larevista Gremi de Constructors d’Obresdel Vallès Oriental

número 61 - Juliol de 2008 / difusió gratuïta

casa nostra és casa vostra

3Editorial

Benvolguts companys/es, Encara amb el recent record de la darrera celebració del nostrePatró , Sant Antoni de Pàdua, no puc evitar continuar somrient pelsimple fet d’haver pogut tornar a compartir amb tots vosaltresaquest dia tant especial. Aquest és un any d’incertesa, sí, però peraixò més que mai ho hem volgut celebrar a casa nostra, a la Plantade Reciclatge. I malgrat algú de vosaltres en un primer moment vatitllar de bogeria aquesta idea, la nostra força i sentiment d’unitat hademostrat que si hi ha ganes, podem aconseguir allò que ens pro-posem. I ni el temps ni les inclemències ens ho poden impedir.

Permeteu-me seguir amb la mateixa metàfora del sopar. El temps,les pluges, la vaga de transportistes, el fet que la diada caigués enun pont esperat per tots, i fins les pròpies presses de darrera hora,ens han fet patir molt a l’hora de preparar aquest any la nostra cele-bració. Al final, però, em sento molt cofoi de poder dir que tot i lescircumstàncies incertes, (com la situació que vivim en l’actualitat)junts ho hem aconseguit, i junts hem fet una gran feina de la que envam sortir somrient i airosos amb un sopar d’allò més atractiu. En lamateixa línia, ara és això el que toca fer en el nostre sector: treba-llar junts i no perdre mai la il·lusió.

Somriure en aquests temps pot semblar costós, però sempre hi hanoves possibilitats, noves esperances, noves oportunitats. Peraquest mateix motiu, des del Gremi acabem de celebrar una jorna-da on tot i no haver-vos pogut donar una solució amb cap varetamàgica, hem intentat generar un moment de reflexió per a tots. Noexisteixen els miracles, però sí el fruit de l’esforç, el resultat d’unabona feina, i la garantia que ens pot oferir fer una bona pinya.

No em cansaré de dir que ens utilitzeu, i no em cansaré de dir queara ho heu de fer més que mai. Des del Gremi tenim moltes armes,moltes utilitats, i moltes facilitats. Ens venen noves normativessumades circumstàncies actuals, però per a fer-ho molt més senzilldes de Gremi us ho facilitem tot. Us informem sobre les noves lleisa través d’assessors en gestió legal, laboral, mercantil, amb arqui-tectes, economistes, especialistes en tecnologia, descomptes moltinteressants en dièsel i benzina, i fins i tot en un moment com l’ac-tual acabem de tancar un nou conveni amb una entitat com el BancSabadell, que no deixa de ser una mostra de que fent les coses benfetes sempre trobarem qui confiï en nosaltres. Això ens anima aseguir treballant amb ganes, força, i sobretot, molta il·lusió.

Per tant, només us puc donar les gràcies per la vostra acollida en elnostre sopar i en tots els actes que fem. Crec que tot plegat és unabona mostra de que anem pel bon camí, i de que entre tots, ambuna bona pinya, ens en sortirem de tot.

Gràcies i que passeu un bon estiu!

CASA NOSTRA ÉSCASA VOSTRA

CrèditsEdita:Gremi de constructors d’obres del Vallès OrientalC. Anselm Clavé, 62, 1r. de GranollersTel. 93 870 02 20 - Fax. 93 870 79 53Publicitat i coordinació: Gremi de Constructors d’obres del Vallès OrientalD.L.: B-43366-2006Redacció:Gemma Martínez, Pep Barbany, Ferran BadalFotografia:Pep Barbany, Gemma Martínez Foto portada:Moment del sopar de Sant AntoniAutor: Jordi Muntal LeisDisseny i maquetació:Jo ComunicacióSant Plàcid, 9 - GranollersTel. 93 849 41 55Direcció artística: Ferran Martínez, Raquel CastroMaquetació: Fran Ruz, Sergio Ramírez

Sumari

Rossend Matas i FarreronsPresident del Gremi de Constructorsd’Obres del Vallès Oriental

Notícies: Fira de l’Ascenció

Notícies: Sopar de St. Antoni

Energies renovables:Àrids reciclats

Cop d’ullArrela’t

Record de...Mollet del Vallès

La miradaRotondes

Reportatge: l’ofici de paletaManel Ons

La gent del gremiMarta ParetasIvan Palau

L’assessor informa

La ploma del convidatMag Lari

Convenis de col·laboració

Els serveis del Gremi

Racó lúdic

pàg. 04

pàg. 06

pàg. 14

pàg. 18

pàg. 20

pàg. 21

pàg. 22

pàg. 26

pàg. 30

pàg. 40

pàg. 42

pàg. 44

pàg. 46

LA R

EV

ISTA

Gre

mi d

e C

onst

ruct

ors

d’O

bre

s d

el V

allè

s O

rient

al

núm

ero

61

- 20

084 Notícies

Fent pinya, un any més. Després del’experiència positiva de la passadaedició, el Gremi de Constructors delVallès Oriental van unir-se de nou ala delegació vallesana del Col·legid’Aparelladors i Arquitectes Tècnicsde Barcelona per ser presents a la58a edició de la Fira de l’Ascensióde Granollers. L’estand, presidit peruna gran pantalla plana i plafonsexplicatius dels serveis que les dues

Junts, de nouLa 58a. edició de la firagranollerina rep mésvisitants malgrat el pontdel primer de maig

entitats ofereixen als seus agremiats i col·legiats vaocupar un important espai a la primera carpa de la fira,i va esdevenir un cop més un punt de trobada pels quitreballen al sector constructiu al Vallès Oriental.

Dijous, el dia de la inauguració de la fira i el que varegistrar una més gran afluència de públic, l’estand delGremi i el Col·legi d’Aparelladors va reunir un nombrósgrup d’agremiats, col·legiats i amics que van esperarla visita de l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, perinaugurar l’estand. L’exhaustiva visita de l’alcalde atots i cadascun dels estands va allargar l’espera, queels presents a l’estand van aprofitar per xerrar en unambient distès sobre els reptes del sector i la impor-tància de mantenir-se units per superar el difícilmoments actuals.

Jordi Nogueras, el vicepresident del Gremi, va substi-tuir Rossend Matas, el president, que no va poder serpresent a l’acte. Acompanyat d’altres membres de lajunta, i d’Esteve Aymà, delegat del Col·legi d’Apa-relladors, Nogueras va mantenir un breu però cordialdiàleg amb Mayoral, que va animar constructors iarquitectes tècnics, “que teniu un paper tant impor-tant en la nostra economia”, a mantenir-se units iforts per superar el moment actual. També va passarper l’estand del Gremi de Constructors el Gerent delConsell Comarcal del Vallès Oriental, Antoni Cornellas.

El Gremi de Constructors s’uneix de nou a la delegació comarcal del Col·legi d’Aparelladors i ArquitectesTècnics de Barcelona amb un estand conjunt a la Fira de l’Ascensió de Granollers

Els organitzadors de la Fira de l’Ascensió no lestenien totes en fer les previsions de visitants alrecinte firal, ja que l’esdeveniment coincidiaamb el festiu de primer de maig en dijous i estemia que molts granollerins i vallesans aprofi-tarien els dies festius per marxar de viatge. Tot iaixò, les xifres de l’edició actual finalment vanaugmentar fins els 75.000 visitants. La granmajoria es van concentrar el dijous a la tarda, eldia de la inauguració oficial per part de l’alcalde deGranollers, Josep Mayoral, el president de la Diputacióde Barcelona, Antoni Fogué, i la regidora de PromocióEconòmica i Relacions amb les empreses i Comerç iTurisme, Andrea Canelo. La 58a edició de la Fira de

l'Ascensió va estar marcada per una clara aposta lúdicadel certamen com a font d'atracció de públic. També vadonar el tret de sortida als actes de commemoració del70è aniversari del bombardeig per part de tropes feixis-tes a la ciutat, que s’han englobat al voltant del lema,Granollers, vila oberta a la pau.

Bones xifres devisitants al recintefiral malgrat elpont festiu

5

Autoritats inaugurant l’estand conjunt

6 NotíciesLA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

1 -

2008

Un sopar a la plantaLa planta de runes de les Franqueses acull una vetllada plena de foc, humor i màgia. Uns 150 agremiats celebren la diada patronal en un carpa instal·lada a l’emblemàtica i pionera instal·lació.

Un espai sorprenent, original i emblemàtic. Prop de 150 persones. L’humor i la màgia del Mag Lari. Ingredientsúnics per una trobada entranyable, per un sopar anual que no tant sols serveix per celebrar el nostre sant patró,Sant Antoni de Pàdua, sinó que ens manté units, fent pinya. Enguany, el sopar coincidia amb el dia festiu, i aixòencara feia el dia més especial pels agremiats.

Durant un vespre, la planta de tractament de residus de la construcció de les Franqueses del Vallès, la innovado-ra infraestructura inaugurada el passat mes de setembre, va deixar de banda la runa i la pols i es va vestir de galaper acollir el sopar anual del Gremi de Constructors. Amb molta il·lusió i amb l’esforç de Francesc Agustí, gerentde Tecnocatalana de Runes, de Ferran Badal, director executiu del Gremi, i la pròpia Junta del Gremi va ser pos-sible celebrar la festa patronal en aquest espai, símbol de la feina del Gremi, tot un orgull per a tots els agremiats.

NÚVOLS AMENAÇADORS, APERITIU AMB QUATRE GOTES

Tot i que d’entrada resultaestrany anar a sopar a unaplanta de tractament de runes,la bona feina de la gent de “Lacirereta”, d’Aiguafreda, vaaconseguir transformar la ins-tal·lació en un espai acollidor. Al’entrada, les taules blanques alvoltant d’una bonica i antigafurgoneta negra, donaven labenvinguda. El president del Gremi,Rossend Matas, i el directorexecutiu, Ferran Badal, rebienels agremiats i convidats men-tre anaven arribant. Els cam-brers donaven roses a lesdames mentre de reüll miravenel cel, de núvols amenaçadors.

El vent i la foscor del cel feien patirper l’aperitiu, i els llamps confirma-ven el que semblava havia de seruna gran tempesta. Finalment,però, els temors van convertir-setant sols en quatre gotes, suficientsperò per fer necessari el trasllat del’aperitiu de l’entrada al capdamuntde la rampa, al costat mateix de lagran carpa-menjador on tindria llocel sopar.

7

Notícies8LA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

1 -

2008

ARA DINS, ARA FORA, I UN DRAC DE TRES CAPS

Després de quatre gotes, i quan tothom havia trobat ja el seu lloc ala carpa del sopar, el cel, juganer, va obrir-se i la negror va marxarlluny en pocs minuts. I és per això que el carismàtic speaker JoanForns, un clàssic ja dels sopars del Gremi, va demanar als agremiatsi convidats que sortissin de nou a l’exterior de la carpa, on finalmentva poder-se fer l’aperitiu de benvinguda.

Entre talls de pernil, patates xip, mandonguilles i vermut, els assis-tents van poder gaudir d’un espectacle sorpresa, inesperat tambéen un lloc com aquest. Des de l’alçada de la rampa on cada dia elscamions descarreguen la runa es va poder veure com, de dins laplanta sortia un drac de tres caps, de la colla del Drac deGranollers. L’espectacle de foc i guspires al ritme de gralles i tim-bals va donar un punt de llum i originalitat que va fer d’aquestadiada una de les més originals. Amb la darrera espurna de foc, elsassistents van tornar dins la carpa, on començaria el sopar.

Si voleu accedir a l’àlbum ambtotes les instantànees que el fotò-graf JORDI MUNTAL va fer durantel 29a. Festa de Sant Antoni dePàdua, podeu fer-ho des de laweb del gremi:

www.gremiconstructorsvo.org

Esteve Ribalta, l’alcalde de les Franqueses, vaaprofitar l’acte per confirmar el suport del seuconsistori al sector. “Som conscients que sou elmotor de l’economia i estem al vostre costat”, vaassegurar.

PARLAMENTS ABANS DE SOPAR

“Estem en una planta de reciclatge, però usasseguro que el sopar no està reciclat”, assegu-rava el divertit speaker Joan Forns tot donantpas al president del Gremi, Rossend Matas.

Després de donar la benvinguda als convidatsal sopar; l’alcalde de les Franqueses, Sr. EsteveRibalta, el President del Consell Comarcal, Sr.Antoni Rísquez, el regidor d’urbanisme de l’a-juntament de Granollers, Sr. Jordi Terrades i res-tants representants de La Cambra, Pimec, i elTAVO, Rossend Matas va agrair a tots els assis-tents la presència en un sopar que sempre fail·lusió, “i encara més si com enguany podem ferel sopar el mateix dia del nostre sant patró”. Elpresident del Gremi va animar a tots els assis-tents a fer pinya, ara més que mai, davant d’unany d’incertesa. També va insistir en demanarals agremiats que “aprofiteu-vos del Gremi, feuservir el Gremi, que estem per servir-vos”.

9

Parlem amb...10 NotíciesLA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

1 -

2008

UN MENÚ BONÍSSIM, AMANIT AMB GUARDONS I PREMIS

Tall de turbot a l’oli d’oliva extra verge; Melós devedella de Girona; pastisset de xocolata ambcrocant d’ametlla...mmm... sopar en una plantade runes no significa pas renunciar a un menúexcel·lent! I entre plat i plat, guardons i premis.Com cada any, un agremiat amb anys de fideli-tat a l’entitat rep un homenatge per part delGremi. Enguany va ser el Sr. Manel Ons Roo, del’empresa MANUEL ONS ROO Y 2, S.C.P., deLes Franqueses del Vallès i agremiat des de1972, qui va rebre el trofeu de record i l’aplaudi-ment de reconeixement de totsels assistents.

Més tard, Joan Forns va tornar a l’escenari per donar lloc al sorteigd’obsequis. Telèfons mòbils, ràdios amb cd, sets de vins, càmeres digi-tals... obsequis que els patrocinadors del sopar van entregar per podersortejar entre els assistents. Mica en mica, van anar sortint els númerosafortunats de l’urna i els guanyadors van recollir-los entre aplaudiments.En aquesta ocasió, com a mostra de que tota l’economia va lligadaentre sectors, i com a conseqüència directa de la vaga de transportis-tes, es va haver de fer l’entrega d’algun obsequi en format de val pel fetde no haver estat a temps de rebre el material.

11

DE POSTRE, MÀGIA I HUMOR AMB MAG LARI

Un any més, la màgia va posar el punt i finalal sopar patronal del Gremi, i si l’any passatla jugada va ser bona, enguany podem dirque es va superar amb l’enginy del Mag Lari,que va ser l’encarregat de sorprendre i ferriure els agremiats.Amb un humor àgil, ràpid, Lari va ficar-se elpúblic a la butxaca des de bon principi. Ambuna divertida fixació per Aiguafreda, el pobledel president Rossend Matas, i per fer bromaamb l’alcalde de les Franqueses, EsteveRibalta, Mag Lari va oferir prop d’una horad’il·lusionisme i rialles. Els “ohh” habituals enels joc de màgia van barrejar-se amb gransriallades entre els presents, que van passar-s’ho molt bé amb l’actuació d’aquest “crack”de la màgia de casa nostra.

LA R

EV

ISTA

Gre

mi d

e C

onst

ruct

ors

d’O

bre

s d

el V

allè

s O

rient

al

núm

ero

61

- 20

0812

Sota el títol Reinventar-se en temps d’incertesa: Commillorar la nostra Gestió Empresarial i de Mercat vadonar diversos punts de reflexió i optimisme per ferfront a la nova conjuntura. Els ponents, Marta Paretas(economista llicenciada per la Universitat Ramon Llull,directora de Nèrgic Solutions, consultoria especialitza-

da en l’organització i administració d’empreses de laconstrucció i centre autoritzat de Presto) i Oriol Brutau(director de màrqueting i d’empreses per ESADE i socidirector d'Art Gallery Studio) van oferir una miradarealista però plena d’esperança, i van llençar idees permillorar la gestió de les empreses per poder superar la

situació actual.

ANALITZAR A FONS LA GESTIÓEMPRESARIAL PERÒ MIRANT ELGOT MIG PLE“El canvi d’escenari us ha agafat amolts per sorpresa. Durant els darrersanys, l’activitat constructora ha estattant intensa que, malgrat la intensitatde les gestions administratives, no hihavia una gestió com la d’altresempreses. Hi havia un gran movimentde diners i tot semblava rodar sol”, vaexplicar Marta Paretas. Per aquestaeconomista, els darrers mesos s’hatreballat una mica amb ceguesa,veient venir l’actual situació, peròsense posar mesures per evitar l’im-pacte de la caiguda.

“Fins ara el temps era el principal aliatdels vostres negocis, ja que tot es

Notícies

Oriol Brutau en un dels moments de la jornada

Després d’un any de davallada de l’activitat constructora a tot el país i després de mesos inten-tant evitar la paraula maleïda (crisis) ara ningú posa en dubte que estem immersos de ple en unperíode d’incertesa econòmica, especialment al sector de la construcció. Aquesta situació con-diciona, i molt, la presa de decisions en el dia a dia de les empreses dels nostres agremiats. Peròel Gremi, un cop més, està al costat dels seus agremiats, i és per això que el passat dimarts 17de juny es va organitzar una nova jornada de formació.

Reinventar-se en temps d’incertesa

13

venia molt ràpid, i els diners cir-culaven amb molta agilitat”, vadir. Per Paretas, la preparació,el treball dur i la capacitat d’a-prendre del passat són lesclaus pels propers anys. “Ara,en un entorn econòmic desfa-vorable per als propers quatreanys, cal ser positius, i passar al’acció tot analitzant els errors ibuscant solucions per a lamillora de la gestió empresa-rial”, assegura.

LA IMPORTÀNCIA DELMÀRQUETING PER ADAPTARL’OFERTA CONSTRUCTORAALS CLIENTS“Hem viscut uns anys dedemanda desorbitada en elsector immobiliari i ara elmagatzem és ple, però no esven com abans”, va dir Oriol Brutau, expert en màrquetingi comunicació, que amb una presentació molt visual, vaexposar algunes idees de com el màrqueting pot ajudarals empresaris de la construcció a superar l’actual situa-

ció. Per Brutau, cal “re-etique-tar" el producte. Fins ara, no uscalien massa idees per vendre elque construíeu, el vostre pro-ducte, perquè us ho treien de lesmans, i a més a uns preus des-mesurats”, va explicar. “Peròper enfrontar-vos a aquest noucanvi necessari, heu d’aprendrea competir, i el màrqueting uspot donar eines molt útils quetinguin en compte els destinata-ris dels vostres productes, elscompradors”.

La xerrada de Paretas i Brutau,molt visual, interactiva, i en un torealista però positiu, va apostarper animar els agremiats a tre-ballar dur per "re-inventar-se" iadaptar-se al futur. Presidida perJordi Nogueras (en substitució

del president del Gremi, Rossend Matas), la jornada vaconcloure amb preguntes i dubtes de la trentena d’agre-miats assistents i amb un refrigeri que va servir per xerraren un ambient més distès.

El Gremi organitza una jornadaamb idees per millorar la gestióempresarial i superar l’actualsituació d’incertesa econòmica

14LA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

1 -

2008

Energies renovables: àrids reciclats

QUÈ ÉS L’ÀRID RECICLAT?L’àrid reciclat és un material present al mercat des de jafa alguns anys, si bé el coneixement quant a les sevescaracterístiques i aplicacions més idònies és encaralimitat en el sector de la construcció.

Des del present article es pretén apropar aquest mate-rial als seus potencials usuaris i presentar els avantat-ges ambientals i econòmics que el seu ús reporta.

Què és l’àrid reciclat?Producte que resulta del tractament dels residus deconstrucció i demolició i que presenta una sèrie decaracterístiques que el fan apte per a diverses aplica-cions. Aquest tractament o procés de reciclatge delresidu de la construcció inclou processos de neteja, tri-turació i posterior garbellat, que dependran del tipus dematerial que hom vulgui obtenir.

Tipologies d’àrid reciclat depenent de la granulometria i de la naturalesa del material d’origen (formigó, ceràmic, mixta, etc.)Aplicacions diverses d’àrid reciclat.

Mentre no es disposa d’una normativa especifica d’àridreciclat, la garantia en la composició, característiques icomportament de l’àrid reciclat pren com a referènciadiferents instruments:

- Per a l’ús com a material granular en bases i subba-

ses de carreteres: PG-3, Pliego de Prescripciones

Técnicas Generales de Carreteras y Puentes.

- Per a l’ús d’àrid reciclat en la fabricació de formigons

i morters: d’acord amb la modificació de la Instrucción

de Hormigón Estructural (EHE), la fabricació de formi-

gons i morters, d’acord amb les experiències i assajos

realitzats fins el moment, preveu un màxim del 20%

d’àrid reciclat en la composició del formigó, més con-

cretament, pel que fa a les fraccions corresponents a la

grava o gravilla, i admetent presència de ceràmics.

- Àmbit de l’edificació: l’aprovació del Decret 21/2006,

de 14 de febrer empara la utilització dels productes

obtinguts del reciclatge dels residus de la construcció

en les obres d’edificació, així com considera el seu ús

puntuant la seva utilització en l’àmbit dels paràmetres

relatius als materials i sistemes constructius.

Entre les aplicacions més habituals de l’àrid reciclat

s’hi troben:

· Reblert de canalitzacions d’instal·lacions i saneja-

ment. Reblerts de voreres.

· Camins rurals, pistes forestals i poliesportives.

· Granulats per a bases de vies de circulació, d’aparca-

ments i paviments en general.

· Tot-ú artificial en vies de circulació T2-T4 (PG-3).

Nota: Ha de quedar així: el tot-u és un tipus de material

que s’utilitza per a la construcció de ferms de carreteres.

· Anivellació i estabilització de terrenys.

· Aparcaments tous.

· Capes drenants. Drenatge de murs.

· Prefabricats de formigó, com llambordes i llosetes per

a paviments.

PRINCIPALS APLICACIONS

Aplicacions diverses d’àrid reciclat

16LA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

1 -

2008

Energies renovables: àrids reciclats

Des de Gestora de Runes de la Construcció , esfomenta el reciclatge com a via prioritària de gestió –ila més eficient, tant des del punt de vista econòmiccom ambiental– dels residus de la construcció idemolició. El reciclatge d’aquests residus permetreduir l’ús de recursos naturals, contribueix a minvarl’impacte paisatgístic causat per l’extracció de matè-ries primeres i allarga la vida útil dels dipòsits contro-lats, amb tot el que això comporta.La nostra experiència d’anys en la producció d’àridreciclat i en la millora de les seves característiques hapermès la seva introducció i progressiva consolidacióen el mercat. Més enllà i ja en el context del VallèsOriental, la planta de reciclatge de Les Franqueses del

Vallès, amb avenços tecnològics d’última generació,planteja una oportunitat única per accedir a materialsreciclats de qualitat i a preus veritablement competitius.En tot cas, des de Gestora de Runes us brindem elnostre suport per assessorar-vos en aquelles aplica-cions d’àrid reciclat que requeriu i per contribuir a quela nostra activitat constructiva esdevingui cada copmés sostenible.

EL MERCAT D’ÀRID RECICLAT ALVALLÈS ORIENTAL I ENTORN PROPER

. Gestora de Runes de la Construcció és una empresa mixta, par-ticipada per l’Agència de Residus de Catalunya i TERSA (en un45%) i per la Confederació Catalana de la Construcció i 111empreses privades del sector que s’hi troben associades.

Foto

: Jo

rdi M

unta

l Lei

s

ANUNCIA’TA LA GUIA

PROFESSIONAL

17

info@gremiconstructorsvo.org

18LA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

1 -

2008

Hem visitat l’empresa Arrela’t i ens han mostrat els dife-rents tipus de jardins que podem crear a casa nostra.En primer lloc ens aconsellen pensar molt bé quin ésl’estil de jardí que volem construir, i si cal fer un petitcroquis de l’espai que disposem. Si no som experts enjardineria seria interessant poder buscar assessora-ment professional per que ens dissenyin ells el jardí.D’estils de jardins n’hi ha moltíssims, però la MariaAntònia, propietària d’Arrela’t,ens comenta que els jardinsque tenen més èxit són eljaponès, el tropical, l’anglès i elmediterrani. Mentre l’anglès ial mediterrani es construeixena partir del tipus de plantesque s’hi col·loquen, a l’anglèspredomina la gespa, i al medi-terrani predominen les plantesaromàtiques.

Finalment, les darreres setma-nes ha plogut amb ganes,però, després de patir una

sequera tant llarga i tenint en compte la importància del’estalvi de l’aigua, hem preguntat a Maria Antònia qui-nes són les possibles solucions per poder tenir cuidatel nostre jardí sense malbaratar aigua. La seva solucióés ben fàcil i coherent: si encara no tenim jardí hem deposar plantes que no necessitin gaire reg i gespa artifi-cial; i si ja tenim un jardí, hem d’intentar de posar unsistema de reg per goteig a les plantes i uns aspersors

Cop d’ull

Arrela’t: Com crear un jardísostenible a casa nostra

Així doncs, amb tots aquests consells i exemples, ja podem cuidar millor del nostre jardí o saber quines són lespremisses per poder crear-ne un que sigui sostenible, és a dir, més econòmic per nosaltres i per el medi ambient.

Tenir o construir un jardí a casa nostra té moltes més avantatges que no pas inconvenients. Cuidar i regar les plan-tes o el jardí afegeix a la nostra vida quotidiana una nova tasca, però a la vegada és agradable i reconfortant podercrear vida a casa nostra, una afició que ens dona una satisfacció i una qualitat de vida incomparables. Un delsinconvenients més habitual és el temps que hem de dedicar per mantenir viu el jardí, però la satisfacció que dónaveure créixer un ésser viu i poder desconnectar-nos del nostre món diari s’ho val.

Alt

Molt baix (neteja d’impureses i raspat ocasional)

Tot l’any i immediatament després de plou-re, s’utilitza també a terrasses, àtics,...

Permet la combinació de zones verdesnatural/artificial amb baix consum d’aigua.

Visualment és excel·lent durant tot l’any

Baix

Alt

El seu ús de superfície limitada a les condi-cions climatològiques i la seva ubicació.

Permet tenir fauna i flora, però necessitaproductes químics i un alt cost d’aigua.

L’aspecte depèn del seu ús, plagues, condi-cions climatològiques,...

AVANTATGES I INCONVENIENTS DE LES ZONES VERDES

GESPA NATURAL GESPA ARTIFICIAL

COST INSTAL·LACIÓ

COST MANTENIMENT

ÚS

MEDI AMBIENT

ASPECTE

amb programadors per la gespa, tot i que també ensaconsella canviar la gespa natural per l’artificial. Lesplantes que menys aigua necessiten són les coníferes, elfals pebrer, les moreres, alzines, el pi, etc.El disseny de jardins i la seva ornamentació ha experi-mentat un creixement espectacular els darrers anys, iaquest fenomen està lligat al gran creixement construc-tiu. Però juntament amb aquest fet ha sorgit el problemaactual de restriccions d’aigua, i això ha obligat a buscaralternatives que permetin satisfer les demandes delsclients, però d’una manera sostenible. Així, la gespa arti-ficial aplicada a les zones verdes sorgeix com una novatecnologia per equiparar les condicions de la gespanatural amb un menor cost de manteniment, en el quedestaca l’absència de reg, i que a la vegada s’integra al’entorn sense provocar desequilibris.

19

Podeu visitar-los al KM.10 de la CarreteraC-1415 de Canovelles a Caldes o bé al telèfon 93 840 31 99

20LA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

1 -

2008

Record de...

Mollet del VallèsMollet del Vallès és la població del Vallès Oriental amb més habitants després de Granollers. Segons el censde l’any 2006 hi havia censades un total de 51.713 persones. Situada a uns quinze quilòmetres de Barcelona,delimitada per l’autopista AP-7, la C-33 i la carretera C-17, és una ciutat amb una forta activitat industrial iunes arrels històriques que arrenquen al segle V.

L’antiga Plaça d’Espanya, l’any 1942

L’actual Plaça de la Vila, l’any 1917

La Plaça de la Vila, l’any 2008. La Plaça està presididaper l’entranyable font modernista.

Una de les Passeres de Can Caganell, l’any 1934

Carrer Berenguer III, avui

El carrer Berenguer III, l’any 1928

Les primeres referències escrites conegudes de Mollet del Vallèscom a poble són del segle X. En dos documents de l'any 993 jaapareixen citats el nom de Mollet, transcrit com Moledo, i l'esglé-sia de Sant Vicenç, el campanar medieval de la qual encara es con-serva. Als inicis del segle XX, Mollet era un poble dedicat a l'agri-cultura amb algunes incipients indústries que a penes superava elsdos mil habitants. No va començar a créixer fins al movimentmigratori dels anys 1950-60, que el va fer passar dels 5.000 habi-tants dels inicis dels cinquanta a superar els 40.000 a la dècadadels noranta i els 50.000 habitants al tombant del segle XXI.L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics deBarcelona'92 gràcies a les instal·lacions del camp de tir.

BIBLIOGRAFIA- Solé Tura, Joan. Mollet, 1900-2000, Memòries d’un Molletà.L’aixernador, edicions argentonines, 1988- Web de l’ajuntament de Mollet del Vallès.

L’actual Plaça de l’EsglésiaEsglésia parroquial de Sant VicençLa base del campanar és l'únic vestigi que es conserva de l'antiga esglésiagòtica, construïda l'any 1498 i destruïda l'any 1936 durant la Guerra Civil.

La mirada

Si mai heu pensat que les rotondes, aquest elementviari que els darrers anys ha omplert les nostres carre-teres, són difícils d’entendre, són complicades per a lacirculació i més aviat molestes, entreu a www.rounda-

bout.net/DIBcounterflow.html ial·lucineu amb la que hi ha a lapoblació britànica de Swindon.

Tot i que el fluxe de circulaciód’aquesta rotonda sembla debojos, resulta que el seu dissenyestà estudiat al mil·límetre perevitar els embussos què el fluxde trànsit de les cinc carreteresque hi conflueixen produïa fins

ara. El cert és que, potser a vegades ens sembla quen’hi ha masses, i massa seguides, però les rotondessón infraestructures creades per agilitzar el trànsit iaugmentar la seguretat en interseccions amb altvolum de trànsit. Una altra cosa és que les sapiguemutilitzar correctament.

Des de la revista del Gremi hem voltat per la comarca ihem fet fotografies d’algunes de les rotondes de lacomarca. Perquè, malgrat hi ha moltes d’aquestesinterseccions circulars que estan molt poc cuidades isense cap gràcia, són bastants els ajuntaments ques’han adonat que, amb un disseny original i un bonmanteniment, poden ser un punt d’entrada original icaracterístic dels pobles de la comarca.

SOLUCIONS: Llerona, Granollers, La Garriga, Corró d’Avall, La Roca del Vallès, Ametlla del Vallès

ROTONDES

Us proposem un petit joc: us atreviu a endevinar a quins pobles del Vallès Oriental estan situades aquestes rotondes?

21

22LA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

1 -

2008

Reportatge: L’ofici de paleta

En Manel és un dels 2 socis de l’empresa Manel Ons Rooy 2, S.C.P. de les Franqueses del Vallès i enguany haestat guardonat pel Gremi de Constructors del VallèsOriental per la seva feina realitzada durant tota una vidacom a paleta. Als seus 64 anys, està a punt de retirar-sei més tenint en compte la delicada situació que pateix elsector, però en Manel és optimista i desitja treballar alguntemps més, ja que la seva feina és la seva passió. En Manel ens explica que des de ben petit volia serpaleta i quan va créixer va decidir aprendre la professió,més tard va fer-se autònom per a crear la seva pròpiaempresa a mitjans dels anys 70. Quan va començar atreballar i fins fa poc temps, ens explica que: −el mónde la construcció estava en ple rendiment, peròactualment la cosa està més complicada per poderconstruir i viure acomodadament de la feina− és peraquesta raó que s’està plantejant jubilar-se a l’edatlegal recomanada. Però també ens comenta que lafalta de feina en el sector tampoc els ha creat moltsmals de caps, ja que al ser tres persones a l’empresa,les seves construc-cions porten un tempsdeterminat bastantmés llarg que amb lesconstructores mésgrans i amb més treba-lladors. I tot convençutens explica que lescomades de feina nosón les mateixes queabans, ara hi ha moltamés competència i elsconstructors han d’a-justar els preus perpoder treballar i ven-dre. Ens diu que −elsconstructors estem malacostumats, ens hemd’estrènyer el cinturó ino intentar viure persobre de les nostrespossibilitats perquè a lallarga la cosa anirà a labaixa i no es podrà ferres, s’ha de buscar unasolució immediata i

tenir molta paciència−. Actualment està construint aVallromanes, però durant la seva trajectòria professio-nal ha fet cases i pisos a tot el Vallès Oriental. Ens vaexplicar què és el que va sentir quan va ser guardonata la Planta de Runes pel Gremi de Constructors el diadel patró dels paletes −Va ser una molt bona experièn-cia, ja que quan els teus companys de professió et pre-mien per la teva feina i la teva trajectòria, i més quanestàs a punt de jubilar-te, és un moment de felicitat queet deixa sense paraules−. Així doncs, ens varem acomiadar d’ell desitjant-li tota lasort del món i felicitant-lo per la seva feina feta i la sevacol·laboració en el món de la construcció.

MANEL ONS I ROO Guardonat al sopar de Sant Antoni de 2008

“Rebre el guardó del Gremi va ser unamolt bona experiència, és un moment defelicitat que et deixa sense paraules”

“La meva passió des de petit era laconstrucció i que els companys deprofessió et donin un premi per lafeina feta és tot un orgull”

Foto

: Jo

rdi M

unta

l Lei

s

26LA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

1 -

2008

Quina és la teva empresa i a què es dedica concre-tament?Nergic és l’empresa que vaig fundar fa ja tres anys, des-prés d’haver estat treballant en el sector prop de 10 anys.A Nergic, ens dediquem a assessorar i recolzar a l’em-presari del sector de la construcció en la gestió econòmi-ca del seu negoci. El nostre objectiu és veure créixer lesempreses dels nostres clients a través de la millora de lagestió econòmica tan de les obres com de la pròpiaempresa. Nosaltres analitzem el seu funcionament i pro-

posem les línies de millora que passen per la formació i/oel reciclatge de l’equip humà que integra l’empresa, lareestructuració de procediments, sempre amb la finalitatde millorar el resultat amb el mínim cost i optimitzant elsrecursos existents. També intervenim com assessorsexterns, representant a l’empresari davant la banca, entemes de renegociació d’endeutament amb la finalitat depoder donar sortida a la situació d’estancament actual.

Des de quan col·laboreu amb el Gremi? Per quina raóvau començar a treballar amb ells?Nergic col·labora amb el Gremi des de fa gairebé propde 2 anys. Vam començar a treballar amb el Gremi per-què entenem que podem ser de molta utilitat a l’agre-miat que necessita recolzament especialitzat en la ges-tió econòmica, financera i organitzativa del seu negoci.Vam iniciar-nos en l’organització d’un curs de Presto queva tenir molt d’èxit. Presto és el programa líder per laconfecció de pressupostos, certificacions d’obra i con-trol de costos. Nergic n’és distribuïdor autoritzat i centreformador.

De quina manera col·laboreu amb el Gremi i els seusassociats? Feu algun tipus de promoció per pertàny-er al Gremi?Col·laborem amb el Gremi organitzant cursos i oferint al’agremiat un servei de consultes en relació a l’operativadel programa Presto i també a la problemàtica que espot derivar quan es planteja un canvi de programesinformàtics relacionats amb la gestió i la comptabilitat.Així mateix també estem oberts a consultes més espe-cífiques de cara a temes de finançament. Les consulteses poden realitzar, a través del Gremi mitjançant mail,per telèfon o concertant una visita.

Us aporta molta feina la gent que pertany al Gremi?Ens en aporta però ens agradaria que ens n’aportésmés. Tenim en projecte organitzar unes sessions de reci-

La gent del gremi

Marta Paretas i CastellarDirectora de Nergic Solucions

clatge de Presto on els usuarispuguin compartir dubtes i resol-dre qüestions que els afecten enl’operativa del programa. Aixímateix, ens agradaria captar elsinteressos que tenen relacionatsamb la gestió econòmica de laseva empresa per donar conti-nuïtat i utilitat al cicle de xerra-des “reinventar-se en tempsd’incertesa” que es va iniciar eldia 17 de juny amb una primeraxerrada entorn a la millora de laGestió empresarial i de mercat.

De quina manera enfoca lavostra empresa el treball perpoder col·laborar amb el Gremi? En què us centreu?La missió de Nergic és donar solucions a la gestió eco-nòmica, financera i organitzativa de l’empresa construc-tora, per tant, centrem el nostre treball en donar solu-cions a l’agremiat que precisa els nostres serveis. Hi hahagut ocasions en que l’agremiat, mitjançant una truca-da telefònica ha volgut contrastar la nostra opinió entorna un canvi de programes informàtics que li han ofertat i laseva viabilitat. Des de Nergic hem donat la nostra opiniófent prevaldre, sempre, l’interès de l’empresari i l’obten-ció de la màxima rendibilitat de la inversió. A Nergic s’hicompren solucions i coneixement, no programes infor-màtics, (tot i que també en podem vendre si el client hodemana) la qual cosa ens permet màxima llibertat iobjectivitat en l’assessorament.

Què opines de la feina que fa el Gremi per els seusassociats?Penso que la figura del Gremi és molt important ja queaglutina les empreses del sector, sigui quin sigui el seutamany, petites, mitjanes o grans. Això permet que toteselles gaudeixin d’un conjunt de sinergies que afavoreixena totes elles. Aquestes sinergies passen per beneficiar-sede formació gratuïta, cicles de conferències i xerradesque permeten estar informat de les novetats del sectorentorn a legislació, fiscalitat, seguretat, laboral, sessions

de reciclatge, avantatgescomercials, condicions pre-ferents, ...Com veus el sector de laconstrucció?No són temps fàcils pel sec-tor. Hem entrat en una èpocade purga on tots els exces-sos (preus, feina, saturació,venda fàcil...) que hi ha hagutpassaran a formar part de lahistòria. Crec que les crisishan de ser encaixades comoportunitats de millora, i elsempresaris intel·ligents,apart d’haver-se anat prepa-rant per l’arribada del canvi

de cicle, sabran encaixar la situació actual reinventant-seper continuar treballant. De tots és sabut que hi ha hagutmolt intrusisme en el sector, i és en moments, com elsactuals, on només sobreviuran els millors, els que apor-tin valor afegit a la seva feina i hagin tingut una trajectò-ria professional que els avali, davant els clients poten-cials, els proveïdors i les entitats financeres. La crisis financera ha estat un factor clau en el canvi decicle del sector i ha estat el que ha desencadenat la para-da tan en les vendes com la dificultat en l’obtenció definançament per part de les empreses. Ningú es fia deningú, ja siguin les pròpies entitats financeres entre si,com les entitats financeres de les empreses. S’ha anatmés enllà en la concessió d’hipoteques i ara se n’estanpagant les conseqüències, no només a nivell sectorial onacional, sinó també global. Només cal veure la situaciófinancera als Estats Units. Crec que caldrà estrènyer-se el cinturó com a mínim unparell d’anys més, temps perquè la situació financeramundial s’estabilitzi, el mercat absorbeixi els estocs deproducte acabat i les empreses es reinventin per treballaramb la màxima eficiència, és a dir l’obtenció del màximbenefici amb els mínim cost, la qual cosa requereix unagestió econòmica eficaç, cosa que moltes d’elles no hanfet ja que el factor temps els ha emmascarat les pèrduesd’una mala gestió. Les empreses que ho creguin conve-nient, a Nergic hi podran trobar solucions.

Des de Nergic hemdonat la nostra opi-nió fent prevaldre,sempre, l’interès del’empresari i l’obten-ció de la màxima ren-dibilitat de la inversió

27

28LA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

1 -

2008

Quina és la teva empresa i a què es dedica con-cretament?Aineo Serveis, és una consultoria i assessoria d’empresesi autònoms. Les disciplines i matèries en que assessoremsón: fiscal, comptable-financer i laboral. Les empresesque assessorem va des de grans empreses que facturenmés de 10 milions d’euros apimes i autònoms de petitesdimensions. Las tasques querealitzem depenen del tipusd’empresa, és a dir, en funció dela seva dimensió, els seus recur-sos, i les seves necessitats, ensadaptem i fem un tipus d’asses-sorament o un altre.

Des de quan col·laboreu ambel Gremi? Per quina raó vau començar atreballar amb ells?Col·laborem amb el Gremi desde l’any 2004. La raó per la qualvàrem començar a treballar ambel Gremi, va esser degut a quela junta que conduïa i dirigia enaquell moment el Gremi enteniaque havia de donar un pasendavant de qualitat. La juntava creure oportú que nosaltresfóssim, dins de les nostresespecialitats, qui procurés aquest salt de qualitat.

De quina manera col·laboreu amb el Gremi i els seusassociats? Feu algun tipus de promoció per pertàny-er al Gremi?La nostra col·laboració és la d’assessorar en aquellesmatèries en les quals estem especialitzats. Aquestassessorament el portem a terme de dues formes, unassessorament general a tots als agremiats mitjançantcirculars informatives, circulars d’opinió, noticies d’in-

terès i una assessorament individual a aquells agre-miats que ho requereixen, mitjançant consultes pre-sencials al Gremi o mitjançant consultes “online” viacorreu electrònic o via telèfon.

Us aporta molta feina la gent que pertany al Gremi?Certament cada vegada ensaporta més feina. Hi ha dos fac-tors que han provocat aquestincrement de feina, el primer imés important, és que els agre-miats cada vegada confien mésen el gremi i amb els seuscol·laboradors, els agremiatsestan amb la necessitat dedemanar assessorament espe-cialitzat o inclús buscar segonesopinions, de fet se’ns ha donat elcas de certs agremiats que hanfet trucar als seus assessors pertraslladar-nos les consultes.

L‘altre motiu és que cada vega-da hi ha més modificacionslegislatives, cada vegada sónmés complexes i cada vegadamés les normes es canvien o esmodifiquen amb menys espai detemps.

De quina manera enfoca la vostra empresa el treballper poder col·laborar amb el Gremi? En que us cen-treu?La nostra pauta és la de proporcionar als agremiats unaavantatge competitiva respecte els seus competidors queno estan agremiats, és a dir, pertànyer al Gremi ha de sermés avantatjós que no pertànyer-hi. Ens centrem en unassessorament continuat, mantenim als agremiats cons-tantment assessorats i informats de tot allò que els potser necessari i determinant, la informació és poder, i quan

La gent del gremi

Ivan Palau d’Aineo Serveis, S.L.

abans la tinguin respecte elsseus competidors millor.Què opines de la feina quefa el Gremi per els seusassociats?Actualment crec que la feinaque fa el Gremi per els seusassociats és de capital impor-tància. El Gremi actua i treba-lla com un “self service” deserveis per a l’empresa cons-tructora i promotora, l’agre-miat disposa d’una gama de productes i serveis que potescollir en funció de les seves necessitats. Tinc constàn-cia d’una opinió envers el Gremi molt favorable, moltsagremiats comenten les diferencies que hi ha ara res-pecte anys enrere. Amb això, aquests agremiats novolien dir que les coses es fessin malament en el seumoment, sinó que el Gremi dins d’un entorn canviant icompetitiu, s’ha adaptat a les tendències del mercat iconforme a un pla estratègic està instaurant una políticade valor afegit i millora constant, que anteriorment niexistia ni era necessari que existís.

Com veus el sector de la construcció?No voldria ser alarmista, però macro econòmicamentparlant la situació és molt complicada, sota el meu punt

de vista estem en un escenarid’estagflació, el pitjor delsescenaris possibles per qual-sevol economia. Un escenarid’estagflació deixa a les auto-ritats monetàries i fiscals unmarge de maniobra nul, qual-sevol intervenció, sigui fiscal,sigui monetària, orientada acrear riquesa pot empitjorarencara més la situació, pertant, no queda mes remei a

les autoritats que la de mantenir, en el millor dels casos,una actitud de passivitat i contemplativa, és a dir, lesautoritats monetàries i fiscals tenen clar que per corregirel binomi d’inflació + recessió econòmica, la millorrecepta és la de crear més desacceleració, i això s’acon-segueix o bé pujant tipus d’interès o bé pujant la pres-sió fiscal o bé combinació de les dues, o bé no interve-nir i que el mercat sigui el que situi les coses al seu lloc. Respecte el sector de la construcció i la promoció ja ésconeix que està en fase de reajustament, no obstantaquest escenari macroeconòmic li complicarà una micamés les coses. Les empreses del sector hauran de viureamb una situació complexa, en la que les seves vendesi els seus preus cauran degut a aquest reajustament,però els costos que s’actualitzin d’acord amb la inflació

...l’agremiat disposad’una gama de produc-

tes i serveis que potescollir en funció de les

seves necessitats...

29

30LA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

1 -

2008

L’assessor informa

El Reial Decret 1627/1997, pel qual s’estableixen lesdisposicions mínimes de seguretat i salut en les obresde construcció és una norma reglamentària que fixa iconcreta els aspectes tècnics de les mesures preventi-ves per tal de garantir la protecció de la salut i la segu-retat dels treballadors del sector de la construcció.El IV Conveni Nacional del Sector Construcció publicatel 17 d’agost de 2007 reitera en alguns casos i en altresmodifica alguns aspectes establerts pel R.D.1627/1997, en especial fa esmena als aspectes tractatsen l’Annexa IV d’aquest. També es fa referència al R.D.1215/1997, modificat pel R.D. 2177/2004 d’Equips deTreball (Annexes I i II).

Estabilitat i solidesa de materials i equips: · Cal procurar l’estabilitat dels materials i equips i, engeneral, de qualsevol element que en desplaçamentspogués afectar la seguretat i salut dels treballadors.· S’haurà de verificar l’estabilitat i la solidesa després dequalsevol modificació d’altura o de la profunditat del llocde treball.· Els llocs de treball mòbils o fixes situats per sobre o persota del nivell del terra hauran de ser sòlids i establestenint en compte el nombre de treballadors que els ocu-pen, les càrregues màximes que puguin suportar, aixícom la seva distribució.· Els encofrats, els suports temporals i els apuntala-ments hauran de projectar-se, calcular-se, montar-se imantenir-se de manera que puguin suportar sense riscles càrregues a les que estiguin sotmesos.· Les estructures metàl·liques o bé de formigó i els seuselements, els encofrats, les peces prefabricades pesa-des o els suports temporals i els puntals només espodran muntar i desmuntar sota la vigilància, control idirecció del personal competent.· S’hauran d’adoptar les mesures necessàries per tal de

protegir als treballadors contra els perills derivats de lafragilitat o inestabilitat temporal de l’obra.· L’accés a qualsevol superfície que consti de materialsque no ofereixin una resistència suficient només s’auto-ritzarà en cas de que es proporcionin equips o mitjansapropiats per tal de que la feina es realitzi de formasegura.

Protecció contra el risc de caigudes d’alçada· Les plataformes, bastides i passarel·les, així com elsdesnivells, forats i obertures existents als pisos de lesobres que suposin pels treballadors un risc de caigudad’alçada superior a 2 metres, es protegiran mitjançantsistemes homologats, com baranes o altres sistemes deprotecció col·lectiva de seguretat equivalent. Les bara-nes seran resistents, tindran una alçada mínima de 90cm amb passamans, protecció intermèdia i roda peusde 15 a 20 cm.· Els treballs d’alçada només podran efectuar-se, ambl’ajuda d’equips concebuts per a tal finalitat o utilitzantdispositius de protecció col·lectiva, tals com baranes,plataformes o xarxes de seguretat. Si pel tipus de treballno fos possible s’haurà de disposar de mitjans d’accéssegurs i utilitzar-se sistemes contra caigudes o bé altresmitjans de protecció equivalents.· L’estabilitat i solidesa dels elements de suport i el bonestat dels mitjans de protecció s’haurà de verificar prè-viament al seu ús, posteriorment de forma periòdica icada cop que les condicions de seguretat puguin resul-tar afectades per una modificació, període de no utilit-zació o qualsevol altre circumstància.

· En treballs en teulades s’hauran d’adoptar les mesuresde protecció col·lectives que siguin necessàries, enatenció a l’alçada, inclinació o possible caràcter o estatlliscant, per tal d’evitar la caiguda de treballadors, eines

DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUTAPLICABLES EN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓESTIPULADES PEL IV CONVENI NACIONAL DELSECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ (I)

o materials. Així mateix, quan s’hagide treballar sobre o a prop de super-fícies fràgils, s’hauran de prendre lesmesures preventives adequades pertal d’evitar que els treballadors lestrepitgin o caiguin per elles.· Per tal d’evitar les caigudes en elstreballs de repara-ció i mantenimentde coberts, ante-nes, parallamps,etc... es disposaràde les mesures deprotecció neces-sàries en cadacas, com petosperimetrals, gan-xos o arnesos,etc...· Quan per la natu-ralesa del treballtemporal en alça-da (treballs enpujades de fums,torres, pòsters,antenes elevades,xemeneies defàbrica, etc.) nofos possible utilitzar baranes, xarxesu altres sistemes de protecciócol·lectiva, s’haurà de disposar demitjans d’accés segurs com cintu-rons de seguretat amb anellatges obé altres mitjans de protecció equi-valents. L’alçada de 2,00 metres a laque es fa referència es mesurarà desde la superfície en la que estiguisituat el treballador fins al nivell infe-rior en el que quedaria retingut elmateix si no disposés d’un mitjà deprotecció. L’alçada mínima de lesbaranes és fixa, al igual que en altresnormatives de 90 cm. Malgrat això,es deu considerar que tant pelsassajos realitzats a Espanya, com en

altres països europeus, i degut a l’in-crement de la talla mitja de les per-sones, l’alçada mínima de recollidaque es fa constar en diferents nor-mes europees, és de 100 cm.S’entén com “altres sistemes deprotecció col·lectiva de seguretat

equivalent” aquells destinats aimpedir la caiguda a distint nivellcom podem ser: tancaments deforats amb tapes, entaulats conti-nus, enmallats, etc.

Per a la realització de treballs enalçada es poden plantejar tresopcions:· Utilitzar equips de treball específi-cament dissenyats o projectats perla naturalesa de la tasca a la que esdestinen (plataformes elevadores,bastides, escales, etc.).· Instal·lar les proteccions col·lecti-ves: baranes, plataformes o xarxesde seguretat en funció de cadascun

del llocs de treball. Existeixen dostipus diferents de proteccionscol·lectives: les que impedeixen lacaiguda (baranes, entaulats, xarxesde seguretat tipus U, etc.) i les quesimplement les limiten (xarxes deseguretat de tipus S, T, V, etc.)

Resulta més adequatutilitzar les citades enprimer lloc, ja que elnivell de seguretatque proporcionen esmés gran.

Si no és possible capde les dues opcionsanteriors es recorreràa la utilització de pro-tecció individual. Caltenir en compte, però,que malgrat lainstal·lació de mitjansde protecció col·lecti-va aquests no elimi-nen del tot el risc,essent necessari uti-litzar equips de pro-tecció individual

(EPIS) com a complement. Aquestsequips podran ser sistemes de sub-jecció contra caigudes (ARNÉS con-tra caigudes).

L’article 15 de la Llei de Prevencióde Riscos Laborals específica ques’ha “d’anteposar la protecciócol·lectiva a la individual”. En tots elscasos és requisit imprescindible quel’accés al lloc on es realitzin els tre-balls en alçada sigui segur.

May SopenaTècnic Superior en prevenció de riscos laboralsGTN Servicio de prevención de riesgos laboralesDirectora Delegació Vallès i Maresme

31

32LA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

1 -

2008

L’assessor informa

Evidentment, deixaria de rebre els meus ingressoshabituals, rebent, d’altra banda, una prestació econò-mica per incapacitat temporal des de la SeguretatSocial. Però, amb aquesta prestació puc compensaraquells ingressos normals que deixo de percebre? Laresposta és no. Aleshores, com podem resoldre aquestproblema? Hem de tenir en compte que el RègimEspecial de Treballadors Autònoms de la SeguretatSocial no ofereix la total cobertura respecte a la protec-ció social d’aquest col·lectiu. De tot això es desprèn laimportància que té per a l’autònom, poder disposar deComplements Addicionals a tals prestacions. La realitatés que molts treballadors autònoms cotitzen a laSeguretat Social per la base mínima.

El perquè és lògic. Fer-ho sobre una base major no elssurt a compte, ja que haurien de fer front a una quotamensual superior, i les cobertures resultants no deixa-rien de ser insuficients.Per complementar els nostres ingressos en aquest

tipus de contingències, existeix en el mercat assegura-dor una Assegurança d’Incapacitat Laboral que ofereixuna Solució a aquest problema, amb una CompletaCobertura que garanteix el pagament d’una quantitatdiària si com a conseqüència d’una malaltia o d’unaccident patit durant la vigència de la pòlissa, l’assegu-rat pateix una baixa laboral que li impedeix exercir tem-poralment la seva feina o professió habitual. Els avan-tatges més importants d’aquest producte:- Elimina el risc de no obtenir els seus ingressos habi-tuals per una baixa laboral, i així protegeix el seu patri-moni i el de la seva família.- En cas de l’Autònom/Empresari, completa els ingres-sos de la Seguretat Social.- Indemnització diària des del primer dia. A més, rebràuna indemnització complementària, si la baixa es pro-dueix com a conseqüència d’un accident i la seva dura-ció és molt ampla.

CICOR Internacional, S.L.

QUE PASSARIA, SI COM A AUTÒNOM, EM VEIGAMB L’OBLIGACIÓ QUE PER CULPA D’UN ACCI-DENT, HAIG D’AGAFAR LA BAIXA LABORAL?

34LA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

1 -

2008

REGISTRE D'EMPRESES ACREDITADES DE CATALUNYAEl període d'inscripció al Registre deCatalunya va començar el passat 13de maig de 2008 i existeix un perío-de d'inscripció fins al 26 d'agost de2008, data a partir de la qual totesles empreses que pretenguin contra-ctar o ser contractades en el sectorde la construcció haurien d'estarinscrites en aquest registre. No s'e-xigeix la inscripció ni a treballadorsautònoms (excepte si tinguessin tre-balladors en aquest cas seria exigible) ni a les empre-ses que només actuïn com Promotor.

És imprescindible per a poder fer el registre, que totesles empreses disposin d'un certificat de signatura elec-trònica que pugui ser validat per CatCert, l'entitat decertificació digital de les administracions públiquescatalanes, i del tipus: · Persona jurídica · Persona física amb representació La manera d'aconseguir aquesta signatura digital ésdirigir-se a una de les diferents entitats que l'emeten.Algunes d'aquestes entitats són: Camerfirma,Signatura professional, ANF, Ancert.

PROCÉS DE TRAMITACIÓ Per a la tramitació de la inscripció de les empresess'han de seguir els següents passos: · S'han d'emplenar els formularis publicats en la webdel departament de Treball i que es poden emplenar

on-line. En aquest formulari s'incloula declaració de l'empresa i lasol·licitud del tràmit. També s'ha d'adjuntar escanejada ladocumentació acreditativa: · Del sistema d'organització preven-tiva.· De la formació en prevenció de ris-cos dels treballadors tant a nivelldirectiu com productiu. La documentació acreditativa potser substituïda per dos certificatsexpedits pel servei de Prevenció

acreditatius del compliment d'ambdós requisits.· Es signa digitalment la sol·licitud i s'envia. · Es dóna entrada telemàtica a les dades i documenta-ció incorporant-los al gestor de processos delDepartament de Treball.· Es remet un justificant de recepció al remitent.· Si es reuneixen els requisits exigits pel reial decrets'inscriurà i assignarà un nombre d'identificació en elRegistre d'Empreses Acreditades (REVA), que contin-drà 11 dígits i serà únic per a cada empresa per a tot elterritori nacional. · Si la sol·licitud no reunís totes les dades necessàries,es requerirà al sol·licitant perquè en el termini de 10dies, procedeixi a esmenar, tenint la sol·licitud perdesistida en cas de no resoldre's.· En cas que la sol·licitud no reuneixi les dades o noacompanyi els documents requerits en el Reial decret,l'autoritat dictarà resolució denegatòria de la inscripcióen el termini de 15 dies des de l'entrada de la sol·licituden el registre, notificant-lo en els deu dies següents.

L’assessor informa

LA LLEI REGULADORA DE LA SUBCONTRACTA-CIÓ EL REGISTRE D’EMPRESES ACREDITADES(REA) I LA SIGNATURA DIGITALLa Llei reguladora de la subcontractació en el Sector de la construcció estableix en el seu article 4.2.b), que lesempreses que pretenguin ser contractades o subcontractades per a treballs en una obra de construcció, tenenl'obligació d'estar inscrites en el Registre d'Empreses Acreditades.

EFECTES DE LAINSCRIPCIÓLa inscripció tindrà un períodede validesa de tres anys, reno-vables per períodes iguals.Transcorregut el període devalidesa de la inscripció senseque s'hagués sol·licitat en ter-mini la seva renovació, s'en-tendrà automàticament can-cel·lada. Quan una empresa obtinguicertificació d'inscripció en elRegistre de l'empresa a la qualcontracta o subcontracta,s'entendrà que ha complertamb la seva deure vigilar elcompliment per aquestaempresa de les obligacionsestablertes en l'article 4 de laLlei reguladora de laSubcontractació que són elssegüents: a) Posseir una organitzacióproductiva pròpia, contar ambels mitjans materials i personals necessaris, i utilitzar-los per al desenvolupament de l'activitat contractada. b) Assumir els riscos, obligacions i responsabilitats prò-pies del desenvolupament de l'activitat empresarial.c) Exercir directament les facultats d'organització iadreça sobre el treball desenvolupat pels seus treballa-dors en l'obra i, en el cas dels treballadors autònoms,executar el treball amb autonomia i responsabilitat prò-pia i fora de l'àmbit d'organització i adreça de l'empre-sa que li hagi contractat. d) Acreditar que disposen de recursos humans, en elseu nivell directiu i productiu, que conten amb la forma-ció necessària en prevenció de riscos laborals, així comd'una organització preventiva adequada a la Llei31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de RiscosLaborals. D'aquesta forma l'empresa que contracta o subcon-tracta quedarà exonerada de la responsabilitat solidàriaque suposaria l’incompliment per part de l'empresacontractada de les obligacions exigides per l'article 4,durant la vigència del contracte i per a l'obra que essubcontracta. No obstant això, no eximeix de la res-ponsabilitat solidària per subcontractació que establix iarticle 42 de l'Estatut dels Treballadors en matèria sala-rial i de seguretat social. La certificació de la inscripció s’ha de sol·licitar perl'empresa que contracta o subcontracta dintre del mesanterior a l'inici de l'execució del contracte i haurà deser emesa per l'òrgan competent en el termini màximde 10 dies naturals des de la recepció de la sol·licitud.

CANCEL·LACIÓ DE LA INSCRIPCIÓLes empreses haurà de sol·licitar la cancel·lació de lainscripció quan cessi en l'activitat que determina laseva inclusió en l'àmbit de la construcció, dintre delmes següent al fet que ho motiva.

Procediment de renovació i cancel·lació de la inscripciói comunicacions de variació de dades. Les empreses haurien de sol·licitar la renovació dintredels sis mesos anteriors a l'expiració de la seva valide-sa. La presentació de la sol·licitud de renovació dintredel citat termini prorrogarà la validesa de la inscripció,tret que es produeixi resolució denegatòria i fins a ladata de notificació de la mateixa.Posteriorment a la inscripció, les empreses han decomunicar qualsevol variació de les dades identificati-ves inclosos en la sol·licitud, dintre del mes següent ala variació. Quan l'empresa canviï de domicili i aixòdetermini la competència d'una autoritat laboral dife-rent a l'efecte d'inscripció en el Registre d'EmpresesAcreditades, es dirigirà una comunicació de variació dedades a l'autoritat laboral competent per raó del noudomicili.

La inscripció es podrà cancel·lar d'ofici per acord del'autoritat laboral competent de la qual depèn elRegistre, quan l'empresa hagi cessat en l'activitat quedetermina la seva inclusió en l'àmbit d'aplicació de laLlei de Subcontractació. La cancel·lació es notificarà al'empresa afectada i contindrà relació de les dades queobren en poder de l'autoritat laboral dels quals puguiresultar que l'empresa s'hagi en supòsit decancel·lació. L'empresa tindrà un termini de quinze diesper a aportar quantes al·legacions, documents o infor-macions estimi convenients. Previ a la redacció de laproposta de resolució s'efectuarà el tràmit d'audiència,s’haurà de dictar i notificar l'oportuna resolució en eltermini màxim de tres mesos des de la data de l'acordd'iniciació.

Eva Mª Rubio Rivera Llicenciada en Dret Departament Laboral

35

L’assessor informa36LA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

1 -

2008

EL LLIBRE DE L’EDIFICI

Què és el llibre de l’Edifici?Intentarem buscar-ne la definició alsdiferents textos legals que el regulen.Així, per ordre cronològic, tenim:A la Llei de l’habitatge del 1991, art.25, es diu textualment:“El Llibre de l’Edifici és el documentque, ajustat al model i amb les for-malitats que siguin regulades perreglament, ha de recollir les dadesprincipals de la totalitat de l’edifici...”Segons el Decret de l’any 92:“El Llibre de l’Edifici s’ha dissenyatcom a un document complet, en quees recull la informació que permet

conèixer no només les característi-ques físiques i tècniques de l’edificisinó també el seu règim jurídic.La creació d’aquest document és degran transcendència per al coneixe-ment del procés constructiu, permitjà del qual s’ha gestat l’edifici i laseva conservació i el seu manteni-ment posteriors”.L’any 1999, la LOE, llei 38/1999,d’àmbit estatal, entra també a regularel Llibre de l’Edifici, i en el seu article7, fixa quina ha de ser la documenta-ció de l’obra executada, i diu que totaaquesta documentació constitueix el

Llibre de l’Edifici.El Codi Tècnic, (RD314/2006), que ve a des-envolupar la LOE, incideixen la documentació de l’o-bra executada com aLlibre de l’Edifici, però fa tambéesment de l’ús i conservació delmateix i de la necessitat de docu-mentar les intervencions que es vaginfent en l’edifici durant la seva vida útil.Finalment, la Llei 18/2007, Llei delDret a l’habitatge, d’àmbit català, queve a substituir la citada Llei del’Habitatge del 1991, s’ocupa del

El Codi Tècnic de la Edificació, aprovat l’any 2006, al seu article 8, fixa la obligatorietat d’una documen-tació mínima de les obres executades, recollida en el que es coneix com a Llibre de l’Edifici. Però això noés pas nou, ja que el Codi Tècnic només confirma el que ja deia la Ley de Ordenación de la Edificación(LOE) de l’any 1999; i a nivell de Catalunya, la Llei de l’habitatge del 1991 creava la figura del Llibre del’Edifici. Tot això es completava a nivell reglamentari amb un decret de l’any 1992 per a edificacions novesi grans rehabilitacions. Al 1997 sorgeix un altre decret per a habitatges existents. En definitiva, des de fa17 anys, tenim coneixement de la existència d’un document que es diu Llibre de l’Edifici, de la seva obli-gatorietat i del seu contingut.

37

Llibre de l’Edifici al seu article 25, i en fa la definició mescurta de totes, diu: “...és l’instrument d’informació de lavida de l’edifici...”. Fent resum de totes aquestes aportacions, podem resu-mir que el llibre de l’edifici és el compendi de la informa-ció tècnica i jurídica que informa de les característiquesde l’edifici acabat, afegint-hi les prescripcions tècniques,precises per poder-ne fer un ús i manteniment correcte.Posteriorment afegirà tota la informació rellevant respec-te a les intervencions que es vagin produint en l’edifici,durant la seva vida útil, de manera que es vagi redactantla història del mateix. L’han de fer el promotor i els tècnicscompetents de l’obra, i és el propiertari qui l’ha de custo-diar i mantenir al dia.

De quines parts es composa el Llibre de l’Edifici?De tres parts, que són:· Document d’especificacions Tècniques (DET)· Quadern de Registre (QR)· Arxiu de Documents

Què és el Document d’Especificacions Tècniques?El Document d’Especificacions Tècniques de l’Edifici(DET) ha d’estar redactat per un tècnic competent, quenormalment és l’arquitecte de l’obra. Ha de contenir totala informació necessària per a conèixer, utilitzar i conser-var adequadament l’edifici. Consta de:

· Instruccions d’ús i manteniment per element construc-tiu i conseqüències de no fer el manteniment.· Manual d’ús i Manteniment: consta d’un calendari demanteniment, en un període de temps de 10 anys, des dela data del final d’obra. Juntament amb una Agenda deManteniment on els propietaris deixaran constància delmanteniment realitzat.· Actuació en cas d’incidents extraordinaris. · Plànols del projecte executiu final.

Què és el Quadern de Registre?El quadern de registre el fa el promotor, i el manté al diael propietari o representant de la comunitat de propieta-ris.Consta de:· Dades generals de l’edifici· Registre de incidències· Registre d’operacions· Índex de documents annexes

DADES GENERALS DE L’EDIFICI· L’adreça de l’edifici i les dades que l’identifiquen, comper exemple el número de referència cadastral.· Un plànol d’emplaçament· Una fotografia de la façana· Dates d’inici i d’acabament de les obres.· Dades sobre els intervinents en el procés constructiu (Promotor, Autor del projecte, direcció d’obra, direcció dela execució, constructor)· Llicències,(d’obres, de primera ocupació, ambientals,etc).· Declaració d’obra nova, fent constar el nom del notari, elnumero de protocol i la data, així com les dades d’inscrip-ció en el Registre de la Propietat.· Règim de propietat, dades de l’escriptura de divisió enpropietat horitzontal, i règims especials de protecció sis’escau.· Carregues reals.· Relació d’unitats d’ocupació, amb la superfície, destina-ció i coeficient de cada una.· Garanties, tant les assegurances obligatòries com les deles instal·lacions d’elements comuns de l’edifici.· Observacions que el promotor consideri necessàries osignificatives.· Industrials instal·ladors, que han treballat en l’execucióde l’edifici.

L’assessor informa38LA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

1 -

2008 EL REGISTRE D’INCIDÈNCIES:

Ha d’estar format per una sèrie d’espais en els quals esdetallaran de manera successiva el canvis, modificacions,que es presentin a l’edifici. S’hi ha de fer constar:· L’acte de lliurament del llibre de l’edifici del promotor al’adquirent. I les actes posteriors als diferents presidentsde la comunitat en anys posteriors.· Els canvis de titularitat en la propietat de l’edifici, si és depropietat vertical, si és horitzontal, elscanvis en els òrgans de la comunitatde propietaris.· Les reformes, les rehabilitacions iels canvis de destinació fets a l’edifi-ci que afectin al seu estat original.· Totes aquelles dades que modifi-quin les dades inicials del llibre.· Els ajuts i beneficis que s’atorguena l’edifici amb especificació de lesseves característiques.· Les assegurances contractadesque afectin a la totalitat de l’edifici oa les seves parts comunes.

REGISTRE D’OPERACIONS:El registre d’operacions de manteni-ment i reparacions ha d’estar formatper una sèrie d’espais en els que esdetallaran, de manera successiva,les operacions que es realitzin, la

data de la seva execució i les dades referents a les empre-ses que duguin a terme aquestes operacions, com tambéla seva signatura i el segell conforme han estat realitzades.

Què és l’arxiu de documents?L’arxiu de documents el fa el promotor i el conserva imanté al dia el propietari o representant de la comunitatde propietaris, que hi va afegint tots els documents signi-

ficatius que es produeixin durant lavida útil de l’edifici.Tots aquests documents han de seroriginals o còpies reconegudes perla persona que té al seu càrrec lacustodia del llibre.

Els documents de l’arxiu han deser els següents:· Totes les llicències.· El certificat de final d’obra.· L’escriptura pública de la declaraciód’obra nova.· Els documents acreditatius de lesgaranties.· Les pòlisses d’assegurances queafectin a la totalitat de l’edifici o a lesseves parts comunes.· L’escriptura de divisió en propietathoritzontal i els Estatuts de la comu-nitat de propietaris si s’escau.

Per qualsevol dubte, consulta o suggeriment us podeu adreçar a:info@gremiconstructorsvo.org

o bé al tel. 93 870 02 20

· Les cèdules de declaració de règims jurídics espe-cials, de protecció o d’altres tipus, si s’escau.· Els documents en els quals constin les carreguesreals existents en l’edifici, si s’escau.· Els documents que complementin dades quehagin de figurar en el quadern de registre, i que perla seva complexitat, es millor que es detallin inde-pendentment.· Els documents acreditatius dels ajuts i beneficisatorgats a l’edifici.· Els documents que justifiquin la realització d’ope-racions de reparació, manteniment i rehabilitació decaràcter obligatori.

Qui ha de conservar el llibre de l’edifici?El llibre de l’edifici l’ha de custodiar el propietari del’edifici o el representant autoritzat de la comunitatde propietaris, que l’ha de mantenir al dia a base deconsignar incidències, operacions de manteniment,reparacions, etc, i arxivar els documents correspo-nents. Ha d’estar a disposició de tots els propieta-ris de l’edifici i dels representants de l’administracióque vetllin pel compliment de les disposicions queel regulen. El promotor ha de dipositar una còpia delLlibre de l’Edifici al Registre de la Propietat on l’edi-fici estigui inscrit. Aquesta còpia pot ser en suportinformàtic, i els interessats en poden sol·licitar unacopia.

Com afecta el llibre de l’edifici al Constructor?Ja hem vist que el llibre de l’edifici l’han de fer entreel Promotor i els tècnics de l’obra, i l’ha de custo-diar i mantenir al dia el propietari.En aquest sentit afecta molt poc al constructor, ques’hauria de limitar a facilitar a la Direcció Facultativade l’obra la documentació que li sol·liciti en relacióal control de qualitat de materials i sistemes. Peròés molt freqüent la figura del Promotor-Constructor,i en aquest cas si que afecta, doncs una bonadocumentació d’obra acabada i un bon pla de man-teniment de l’edifici són eines molt importants per aassegurar una llarga vida útil d’aquest; i en sentitcontrari, si els propietaris i/o usuaris no apliquencorrectament el pla de manteniment i no complei-xen amb el seu deure de conservació, no podranexigir responsabilitats per possibles defectes deconstrucció al Promotor-Constructor ni als tècnicscompetents, o com a mínim, aquests tindran unargument de pes per a defensar-se.Per últim, fent la reflexió, tots som també usuarisd’edificis, i en aquest sentit, tot allò que signifiquifacilitar eines per a una millor conservació sempreserà en benefici propi.

Francesc Sala i TarrésArquitecteQM-21, SL

39

LA R

EV

ISTA

Gre

mi d

e C

onst

ruct

ors

d’O

bre

s d

el V

allè

s O

rient

al

núm

ero

61

- 20

0840 La ploma del convidat

Mag Lari: la màgia de l’humor“Trobo que és molt més difícil cons-truir una casa que fer jocs de màgia”

Mag Lari (Josep Maria Lari, Barcelona 1973) va iniciar-se a la màgia professional l’any 1994, arran del seu debutal Llantiol de Barcelona. Llicenciat en Filologia Catalana no dubta en dedicar els seus esforços a consolidar unanova manera de fer màgia, on la presentació és l’element clau de l’èxit. Dos premis marquen la seva trajectòria:l’any 1995 aconsegueix el primer premi nacional de màgia còmica, la qual cosa el porta a actuar a França,Suïssa, Portugal i Japó; i l’any 2002 guanya el premi al millor espectacle de sala de la Fira de Teatre al Carrer deTàrrega amb l’espectacle Estrelles de la Màgia. Els espectacles que ha estrenat són La Màgia de Mag Lari &Secundina (1994), Màgic 70 (1997), Màgiacadabra (1998), Increïble (2000), Estrelles de la Màgia (2002),Millennium (2004) i Secrets (2007).

“Trobo que és molt més difícil construir una casaque fer jocs de màgia”, assegura seriós Mag Lari des-prés de la divertidíssima actuació al sopar patronal delGremi de Constructors. “Fa uns anys vaig tenir obresa casa i, sincerament, crec que la vostra feina témolt de mèrit. Jo no em veig pas capaç d’aixecar niuna totxana”, explica. Enamorat de l’il·lusionisme desdels 14 anys, quan van regalar-li un llibre de màgia delfamós Tamariz, es dedica professionalment a la màgiades de 1994. Només un any després d’iniciar una car-rera brillant, va rebre el primer premi nacional de màgiacòmica, la seva especialitat. Des de llavors, ha realitzatmés de 3.000 funcions per tot Catalunya, Espanya iEuropa. Amb grans dots d’actor, la presentació i un àgil

sentit de l’humor són claus en els seus espectacles,que agraden a petits i grans.

Quan se li pregunta si té algun truc de màgia que puguialleugir els moments difícils del sector de la construc-ció deixa el riure i es posa seriós. “Jo no faig màgia, lamàgia no existeix. El que faig és il·lusionisme”, liagrada recalcar. “Vosaltres sabeu que darrera decada número hi ha un truc, que tot és mentida; elmeu objectiu és fer-vos creure que tot és possible,que la màgia existeix”, explica. Una llàstima, doncs,no hi ha solucions màgiques. Però ningú ens treu labona estona que el Mag Lari ens ha fet passar. “Davantles adversitats, humor!”

ENAMORAT DE L’IL·LUSIONISME DES DELS 14 ANYS

...grans dots d’actor, lapresentació i un àgil sentitde l’humor són claus enels seus espectacles...

42LA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

1 -

2008

Els Serveis del Gremi

Convenis de col·laboració

Granollers, 13 de juny de 2008. ElGremi de Constructors del VallèsOriental ha signat un conveni decol·laboració amb Banc Sabadell pertal de donar facilitats financeres ialtres serveis complementaris alsseus membres, tant en el marc de laseva activitat professional i empre-sarial com a nivell personal. L'acord posa a l'abast del gremidiferents modalitats de productes iserveis que cobreixen les sevesnecessitats financeres.

El conveni ha estat signat pel president del Gremi,Rossend Matas, i el director de zona de BancSabadell, Joan M. Dasquens. Els ha acompanyat

Josep Calderó, Director de l’Oficina de la signatura,Ferran Badal, director executiu del gremi, i MiquelSala, de suport de la Direcció de zona de l’entitat.

BANC SABADELL I EL GREMI DE CONS-TRUCTORS DEL VALLÈS ORIENTAL SIG-NEN UN CONVENI DE COL·LABORACIÓ

En l’edició anterior us anunciàvem que el Gremi us oferia el nou serveide segellat del Llibre de subcontractació. Us comuniquem que a par-tir d’ara també podreu adquirir a les nostres oficines EL LLIBRE DESUBCONTRACTACIÓ QUE HEM EDITAT ESPECIALMENT PERVOSALTRES.El llibre de subcontractació te un cost de 3,00 euros (iva inclòs) per ales empreses agremiades i de 5,00 euros (iva inclòs) per a les empre-ses no agremiades.Esperem que amb aquest nou servei us facilitem més la feina del diaa dia i que aconseguiu treure un bon profit.

AMPLIACIÓ SERVEI LLIBRE DE SUBCONTRACTACIÓ

“El Gremi de Constructors del Vallès Oriental, encol·laboració amb Gestora de Runes de laConstrucció, posa a disposició dels agremiats unNOU SERVEI D’ASSESSORAMENT DE RESIDUSDE LA CONSTRUCCIÓ via correu electrònic, ondonarem resposta als dubtes que pugueu tenirentorn la gestió dels residus de la construcció, elsdocuments acreditatius que l’han d’acompanyar, els

estudis/plans de gestió de residus que són obligato-ris des de l’entrada en vigor del Reial Decret105/2008 i sobre qualsevol altre tema relacionat queus pugui afectar. Per això podeu adreçar directament les vostres con-sultes a gestoraderunes@gremiconstructorsvo.orgo bé trucar-nos a les nostres oficines per a agilitzardeterminades consultes més urgents o complexes.”

NOU SERVEI D’ASSESSORAMENTDE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

En col·laboració amb el Gremi, i en previsió de la situació actual de desinformació sobre el tema de la LleiOrgànica de Protecció de Dades Personals que ens afecta a tots, Data Risc (Assessoria i SeguretatInformàtica S.L.), ofereix a tots els agremiats un servei gratuït de consulta personalitzada ja sigui via telefòni-ca a través del Gremi o bé directament a través de la seva adreça de mail directa “ info@datarisc.es”. A més,recordeu que els agremiats podeu gaudir d’uns bons descomptes aplicats sobre els preus de tarifa nomésacreditant-vos com a tals.

Des del Departament de Treball de la Generalitat deCatalunya s’ha impulsat un nou tràmit necessari iobligatori que la vostra empresa ha de complir enl’àmbit de l’exercici de la seva activitat; en concret,parlem de la inscripció en el Registre d’EmpresesAcreditades (REA). Aquest és un tràmit telemàtic quefacilita a les empreses el compliment de la normativai garanteix el dret d’accés electrònic als serveispúblics. A partir del 26 d’agost d’aquest any, la Llei32/2006, de 18 d’Octubre, estableix que tota empre-sa que tingui intenció de intervenir en un procés decontractació en el sector de la construcció hauràd’estar prèviament inscrita en aquest nou registre. Donat que l’obtenció del REA és un tràmit puramenttelemàtic, es fa necessària la disponibilitat prèviad’una signatura o certificat digital, eina indispensableper a garantir la integritat i autenticitat en les comuni-cacions a través d’Internet. Aquesta signatura té una validesa legal, la qualgaranteix la identitat, la integritat, la confidencialitat, ien el cas dels missatges electrònics, el NO rebuigdels mateixos.Existeixen quatre tipus de certificats digitals, peròen el cas del certificat REA, serà necessari per a

cada cas, el següent:- Certificat Digital de Persona Jurídica: Va dirigit auna entitat amb personalitat Jurídica. (Per exemple,en una S.L., la persona jurídica seria el Gerent)- Certificat Digital de Persona Física amb repre-sentació: (En una S.A. la persona física seria elGerent, administrador, etc...)- Certificat Digital de pertinença a una Empresa: (Pelcas dels Autònoms amb més d’un treballador)Per a poder tramitar la sol·licitud del certificat digitalus podeu connectar a les següents pàgines Web: www.cambrabcn.org o www.camerfirma.com

O bé ho podeu fer a través de l’enllaç que trobareu ala nostra pàgina web i que us hi portarà directament(www.gremiconstructorsvo.org). A més, des d’allàpodreu accedir també a la pàgina d’inscripció al REA,tot i que com us hem comentat, abans d’accedir alREA necessitareu disposar ja de la Signatura Digitalque us acrediti. Per aquells de vosaltres que no disposeu d’Internet acasa us recordem que des del mateix Gremi uspodem oferir aquest servei. No dubteu a fer-nosquantes consultes necessiteu al respecte.

NOU SERVEI DE PROTECCIÓ DE DADES I LA LOPD:

LA SIGNATURA DIGITAL: UN NOU TRÀMIT TELEMÀTIC NECESSARI I OBLIGATORI

43

Els Serveis del Gremi44

Inscripció d’empreses al registre industrial

Visats per obres

Cursos de formació i seguretatAssessors industrialsEquips de protecció individual i col·lectiva, segu-retat i control de les instal·lacions...Col·l.: GTN Soluciones Integrales

Servei de prevenció de riscos laboralsServeis de prevenció, realització de plans de segure-tat, coordinació d’obres. Col·l.: GTN Servicio Prevención de Riesgos Laborales

Arquitecte / AparelladorConsultes tècniques gratuïtes a les nostres oficines igestions professionals per a les vostres empreses(pressupostos, plans de seguretat, etc...) amb preusespecials per agremiats.Col·l.: QM-21

Plaques identificatives d’empresa agremiada

La Revista

Quitances

Contractes fixos d’obra

Tramitació i presentació a l’entitat corresponent de l’avís previ idel comunicat d’obertura del centre de treball

Tramitació de cèdules d’habitabilitat

Certificats de runes (quedeu absents d’abonar la fiança de runesa l’Ajuntament)

Targes amb descomptes per consum de benzina a totes lesEstacions de Serveis Solred i en les estacions Especials S.S.

Registre de licitadors (Assessorament)

Aparcament gratuït pels serveis donats a les nostres oficines (tiquet de mitja hora d’aparcament)

Presentació a l’entitat corresponent del llibre de visita per poder-lo segellar

Assessorament gratuït directe sobre la Gestió delsResidus de la Construcció via mail a:gestoraderunes@gremiconstructorsvo.org.Gestió dels residus, documents acreditatius, estudisi plans de gestió de residus que són obligatoris pelReial Decret 105/2008. Servei telefònic urgent através dels telèfons del Gremi.

Presentació a l’entitat corresponent del llibre de Subcontractacióper poder-lo segellar. Podeu adquirir el llibre de Subcontractacióa les nostres oficines a un preu molt especial pels agremiats.

Gestoria (Sol·licitud d’etiquetes fiscals, llibres de visites i matrícu-la de personal)

Certificats d’agremiats

Servei de creació de websLa vostra empresa pot tenir web pròpia per només348 euros. Comptes de correu, fotografies, diversesseccions i tot el que et cal per tenir una finestra ober-ta cap al món virtual. Col·l.: latevaweb.com

Serveis directes del Gremi

Servei de consulta gratuïta a través de mailConsultes personalitzades i per mail gratuïtes.Directament escribint a nergic@nergic.com o bé prè-via cita al Gremi.Col·l.: Nergic Construcció

LA R

EV

ISTA

Gre

mi d

e C

onst

ruct

ors

d’O

bre

s d

el V

allè

s O

rient

al

núm

ero

61

- 20

08

Assessoria i seguretat informàticaEspecialistes en seguretat tecnològica i la LleiOrgànica de Protecció de Dades (LOPD). Consultespersonalitzades i per mail gratuïtes.Descomptes per als agremiats a partir d’un 10%. Tel.932 178 354, contacte Josep Puy: jpuy@datarisc.esCol·l.: Data Risc

Assessors / AdvocatsAssessorament fiscal, comptable, financer i laboral,amb possibilitat d’oferir-vos serveis complets de ges-toria. Consultes a les oficines del Gremi totalment gra-tuïtes, gestions professionals per les vostres empre-ses a preus especials per agremiats.

Assessorament en Dret Civil, Mercantil, Administratiu,Laboral i d’Estrangeria. Consultes a les oficines delGremi totalment gratuïtes, gestions professionals perles vostres empreses a preus especials per agremiats. Col·l.: Aineo serveis i Palau-Castellón advocats

45

Altres descomptesOfereix els seus serveis amb descomptes especials per a tots els agremiats.ALUMINIS GIBERT

Ofereix els seus serveis amb descomptes especials per a tots els agremiats.GSM INTERNATIONAL, SL

Avantatges molt competitius per a tots els agremiats.TOUS BRICOLATGEI CONSTRUCCIÓ

Descomptes especials i molt atractius pels agremiats. Hem millorat les condicionswww.videoacustic.net

VODAFONECAR AUDIO VIDEO ACUSTIC

Correduria d’assegurances amb productes específics per a la construcció entre d’al-tres i condicions exclusives per als agremiats. Tel. 937 368 808, contacte XavierGutiérrez.

CICORINTERNACIONAL

Del Gremi per a l’agremiat

Productes especials per a tots els agremiats, per a més informació us podeu dirigira qualsevol oficina del Banc Sabadell o bé a les oficines del Gremi.BANC SABADELL

MUTUAL DE CONDUCTORS

Protecció jurídica i econòmica als Grans Usuaris de la Conducció i els seus negocisamb tarifes especials per als agremiats. Tel. 938 700 854www.mutualdeconductors.com

FUNDACIÓ PRIVADA D’ARTS I OFICIS DE LA CONSTRUCCIÓLa Fundació d'Arts i Oficis del Vallès Oriental té com a objectiu principal promoure accions formatives gratuïtes pels nos-tres agremiats, per més que, en qualitat de fundació, pugui actuar a nivell intersectorial. Els cursos van destinats a qualsevol persona en actiu, sigui quin sigui el conveni al que pertanyi. Així, podem oferir també for-mació pel vostre personal administratiu tant si es troba al conveni d'oficines i despatxos com si és dins el de la construcció.La formació que oferim pot ser doncs tant de Prevenció i Riscos La borals, Cursos de Gruistes, Informàtica i Noves tecno-logies, Idiomes, Comptabilitat i Adminis-tració, Habilitats directives, i tot allò que pugueu necessitar, sempre sota peticióprèvia i aconseguint un mínim d'alumnes per curs.

Enllaç Gratuït i públic de la vostra web per a la captació de clients. Informació al dia dels serveis i notíciesdel gremi. Esdeveniments i més. Notícies al carrer (El 9 Nou, La Revista del Vallès...). La Revista del Gremien format digital. Documents (convenis, plantilles visats, calendari laboral etc...). Informació sobre cursos.Correu electrònic (un compte de correu gratuït per a cada agremiat). Cursos de formació i seguretat.

www.gremiconstructorsvo.org

Racó LúdicLA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

1 -

2008

46

Joc de lògica

1. En Jordi té cinc anys més que la persona que fa econòmiques.2. A la Maria li agrada la gimnàstica i no fa batxillerat.3. A la persona que té 16 anys li agrada la natació; fa batxillerat.4. La persona que fa enginyeria té dos anys menys que en Pere.5. La persona llicenciada en dret fa escalada.6. En Pere té 20 anys, quatre més que l’Anna.7. A l’estudiant d’econòmiques li agrada la música; té 20 anys.

Heu d'omplir el quadre de sota a partir dels enunciats següents, utilitzant la lògica entre les descripcions.

(Totes les paraules centrals ténen significat)

El sis es pot convertir en un deu canviant una sola lletra a cada pas, com es veu a l’exemple:

Pas a pas