l’anella verda - cossetania.com · tacant els ponts de connexió entre els entorns rurals i...

L’ANELLA VERDADE MANRESA

40 retrats d’un patrimoni ambiental

Ignasi Cebrian

Col·lecció Petjades – 9

Anella Verda de Manresa.indd 3 19/02/18 08:35

Primera edició: març del 2018

© dels textos i les fotografies: Ignasi Cebrian i Ester

© de l’edició:9 Grup Editorial

Cossetània EdicionsC. de la Violeta, 6 • 43800 Valls

Tel. 977 60 25 [email protected]

www.cossetania.com

Disseny i composició: 3 × Tres

Impressió: Anfigraf

ISBN: 978-84-9034-722-5

DL T 186-2018


P7

Pròleg, per Francesc Muntada ...................................................................................................... 9

Presentació .................................................................................................................................. 10

Capítol 1. Ciutat viva i muntanyes ................................................................................................ 131. Manresa com a ecosistema ..................................................................................................... 142. L’Anella Verda de Manresa ....................................................................................................... 163. La muntanya de Manresa ........................................................................................................ 184. El serrat del Guix ..................................................................................................................... 205. La serra de Montlleó ................................................................................................................ 226. El cingle i el camí ral ............................................................................................................... 25

Capítol 2. Gent i parcs de proximitat ............................................................................................ 277. L’Anella i la gent ....................................................................................................................... 288. Petjada ecològica ..................................................................................................................... 309. Els humans dins la natura ....................................................................................................... 3210. El llac, el parc i el gran parc de l’Agulla ................................................................................ 3411. El parc del Secà...................................................................................................................... 3712. El Parc Ambiental: abocar o reciclar ..................................................................................... 39

Capítol 3. Patrimonis ambientals ................................................................................................. 4113. La Torre Lluvià: entorn de creativitat ambiental ................................................................... 4214. La biodiversitat ....................................................................................................................... 4415. Patrimoni geològic ................................................................................................................. 4616. Animals marins a Manresa .................................................................................................... 4817. Els nostres animals ............................................................................................................... 5018. Patrimoni botànic ................................................................................................................... 5219. Arbres domesticats ................................................................................................................ 55

Capítol 4. Rius i rieres .................................................................................................................. 5720. Tardor a la part alta de la riera de Rajadell .......................................................................... 5821. El Xup, riera viva: model de gestió ambiental ....................................................................... 6022. El tram baix de la riera de Rajadell ....................................................................................... 6223. La riera de Guardiola o de Cornet ......................................................................................... 6424. La petita edat de gel .............................................................................................................. 6625. El Llobregat: miradors, cingles i meandres .......................................................................... 6826. El Cardener: frontera o camí ................................................................................................. 71

Capítol 5. Regadiu i secà .............................................................................................................. 7327. La Sèquia i el canvi global ..................................................................................................... 7428. Menjar de proximitat: l’horta dels manresans ...................................................................... 7629. L’horta del Poal ...................................................................................................................... 7830. L’horta de Viladordis .............................................................................................................. 8031. Camps de secà ....................................................................................................................... 8332. La trilogia ............................................................................................................................... 85

ÍNDEX


P8

Capítol 6. Paisatges connectats ................................................................................................... 8733. Infraestructures verdes ......................................................................................................... 8834. Corredors ecològics blaus ..................................................................................................... 9035. Connectivitat .......................................................................................................................... 9236. Trencadís ................................................................................................................................ 9437. Ruralitzar ............................................................................................................................... 9638. Pedra, vi i paisatge ................................................................................................................. 9839. Híbrids .................................................................................................................................. 10040. Paisatges sonors .................................................................................................................. 102


P9

La força de la passió… Jo, que soc ter-rassenc, mai m’havia sentit atret pel rodal de Manresa, l’Anella Verda de Manresa, el pla de Bages. Era aquell espai que traves-sàvem per anar a l’Alt Berguedà a buscar-hi paisatges i experiències ben diferents de les que el meu Vallès Occidental m’oferia. I va ser així fins que vaig conèixer la gent de Meandre i, entre ells l’Ignasi, em van enco-manar la passió per la seva terra. Amb ells vaig descobrir, sobretot, la riera de Rajadell i l’excepcional riquesa que s’hi amaga. Però també els Tres Salts, els Ulls del Llobregat, la riera de Guardiola, Collbaix i altres racons d’aquesta comarca per mi llavors descone-guda.

Aquesta passió es veu perfectament re-flectida als articles que componen aquest llibre i es respira a cada paràgraf i a cada imatge. És una passió d’amant, que té el cor robat per la seva estimada terra. Però és l’amor d’un amant crític, capaç de veure també els defectes de la seva estimada. Un amant de debò, dels que no necessiten la pa-

rella perfecta, sinó que l’accepten tal com és, malgrat les pegues. Malgrat les mancances.

L’amor de l’Ignasi per l’Anella Verda de Manresa no és, però, un amor conformat, apàtic, acomodat… És un amor en lluita cons-tant per millorar aquesta terra, per mante-nir-ne el patrimoni i per mirar de corregir o, almenys, limitar els efectes d’una gestió a ve-gades massa displicent, que no ha posat prou en valor el patrimoni natural i cultural —“am-biental”, en diu ell— d’aquest territori.

Mirant aquests 40 retrats, m’adono del molt que em queda per conèixer. Els textos clars i les magnífiques fotografies que els acompanyen són un bon estímul per tornar cap al Bages. Per tornar a agafar la motxilla i el trípode i seguir el camins fressats que em portaran a aquests racons que no voldria per-dre’m per veure, i viure de primera mà, aquests ambients, aquests colors, aquestes formes i aquests sentiments que s’hi des til·len.

FranCesC Muntada

Fotògraf

PRÒLEG


P10

L’Anella Verda de Manresa està formada pels espais que envolten la trama urbana de la ciutat de Manresa i que la relliguen amb les poblacions del pla de Bages, el rodal de la ciutat. Els escrits i fotografies, els retrats, que conformen aquest llibre aporten una pin-zellada sobre algunes singularitats d’aquest entorn natural, agrícola o més urbanitzat, com és la seva vegetació, espècies animals, apunts geològics, clima, ciutats i població.

Un llibre farcit amb 40 retrats destacada-ment visuals que converteixen els lectors en espectadors. Si fem un recorregut per cadas-cun dels 40 retrats, ordenats en sis capítols o temàtiques, ens disposaran en variats empla-çaments de l’Anella Verda i, al mateix temps, ens dreçaran a reflexionar sobre temes de medi ambient globals a partir d’allò local.

Així, doncs, en el primer capítol, “Ciutat viva i muntanyes”, presentem Manresa com a ecosistema i l’Anella Verda com a espai peri-urbà i proposem diferents miradors que ens procuren unes vistes panoràmiques més ge-nerals de totes dues.

Els espais de l’Anella més coneguts pels manresans són els dedicats al lleure, el parc del Secà i el de l’Agulla, o els destinats a fun cions més prosaiques, com la depuració d’aigües o la gestió i reciclatge de les escombraries al Parc Ambiental. Això queda reflectit en el segon ca-pítol, “Gent i parcs de proximitat”.

A “Patrimonis ambientals”, descobrim i destaquem part del patrimoni ecològic,

geològic, botànic i zoològic distintiu de la ciutat i de l’Anella. Aquells ecosistemes i organismes pròxims als ciutadans, però que sovint conviuen desapercebuts per als més urbanites.

Algunes de les joies naturals i ecològiques de les dues rieres i els dos rius que transcor-ren pel municipi les revelem a “Rius i rieres”. Són els camins d’aigua que han creat i esta-blert al llarg de la història la fisonomia de la ciutat.

A “Regadiu i secà”, retratem dos tipus d’agricultura en harmònica convivència. D’una banda, la força de l’aigua traduïda en conreus gràcies a la Sèquia i, de l’altra, els camps de secà mediterranis com les oliveres, la vinya o els cereals.

Al darrer capítol, els retrats finals del lli-bre, “Paisatges connectats”, evidenciem la complexitat dels paisatges de l’Anella tot des-tacant els ponts de connexió entre els entorns rurals i naturals i la ciutat urbanitzada que contribueixen a suavitzar o potenciar, entre ells, un actiu joc d’equilibris ecològics.

En resum, el llibre inclou, en tot retrat, l’esperit de divulgar l’Anella Verda de Manre-sa i, a més, regalar al lector un seguit d’ele-ments que li permetin copsar la diferència entre una ciutat sostenible des del punt de vista ambiental i una que no ho és.

IgnasI CebrIan I ester

Manresa, 17 de gener del 2018

PRESENTACIÓ

P1

25

32 117

6

12

163422

523

24

31

33

1728

30

91940

26 81

3929

15 104

2737

36

3

3818

214

20

1335

21

CollbaixRegadiu del Poal

Parc de l’Agulla

Regadiu de Viladordis

Conca del Llobregat

Parc Ambiental

Serra de Montlleó

Riera de Guadiola

Riera de Rajadell

Parc del Cardener

Ciutat viva i muntanyes

Gent i parcs de proximitat

Patrimonis ambientals

Rius i rieres

Regadiu i secà

Paisatges connectats

Terme de Manresa

Espais de l’Anella Verda

Espais de connectivitat

1. Manresa com a ecosistema2. L’Anella Verda de Manresa 3. La muntanya de Manresa4. El serrat del Guix5. La serra de Montlleó6. El cingle i el camí ral7. L’Anella i la gent 8. Petjada ecològica9. Els humans dins la natura10. El llac, el parc i el gran parc de l’Agulla11. El parc del Secà12. El Parc Ambiental 13. La torre Lluvià14. La biodiversitat

15. Patrimoni geològic16. Animals marins a Manresa17. Els nostres animals 18. Patrimoni botànic19. Arbres domesticats20. Tardor a la part alta de la riera de Rajadell21. El Xup, riera viva22. El tram baix de la riera de Rajadell 23. La riera de Guardiola o de Cornet24. La petita edat de gel25. El Llobregat

26. El Cardener27. La Sèquia i el canvi global 28. Menjar de proximitat29. L’horta del Poal30. L’horta de Viladordis31. Camps de secà32. La trilogia 33. Infraestructures verdes34. Corredors ecològics blaus35. Connectivitat36. Trencadís37. Ruralitzar 38. Pedra, vi i paisatge39. Híbrids40. Paisatges sonors

Font: elaboració pròpia mitjançant Instamaps (ICGC).


P11P1

25

32 117

6

12

163422

523

24

31

33

1728

30

91940

26 81

3929

15 104

2737

36

3

3818

214

20

1335

21

CollbaixRegadiu del Poal

Parc de l’Agulla

Regadiu de Viladordis

Conca del Llobregat

Parc Ambiental

Serra de Montlleó

Riera de Guadiola

Riera de Rajadell

Parc del Cardener

Ciutat viva i muntanyes

Gent i parcs de proximitat

Patrimonis ambientals

Rius i rieres

Regadiu i secà

Paisatges connectats

Terme de Manresa

Espais de l’Anella Verda

Espais de connectivitat

1. Manresa com a ecosistema2. L’Anella Verda de Manresa 3. La muntanya de Manresa4. El serrat del Guix5. La serra de Montlleó6. El cingle i el camí ral7. L’Anella i la gent 8. Petjada ecològica9. Els humans dins la natura10. El llac, el parc i el gran parc de l’Agulla11. El parc del Secà12. El Parc Ambiental 13. La torre Lluvià14. La biodiversitat

15. Patrimoni geològic16. Animals marins a Manresa17. Els nostres animals 18. Patrimoni botànic19. Arbres domesticats20. Tardor a la part alta de la riera de Rajadell21. El Xup, riera viva22. El tram baix de la riera de Rajadell 23. La riera de Guardiola o de Cornet24. La petita edat de gel25. El Llobregat

26. El Cardener27. La Sèquia i el canvi global 28. Menjar de proximitat29. L’horta del Poal30. L’horta de Viladordis31. Camps de secà32. La trilogia 33. Infraestructures verdes34. Corredors ecològics blaus35. Connectivitat36. Trencadís37. Ruralitzar 38. Pedra, vi i paisatge39. Híbrids40. Paisatges sonors

Font: elaboració pròpia mitjançant Instamaps (ICGC).


P13

CIUTAT VIVA I MUNTANYES

Manresa és, com totes les ciutats, un ecosistema inserit dins d’un clima i una topografia. Els humans, majoritaris, convivim, ens interrelacionem, amb altres es-pècies d’animals i plantes dins d’aquest escenari. Com a ecosistema hi ha fluxos de matèria —aigua i altres matèries— i d’energia —electricitat i calor. Dins de l’escenari, s’hi representa una interessant obra de teatre.

De la topografia, hi podem destacar els punts més alts que esdevenen miradors de la resta de l’ecosistema. Des dels punts més alts del territori, podem compren-dre millor les complexitats del paisatge, dels ecosistemes urbans i periurbans. Entreveure millor les entrades i sortides de matèria i energia. Entreveient aquest espai de tots i de ningú a quins usos es dedica, hi copsem una perspectiva més holística o general.

La ciutat llunyana

Ara que el brac potent de les fúries aterrala ciutat d’ideals que volíem bastir,entre runes de somnis colgats, mes prop de terra,Pàtria, guarda’ns: —la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu puraens parli. Ja no ens queda quasi cap mes consol que creure i esperar la nova arquitecturaamb que bracos mes lliures puguin ratllar el teu sol.

Qui pogues oblidar la ciutat que s’enfonsa!Mes llunyana, mes lliure, una altra n’hi ha potser, que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,

batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronzeque de torres altíssimes s’allarga pels camins,i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

MàrIus torres

cCAPÍTOL 1


P14

Manresa és natura, és un ecosistema. Més d’un, en llegir aquesta frase pot quedar perplex, ja que, en principi, Manresa, i totes les ciutats del món, no sembla que en tinguin gaire, de natura. Sovint pensem que les ciu-tats són entorns artificials construïts sobre un marc físic estricte definit pel clima, el subs-trat geològic i el relleu. Si suposem que els humans no som natura, entendrem fàcilment aquesta perplexitat. Però els humans som na-tura, formem part de la natura i, per tant, tot el que fem i construïm a la ciutat ho esdevé, també: els habitatges, els carrers, els comer-ços, els vehicles… En direm natura artificia-litzada, però no deixa de ser natura. Natura

integrada dins d’aquest gran ecosistema ano-menat biosfera.

Tota ciutat és el resultat d’un procés his-tòric que ha deixat les seves empremtes de forma diversa sobre la natura i ha conformat una natura diferent. Però quin és el marc físic i biològic on es troba i s’ha trobat im-mersa Manresa? El pla de Bages és una gran conca d’erosió excavada en la depressió cen-tral catalana. Els materials geològics poden ser bàsicament de tres tipus. Conglomerats rogencs amb gresos i argiles rogenques in-tercalades a la zona de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. Al sud de Manresa, ma-terials grisencs: gresos i margues de color grisós i a vegades blavenc i alguna calcària de textura fina. Aquests materials han anat prenent relleu gràcies a la feina erosiva i constant dels rius Cardener i Llobregat i tots els seus afluents.

El clima és mediterrani subhumit de ten-dència continental, cosa que vol dir que plou poc, l’estiu és més aviat eixut i les tempera-tures no són gaire extremes. Els hiverns són freds, i més sobretot en situacions de bon temps, quan es poden produir inversions tèr-miques a causa del relleu còncau del pla de Bages.

Segurament, als inicis del poblament, la vegetació que s’hi podia trobar eren els alzi-nars de carrasca i, a les zones més humides o obagues, roures de fulla petita i potser pinas-sa. Aquesta vegetació ha estat transformada per la presència humana, i hi han quedat gar-rigues, brolles de romaní, pastures de jon-ça, amb clapes de boscos antics i molt de pi blanc. L’espai que ocupa el terme municipal de Manresa era un alzinar mediterrani regat per dos rius i els seus afluents amb vegeta-cions de ribera característiques. Un espai sol-cat de turons: puig Cardener, puig Berenguer, Puigterra, puig Mercadal, amb molts torrents, i boscos a les zones més planes.

MANRESACOM A ECOSISTEMA

Grup de plàtans alts i llargs al costat del pont Nou.

HHb1


P15

Riba del Llobregat a l’alcada de la riera de Sant Esteve.

Les ciutats ens ajuden a lluitar contra les inclemències de la natura i ens faciliten, en definitiva, viure més còmodament. Les ciu-tats són ecosistemes on predomina una única espècie: els humans. Són ecosistemes on hi ha un medi físic i intercanvis de materials i energia. La ciutat pren oxigen i allibera CO2, importa energia i n’exporta, absorbeix calor i n’allibera, obté matèria en forma d’aliments i productes i genera i recicla residus, con-sumeix aigua neta i potabilitzada i produeix aigües residuals… Les ciutats com a ecosiste-mes inclouen altres organismes que sempre, encara que no ho sembli, s’interrelacionen i interaccionen. Organismes que tenen un clar i definit paper dins l’obra representada cada dia en aquest gran escenari que és Manresa.

Les plantes, com a organismes, tenen un paper clau dins de l’ecosistema urbà. Con-formen el verd urbà, sovint poc valorat, so-bretot als parc interiors de la ciutat. El terme municipal de Manresa posseeix espais verds naturals (la riera de Rajadell, serra de Mont-lleó…), parcs i jardins (parc de Puigterrà, parc del Cardener…) i altres espais dominats per la vegetació. Aquest verd urbà ens proporciona serveis quasi invisibles. Contribueix a reduir i mitigar certs contaminants, com ara el CO2, els òxids de nitrogen, els òxids de sofre, l’ozó i les partícules en suspensió. També els arbres, per exemple, poden fer baixar les temperatu-res a l’estiu gràcies a l’evapotranspiració i a l’ombra que donen. Però, sense cap mena de dubte, el verd manresà ens ofereix salut física (entorns per passejar-hi o fer-hi esport) i psí-quica, i gaudir estèticament de formes, colors i olors. Valors del tot imprescindibles i neces-saris per als ciutadans.

Manresa està esdevenint amb el temps una ciutat cada cop més verda, més ecològi-ca i més sostenible. Els manresans, sempre que podem, exigim i valorem aquesta verdor i sostenibilitat de forma rigorosa: exigim es-

pècies adequades al clima mediterrani i de-manem bona accessibilitat als espais verds amb vies de fàcil accés, i també exigim civis-me i respecte per aquests entorns verds, una bona política energètica i de residus, consum de proximitat… És una manera de responsa-bilitzar-se d’aquest ecosistema per tal que funcioni a favor nostre. Volem que Manresa sigui un ecosistema on poder-hi viure. És una qüestió de salut: el verd urbà integrat a la ciutat com a ecosistema fa la ciutat més humana i ens ajuda, als manresans, a estar més sans.


P16

Com a ecosistema, la ciutat té clarament diferents espais característics que la confor-men i hi aporten funcions variades. Però, bà-sicament, podem distingir una Manresa més urbanitzada i una que ho és menys, amb fron-teres molt difuses. El rodal és aquest espai menys urbanitzat, més ruralitzat i més natu-ralitzat, és l’Anella Verda de Manresa.

L’Anella Verda de Manresa és el conjunt d’espais lliures al voltant de la ciutat que pels seus valors socials, ambientals, paisatgístics i productius agraris s’han de protegir, connec-tar i potenciar. Aquesta definició va ser feta l’any 2009 per la Comissió de l’Anella Verda de Manresa. Era una representació escrita d’un projecte que ha esdevingut realitat, però que està en constant millora.

A pesar que les fronteres són difuses en-tre la trama urbana i el rodal, l’Anella Verda està formada per espais de diversa funcio-nalitat per als manresans. L’agricultura de regadiu, amb les hortes del Poal i Viladordis, regades per la Sèquia. Camps de secà de ce-reals, vinyes oliveres i ametllers. Les dues rieres: la riera de Rajadell i la riera de Guar-diola. Els dos rius: el Cardener i el Llobregat. Les zones més elevades, com ara la serra de Montlleó i Collbaix. També cal incloure-hi el parc de l’Agulla, el Parc Ambiental i el parc del Secà, espais principals del lleure man-resà, i tots els jardins que formen part de la trama urbana de Manresa, lligats per car-rers arbrats.

Han passat 9 anys i l’Anella Verda de Man-resa ja no és un projecte, és una realitat. De fet, sempre ha estat una realitat. Abans, però en dèiem el rodal de Manresa. Ara, ha esde-vingut una realitat en l’imaginari col·lectiu manresà. La gent sap què és l’Anella Verda. I no a força de definicions, sinó a força de di-namitzar-la, de donar-la a conèixer amb una gran quantitat d’activitats i accions realitza-des per les entitats que formen la Comissió

de l’Anella Verda. Activitats i accions que han conduït, també, a parlar-ne i a divulgar-ne els valors i exquisideses.

Durant les últimes dècades, s’ha produït un fenomen a totes les ciutats del món: l’ex-pansió urbana sense límits, la metropolianit-zació. A Manresa, encara que ha crescut molt durant els últims anys, estem de sort; la me-tropolitanització encara no s’ha materialitzat. De moment, no s’ha unit amb els pobles del voltant, per formar una xarxa urbana i ata-peïda. La tendència, però, és créixer; només cal veure on s’han construït més habitatges en els darrers anys: a la vora de la zona ur-banitzada.

Però, que té de dolent què la ciutat es faci més gran? La resposta ens la dona la Unió Internacional per a la Conservació de la Na-tura (UICN). Aquesta institució, que agrupa governs, organitzacions no governamentals i més d’11.000 científics experts, té com a objectiu principal trobar solucions als de-safiaments del medi ambient i del desenvo-lupament del nostre planeta. Un dels molts documents que sorgiren d’una gran reunió realitzada a Barcelona el 2008 sol·licita ur-gentment la integració dels espais periur-bans no urbanitzats, naturals, agrícoles o forestals a la infraestructura urbana i que aquests espais deixin de ser considerats com a reserves per a la urbanització. I, a més, considera que la metropolitanització de les grans ciutats no ajuda gens a tenir una bona qualitat de vida i que trenca el benestar so-cial dels ciutadans.

El principal protagonista d’aquest eco-sistema tan singular som els humans. Som un protagonista capaç de transformar radi-calment l’ecosistema i fer que aquest sigui molt més benestant per a nosaltres matei-xos. Per això, cal gestionar-lo de forma sos-tenible. I, en el cas de l’Anella, els gestors més pròxims d’aquests espais són els que

L’ANELLA VERDADE MANRESA vv

b2


P17

Trams del riu Llobregat situats entre els Tres Saltsi Roca Tinyosa, llocs representatius inclosos

en l’Anella Verda de Manresa.

la utilitzen directament: els agricultors, els educadors ambientals, els guies, els vene-dors de productes agrícoles locals… Aquest capital proper, l’Anella Verda, ben gestionat, és capaç de produir un ric i variat flux de serveis. Serveis que contribuiran al desen-volupament social, econòmic, ambiental i sostenible de la Manresa actual i futura, la Manresa no periurbana, on vivim la majoria de ciutadans.

Ara, els manresans ja sabem que revalo-rar el poc territori natural o no urbanitzat és, per a qualsevol ciutat, un signe de progrés, de modernitat i de sostenibilitat. Manresa té la gran sort de tenir un rodal natural i agríco-la que l’envolta, que la deixa respirar. És un espai amb multitud d’usos: agricultura, pas-sejades, anades en bicicleta, observació de la natura… Aquest espai periurbà i perimetral té un gran valor: aporta bona qualitat de vida i benestar social. Ja és part de la identitat cul-tural de Manresa.


P18

El Collbaix és una muntanya petita i gai-rebé insignificant si la comparem amb altres muntanyes de la comarca: Sant Llorenç del Munt o Montserrat. És un turó baix compar-tit per manresans al sud; fonollosencs, a la major part del cim, a l’oest i al vessant obac; santjoanencs a l’est, i rajadellencs al tros de Punta-sabata. És el punt més alt de Manresa, té 543 metres d’altitud. Els conformadors de tal prominència sobre el pla són els cursos d’aigua que l’envolten: el riu Cardener a l’est, la riera de Rajadell pel vessant sud i la riera de Fonollosa pel vessant nord.

No obstant això, aquí la mida no importa, el valor no el té per la poca altitud. La mun-tanya és un referent, un símbol per als man-resans, un entorn d’oci i caminades. A més, és una excel·lent talaia, un magnífic obser-vatori per contemplar el pla de Bages. És la muntanya dels manresans i és important pel que té i pel que ens mostra. No es pot enten-dre el paisatge de Manresa, si no hi dibuixem Collbaix, ja que forma part de l’esperit de la ciutat.

Alguns valors de la mateixa muntanya els destacava l’escriptor i polític manresà Vicenç Prat i Brunet, quan deia: “a Collbaix, emoció insignificant i pedruscalls significats”. Els pe-druscalls són els blocs gegants de conglome-rats del cim que sembla que en algun moment puguin caure vessant avall, al costat dels que ja ho han fet. També, al cim, entre el sòl pobre i esquifit d’entremig dels blocs, hi podem trobar una raresa botànica, un narcís de flor blanca, la nadala menuda (Narcissus dubidus).

Des de dalt estant, un desnivell de 300 me-tres ens permet gaudir d’un paisatge molt di-vers. Un immens tapís o mosaic, transformat pel temps, que ens explica la història de la so-cietat bagenca: ens diu com érem, com som i fins i tot cap a on anem, ja que hi podem en-trellucar el futur i empenta de la ciutat i dels pobles del pla.

Observem una gran matriu agrofores-tal amb fragments de conreus de secà a les parts més baixes i planes. Regadiu a prop dels cursos fluvials i la Sèquia. Boscos als espais més elevats i inaccessibles. I, disper-ses arreu, àrees de brolles, garrigues, pas-tures, erms i zones abandonades. Entremig d’aquesta matriu hi ha polígons industrials massa grans, alguns en desús i repetits de forma incoherent prop de pobles i ciutats. També hi veiem un creixement urbà desme-surat, sovint caòtic i desendreçat, a les vores de l’espai agroforestal. I, finalment, infraes-tructures viàries imprescindibles, però cons-truïdes de forma poc curosa sobre el pla. Tot plegat, un clar reflex de la transformació d’una societat agrícola que ha esdevingut una societat industrial i insostenible econò-micament i ecològicament.

LA MUNTANYADE MANRESA

Collbaix des de la plana de les Torres.

b3rrrr


P19Vistes del pla de Bages.


P20

El serrat o turó del Guix és un mirador excel·lent d’un tros del pla de Bages, a uns 308 metres d’altitud, que sobresurten del pai-satge. El nom prové del fet de poder trobar guix en tot l’entorn, inclòs el vessant oest dels Quatre Cantons. Des de la zona est del parc de l’Agulla, sembla una rampa amb Sant Llo-renç del Munt i la Serra de l’Obac de fons. A la tardor, marronosa; a la primavera, verda, i, a l’estiu, daurada. Una de les antigues partides de Manresa prenia el mateix nom i d’aquí en va sortir el barri del Guix. Alguns punts d’in-terès de l’antiga partida són l’ermita del Guix, dins del polígon dels Dolors, el pont de Ferro (un petit aqüeducte), el pontarró de Can Cots, el pontarró del Guix i el pontarró del camí del Guix.

Al turó hi podem accedir des del parc de l’Agulla. Sortim per la porta del berenador i

ens dirigim cap a la dreta pel camí que duu a Sant Fruitós, fins que arribem al pont per sota del qual passen els Ferrocarrils de la Generalitat. Tot seguit, agafem un camí cap a la dreta creuant el pontarró de cal Cots. Dei-xem a l’esquerra la Casa Murallada, guarnida amb detalls modernistes, i anem resseguint el ramal de Viladordis de la Sèquia per la seva dreta. Al sud, ens queda el Parc Tecnològic de la Catalunya Central. Seguim caminat i ens trobarem el pontarró del Guix, que creuarem cap un corriol que ens portarà directament al turó del Guix.

Des dalt estant, podem contemplar, a l’oest, el parc de l’Agulla i, cap a l’est, la car-retera de Berga, el parc de bombers, la fàbrica tèxtil del Guix, ocupada per les instal·la cions de Tous, i el barri del Guix. Cap al nord, con-templem la major part de les cent cinquan-ta hectàrees, camps de correu intercalats per algun bosquet, que han de conformar el gran parc de l’Agulla. També cap al nord, hi ha el polígon de Sant Isidre, de Sant Fruitós, i l’abandonat del Grau un mica més a l’oest. A més, al fons, podem contemplar les Bru-cardes, Sant Fruitós, Santpedor, el Serrat i Sant Iscle. En resum, una vista espectacu-lar d’un paisatge on es barregen els princi-pals elements del pla de Bages: agricultura, bosquets, polígons, carreteres i pobles. Un paisatge que hem d’ordenar i cuidar per tal que no esdevingui l’habitació dels mals en-dreços.

El turó hauria de ser un lloc més ben indi-cat i, per tant, més accessible des del parc de l’Agulla i des del Guix. Els vianants, en acce-dir-hi, contemplarien el paisatge caracterís-tic del Bages des d’una certa altura. Observar un paisatge des de l’altura fa canviar el punt de vista i proporciona una visió més global, més integrada de les parts que el componen. El mirador és una petita escola d’educació ambiental i paisatgística, ens permet conèi-xer, entendre i valorar millor els nostres pai-satges.

EL SERRAT DEL GUIX

Vistes des del turó del Guix.

b4 zz


l’anella verda - cossetania.com · tacant els ponts de connexió entre els entorns rurals i...

Documents