Louis Sullivan: Magatzems Carson, Pirie i Scott .

Fitxa tècnica

Edifici: Magatzems Carson, Pirie i Scott.

Autor: Louis Sullivan (Boston, 1856 –Chicago, 1924).

Cronologia: 1899-1901 (ampliat entre1903 i 1904).

Tipologia: civil.

Materials: formigó, ferro, i vidre.

Estil: Escola de Chicago.

Localització: Chicago (EUA).

Obres del mateix autor:

Auditorium de Chicago(1889)

Guarantie Building (1895). Buffalo.

Biografia de l’autor

Louis Sullivan va ser l’arquitecte més rellevantde l’anomenada escola de Chicago. Inicià elsestudis d’arquitectura a l’Institut Tecnològic deMassachusetts i, posteriorment, anà a l’Ècoledes Beaux Arts de París, on va rebre lainfluència del decorativisme modernista.

L’activitat professional de Louis Sullivan va començar a Boston idesprés a Chicago, on s’associà amb l’arquitecte d’origenalemany Dankmar Adler. Aquesta col·laboració, en la qual Adleraportava els aspectes tècnics i administratius i Sullivan elsformals i artístics, li fou molt profitosa en la seva trajectòriaposterior.

Els seus treballs amb estructures metàl·liques li van permetredescobrir-ne les possibilitats per a la construcció de gransarquitectures urbanes, especialment en edificis comercials.L’aplicació d’aquests coneixements el va dur a la construcciódels primers gratacels a la ciutat de Chicago.

Tot i d'interès per l’estructura, l’arquitectura de Sullivan mantéelements decoratius que l’entronquen amb el modernisme.Entre els seus deixebles destaca l’arquitecte Frank LloydWright.

Descripció formal

En alçat, la façana dels magatzems Carson, Pirie i Scottpresenta dues parts ben diferenciades. La base de l’edificil’ocupen l’entresol i la primera planta, tancats amb amplisaparadors de vidre situats a ran de façana. En aquest cosinferior, destaquen dues bandes de rica ornamentació de ferrofos. Té caràcter naturalista, és feta amb de fulles d’acantlobulades i espinoses i bandes espirals, que emmarquen elsgrans aparadors.

La resta de plantes que s’aixequen sobre aquest primer coshomogeni segueixen una construcció cel·lular, consistent en larepetició d’un mateix mòdul seguint un ritme uniforme definestres horitzontals, que a la part superior són més baixes,separades per una geomètrica estructura de formigó. La partsuperior es tanca amb una coberta plana.

En el pla horitzontal, Sullivan resol el trencant de la cantonada,aixecant un pavelló circular que segueix l’estructura del cosinferior de l’edifici, si bé gaudeix d’una decoració molt mésexagerada en la seva part baixa. En els vitralls que segueixen lalínia dels aparadors dels murs laterals de l’edifici, s’hi podenveure els noms dels magatzems.

En el seu conjunt, la façana està projectada per tal quecompleixi funcions indispensables, especialment la de deixarentrar la llum. Els seus elements fonamentals són lesanomenades finestres de l’Escola de Chicago, perllongades ensentit horitzontal i estudiades per tal que coincideixin ambl’estructura de muntants i jàsseres. Així mateix, aquestahoritzontalitat fa que l’edifici doni poca sensació d’alçada, tot iels deu pisos que té i permet una major adaptació visual al seuentorn.

Finalment, cal ressaltar que els grans finestrals dels aparadors iles portes del pavelló circular permeten una perfecteinterrelació de l’interior amb l’exterior, de tal manera queexisteix una continuïtat entre el carrer i el vestíbul delsmagatzems.

Entorn i integració urbanística

La proposta urbanística en la que es construeixen els magatzemsCarson, Pirie i Scott, en el xamfrà dels carrers Franklin i Adam,dins l’històric districte comercial de la ciutat de Chicago, inclòsen el registre Nacional de llocs històrics dels EUA l’any 1998, nos’entendria sense la necessitat de reconstruir la ciutat arran delgran incendi que devastà el centre de la ciutat l’any 1871.

La reconstrucció també va suposar un canvi d’usos i lacentralització de les activitats econòmiques i administratives enla City, l’emplaçament dels negocis en el centre de la ciutatAquesta part de la ciutat es troba associada tradicionalment alsgrans magatzems i al comerç, per la qual cosa cal tenir present laimportància d’estar en una cantonada, on, gràcies a la sevamonumentalitat, es pot dominar molt més el camp visual.

Funció, contingut i significat

Aquest edifici va funcionar, fins el2007, com a grans magatzems de lafirma Carson, Pirie i Scott,especialitzats en la venda de roba,calçat, mobles per a la llar, joieria iproductes de bellesa entre d’altres.

Aquests magatzems estanconsiderats, no només una de lesconstruccions més rellevants delLouis Sullivan, sinó també un delsedificis més significatius de l’Escolade Chicago. Suposa un clar exempledel pensament arquitectònic deSullivan, segons el qual cada parthavia de reflectir clarament la funcióper a la qual havia estat dissenyada.Una teoria que es resumeix en unafrase atribuïda a ell mateix: “la formasegueix a la funció”.

Models i influències

Si bé Sullivan manté el decorativisme ornamental hereu del’arquitectura modernista, que pogué estudiar durant la sevaestada a París, els Magatzems Carson, Pirie i Scott recullenl’essència de les innovacions constructives de l’escola deChicago, desenvolupada entre 1875 i 1905. Recollint les possibilitats de nous materials com el formigó

(experimentat des del 1880 a França), el ferro i el vidre, plantejauna estructura interna de ferro que permet fer edificis molt mésalts, poder obrir grans finestres i poder dissenyar els interiors del’edifici lliurement, sense dependre de murs de càrrega. Aquestamajor alçada promou i és possible gràcies a l’ús de l’ascensorelèctric, construït per Siemens l’any 1887.

A banda d’aquestes innovacions, el plantejament arquitectònicde Sullivan segons el qual la forma dels elements estàcondicionada a la seva funció i no a l’inversa, constitueix l’arreldel moviment funcionalista europeu, en el que destaquen AdolfLoos i Le Corbusier.Adolf Loos: Casa Michaelerplatz (1911)