lithodora 2013

LithodoraNovetats Botàniques de la Garrotxa

Delegació de la Garrotxa de la Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història NaturalInstitució Catalana d’Història Natural

20132013

Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural

Lithodora, Novetats Botàniques de la Garrotxa, 2013Consell de Redacció: Miquel Campos, Antònia Caritat, Joan Font García, Helena Guasch, Esteve llop, Xavier Oliver, Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio, Andreu Salvat i Josep Vila.

Secretaria de redacció: Xavier Oliver, delegació de la Garrotxa de la ICHN

Responsable d’imatge: David Vilasís, delegació de la Garrotxa de la ICHN

© Els autors de les dades i notes© de l’edició, la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural

Data de publicació: novembre de 2015

Han col·laborat en la redacció i elaboració d’aquest número de Lithodora:Jordi Artola, Ferran Bravo, Miquel Campos, Antònia Caritat, Francesc Casañas, Beth Cobo, Silvia Castro, Joan Font García, Montse Grabolosa, Esteve Llop, Xavier Oliver, Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio, Bernat Perramon, Xavier Pujol, Andreu Salvat, Joan Serra, Jordi Vayreda, Josep Vila, Josep Vilar, David Vilasís, Neus Villegas i Jordi Zapata.

Fotografi a de la portada: Lobaria pulmonaria, espècie amb poques localitats a Catalunya, considerada Vulnerable (ICHN, 2010) i protegida a Catalunya (Generalitat de Catalunya, 2015), amb dues localitat a la Garrotxa. Autor: Xavier Oliver

Dipòsit Legal: GI-1686-2007

ISSN: 2013-696X (edició digital); 2013-6951 (edició impresa)

Maqueta: original d’Albert Beltran, adaptat per Trias i Associats i Xavier Oliver

Impremta: Gràfi ques Garrotxa.

Revista de periodicitat anual i edició reduïda per als socis de l’entitat i per entitats i centres de recerca i documentació. També consultable a la pàgina web de l’entitat (htt p://ichngarrotxa.iec.cat).

Les col·laboracions en la revista s’hauran d’elaborar seguint les instruccions que consten en les fi txes corresponents (fi txa descriptiva de projecte i de citació de la pàgina web de l’entitat). La documentació haurà de ser lliurada abans del 25 de març de cada any, per correu electrònic a l’adreça [email protected].

Aquesta obra és d’ús lliure, però està sotmesa a les condicions de la llicència pública de Creative Commons. Es pot redistribuir, copiar, i reutilitzar, sempre que no hi hagi afany de lucre i que s’hi facin constar els autors de les dades i de l’edició. Aquesta autorització és sens perjudici dels drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per la llei. Es pot trobar una còpia completa dels termes d’aquesta llicència a l’adreça htt p://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/legalcode.ca.

Presentació 3

Seguiment d’espècies amenaçades 6

Botànics i entitats de recerca 8

Projectes de recerca 9

Llibres, articles, papers... 13

Troballes destacables 16

Síntesi meteorològica 18

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

2

C. Fontanella, 317800 OlotA/e: [email protected] A/I: htt p://ichngarrotxa.iec.cat www.facebook.com/ichngarrotxa

Índex

Lithodora, Novetats Botàniques de la Garrotxa, 2013 ISSN: 2013-696X (edició digital); 2013-6951 (edició impremta)

2013, la recerca botànica a la Garrotxa en crisi

L’any 2013 la recerca que s’ha desenvolupat en l’àmbit botànic a la comarca s’ha resentit de la crisi i ha baixat signifi cativament en pràcticament tots els aspectes si els comparem amb l’any 2012 quan ja la recerca començava a afl uixar a la comarca (primera gràfi ca): 4 projectes menys en execució, especialment manquen nous projectes, 4 entitats i 4 persones menys fent recerca, hi ha hagut 9 referències menys, especialment les publicades (6 menys). Només s’ha incrementat el número de seguiments (5 més).

L’àmbit més treballat en quant a projectes de recerca és fl ora vascular amb el 53% dels projectes, seguit a distància per ecologia (11%), vegetació (11%), briòfi ts (7%), líquens (7%) i agricultura (7%). Tanca la llista els fongs (4%) i no es desenvolupa cap projecte sobre algues.

De projectes cal destacar el “Catàleg de líquens de la Garrotxa”, que permetrà fer una primera diagnosi de la diversitat d’aquest grup a la comarca. També cal destacar el “Projecte LIFE Taxus” (htt p://www.taxus.cat/) amb una incidència important a la comarca, i el “Banc de llavors de la Garrotxa d’espècies amenaçades”. En la següent gràfi ca es torna a evidenciar la manca de recerca en els grups tradicionalment menys estudiats i dels quals manquen més dades: algues, fongs i briòfi ts.

Presentació

3


Se segueix treballant en els 5 catàlegs comarcals elaborats anteriorment (fl ora vascular, fl ora amenaçada, comunitats vegetals i briòfi ts), i se n’afegeix un cinquè, el de líquens, amb 8 espècies noves per a la comarca. Com altres anys, els grups menys treballats han estat els fongs, aquest amb una espècie nova per a la comarca, i briòfi ts i algues.

Només hi ha dues novetats de fl ora vascular, una d’autòctona i una altra d’al·lòctona, malgrat que en aquest àmbit no s’ha deixat de prospectar. Les poques novetats de fl ora vascular indiquen que l’esforç dedicat a l’elaboració de l’atles de la fl ora vascular de la Garrotxa,fa que cada vegada sigui més difícil trobar espècies noves per a la comarca, i que només apareguin novetats quan es treballa en grups més d’especialista com Hieracium, Rubus i Festuca.

L’any 2013 es van generar 39 referències, 10 menys que el 2012, de les quals 13 han estat publicades (11 articles i 2 llibres). Els Annals 6 amb els articles de les comunicacions del seminari sobre el patrimoni natural de la Garrotxa de l’any 2012 aporta quatre articles de botànica. També cal destacar la recuperació de documents inèdits, fruit d’una major activitat en programes de seguiments d’espècies i memòries de projectes i d’assessorament, o al menys en l’elaboració de memòries, molt important per deixar registres de les tasques fetes. En canvi l’any 2013 només es van presentar cinc comunicacions en jornades i congressos, 10 menys que el 2012, i el número d’autors de les referències ha baixat respecte l’any 2012 de 49 a 40.

Presentació

4


Com a referències destacables per a la comarca citem els dos articles sobre líquens de fagedes, l’article sobre genètica i conservació de Dichoropetalum schott ii i els programes de recuperació i conservació de diferents espècies amenaçades de fl ora de la Garrotxa.

Quant a entitats i persones que participen en els projectes i seguiments cal esmentar que es manté el paper destacat d’entitats i persones de la comarca, que des del 2005 desenvolupen gran part de la iniciativa de la recerca botànica a la Garrotxa.

En canvi, els grans centres de recerca responsables de projectes més especialitzats i més complexes, i capaços de donar un assessorament de suport imprescindible a altres entitats, mantenen la tendència de reduir la seva activitat a la comarca fruit de la crisi actual. Seria important no perdre projectes d’aquests grans centres de recerca ja que són els únics que poden garantir una recerca amb la participació d’una gran amplitud d’especialistes i assumir projectes de certa envergadura i complexitat.

També cal destacar que malgrat el número important de projectes en els quals s’ha treballat enguany, molts projectes ja han acabat les fases de recerca i de tractament de les dades, i actualment, ja sense fi nançament en la majoria dels casos, hi consten encara perquè estan generant publicacions. De continuar sense la incorporació de nous projectes es preveu una davallada important d’aquest indicador que encara es manté per inèrcia i amaga la magnitud de la davallada de la recerca.

Presentació

5


Actualment a la Garrotxa es fa seguiment de 56 espècies de fl ora amenaçada amb l’ob jectiu de detectar evolucions i possibles problemàtiques.

En el cas d’impactes o amenaces o de detectar evolucions negatives es realitzen o promouen actuacions de conservació.

Com a indicador del Programa de Seguiment i Conservació de la fl ora amenaçada de la Garrotxa presentem 8 d’aquestes espècies de les quals en fem valoració de com evolucionen.

Per donar una idea de les tendències de cada tàxon, per una banda s’indica en percentatges l’evolució anual respecte a l’estat de la població l’any anterior, però també s’esmenta l’evolució des de que es va iniciar el seguiment.

Gràficament s’expressa la tendència general de la població amb fletxes vermelles si empitjora ràpidament, taronges si ho fa lentament, un cercle verd si es manté més o menys estable, fl etxes verd clar si millora lentament, i fl etxes verd fosc si millora de manera important.

El paràmetre que s’utilitza per fer el seguiment (en percentatge) depèn de cada espècie: número d’individus, d’individus reproductors o de ramets, superfície d’ocupació, o número de rodals del tàxon.

Caltha palustris L.Evolució anual: 60.9%.Evolució des del 2003: 15.5% Una sola localitat a la zona volcànica que està disminuïnt ràpidament la població, entre altres causes per dessecació de zones humides. Ja s’ha perdut 1 altra localitat. Protegida i considerada localment en estat crític (CR).

Seguiment d’espècies

amenaçades

Mannia fragans (Balb.) Frye & L. Clark

Evolució anual: 99.8%Evolució des del 2010: 99.9%Amb una sola localitat a la península Ibèrica, aquesta hepàtica manté la seva població estable malgrat les nombroses amenaces. Protegida i considerada en estat crític (CR) a la Garrotxa, Catalunya i Espanya.

Isopyrum thalictroides L.

Evolució anual: 103.5%.Evolució des del 2012(1): 103.5% Aquesta ranunculàcia evoluciona favorablement en una de les cinc localitats de la Garrotxa gràcies a la vigilància i millora del seu hàbitat. Protegida i considerada en perill (EN) a la Garrotxa.

6

Dryopteris remota (A. Braun ex Döll) DruceEvolució anual: 76.2%Evolució des del 1985: 228.6%Una sola localitat a Catalunya, que havia reduït dràsticament la població per la presència de bestiar. Millora amb la protecció del seu hàbitat i reproducció ex situ. Protegida i considerada en perill (Catalunya i Espanya).


1 Enguany només dades d’una de les cinc localitats d’Isoyrum thalictroides

2 La població de Dichoropetalum schott ii no es va censar el 2012 ja que tot l’hàbitat va ser afectat per bestiar domèstic i senglar, i molts exemplars van quedar mig desarrelats o soterrats i es va haver d’esperar un any a com evolucionava.

Glandora oleifolia (Lapeyr.) D.C.ThomasEvolució anual: 97.2%Evolució des del 2004: 92.5%Amb una sola localitat al món que està reduint la seva població lentament per l’expansió del bosc. Protegida i considerada com a vulnerable (Garrotxa, Catalunya i Espanya).

Polygala vayredae Costa.

Evolució anual: 100%Evolució des del 1985: 70%Endemisme garrotxí amb una sola localitat al món que redueix lentament la seva població per l’expansió i tancament del bosc. Protegida i considerada vulnerable (Garrotxa, Catalunya i Espanya).

7

Dichoropetalum schottii (Bess.) Pimenov & KljuykovEvolució anual: s.d.(2)

Evolució des del 2001: 80.2%Amb una sola localitat a la península Ibèrica els ramats i el senglar han afectat greument la població. Protegida i considerada en estat crític (Garrotxa, Catalunya i Espanya).

Cheilanthes maderensis LoweEvolució anual: 99.6%.Evolució des del 2004: 214.3% Amb només tres localitats a la comarca, manté la població estable, gràcies al manteniment i recuperació del seu hàbitat, els murs de pedra seca. Protegida i considerada a la Garrotxa en estat crític (CR).

Seguiment d’espècies

amenaçades


Botànics i entitats de recerca

Persones, entitats (codis de projectes i seguiments que executen)

Tomàs Admetlla, CAR GX (A25)Xavier Béjar, DG ICHN (A11, A14, A16, B15, B24, B30)Maria Bonfill, particular (A16)Cèsar Blanché, BioC-UB (A6)Jaume Boixadera, SARA-DAR (A26)Jesus Bonada, CAR GX (A25)Maria Bosch, BioC-UB (A6)Aristides Brandi, CAR GX (A25)Ferran Bravo, CAR GX (A25)Montserrat Brugués, UAB (A4-5, A14, B16, B19, B21)Jordi Camprodon, CTFC (A10)Pedro Cano, DAAM (A27)Joaquim Carbó, AMJC (A1)Carlos Miguel Carbonell, DG ICHN (A16)Antònia Caritat, DG ICHN, UdG (A10)Pere Casals, CTFC (A8, A10, A14, B26)Jesus Casanova, CAR GX (A25)Sílvia Castro, UC (A7-8, A14, B26)Montserrat Corominas, particular (A11, A14, A16, B30)Rosa Maria Cros, UAB (A4-5, A14, B16, B19, B21)Francesc Domenech, CAR GX (A25)Francesc Domingo, IRTA Mas Badia (A26, A27)Victoria Ferrero, UVG (A7)Joan Font García, UdG (A13, A14, A18, B12)Josep Hernàndez, ICHN (A11, A14, A16, B22)David Guixé, CTFC (A10)Esteve Llop, UB (A2-3)Mike Lockwood, DG ICHN (A14, B15, B24)Jordi Lòpez-Pujol, BioC-IBB (A6)JoÃo Loureiro, UC (A7)Maria Manent, particular (A16)Sílvia March, APREN (A12, A14, A19, B17)Mª Carmen martinell, BioC-UB (A6, A14)Sergi Massó, BioC-UB (A6)Julià Molero, BioC-UB (A6)Sebastià Monforte, CAR GX (A25)Joan Montserrat, PNZVG (A24)Luis Navarro, UVG (A7)Xavier Oliver, DG ICHN (A3-5, A8, A11, A13-16, A18-23, B1-14, B16-21, B23, B25-29)Anna Papió, UdG (A13-14)Diana Pascual, CREAF (A25)Eduard Pla, CREAF (A25)Marga Plaza, particular (A16)Miquel Àngel Pérez-de-Gregorio, AMJC (A1)Bernat Perramon, PNZVG (A26-28)Xavier Pujol, SIGMA (A13-14, A17-18, A26, B11-12)Javiera Rakos, particular.Ana Isabel Ríos, CTFC (A7, A10, A14, B26)Albert Rosselló, IRTA Mas Badia (A26)Ana Rovira, BioC-UB (A6)Elena Ruiz, UAB (A4-5,A14, B16, B19, B21)Andreu Salvat, APREN (A12, A14, A19, A28, B17)Paulo Silveira, UA (A7)Joan Simón, BioC-UB (A6)

8

Andreu Taberner, DAAM (A27)Xavier Teixidor, CAR GX (A25)Beatriu Tenas, DG ICHN (A14, A21)Fran Trabalon, CAR GX (A25)Lluís Vila, DAAM (A27)David Vilasís, DG ICHN (A14)Neus Villegas, particular (A9, A11, A15)Jordi Zapata, DG ICHN (A3, A14)

Entitats que realitzen recerca

AMJC: Associació Micològica Joaquim Codina (A1)APREN: Aprèn Serveis Ambientals (A12, A14, A19, A28, B17)BioC-UB: Equip de Biologia de la Conservació de Plantes-Facultat de Farmàcia (A6)BioC-IBB: Equip de Biologia de la Conservació de Plantes-Institut Botànic de Barcelona (A6)CAR GX: Cos d’Agents Rurals, La Garrotxa (A25)CREAF-UAB: Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (A25)CTFC: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (A8, A10, A14, B26)DG ICHN: delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural (A3-5, A8, A11, A13-16, A18-23, B1-30)IRTA: Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (A26)PNZVG: Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (A12, A14, A19, A26-28)SIGMA: Consorci de Medi Ambient i Salut Pública del Consell Comarcal de la Garrotxa (A13-14, A17-18, A26, A28, B11-12)UAB: Universitat Autònoma de Barcelona (A4-5, A14, A25, B16, B20, B21)UB: Universitat de Barcelona (A1-3)UC: Universidade de Coimbra (A7)UdG: Universitat de Girona (A4, A11, A13-14, A18)UVG: Universidade da Vigo (A7)

L’any 2013 van participar en projectes de recerca botànica a la Garrotxa 16 entitats i 61 persones.

El nivell de participació ha estat divers, des de promoure i portar endavant els projectes fi ns a la col·laboració més puntual aportant dades.

Probablement h i ha altres persones, entitats i projectes dels quals no hem tingut oportunitat de conèixer la seva tasca.

Al costat de cada persona consten les sigles de l’entitat en la qual ha realitzat recerca i els codis dels projectes i seguiments en els quals ha participat.

Lithodora, Novetats Botàniques de la Garrotxa, 2013 ISSN: 2013-696X (edició digital); 2013-6951 (edició impremta) 9

Projectes de recerca

Llista de projectes en els quals s’ha treballat l’any 2013 (entre parèntesi s’esmenta el número de la revista on es pot consultar la fi txa)

A) Projectes de Recerca1. Biodiversitat micològica de Catalunya (Lithodora 2006)2. Aplicació de la diversitat liquènica com a indicadora de la qualitat ambiental de les fagedes de la

Garrotxa (Lithodora 2011)3. Catàleg dels líquens de la Garrotxa 4. Briòfi ts de la Garrotxa (Lithodora 2006)5. Seguiment de l’única localitat de Mannia fragans de la península Ibèrica (Lithodora 2010)6. Biologia reproductiva i diversitat genètica de Dichoropetalum schott ii (Lithodora 2008)7. Biologia de Polygala vayredae (Lithodora 2006)8. El tancament del bosc disminueix el potencial reproductiu de l’endemisme pirenaico-oriental

Polygala vayredae Costa a la Alta Garrotxa (Lithodora 2010)9 Els esbarzers (Rubus sp. pl.) de la Garrotxa (Lithodora 2007)10. Projecte LIFE Taxus (Lithodora 2013)11. Atles de fl ora vascular de la Garrotxa (Lithodora 2009)12. Seguiment i conservació d’Oplismenus undulatifolius i Isopyrum thalictroides al PNZG (Lithodora

2006)13. Programa de conservació de Dryopteris remota (A. Braun ex Döll) Druce (Lithodora 2012)14. Seguiment i conservació de fl ora amenaçada de la Garrotxa (Lithodora 2006)15. Llista vermella de fl ora vascular de la Garrotxa, 2009 (Lithodora 2010)16. Atles d’orquídies de la Garrotxa (Lithodora 2008)17. Banc de llavors de la Garrotxa d’espècies agrícoles (Lithodora 2006)18. Banc de llavors de la Garrotxa d’espècies amenaçades (Lithodora 2013)19. Seguiment i control de fl ora invasora de la Garrotxa (Lithodora 2006)20. Mapa de fl ora invasora de la Garrotxa (Lithodora 2007)21. Projecte de Conservació i recuperació de la roureda humida de roure pènol Isopyro-Quercetum

roboris de la Moixina, 2012. (Lithodora 2012)22. Cartografi a 1:5.000 i tipifi cació dels prats d’anuals de la Garrotxa (Lithodora 2011)23. Catàleg d’Espais d’Interès Botànic de la Garrotxa (Lithodora 2013)24. Catàleg de boscos madurs de la Garrotxa (Lithodora 2006)25. Decaïment dels boscos de Catalunya: DEBOSCAT (Lithodora 2012)26. Fertilització nitrogenada en cultius extensius d’hivern (Lithodora 2006)27. Assaig de camp de cultius extensius en producció ecològica28. Conservació de les pastures del PNZVG (Lithodora 2012)

B) Seguiments:1. Allium pyrenaicum2. Ambrosia artemisiifolia3. Anogramma leptophylla4. Arenaria tetraquetra condensata5. Biscutella cichoriifolia6. Caltha palustris7. Carex depauperata8. Carpesium cernuum9. Cheilanthes maderensis10. Corydalis solida11. Dichoropetalum (=Peucedanum) schott ii 12. Dryopteris remota13. Fragaria viridis14.Glandora oleifolia15. Himantoglossum hircinum16. Hygroamblistegium tenax17. Isopyrum thalictroides18. Luzula pilosa19. Mannia fragans20. Narcissus moleroi (=N. moschatus)21. Oedipodiella australis22. Orchis pallens23. Oplismenus undulatifolius24. Orchis conica25. Orobanche purpurea26. Polygala vayredae27. Polygonatum multifl orum28. Polygonum amphibium29. Ranunculus trichophyllus30. Serapias vomeracea

L’any 2013 es va treballar en 28 projectes de recerca i 30 seguiments. En aquesta llista consten tots els projectes en els quals es va treballar durant l’any 2013, des del seu plantejament fi ns una vegada acabats i es publiquen els resultats.

Aquells projectes de recerca que s ’han desenvolupat l’any 2013 i que no s’expliquen en aquest número, han estat descrits en números anteriors de Lithodora, com s’esmenta al llistat (parèntesi).


El Programa de Seguiment i Conservació de la Flora Amenaçada de la Garrotxa es va iniciar l’any 2002, amb una primera diagnosi dels tàxons més amenaçats de la comarca. Posteriorment es van desenvolupar actuacions de cerca de localitats i el seu seguiment, així com també es van fer algunes actuacions de conservació i de formació. Però moltes actuacions podien ser més rendibles i efi caces si s’aplicaven a espais concrets amb diferents interesos botànics (EIB Espais d’Interès Botànic).

Els objectius del catàleg han estat:

1. Defi nir els EIB més interessants de la Garrotxa que necessiten un tractament global com a territori.

2. Dimensionar el interès de l’EIB i realitzar una diagnosi per poder establir el nivell d’interès i de prioritat a nivell de conservació. Com a elemets claus hi ha el mapa de vegetació, l’inventari de fl ora vascular i la llista de plantes amenaçades (vascular i no vasculars)

3. Establir les línies d’actuacions de recerca, conservació i de comunicació necessàries per a la seva conservació.

Els EIB s’han obtingut amb el creuament espaial de dos tipus de capes d’informació:

1. Cartografi a digital de la fl ora amenaçada de la Garrotxa (Oliver, 2006;2013), amb punts línies i polígons de localitats de tàxons amenaçats a la comarca. La valoració dels tàxons s’ha fet a partir de la diagnosi de la

Projectes de recerca Catàleg d’Espais d’Interès Botànic de la Garrotxa

fl ora vascular a nivell comarcal, català i estatal (Oliver, 2012; Sáez et al., 2010; Bañares et al., 2011), la llista de criptògames que mereixen un interès de conservació (ICHN, 2010) i la Llista vermella de briòfi ts a nivell estatal (Garilleti & Albertos, 2012) .

2. Cartografi a digital d’hàbitats resultant de la cartografi a dels hàbitats de Catalunya (CHC50) i dels hàbitats d’interès comunitari (CHIC50) [1:50.000; Carreras et al., 2012], la cartografi a del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (1:25.000; Salvat et al., 1996), i la cartografi a dels boscos higròfi ls de l’Isopyro-Quercetum roboris i dels prats de dall de l’Arrhentherion elatioris (1.5.000; Béjar & Oliver, 2009; Oliver & Béjar, 2011; Oliver, 2011) i dels estanys de camp d’en Broc i de Jordà (1.5.000; Salvat, 2010). La valoració s’ha fet respecte a la diagnosi de les comunitats vegetals de la comarca (Oliver, 2006) i de Catalunya (Carreras & Ferré, 2008).

D’aquesta manera s’han avaluat 34 EIB, 32 a la Garrotxa (alguns amb part del seu territori a Osona, el Ripollès o l’Alt Empordà), 1 EIB perifèric al Ripollès i 1 EIB perifèric a l’Alt Empordà, dels quals s’han seleccionat els 10 més interessants tot elaborat una diagnosi i un programa d’actuacions:

Xavier Oliver

10

Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història NaturalC/ Fontanella 317800 Olot

[email protected]

Mots clau: Espais d’Interès Botànic, valorització, diagnosi, priorització, recerca, conservació, cartografi a, Garrotxa.

L’àmbit geogràfi c del projecte es circumscriu a la Garrotxa i zones properes de les comarques veïnes.

Període: projecte iniciat i acabat en una primera fase el 2013.

Projecte promogut, executat i fi nançat per la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural.

Més informació: tota la informació que es va generant es pot consultar en la pàgina web de la delegació de la Garrotxa de la ICHN htt p://ichngarrotxa.iec.cat/ichngarrotxa.

Paratges de la Moixina, un dels EIB


SIGMA - Consorci de Medi Ambient i Salut Pública

Banc de Llavors de la GarrotxaCtra. de Riudaura, 9417800, Olot.972 27 48 71 [email protected]

Mots clau: banc de llavors, fl ora amenaçada i conservació ex situ.

L’àmbit geogràfi c: la majoria dels treballs s’han realitzar dins les comarques gironines, però l’àmbit de treball és català.

Període: el projecte Banc de Llavors de la Garrotxa s’inicia el 2005, però amb fl ora amenaçada comença el 2008 i es preveu continuar en el futur

Projecte promogut, executat i fi nançat pel SIGMA, però alguns projectes han disposat de fi nançament específi c (Diputació de Girona, Generalitat de Catalunya i l’Obra Social La Caixa).

Més informació: memòries consultables al SIGMA (cal concertar prèviament la consulta) o a les entitats promotores dels diferents projectes.

A fi nals de l’any 2005 el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA) va crear el Banc de Llavors de la Garrotxa amb l’objectiu de preservar i promoure les varietats cultivades locals o tradicionals, però no és fi ns l’any 2008 que va començar a treballar en la conservació ex situ de la fl ora amenaçada.

Les tasques realitzades fi ns al moment són les pròpies d’aquest tipus de conservació (entenent la conservació ex situ com la conservació de la diversitat biològica fora dels seus hàbitats naturals): prospecció i recol·lecció de propàguls, triatge, condicionament i conservació del material a llarg termini; proves de germinació i assajos de cultiu.

Inicialment es va establir un acord de col·laboració amb la Universitat de Girona, però a posteriori s’ha treballat en projectes concrets amb altres entitats vinculades a la conservació de la fl ora dins l’àmbit català com són: el Jardí Botànic de Barcelona, el Jardí Botànic Marimurtra, la Generalitat de Catalunya i la Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana de d’Història Natural. Alguns dels projectes en els que s’ha participat durant el període són (s’indica l’anualitat d’inici dels treballs):

- Requeriments de germinació de quatre plantes amenaçades de les comarques gironines. (2008).

- Programa de conservació ex situ de la fl ora singular de comarques gironines (2009).

- Estratègia catalana de conservació ex situ de la fl ora vascular silvestre (2010).


11

El Banc de Llavors de la Garrotxa i la conservació de la fl ora amenaçada

- Assaig de conservació ex situ de la població catalana de la falguera amenaçada Dryopteris remota (A. Braun ex Döll) Druce en el Projecte de Conservació de fl ora i hàbitats en el Pirineu Oriental (Ripollès) (2011). -Assaig de conservació ex situ de les falgueres amenaçades de les comarques gironines (2012).

- Mesures de conservació ex situ de la població de Delphinium montanum DC, de la riera de Morens (Ripollès) (2013).

Alguns de les espècies amenaçades pels que s’han desenvolupat projectes concrets o dels que s’han conservat propàguls són: Allium pyrenaicum, Asplenium marinum, Asplenium obovatum subsp. obovatum, Cardamine parvifl ora, Delphinium montanum, Dryopteris remota, Euphorbia palustris, Isotes setaceum, Pedicularis comosa subsp. asparagoides, Pellaea calomelanos, Plantago cornuti, Ranunculus nodifl orus, Reseda jacquinii subsp. litigiosa (= R. phyteuma subsp. jacquinii), Rumex hydrolapathum, Saxifraga fragosoi (= S. hypnoides subsp. continentalis); Silaum silaus; Silene sedoides; Silene sennenii (= S. italica subsp. sennenii), Simethis matt iazzi; Stachys marítima i Thelypteris palustris.

L’any 2011 l’Estratègia catalana de conservació ex situ de fl ora vascular silvestre estableix el Banc de Llavors de la Garrotxa com una de les tres entitats de referència per la conservació ex situ a nivell català.

Banc de Llavors de la Garrotxa

Assaig de cultiu de Dryopteris remota


Jordi CamprodonPere CasalsAntònia CaritatAna RíosDavid Guixé

[email protected] Líder

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Crta. de Sant Llorenç de Morunys, km.2 25280 Solsona

Socis participants:

Consorci de la Serra de Llaberia

Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet

Ajuntament de Rasquera

Col·laboradors:

Consorci de l’Alta GarrotxaGeneralitat de CatalunyaXarxa de Custòdia del

Territori

Mots clau: biodiversitat, conservació, espècie protegida, gestió forestal, Taxus baccata.

L’àmbit geogràfi c del projecte són l’Alta Garrotxa, les serres de Cardó i Llaberia i el bosc de Poblet.

Període: iniciat l’any 2012 s’acaba el 2016.

Projecte promogutpel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i fi nançat pel programa Life Nature de la Unió Europea i els socis.

Més informació: a l’espai web del projecte ( htt p://www.taxus.cat/).

Les teixedes són boscos formats principalment per una antiga conífera, el teix (Taxus baccata), en perill de desaparició al continent europeu. Per aquesta raó, és un hàbitat de conservació prioritària a la UE — Hàbitat 9580 * Boscos mediterranis de Taxus baccata —.

El teix és un arbre emblemàtic, un dels més longeus del món, amb un gran valor com a patrimoni cultural, natural, terapèutic i científi c.

Les teixedes són molt rares arreu de la seva distribució europea. Els arbres més moderns com els pins, alzines i fajos els han relegat a las bagues i barrancs de les muntanyes calcàries després de la última glaciació.

Són un hàbitat molt vulnerable, que pot desaparèixer. Està en regressió al sud-oest d’Europa. La seva conservació es veu encara més compromesa en el context de canvi climàtic (increment de la temperatura de la Terra) amb el conseqüent major risc d’incendis.

A causa de la seva bellesa, valor científi c i ecològic i interès de conservació, diferents entitats catalanes han decidit emprendre mesures per preservar les últimes teixedes catalanes. Aquest és l’ànima i el motiu del projecte LIFE Taxus.

El seu àmbit d’actuació és Catalunya, amb tres espais naturals protagonits: l’Alta Garrotxa, les serres de Cardó i Llaberia i el bosc de Poblet. A més, el projecte Taxus vol aprofi tar la protecció de les teixedes, com paraigües per a la protecció i divulgació del patrimoni natural i cultural mediterrani.

El LIFE Taxus té com a principal objectiu millorar de manera signifi cativa el coneixement i la conservació les teixedes de Catalunya.

Objectius de conservació:

- Millorar l’estructura, la resiliència i la funcionalitat ecològica per incrementar la maduresa i heterogeneïtat.

- Alliberar els teixos de la competència d’altres plantes.

- Eradicar malalties fúngiques.

- Restaurar les teixedes amb

Projecte LIFE Taxus

la plantació de plançons de teix i altres plantes típiques.

- Afavorir als dispersors del teix.

- Millorar la resiliència del sistema als incendis.

- Regular la pastura del bestiar.

Objectius científi cs:

- Resposta del teix als canvis estructurals.

- Comprendre els processos de dispersió i depredació de llavors.

- Resposta de bioindicadors a les actuacions silvícoles.

- Seguiment a llarg termini: establiment de parcel·les permanents.

Objectius socials:

- Posar en valor el propi patrimoni entre la població local.

- Conscienciar sobre la protecció i millora del medi al públic.

- Incentivar l’atractiu turístic dels espais.

- Generar de forma directa i indirecta llocs de treball.

Antònia Caritat

12



Llibres, articles, papers...

L’any 2013 es van generar 40 referències (13 publicades) botàniques sobre la Garrotxa: 41 autors, 2 llibres, 5 articles en revistes/llibres de fora de la comarca i 6 en revistes de la comarca, 6 comunicacions en congressos i 24 documents inèdits.

Genèrics

Delegació de la Garrotxa de la ICHN, 2013. Llibre de resums de les ponències del VII seminari sobre el patrimoni Natural de la comarca de la Garrotxa. DG ICHN. Inèdit. htt p://blocs.iec.cat/ichn-garrotxa/publicacions/altres-publicacions/.

Delegació de la Garrotxa de la ICHN, 2013. Annals 6 de la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural. VI seminari sobre el patrimoni Natural de la comarca de la Garrotxa. DG ICHN. Olot. htt p://htt p://ichn-garrotxa.espais.iec.cat/publicacions/annals/annals-6/.

Agricultura

Perramon, B. 2013. Fertilització amb fems i purins de boví en una rotació farratgera de doble cultiu anual al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. Consultable a htt p://bit.ly/1Gv6Osm.

Briòfi tsOliver, X. 2013. Programa de recuperació i de conservació de Hygroamblystegium tenax (Hedwig.) Jennings. Programa de Seguiment i Conservació de la fl ora amenaçada de la Garrotxa i del Ripollès. DG ICHN. Olot. Inèdit.

Oliver, X. 2013. Programa de recuperació i de conservació de Mannia fragans (Balb.) Frye & L. Clark. Programa de Seguiment i Conservació de la fl ora amenaçada de la Garrotxa. DG ICHN. Olot. Inèdit.

Oliver, X. 2013. Fitxes de seguiment de briòfi ts amenaçats: Dicranum muehlenbeckii, Hygroamblystegium tenax, Mannia fragans, Oedipodiella australis. Programa de seguiment i conservació de fl ora amenaçada. DG ICHN. Inèdit.

Jover, M. & Oliver, X. 2013. Catàleg dels briòfi ts de la Garrotxa (actualització). DG ICHN. Olot. Inèdit.

Ecologia

Carrillo, I. & Sánchez, S. 2013. El projecte de recuperació d’espais oberts a l’Alta Garrotxa. L’aplicació de l’Estàndard de Qualitat en la gestió per a la conservació. Annals de la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural, 6: 97-101. DG ICHN htt p://htt p://ichn-garrotxa.espais.iec.cat/publicacions/annals/annals-6/.

Montserrat, J. 2013. El catàleg de boscos madurs de la Garrotxa. Comunicació presentada a les II Jornades sobre boscos madurs a Santa Coloma de Farnés, 11 i 12 d’abril de 2013. Generalitat de Catalunya.

Montserrat, J. 2013. El catàleg de boscos madurs de la Garrotxa. P. 127-134. In: J.M. Mallarach, J. Montserrat i J.Vila (coord.). Reptes per preservar els boscos madurs a Catalunya. Institució Catalana d’Història Natural i Associació Silene. 215 p.

Montserrat, J. & Macià, M. 2013. Sortida als boscos madurs de la fi nca de l’Espuña (la Garrotxa). P. 197-201. In: Josep M. Mallarach, Joan Montserrat i Josep Vila (coord.). Reptes per preservar els boscos madurs a Catalunya. Institució Catalana d’Històrica Natural, fi lial de l’Institut d’Estudis Catalans i Associació Silene. 215 p.

Mudarra, M. 2013. Projecte de recuperació i conservació del bosc de ribera (Alno-Padion) de Sant Feliu de Pallerols amb la creació d’un itinerari botànic. Programa de Seguiment i Conservació de la fl ora amenaçada de la Garrotxa. DG ICHN. Olot. Inèdit.

Oliver, X. 2013. Catàleg d’Espais d’Interès Botànic de la Garrotxa. Programa de Seguiment i Conservació de la fl ora amenaçada de la Garrotxa. DG ICHN. Olot. Inèdit.

Oliver, X. 2013. Fitxa de seguiment de les comunitats fontinals de la Moixina, 2013. Programa de Seguiment i Conservació de la fl ora amenaçada de la Garrotxa. DG ICHN. Olot. Inèdit.

Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural 14

Projectes de recercaLlibres, articles, papers...

Delegació de la Garrotxa de la ICHN, 2013. Annals 6 de la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural. VI seminari sobre el patrimoni Natural de la comarca de la Garrotxa. DG ICHN. Olot. htt p://htt p://ichn-garrotxa.espais.iec.cat/publicacions/annals/annals-6/.

Oliver, X. 2013. Fitxa de seguiment de la roureda de roure pènol de la Moixina, 2013. Programa de Seguiment i Conservació de la fl ora amenaçada de la Garrotxa. DG ICHN. Olot. Inèdit.

Flora vascular

Blanché, C. 2013. Raresa Botànica. Plantes rares i amenaçades, prioritats per a la conservació de la biodiversitat en un mont canviant. Una visió des de Catalunya. Discurs llegit en l’acte d’ingrés de l’Acadèmic Numerari. htt p://hdl.handle.net/2445/34605

Castro, S., Loureiro, J., Ferrero, V., Silveira, P. & Navarro, L. 2013. So many visitors and so few pollinators: variation in insect frequency and eff ectiveness governs the reproductive success of an endemic milkwort. Plant Ecology 214: 1233-1245. DOI: 10.1007/s11258-013-0247-1. (IF5 = 1.866, Q2 in Plant Sciences). Consultable a htt p://www.uc.pt/fctuc/ID/plantecolevol/artigos_FCT/Castro_et_al_2013_Polygala_online

Font Garcia, J., Papió, A., Pujol, X. & Oliver, X. 2013. Assaig de conservació ex situ de la falguera amenaçada Dryopteris remota (A. Braun ex Döll) Druce a l’Alta Garrotxa. Llibret de resums de les ponències del VII Seminari sobre el patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa, 9-10. Celebrat a Olot el 23 de febrer de 2013. DG ICHN. Inèdit, htt p://blocs.iec.cat/ichn-garrotxa/publicacions/altres-publicacions/.

López-Pujol, J., Martinell, M. C., Massó, S.; Rovira, A. M., Bosch, M., Molero, J., Simon, J. & Blanché, C. 2013. Conservation genetics of Dichoropetalum schott ii (Apiaceae): is the legal protection of edge populations consistent with the genetic data? Ann. Bot. Fennici 50: 269–283. Helsinki. htt p://www.sekj.org/PDF/anb50-free/anb50-269.pdf

Nebot, M., Hernàndez-Ruix, T., Panareda, J.M., Maravillas, B., Badia, A. & Orús, E. 2013. Aproximació a les crassulàcies de la Garrotxa. Annals de la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural, 6: 33-43. DG

ICHN htt p://htt p://ichn-garrotxa.espais.iec.cat/publicacions/annals/annals-6/.

Oliver, X. 2013. Programa de recuperació i de conservació de Glandora oleifolia (Lapeyr.) D.C. Thomas. Programa de Seguiment i Conservació de la fl ora amenaçada de la Garrotxa. DG ICHN. Olot. Inèdit.

Oliver, X. 2013. Llista vermella de fl ora vascular de la Garrotxa, 2013. Programa de Seguiment i Conservació de la fl ora amenaçada de la Garrotxa. DG ICHN. Olot. Inèdit.

Oliver, X. 2013. Fitxes de seguiment de tàxons amenaçats: Caltha palustris, Carex depauperata, Cheilanthes maderensis, Corydalis solida, Fragaria viridis, Himantoglossum hircinum, Lithodora oleifolia, Narcissus moschatus, Orchis conica, Peucedanum schott ii, Polygonum amphibium, Serapias vomeracea, Silaum silaus. Programa de seguiment i conservació de fl ora amenaçada. DG ICHN. Inèdit.

Oliver, X. 2013. Catàleg de fl ora vascular al·lòctona de la Garrotxa (1ª edició 2006). DG ICHN. Olot. Inèdit.

Oliver, X. 2011. Fitxes de seguiment d’actuacions d’eradicació i control de tàxons invasors: Acer negundo, Aesculus hippocastanum, Ailanthus altissima, Ambrosia artemisiifolia, Erigeron karvinskianus, Senecio inaequidens i Trachycarpus fortunei. Programa de seguiment i conservació de fl ora amenaçada. DG ICHN. Inèdit.

Oliver, X. & Font Garcia, J. 2013. Primeres dades del seguiment de l’única població de la falguera Dryopteris remota (A. Braun ex Döll) Druce a Catalunya. Llibret de resums de les ponències del VII Seminari sobre el patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa, 9-10. Celebrat a Olot el 23 de febrer de 2013. DG ICHN. Inèdit, htt p://blocs.iec.cat/ichn-garrotxa/publicacions/altres-publicacions/.Oliver, X. & Tenas, B. 2013. Programa d’actuacions 2013. Programa de seguiment i conservació de fl ora amenaçada. DG ICHN. Inèdit.

Oliver, X. & Tenas. B. 2013. Programa de


Recuperació i de Conservació de Dryopteris remota (A. Braun ex Döll) Druce. Programa de Seguiment i Conservació de la fl ora amenaçada de la Garrotxa i del Ripollès. DG ICHN. Olot. Inèdit.

Oliver, X.; Castro, S.; Casals, P. & Rios, A.I. 2013. Programa de recuperació i de conservació de Polygala vayredae Costa. Programa de Seguiment i Conservació de la fl ora amenaçada de la Garrotxa i del Ripollès. DG ICHN. Olot. Inèdit.

Oliver, X.; Villegas, N. & Corominas, M. 2013. Aportacions al catàleg fl orístic de la Garrotxa II: altres gèneres. Annals de la delegació de la Garrotxa de la InstitucióCatalana d’Història Natural, 6: 23-31. DG ICHN, htt p://htt p://ichn-garrotxa.espais.iec.cat/publicacions/annals/annals-6/.

Martinell, M.C. & Oliver, X. 2013. Programa de recuperació i de conservació de Dichoropetalum schott ii (Bess.) Pimenov & Kljuykov. Programa de Seguiment i Conservació de la fl ora amenaçada de la Garrotxa. DG ICHN. Olot. Inèdit.

Rakos Solari, J. 2013. Flora de les parets de pedra seca del Parc de Pedra Tosca (Les Preses, La Garrotxa). Pòster. VII Trobada d’Estudi per a la Preservació de la Pedra Seca als Països Catalans, Les Preses.

Salvat, A. & March, S. 2013. Seguiment de l’espècie de fl ora Isopyrum thalictroides al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa -2013-. PNZVG, Generalitat de Catalunya. Inèdit. Consultable a htt p://bit.ly/1kZ1g4X

Tenas, B. & Oliver, X. 2013. Actuacions de conservació de la falguera Dryopteris remota (A. Braun ex Döll) Druce a l’Alta Garrotxa. Llibret de resums del VII Seminari sobre el patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa, 11. Celebrat a Olot el 23 de febrer de 2013. DG ICHN. Inèdit, htt p://blocs.iec.cat/ichn-garrotxa/publicacions/altres-publicacions/.

Tenas, B. & Oliver, X. 2013. Memòria del Projecte de conservació de la roureda humida de roure pènol (Isopyro-Quercetum roboris) de la Moixina, 2012 (1ª fase). Programa de Seguiment i Conservació de la fl ora amenaçada de la Garrotxa. DG ICHN. Inèdit.

Villegas, N. 2013. Aportacions al catàleg fl orístic de la Garrotxa I: Asplenium, Alchemilla i Rubus. Annals de la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural, 6: 17-22. DG ICHN, htt p://htt p://ichn-garrotxa.espais.iec.cat/publicacions/annals/annals-6/.

Líquens

Llop, E. 2013. Lichen diversity in Iberian beech forests, a tool to assess environmental status. Comunicació oral. XIX Simposio de Botánica Criptogámica; Las Palmas de Gran Canaria (Spain).

Llop, E. 2013. La Diversitat liquènica de les fagedes olositàniques, i un estudi comparatiu de la diversitat liquènica epifítica dels alzinars i les fagedes de la Garrotxa Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 77: 61-74. 2012-2013.

Llop, E. 2013. La diversitat liquènica de les fagedes de la Garrotxa, apunts a llur qualitat ambiental. Annals de la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural, 6: 45-50. DG ICHN, htt p://htt p://ichn-garrotxa.espais.iec.cat/publicacions/annals/annals-6/.

Micologia

Pérez-De-Gregorio, M. À. 2013. Russula subfoetens. Làm. 1594. Bolets de Catalunya. XXXII Col·lecció. Ed. Societat Catalana de Micologia.

Activitats

VII Seminari sobre Patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa, celebrat a Olot (23 de febrer de 2013), organitzat per la delegació de la Garrotxa de la ICHN.

Cartografi a i avaluació dels hàbitats, curs naturalista de la Institució Catalana d’Història Natural, coorganitzat amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Diputació de Girona i Aprèn, Serveis Ambientals,celebrat a can Jordà (29 i 30 de juny de 2013), a càrrec d’Andreu Salvat.

Llibres, articles, papers...

15


Líquens

Caloplaca isidiigera Vězda

* Primera cita per a Catalunya

* Santa Magdalena (Terrades, l’Alt Empordà), DG8585, 520 m, sobre calcàries, 21-IX-2012, C. Roux & X. Llimona.

Clauzadea chondrodes (A. Massal.) Hafellner & Türk


* Inici del Cami Romeu (Beuda, la Garrotxa), DG7676, 425 m, sobre calcàries, 17-IX-2012, C. Roux, P. Navarro-Rosinés & X. Llimona.

* Mare de Déu del Mont (Beuda, la Garrotxa), DG7578, 1.100 m, sobre calcàries, 18-IX-2012, C. Roux, P. Navarro-Rosinés & X. Llimona.

Hymenelia coerulea (DC.) A. Massal.


* Mare de Déu del Mont (Beuda, la Garrotxa), DG7578, 1.100 m, sobre calcàries, 18-IX-2012, C. Roux, P. Navarro-Rosinés & X. Llimona.

Lecanora prominens Asta, Clauzade & Cl. Roux


* Santa Magdalena (Terrades, l’Alt Empordà), DG8585, 520 m, sobre calcàries 21-IX-2012, C. Roux & X. Llimona.

Lemmopsis arnoldiana (Hepp) Zahlbr.


* Sadernes, Vall de Sant Aniol (Sales de Llierca, la Garrotxa), DG6681, 340 m, sobre calcàries, 19-IX-2012, C. Roux, P. Navarro-Rosinés & X. Llimona.

Lobaria pulmonaria (L.) Hoffm

* Cita retrobada a la comarca.

* Pla de Queraubs, el Farró (Vall de Bianya, La Garrotxa), DG 5175, 445 m, en escorces de roure pènol, bosc humit, 26-XI-2013, J. Zapata & M. Rabasa.

Staurothele nantiana (de Lesd.) Zschacke


* Riera d’Oix (Montagut i Oix, la Garrotxa), DG5880, 400 m, sobre roques calcàries temporalment inundades, 20-IX-2012, C. Roux, A. Gómez-Bolea,E. Gaya, S. Fernández-Brime & X. Llimona.

Toninia opuntioides (Vill.) Timdal


* Inici del camí Romeu (Beuda, la Garrotxa), DG7676, 425 m, sobre calcàries, 17-IX-2012, C. Roux, P. Navarro-Rosinés & X. Llimona.

Verrucaria amylacea Arnold

*Primera cita per a la península Ibèrica

*Sadernes, Vall de Sant Aniol (Sales de Llierca, la Garrotxa), DG6681, 340 m, sobre calcàries, 19-IX-2012, C. Roux, P. Navarro-Rosinés & X. Llimona

Troballes interessants

16


Troballes interessants

Briòfi ts

Mnium marginatum (Dicks. ex With.) P. Beauv.

* Novetat per al quadrat UTM DG66.

* Torrent de Massec, Santa Maria de Finestres (Sant Jaume de Llierca, la Garrotxa), DG6662, 710 m, vorada en talús d’avellanosa, 12-VIII-2013, X. Oliver.

Neckera crispa Hedw.

* Novetat per al quadrat UTM DG66.

* Torrent de Massec, Santa Maria de Finestres (Sant Jaume de Llierca, la Garrotxa), DG6662, 710 m, vorada en talús d’avellanosa, 12-VIII-2013, X. Oliver.

Riccia gougetiana Durieu & Mont.

* Primera cita per al quadrat UTM DG 55

* La Pomareda (Olot, la Garrotxa) DG5957, 507 m, colonització sobre substrat de gredes, 19-IX-2013, X. Oliver.

Flora vascular

Aegilops geniculata Roth.

* Segona localitat per a la Garotxa.

* La Batllia, Falgars (Vall d’en Bas, la Garrotxa), DG5259, 936 m, herbassasrs ruderals, 28-VI-2013, X. Oliver.

Decshampsia caespitosa (L.) P. Beauv. ssp. caespitosa

* Segona localitat per a la Garrotxa.

* La Batllia, Falgars (Vall d’en Bas, la Garrotxa), DG5259, 936 m, prats higròfi ls sobre argiles, 28-VI-2013, X. Oliver.

Hieracium cordifolium Lapeyr. ssp. neocerinthe (Fries) Zahn

* Primera cita a la comarca.

* Sota Santa Bàrbara de Pruneres, (Montagut i Oix, la Garrotxa), DG6379, 624 m, vorada d’alzinar, 24-VI-2013, N. Villegas.

Lemna minuta Kunth


* El Fluvià, Besalú (Besalú, la Garrotxa), DG7970, 117 m, fl otant a l’aigua, 18-VIII-2013, D. Vilasís.

Tordylium maximum L.

* Segona cita a la comarca.

* La Batllia, Falgas (Vall d’en Bas, la Garrotxa), DG5259, 936 m, herbassasrs ruderals, 28-VI-2013, X. Oliver.

Mycena albidolilacea Kühner & Maire


* Baga de la Rauta, (Riudaura, la Garrotxa), DG5170, 572 m, 7 exemplars en una zona amb molses de bosc humit, 20-IX-2008, leg. J. Carbó, M.À. Pérez-De-Gregorio & C. Roqué, det. M.À. Pérez-De-Gregorio, Herbario: PG200908; íbidem, 25-9-2010, leg. J. Carbó, N. Macau, J. Olivets, M.À. Pérez-De-Gregorio & À. Torrent, det. M.À. Pérez-De-Gregorio, Herbario: PG250910;


SITUACIONS METEOROLÒGIQUES RELLEVANTS

Només començar l’any (del 4 al 8 de gener) cal destacar una situació força inusual d’unes temperatures anormalment altes — en algun cas fi ns als 25oC — a les valls més orientals a tocar el Pla de l’Estany, per efecte afegit de la tramuntana reescalfada a l’aire càlid ja present.

No és fi ns a fi nals de febrer (del 23 al 27) quan trobem l’episodi de fred més important de l’any, encara que no excepcional. Les temperatures més baixes enregistrades van ser de -8oC a l’observatori de la vall d’en Bas i de -9,5oC al de Sant Pau de Seguries.

A nivell local, després d’un hivern amb poca neu i força sec, del 4 al 6 de març va haver unes precipitacions generalitzades, molt abundants cap a l’Alta Garrotxa on es van superar els 230 mm en 24 h al pluviòmetre de Lliurona. A la majoria d’estacions de la comarca es van recollir entre 100 i 150 mm, una situació de llevant molt productiva que va regularitzar els cabals superfi cials i les aigües subterrànies. Als Pirineus gironins, la nevada va ser la més important de la temporada amb un gruix de neu nova entre 50 i 80 cm.Durant tota la primavera continuen les precipitacions amb una nova llevantada a fi nals d’abril, superant-se els 100 mm durant els cinc dies que va durar. Hi ha però un parell de setmanes amb temps relativament primaveral amb domini de cels serens.

Les calors no arriben, i durant els primers dies de maig trobem de forma inusual, unes temperatures mínimes nocturnes que baixen entre els 4 i 6oC, condicionant un ambient més propi de fi nals de febrer. Tot i la recuperació tèrmica del mes de juny que va ser força sec i assolellat i de característiques estivals, les masses d’aire no van presentar l’escalfament habitual per l’època. Durant els mesos caniculars les màximes amb prou feines superen els 30oC, amb dos o tres dies de calor a primers d’agost que representen el pic de calor més important de l’estiu (màxima de 35oC), però amb l’ambient suau que va imperar durant el mes de juliol.No es fi ns a les acaballes del mes d’agost que l’estiu es deixa sentir amb més continuïtat tot i que les temperatures ja mostren la disminució de les hores de sol.

Trobem un temps estable gairebé fi ns mitjans de novembre, excepció feta d’un episodi de tempestes i vents de component sud al llarg dels primers dies d’octubre. Amb unes temperatures agradables i temps sec, poc propici per la recol·lecció de fongs, arriba la inestabilitat entre els dies 16 i 18 de novembre en forma d’una llevantada molt productiva. Altre cop els cursos fl uvials presenten cabals importants i els sòls resten humits per la resta de l’any. L’allunyament de la depressió, Mediterrània enllà, obre les portes a una persistent entrada de vents del nord que enceten un ambient hivernal avançat, amb dies freds de mínimes inferiors als -5oC amb un temps totalment sec que ens acompanya al llarg de tot el mes desembre, el mes més sec de l’any. Cal destacar però que un cop tallada la entrada polar, les temperatures es suavitzen, i ja no hi ha gelades intenses amb temperatures màximes relativament agradables.

PRECIPITACIONS

Analitzant les sèries de dades que disposem de la comarca amb més de 30 anys de registres, s’observa que el 2013 ha estat un any amb molts dies de precipitació i quantitats superiors als valor mitjans en la majoria d’observatoris. No és el cas d’Olot on la precipitació ha estat inferior a la mitjana igual que a una bona part de la vall del Fluvià.Fruit d’aquest ambient tan humit sobretot a l’estiu, van proliferar malalties fúngiques als conreus. També les boixedes situades en llocs poc ventilats van quedar afectats un altre cop per la presència d’un fong que afecta la circulació de la saba, causa una greu defoliació i la mort molts exemplars.

Síntesi meteorològica2013

18

Climograma comparatiu entre la sèrie 1991-2010 (blau clar) i l’any 2013 (blau fosc). Estació Parc Nou (Olot)


En resum aquest 2013 es pot considerar a la nostra comarca, un any força plujós, molt favorable per al desenvolupament dels boscos caducifolis i el conreu del blat de moro.

Hi trobem una extensa temporada amb precipitacions de març fi ns al mes d’agost, amb una tardor seca amb la excepció de la llevantada del mes de novembre

TEMPERATURES

Els valors més alts de temperatura assolits durant l’any no han estat molt remarcables. L’estiu de 2013 no s’ha caracteritzat per cap episodi important de calor. Després d’una primavera freda, l’estiu va iniciar-se sense cap gran calorada. Tal com és habitual els valors màxims es van concentrar en les darreries de juliol i els primers dies de l’agost amb màximes que van arribar als 35oC Els mesos de setembre i octubre van allargar l’estiu amb domini d’un ambient sec. El canvi cap al rigorós hivern es va produir de forma sobtada a mitjan de novembre.Tèrmicament l’any 2013 ha estat un any amb unes mitjanes inferiors a les habituals.

APUNT CLIMATOLÒGIC: LES PRECIPITACIONS TORRENCIALS

Tot i que les precipitacions a la Garrotxa no són típicament mediterrànies, amb una bona distribució anual i un centenar de dies amb precipitacions de mitjana anual, l’extrem nord oriental de la comarca, a cavall de la zona muntanyosa de l’Alt Empordà, concretament a la capçalera del riu Borrò i de la Muga, presenta unes característiques molt curioses en quant als registres diaris. El pluviòmetre de Lliurona indica uns registres singulars a nivell de tot Catalunya. A la Taula 1 es mostren el número de dies que han superat els 50 mm en 24 h a Olot i també a Lliurona, amb uns resultats força interessants.

Aquesta estació situada a l’Alta Garrotxa ha enregistrat en diverses ocasions, valors superiors als 100 mm diaris i en tres d’aquests registres, han superat els 200 mm, amb un màxim de 237 mm en un sol dia i un màxim mensual acumulat de 461 mm (març de 2011).

Taula 1: Sèrie 2005-2013 Olot-Lliurona. Nombre de dies on la precipitació ha superat els 50 mm en 24 h.

Jordi Zapata i CollNovembre 2015

19

Distribució aproximada de les precipitacions (Garrotxa, 2013)

Síntesi meteorològica2013

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

lithodora 2013

Documents