabula-ris) molt ben rebuda en els ambients acadè-mics

32

Ramon Valls, nou síndic de greuges

de la UB

nom

enam

ents

Ramon Valls

E

a vicedegana de la Facultat de Dret iprofessora de Dret Constitucional Es-ther Mitjans va ser nomenada l’octubre

passat presidenta de l’Associació d’EstudisCanadencs a Espanya, entitat finançada pelgovern canadenc per promoure investiga-

cions científiques multidisciplinars al’entorn del Canadà.

Aquesta associació, que enguany celebra eldesè aniversari, està integrada per acadèmicsde diverses universitats espanyoles. El 1995l’associació va crear conjuntament amb la UBel Centre d’Estudis Canadencs, amb seu a laFacultat de Dret, dedicat a la recerca sobretemes vinculats amb aquest país nord-ame-ricà. Val a dir que la Fundació la Caixa hacreat dins el seu programa de beques per aampliació d’estudis a l’estranger 10 ajuts pera cursos de postgrau en universitats canaden-ques gràcies a un acord signat l’octubre ambla Fundació d’Estudis Canadencs, entitatcreada per l’Associació d’Estudis Canadencsi l’ambaixada del Canadà a Espanya

L’entitat es dedica apromoure investigacionscientífiquesmultidisciplinars al’entorn d’aquest paísnord-americà

L

Esther Mitjans,presidenta de l’Associació

d’Estudis Canadencs a Espanya

Esther Mitjans al Centre d’EstudisCanadencs, a la Facultat de Dret

El Taller d’Estudis i InvestigacionsAndinoamazònics estudiaels processos econòmics i socials de la zona desd’una perspectivahistòrica

ot i que al llarg dels últims anysl’Amazònia ha estat objecte de moltesrecerques de caire antropològic i

mediambiental, és sorprenent descobrir elgran desconeixement que hi ha sobre lahistòria d’aquests territoris. Apropar-se alsprocessos politicoeconòmics i socials del’Amazònia andina des d’una perspectivahistòrica és des de fa temps l’eix de la recer-ca del Taller d’Estudis i Investigacions Andi-noamazònics (TEIAA) de la UB, creat el1991 i dirigit per la catedràtica Pilar GarcíaJordán, coordinadora de la secció departa-mental d’Història d’Amèrica i Àfrica alDepartament d’Antropologia Cultural iHistòria d’Amèrica i Àfrica de la Facultat deGeografia i Història de la UB.

Centrat bàsicament en l’estudi del procés deconquesta i ocupació de l’Amazònia andinades del segle XVIII fins al segle XX, aquestgrup ha aportat una nova llum sobre temàti-ques no gaire explorades com és el cas delpaper dels grups de poder locals en l’ordena-ció del territori, o l’ampliació de la fronterainterna i la defensa de l’externa en el procés deconstrucció sociopolítica dels estats nació aEquador, Bolívia i Perú. En el grup, integratinicialment per la investigadora Núria SalaVila –ara a la UdG–, les antropòlogues perua-nes Lissie Wohl i Frederica Barclay i la becà-ria Natàlia Esvertit, ara hi participen també laprofessora Ascensión Martínez Riaza de laUniversitat Complutense de Madrid i MiquelÀngel Gonzàlez de l’esmentat departament dela UB. Dins del context de l’anàlisi de la cons-trucció de les societats amazòniques, han inci-dit sobre punts com ara la influència dels fac-tors econòmics i geopolítics en l’articulació deles fronteres en aquests països sud-americans.La recerca també s’ha estès a l’estudi en pro-

funditat del paper de l’església catòlica, unainstitució particularment interessada a presen-tar-se com un element dinamitzador en el pro-cés de formació dels estats nació i en la defi-nició dels espais regionals.

Des del Taller d’Estudis i InvestigacionsAndinoamazònics s’han organitzat diferentssimposis i congressos internacionals com elscelebrats des del 1994 a Estocolm (Suècia),Liverpool (Regne Unit) i Quito (Equador).D’altra banda, la secció departamentald’Història d’Amèrica, on s’inscriu elTEIAA, edita des del 1959 amb caràcteranual el Boletín americanista –un excel·lent

vehicle de difusió de la recerca feta entorn del’Amèrica Llatina– i cada dos anys organitzaa Barcelona el fòrum de trobada “AmèricaLlatina, ahir i avui”, que el novembre del1997 va fer la sisena convocatòria.

Els resultats aportats fins ara per aquestalínia de recerca són del màxim interès per alconjunt d’autoritats polítiques i acadèmi-ques, organitzacions no governamentals ialtres agents socials implicats en el debatgenerat entorn de la construcció nacional i lavertebració politicoadministrativa, particu-larment intens pel que fa a la regió andina del’Amazònia

33

Recuperen la història més recent de

l’Amazònia andina

Amèrica

Imatge d’un mercat de Cuzco, agafada en el marc de les recerques del Taller

T

Uns 150 alumnessegueixen classesd’èuscar a Filologia

a UB és l’única universitat catalana ons’imparteixen classes de llengua basca,concretament a uns 150 alumnes que

segueixen tres assignatures optatives d’èuscardins l’ensenyament de Filologia Romànica.

L’estudi del basc es va introduir a la UB el1975, moment en què va despertar el recel deles autoritats franquistes. Permet als alum-nes de Filologia analitzar l’única llengua noindoeuropea del nostre entorn geogràfic. Laprincipal motivació dels alumnes quel’estudien, però, sol ser la simpatia i l’atrac-ció envers la cultura d’Euskadi.

El professor que ha introduït el basc a laUB és Ibon Sarasola. Nascut a Sant Sebas-tià, va llicenciar-se en Filosofia i Lletres a laUB el 1975. El curs 1975-76 ja donava lesprimeres classes d’èuscaren aquesta universitat coma professor ajudant. D’a-quella època recorda que lapolicia va fer indagacionssobre com s’impartiria l’en-senyament de llengua bas-ca, perquè les autoritats delrègim se’n malfiaven.

“El professor SebastiàSerrano va fer que el pro-jecte tirés endavant i va res-ponsabilitzar-se’n davantels poders de l’època”,explica Sarasola. En aquellmoment van fer-se duesassignatures, Llengua BascaI i II, però només vanimpartir-se durant dos cur-sos perquè Sarasola vamarxar a la Universitat deVitòria.

Les classes no es vanreprendre fins que el 1987ell va retornar a la UB, onactualment és professor ti-tular. Ara hi ha tres assigna-

tures a Filologia Romànica: Basc com aSegona Llengua, Llengua Basca i Lingüísti-ca Basca, totes de primer cicle. Les tres sónoptatives i també poden cursar-les com a crè-dits de lliure elecció alumnes d’altres ense-nyaments.

Deixant de banda la Universitat del PaísBasc i la Universitat de Deusto a Bilbao, enles quals s’imparteix l’ensenyament de Filo-logia Basca, l’èuscar s’ensenya com a assig-natura dins una llicenciatura, a més de la UB,a la Universidad de Salamanca, la Complu-tense de Madrid i la UNED.

Sarasola afirma que els alumnes que esmatriculen a les assignatures de basc són per-sones atretes per la cultura d’Euskadi i que elsagrada la seva llengua. Molts dels seus estu-diants provenen dels ensenyaments de filolo-gia anglesa, espanyola o catalana, i fins i totn’hi ha de provinents de facultats de ciències.

“Em plantejo la docència del basc com sifos llatí, impartint un coneixement passiu del’idioma i ensenyant com analitzar-lo”,explica Sarasola, que dóna a les seves assig-natures un caràcter exclusivament lingüísticsense entrar en temes de literatura o de cul-tura basca.

Entre els avantatges d’estudiar l’èuscar hiha el fet de conèixer l’estructura d’una llen-gua d’arrel completament diferent a les queens són més properes. Això permet compa-rar-la amb les llengües romàniques del nos-tre entorn i veure, per exemple, la influènciaque ha rebut la llengua basca després de2.000 anys de contacte amb altres idiomescom el llatí, l’occità o el castellà

34

La UB és l’única universitat catalana amb

assignatures de basclleng

ües

El professor Ibon Sarasola

La simpatia enversEuskadi, motivació dels estudiants

L

La incorporació de nousmodels anatòmics desimulació millora lapreparació del metgeabans del contacte ambel malalt

eure alumnes fent pràctiques de reani-mació cardíaca amb maniquins odetectant tumoracions en mames arti-

ficials és una imatge cada cop més freqüent ala Facultat de Medicina de la UB, gràcies ala incorporació de nous models anatòmics desimulació per millorar la pre-paració del metge en l’atencióclínica i l’aprenentatge de leshabilitats abans del contacteamb el malalt.

Es tracta d’una col·lecció demaniquins, caps, mames, bra-ços artificials i altres elementsfets amb materials plàstics queimiten la textura natural. Hanestat adquirits al llarg delsúltims tres anys amb un cost deprop de 4,5 milions de pes-setes.

Ara com ara, els alumnes desegon curs fan servir unsbraços de plàstic a escala real,especialment dissenyats persimular l’extracció de sangvenosa en malalts. Els de tercercurs practiquen sutures amb unaltre model de braç i utilitzenels maniquins per a pràctiquesd’anestèsia, intubació i reani-mació cardíaca dins l’assigna-tura de Fonaments de la Cirur-gia, tal i com fan també elsalumnes de formació contínuad’Infermeria. Els de quart fanús de les rèpliques de mames iaixelles per estudiar les patolo-gies i detectar possibles nòdulstumorals. Els de cinquè dispo-saran pròximament de nousmodels de simulació per a les

assignatures d’Oftalmologia, Otorrinolarin-gologia i Malalties del Sistema Renal, men-tre que els models d’obstetrícia i ginecologiaestan reservats als alumnes de sisè curs.

Per bé que el material està repartit entrediferents laboratoris de la Facultat de Medi-cina, segons el cap d’estudis Jorge Luis Palésla idea és que en un futur pugui habilitar-seun espai que aplegui tot el material disponi-ble per tal que els alumnes de la Facultat deMedicina en puguin fer ús de manera inde-pendent.

La utilització de metodologia informàticamultimèdia en els ensenyaments de Medici-na ha estat també una de les iniciatives mésben acollides per l’alumnat de la llicenciatu-ra i fins i tot pels postgraduats. El catedràtic

de fisiologia i exdegà Cristóbal Mezquita haestat pioner en la creació i aplicació de pro-grames informàtics multimèdia, desenvolu-pats amb el suport del Gabinet d’Avaluació iInnovació Universitària.

Per la seva banda, el 1997 la professoraCarme Gomar del Departament de Cirurgia iEspecialitats Quirúrgiques va promoure laintroducció d’un programa informàtic desti-nat a alumnes de postgraus i de quart cursamb l’optativa d’Anestesiologia, que permetla familiarització de l’estudiant amb unampli ventall de situacions clíniques i, pertant, amb la presa de decisions, entre d’altresprestacions.

Igualment, des del curs 1996-97 elsalumnes d’Anatomia Patològica de tercer

curs poden consultar a la salad’informàtica de la facultatun CD-ROM interactiu, for-mat per un banc d’imatgesdigitalitzades –macro i mi-croscòpiques– amb exemplestípics de diferents tipus depatologies, desenvolupat perJaume Ordi i altres profes-sors del Departament de Bio-logia Cel·lular i AnatomiaPatològica. A més, el profes-sor d’Anatomia HumanaCelestino Barastegui liderades del 1992 un projecte pio-ner a Europa anomenat Ana-tomia Interactiva dins el pro-grama de la UB TecnologiesAplicades a l’Educació il’Aprenentatge Multimèdia(TEAM UB). El professorBarastegui ha desenvolupatun CD-ROM que tracta del’anatomia òssia del crani iestà estructurat de maneraque l’alumne assimila moltsconceptes de manera gairebésubliminal

35

innovació

Alumnes fent pràctiques amb un maniquí

Les pràctiques esposen al dia a Medicina

V

Al llarg de les setzeedicions de laconvocatòria dels ajuts,246 llicenciats de la UBhan fet màsters,postgraus o doctoratsgràcies a aquestprograma

ls antics alumnes de la UB han estatfins ara els més nombrosos dins deltotal de llicenciats que han rebut beques

d’ampliació d’estudis a l’estranger de laFundació la Caixa. Al llargde les setze edicions de laconvocatòria, 246 llicen-ciats de la UB sobre un totalde 930 d’arreu d’Espanyahan fet màsters, postgraus odoctorats a diversos païsosgràcies a aquestes beques.

En la setzena edició, ladarrera, han estat becats 10antics alumnes de la UBsobre un total de 100, xifranomés superada en aquestaedició per la UniversidadComplutense de Madrid,amb 13 llicenciats. Entre ladesena de titulats de laUB hi ha tres exalumnesd’Econòmiques, tres deFilologia, dos de Dret, unde Medicina i un de BellesArts.

Pel que fa a les destina-cions dels becats, 50 vanmarxar el mes d’agost pas-sat a centres dels EstatsUnits, 25 ho han fet el mesde setembre a la Gran Bretanya i 25 s’handirigit durant l’octubre a Alemanya. Entreels llicenciats de la UB, quatre se’n van anara centres del Regne Unit, tres als Estats Unitsi tres a Alemanya.

Pel que fa a la dissetena edició, ja s’haesgotat el termini per presentar les deman-

des. Les places s’han ampliat fins a un totalde 110, afegint-n’hi 10 per a França. De caraa l’edició número 18 també s’inclouran 10beques per a centres canadencs gràcies a unacord signat el mes d’octubre entre la Fun-dació la Caixa i la Fundació d’Estudis Cana-dencs, creada per l’Associació Espanyolad’Estudis Canadencs i l’ambaixada delCanadà a Espanya.

A l’hora de fer la selecció es té en compteel currículum acadèmic de l’estudiant i elconeixement de la llengua del país on es diri-geix. També és un requisit que no hagin pas-sat més de cinc anys des de l’obtenció deltítol de llicenciatura.

Des que va començar el programa, el mésimportant d’aquest tipus a càrrec d’una insti-tució privada a la Unió Europea, hi ha hagut

un increment de demandes per beneficiar-se’n. Actualment es presenten uns 10 candi-dats per cada beca que es concedeix. Des de lanovena edició, les beques s’han estès al con-junt d’Espanya, després d’una primera etapaen la qual l’àmbit es limitava a Catalunya iBalears. També s’ha produït un augment del

nivell de les qualificacions acadèmiques delsbecaris. Per exemple, en la darrera edició 26dels llicenciats que amplien estudis als EstatsUnits tenen una nota mitjana superior al 8,5.

La Fundació la Caixa costeja el preu delsestudis i el desplaçament fins al país on se

segueixen, i aporta una quantitat per a lamanutenció de l’alumne. A més, el becarirep assessorament des del moment en el qualés seleccionat fins al seu retorn a Espanya.Normalment cada convocatòria s’obre a ini-cis d’any, el mes de gener o febrer, i es podenpresentar les demandes fins al maig o juny

36

Els llicenciats més becats per la Caixa a l’estranger

són de la UBterc

er c

icle

Al llarg de les diverses convocatòries dels ajuts, s’ha vist un augment del nivell acadèmic dels becats

Les beques s’han estès a tot Espanya des de lanovena edició, desprésd’una primera etapa en la qual l’àmbit eslimitava a Catalunya i BalearsE

El reconeixement del’interès d’ambdósedificis per a la ciutatsuposa l’aplicació demesures incentivadoresde la seva conservació

a Facultat de Dret i l’Escolad’Empresarials formen part de laproposta del nou catàleg del patri-

moni arquitectònic i historicoartístic deBarcelona elaborada per l’Ajuntament perposar al dia l’actual, de l’any 1979.

El reconeixement de l’interès d’ambdósedificis per a la ciutat suposa l’aplicació demesures protectores i incentivadores de laseva conservació. La proposta del nou catà-leg, que divideix els edificis en els nivells A,B, C i D (de major a menor interès de laconstrucció), ha atorgat el nivell B a tots dos

edificis. L’edifici de Dret és un projecte de1958 que va guanyar el premi FAD d’arqui-tectura del mateix any, i que va renovar elsesquemes de l’arquitectura pública a Barce-lona després de la Guerra Civil. És obra delsarquitectes Guillermo Giráldez, Pedro Ló-pez i Xavier Subias i es tracta d’un conjuntd’edificis d’alçada desigual, constituït peruna estructura de pòrtics de ferro ben visi-bles a les façanes. Sobre la porta principal hiha l’obra Les taules de la llei de l’escultorJosep M. Subirachs i del ceramista AntoniCumella. La Facultat de Dret ha organitzatenguany diversos actes commemoratius del40è aniversari de la inauguració de la sevaactual seu.

L’Escola d’Empresarials, inaugurada el1961, va ser considerada en aquell momentcom a edifici d’avantguarda. És una com-posició de volums independents molt re-marcats, amb un predomini absolut de lalínia recta. Un bloc transversal de cincpisos, gairebé al centre de l’edifici, accen-tua l’horitzontalitat de la construcció. Lesnombroses obertures de les façanes es dis-tribueixen segons una estructura de verti-cals i horitzontals que dissenya uns espaisquadrats tancats per vidres. Va ser un pro-jecte dels arquitectes Javier Carvajal i Ra-fael García.

Al districte de les Corts, on es troben totsdos centres, també s’inclou com a novetat

en la proposta de nou catàleg els col·legismajors de la UB Sant Raimon de Penyaforti Nostra Senyora de Montserrat, classificatsen el nivell C. Altres construccions propie-tat de la UB a les Corts ja eren al catàleg de1979 i es mantenen en l’actual proposta. Estracta de les dues portes d’accés a l’antigaFinca Güell que es troben davant la Facul-tat de Biologia i de Farmàcia i que estanclassificades amb un nivell B. Tambés’inclouen al catàleg els Pavellons Gaudí dela UB a l’avinguda Pedralbes, limítrofs ambla Facultat de Dret

La inscripció en el nou catàleg, pendent deles aprovacions de les administracions locali autonòmica, significa que les obres de reha-bilitació dels edificis tindran mecanismes detutela. Alhora l’administració dóna ajutsespecials i incentius fiscals per a la conser-vació

37

Dret i Empresarials al nou catàleg

del patrimoni arquitectònic

edificis

L

L’Escola Universitària d’Empresarials

L’edifici de Dret és un projecte de 1958, que va guanyar el premi FAD d’arquitectura del mateix any

L’equip també ha iniciatun acord de col·laboracióamb el Club de BàsquetMartinenc per impulsaruna escola mixtad’aquest esport

l rector Antoni Caparrós va signar elnovembre passat el conveni de patroci-ni que renova per setè any consecutiu el

suport a l’equip Universitari de bàsquetfemení, que juga la lliga nacional femenina,per part de l’Ajuntament de Barcelona, ElMundo Deportivo, El Corte Inglés, BancoZaragozano i SABA. L’equip, que és unasecció del Club Esportiu Universitari (CEU)i està dins el Grup Esportiu Universitari, hainiciat també un acord de col·laboració ambel Club de Bàsquet Martinenc per impulsaruna escola mixta conjunta de bàsquet entreels nens i nenes del barri.

En l’acte van participar el regidord’Esports de l’Ajuntament Albert Batlle, re-presentants de les entitats signatàries, el pre-sident de l’equip Joan Gallego, el directortècnic Oriol Villà i el nou entrenador

d’aquesta temporada Joan Carles Pie. Tambéhi van assistir algunes jugadores, entre lesquals hi havia la capitana de l’equip SandraGallego i les dues pivots fitxades aquestatemporada, la canadenca Joy McNichol i lanord-americana Monique Latrice Morehouse.

El CEU va quedar tercer en la lliga nacio-nal femenina la temporada passada i quart

38

espo

rts

L’equip Universitari de bàsquet femení, de color vermell

E

Podeu utilitzar aquesta butlleta per modificar les vostres dades

Cognoms NomD.N.I. Data de naixementEntitat* Departament*AdreçaPoblació Codi postalProvíncia TelèfonLlicenciat en Any

* Empleneu-ho només en el cas que es tracti d’una subscripció per a una entitat o empresa

Envieu aquesta butlleta degudament emplenada a La Universitat UBUNIVERSITAT DE BARCELONA Balmes, 25, 2n 2a, 08007 Barcelona

Fax 403 55 31 Telèfon 403 55 30Trobareu aquesta butlleta a Internet: http://www.ub.es./antics/alumnes.htm i allí mateix podreu emplenar-la Te

niu

el d

ret d

’acc

és a

la in

form

ació

que

us

afec

ta d

el n

ostr

e ar

xiu

de d

ades

(util

itzat

per

a la

dis

trib

ució

de

la r

evis

ta L

a U

nive

rsita

t UB

) i a

can

cel·l

ar-l

a o

rect

ifica

r-la

.

Uni

vers

itat

La

BUR

evis

ta d

els

Ant

ics

Alu

mne

s

finalista a la copa de la Reina. A més del pri-mer equip, el CEU Bàsquet Femení disposade dos altres equips sèniors, un equip júnior,dos de cadets i un d’infantil. Juga a les ins-tal·lacions de les Pistes Universitàries delServei d’Esports de la UB i al Pavelló Muni-cipal del Guinardó

Cinc patrocinadorsrenoven el seu suport

al Grup Esportiu Universitari