llibre ferrocarril i rambla 125 anys 20032

125 ANYS DE LA RAMBLAI LARRIBADA DEL

FERROCARRIL A GAV

Josep Campmany i Guillot

1Josep Campmany i Guillot

125 anysde la Rambla

i de larribadadel ferrocarril

a Gav

Josep Campmany i Guillot

2 125 anys de la Rambla i el ferrocarril a Gav

Foto de la portada: La Rambla de Gav lany 1960, i el tren delcentenari entrant a lestaci de Gav, lany 1962. Fotos cedidesper Manuel Aguilera i Joan Mitjans, respectivament.

Primera edici: desembre de 2006

2006, per aquesta edici: Centre dEstudis de Gav2006, Josep Campmany i Guillot

Edici i maquetaci: Josep Campmany i Guillot

Impressi: Eix de Serveis SA, c/ de Salamina, 35 LHospitalet de Llobregat

Dipsit legal: *********B-51889-2006


Presentaci

Marcell Reyes i VidalPresident del

Centre dEstudis de Gav

Quan, a principis de 2003, amb els que ara sn elsmeus collaboradors a lAjuntament, vam discutirsobre el futur de la Rambla, el model de vianalitzacifet a Vilanova ens va semblar el ms oport per aaquesta emblemtica via gavanenca, i aix ho vamproposar al govern municipal, que ens va fer cas.

Tot i que la realitzaci i, especialment els acabats,per les presses en inaugurar abans de les eleccions,sn manifestament millorables, el cas s que lavianalitzaci permet apreciar en tota la seva magnitudla bellesa de la nostra Rambla, lliure per fi de cotxesque la limitaven i la feien visualment ms estreta.

Ja aleshores, quan parlvem dun futur que avui jas present, ens vrem adonar que precisamentaquest any 2006 era el ms oport per portar aterme aquesta remodelaci, ja que enguany escompleixen els 125 anys de la seva inauguraci.

El llibre que teniu a les mans ha estat editat pelCentre d'Estudis de Gav amb el suport de l'Associacid'Amics del Museu de Gav, i ha estat elaborat perlamic Josep Campmany, estudis de la histria de laciutat. Com aqu s'explica, la Rambla es va inaugurarel 29 de desembre de 1881, al mateix moment queel progrs, de la m del ferrocarril, arribava a la nostraciutat. Un ferrocarril que, curiosament, tamb ensarribava de Vilanova, com el model de Rambla actual.

Aix s el que avui commemorem, junt amb la festadinauguraci de la nova Rambla que vam imaginarara fa quatre anys: que, en fa 125, uns gavanencsvan tenir prou visi de futur i prou empenta perdotar la ciutat daquest passeig que cantava ja elpoeta modernista local Rafael Garriga a inicis del segleXX: A la terra catalana, cap ms Rambla potser hiha, tan bonica, tan ufana, com la Rambla de Gav....

Gav, diada de Sant Nicasi de 2006


BIBLIOGRAFIA I FONTS PRINCIPALS

LlibresCarles Urkiola, El carril de Barcelona a Molins de Rei i Martorell, Centre d'Estudis del Baix

Llobregat, 2004.Miquel Altadill, Francesc Gum i Ferran, Vilanova i la Geltr (1833-1912). El somni del

ferrocarril fet realitat, Ed. Miquel Altadill, Vilanova i la Geltr, 2003.Alfons Gibert, Cent anys de vida gavanenca (1840-1940), Ajuntament de Gav, 1990.Miquel Prez i Dolors Sanahuja, Recorregut per l'arquitectura histrica de Gav. Ajuntament

de Gav, 1986.

Articles i treballsMarian Colom, La Rambla, Brugus, nm 93 (juliol 1966) p. 3Marian Colom, Inauguraci de la lnia del ferrocarril de Barcelona a Vilanova i la Geltr,

Programa de la Festa Major de Sant Pere 1977, p. 34-36.ngel Domnguez, Gav i la construcci del ferrocarril, Brugus, nm. 2 (1982) p. 6.Alfons Gibert, La Rambla del meu record, Dola melangia... trista recordana, Ajuntament

de Gav, 1993, p. 37-42.Joan Mitjans, Records d'infantesa, treball indit.

ArxiusArxiu del Centre dEstudis de Gav i Arxiu de Josep Campmany, fons dAlfons Gibert

(recull dActes de Plens), Arxiu Municipal de Gav, Baldiri Soler, Dietari, indit.

IllustracionsCentre dEstudis de Gav, Associaci Venal del Barri del Centre, famlies Martnez Benaventi Condeminas Tejel, Alfons Gibert, Joan Mitjans Pons, Joan Mitjans Badell, Manel Alonso,Jordi Vaghi, Dolors Vaghi, Josep Bov, Joan Muns, Antoni Tarrida i Manuel Aguilera.


Josep CampmanyEstudis local

Centre dEstudis de Gav

Amics i amigues, en aquesta publicaci hi ha elscontinguts de lexposici commemorativa del 125aniversari de la inauguraci de la Rambla i de larribadadel ferrocarril a la nostra ciutat, a realitzar pels voltsde Sant Nicasi de 2006. Un aniversari i unacommemoraci que hauria passat desapercebuda sino hagus estat per la tasca de recerca i divulgacique fa el Centre dEstudis de Gav, i que no podemdeixar passar sense un merescut recordatori.

Val a dir que ha estat un gran plaer preparar aquesttreball, ja que mha perms conixer una mica ms lanostra ciutat, a travs de la histria duna de les sevesartries principals. Espero que per a vosaltres siguitamb til i entretinguda.

Vull tamb donar les grcies als que mhan ajudat arealitzar un treball que, per la quantitat i qualitat decontribucions que recull, s ms collectu que propi.Sense lajut damics com en Manel Alonso, la TeresaTejel, lEnric Condeminas, la Matilde Benavent, en JoanMitjans, lAntoni Tarrida o en Manuel Aguilera, mai nohauria estat possible confegir aquest llibre en nomstres setmanes. Indispensable tamb ha estatlinteressantssim fons documental que lamic AlfonsGibert em lleg poc abans de morir. Moltes de lesdades que trobareu en aquest petit treball provenende les seves recerques, aix com part de les fotografiesque lillustren. De tots ells sn els encerts daquestllibre. Els possibles errors que hagin lliscatinadvertidament al text, sn tots meus.

Si desitgeu aprofundir i conixer ms sobre el tema,us recomano que us adreceu a la bibliografia que esdetalla a la pgina anterior.

Moltes grcies pel vostre inters, i que gaudiu de lalectura.

Gav, agost de 2006

Prleg


EL TREN, UN MITE DEL SEGLE XIX

LenginyLinvent smbol del segle XIX es va gestar a Anglaterra, afinals del segle XVIII. Lexplotaci de les mines de ferro icarb esdevenia un negoci estratgic que requeria, cada copms, lajut de les mquines. El repte era idear i fabricar unenginy capa darrossegar, lligats al darrere, una rcula deplataformes rodants vagons carregades de material, queaprofits un invent de 1789: les vies.

El primer en desenvolupar una locomotora va ser lenginyerangls Richard Trevithick. El 24 de febrer de 1804, el seuinvent va arrossegar cinc vagons durant 13 quilmetres.Sobre aquest precedent, George i Robert Stephenson, parei fill, van construir la locomotora per a la primera lnia deferrocarril del mn, entre Stockton i Darlington, inauguradael 27 de setembre de 1825. Naixia aix el ferrocarril.

Els Stephenson perfeccionaren linvent amb la clebrelocomotora The Rocket, per a la lnia Liverpool-Manchester,oberta lany 1830. Aviat, linvent sestengu per Europa iAmrica: el 1828 sinaugurava el primer ferrocarril a Frana,i el 1830 ho feia el primer dels Estats Units dAmrica.

Els primers ferrocarrils a casa nostraA lEstat espanyol, el primer ferrocarril sinaugur el 1837,a Cuba, que llavors encara era colnia hispana. La lnia detren unia lHavana i Gines, i servia per transportar canyade sucre. Un dels promotors del ferrocarril cub, MiquelBiada, va promoure tamb la primera lnia de la Pennsula,entre Barcelona i Matar, oberta el 1848.

A lEstat espanyol, els permisos per construir elsferrocarrils eren prerrogativa de lAdministraci, i es guiavenper una Reial ordre de 1844, complementada per la Lleigeneral de ferrocarrils de juny de 1855.

Per obtenir una concessi, calia fer un avantprojecte i obtenirla declaraci dutilitat pblica de lobra. Desprs, se sotmetiaa lEstat, que ho aprovava amb una llei especial, debatuda ales Corts. Llavors, el promotor estava obligat a dipositaruna garantia en diners, presentar el projecte detallat al capdun any, i acabar les obres en un termini fix. Lincomplimentde les obligacions podia provocar la retirada de la concessi.

La primera locomotora avapor, inventada per

Richard Trevithick el 1804.

El primer ferrocarril delmn, entre Stockton iDarlington, de 1825.

The Rocket (el Coet), lalocomotora perfeccionada

dels Stephenson per a lalnia Liverpool-Manchester,

el 1830.

Gravat del primer trenque circul al nostrepas, entre Barcelona iMatar, inaugurat el28 doctubre de 1848.


Els primers ferrocarrils dels voltants de BarcelonaA partir de 1848, Catalunya sencera va entrar en ebullici.El ferrocarril esdevenia factible i, ben aviat, sorganitz unautntic trfic dinfluncies per aconseguir-ne concessions.Un cop aconseguides, lxit de lempresa radicava enlobtenci deprou finanament per executar les obres. Iaix depenia, en part, de poder convncer els terratinentsde les poblacions que travessava la lnia fent-los veure lespossibilitats: all on salaven les estacions, en poc temps,sorgia un nou barri. Per aix, sovint els terratinents eren elsms interessats a promoure la construcci duna nova lnia.

El 1850, dos anys desprs del de Matar, satorg laconcessi del segon ferrocarril de Catalunya, entre Barcelonai Granollers, a la casa Girona Germans, Clav i Cia, amb laintenci denllaar amb les mines de Sant Joan de lesAbadesses. Per construir-lo, crearen la Companyia delsCamins de Ferro del Nord de Barcelona, a la qualtraspassaren la concessi el 1852 a canvi del contracte delobra. La constructora era una companyia slida, respaldadaper un important financer: Manel Girona, el banquer que,anys desprs, va adquirir la baronia dErampruny.

El mateix any, la casa Girona obtenia la concessi de la lniaentre Montcada, on enllaava amb lanterior i Manresa, perSabadell i Terrassa. Lany 1852 satorg la concessi dunanova lnia entre Barcelona i Saragossa, on enllaava amb eltren de Madrid, per a la qual es cre la Companyia delFerrocarril de Saragossa a Barcelona. Manuel Girona entren laccionariat, i hi aport el tram de Barcelona a Manresa,a canvi que se li nencarregus la construcci.

El ferrocarril arriba a la comarcaEl 28 de febrer 1851, lEstat aprovava lavantprojecte deferrocarril entre Barcelona i Molins de Rei presentat perlenginyer angls Michel de Bergue. Labril del mateix any

La primera estaci de trende Barcelona, situadaaproximadament on ara hiha lEstaci de Frana, vaser la del ferrocarril aMatar, de lany 1848.

La primera locomotoraque circul pel nostrepas, fotografiadaa inicis del segle XX.

Lany 1948 es reconstruel primer tren deBarcelona a Matar, el trendel centenari, que desdaleshores ha fet diversosviatges commemoratius. Ales fotografies, al seu pasper lestaci de Gav elmar de 1962. Foto de dalt:Jordi Vaghi. Foto delesquerra: Joan Mitjans.


arribava la concessi de la prolongaci fins a Martorell. Perfinanar-ne la construcci, el 13 dabril de 1852 es cre laCompanyia dels Camins de Ferro del Centre. Un mes abans,la nova companyia havia adquirit la concessi de Michel deBergue a canvi de contractar-lo com a director de lobra, laqual comen el febrer de 1853.

La via sestengu en dos mesos cap a Sants i lHospitalet,i segu enll per Cornell, Esplugues, Sant Joan Desp, SantFeliu i Molins de Rei, on el 8 de novembre de 1854 sobr altrnsit el primer tram. Mesos abans shavia inaugurat lalnia entre Barcelona i Granollers. La de Molins de Rei era,doncs, la tercera lnia de Catalunya que entrava en servei.

El tram fins a Martorell sinaugur l11 de novembre de1856, un any desprs que sinaugurs la lnia entre Montcadai Sabadell, i el mateix any que obria la lnia entre Reus iTarragona i que satorgava la concessi de la lnia deTarragona a Valncia.

Les etapes sanaven realitzant: el 1860, la lnia de Matarhavia arribat a Maanet-Maanes i, la de Manresa, a Lleida.

Pel que fa a la lnia del Baix Llobregat, 1861 shavia publicatla Reial ordre que naprovava la prolongaci fins a Tarragona,per Vilafranca del Peneds. Per aquest motiu, la companyiapass a denominar-se Companyia del Ferrocarril deTarragona a Martorell i Barcelona. La nova lnia entr enservei el 15 dabril de 1865. En aquell moment, altrescompanyies havien ests les vies des de Tarragona fins aAmposta (1865) i fins a Montblanc, via Reus (1863).Daltra banda, Barcelona ja shavia unit directament ambSaragossa (1861),Girona (1862), Osca (1864), i estava apunt de fer-ho amb Valncia (1868).

Lpoca de les fusionsAmb la xarxa principal acabada, les companyies ferroviriescatalanes iniciaren un procs de fusions. La primera esprodu lany 1860, quan les dues companyies ms antigues(Camins de Ferro de Barcelona a Matar i Camins de Ferrodel Nord de Barcelona) sunificaren per crear la Companyiadels Camins de Ferro de Barcelona a Frana per Figueres,que estengu les vies fins a Girona (1862) i Port Bou (1878).Lestaci terme de lempresa es constru a lactualemplaament de lEstaci de Frana, on havia estat situadala primitiva estaci del ferrocarril de Barcelona a Matar.

La nova empresa, al seu torn, es fusion amb el Ferrocarrilde Tarragona a Martorell i Barcelona, el desembre de 1875.Es configur aleshores una empresa ferroviria catalanapotent: la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona aBarcelona i Frana (TBF). Lany 1882, les estacions termede les dues companyies (Estaci de Frana i Plaa de

Inauguraci de la lniaentre Barcelona i Martorell,

el 1856: el primerferrocarril del Baix

Llobregat i el tercer deCatalunya.

Encara que sembli mentida,aquest era laspecte de laprimera estaci de Sants,

inaugurada lany 1854 dinsde la lnia entre Barcelona i

Molins de Rei.

LEstaci de Frana vanixer com a terminal

de les lnies de Matar,Granollers-Frana,

i Tarragona, en crear-se lacompanyia Ferrocarrils de

Tarragona a Barcelona iFrana, TBF, lany 1875.


Catalunya) suniren amb un ramal que sortia de Sants, seguiapel carrer dArag, i baixava pel carrer de la Marina fins alEstaci de Frana. Al mig del trajecte, a la crulla amb elpasseig de Grcia, es va inaugurar el 1902 una nova estaci.

El pas de les costes de GarrafA la nostra banda del Delta, de Sant Boi i el Prat fins a Gavi Castelldefels, lhipottic cam directe que havia de seguirla lnia de costa estava prohibit per una muralla aparentmentinfranquejable: el masss de Garraf.

Limponent masss, de fet, era un obstacle per a lescomunicacions modernes, carreteres incloses.

El 24 de maig de 1864 shavia aprovat el projecte de carreteraentre Esplugues i Calafell per les costes, per noms entemps de la Primera Repblica, amb lenginyer IldefonsCerd al capdavant del Pla de carreteres, el projecte escomen a executar.

La carretera arrib a Gav lany 1873, el mateix en qusinaugurava un nou pont sobre el Llobregat, entre Cornelli Sant Boi. Les obres van arribar al peu de Garraf per labanda de Castelldefels lany 1878 i, per la banda de Sitges,el 1879. I encara quedava el ms difcil: el tram de les costes,que no sinaugur fins al 1881, mesos abans que el ferrocarril,finalment, travesss el masss en lnia recta.

El port, lestaci de can TunisA finals del segle XIX, les vinyes del Garraf, Peneds iCamp de Tarragona produen la major part del vi i laiguardentque sexportava cap a Amrica i Europa. Mentre la filloxera,que arras les vinyes franceses, no travess els Pirineus, elport de Barcelona esdevingu un empori exportador, impulsatper la fora del vapor.

El vapor permetia la construcci de grues potents i, al mar,propiciava vaixells cada cop ms rpids i capaos, aptesper encarar les vies transatlntiques. Per aix, un delsprincipals atractius del ferrocarril de la costa consistia en laconnexi del port de Barcelona amb el Garraf i el Peneds.

Els grans perdedors daquesta operaci, per, eren els petitsports de la costa de ponent, com ara Sitges i Vilanova, que amitjan segle XIX acollien excellents drassanes de fabricacide vaixells. Resultava que sortia molt ms barat transportarles mercaderies per tren fins a Barcelona i encabir-les en ungran vapor, que no enviar-les amb els vaixells de vela i fustaque, a ms de necessitar una tripulaci ms nombrosa iexperta, no podien carregar tant.

El ferrocarril significava, per a ells, la desaparici del mitjque fins aquell moment havia comunicat la costa de ponentamb Barcelona: la navegaci de cabotatge.

Aspecte exterior delbaixador del passeig deGrcia a inicis del segle XX.

Pont de fusta entre Cornelli Sant Boiconstrut lany 1873 perlAjuntament de Sant Boi.Pel damunt passava lacarretera nova, lactualcarretera a Santa Creu deCalafell, c-245.

Lestaci del port deBarcelona al Morrot,aproximadament on avui hiha ledifici de la Duana deBarcelona, va ser laprimera estaci terme de lalnia que passava per Gav.Al fons de la fotografia espot veure una bastidametllica: correspon alerecci del monument aCristfor Colom (1888).


El Gav de 1880El Gav de finals del segle XIX se sumava lentament alreviscolament econmic general. El cens de 1877 li atorga1.431 habitants repartits en els 252 edificis de la vila (53deshabitats) als quals cal afegir les 47 masies del terme.

Era un poblet replegat en ell mateix, allunyat de la novacarretera a Santa Creu de Calafell. La vida gravitava entornde la plaa Major i els quatre o cinc ravals configurats afinals del segle XVIII: els de la Palla (plaa Major i carrer dela Merc), Calders (plaa de la Bogeria i part del carrer deSant Nicasi), cal Fuentes (carrer de Sant Pere, a lalada dela Penya Barcelonista), Molins (carrer del Raval de Molins,amb sis cases a mitjan segle XIX), Rectoria (14 cases el1855) i raval del Todo (plaa de Jaume Balmes).

En la segona meitat del segle havien tingut lloc els primersintents urbanitzadors duna certa intensitat: lany 1868 enCuys va edificar les cases del capdavall del carrer del Capde Creus. A la mateixa poca, saixecaven les cases al costatde ponent de lactual carrer de Sant Nicasi. I el 1872, MelciorJosep Lluch urbanitzava part dels terrenys de la seva finca,a la part superior de lactual carrer de Sant Isidre.

El lent creixement de la poblaci imposava alguna millora:el 1878, lAjuntament havia demanat al MinisteridInstrucci Pblica una subvenci per fer unes novesescoles a la plaa Major, que no sinauguraren fins al 1881.

Pel que fa a leconomia, el 1853 es demanava el perms perreobrir les mines de les Ferreres, que el 1862 ja alimentavenla fundici Castanys, radicada a Sants. Les mines es tancarenel 1865, per es van reobrir el 1875, quan shi descobr unanova veta dhematites.

Per lelement econmic ms important era que shaviaacabat la colonitzaci de les Marines, aquella gran obracomenada a inicis del segle XVIII: lany 1898 se nobria ladarrera de les corredores de sanejament, la Corredora deBaix, que va permetre obrir al conreu la zona de les Malloles.

Com el seu nom indica, en aquest indret es va intentarplantar vinya mallola. Lexperincia fracass, per la salabrorde la terra, per deix empremta amb la construcci dunadestilleria daiguardent la fassina del Moliner que produaaquest apreciat licor exportat arreu.

Una descripci de lany 1872 ens explica que Gav, per laseva importncia agrcola, [presenta] un augment progressiude poblaci. Compta amb 2000 habitants. Socupen deltransport de viatgers un cotxe i una tartana, que efectuenentre anades i tornades 4 viatges al dia, que es podencomptar amb 50 viatgers. Per a mercaderies posseeix 50carros que resulten a 30.000 quilos a transportar.

Cases del carrer de SantNicasi, edificades al segle

XIX. foto: Joan Mitjans.

Plaf de rajoles a la faanadel nm. 69 del carrer de

Sant Isidre. El tram on estsituat va ser urbanitzat lany

1872 pels Lluch.

Lobertura de lltimacorredora lany 1898 va

permetre acabar larompuda de les Marines,

excellent terra de conreu.


EL FERROCARRIL DE VILANOVA

Els primers projectes de ferrocarril a VilanovaEls primers intents de construir un ferrocarril entreBarcelona i Tarragona que passs per Gav i Vilanova esremunten al 15 de maig de 1851, quan el vilanov Mag deGrau va obtenir la concessi provisional daquesta lnia.Per aquest promotor sassoci, per finanar el projecte, ala Companyia del Crdit Mobiliari, que va cedir la concessial ferrocarril de Martorell -la competncia- que se la quedi la bloquej. Mag de Grau prov dobtenir una novaconcessi el 1860, per fracass, igual que fracass laproposta impulsada pels enginyers Nez de Prado iBoquerin a inicis de 1861. Igual sort tingueren dues propostesimpulsades per vilanovins enviades a Madrid a mitjan ifinals de 1861.

El sis intent es produ el 1862: lempresari vilanov CristforRavents obtingu, l11 dagost, una nova concessi, lasegona. Efectu treballs topogrfics i redact un projectedetallat, per a causa de lobertura de la lnia de Martorell aTarragona el 15 dabril de 1865, i de lensulsiada borsria de1866, no pogu aconseguir finanament per a la lnia, i elprojecte no es concret.

Rebaixa dexpectatives: trens de via estreta i tramviesEls segents projectes de ferrocarril pel litoral no es tornarena formular fins a la dcada segent, lligats al projecte decarretera de les costes de Garraf. Aix, el 7 de desembre de1871, lempresari Francesc Gum va presentar un projectede carrilet que havia de seguir el voral de la nova carretera,i el 10 dagost de 1872, els senyors Vigo, Tarafa i Font vanpresentar un nou projecte de tramvia arrossegat per cavallsque tamb seguia la carretera planejada. Cap dells vaprosperar, com tampoc ho va fer una nova proposta decarrilet, presentada per Aleix Soujol, ve de Vilanova, tot ique va arribar a ser declarat dutilitat pblica pel governadorcivil el 21 de mar de 1874. No passaren de ser idees senseel suport econmic imprescindible per anar ms enll.

Tot i aix, el 9 de setembre de 1873, Cristfor Raventstornava a la palestra amb un nou projecte de ferrocarrilentre Barcelona i Cubelles. El govern va aprovarlavantprojecte el desembre de 1875, per tampoc en aquestasegona ocasi va aconseguir reunir els diners necessaris perportar-lo a terme, i la concessi va caducar el 1876.

El projecte de Francesc GumDavant aquests despropsits, aquell mateix 1876 enFrancesc Gum torn a prendre la iniciativa amb unavantprojecte de tren directe de Barcelona a Vilanova i Valls.

Tots els projectes deferrocarril per la costapreveien passar per Gav,on tenien bones expectativesde negoci a causa de lesmines de ferro que hi haviaa la muntanya. Aquestesmines, obertes al segleXVIII, van reviscolar amb larevoluci industrial de lasegona metitat del segleXIX, i van seguir actives deforma intermitent fins a ladcada de 1950. A la foto,la tremuja que encaraexisteix en un vessant deltur de Rocabruna.

Els projectes de lnia entreBarcelona i Tarragona pellitoral senfrontaven al reptedel pas per les costes deGarraf. A la foto, viaductede vuit arcades de laFalconera, lobra msimportant del projectedefinitiu, que encara avuiest en servei.


La proposta trencava la modstia dels projectes de carrilet,i preveia una via ordinria, que creuava recta el masss deGarraf. El 27 de novembre de 1876 Gum defens el projectedavant dun grup de diputats del Congrs, que el 30 denovembre presentaren un projecte de llei favorable a laproposta. El 6 de desembre, el projecte fou dictaminatfavorablement en comissi, i lexpedient pass al Senat,que hi don el vist i plau el 19 de desembre. La publicacide la concessi va tenir lloc el 13 de gener de 1877. Era laquarta concessi atorgada, desprs de la de 1851 a Mag deGrau i les de 1862 i 1875 a Cristfor Ravents.

Francesc Gum: un indiano emprenedorFrancesc Gum havia nascut a Vilanova el 27 de mar de1833, i era fill de Sebasti Gum, un indiano enriquit aCuba i que tenia propietats a Matanzas. A Vilanova, elsGum havien fundat una empresa txtil, la segona de totlestat que utilitzava mquines de vapor. Venia, doncs, dunafamlia emprenedora. Gum estudi al collegi de Pau Mir,a Vilanova, i als 13 anys ingress lInstitut Barcelons,especialitzat en comer. Als 15 anys va entrar daprenent ala fbrica de teixits del seu pare i, al cap dun any i mig,sembarc cap a Matanzas, a fer fortuna. All establ unprsper negoci dimportaci i exportaci que regent finsal 1871. Als 38 anys, torn a Vilanova, ric i ple de projectes.

All va participar, entre daltres, en la prolongaci de laRambla (1874), la publicaci del primer Pla de leixample(1876), lacabament de la faana de lesglsia de Sant Antoni(1878), la fundaci del Banc de Vilanova (1881), la impremtadel ferrocarril (1880), la cessi de terrenys per edificar laBiblioteca i Museu Balaguer (1881), la creaci i cessi alAjuntament del parc pblic de Sam (1881) i lorganitzacide lExposici Regional (1882). Va morir lany 1912, admiratper la seva ciutat.

El projecteObtinguda la concessi, Gum enllest el projecte tcnicdefinitiu, lliurat al govern el 18 de desembre de 1877. Perfinanar lobra,18 milions i mig de pessetes, el 4 de juliol de1878 cre la Companyia del Ferrocarril de Valls a Vilanovai Barcelona. A lempresa contriburen econmicament elscatalans amics den Gum residents a Cuba. Entre elsprincipals accionistes hi havia tamb en Casimir Girona,germ del futur bar dErampruny.

El projecte preveia 97 quilmetres de via entre Picamoixonson enllaava amb el ferrocarril de Tarragona a Lleida i canTunis, al port de Barcelona. El tram entre Castelldefels aBarcelona tenia 24,7 quilmetres, i preveia una estaci deprimera can Tunis, dues de segona Gav i Sant Boi

Francesc Gum als 38 anys,quan va tornar de Cuba

disposat a emprendrediversos projectes a la seva

Vilanova nadiua.

Francesc Gum poc abansde morir, als 79 anys. Gumprcticament sarruin amb

lempresa dels ferrocarrilsde Vilanova, per aconsegu

portar a terme el seupropsit amb xit.


una de tercera el Prat i un baixador a Castelldefels. La deGav donava servei a Begues, Sant Climent i Viladecans.

El projecte inicial preveia passar per les Ferreres, en terresde can Tintorer, en direcci a Sant Boi. Per el pas peraquest poble encaria massa el trajecte i lany 1879 es decidfer una recta des de Gav a Barcelona, en lloc de voltar ianar a Sant Boi, cosa que redua el cost en 360.00 pessetes.Sestablia aix el traat actual, amb la via, en el tram deGav, just per sota de la carretera a Santa Creu de Calafell.

Els treballsLobra sinici el 10 de juliol de 1878 a Vilanova, i laperforaci dels tnels comen al setembre. Lobertura deltnel ms llarg, el de la Falconera, es consum el 31 dagostde 1880, a dos quarts de dotze de la nit, i se celebr amb elscntics del cor de la Uni Vilanovesa, que enton, dins delforat, les estrofes de La Maquinista den Clav.

Al tram entre Castelldefels i Barcelona, les expropiacionsde terrenys es van resoldre per acord amists, i la construccise subhast l1 de mar de 1880. Els treballs sadjudicarena Ramon Miralles, que havia dirigit la perforaci dels tnels,i comenaren labril de 1880 als dos extrems: Barcelona iCastelldefels. Alhora, saixecaven les estacions. Una de lesltimes obres va ser el pont sobre el Llobregat.

Els ponts de la lnia i els panots de les andanes de lesestacions estaven fets amb bigues de ferro, forjades per LaMaquinista Terrestre y Martima, i mamposteria dobrafeta amb pedra de Gav, de lantiga pedrera del Calamot.

Plnol de 1899 del delta delLlobregat, elaborat ambmotiu dun pla per evitar lesinundacions a la zona. Shipoden veure el traat de lalnia de Barcelona aVilanova, que s totalmentrecte entre Gav i el Prat,aix com el ramal fet lany1887 i que, desprs del pontdel Llobregat, enllaa ambla lnia de Tarragona aBarcelona per linterior.La lnia del litoral acabavaal Morrot, sota Montjuc.

El pont sobre el Llobregatva ser una de les ltimesobres de la lnia. La uni deles vies esteses des deCastelldefels i Barcelonatingu lloc a Viladecans, elsetembre de 1881.


Tenim a la vista un contracte signat el 14 de mar de 1880per Salvador Bori, apoderat del propietari Baldiri Carreras,pel qual arrenda per 60 pessetes anuals a Pere Farran,subcontractista de les obres del ferrocarril, la pedrera que hiha a ponent del Calamot on un esvoranc a la roca testimoniaaquesta explotaci perqu la companyia extregui tota lapedra que pugui convenir-li per a les obres de fbrica que esconstrueixen al ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona.

Les obres daplanament quedaren prcticament enllestidesfins a Vilanova a finals de febrer de 1881, i noms mancavael viaducte de vuit arcades de la Falconera, acabat el juliol.A finals de gener havia arribat a Barcelona la primeralocomotora de la lnia, la Dos de Maig, que fou acabadadensamblar a finals de febrer. El 2 de mar es posava elprimer rail del trajecte, a Vilanova, i gaireb alhora tambcomenaven els treballs dinstallaci de la via a can Tunis.

Lestesa es feia enmig de la mxima expectaci popular.Com a nota curiosa, fins i tot va donar lloc a una comdia,Lo carril de Vilanova, escrita per en Baldiri Vidal, pintor deViladecans, i estrenada el 18 dabril del 1881 amb motiu dela inauguraci del teatre La Fraternitat. El tren sacostava.

Ponts i passos a nivellA Gav, la via passa sobre un tals dentre un i tres metresdalria, interromput per cinc ponts. Quatre garantien eldret de pas cap a la platja: les carreres dels Joncs i del Cul,i les rieres de les Parets i dels Canyars. El cinqu era unpetit pont situat a lalada de lactual carrer de les Moreres,estret i de lalada duna persona, que comunicava el pobleamb els camps i evacuava laigua en cas de pluja.

A ms, es preveien tres passos a nivell, un a la carrera denRegs, un altre a lalada de lactual carrer dIsaac Newton,al costat de lactual tanatori, i un darrer a la carretera de laPost, lactual avinguda del Mar. Des de 1924 es ferengestions per convertir aquest pas a nivell en un pas inferior,per la idea no fructific fins al 1956, quan sinaugur lactualpas sota la via, que substitua el del carrer de les Moreres.

El pont de lavinguda deBertran i Gell sinundava

sovint, com lagost del 1966(a dalt). Per els passos a

nivell provocaven accidents,com el 1967 (dreta). El trens una sussa, automotor

elctric utilitzat a rodaliesdes dels seixanta fins als

noranta. Fotos: Jordi Vaghi.

Arrendament de la pedreradel Calamot, de lany 1880.

Arxiu Josep Campmany,fons Alfons Gibert.


EL TREN ARRIBA A GAV

El primer xiuletPer transportar els rails, les felipes i el balast necessaris perestendre la via, hi havia dues locomotores, que comenaren,luna, des de Castelldefels i, laltra, des de Barcelona.

El 16 de setembre, a les dues de la tarda, se sentia el primerxiulet de locomotora a Gav, procedent de Vilanova. Lapoblaci es bolc a rebre el tren: la ciutat estava engalanada,i el consistori acord posar una placa commemorativa alsal de sessions en record daquella diada, placa que, si esva arribar a collocar, no ha arribat als nostres dies.

En arribar el tren, es van envolar centenars de coloms, mentrea landana, plena de gom a gom, esperaven lalcalde i elconsistori en ple, amb els majors contribuents del terme. Eltren satur, en baixaren els representants de la companyiai, acompanyats de les autoritats locals, es van dirigir al cafde la plaa, den Francesc Duran, per fer un berenar, que vaacabar amb brindis i discursos del secretari municipal,Francesc de Paula Gafas, el regidor Narcs Sanfeliu Sadurn,lexregidor i propietari Rafael Rossich Campmany, i elmestre Lloren Vidal Tusell. Desprs, lAjuntament vaconvidar a sopar els 33 empleats que havien treballat enlestesa de vies i que va ser servit pel capats, Sr. Capdevila.

Lestesa de la via acab pocs dies desprs, al paratge de lesRfoles de Viladecans, on la mquina dassentaments quevenia de Vilanova es trob amb la que venia de Barcelona.El 28 de setembre, Francesc Gum, acompanyat dalgunsamics, va estrenar la lnia, recorrent amb una locomotoratot el trajecte des de Barcelona a Vilanova.

Ressenya de larribada delprimer tren a Gav,publicada al peridicrepublic El Diluvio el 20de setembre de 1881.

Escolars gavanencs alespera del pas del tren delcentenari, el mar de 1962.Larribada del primer trenva generar una granespectaci a Gav. Foto:Jordi Vaghi.


La inauguraci oficial de la lniaLa inauguraci oficial de la lnia va tenir lloc el 29 de desembrede 1881. A les nou del mat sortia de Barcelona el treninaugural, format per la locomotora Gum, adornadafestivament, cinc cotxes de primera classe, tres de tercera,un furg de correus amb ambulncia i, darrere de tot, elcotxe-sal Gum, on anaven el promotor, el capit generalde Catalunya, el cap destat major de lexrcit, el governadorcivil, el bisbe i lalcalde de Barcelona, un magistrat delAudincia, el vicepresident de la Diputaci, i diversossenadors i diputats al Congrs.

A un quart donze del migdia, el tren entr a lestaci deGav on, desprs de desviar-se per la plataforma giratria,satur. Segons les crniques, el fervor pblic arrib a nivellsinsospitats: rebuda per part de lalcalde, el jutge de pau i elmestre descola, amb la companyia de carrabiners de laplatja, encapalats pel comandant, presentant armes.

Llavors, el cor La Igualtat, acabat de crear, interpret himnespatritics, i en acabat es proced a un llanament de coets,amb tan mala fortuna que el fill del secretari municipal, de21 anys, va resultar ferit de gravetat. Al vespre, hi haguball amb lorquestra de Sant Boi, pagada pel ferrocarril.

Caricatures publicades alsdiaris de Barcelona sobre la

inauguraci de la lniaentre Barcelona i Vilanova.

Lnica fotografiaconservada del treninaugural de la nostra lniade ferrocarril, aturat alestaci de Vilanova.

Gum amb els atributs dePrometeu. A les caricatures,larribada del tren equival a

linici del progrs.


Els primers serveisA Vilanova, les festes per larribada del tren es van allargardurant quatre dies. Linici del servei regular entre Barcelonai Vilanova tingu lloc el 2 de gener de 1882. Hi havia quatreserveis danada i de tornada diaris, que saturaven dos minutsa lestaci de Gav.

El primer, un tren mixt de passatgers i mercaderies, sortiade Gav en direcci a Vilanova, a les 6.42. Poc desprs, a les7.05, sortia el primer tren cap a Barcelona, on arribava a les7.35. El trajecte es feia, doncs, en 30 minuts exactes... nomscinc minuts ms que la durada del viatge en lactualitat.

Els altres serveis cap a Vilanova sortien de Gav a les 9. 04(tren mnibus correu), 12.14 (tren mixt) i 18.27 (mnibuscorreu). Els serveis cap a Barcelona sortien de Gav a les9.06 (mnibus correu), 13.41 (mixt) i 18.49 (mnibuscorreu). Els trens mixtos corrien a 40 km/h, i els mnibus-correu, a 50 km/h.

Vuit anys desprs, el 1890, el servei havia augmentat a sisserveis diaris. Els trens de Barcelona arribaven a les 6.10,8.57, 12.23, 14.52, 17.49 i 21.03.

LestaciLes obres de les estacions de Castelldefels, Gav i el Pratvan comenar labril de 1881, al mateix temps que esdesenvolupaven els treballs de la lnia. El contractista vaser tamb en Ramon Miralles. Les bigues, columnes imarquesina de ferro de les estacions i les grues shavienencarregat a La Maquinista Terrestre y Martima i a la casaTintorer, Reiensech i Henrich i Rech, el 26 de gener de1881. Les bscules shavien contractat a Gaiet Pi, deValls, el 20 de gener, i lendem sadjudicaven a EusebiFont els rellotges i aparells telegrfics per comunicar lesestacions. Lestaci estava voltada duna tanca baixarematada amb fusta, adjudicada a Francesc Mir el 19 dedesembre de 1880. El juny de 1881, les obres avanaven abon ritme, i ledifici sinaugur el mateix 29 de desembre.

El cap destaci de Gaventre 1946 i 1966, RafaelTejel Pallej, dna pas a untren exprs. Foto: famliaCondeminas Tejel.

Postal dels anys deu delsegle XX. Ledifici delestaci prcticament noha canviat des daleshores.


En aquella poca tenia planta quadrada i una teulada a quatreaiges, segons es desprn dels plnols de lpoca.

Ledific actual no s loriginal, ja que al 1912, amb motiu dela construcci de la doble via, laixecat el 1881 fou reformatamb lafegit del cos octogonaldel sudoest, on hi havia el jocde palanques que controlaven les agulles de la via, i unanova faana, amb un cert aire modernista industrial, ondestaca la marquesina porticada de ferro. Ledifici t plantabaixa i pis, i s idntica a la de Castelldefels.

Al costat de llevant, on actualment hi ha laparcament, hihavia lespai destinat a la crrega i descrrega de mercaderies,amb un apartador, una andana i un magatzem amb la grua.

Al costat de ponent es van construir les latrines, i hi haviauns horts propietat dels ferroviaris.

Marquesina de lestaci i, aldarrere, magatzem i

andana de mercaderies. Ala dreta es pot veure

lapartador de mercaderiesdels Hules. Foto: famlia

Condeminas Tejel.

Cos octogonal de lestaci,on hi havia la maquinria

dels enclavaments i lesagulles. La foto es va fer

durant la gran nevada de1962. Foto: famlia

Condeminas Tejel.

Lestaci lany 1934.A la plaa es distingeixlautobs de Begues.Foto: Joan Mitjans Badell.


El material rodantLempremta de lamericano Gum es va fer notar en elmaterial rodant de la nova lnia frria.

A pesar que fins llavors totes les locomotores i cotxes depassatgers i vagons dels ferrocarrils de Catalunya ereneuropeus, Gum, a finals dabril de 1878, va desplaar-se aNova York per conixer les ltimes novetats tcniques nord-americanes, i va aprofitar per contractar amb diversescompanyies el material rodant de la lnia.

Aix, les nou primeres locomotores del ferrocarril batejadesamb els noms de Dos de Maig, Vctor Balaguer, Gum,Soler i Morell, 4 de Juny, Vilanova, Valls, Barcelona iMatanzas foren comprades a la firma The RogersLocomotive & Machine Works, de Paterson, a lestat deNova Jersey. A casa nostra se les batej com a Carolinesi tenien el tpic disseny de les locomotores de lOest americ,amb un rastrell prismtic al capdavant.

Pel que fa als cotxes de passatgers, foren tamb moltinnovadors. El ms rellevant eren els bgies, conjunts dedos eixos amb quatre rodes situats als extrems del vag, quepermetien construir cotxes de viatgers ms llargs, senseproblemes per adaptar-se als revoltss. El provedor dels 24primers cotxes va ser The Harland & Hollingsworth CoLtd., de Wilmington, Delaware. Tamb es compraren alsEstats Units dotze frens Westinghouse, capaos daturar eltren instantniament, els primers que sinstallaren a lEstat.

Els 120 vagons de mercaderies de la lnia, en canvi, escompraren a Anglaterra, a Bristol Wagon Works CompanyLtd., de Bristol, igual que els rails i accessoris per a les vies,que sadquiriren a Wilson, Cammell & Co, de Sheffield. Elstrens, doncs, foren luxosos i innovadors, i marcarentendncies en levoluci futura del material ferroviari.

A la banda de ponent delestaci hi havia els hortsdels empleats. Aqu podemveurels el dia de la grannevada de 1962. Foto:famlia Condeminas-Tejel.

Dibuix de lestaci fet perJoan Mitjans i publicat enuna de les aventures delcmic gavanenc Nicasiet, eljuliol de 1973.

Una de les clebrescarolines fabricades aNova Jersey, amb la sevatpica estampa de lOestameric.


Forasters, excursionistes, indstria i exportacionsLarribada del tren obr Gav al mn. La facilitat daccsdes de Barcelona possibilit que una afecci nova, nascudacap al 1876, sinteresss pel nostre poble: elsexcursionistes, i converts el castell dErampruny en undels ms visitats del pas. Darrere dells venien els escolars,amb la visita anual al castell, convertida en un ritual iniciticde totes les escoles de Barcelona fins a la guerra. Alhora,arribaren tamb els estiuejants interessats per Begues, onsobriren alguns hotels i residncies.

A finals del segle XIX ja shavia establert un servei detartranes entre lestaci i Begues, que cap a la dcada de1920 fou substitut per un autobs que cridava latenciperqu tenia dos pisos, el de baix, cobert, i el de dalt, amode de jardinera, descobert. El servei era promogut pelpropietari dun dels hotels destiuejants de Begues, la granjaPetit Canig. Els autocars de la Petit Canig uniren lestacide Gav amb Begues fins a 1992, quan la companyia deixla concessi, que pass a mans de la Mohn.

Lobertura del ferrocarril don puixana tamb a un nounegoci: el dels cotxes de lloguer amb conductor, els taxis. Afinals del segle XIX hi havia dues persones que es dedicavena portar gent amunt i avall des de lestaci: en Joanet cotxero

Tren de MZA arrossegat perla locomotora 1765, prop

de lestaci de Gav. Lamquina es va construir als

tallers de la MaquinistaTerrestre y Martima als

anys trenta, i donava serveials semidirectes que anaven

de Barcelona a Tarragonaper la lnia de Vilanova.

Foto: famlia MartnezBenavent.

Dos combois de rodaliescreuant-se a lestaci de

Castelldefels, als anys vintdel segle passat.

Lautobs de Begues, aturata la plaa de lestaci de

Gav, als anys vint del seglepassat. El vehicle era un

Hispano-Suiza. Foto:Centre dEstudis Beguetans.


i en Jaume Enrich, que tenia la concessi, per part de lacompanyia del ferrocarril, del transport de viatgers aViladecans i Sant Climent. Als anys vint del segle passat,els Enrich compraren quatre vehicles Hispano Suiza ipromogueren lextensi del servei dautobs fins aBarcelona, establint el precedent de les lnies actuals.Lestaci de Gav, doncs, esdevingu la porta dentradadun ampli territori, i cap als anys trenta, el tren haviaperms configurar la nostra ciutat com a capital de lasubcomarca formada per Begues, Sant Climent i Viladecans,tal com indicava lenquesta realitzada per la Generalitatlany 1932 per establir la nova ordenaci territorial deCatalunya. Grcies a lestaci, es consolid el creixementde la ciutat (el 1887 la poblaci havia augmentat un 22%respecte a deu anys enrere) i sestabliren al terme lesprimeres indstries. Seguint aquest cam, lany 1960, Gavarrib a ser la segona ciutat industrial del Baix Llobregat.

Lestaci permet tamb donar un impuls a lagricultura, atravs de les exportacions. Una descripci de 1885 quatreanys desprs dobert el ferrocarril ens explica que Gavprodueix: blat, oli, llegums, civada, taronja i vi. Vinya:grans exportacions, especialment des de fa dos anys deguta haver-se perdut les collites a Frana, gaireb en la sevatotalitat, i han hagut de recrrer ac. Olivera: explotaciimportant; lelaboraci de loli constitueix un altre aspectede la riquesa agrcola. Exportaci. Platja: aduana martimade quarta classe. Indstria daiguardents i mines de ferro..

La proximitat del port i la facilitat del transport promogueren,lany 1932, la constituci de lAssociaci de PagesosPropietaris de Gav, amb lobjectiu dobrir nous mercats aEuropa. Un article de La Vanguardia de 1932 ens informaque els esprrecs, per exemple, sexportaven fins a Li iPars. Tamb les hortalisses del Delta senviaven cap alexterior, abans de la guerra.

Porta de lestaci de Gav,a la cantonada de ponentde lestaci. La porta haestat substituda per unatanca amb reixa. Lestaciva esdevenir la portadentrada a la ciutat. Foto:famlia Condeminas Tejel.

Apartador i moll dedescrrega de lempresaHules, que estava situat a labanda de migdia delestaci de Gav. Foto:famlia Condeminas Tejel.

Les principals indstrieslocals tenien desviamentsque portaven els vagonsdirectament dins de lesfbriques, com podem veureen aquest gravat de lafbrica Roca Radiadors de1925. Fem notar que, encomptes de desviaments, hihavia dues plataformesgiratries sobre la viasecundria.


EL FERROCARRIL AL SEGLE XX

De la companyia TBF a la MZAMentre encara prosseguien els treballs de la lnia entreBarcelona i Vilanova, Gum aconsegu, el 20 de mar de1881, la concessi estatal per prolongar-la des de Valls finsa Madrid, passant per Saragossa. Per finanar aquestagrandiosa obra es va crear la Companyia dels FerrocarrilsDirectes de Madrid i Saragossa, el 19 de novembre de 1881.Per aquest projecte, massa ambicis per a una petitacompanyia com la de Gum, fracass. Lany 1886, Gumdimit com a president i lempresa fou absorbida pelsFerrocarrils de Tarragona a Barcelona i Frana, TBF.

Arran daquesta absorci, aquell mateix any es projectlenlla fsic entre la lnia de Vilanova i les de TBF. Aquestenlla es va fer amb un nou ramal de poc ms de 4quilmetres que naixia desprs del pont del Llobregat ianava cap a la Bordeta lactual ramal que passa perBellvitge, inaugurat l1 dagost de 1887. Des daquestmoment, els trens de Gav deixaren de sortir i arribar des delestaci de can Tunis que es reserv per a mercaderies ienlloc daix arribaven fins a lestaci de Sants i, des dall,a travs duna rasa a cel obert que anava pel mig del carrerdArag, inaugurada loctubre de 1882, fins a lestaci deFrana. Es configur aix una ruta ferroviria que ha arribatfins avui. Lany 1887, els gavanencs ja podien exclamar queanaven b per anar a Sants!

Per aquestes obres, i la crisi del comer agrcola provocadaper larribada de la filloxera, van suposar per a TBF unacrrega inassumible, que va tenir com a conseqncialabsorci per una companyia molt ms poderosa: la delsFerrocarrils de Madrid, Saragossa i Alacant MZA.Labsorci va tenir efecte l1de gener de 1898, tot i que lagesti de lantiga xarxa catalana de la TBF es mantinguautnoma.

La companyia MZA havia estat fundada a Madrid lany1856, i la major part del seu capital pertanyia a la riqussimafamlia belga dels Rothschild. A lestaci de Gav encara espot veure avui lemblema de la MZA, coronant lestaci.

La doble via i altres obresLa nova companyia propietria de la lnia va realitzar algunesobres rellevants, com la inauguraci dun baixador al passeigde Grcia (1 de juliol de 1902), just al mig de lenlla entrelEstaci de Frana i Sants, la prolongaci de la via queacabava a can tunis Tins al Poblenou, tot resseguint el portde Barcelona (any 1908), la construcci duna gran estacide mercaderies al Morrot, substituint la de can Tunis (1917),

Emblema de la companyiaMZA, format per les lletres

de lacrnim entrellaades,que encara avui es pot

veure coronant la faana delestaci de Gav.

El baixador del passeig deGrcia, construt lany 1902

per la companyia MZA.

Lestaci de Santsconstruda per la

companyia MZA als anystrenta, poc abans de la

Guerra dEspanya.

Lestesa de la doble viacomport la perforaci de

nous tnels que travessavenel masss de Garraf.


i sobretot els treballs destesa de la doble via.

Tot i que la inauguraci de la doble via es produ el novembrede 1914, els treballs shavien iniciat a Barcelona lany 1910,i a Gav sestaven realitzant lany 1912, com mostra unainscripci en pedra al pont sobre el cam del Cul.

La culminaci de les millores va ser la inauguraci de lactualedifici terminal de lEstaci de Frana (2 de juny de 1929).

La RENFE i lelectrificaci de la lniaDesprs de la Guerra dEspanya, la xarxa ferroviria haviaquedat molt malmesa, les companyies estaven en fallida, iel tancament exterior i la guerra europea impossibilitavenrebre auxili estranger.

El 8 de gener de 1939, lestat franquista va decretar lanacionalitzaci de la gesti de la xarxa. La nacionalitzacide les companyies de fet es plantej com un rescat de lesconcessions estatals atorgades al segle XIX sorganitz atravs de la Llei de bases dordenaci ferroviria, de 24 degener de 1941, cosa que don pas, l11 de juliol de 1941, alnaixement de RENFE.

Lexplotaci de la xarxa per la nova companyia va comenarl1 dagost. Les antigues companyies van liquidar-se,compensant els accionistes amb ttols de deute pblic delEstat. Lany 1948, la xarxa catalana qued inclosa a laQuinta Zona de RENFE.

Lacci ms rellevant de la RENFE a la nostra lnia va ser-ne lelectrificaci. Ja lany 1940, la Comissi Gestora delAjuntament va adrear-se al govern demanant que procedsa electrificar la doble via entre Barcelona i Vilanova. Perlelectrificaci final no arrib fins al 1956.

El 26 de juny daquell any, una locomotora elctricadecorada amb motius patritics va fer per primer cop el

Data de 1912 gravada enlobra de fbrica del pontdel cam del Cul, quecorrespon a la data en ques van fer les obres de ladoble via a Gav. Foto:Alfons Gibert.

Treballs delectrificaci dela lnia de Vilanova, que nocomenaren fins a lasegona meitat del segle XX.

Colla dobrers treballant enlestesa de la doble via, alGarraf. Els treballscomenaren el 1910 iacabaren el 1914. Foto:collecci Manel Alonso.


trajecte entre Tarragona i Barcelona, passant per Vilanova iGav.

Daleshores en, la lnia frria gaireb no ha tingut canvis.A finals dels anys vuitanta es va renovar completament lavia, i es va rehabilitar destaci, amb la installaci dunamarquesina a landana central i la construcci dun pas sotales vies; per lessencial de la lnia, com el traat o el mateixemplaament de lestaci, no ha canviat.

Lelectrificaci va portar ala nostra via les clebres

locomotores Alsthom de lasrie 7000, fabricades a

Frana. A la dreta, la delviatge inaugural de

lelectrificaci de la lnia deVilanova, fet el 26 de juny

de 1956. A sota podemveuren una caricatura de

Joan Tutusaus publicada enun Brugus de 1966.

Comboi arrossegat peruna locomotora de lasrie 7000 a lestaci deGav, lany 1962. Foto:famlia Condeminas Tejel.


La gent del ferrocarrilLarribada del ferrocarril comport tamb larribada a Gavdel personal de servei: caps destaci, factors (que eren elscaps destaci en tot all relacionat amb les mercaderies),guardaagulles i mossos, procedents dels racons ms diversosde la geografia. Molts dells van acabar formant famliesque des daleshores han viscut a Gav, com en Josep Soleri Vidal, que el 1933 arribava a lestaci a fer prctiques deferroviari, o en Mendoza, tamb dabans de la guerra.

Als anys cinquanta, la plantilla ferroviria local estavaformada per Rafael Tejel, cap destaci, Josep Benavent,factor, Francesc Sents, guardagulles, i mossos com en Lizn,en Cartagena o en Besora. Molts dells van quedar-se aGav fins a la jubilaci. Alguns, com en Josep Benavent, elpare del qual havia estat cap destaci a Castelldefels, veniende nissaga de ferroviaris. En Benavent emparent amb elsSanfeliu de cal Moliner, pagesos de reconeguda fama. Elgerm petit, Carles Benavent, va entrar a treballar a la fbricaRoca. Un altre exemple ns el cap destaci entre 1946 i1966, Rafael Tejel, que, procedent dArag, va arrelar tamba la nostra ciutat.

Sn noms dos exemples dels molts que, en la histria delferrocarril a casa nostra, parlen del lligam, vital i slid, entreaquest invent del segle XIX i Gav.

Amb lelectrificaci tambarribaren unitats disel. A laimatge, una unitat TAF,automotor semidirecteconstrut per lempresaitaliana FIAT als anyscinquanta, creua un exprsa lestaci de Gav, durantla nevada de 1962. Foto:famlia Condeminas Tejel.

Una famlia de ferroviaris.A lesquerra, tocant lacampana, el cap destacide Castelldefels, JoanBenavent i, a la dreta deltot, el seu fill gran, JosepBenavent Estap, quedesprs esdevindria factor aGav. Foto: famliaMartnez Benavent.

Treballadors de lestaci deGav als anys cinquanta.Desquerra a dreta i de dalta baix: Rafael Tejel Pallej,Teodosio Miguel Bombn, iBesora; Cartagena i enJosep Benavent Estap.Foto: famlia MartnezBenavent.


EL NAIXEMENT DE LA RAMBLA

La Rambla, un antic llit de rieraAl litoral mediterrani, sanomenen rambles les rieres decurs estacional, que noms duen aigua quan plou. A lest delcasc urb de Gav nhi havia una, continuaci de la riera deSant Lloren.

En temps antics, com es pot veure als plnols de la baronia,la riera es dividia en dues branques, a lalada de lactualzona esportiva de can Tintorer. Una baixava en lnia recta alest de les masies de can Sellars i can Palmer. I una altradescendia per lactual Rambla fins ajuntar-se a la primera,prop de lactual divisria entre Gav i Viladecans davant lafbrica Roca. Un cop reunificada, la riera seguia carreraden Regs avall fins a la Murtrassa.

Al segles XVI i XVII, la llera argilosa que passava perlactual Rambla sanomenava riera de lArgamassa, pelfang que shi formava quan plovia.

A finals del segle XVII, els vens de Gav van tallar la rieraen construir una paret o resclosa, aproximadament on avuihi ha el monument als mrtirs del 1714. Lobjectiu era desviarel curs de la riera de lArgamassa per evitar les inundacionsdels camps de sota, a la zona denominada els Bugs i desprsRierals (entorn de lactual carrer del Mas Sellars). Quedllavors la rambla seca com a lmit de llevant del nucli urb.

Els promotorsEl primer dagost de 1881, Joan Badosa apoderat delsVayreda, propietaris de la masia de lHorta, i dels Lluch,propietaris de la masia on ara hi ha el Museu de Gav juntamb Lleonci Sanmart procurador dels baronsdErampruny i els procuradors dels Carreras propietarisde lantic mas de can Pere Bori, situat on avui hi ha lescolaErampruny van pesentar una instncia a lAjuntamenten qu explicaven que eren propietaris duna srie de terrenyssituats al sud-est de la poblaci que, per la particularposici en qu els ha collocat el nou ferrocarril de Valls aVilanova i Barcelona, que sacabar properament, i moltparticularment per lemplaament de lestaci que pertanya lesmentada via, i que correspon a aquesta poblaci,creuen els exponents que per al desenvolupament i fomentdaquesta, s dabsoluta i imprescindible necessitat procedira la urbanitzaci successiva dels terrenys esmentats, alsefectes de la qual sha traat el projecte adjunt.

Els sollicitants demanaven perms per urbanitzar elsterrenys propers a lestaci, i explicaven que com a centreo artria principal del pla, ve traada una ampla via devint metres que ha de comunicar directament lesmentat

Plnol de 1753. En negre,el cam que enllaava amb

el cam ral de Barcelona,ara carrers de Viladecans i

dels Mrtirs del 1714. Engris, les dues branques de la

riera de Sant Lloren. Elmas den Solanes era can

Palmer, i can Verdaguerera can Pere Bori (actualescola Erampruny). Can

Segarra s lactual Casadels Delmes dels barons.

La riera de Sant Lloren esdividia prop de lactual

camp de futbol de canTintorer (nmeros 1 i 2). Un

brancal, la riera delArgamassa, baixava per la

Rambla (nmeros 3 i 4).Una resclosa (nmero 5)

desviava el curs cap aViladecans, on sajuntava

amb laltre brancal.


casc urb amb lestaci, i servir alhora denlla entre elcasc urb i la carretera de Barcelona a Vilanova i la Geltr,que actualment manca venint de lesmentada capital.

Aquesta transcendental iniciativa que va tenir lloc ara faexactament 125 anys proposava, doncs, urbanitzar lantigallera de la riera de Sant Lloren, i posava les bases delnaixement del primer tram el ms antic de la Rambla.

Remarquem que la idea era de natura totalment privada iparticular, i amb un objectiu clarament especulatiu diremavui ja que pretenia revaloritzar uns terrenys agrcoles atravs de lobertura dun passeig i la parcellaci de lesfinques dambdues bandes.

Estem, doncs, davant dun exemple concret del queexplicvem al principi daquest llibre, quan ens referem alsprocessos de creixement urbanstic que anaven lligats alestesa de les noves lnies de tren i als interessos que movien.De fet, la memria oral recollida per Marian Colom explicaque, prviament al que indiquen els documents oficials,foren els hisendats esmentats, amb el suport municipal, elsque aconseguiren de la companyia presidida per Gum quelestaci de la nova lnia del ferrocarril de Barcelona aVilanova semplacs a Gav, en detriment dels pobles vens.

La resposta municipalEl 14 dagost, el Ple Municipal discut el projecte i vaacordar que valorada la millora que reportar al pobleesmentat i atesa degudament la generositat dels propietarisfirmants, en Joaquim Vayreda, la senyora vdua de Lluch,els senyors barons dErampruny i en Josep RafaelCarreras i Bulbena, amb qu els quatre junts cedeixen

Plnol de 1881 ambel projecte presentat perMelcior Josep Lluch perurbanitzar les seves terres,projecte que don lloc a larambla de Lluch. ArxiuMunicipal de Gav.


respectivament per a convertir-se en via pblica una porcide terreny bastant considerable; lesmentada cessi prefereixfer-la mitjanant acta formal, estesa al llibre dactes daquestAjuntament.

La plantaci dels pltans que caracteritzen la Rambla esdecid alhora que la urbanitzaci, i tamb an a crrec delspromotors, que posaren els treballs sota la direcci delgavanenc Joan Caas. Lestat dels arbres va preocupar desde ben aviat la corporaci, que a travs de diversos acordsdispos la replantaci dalguns dels exemplars que havienmort, el rec durant estius despecial sequera, la installacide puntals per adrear arbres tombats per temporals o lacollocaci de fites per protegir els pltans del frec delscarros que transitaven per la Rambla. Cada any, es podavenacuradament, i de la venda de la llenya lAjuntament extreiaingressos per a les arques municipals.

Els propietaris, com a contrapartida a la cessi dels terrenysper a via pblica, posaren sis condicions que garanteixinperptuament la generositat que integra la donaciesmentada, que havien de constar explcitament i aixconsten en lacta aprovatria del plenari municipal.

La condici primera i ms rellevant era que dels terrenysque shan de destinar a via pblica, cap Ajuntament no elspodr mai destinar a altre s ni disminuir-los sota cappretext. La resta de condicions foren publicades per AlfonsGibert, en el seu article sobre la Rambla publicat el 1990.

Les condicions es compliren escrupolosament, excepcifeta de la relativa al nom dels carrers: lany 1887 un consistoriintent rebatejar els trams de rambla Vayreda i Lluch com arambla de Sant Pere, per reb loposici dels propietaris.El plet arrib fins al Govern Civil, i encara al govern delEstat, que impediren el canvi de nom, dacord amb lescondicions de la cessi de 1881.

La Rambla de Gav haestat escollida com a marcper a molts esdevenimentslocals. El primer nmero

del peridic Brugus, dejuny de 1958, editat

aleshores per la Falangelocal, va escollir com a

primera portada unaimatge de la banda

municipal desfilant-hi.

El passeig tamb ha estattestimoni de moltes

celebracions familiars. A lafoto, la famlia Jan va de

bateig. Foto: AssociaciVenal del Barri del Centre.

La rambla de Vayreda alsanys cinquanta. La primera

casa a la dreta s la casaBrunet, construda el 1925.Foto: Associaci Venal del

Barri del Centre.


La urbanitzaci inicialOriginalment, els terrenys de lactual Rambla tenien unpendent molt ms pronunciat que ara, i el projecte preveialanivellament dels terrenys per deixar-los plans.

Les obres les va portar a terme el concessionari delferrocarril, a canvi de quedar-se amb la terra sobrant. Laterra extreta de laplanament de la Rambla va ser usada peraixecar el tals que encara avui es pot veure al costat de lacarretera c-245, entre Gav i Castelldefels.

El consistori tamb aprov lextracci de grava de la llera dela riera de Sant Lloren per a lobra de la via, el mateix 1881.

Larranjament definitiu del passeig sense paviment, nomsuna esplanada de terra i la plantaci dels pltans es vaportar a terme utilitzant el servei de prestaci obligatriade treball comunal, el terrell.

Les primeres cases de la rambla de LluchLes fotografies antigues permeten identificar les primerescases edificades a la rambla de Lluch.

Comenant per la banda de ponent, al costat de lestacisobre el carrer de Salamanca. Inicialment, el carrer no existiaal projecte: els terrenys de lestaci termenaven amb elprimer edifici de la Rambla. Per, el 24 de desembre de1927, lAjuntament va demanar a la companyia del tren lacessi duna parcella per obrir la comunicaci entre elcapdavall de la Rambla i el carrer de les Moreres.

La resposta de la companyia de ferrocarrils fou negativa.Lafer se solucion mitjanant un contracte darrendamentper 10 pessetes anuals entre el cap destaci i lAjuntament,signat l1 dabril de 1928 i prorrogable per semestres.

El tros de terreny arrendat feia 242,40 m2. Amb el temps,finalment, lAjuntament es qued el terreny. Inicialment, elcarrer no tenia nom, per desprs de la Guerra dEspanya,les noves autoritats el van dedicar a Salamanca, en honor alacte dunificaci dels partits falangistes que hi havia tingut

A Gav, la via passa per untals construt amb la terrasobrant de la Rambla. Enaquest tals sobren algunsponts com el del cam delCul. Foto: Alfons Gibert.

El naixement de la Ramblava lligat amb el de lestaci,que en aquesta imatge delsanys trenta es pot veure alcapdavall del passeig. Foto:Associaci Venal del Barridel Centre.

Cantonada entre lestaci iel carrer de Salamanca.Ledifici amb teulada adues aiges sn les latrinesde lestaci. Foto: JoanMitjans.


lloc el 19 dabril de 1937. Aquest fet va passar inadvertitlany 1979, quan es va eliminar la simbologia franquistadels carrers, i per aix la denominaci segueix vigent.

A laltra banda del carrer de Salamanca, a ledifici amb elnmero 1, es trobava el bar i hostal de lEstaci, dels Enrich,amb la cotxera dels autobusos de lnia. La faana era destilmodernista, amb un fris de rajola de valncia i un quadre alxamfr, tamb de rajola, amb una imatge de la Mare de Du.A la banda de ponent, ledifici sallargava en un pati exterioron, a lestiu, es feien festivals de varietats i shi havienarribar a fer mtings electorals, als anys trenta. Aqu, lany1946, es va domiciliar el Club Ciclista.

Al nmero 3 hi havia una casa que tenia una planta baixaamb un balconet en forma de balaustrada, molt caracterstic.Lany 1936 shi va fundar lAteneu Obrer de Gav, integratdesprs al PSUC. Al costat, al nmero 5, vivia en LlorenBonmat, pintor que va decorar les estances de lAmericanLake. En Bonmat era un destacat militant desquerres:fundador de la Casa de Valncia, lany 1931, i del CasaldEsquerra de Gav, lany 1933, es va exiliar desprs de laGuerra dEspanya. Al nmero 7 hi havia una quadra i, entreels nmeros 9 a 15, un gran solar amb fruiters i la casa torreden Francesc Balagu, Siscu de la benzina, perqu vainstallar un sortidor de benzina a la crulla de la Rambla

Plnol en qu es marca elsolar de 242 metres

quadrats que lAjuntamentva arrendar a la companyia

del ferrocarril per obrir elcarrer de Salamanca. Arxiu

de Josep Campmany, fonsAlfons Gibert.

Aquesta imatge dels anysdeu del segle XX mostren lesprimeres cases de la rambla

de Lluch. Foto: AssociaciVenal del Barri del Centre.

Banda de ponent de larambla de Lluch. Shi

poden veure, ms enll delcarro den Rmul

Campmany, els taxis delAleu i del Pepito Montes.

Foto: Joan Mitjans.


amb la carretera, que es mantingu fins als seixanta. Enaquest solar sobr una vaqueria. Loctubre de 1949, la netejadel pou negre daquest establiment tingu un luctus final,amb la mort per asfxia de tres membres duna mateixafamlia: pare, fill i proms de la filla. Finalment, a lacantonada, hi havia el bar Grau, lactual Hostal Vell, moltconcorregut pels treballadors de les oficines Roca.

A la banda de llevant, al nmero 2, sedificaren lany 1929les oficines de la Companyia Roca Radiadors. Inicialmentnoms es constru lactual ala nord, que termenava amblrea de mercaderies de lestaci. Ms tard es constru lalasud, amb un aspecte exterior totalment simtric.

Al costat, tot pujant, on avui hi ha un edifici de cinc plantesdestinat a oficines, hi havia hagut antigament el local conegutcom a cal Tragabales, que va ser bar i sala de jocs, la seu dela Casa de Valncia i, lany 1934, seu dun local onlempresari Felip Llobet munt una sala de cinema mut, ones projectaren les primeres pellcules de loest americ i elsserials setmanals per episodis. La casa va ser incautada

Banda de llevant de larambla de Lluch, lany1934. Shi pot veure el tramdes de la torre den Balagufins a la crulla amb alcarretera. Foto: JoanMitjans Badell.

Una de les fotografies msantigues de la rambla deLluch, del 1917. La vistaest presa des de lacarretera, en direcci alestaci. Shi poden veureels pltans del passeigcentral, joves encara. Foto:Associaci Venal del Barridel Centre.

Lestaci, tancant la ramblade Lluch. A lesquerra es

poden veure les oficines dela companyia Roca abans

que es fes lampliaci de1953.


durant la revoluci de 1936, i esdevingu la seu de la CNT.Acabada la guerra fou comprada pels Roca, que el 1953 hiconstruiren el laboratori dassaigs de lempresa. Lany 1963shi edific ledifici doficines actual.

Al costat de lempresa Roca hi ha, des de 1987, la seu de laUni Muntanyenca Erampruny. Aquesta casa, delsCampmany de cal Sobrall, va acollir tamb al primer pis lesseus dEsquerra Republicana, als anys setanta i vuitanta, ila de lAgrupaci Fotogrfica, durant un curt temps. Acontinuaci ve la casa on residia en Frederic Aleu, taxista ipropietari duna petita impremta, on seditava el peridicLArampruny. Al costat hi havia un taller mecnic.

Desprs, tot pujant, hi havia una fbrica de mosaics, de lafamlia Muoz-Cabass, que ms amunt termenava ambloficina de la companyia elctrica, Riegos y Fuerzas delEbro, desprs integrada a FECSA. I, a continuaci, la casadels pares de lAdelita Duran (lAdelita que durant moltsanys va ser lorganista de lesglsia de Sant Pere) on viviaun altre taxista, Josep Montes Pepito el del taxi. La casatenia una balconada a nivell de carrer i els del pis estavenrematats amb balaustrada de pedra.

La penltima casa abans darribar a la carretera era laTintoreria Pallars, amb una faana que tenia dos balconsde pedra i, entremig, un quadre de rajola amb un sagrat cor.El propietari es dedicava tamb a fer de taxista.

La proximitat a lestaci i el fet que en aquest tram deRambla hi visquessin tres taxistes s la principal ra quemotiv la installaci de la parada de taxis en aquest indret.

Finalment, al xamfr sud-est de la Rambla amb la carretera,hi havia hagut una torre modernista, de la famlia EsteveAlmirall. La casa tenia un jardinet a la banda de la Rambla,amb una paret amb cornisa amb gerres i finestres amb formade balc. Els propietaris fabricaven un vi escumsdenominat Gran Dorado. Amb el temps, la casa foureformada i shi install la botiga de dolos dels Comas,amb un caracterstic aparador de vidre que sobresortia de la

Lany 1953 senderroc lacasa coneguda com cal

Tragabales per aixecar-hiel laboratori dassaigs de

lempresa Roca.

Les oficines de la fbricaRoca sedificaren el 1929,

per noms lala nord.Lala de migdia es va

construir als anyscinquanta, respectant, per,el disseny original i fent unaala totalment simtrica amb

loriginal. Foto: colleccide Manuel Aguilera.

Les oficines de lacompanyia Roca el 1929.

Es pot comprovar quenoms es va construir lala

nord de lactual edifici.Lala sud, simtrica, es va

edificar el 1951.


faana, ple de caramels. Al pati, en Felip Llobet va muntarals anys quaranta, just acabada la guerra, un cinema destiu.

La pavimentaci de la Rambla de Lluch es va fer lany1952, amb unes llambordes que encara es conservaven afinals dels vuitanta. La rambla de Vayreda es va pavimentarpoc desprs. Loctubre de 1953 es van fer les voreres i, dosanys desprs, loctubre de 1955, lobra de pavimentaci.

Les primeres cases de la rambla de VayredaLa rambla de Vayreda, de ms llargria, es va anar edificantms tard que la de Lluch. Passada la carretera, a la cantonadade llevant, una casa baixa acoll, als anys trenta, el primerbanc de Gav: el Banc de Biscaia.

En aquest tram, a finals dels anys vint shi va obrir lasegona farmcia de Gav, de la famlia Cayl. Dos menorsdaquesta famlia van morir durant els bombardeigsfranquistes de 1938. Hi havia desprs els Martorell,subministradors doli, els Moreno, on desprs hi hagu elSobre la Marcha, i durant un temps les seus del Glub deFutbol Gav i dIniciativa per Catalunya, la licoreria denVergs (on ms tard hi hagu el bar Vino-Vino), una rellotgeria,els Prunera, els Marrugat, pintors de brotxa, els Vinyes, lacarboneria i venda de vi den Toms Sol, cal Neru i la torreden Maties Roca, a tocar del carrer de la Indstria.

A la banda de dalt del carrer de la Indstria els Mayortenien un caf que el 1935 havia estat seu dEsquerraRepublicana. Ledifici, que fou metrallat el desembre de1936 pels anarquistes, tenia un ampli sal amb pista de balli, desprs de la guerra, fou incautat i esdevingu lestatgeprovisional de lesglsia de Sant Pere fins al 1954.

Al costat saixec, lany 1925, un dels primers edificiscomunitaris de Gav, la casa Brunet, on vivien entre daltresMarc Grau, secretari municipal, la mestra Rosaura Terradesi els Capelleres. Desprs, Rambla amunt, venien les casesdels Nara, els Cai, la llevadora Teresa Vilaplana, cal Manx,els Suri i, finalment, el corral de bens de cal Percala, ondesprs de la guerra, salaren les antigues oficines de la

Banda de migdia de larambla de Lluch. A dalt, lacasa de la famlia Esteve-Almirall abans de lareforma, amb el jardinet deldavant; a lesquerra,laspecte de la cantonadadesprs de la reforma: es vaaixecar un pis i es vaedificar el pati, per lesfinestres de la carretera esvan mantenir. Al costat, laTintoreria Pallars i mitjacasa del Josep Montes.Foto: Associaci Venal delVarri del Centre.

La Rambla de Vayredalany 1963. En primerterme hi ha els famososrosers que va ordenarplantar lalcalde Escala.Foto: Antoni Tarrida.


FORMO, que ara sn la seu de lArxiu Municipal i delOficina de Planejament Urbanstic.

A ponent, a la cantonada amb la carretera, hi destacava latorre del metge Rafael Garriga, edifici que ms endavant vaacollir una agncia dassegurances, la barberia dels Trmens,els carreters Barau, la taverna dita La Mosca, i la granja deconills dels Ario, fent cantonada amb el carrer dArturCosta. Aquest carrer no sobr fins al 1924, quansurbanitzaren les terres de can Glria, que arribaven fins ala Rambla. Al solar, lAtltic de Gav Foot-ball Club juglany 1921 el primer partit de futbol de la histria local.

A la banda de dalt, hi havia ca loliaire, la casa del senyorFelip, el Jaume de loli, i la vaqueria dels Papiol. Sobre lavaqueria hi havia la casa den Ramon Boixadors, alcaldelany 1938. Era el fundador de la Societat Cultural, entitatamb equip de futbol propi, i una extensa biblioteca. Aqu,en unes habitacions, hi hagu, durant uns anys, la seu delAgrupaci Fotogrfica. Als setanra, en aquest indretsaixec lactual edifici amb el nmero 45, que destaca perlaparcament pblic subterrani, el primer de Gav. Entre1972 i 1979 el Club de Futbol Gav hi estigu domiciliat.

Desprs venia ja la finca dels Gras, on sal el bar Sayonara.A laltell del bar, durant anys, es reunia la redacci delperidic Brugus. Fent cantonada amb el carrer de la Merchi havia la botiga dels Vendrell, desprs cal Melitn, i mstard, desprs de la guerra, den Llus Soler, que ms tardmuntaria la xurreria a la cantonada del carrer dels Mrtirs.

Rambla de Vayreda als anysseixanta. La casa de la

cantonada era cal Tits, a lacrulla amb el carrer de laMare de Du de la Merc.

Foto: Associaci Venal delBarri del Centre.

Banda de ponent de lacrulla amb la carretera. La

casa era del metge RafaelGarriga, que publicava

poesies a LAramprunyamb el pseudnim el

trovador de la Sentiu.Foto: Antoni Tarrida

Banda de llevant de larambla de Vayreda, als anysvint del segle passat. Encarahi havia molts solars senseedificar. Foto: AssociaciVenal del Barri del Centre.

Casa del carreter Barau, ala rambla de Vayreda. A

sobre, la tanca del solar onel 1921 es jug el primerpartit de la histria local.


A la banda nord del carrer de la Merc, el 1946 sestabl laCaixa dEstalvis de Catalunya, la segona entitat financerade Gav, on antigament hi havia hagut cal Tits. Ms amunt,venien les cases dels Masvidal, els Mir, el retratista Lern,el forn valenci, i la vaqueria den Josep Ma. Ms amuntvenia el camp del Perico, en terrenys dels barons, la tancadel qual arribava fins al carrer dels Mrtirs del 1714. Enaquest solar sedificaren, entre daltres, la nova botiga decal Melitn i, al costat, la casa den Baldiri Font,collaborador del peridic LArampruny.

LA RAMBLA DE MARIA CASASEl problema de la RieraEntre les condicions acordades lany 1881 per obrir laRambla hi havia el refor del mur que desviava laigua cap aViladecans. Per el problema persistia en cas de pluja forta:laigua saltava la paret i recuperava lantiga llera, Ramblaavall. Per aix, ja des de finals del XIX, el desviament de lapart superior de la riera i la prolongaci de la Rambla va serobjectiu municipal. Calia el beneplcit dels propietaris delscamps per on es volia desviar, can Sellars. En aquella poca,aquesta finca sestenia per lactual carrer de la Concrdia, ifins a la banda de llevant de lactual rambla de Casas.

Primera faseLany 1894, lalcalde explicava al consistori que ja tenia lamemria, plnols i pressupost per fer el desviament de lariera, i que calia lliurar-la al governador civil perqulaprovs. Tot i aix, no es va fer res fins entrat el segle XX.Lany 1915 sacord urbanitzar el tram entre els carrersdels Mrtirs i del Centre i es deman a la propietria de canSellars, Maria Casas, que ceds els terrenys necessaris perfer-ho possible. Al gener de 1916, el consistori acord quela prolongaci havia de continuar fins al carrer de la Llibertat(ara Mare de Du de Bruguers), i que shavia de fer seguintel mateix eix de la Rambla, sense desviacions de cap mena.Les discussions, per, se centraren en lamplada: ens haarribat un plnol de 1920, de larquitecte municipal JosepCanaleta, que mostra el projecte daquells moments: unpasseig que a lalada del carrer del Centre feia vint metres

Feliu Casado, Joan Grau iAntoni Tarrida reunits alaltell del bar Sayonara, enuna sessi de treball delperidic Brugus.

Nmero 45 de la rambla deVayreda. Aqu tingueren laseu la Societat Cultural ilAgrupaci Fotogrfica.Foto: Joan Mitjans.

Projecte de prolongaci dela Rambla, de 1920, fet perlarquitecte municipal JosepCanaleta. Vegis la formadembut prevista entre elscarrers Viladecans (a dalt) iMare de Du de Bruguers (abaix). Arxiu Campmany,fons Alfons Gibert.

Cantonada amb el carrerdels Mrtirs. La casa delxamfr s la graneriaBadosa, a sota hi ha calBaldiri Font i al costat lanova botiga de cal Melitn.


dample, com la resta, per que a mida que avanava cap amuntanya sanava estrenyent fins acabar en set metresdamplria, la dun carrer normal. Si aquesta propostashagus portat a terme, la part de dalt de la Rambla hauriatingut forma dembut. Per abans dexecutar-se el nou tram,surbanitz el passeig entre els carrers del Centre i Mrtirs.En reconeixment per la cessi de terrenys feta per MariaCasas, sacord dedicar-li el nou tram.

Fins als anys trenta, les cases que shi edificaren forenpoques. Al costat de ponent, per sobre de les cases delspares de nAlfons Gibert i den Boix, hi havia el passatgeRambla, que desembocava al carrer de Salvador Lluch, peron saccedia al veldrom dels Amat. Al costat, cantonadacarrer del Centre, lany 1922 sedific el Casino.

A la banda de llevant, la primera edificaci era un dipsitalat lany 1924 per subministrar aigua potable a la partbaixa del poble. Ms al nord, tocant ja al carrer dAribau, afinals dels anys vint saixec la casa de la sabateria LEstrella.El nom lescoll el propietari, nAntoni Esteve, en honor dela bandera estelada, ja que era separatista i seguidor denFrancesc Maci, i va ser regidor del primer consistorirepublic. Al costat hi va haver el jutjat de pau de Gav. Enaquesta vorera, entre el pou del carrer de Viladecans i labotiga de calats lEstrella, qued un tram sense urbanitzar,propietat de lAjuntament. Aqu es muntava lenvelat de la

Les primeres cases de larambla de Casas: a ladreta, lAteneu Popular oCasino. A lesquerra,sabateria LEstrella i, alfons, el dipsit, al xamframb el carrer de Viladecans.La foto s dels anys trenta.Foto: Associaci Venal delBarri del Centre.

Xamfr entre el carrer delsMrtirs del 1714 i la

Rambla. El plnol va ser fetper lAjuntament lany

1932 a petici den BaldiriFont. Arxiu Campmany,

fons Alfons Gibert.

Lactual plaa de JosepTarradellas. Al lloc on ara

hi ha el monument alsmrtirs del 1714, hi havia

la parada dels autobusos deBarcelona. Foto: Associaci

Venal del Barri del Centre.

El Casino es va installar ala Rambla de Casas. En

aquesta imatge dels anyscinquanta veiem la faana i

les terrasses de la Rambla.Foto: Associaci Venal del

Barri del Centre.


festa Major del Foment Catal Republic, abans de la guerra,i fou un dels emplaaments en discussi per situar-hi elmercat municipal, que finalment, desprs dun plebiscitlocal, es va installar a la plaa Major. Lany 1936 el solar esdivid en sis parcelles, que foren venudes a Josep Ros (lacasa on hi hagu el primer taller dels Ros, desprs un estudique era el que quedava de lescola parroquial dirigida perEnric Morey, i desprs els cicles Alcaraz), Joan Germs,Ramon Sans (mobles Sans) i Maria Orgills. Aquest darrersolar pass als Vendrell de cal Manx, que el 1952 adquirirenlantic dipsit, que havia quedat obsolet. La crulla, amb elsxamfrans que la caracteritzen, fou planificada el 1932.

Segona fase: el desviamentEl 31 doctube de 1926, dia de sant Ramon, caigu unimpressionant aiguat. La riera, incontenible, recuper lantigallera i laigua baixava Rambla avall, sense cap obstacle, jaque lantiga resclosa del carrer de Viladecans haviadesaparegut. Laiguat inund la part baixa del poble. Aconseqncia de la desgrcia, lEstat permet efectuar eldefinitiu desviament de la riera de Sant Lloren, que adoptel curs que encara segueix tot i que coberta actualment.Els terrenys alliberats surbanitzaren immediatament. Sobrel carrer de la Concrdia el nom es refereix a lentesa ambViladecans per tirar endavant el desviament i saixecarenles primeres edificacions.

Cal indicar que el nou tram no segu el plnol de 1920, sinque mantingu lamplada del passeig en els 20 metresinicials, i la prolongaci sajust a lantiga llera de la riera,cosa que explica el gir que fa la Rambla a la plaa dAnselmClav. Daquesta manera, tamb, els Lluch mantenien laintegritat de la seva finca i encara laugmentaven un xic. Elnou tram trig a ser edificat.

A la banda de ponent, el ms remarcable era la paret depedra vermella que tancava la finca dels Lluch.

La banda de llevant surbanitz acabada la guerra, excepcifeta de ledifici de la Uni de Cooperadors, actual seu de laPolicia Municipal, que es constru el 1935. El 28 de setembrede 1936, la Uni de Cooperadors deman la cessi dunsobrant de via pblica contigu per ampliar ledifici, que elsfou cedit el 29 de setembre: s el pati del darrere. A la bandanord, a sobre del carrer de Narcs Monturiol, lempresaFORMO aixec lany 1954 dos blocs de pisos, que encaraexisteixen, als nmeros 112 i 118. Sn singulars perquforen els primers blocs dhabitatges en pisos de Gav.

La rambla de Casas fou pavimentada lany 1957, data enqu es va constituir lassociaci de propietaris per finanarels treballs, que finalitzaren lany segent.

Vista aria de la Rambla alsanys trenta. Al capdamuntes veu el pou de dalt, i latanca de la finca dels Lluch,que encara no arribava finsa la Rambla. La partedificada de la Ramblaarribava fins a lescantonades dels carrers delCentre i dAribau. Elpasseig quedava tancat a labanda de migdia perlestaci i les vies del tren.Foto: Associaci Venal delBarri del Centre.

Pont sobre la rieradesviada, que hi havia alactual plaa de Batista iRoca. Foto: Alfons Gibert.


Durant molts anys, la Rambla sacabava a lalada del carrerde la Mare de Du de Bruguers, on avui hi ha la plaa deBatista i Roca. En aquest punt saixec, lany 1928, unaltre pou elevat, sobre una peanya de ciment armat. Aldavant del pou, cal esmentar ledifici que fins al 2003 fou laseu de Convergncia Democrtica.

LA RAMBLA DE POMPEU FABRALa tercera i definitiva prolongaci de la Rambla tingu llocquaranta anys desprs de lobertura de la rambla de MariaCasas. A finals dels seixanta, shavia planificat la prolongacidel passeig a travs de les terres de can Pere Bori i canTintorer. Al tram de can Tintorer sel denomin PompeuFabra, i al tram de can Pere Bori, rambla de Balmes. A finalsde 1976 sadjudic la urbanitzaci dels terrenys de lantigafbrica FORMO, i llavors sacord denominar rambla dePompeu Fabra la totalitat del nou tram.

En aquest carrer, a banda dels nous blocs de pisos, a laplanta baixa dun dels quals hi ha la Fundaci per a les ArtsAntonio Hervs, hi ha una srie dequipaments pblics iprivats que donen servei a tota la part nord-oest de Gav,com ara lescola privada de la Sagrada Famlia i el pavellesportiu del costat, de lany 1987, el mercat municipalMercagav, planificat lany 1979 i obert lany 1982, i lapiscina municipal, planificada des del 1963 per que nosinaugur fins al juliol de 1968. Fou coberta lany 1989.

La piscina va ser la seu del Club Nataci Gav, des de laseva fundaci el 1969, fins a la seva dissoluci lany 1994.La piscina es va complementar amb un nou polisportiumunicipal: la sala de barri, inaugurada el 30 de juny de1984, que acoll fins a lany 2003 el Patronat MunicipaldEsports, i a la qual lany 1993 es va afegir una pistapoliesportiva descoberta.

Finalment, cal esmentar el camp de futbol de can Tintorer,inaugurat el 22 de setembre de 1946. Aquesta va ser la

Rambla de Casas als anystrenta. Noms hi havia el

dipsit i la finca dels Lluch,amb la tanca de lesquerra.El cotxe s el taxi de lAleu.

Foto: Josep Bov.

La nova escola de laSagrada Famlia es va

construir el 1987. Significla urbanitzaci de la plaa

de Batista i Roca .

Mercagav sinaugur el1982, tot i que estava

planificat des de 1979.

La inauguraci de lapiscina al costat del camp

de futbol, lany 1968, va serel naixement de lrea

esportiva de can Tintorer.

Rambla de Pompeu Fabraa les Ferreres, abans que

shi construs lescola JoanSalamero. Foto: AssociaciVenal del Barri del Centre.


primera edificaci de la futura rambla de Pompeu Fabra,abans i tot dobrir el carrer.

La rambla de Pompeu Fabra sestn fins a les Ferreres, onpassa a tocar de laltre equipament pblic de la zona, lescolaJoan Salamero, inaugurada lany 1975.

Actualment, a tocar de la Rambla, sest edificant lacomissaria dels Mossos dEsquadra i el casal davis de canTintorer, que tenen prevista la inauguraci lany 2007.

Un fet notori del recorregut que hem fet per la Rambla, unrecorregut geogrfic de mar a muntanya s que, a mesuraque avanvem, tram a tram, avanvem tamb en el temps.No debades, ledifici ms antic de la Rambla lestacique data de lany 1881, est situat al comenament, a lapart ms baixa. I ledifici ms modern la comissaria delsMossos dEsquadra que tot just sha comenat a construirel 2006, est situada al final de la Rambla, a la part ms alta.

Vet aqu doncs que la histria de la Rambla i el seu creixements tamb parallela a la histria de la ciutat i el seu creixement,al llarg ben b dels cent vint-i-cinc anys que enguanycommemorem.

EDIFICIS SINGULARSA la Rambla, entre lestaci i la plaa de Batista i Roca, hiha o hi hagueren una srie dedificis que mereixen serdestacats per la seva singularitat. Tot seguit els repassem.

La companyia Roca RadiadorsQuan la foneria dels germans Roca sinstall a Gav, lany1917, poc es podia pensar que un segle desprs hauriaesdevingut la primera multinacional del sector sanitari delmn. La protecci dels rgims dictatorials de Primo de Riverai Franco que imposaren elevades taxes sobre la importacide productes sanitaris estrangers foren la base del seucreixement. En aquella poca, els destins de lempesa esregien des de les oficines de Gav.

Obertes lany 1929, amb un estil noucentista ple presiditper la serenor de ledificaci, la senzillesa de les lnies ilelegncia de la vitrina de lescala principal conformen laprimera visi de la nostra ciutat que tenen els forasters quearriben en tren . La part de 1929 s lala nord Lany 1951 esconstru lala sud, simtrica a la primera.

Casa BrunetLa casa Brunet fou aixecada lany 1925. En desaca la faana,amb un darrer pis rematat amb teulada de mansarda, delestil dels pisos dels anys vint de Pars. A la planta baixa,durant molts anys, hi hagu la ferreteria Barcelonesa,dHermenegild Capelleres.

La construcci de lescolade Joan Salamero lany1975, a les Ferreres, marcels moments finals de laurbanitzaci de la ramblade Pompeu Fabra.

Festa de larbre de 1975,davant de lescola JoanSalamero.

Porta dentrada a lesoficines de can Roca. Hidestaquen les motllures deterracota, tpicamentnoucentistes.

La casa Brunet, primeracasa comunitria de Gav,aixecada el 1925.


El pou del carrer de ViladecansJa lany 1882, les actes municipals fan referncia a lanecessitat dobrir un pou a la crulla de la Rambla amb elcarrer de Viladecans don obtenir aigua per regar els pltans.

El maig de 1924, lAjuntament acord posar un dipsitsobre el pou. Va demanar a Maria Casas, propietria de canSellars, les terres de la qual arribaven fins al cam deViladecans, la cessi duna petita parcella per alar laconstrucci. El dia 15, la sollicitud de cessi del terreny eraatesa, i lendem ja se signava el contracte entre lAjuntamenti lElectra del Llobregat lempresa de produccidelectricitat de Gav per fer una lnia i escomesa peralimentar la bomba del pou. El dipsit saixecava sobre unsuport de maons molt caracterstic.

Lany 1942, el pou havia esdevingut obsolet, ja que enaquell any el servei daigua potable havia estat adjudicat ala Societat General dAiges de Barcelona. Un any abans,lAjuntament havia autoritzat la senyora Orgills a unir elseu solar amb lobra de mamposteria del pou, obligantlAjuntament, el dia que el pou desaparegus, a concedir-liel dret de preferncia de la venda. La desaparici del dipsitsaprov lany 1944, i lany segent es van vendre elsterrenys a Josep Vendrell de cal Manx.

El pou del nord de la RamblaDesprs fer el dipsit del carrer de Viladecans, lagost de1927, lAjuntament acord la construcci dun altre dipsitde 50 m3 de formig armat, aixecat sobre columnes i bigues,a la cantonada entre la Rambla i el carrer de la Mare de Dude Bruguers. El dipsit salimentava amb una bomba quexuclava laigua dun pou nou. La construcci va sercontractada el 12 de juny de 1928 a lindustrial Joan Vilagut.El pou va quedar obsolet lany 1942, per no va serdesmuntat fins al 1972, procs durant el qual es va esfondrari va provocar la mort dun dels treballadors de lempresadenderrocs. Actualment, on hi havia aquest pou, hi halaparcament de la plaa de Batista i Roca.

Primeres cases de pisosLany 1954, lempesa FORMO va construir, en un solardel davant de la fbrica que sestenia entre el carrer de laConcrdia i la riera de Sant Lloren, on avui hi ha els jutjatsde Gav i la residncia per a la gent gran els primershabitatges en blocs de pisos de Gav.

Encara avui es conserven, mostrant lestil constructiudaquells primers cinquanta, just acabada la postguerra.Originalment tenien la faana de la planta baixa de ma, iuns balcons amb baranes de ferro complementen ledificaci.

El dipsit del carrer de Vila-decans. Foto: Associaci

Venal del Barri del Centre.

El pou de dalt a contrallum.La silueta del casalot quesendevina darrere s can

Pere Bori. Foto: AssociaciVenal del Barri del Centre.

Rescat dels obrers atrapatsper lensulsiada del pou, el

1972. Foto: Jordi Vaghi.

Els primers blocs de pisosde la Rambla, aixecats perlempresa FORMO el 1954.


Uni de CooperadorsLedifici que actualment acull la Policia Municipal va serfinanat lany 1935 pels socis de la Uni de Cooperadors.

Lentitat es fund el 1932, per els orgens es remunten al1929, quan un grup dempleats de Roca Radiadors obrirenuna cooperativa de venda de vi a les Colomeres. Lxit elsoblig a buscar nou local. Es traslladaren al carrer del Centre,fins que lany 1934 adquiriren, en subhasta, un terreny a lapart alta de la Rambla procedent del desviament de la riera.

Llavors van procedir a recaptar fons per fer ledifici, venentplisses

llibre ferrocarril i rambla 125 anys 20032

Documents