L’ESCOLA PITAGÒRICA

P I TÀ G O R E S

Fundador de l’escola pitagòrica Va naixer a Samos (572 a. C) Va escoltar a: Ferécides el sirià, Anaximandre

de Milet i Zoroastre Als quaranta anys, cap al 532, fugint de la

tirania de Polícrates, va emigrar a Itàlia, establint-se en Crotona i fundant allí la famosa Escola.

I N T R O D U C C I Ó

Pitagorisme: moviment metafísic, filosòfic, científic i religiós. (Segle V a. C)

Comunitat tancada: - Regles comunes de vida - Mateixes Idees sobre l’ànima i la societat.

Associació pitagòrica: Tenia un element central religiós en el culte d'Apol·lo. El seu fi era la purificació de la vida present amb vista a la vida futura que esperaven.

I N T R O D U C C I Ó

Pot ser presa per un partit polític per portar unida a eixa forma de vida una doctrina política i perquè l'antic pitagorisme va intervindre en política.

Es castigava la culpa de divulgar la doctrina pitagòrica; no existixen escrits clarament pitagòrics.

- El pentagrama (estrela de cinc puntes) va ser un important símbol religiós usat pels pitagòrics, que ho denominaven «salud».

P E N TA G R A M A

El nombre 1 per als pitagòrics simbolitzava la raó, ja que no admet divisió.

El nombre 2 simbolitza l’opinió,perquè transmeteix divergències, la feminitat i la terra

El nombre 3 simbolitza la santitat ,és un nombre místic creuen els pitagòrics perquè té principi,mitjà i fi, i simbolitza al seu torn la masculinitat

El nombre 4 representarà la justícia, és un número quadrat representant l’igual per l’igua

T E T R A K M A

El nombre 5 representa la suma del 2 ( la feminitat ), i del 3 la masculinitat, per tant ,el matrimoni.

El 6 és el nombre de la creació, és el nombre perfecte perque 6=1+2+3

El 10 (tetractys) és el més sagrat de tots perque representa el nombre del Univers

T E T R A K M A

A S P E C T E S M Í T I C S

  El renaixement religiós havia tornat el poder de l'ànima i que el seu vigor perdura després de la mort.

Per a Pitàgores, la vida que seguix a la present no és la verdadera i més intensa vida. 

L'ànima és el més alt, presoner en el cos.  

L'ànima va prenent els més distints cossos de totes les coses que hi ha en el cosmos. La forma més alta de l'ànima són els astres, i trobem també la doctrina del parentiu de l'ànima amb la substància dels astres.

L'ànima és eterna per ser semblant als astres, i té en ells el seu verdader domicili.

A S P E C T E S M Í T I C S

L'ànima decideix la classe de cos en què va a introduir-se.

Per tant les ànimes podien reencarnar-se en forma de sers vius distints de l'home.

La metamorfosi de l'ànima es realitza per necessitat, però és de lliure decisió.

És tasca de l'home comportar-se de tal manera que puga tornar a nàixer en una forma més elevada. El concepte de puresa és una peça mestra de la vida pitagòrica.

L E U C I P O S'ignora la seua vida, i s'ha arribat a dubtar

de la seua existència.

Va formular les primeres doctrines atomistes.

Se li atribuïx la fundació de l'atomisme mecanicista: la realitat està formada per partícules infinites, indivisibles, de formes variades i sempre en moviment.

D E M Ò C R I T

L'ètica es basa en l'equilibri intern, aconseguit per mitjà del control de les passions pel saber i la prudència, sense cap idea de justícia o de naturalesa que se sostraga a la interacció dels àtoms en el buit.

El plaer ha de triar-se i el dolor, evitar-se.

Doctrina atomista: univers constituït per innumerables àtoms substancialment idèntics, indivisibles, eterns i indestructibles.

L’ AT O M I S M E

 S'explica per mitjà de raonaments lògics.

Els àtoms són eterns, indivisibles, homogenis, incompressibles i invisibles. Els àtoms es diferencien només en forma i grandària.

Les propietats de la matèria varien segons l'agrupament dels àtoms

P L AT Ó

Plató no va conéixer Pitàgores , sinó que el que sap d'ell és per part escola pitagòrica.

Plató va ser influenciat per l'escola pitagòrica sobretot en tres de les seues teories.

Pitàgores, igual que Plató pensen que la teoria sobre l'ànima està influenciada per la religió òrfica. El cos era una presó per a l'ànima, que haurà d'alliberar-se i purificar-se per mitjà del coneixement.

Coneixement discursiu (diánoia): Com a exemple del grau inferior Plató pensa en l'aritmètica o en la geometria. En ambdós es partix sempre d'hipòtesis o pressuposicions i es necessita (pensa Plató) de símbols sensibles. La matemàtica procedix segons un tipus de raonament que podríem denominar "hipotético-deductivo", és a dir, se'n va de la

hipòtesi a la conclusió per mitjà de deducció.

Coneixement o intel·ligència pura (nous): La superació de la diánoia s'aconseguix en la dialèctica considerada com la "culminación de totes les ciencias".

P L AT Ó

Alguns historiadors criden a l'aritmètica pitagòrica "aritmogeometría", perquè expressaven els nombres en forma de figures geomètriques, els nombres "poligonals", que donen lloc a sèries com els nombres triangulars (3, 6, 10, 15...) , els nombres quadrats(4, 9, 16, 25...) , els nombres pentagonals (5, 12, 22, 35...) , els nombres hexagonals (6, 15, 28,

45...) i així successivament.

P L AT Ó