tasta! baix llbega i l’spiale · 2020-07-06 · estiu al baix 2020 197 j. c. valero oh!...
TRANSCRIPT
Estiu al Baix 2020
197
J. C. Valero
Oh! Benvinguts, passeu, passeu.de les tristors en farem fum.A casa meva és casa vostra,si és que hi ha casa d’algú
Aquest estiu SEAT estrena Casa a Barcelona i convida a tots els catalans i visitants de Catalunya a participar en un
ampli programa d’activitats: exposicions, xerrades, concerts, un atractiu restaurant i, per descomptat, cotxes
Jaume Sisa va llançar el 1975 la cançó «Qualsevol nit pot sortir el sol», amb una tonada que encapçala aquestes línies i que bé podria ser la banda sonora d’una invitació a visitar la nova aposta de l’au-tomobilística Seat. Que la companyia de Martorell hagi denominat Casa Seat la seva iniciativa d’obrir al cor de Barce-lona un nou espai ciutadà més enllà del típic concessionari, és tota una declaració de principis. Indústria, mobilitat i Casa és el trilema de Seat sobre el qual pivota el present i futur de l’empresa.
En l’era post covid, la mobilitat indivi-dual és molt important i seguirà sense ser un luxe, perquè en el futur seguirà havent cotxes ja que, per exemple, és molt difí-cil portar a l’àvia en un patinet o en una bicicleta. A través de la nova marca Seat MO, la companyia inaugura una unitat de negoci de mobilitat individual i res con-taminant a través d’patinets i motos elèc-triques, de venda i per compartir. Perquè la mobilitat és un dret fonamental que també volen gaudir els joves sense tantes possibilitats d’accedir als cotxes. De cara a definir aquesta micromovilidad sosteni-ble i neta a la nova societat urbana, Casa Seat es configura com el lloc on la ciutat es mou en base a tres eixos: productes, partners i plataformes.
Concerts gratis de Liceu VermutPerò ara és el moment de gaudir de les ac-tivitats de Casa Seat durant els mesos de juliol, agost i setembre. Per exemple, assis-tint a algun dels concerts gratuïts del cicle
A la confluència del Passeig de Gràcia amb la Diagonal, Seat ha obert casa seva a Barcelona amb un disseny depurat
198
Tasta! BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET
organitzat en col·laboració amb el Gran Teatre de Liceu de Barcelona i dins de el nou projecte Liceu Vermut. Unint tradició i avantguarda, aquest estiu, reconeguts in-tèrprets de l’escena nacional i internacional reinterpretaran algunes de les peces operís-tiques més famoses des dels seus respectius estils musicals. Amb aquesta iniciativa, les dues institucions s’uneixen per acostar el gènere líric a nous públics i ampliar la tas-ca que desenvolupa el programa Under 35 d’Liceu, patrocinat per Seat.
La primera d’aquestes trobades musi-cals va ser el 26 de juny protagonitzada per Andrea Motis i Ignasi Terraza, dos referents de l’jazz català reconeguts arreu del món. Els dos músics van oferir una vetllada en què van repassar partitures de clàssics de l’òpera.
tegrar-se a l’agenda cultural de la ciutat promovent la trobada entre persones de diferents àmbits, la circulació d’idees i l’accés a propostes de qualitat. L’agenda actualitzada d’activitats amb les que la companyia vol dinamitzar i integrar-se en l’ecosistema cultural, artístic i empresari-al de la ciutat està disponible en https://casa.seat.
Taules rodones per debatre el futurTambé durant els mesos de juliol i agost, Casa Seat seguirà explorant com serà el futur de la mobilitat a través de taules ro-dones. Per exemple, fa uns dies va tenir lloc una nova sessió del cicle de confe-rències «Infraestructures i Mobilitat per a una Barcelona de segle XXI», organit-
L’11 de juliol i 4 de setembre, noves actuacionsL’11 de juliol, l’escenari serà per al pia-nista Francesco Tristano, conegut per la seva originalitat a l’hora de combinar la notació contemporània amb l’electròni-ca experimental. Un jove artista inspi-rat tant per Johann Sebastian Bach com pel techno de Carl Craig que encarna a la perfecció l’esperit d’aquest cicle de concerts. Finalment, el 4 de setembre, els visitants de Casa Seat podran acomi-adar l’estació estival al costat de l’jazz de Marco Mezquida, que ha demostrat la seva versatilitat en col·laboracions amb artistes tan diversos com la cantant Sílvia Pérez Cruz, el guitarrista flamenc Chicuelo o la ballarina Sol Picó.
Casa Seat neix amb la voluntat d’in-
Carlos Ferrater i Lázaro Rosa. Violán, són els arquitectes autors del projecte de Casa Seat, on conflueix industria i disenny i on el món es mou
Estiu al Baix 2020
199
zat pel Cercle d’Economia. I el 2 de juliol un altre debat sobre Com està afectant la covid-19 a les campanyes de màrqueting i comunicació? De quina manera s’estan adaptant als nous hàbits de consum? En aquesta trobada presencial, ofereixen les seves reflexions Xavier Mas, Corporati-ve Màrqueting Director de Caixabank; Víctor Sarasola, director de Màrqueting de SEAT Espanya i director comercial de CUPRA a Espanya, i Cristina Burzako, directora de Màrqueting i Publicitat de Telefónica Espanya. Lluís Torra, presi-dent del Club de Màrqueting Barcelona, serà l’encarregat de moderar la conversa.
El 9 de juliol, els reptes del transport
Quins són els reptes de les empre-ses de transport de passatgers en un es-
Situada a la confluència del Passeig de Gràcia i la Diagonal, Casa Seat és un nou espai que neix amb la voluntat de retre tribut a la
ciutat que va veure néixer a la companyia fa 70 anys i, al mateix temps, amb el compromís de ser un lloc des del qual mirar al futur
tiu com l’actual? Com evolucionarà el sector per donar resposta a la situació? En aquest debat presencial es comptarà a Casa Seat amb les respostes de Javier Gándara, president de l’Associació de Línies Aèries (ALA) espanyola i direc-tor general d’Easyjet a Espanya; Manel Villalante, director general d’Estratègia i Innovació de Renfe, i Mario Massarot-ti, CEO de Grimaldi Logística Espanya. Sònia Serracarbassa, directora del Cata-lunya Convention Bureau, serà l’encar-regada de moderar aquesta trobada. To-tes aquestes activitats són gratuïtes.
11 de juliol, l’evolució musicalCom sonen les partitures operístiques si les interpreta Francesco Tristano? Aquest músic, conegut per la seva ori-
ginalitat a l’hora de combinar la notació contemporània amb l’electrònica experi-mental, oferirà la seva revisió de peces clàssiques en un concert únic organitzat en col·laboració amb el Gran Teatre del Liceu. Aquest és el segon d’una sèrie de tres concerts on reconeguts músics na-cionals i internacionals ens mostraran les seves reinterpretacions d’èxits ja escol-tats al coliseu barceloní.
Trobades sobre geopolítica i planificacióAixí mateix, a la nova seu se celebraran trobades amb experts en geopolítica, i planificació i desenvolupament per con-versar sobre de quina manera la situació generada per la covid-19 afectarà els paï-sos africans i en vies de desenvolupament.
L’edifici, de quatre plantes, també té espais de treball pels dissenyadors de la companyia
200
Tasta! BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET
L’ampli espai, amb un disseny molt cuidat, es posiciona com un hub on redissenyar la mobilitat del demà i, d’aquesta
manera, afrontar els reptes actuals a través de la co-creació de solucions al costat de diferents actors públics i privats
La cuina és important en una CasaLa nova seu barcelonina de la companyia de Martorell acull el nou concepte culina-ri Ametller Origen Mercat d’Autors, que uneix productes de qualitat amb el mes-tratge dels millors xefs. La carta inclou re-ceptes dissenyades per xefs de renom com Nandu Jubany, Hideki Matsuhisa, Christi-an Escribà, Josep Maria Kao i els germans Colombo, que es poden degustar en un cafè-restaurant que accepta reserves per gaudir d’un menú degustació i una visita exclusiva a l’ espai a partir de l’1 de juliol.
L’oferta culinària de l’espai inclou les receptes japoneses de Hideki Matsuhisa, la cuina xinesa de Josep Maria Kao, l’es-til tradicional de Nandu Jubany i l’herèn-cia italiana dels germans Max i Stefano Colombo. Així mateix, la carta també oferirà les dolces creacions de Patricia Schmidt i Christian Escribà, a més del forn ecològic de Jordi Morera, guanya-dor del premi World Baker atorgat per la Unió Internacional de Fleca i Pastisseria.
Menú degustació i visita per 35 eurosEl menú degustació que permetrà as-saborir algunes de les millors creacions d’aquests prestigiosos restauradors, així com gaudir de l’espai en una visita exclu-siva, té un preu de 35 euros. La reserva de les primeres places ja està oberta i pot trobar tota la informació sobre el procés i els torns de menjar a https://casa.seat.
Situat a la planta a peu de carrer de Casa Seat, el cafè-restaurant constitueix un atractiu més de l’espai per la seva oferta gastronòmica sostenible i inno-vadora. La proposta d’Ametller Origen serveix per completar l’experiència dels visitants del nou espai, on també podran gaudir de peces d’arts vives inèdites crea-des per alguns dels talents més promete-dors de Barcelona.
El restaurant de Casa Seat acull un nou concepte culinari d’Ametller Origen Mercat d’Autors, que uneix productes de qualitat amb el mestratge dels millors xefs
El menú degustació que permetrà assaborir algunes de les millors creacions dels xefs i una visita guiada a Casa Seat, té un preu de 35 euros
Estiu al Baix 2020
201
Exposició exo-dramàtica de Recreatius Federico Lorca Una altra activitat destacada d’aquest estiu serà l’exposició Recreatius Fede-rico Lorca, una instal·lació exodramáti-ca basada en l’obra teatral de Lorca. Es podrà visitar l’última setmana de juliol i les dues primeres setmanes d’agost. En aquesta original exposició, l’obra de Lor-ca es transforma en màquines interacti-ves, Recreatius Federico, una instal·lació exo-dramàtica d’Alex Peña.
L’imaginari del poeta i dramaturg Fe-derico García Lorca ha estat reinterpretat, remesclat i actualitzat en format còmic, novel·la gràfica o teatre contemporani. Un exo-drama és per a Alex Peña un es-pai en el qual el treball gira a l’entorn del drama, fora però unit a ell. ‹Recreatius Federico’ se centra precisament en tras-lladar a la instal·lació interactiva algunes de les obres més destacades del poeta i el seu context treballant sobre un concepte clar: «quan el llegat artístic es converteix en souvenir, la literatura dramàtica es tor-na joc».
Apropiació cultural i mercantilització d’iconesLa instal·lació reflexiona sobre l’apro-piació cultural i la mercantilització de les icones artístiques, polítiques o socials mitjançant un espai recreatiu i interactiu en el qual un total de set màquines es-peren l’espectador. Per articular aques-ta proposta, que ja ha passat pel Centre Federico García Lorca de Granada, el Festival de Tardor de Madrid o el Teatre L’Artesà al Prat de Llobregat, Penya s’ha acompanyat de diferents tècnics i artis-tes. L’objectiu és fer realitat el futbolí que representa l’amor de Don Perlimplín amb Belisa, la space invaders Lorca vs. Dalí, la grua de Bernarda Alba que re-parteix premis com la peineta original d’Adela, el perfum de Pepe el Romà o el ventall signat per les protagonistes del «drama rural»; les Sense Barret o Boles de Sang.
No hi falta tampoc, en aquest exo-dra-ma de el segle 21, la màquina destinada a oferir canvi, imatge tradicional dels re-creatius de barri «aquest senyor assegut
a la cantonada» que ara se’ns figura com un Lorca en bata o Yerma, una altra de les seves obres mestres, convertida en una Torre Eiffel dispensadora de preser-vatius exclusius i d’edició limitada. Una articulació que pretén apropar el públic i fer-lo partícip del procés, invisibilitzant a les Sense Barret (amb música i vídeo de Los Volubles), jugant al futbolí (amb banda sonora de Daniel Alonso de Pony Bravo) o gaudint d’una partida a Cada-qués Invaders (amb música de Yunke Junk Preachers), el videojoc original estil ARCADE creat per a l’ocasió.
Espai sonor especialPablo Peña i Darío del Moral (Fera) han estat els encarregats de generar l’espai sonor global amb col·laboracions de dife-rents artistes, així The Gardener costat de Stay p MSTR (BSN Posse) s’han fet càr-rec de la composició de ‹Boles de Sang’ amb l’aportació vocal de Laura García-Lorca; Rocío Márquez ha estat l’encarre-gada de posar veu a ‹Yerma, la nuit’, Ali-cia Acuña a ‹La grua de Bernarda Alba’ o Fera per a ‹Així que passin cinc euros’
Oh! Benvinguts, passeu, passeu.Ara ja no hi falta ningú,o potser sí, ja me n‘adono que tan solshi faltes tu...
També pots venir si vols.T’esperem, hi ha lloc per tots.El temps no compta ni l’espai...Qualsevol nit pot sortir el sol.
acaben de compondre la banda sonora que acompanya la instal·lació i que és un reflex del disc Cançons populars gravat per Lorca, al piano, i la Argentinita a la veu i les castanyoles.
Recreatius Federico és un dispositiu a mig camí entre la instal·lació i la repre-sentació que incorpora premis, música, vídeo i interacció.
Hi haurà altres activitats que Casa Seat anirà anunciant a través de la seva pàgina web https://casa.seat i del seu perfil a Ins-tagram (@casaseat). Després d’enumerar tots els personatges de còmic i de ficció de l’imaginari popular, Jaume Sisa fina-litzava la seva cançó «Qualsevol nit pot sortir el sol» dient...
L’exposició Recreatius Lorca es podrá visitar des de la darrera setmana de juliol fins a les dues primeres setmanes d’agost
Estiu al Baix 2020
203
Declarada com a Patrimoni Mundial per la UNESCO des de l’any 2005, la Cripta Gaudí és una de les parts més emblemà-tiques del conjunt històric de la Colònia Güell després que l’any 1898 Eusebi Güell encarregués a Antoni Gaudí un temple per a la colònia de Santa Coloma de Cervelló. La importància d’aquesta església en l’obra de Gaudí rau en el fet que és la primera vegada que l’arquitec-te utilitza de forma unitària les seves in-novacions arquitectòniques: els arcs de catenària (paràbola formada per un cable estès entre dos pals i que es modifica en funció del pes), el tractament dinàmic i fluid de l’espai interior o els mecanismes de fusió de l’edifici amb el medi natu-ral. L’església inclou també nombrosos exemples del domini de les arts aplicades per part de Gaudí, tant pel que fa als ele-ments del mobiliari com als ornamentals. Una gestió amb certificat Biosphere. D’altra banda, la Colònia Güell és el pri-mer monument Patrimoni de la Humani-tat del món que ha aconseguit el certificat Biosphere Discover, un reconeixement a la sostenibilitat atorgat per l’Institut de Turisme Responsable (ITR), una organit-zació sense ànim de lucre que col·labora amb la Unesco i és membre de l’ONU. La certificació Biosphere Discover deter-mina que la gestió de les visites a la Colò-nia Güell i a la Cripta Gaudí segueix uns paràmetres d’organització sostenible del turisme, fomentant l’economia i la iden-titat local, així com promovent les visites a la Cripta en transport públic.
El Baix Llobregat ha estat, a partir de la segona meitat del segle XIX, una de les comarques catalanes més industria-litzades. La proximitat a Barcelona i al seu port i la utilització del riu com a força motriu per a moure les màquines van su-posar l’impuls definitiu per passar d’una societat eminentment agrícola a ser-ho també industrial. I, en l’actualitat, encara són molts els vestigis que es poden visitar, conèixer i ajudar a difondre i preservar.
El Canal de la Infanta n’és el més antic. Promogut per un grapat de terratinents, es va construir entre 1817 i 1820 per regar i
millorar les terres. Tanmateix, al llarg del seu recorregut també s’hi establiren mo-lins, fàbriques tèxtils, papereres o serre-ries. Són gairebé disset quilòmetres i mig des de Molins de Rei, on s’hi conserva la casa de comportes, fins a desguassar al mar, al Morrot, a Montjuïc, tot passant per Sant Feliu, Sant Joan Despí, Corne-llà, l’Hospitalet i l’antiga vila de Sants. Si bé la major part del canal s’ha destruït o tapat, encara se’n pot veure algun tros.
Un dels trets característics de la indus-
tracta de la colònia Sedó (Esparraguera), Can Bros (Martorell) i la colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló). La fàbrica de la colònia Sedó va començar a funcio-nar el 1850. Tot passejant pel recinte es pot admirar la disposició que havien tin-gut els habitatges, per bé que no en resten gaires dempeus; la que havia estat torre de l’amo i l’església. Però, sobretot, es pot admirar la ingent obra d’enginyeria que suposà construir un canal soterrat de 4 quilòmetres i un espectacular aqüe-ducte que proporciona un salt de més de 30 metres. I, també, la xemeneia helico-ïdal, l’única d’aquestes característiques a les colònies catalanes. Un punt i apart necessita la visita al museu. A banda de la història del recinte i d’una maqueta, s’ofereix un passeig per la “sala de mà-quines” de la fàbrica: la turbina “Planas” que, quan es col·locà el 1899, era la més
La Cripta és considerada el laboratori de Gaudí on, per primera vegada, va utilitzar diferents innovacions arquitectòniques
El Baix Llobregat és una comarca que compta amb un gran llegat industrial
trialització catalana fou el fenomen de les colònies industrials, que són poblats cre-ats a l’entorn d’un centre de producció. A la comarca n’hi ha diverses, que són visitables en major o menor mesura. Es
potent de l’Estat; les galeries i dipòsits per on discorria l’aigua, o la possibilitat d’entrar, literalment, en els canals de des-guàs. Per bé que la major part del recin-te de Can Bros està tancat al públic (una excel·lent visió general es pot obtenir des de l’A2), paga la pena una visita. Alguns dels antics habitatges, encara ocupats, la torre de l’amo, les restes de l’antiga ca-pella o un passeig per la vorera del ca-nal ens rescabalaran de la dificultat per
La Colònia Sedó a Esparreguera és un dels mBob Masters / Departament de Cultura
Redacció
204
Tasta! BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET
arribar-hi. De 1852, aquesta és la colònia industrial més antiga del Llobregat. La colònia Güell és una excepció en el con-junt de les colònies industrials: va néixer sense energia hidràulica, amb un projec-te urbanístic i social ben definit, aixecat en un període molt breu (durant el 1890) i amb una arquitectura que la fa única. Com ha dit el gran historiador i mestre Josep Padró, amb aquest projecte “plani-ficat fins als últims detalls”, es tractava “de crear el marc apropiat per apaivagar les contradiccions que la societat indus-trial havia creat al seu sí”. La colònia es va dotar de tota mena de serveis, com es-coles, teatres, cafè, ateneu, fonda, consul-tori mèdic i farmàcia, cooperativa i esglé-sia. Aquesta, inacabada i mal anomenada “cripta”, va ser obra d’Antoni Gaudí. Els monumentals edificis modernistes, de les 270 cases que es van construir, són obra d’altres arquitectes o mestres d’obra: Berenguer (pare i fill), Rubió i Bellver, Espinal o Alemany. Construïda a partir d’una trama reticular en forma de L, la part residencial està separada de la indus-trial per una zona verda. I aquesta zona, els carrers i els altres espais de la colò-nia són l’escenari per a la celebració, a
l’octubre, de la Festa del Modernisme, on s’hi recreen escenes de l’època, amb un motiu diferent cada any.
El Baix Llobregat compta amb restes d’altres exemples on els fabricants desen-voluparen el respectiu projecte paterna-lista i de control social, com els veïnats industrials Bertrand (Sant Feliu) o de Can Rosés (Cornellà). Un veïnat industrial (a diferència de les colònies, no comptaven amb serveis ni era un recinte tancat) és el conegut com “Les cases de Can Bertrand”, a Sant Feliu. Provinent d’una saga manre-sana, Eusebi Bertrand i Serra va aconse-guir en el seu moment la major concentra-ció tèxtil d’Europa, de la qual en formava part, a partir de 1945, la colònia Güell. A tocar de la carretera i en un perímetre ben definit es bastiren naus i habitatges, entre els quals el del director, dos carrers amb 50 cases i onze blocs amb més d’un cente-nar de pisos, construïts entre 1922 i 1925. Al pati interior que formen entre sí hi va intervenir, el 1939, l’arquitecte Josep M. Jujol. Ell va ser el responsable del carac-terístic arc del conjunt. I va ser arquitecte municipal de Sant Joan Despí.
L’altre, té els seus orígens el 1870 quan Josep Rosés i Josep Masriera com-
pren una antiga fàbrica instal·lada en un salt del canal de la Infanta. El 1919 es van construir, a tocar, 34 habitatges de planta i pis, disposats en dues fileres, i cadascun amb un hort que els separava del complex fabril. Actualment, a més d’algunes naus, resta un rengle tot havent-se convertit en un símbol d’habitatge obrer a Cornellà. En aquesta mateixa població s’hi troba un dels grans museus industrials de la comarca. Es tracta del Museu de les Ai-gües, ubicat a la central de bombeig on s’instal·là la Societat General d’Aigües de Barcelona, el 1909. Aquesta central va ser construïda en descobrir-se l’existèn-cia, el 1893, d’aigües artesianes (aquelles que pugen a la superfície pels tubs dels pous pel fet d’estar sotmeses a pressió). El més antic que es conserva data del 1905 i des dels jardins se’n poden obser-var dos, de la dècada de 1930. L’arquitec-tura modernista presideix tot el recinte, projectat per l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch autor, entre altres obres, de l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella. Va projectar l’obra el 1905 i, a més del gran edifici format per tres naus entrellaçades, de maó massís i amb bigues de ferro, i de les cases dels antics treballadors, des-
Can Massallera a Sant Boi de Llobregat és un exemple de patrimoni industrial reconvertit / Turisme Baix
Estiu al Baix 2020
205
taca la xemeneia de 50 metres d’altura. Bona part de la instal·lació original com màquines de vapor, bombes per injectar l’aigua a les canonades, etc. es conser-va al seu lloc en cadascuna de les naus. Els diumenges es fa funcionar una de les màquines de vapor. D’altra banda, el que va ser dipòsit d’equilibri amb capacitat per a 2.000 m3 és un espai polivalent i al centre d’Interpretació de la Central s’hi accedeix des del jardí. El passat industri-al conserva una enorme petja a l’Hospi-talet. La seva proximitat amb Barcelona i, sobretot amb Sants, que havia estat una població pionera en la industrialització, va fer que els fabricants triessin aquest municipi per a bastir-hi les seves instal-lacions. Dos dels exemples més notables que es conserven (de la quarantena d’in-dústries que hi havia a començaments del segle XX) són Can Vilumara i Tecla Sala. Els edificis més antics de la sederia de Can Vilumara, que són dos pavellons i la casa porteria de la fàbrica, daten de 1906, obra de l’arquitecte A. Audet Puig. Mal-grat la humilitat de la construcció, compta amb una notable decoració: el fris de pa-pallones de seda que evoca la dedicació de l’empresa i que ocupa els respiralls; la
utilització del maó com a element deco-ratiu, etc. Les naus de planta rectangular, de maó arrebossat i coberta de dents de serra daten d’una ampliació de 1928. A l’actualitat, les instal· lacions estan desti-nades a un centre d’ensenyament. També destaca una xemeneia de base hexagonal de 60 metres d’altura.
Can Vilumara fou una de les fàbriques de teixits de seda més grans de Catalu-nya. Abans d’aquest emplaçament, la fà-brica estava situada en l’actual plaça de
Francesc Macià de Barcelona, d’on mar-xà en projectar-se la Diagonal. Seguint el corrent de l’època, el 1862 es fundà una caixa d’estalvis per als treballadors. En créixer, s’edificà una seu pròpia: l’actu-al Museu de Cera. La mort primer dels pares i després del marit van portar a Tecla Sala i Miralpeix a dirigir un petit imperi tèxtil en una època en què aquest sector estava dominat per homes. Prove-nia d’una família tèxtil amb diverses fà-
briques que dirigia amb només 22 anys. El 1913 i amb el seu marit, va adquirir la que el 1882 va aixecar l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa a l’Hospitalet, i que seria la més gran. En aquesta fàbrica, d’estil “de Manchester” i que es va bastir aprofitant un molí i un salt d’aigua al ca-nal de la Infanta, s’hi va ubicar la filatura de cotó. Però també comptava amb eco-nomat, servei de dutxes, infermeria, llar d’infants o escola-biblioteca, on també s’ensenyava a brodar. A l’actualitat és un gran centre cultural metropolità que acull diverses entitats, organismes i serveis. Una hipotètica ruta per instal·lacions in-dustrials bé podria acabar (o començar) en una punta del Baix Llobregat: a La Casa de la Telegrafia, al Prat. Situada a la finca La Ricarda, aquesta central telegrà-fica avui museu, fou projectada per Jo-sep Puig i Cadafalch el 1911. Testimoni de l’arribada de la ràdio, és una nau de paraments blancs i coberta de teules ver-melles. S’aixeca sobre una cambra d’aï-llament i ventilació feta amb una estruc-tura de pilars de formigó i voltes de maó. Actualment, és l’únic edifici d’aquestes característiques que es conserva a l’Estat espanyol.
La comarca està plena de restes de colònies que aprofitaven el riu
Centre Jujol - Can Negre
/ Turisme Baix
206
Tasta! BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET
CATALUNYA EN MINIATURA L’alternativa que buscaves per passar un dia diferent i original! Un espai on trobaràs l’únic circuit de maquetes a escala, de Catalunya.
CRIPTA GAUDÍ DE LA COLÒNIA GÜELL La Cripta Gaudí declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el juliol de 2005, està situada dins la Colònia Güell, una colònia tèxtil plena d’edificis emblemàtics.
CAN BARRAQUER, MUSEU DE SANT BOIMuseu Can Barraquer, el nou Museu, ubicat a Can Barraquer, una casa pairal del s. XVII va ser la casa familiar on Rafael Casanova va viure els darrers dies de la seva vida.
MUSEU CAN TINTURÉ Can Tinturé presenta la col·lecció de rajola de mostra de Salvador Miquel, amb la qual cosa esdevé el primer museu monogràfic d’aquest tema al món.
MUSEU DE CERÀMICA LA RAJOLETAUn passeig per l’antiga fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis, coneguda tradicionalment com La Rajoleta, ofereix una visió de la ceràmica catalana.
COVES DE MONTSERRAT – COLLBATÓLa muntanya de Montserrat amaga a les seves entranyes un món subterrani espectacular. D’entre els avencs que foraden la muntanya, destaquen les Coves de Salnitre.
PARC ARQUEOLÒGIC MINES DE GAVÀ Considerat un dels conjunts patrimonials més importants i singulars del nostre país, l’explotació minera s’inicià fa una 6.000 anys, en el neolític. JUJOL A SANT JOAN DESPÍ, CENTRE JUJOL - CAN NEGRE Josep Maria Jujol, normalment conegut per haver col·laborat en les obres més emblemàtiques d’Antoni Gaudí.
CASTELL DE CASTELLDEFELS El castell de Castelldefels, data del segle X, i va ser construït sobre restes ibèriques i romanes. Durant segles va ser utilitzat per la vigilància de la costa.
ESPAIS NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT Els espais naturals del delta del Llobregat són una xarxa d’espais protegits on podràs gaudir de la natura en el seu estat més natural i gaudir de paratges excepcionals.
Castell de Castelldefels
/ Turisme Baix
Una família gaudint del Castell de Castelldefels
/ Turisme Baix
Estiu al Baix 2020
207
208
Tasta! BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET
El Baix Llobregat,
de pel·lícula
Estiu al Baix 2020
209
La comarca s’erigeix com un dels prin-cipals platós de cinema de Catalunya, on l’Hospitalet i el Prat, ocupen el segon i tercer lloc en nombre de rodatges després de Barcelona, respectivament. I es que els municipis metropolitans guanyen pes com a localitzacions de cinema, publici-tat i televisió.
Bollywood en L’HospitaletLa Plaça Europa de l’Hospitalet és l’ori-gen i final de les principals sessions de gravació i fotografia per publicitat de Ca-talunya. Seat, Audi, Yamaha, Samsung o Cofidis són algunes de les marques que l’últim any han aprofitat la ‘City’ de l’Hospitalet, el conglomerat d’edificis alts i moderns a la Gran Via, per simular un lloc modern i en ebullició empresarial.
També en l’àmbit de pel·lícules hi tro-bem diferents generes com l’índia “Idda-rammayilatho”, del director Puri Jagan-nadh, al més pur estil Bollywood, que va tenir com a escenari les places d’Europa, a la Gran Via, la de l’Ajuntament al barri Centre, i el carrer Francesc Macià, a més de la Rambla Just Oliveras. L’Hospitalet també va acollir fa uns anys la produc-ció del quart lliurament de la terrorífica REC4, de Jaume Balagueró, a més de “Asmodexia”, de Marc Carreté; El Club, de Lluís Segura, “El cadàver d’Anna Fritz”, d’Héctor Hernández, i “Urban Street”, de Marcelo Zambrano.
Anacleto, agente secreto, de Javier Ruiz Caldera, va ser rodada al barri de Bellvitge, per exemple, donant-li una característica especial als barris més rei-vindicatius de l’àrea metropolitana per aconseguir el glamour del cel·luloide. A més, el camp de futbol de l’Hospitalet és el segon camp del Barça; de fet, els anuncis que veiem a la televisió del FC Barcelona on surt Messi, estan rodats a l’Hospitalet i no al Camp Nou. Per què? És molt més fàcil de filmar i no es nota la diferència amb l’estadi barceloní. Tam-bé s’han rodat a la ciutat pel·lícules com REC de Jaume Balagueró i Paco Plaza, la gran majoria de gags dels programes de TV3 Polònia i Crackòvia, la sèrie Com si
pens dirigit per Guillem Morales.Ja sabem que Woody Allen acostuma
a utilitzar espais reals per rodar les seves pel·lícules. En el film “Vicky Cristina Barcelona”, que, per cert, és on va néixer l’amor de la parella del cinema espanyol més internacional: el de Penélope Cruz i Javier Bardem, la pel·lícula es va recrear en una casa d’Esplugues dels anys sei-xanta del prestigiós arquitecte Federico Correa, que Woody Allen va emprar per al rodatge d’escenes d’interior. En la cin-ta és l’habitatge-taller durant un temps de Maria Elena (Penélope Cruz) sent resi-dència i espai creatiu, la Masia Can Car-gol, situada al carrer Montserrat. També podem veure altres llocs del Baix que apareixen a la cinta, aquest cop més de passada, l’aeroport del Prat quan Vicky (Rebecca Hall) i Cristina (Scarlett Jo-hansson) arriben a la ciutat de Barce-lona hi apareix l’aeroport, la terminal B del Prat.
A més, cal recordar que a Esplu-gues van treballar també altres grans estrelles del setè art, com Edward G. Robinson, Janet Leigh, Robert Tay-lor, Anita Ekberg, Klaus Kinski o Broderick Crawford.
“Tengo ganas de ti” a Sant BoiUnes escenes com les de la benzinera Oasi de Sant Boi, on es va rodar l’esce-
na on Mario Casas (Hache) i Clara Llac (Gin) es coneixen i comen-cen el seu tòrrid amor a la pel-lícula “Tengo ganas de ti”; la se-
gona part de “Tres metres sobre el cielo”, que també es va rodar, a més de a Barcelona a L’Hospitalet, Sant Boi i El Prat.
A “Lo jardí de les raons perdudes” també hi ha imatges de Sant Boi, en aquesta ocasió eN l’exterior del mani-comi, com a “Lunas de Metal”, llarg-metratge independent del santboià José María Fernández o la pel·lícula ‘An-goixa’ (1987) del director Bigas Luna
i rodada a l’Ateneu Santboià, de Sant Boi de Llobregat, amb Zelda Rubinstein i Michael Lerner. Premi Sant Jordi a la millor pel·lícula espanyola i Premi Goya als millors efectes especials.
Marina Serrano Pérez fos ahir o el documental que s’està gra-vant aquest mes de juliol a Collblanc so-bre la vida d’Ernest Lluch.
Hollywood en Esplugues“Pistoleros de Arizona” o “Crónica de un atraco” són algunes de les pel·lícules de l’oest que es van rodar durant els anys 60 i 70 en el poblat conegut com Esplugas City, un gran plató que van construir els Estudis Ci-nematogrà-fics Balcázar a Esplugues de Llobregat. O el film “Le llamaban Cala-midad” (Alfonso Balcázar, 1973), on el poblat es va incendiar, però aquesta vegada no era ficció, sinó que es va cremar de debò aprofitant que s’anava a abando-nar. No obstant això, l’historial cinemato-gràfic de Esplugues no finalitza aquí. En els últims anys ha estat escenari d’altres histò-ries, com “L’habitant incert”, un film de sus-
210
Tasta! BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET
L’INCREIBLE CARTELLERA
2020
TenetAcció/Suspens
Després d’aconseguir superar una difícil prova, un home (John David Washing-ton) tindrà una important missió: evitar una nova amenaça molt més perillosa que la tercera guerra mundial. Un thri-ller d’acció i misteri ambientat en el món de l’espionatge internacional, dirigit per
A les estrenes de les pròximes pel·lícules veurem grans propostes, des de Soul, en animació, la Purga 5, en el gènere de terror amb noves
morts o a Tom Cruise acomiadant-se de James Bond i saludant de nou a Top Gun Maverick respectivament. En els propers mesos podrem trobar
una gran varietat de gèneres i estrenes als cinemes. T’ho perdràs?
Minions: L’origen de GruComèdia/Animació/Infantil
Continuació de les aventures dels Minions, en les quals descobrirem com va ser l’inici de la seva relació amb Gru. Coneixerem a un jove Gru, decidit a ser un malvat, co-metent les seves primeres entremaliadures al costat dels seus fidels seguidors, els mi-nions, sempre disposats a sembrar el caos.
10 DE JULIOL
17 DE JULIOL
Christopher Nolan i protagonitzat per John David Washington, Robert Pattin-son i Elizabeth Debicki, entre d’altres.
Top Gun: MaverickAcció/Drama
Després de trenta anys, Tom Cruise torna a posar-se la bomber de pilot per a ressus-citar l’esperit de Top Gun. A Pete ‘Mave-rick’ Mitchell (Tom Cruise) el requerei-xen com a instructor de vol per formar a una nova generació de joves pilots a l’acadèmia de pilots de combat Top Gun. Aquesta pel·lícula és la seqüela de Top Gun: Idolos de l’aire (1986), mític film dels anys 80 dirigit per Tony Scott.
Padre no hay más que uno 2. La llegada de la suegra
Comèdia/FamíliaLa pel·lícula dirigida per Santiago Segu-ra, després del gran èxit de la primera pel-
Estiu al Baix 2020
211
lícula ‘padre no hay más que uno’ llança la segona part. Després de l’experiència al capdavant de la seva llar i coneixent autènticament als seus fills, Javier, el “pare-encunyat”, ha d’enfrontar-se a un nou repte familiar.
24 DE JULIOL
MulanAventura
Esperada producció Disney d’acció dirigi-da per Niki Caro. El guión ja es conegut: l’emperador xinès emet un decret que exi-geix que cada llar ha de reclutar un home per lluitar amb l’exèrcit imperial a la guer-ra contra els Hunos. Per salvar el seu ancià pare d’aquest deure, la seva única filla Mu-lan es fa passar per soldat i pren el seu lloc. La jove se sotmetrà a un dur entrenament fins a ser mereixedora de l’estima i de la confiança de la resta del seu esquadró.
Jungle CruiseAventura
Principis del segle XX. Frank (Dwayne Johnson) és un capità de vaixell que porta per la selva a la científica Lily Hough-ton (Emily Blunt) i al seu germà (Jack Whitehall). S’endinsen en una missió per a trobar un arbre místic que podria tenir poders curatius, trobant-se amb tota clas-se d’aventures, dificultats, animals sal-vatges i altres contratemps.
AntebellumSuspens/Terror
Verónica es troba tancada en una realitat horrible i ha de descobrir el complicat misteri darrere de tot, abans que s’esgoti el temps i sigui massa tard si vol aconse-guir escapar.
Une belle équipeComèdia
Aquesta comèdia francesa explica la història d’un equip de futbol d’una pe-tita ciutat. Després d’una baralla queda completament desqualificat fins a la fi-
nal i l’única oportunitat que té l’equip de sobreviure és crear un equip format úni-cament per dones i així poder finalitzar el campionat. Aquesta situació canviarà totalment la vida de les famílies i alterarà els codis establerts a la petita comunitat.
31 DE JULIOL
MorbiusDrama/Acció/Ciència-ficció
Ambientada en l’univers de Spider Man, se centra en un dels seus malvats més icò-nics, Morbius. Aquest Spin-off en el qual coneixerem a Michael Morbius (Jared Leto), un bioquímic que intenta curar-se després de sofrir una malaltia estranya a la sang. A l’intentar curar-se i fallar es converteix en vampir. El film el produ-eixen els responsables de Spider-Man: Homecoming (2017), Venom (2018) i Spider-Man: Lluny de casa (2019).
Un barrio de Nova YorkMusical/Romàntic/Drama
En el barri de Washington Heights a Manhattan, Usnavi de la Vega (Anthony Ramos) s’enfronta a la difícil decisió de tancar el seu negoci i tornar a República Dominicana. Però ell té un somni, i en-cara que aconseguir-lo és difícil, demos-trarà que ni ell ni els seus veïns de The Heights són invisibles.
7 D’AGOST
SoulAnimació/Aventura
Una producció dels estudis Pixar i Disney després del revés (Inside Out) (2015) i Up (2009), tornen a recórrer aquest camí ara amb una ambició encara més profunda: dels sentiments passem directament a l’ànima. T’has preguntat alguna vegada d’on vénen els teus som-nis, la teva passió, els teus interessos? Joe Gardner és un mestre de música, la veritable passió de la qual és tocar jazz. Però, quan li arriba l’oportunitat que porta buscant tota la seva vida, sofreix
212
Tasta! BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET
un accident que el transporta a un lloc on es veu obligat a pensar què significa realment tenir ànima.
Escape Room 2Suspens
La continuació de l’èxit “Escape Room”, en el qual Zoey i Ben van resultar ser els únics supervivents del maquiavèl·lic joc posat en marxa per la companyia Minos en el qual els participants havien de des-lliurar-se d’enigmes a les habitacions. No obstant això, el perill no ha acabat per a ells. La parella planeja viatjar a la seu de Minos per tractar de destapar les matances que la indústria està duent a terme. Per a això, hauran de viatjar en un avió que compta amb una prova l’índex de supervivència de la qual està entorn del 4%.
21 D’AGOST
Cazafantasmas: Más alláComèdia
Una família torna a la seva casa en una petita ciutat i descobreix quelcom que no esperava trobar allà. Quan una mare soltera (Carrie Coon) i els seus dos fills (Finn Wolfhard i Mckenna Grace) arri-ben a un petit poble, comencen a desco-brir la seva connexió amb el llegat secret que va deixar el seu avi i els Cazafantas-mas originals.
4 DE SETEMBRE
Monster HunterAcció/Fantasia
Un equip militar de les Nacions Unides cau en un portal a una dimensió alterna, on els humans lluiten contra monstres ge-gants. La tinent Artemis (Milla Jovovich) i els seus lleials soldats, s’enfrontaran a una batalla desesperada per sobreviure. Allà hauran de derrotar a un gran perill per a la Humanitat: una sèrie d’enormes monstres amb increïbles poders, dispo-sats a destruir-ho tot al seu pas.
11 DE SETEMBRE
Expedient Warren: Obligat pel dimoni
TerrorTercer lliurament de la saga de terror ‘The Conjuring ‘en la qual tornen el matrimoni format per Ed (Patrick Wil-son) i Lorraine Warren (Vera Farmiga). Aquesta vegada els investigadors d’allò paranormal s’enfrontaran a un cas que els portarà a esgarrifosos llocs que mai abans havien vist. El tercer lliurament trencarà el patró dels primers en els quals una possessió sobrenatural plana sobre una llar posant a la seva família en perill.
2 D’OCTUBRE
Venom 2Acció/Fantasia
Retorn de Eddie Brock (Tom Hardy), l’astut periodista i reporter que esta-bleix una simbiosi amb un ens aliení-gena que li ofereix superpoderes, però l’ésser s’apodera de la seva personalitat i el torna pervers i adquireix els poders del simbiont Venom. Aquesta seqüela de Venom (2018) reprén el personatge de Marvel creat per David Michelinie i Todd McFarlane.
6 D’OCTUBRE
El verano que vivimosDrama
Ens trobem a l’any 1998, Isabel una jove estudiant de periodisme es veu obligada a realitzar les seves pràctiques en el diari d’un petit poble costaner gallec. En arri-bar, vol posar-se a la feina al més aviat possible i convertir-se en una autèntica periodista. Però desafortunadament, la tasca d’Isabel consisteix a escriure les esqueles que arriben a la redacció i la jove periodista s’adona que aquest tre-ball podria portar-la a una recerca a gran escala amb una història d’amor impossi-ble com a protagonista.
14 D’AGOST
Estiu al Baix 2020
213
Amb el bon temps, la gent surt al carrer,...
I els nostres busos no han deixat de ser-hi!PUBLICITAT ALS AUTOBUSOS BAIX LLOBREGAT - BARCELONAIdeal per a campanyes de proximitat
Comuniqui a través dels nostres autobusos, la millor manera de publicitar-se.
[email protected] | 93.689.27.64 www.publicidadexterior.cat
TRUCA’NS I INFORMA’T
OFERTA ESPECIAL
3 mesos
publicitat Standard
450€ARA NOMÉS PER
350€al mes*
*no inclou els vinils