lliçómaster 2013
DESCRIPTION
Acompanyen l'exposició d'un resum de "Notícia i elogi de filosofar amb joves"TRANSCRIPT
Notícia i elogi de filosofar amb joves
1. Certes formes de divulgació de la filosofia són genuïnament filosòfiques.
2. El filosofar forma part de la formació integral de les persones.
3. El filosofar requereix ser filosòficament competent.
4. Ensenyar a filosofar a secundària requereix un fort compromís amb la didàctica.
5. Hi ha tot un camp inexplorat per a la investigació en didàctica de la filosofia
L’ideal?
font El real? I
El real? II
Entre parèntesi:Global Teacher Status Index (Octubre 2013)
– Resistències del món universitari– + Racionalització del fracàs
• Joventud hedonista• Simulació• Succedani
• Mixtificació• Pèrdua
• Traïdoria
Els implícits de “la filosofia no té lloc a secundària”• Elitisme: divulgar la filosofia és com llençar perles
davant dels porcs (manca de vigència de l’ideal il·lustrat Revenga, 2005) ).
• Aristocratisme: les capacitats intel·lectuals requerides per la filosofia són essencialment diferents de les que calen per fer ciència, art o tècnica.
• Fonamentalisme: contra la història de la(les) filosofia (es), només certes maneres de fer filosofia són dignes d’aquest nom.
No es neguen les dificultats del filosofar
Activitat de segon ordre Coneixements
Distanciament
Activitat verbal Capacitats cognitives
Capacitats verbals
Activitat complexa Atenció sostinguda al fil argumentatiu
Activitat teòrica Thaumatzein
Curiositat, no eficàcia o utilitat
Manifest “En favor de les matèries de filosofia” Juny 2012
Per què “elitisme” i “aristocratisme”?
• Les concepcions de la filosofia:
–Essencialistes–Institucionalista–De la resposta lectora–De l’”aire de família”: el filosofar
Per què “fonamentalisme”?
Processos
Valors I actituds
requisits
• Revisió de la teoria del diàleg argumentatiu• Les emocions i l’ètica• La psicologia social i l’ètica• La psicologia cognitiva i el raonament
Necessària revisió de la teoria del diàleg argumentatiu
PersuassiuConvèncer un altre
del que tu creus
InvestigacióEsbrinar entre varis la resposta a un enigna
NegociacióObtenir d’altres allò que tu vols
DeliberacióArribar a acords
conjunts sobre el que es vol fer
EnquestaObtenir i
contrastar informació
EristicBarallar-se verbalment
DIÀLEGS ARGUMENTATIUS
Tipus d’argument→ Deductiu Inductiu Presumptiu
Nexe premisses-conclusió
Necessitat Probabilitat Plausibilitat
Tipus d’inferència Deducció Inducció (Abducció)
Força de l’argument Categòrica Graduable Derrotable
Premisses i conclusió
no poden ser inconsistents
poden ser inconsistents
poden ser inconsistents
Argument Concloent Probable Convincent
Monotonia/no monotonia
Monòton: la conclusió no varia encara que s’afegeixin noves premisses
Acumulant noves premisses es pot modificar la conclusió
Acumulant noves premisses es pot es pot cambiar la conclusió
La seva acceptabilitat depèn de
Si es convalidable i cogent
Rigor estadístic amb que s’ha arribat a la conclusió
Si respon satisfactòriament la crítica en una situació donada
Es construeix Amb regles lógiques
Aportant dades pertinents
Descartant certes condicions
Aristótil (Tòpics, 100) FilosofemaEntimema
Exemple EpiqueremaTopos
Tipus d’argumentació Probatòria Probabilitària Plausible
Un alumne o alumna filosòficament competent haurà après a: 1. Produir, detectar i analitzar
• Problematitzacions, • Conceptualitzacions • Argumentacions
1. Ser capaç, en una situació que plantegi una qüestió determinada, de mobilitzar o cercar coneixements referits a
• nocions filosòfiques, problemàtiques, textos i doctrines, • coneixements d’altres disciplines, • les experiències personals.
Aquesta qüestió pertany a les recurrents en la història del pensament humà en la nostra i altres cultures: el coneixement i la veritat, l’ètica, la política, el destí dels éssers humans.
Si jo mereixo un càstig, la professora també
Vaig tenir un comportament inadequat
La professora ha de ser castigada
Això em va fer perdre els nervis
La professora va desconfiar de mi
Vaig ser castigat
La professora va tenir un comportament inadequat
a) La gent que té un comportament inadequat mereix ser castigada
causal
Aplicació de la norma a)
tu quoque
Aplicació de la norma a)
La desconfiança de la professora cap a mi em va fer perdre els nervis i respondre-li de manera inadequada, però no sols el meu comportament no va ser l’adequat
Aplicació de la norma b)
No són incompetents!
I un professor o professora filosòficament competent?
Això és aprendre?
Plora el cos o l'ànima?
Tania Fernández 2K
IES Infanta Isabel d’Aragó
Sóc consciència?
Natalia Luppens Alvarez Institut Dolors Mallafré
Autora: idc 2AInstitut Damià Campeny
Si la vida és una competició, qui la guanya?
Un escrit argumentatiu4ESO març 2005
El científic diu que si, el religiós diu que no. El filòsof s’asseu,els mira i somrient els diu: - Però …
aforisme seleccionat el 2009
Jo, si em posés a pensar, estaria d'acord amb el monisme ...
Problematitzar: El judici “Tot és opinable”
Els gustos no es
discuteixen
Els gustos no es
discuteixen
Cal respectar les persones que tenen
idees diferents a les nostres
Cal respectar les persones que tenen
idees diferents a les nostres
Totes les opinions són
vàlides
Totes les opinions són
vàlides
Els arguments
no importen, no canviaré
d’idea
Els arguments
no importen, no canviaré
d’idea
Font: BLACKBURN, PIERRE (1994) Logique de l’argumentation. P. 46
El real? III
A la professora, quan entra en la clase acompanyada dels professors en pràctiques:- "¿Qué pasa, profe, que somos tan malos que necesitas ayuda?" A una professora en pràctiques:- "¿Seguro que quieres ser profesora? Nos portamos muy mal, y los del año pasado, peor." Al professor, opinant sobre el professorat de pràctiques:-"Es nota que encara no els han tocat la moral els alumnes.”
Un alumne de màster, després de les pràctiques:- “Això de ser profe no és tenir el llibre de text i anar llegint, improvisant, estar a l'aula i fotre quatre crits.”
Appèndix: algunes línies d’investigació 1• Professorat: edat, sexe, formació, afiliació filosòfica,
pensament …• Com fer aflorar les representacions prèvies de l’alumnat:
– Epistemologia: • les prediccions complertes validen una explicació …• És científic tot allò que proporciona explicacions vertaderes• Les regularitats percebudes es mantenen
– Metafísica:• És realitat allò que percebem pels sentits• Nominalisme i entitats supraindividuals
– Ètica:• Només està moralment permès allò que està legalment permés• Fedre or i plata i justícia i bellesa
• Quines són les capacitats per ensenyar filosofia? Què hauria de millorar de la formació universitària?
algunes línies d’investigació 2
• Existeix una filosofia folk, de la mateixa manera que hi ha una psicologia, sociologia o física folk?
• Filosofia i emancipació• Sequències didàctiques d’autors/es i temes:
transmisibles, replicables, efectives• La tesi doctoral és l’unica manera de mantenir el
contacte amb la universitat?• El paper de la lògica formal i informal en l’educació
filosòfica.• Formes d’abordar la filosofia contemporània i recursos• …
Creació de:Repertoris
Material audiovisualVideojocsPàgines webBibliogràfics
Incloent la virtualitat didàctica i la pertinença filosòfica de Pop i Filosofia etc. Anàlisi i elaboració de guies d’eines de representació d’argumentacions (Araucaria ...), o de xarxes conceptuals (Cmap tools, Inspiration ...)Análisi de les representacions prèvies sobre caracterització de conceptes, per exemple la llibertat en els seus aspectes ètic i políticAnalitzar exàmens fets i determinar les competències o continguts que s’hi posen en joc.La consideració del professorat de filosofia
A partir de les aportacions dels alumnesA partir del que fa a la classe de filosofia
Hi ha un avenç el les capacitats filosòfiques entre primer i segon de batxillerat? És degut a aprenentatge o a maduració?Com es pot impartir la història de la filosofia seguint eixos temàtics?Guies de treball de pelis, textos, etc.La virtualitat formativa de la filosofia: “Qué vol dir que la filosofia ensenya a pensar? Totes les assignatures ensenyen a pensar!”Comentar un text en filosofia i en d’altres assignatures
algunes línies d’investigació 3
Quatre enllaços imprescindibles per al professorat de filosofia a secundària
En resum
Ensenyar no és “transmetre” ni “comunicar”A ensenyar s’aprènSaber la matèria és necessari per ensenyar, però no suficientNomés s’aprèn a ensenyar amb una pràctica reflexivaLa pràctica sola no ensenya:
. Frustra
. Cuirassa
Als centres, l’alumnat aprèn altres coses que l’assignaturaCal no professar només l’especialitatLes matèries de filosofia faciliten l’acostament a l’ideal il.lustrat en què
consisteix l’educació moderna Pensar per un/a mateix/a inclou saber conceptualitzar, problematitzar i
argumentarEl mecanisme “explicació”-apunts-colzes-exàmen és un diseny poc eficaç
per a aquest aprenentatgeUn/a bon/a professor/a és aquell a qui
. Li interessa què i com pensen les i els alumnes
. Sap dissenyar i aplicar marcs varis d’aprenentatges diversos
. Sap treballar en equip