L’ORACIÓ SIMPLE Llengua Catalana 1r de Batxillerat

Sílvia Montals

ÍNDEX 1.  El concepte d’oració

2. Classificació oracions 2.1 Modalitat 2.2 Estructura gramatical

3. Complements verbals

1. EL CONCEPTE D’ORACIÓ

Fonema Morfema Paraula Sintagma Oració Paràgraf Text

•  Unitat mínima de significat: morfema (es construeix mitjançant els fonemes).

•  A partir dels morfemes es poden crear: paraules, sintagmes…

• Quan es creen el textos cal que hi hagi:

• COHERÈNCIA: expressar continguts de manera entenedora.

• COHESIÓ: enllaçar oracions correctament (pronoms, connectors…).

• ADEQUACIÓ: adaptar els continguts al context comunicatiu.

• Oració: unitat bàsica per construir textos: • Conjunt independent • Entre pauses • Elements gramaticals giren al voltant d’un verb en

forma personal.

• Verb: • Estableix els límits entre oracions diferents • Marca la concordança entre subjecte i predicat.

Les oracions poden ser:

•  Simples: tenen un sol verb •  Compostes: tenen més d’1 verb (per tant hi ha més

d’1 oració que se sol anomenar proposició).

• Enunciat (concepte associat a l’oració)

• Expressió d’1 o més paraules que manifesten una idea delimitada entre pauses. Hi ha 2 tipus d’enunciats:

Verb

Tenen un verb en forma personal:

En Joan dorm

Frase Respostes a

preguntes: Com estàs? Molt bé.

Interjeccions: Ei!, Compte!

Renecs: Hosti! Merda!

Precs: Aigua si us plau!

Salutacions: Hola!

Vocatius: Marcel!

Titulars de premsa: Més pressió per al

Barça.

2. CLASSIFICACIÓ ORACIONS 2.1 Modalitat

MODALITAT INTENCIÓ COMUNICATIVA

EXEMPLES

Declaratives Afirmativa Presenten un fet com a real.

Els carrers estan bruts. Negativa El mòbil no funciona.

Interrogatives Total Plantegen una pregunta

Hi esteu d’acord? Parcial Què vols esmorzar?

Directa Vols galetes?

Indirecta No sé per què ho dius.

Exclamatives Expressen emocions i estats d’ànim. El regal és preciós! Imperatives Donen una ordre o prohibició. Tanca la finestra! Optatives Expressen desitjos. Tant de bo no plogui. Dubitatives Presenten un fet com a hipotètic. Potser han perdut el tren.

• ORACIONS DECLARATIVES: • Expressen judicis, pensaments, fets reals en mode

indicatiu. • Modalitat més freqüent. • Poden ser:

•  Afirmatives: •  Negatives: tenen remarques especials:

1. Presenten normalment l’adverbi NO (nega tot el predicat). 2. A vegades s’utlitza com a reforç el pas

•  Pot anar després del verb o a continuació de l’adverbi no. • No sé pas qui ha de venir a la festa. • Amb aquest temps podem anar a la platja, però no pas a la muntanya.

3. Pot anar reforçada per les partícules: ningú, gens, enlloc, tampoc, mai, cap (l’única negativa és tampoc). • És recomenable emprar el no quan apareguin aquestes

formes davant del verb: (s’anomena doble negació). • Mai ve / Mai no ve • Ningú m’ha vist / Ningú no m’ha vist • Cap dels treballadors va venir / Cap dels treballadors

no va venir. • Enlloc l’han vist / Enlloc no l’han vist.

ORACIONS INTERROGATIVES • Expressen un dubte o una incògnita. • Es tanquen amb un símbol d’interrogació. • Es classifiquen en:

TOTALS PARCIALS Es responen amb un sí o un no. El verb se sol posar a l’inici: Vols macarrons?

Es respon amb l’element pel qual es pregunta. Quants anys tens? Tinc 18 anys.

DIRECTES INDIRECTES Oracions independents que acaben amb un signe d’interrogació. Vindràs al concert?

Oració subordinada a una altra. No porta signe d’interrogació. No sabia què passaria.

ORACIONS IMPERATIVES

•  També s’anomenen exhortatives. • Expressen un prec, una demanda, una ordre. •  Formes verbals emprades:

•  Mode imperatiu (ús general): Tanca la finestra! •  Infinitiu: A seure de seguida! •  Futur: Aquesta tarda et tancaràs a l’habitació a estudiar!

•  En les ordres negatives o prohibicions es fa servir el mode subjuntiu.

•  No fumis aquí dins •  No treguis les tovalles de la taula.

•  NO ES POT FER SERVIR MAI L’INFINITIU! •  *No fumar a l’estació à No fumeu a l’estació.

LES ORACIONS EXCLAMATIVES

• Expressió de l’estat emocional del parlant. • Es marca amb un signe d’admiració al final.

•  No me’n sé avenir! •  Compte, que cau un test d’aquell balcó!

LES ORACIONS OPTATIVES

• També se les anomena desideratives. • Expressen el desig que una acció es produeixi en la

realitat. • S’empra el mode subjuntiu (present o imperfet):

•  Tant de bo trobis el que busques! •  Tant de bo que me’n parlessin!

LES ORACIONS DUBITATIVES •  També s’anomenen de possibilitat. •  Expressen dubte. •  S’empren adverbis de dubte: potser, tal vegada… •  N’existeixen 2 tipus:

•  Amb verb depenent: com que l’acció és irreal s’utilitza el mode subjuntiu en verbs que depenen d’un verb principal (que presenta el significat de possibilitat o impossibilitat).

•  És possible que se’n desentengui.

•  Amb verb independent: es fa referència al passat i al present amb la perífrasi formada pel verb deure + infinitiu:

•  Devien ser estrangers. •  Ja deveu haver-ho comentat a classe.

2.2 Estructura gramatical

•  Les oracions solen tenir:

•  1. SUBJECTE: (a excepció de les oracions impersonals, o quan hi ha subjecte el·líptic). Format per un SN.

•  Det + N: El noi, La Marta •  D + N + CN: El CN pot estar format per:

•  Sadj: La taula rodona •  Sprep: La taula de fusta •  Un altre SN (aposició especificativa): La senyoreta Elisa •  Un altre SN (aposició explicativa): En Joan, el secretari del

director •  Una oració: La taula que has comprat.

• Pronom: • Tònic: Jo • Relatiu: L’home que ha vingut •  Interrogatius: Qui

IMPORTANT! Com s’observa, el SUBJECTE quan està format per un SN sempre porta un determinant. Excepció: En alguns verbs el subjecte es pot posar al final. En aquest cas no portarà determinant! (s’anomenen verbs inacusatius).

Arriben vaixells.

• Segons el Subjecte:

• Hi ha oracions impersonals (no admeten subjecte lèxic, però tenen subjecte gramatical).

• Subjecte el·líptic: subjecte ocult (es pot deduir) • No m’han mirat el bitllet (ells) • Canta una cançó (ell/ella)

•  Impersonals: • En 3a persona: (es, hom, un)

• Als instituts no es llegeix prou • Hom parla molt de la crisi • Un fa el que pot

• Amb verbs impersonals gramaticals: verbs haver-hi, fer i ser. • No sé si pot haver-hi alguna solució. • Al cinema hi havia molta gent • Fa molta calor • Potser ja era tard…

• Amb verbs impersonals (meteorològics): ploure, nevar, pedregar, llampegar, tronar. • Ara plou molt fort • Abans nevava més que ara

• 2. PREDICAT: format per un SV, el qual pot portar complements. Segons el predicat, existeixen oracions:

•  2.1 COPULATIVES (atributives o de predicat nominal): • Porten el verb: ser, estar o semblar

• La meva veïna és professora • La meva cosina és simpàtica

• Compte!: sovint aquests verbs tenen valor locatiu o temporal (aleshores no seran oracions copulatives!) •  És a París (CCL) •  La festa va ser ahir (CCT)

•  2.2 PREDICATIVES (o de predicat verbal) • Representen la majoria d’oracions. Es poden classificar

de diferents maneres.

• 2.2.1 Segons si tenen CD:

• TRANSITIVES: porten CD • La Laura porta uns pantalons nous

•  INTRANSITIVES: no porten CD • Viu amb els seus pares // Aquest nen creix molt

VERBS: •  Sempre són transitius: portar, collir, cercar… •  Sempre són intransitius: anar, viure… •  Segons el context són transitius o intransitius: pensar, saltar…

•  Sempre penses molt (intransitiu) // Penses coses interessants (transitiu)

Hi ha un tipus d’oracions intransitives que s’anomenen oracions estat (expressen una qualitat del subjecte, porten Complement Predicatiu). •  Per fi viu tranquil •  Em mira desconfiat

•  2.2.2 Segons si duen verb pronominal (només les transitives):

•  REFLEXIVES: l’acció del subjecte recau sobre ell mateix (el subjecte és productor i resultat de l’acció). •  Ella es pentinava // El noi es dutxa

•  RECÍPROQUES: l’acció la realitzen 2 subjectes i recau sobre ells. •  Les veïnes es van saludar // Els nuvis es van fer un petó

ORACIONS PSEUDOREFLEXIVES: •  Les oracions transitives i intransitives poden construir-se amb el verb

pronominal, però sense valor reflexiu ni recíproc (creure’s, atrevir-se, penedir-se, queixar-se…).

•  Ell s’ha penedit de la seva acció

•  També es poden trobar en oracions amb verbs transitius i intransitius en forma pronominal (anar-se’n, moure’s…)

•  Ell va a Barcelona // Ell se’n va a Barcelona

• 2.2.3 Segons la veu del verb:

• ACTIVES: El subjecte lògic i el subjecte gramatical coincideixen.

• En Manel va llegir el poema Subj agent CD

• PASSIVES: El subjecte lògic i el subjecte gramatical no coincideixen •  (Subjecte lògic és el subjecte agent, en canvi el gramatical

és el subjecte pacient.)

• El poema va ser llegir per en Manel Subj pacient C.Agent (subjecte lògic)

ORACIONS PASSIVES REFLEXES (o passiva pronominal): No determina qui fa l’acció del verb

•  Verb en veu activa •  Verb en 3a persona (singular o plural) •  Pronom reflexiu es/se

•  Aquesta cançó s’ha popularitzat. •  No s’admeten targetes de crèdit.

Oracions

Segons el

subjecte

Oracions amb

subjecte

Oracions impersonals

Segons el

predicat

Oracions copulatives

Oracions predicatives

Transitives

Actives

Passives Passives reflexes

Intransitives

Pronomonials

Reflexives

Recíproques

Pseudoreflexives

Esquema de les oracions

3. LA COMPLEMENTACIÓ VERBAL COMPL CARACTERÍSTIQUES EXEMPLES

Predicat nominal

ATRIBUT Amb el verb copulatiu (ser, estar, semblar). És molt espavilat. La noia està trista.

Predicat verbal

CD Amb verbs transitius. No pot dur prep. a (a excepció davant de tots, tothom, ningú.

Ell menja pizza. Comprarà un llibre.

CI Destinatari de l’acció verbal. He enviat un correu a l’Aina.

CC Modalitats: temps, lloc, mode, companyia, quantitat, instrument i causa.

Vindrà a Barcelona. Arribarà tard.

CRV Porta prep. Es perd davant del que. Davant d’infinitiu en i amb canvien a a.

S’ha enamorat de la noia. Pensava a anar-hi.

CPred S’assembla a l’atribut, però va amb un verb predicatiu.

Arriba contenta. Viu feliç.

CAgent Apareix a les oracions passives La carta serà enviada per en Pau.