1

MANUAL DE BONES PRÀCTIQUES DE LA GESTIÓ D’UN PAS

2

ÍNDEX: 1. Requisits per la creació d’un PAS...................................................4

- Requisits per l’autorització...............................................4

- Procediment d’autorització..............................................5

- Obligacions de la persona gestora o responsable............7

2. Espècies que freqüenten el PAS.....................................................9

- Aus necròfagues..............................................................9

Voltor comú (Gyps fulvus)................................9

Voltor negre (Aegypius monachus)................10

Trencalòs (Gypaetus barbatus)......................11

Aufrany (Neophron percnopterus).................12

- Carronyaires facultatius................................................13

Aus.................................................................13

Altres..............................................................15

3. Alimentació..................................................................................16

- Condicions alimentàries generals pel PAS.......................16 - Condicions alimentàries en funció de les espècie...........16

4. Escorxador...................................................................................20

- Gestió de l’aliment proporcionat per l’escorxador..........20

Subproductes................................................20

Tipologia de les aportacions.........................21

Control sanitari.............................................23

Transport i conservació de l’aliment............23

5. Control d’utilització del PAS.........................................................23

6. Ecoturisme...................................................................................24

7. Pros i contres de l’ús del PAS ......................................................26

3

Un PAS o Punt d'Alimentació Suplementari (també

anomenat canyet) és un espai destinat a

l'alimentació intencionada d'aus necròfagues per

tal d'afavorir les seves poblacions.

Als anys seixanta aquestes aus van patir una forta

davallada degut a la “Junta d'Extinción de

Alimañas”, però gràcies a l’actual protecció que

se'ls hi atorga i als PAS, les poblacions s'han

recuperat.

Manual realitzat per Grup Planeig

Membres: E. Armengol, J. Baró, C.

Enseñat, N. Gómez i I. Zorita.

Universitat Autònoma de Barcelona,

2015 - 2016

4

1. Requisits per l’autorització

a) Estar situats a més de 500 m de nuclis de població estable

i allunyats d’aeroports, línies elèctriques, parcs eòlics,

cursos d’aigua superficial o aqüífers que puguin ser

contaminats.

b) Disposar d’una superfície superior a les 0,5 ha amb poca o

escassa vegetació arbòria i arbustiva, que permeti l’accés i

sortida de les espècies necròfagues. Aquesta haurà de

disposar d’un pendent suau per tal de facilitar el vol de les

aus.

c) Si s’escau, s’utilitzaran mètodes de tancament que

impedeixin el pas d’altres espècies que puguin perjudicar

les aus necròfagues per les quals es vol crear el punt

d’alimentació.

d) Disposar d’un únic accés per als vehicles de transport, que

hauran d’estar tancats mitjançant tanques, cadenat o

d’altres mètodes.

e) Preferentment encarats a solana.

1. Requisits per l’autorització

2. Procediment d’autorització

3. Obligacions de la persona gestora o responsable

5

2. Procediment d’autorització dels PAS

a) Les persones titulars dels canyets han de dirigir les

sol·licituds d’autorització a la direcció dels serveis

territorials del departament competent en matèria de

medi natural, les quals es presentaran preferentment a les

oficines comarcals del mateix departament, sense

prejudici de fer ús de la resta dels mitjans permesos per la

legislació vigent en matèria de procediment administratiu.

Quan sigui procedent, s’han de presentar davant el

“Conselh Generau d’Aran”, a qui correspon atorgar

l’autorització que correspongui.

b) Les sol·licituds han de contenir les dades següents:

Nom, direcció i NIF de la persona responsable o

gestora del punt d’alimentació suplementari, amb

indicació del títol jurídic habilitant.

Localització geogràfica del punt d’alimentació amb

indicació de les seves coordenades geogràfiques.

Espècies necròfagues d’interès comunitari per a les

quals es vol destinar el punt d’alimentació.

Establiments i/o explotacions de procedència dels

subproductes animals no destinats a consum humà

que es volen aportar al canyet, indicant nom,

direcció, NIF o CIF i registres que permetin la seva

identificació i marc oficial.

Tipus de subproductes, especificant categoria,

quantitat i periodicitat.

6

Recorregut previst dels materials des dels

establiments fins al canyet.

Mètode de transport previst i recipients que

s’utilitzaran per al transport.

Compromís del gestor o responsable de l’acceptació

dels subproductes.

c) L’òrgan competent per resoldre la sol·licitud és la persona

titular de la direcció dels serveis territorials del

departament competent en matèria de medi natural,

previs informes favorables de la direcció general

competent en matèria de ramaderia i de l’òrgan

competent en matèria de biodiversitat de la direcció

general competent en matèria de medi natural.

d) De forma excepcional i quan l’òrgan competent en matèria

de medi natural determini la necessitat de més aportacions

alimentàries al canyet es podran autoritzar aportacions de

material de categoria 1 d’animals de l’espècie bovina amb

la indicació dels requisits que, si procedeix s’hauran de

complir a més del especificats en l’article 7.

e) El termini màxim per emetre resolució i notificar-la per

escrit a la persona sol·licitant és de tres mesos a contar des

de la data de la presentació de la sol·licitud.

En cas de falta de resolució en el termini establert, la

persona interessada pot entendre estimada la seva

sol·licitud.

7

f) La resolució d’autorització comportarà així mateix

l’autorització per al transport dels subproductes des del

establiment i/o explotació de procedència fins al canyet,

d’acord amb la normativa vigent.

g) Contra la resolució de la persona titular de la direcció dels

serveis territorials es poden interposar recursos d’alçada

davant la persona titular de la direcció general competent

en matèria de medi natural en el termini d’un mes a contar

des del dia següent de la recepció de la notificació de la

resolució.

3. Obligacions de la persona gestora del PAS

a) Disposar i mantenir un registre que garanteixi la

traçabilitat del material aportat al canyet. Els registres

hauran de contenir com a mínim les dades relatives a les

explotacions i/o els establiments d’origen del material, la

identificació dels animals, número, espècies, pes estimat i

la data en que s’efectua l’aportació.

Quan les autoritzacions incloguin subproductes de

categoria 11 el registre haurà de permetre la traçabilitat

individual dels animals aportats.

b) Garantir que durant tot el període autoritzat els materials

de categoria 1 provindran d’explotacions qualificades

sanitàriament de les malalties amb programes de lluita i

eradicació vigents i no estar sotmeses a restriccions per

qualsevol altre malaltia de declaració obligatòria.

1 Categoria 1: Subproductes amb major risc de transmissió de malalties.

8

c) Presentar anualment el registre davant la direcció general

competent en matèria de medi natural, així com un

informe amb la relació d’espècies d’aus necròfagues

detectades en el canyet.

d) Quan l’autorització inclogui subproductes de la categoria 1

de les espècies ovina, caprina i bovina caldrà garantir que

les explotacions d’origen dels subproductes compleixen

amb el programa de seguiment de les encefalopaties

espongiformes transmissibles (EET).

e) Garantir una correcta higiene del canyet, enterrant totes

aquelles restes no consumides per les aus necròfagues que

restin a la zona.

Figura 1: Punt d’alimentació suplementària a la Vall d’Alinyà Autor: Grup Planeig

9

Aus necròfagues:

Voltor comú Gyps fulvus

Animalia Chordata Acciptriformes Accipitridae Gyps Característiques físiques Longitud 95-110 cm Envergadura 230-265 cm Mida Gran Pes mitjà 6.000-11.000 g

Reproducció Dimorfisme sexual No aparent Època reproductora Entre ½ de gener i ½ de febrer Incubació 48-54 dies Número d’ous Un, de color blanc Primer vol 80-90 dies Emancipació 110-115 dies Edat adulta 4-6 anys Longevitat Fins 40 anys en captivitat

Gyps fulvus és una gran au adaptada a la

detecció i consum de carronya, el seu cap està desproveït de plomes ja que ha d’accedir al interior dels cadàvers.

La seva distribució és molt àmplia, del SO al SE d’Europa i part d’Àfrica i Àsia.

Està especialitzada en el consum de grans ungulats, tan silvestres com domèstics, per això es troba tant lligada a l’activitat ramadera.

Nidifica en sortints i coves de les parets rocoses de les muntanyes. La cura de la descendència es reparteix entre ambdós sexes.

Figura 2: Voltor comú al PAS de la Vall d’Alinyà Autor: Grup Planeig

“Es solen veure a l’alba en vessants

orientades al Nord-Est, esperant les primeres corrents ascendents.”

(Com. Verb. Aleix Millet)

10

El voltor negre és l’au necròfaga més gran

del vell món. (Com. Verb. Martí

Boada)

Figura 3: Voltor negre al PAS de la Vall d’Alinyà. Autor: Francesc Muntada

Voltor negre Aegypius monachus Animalia Chordata Acciptriformes Accipitridae Aegypius Característiques físiques Longitud 100-115 cm Envergadura 265-290 cm Mida Gran Pes mitjà 7.000-12.500 g Reproducció Dimorfisme sexual No aparent Època reproductora Entre febrer i abril Incubació 50-62 dies Número d’ous Un Primer vol 100 dies Emancipació 60-90 dies Edat adulta 4-6 anys Longevitat Fins 40 anys en captivitat

Aegypius monachus presenta una

coloració marró fosca, amb unes ales amples d’una aparença estriada a les puntes, semblant així 7 dits, a causa de les plomes secundàries.

Nota: Podem distingir els estadis juvenils dels adults per la coloració del bec, en els primers és rosada i els darrers blavosa.

Aquesta espècie es distribueix pel sud d’Euràsia, Xina, Mongòlia i part de Sibèria.

El voltor negre busca menjar d’una forma més meticulosa i a una alçada inferior. El seu bec està adaptat per arrancar petites carronyes i repelar els ossos, a diferència del voltor comú.

Nidifica en arbres, entre els 200 i 1.600 m d'altitud, es necessari que aquests arbres estiguin situats a la carena d’una muntanya, per protecció i per facilitar l’accés des del cel.

11

Trencalòs Gypaetus barbatus Animalia Chordata Accipitriformes Accipitridae Gypaetus Característiques físiques Longitud 105-125 cm Envergadura 235-275 cm Mida Gran Pes mitjà 4.000-7.000 g Reproducció Dimorfisme sexual No aparent Època reproductora Entre setembre i octubre, la primera posta és al desembre, s’ha registrat algunes tardanes fins al març Incubació 53-60 dies Número d’ous Dos. El germà més gran i fort sempre mata al germà més dèbil. Inclús en captivitat Primer vol 120 dies Emancipació 95-247 dies Edat adulta 4-6 anys Longevitat Fins 30 anys

Figura 4: Trencalòs al PAS de la Vall d’Alinyà Autor: Grup Planeig

Gypaetus barbatus, els individus adults

tenen les plomes del cap d’un to blanquinós que contrasta amb la banda fosca que li cau sota l’ull, d’iris groguenc amb una banda vermella. L’esquena i les ales són d’un color gris pissarra, per contra, el ventre és ataronjat degut al contacte de l’animal amb òxids de ferro.

Aquesta au viu a Àfrica, Àsia i a Europa.

Està molt especialitzat, la seva alimentació consta d’un 85% d’ossos. Són osteòfags. Completa l’alimentació amb pell i restes de carn.

Construeixen nius de gran mida ubicats en coves i cartel·les de parets rocoses, preferentment en ubicacions no exposades a forts vents.

12

L’aufrany també és anomenat “voltor savi”, es capaç d’usar senzilles eines, com pedres, per accedir a certs aliments

com els ous.

Aufrany Neophron percnopterus Animalia Chordata Accipitriformes Accipitridae Neophron

Característiques físiques Longitud 55.70 cm Envergadura 148-171cm Mida Mitjana Pes mitjà 1.600-2.200 g

Reproducció Dimorfisme sexual No aparent Època reproductora A finals de febrer fins març-abril Incubació 38-44 dies Número d’ous Dos, algun cop un Primer vol 75-90 dies Edat adulta 4-6 anys Longevitat Fins 40 anys en captivitat

Neophron percnopterus, destaca el collaret

de plomes desordenades a l’alçada de la nuca i la cara, que apareix nua. El plomatge és blanc trencat a excepció de la cua i les puntes de les ales.

Aquesta au viu a Àfrica, Àsia i a Europa. És l’única que té un comportament migrador durant l’hivern en les nostres terres. Marxa a zones més càlides entre el mes de setembre i l’octubre i torna entre l’abril i el març.

Té un bec fi i allargat que li impedeix estripar els cuirs dels grans cadàver, però li confereix una gran adaptabilitat a l'hora d’aprofitar i seleccionar l'aliment. Aquesta espècie manté una petita capacitat depredadora podent capturar petits vertebrats i insectes.

Nidifica en zones situades en penya-segats i parets rocoses , en cartel·les o coves.

Figura 5: Aufrany al PAS de la Vall d’Alinyà Autor: Francesc Muntada

13

Carronyaires facultatius En el PAS també s’hi poden trobar espècies que originalment no són carronyaires, però poden beneficiar-se d’aquestes aportacions.

Milà negre Milvus migrans

Animalia Chordata Falconiformes Accipitridae Milvus

Característiques físiques Longitud 50-60 cm Envergadura 130-155 cm Mida Mitjana

Milà reial Milvus milvus

Animalia Chordata Falconiformes Accipitridae Milvus

Característiques físiques Longitud 50-60 cm Envergadura 130-155 cm Mida Mitjana

Milvus migrans és una au rapinyaire, la seva

dieta inclou des de petits mamífers fins amfibis i peixos. Les seves capacitats depredadores no són molt notables, per aquest motiu és freqüent trobar-lo en abocadors o canyets. És a dir, està molt lligat a les activitats humanes.

Milvus milvus, el tret més característic de la

seva alimentació és la poca especialització que mostra, permetent-li aprofitar una varietat més gran de recursos. Per aquest motiu ens el podem trobar al PAS alimentant-se de carronya.

Figura 6: Milvus migrans. Autor: fotonatura.org

Figura 7: Milvus milvus. Autor: antoniopuigg.blogspot.com.es

- AUS -

14

Figura 9: Corvus corax. Autor: quedadanatural.net

Àguila daurada Aquila chrysaetos

Animalia Chordata Falconiformes Accipitridae Aquila Característiques físiques Longitud 79-96 cm Envergadura 180-230 cm Mida Gran

Corb Corvus corax

Animalia Chordata Passeriformes Corvidae Corax Característiques físiques Longitud 54-67 cm Envergadura 115-140 cm Mida Petita

Aquila chrysaetos és una au rapinyaire, amb

una alimentació molt variada. Inclou mamífers, aus, rèptils i amfibis. També es capaç d’aprofitar la carronya. Per tant els PAS poden ajudar a la seva conservació, sobretot a l’hivern quan la disponibilitat tròfica disminueix en el medi.

Corvus corax és una espècie oportunista,

versàtil i amb una certa capacitat depredadora, per això és capaç d’aprofitar un ventall molt ampli de recursos.

No interessa afavorir-la, des d’un punt de vista ecològic, ja que la seva població proliferaria en excés.

La seva presència en el PAS, de forma controlada, és positiva ja que serveix com a reclam per les altres aus necròfagues.

Figura 8: Aquila chrysaetos. Autor: quedadanatural.net

15

Les següents espècies no són beneficioses pel PAS, s’han de mantenir allunyades ja que poden provocar destrosses en les instal·lacions i suposen una amenaça per les aus, provocant que no se sentin segures i abandonin el PAS sense haver-se alimentat.

Senglar Sus scrofa

Animalia Chordata Mammalia Artiodactyla Suidae Sus Característiques físiques Longitud 90-160 cm Pes 155-265 Kg Dimorfisme sexual La femella és més petita i té els ullals menys desenvolupats

Guineu Vulpes vulpes Animalia Chordata Mammalia Caniformia Canidae Vulpes Característiques físiques Longitud 45-90 cm Pes 3–14 (Nowak, 91) Dimorfisme sexual Mascles més grans

Sus scrofa és molt similar al porc domèstic. La

seva alimentació és molt àmplia, pràcticament menja de tot. És per això que els PAS els atreuen.

Vulpes vulpes és un mamífer de la família dels

cànids, originalment classificat com a carnívor. Es pot considerar que la seva alimentació és omnívora, per tant, és un gran oportunista.

Figura 11: Vulpes vulpes. Autor: iuncredlist.org

Figura 10: Sus scrofa. Autor: oculto.eu

- ALTRES -

16

La gestió de les aportacions és un punt vital pel bon funcionament del PAS. En funció de les espècies que es vulguin atraure i/o protegir s’ha de seguir un procés o un altre.

1. Condicions alimentàries generals pel PAS Primer de tot, per iniciar qualsevol PAS, es requereixen tres aportacions mínimes per setmana per atraure tot tipus d’aus necròfagues. Un cop estabilitzat el punt, es pot reduir a dos aportacions per setmana. A part de l’aliment, també es pot aportar al PAS material flonjo i fibrós, com la llana. Aquest és aprofitat per les aus per a la construcció de nius, en especial per Aegypius monachus i per Gypaetus barbatus. També es pot aprofitar els cadàvers cedits pel col·lectiu caçador, ja que són considerats part de la cabana salvatge. Tot i que no es recomanable abocar l’animal sencer perquè estarem afavorint Gyps fulvus (veure punt 2. Condicions alimentàries en funció de les espècies). Per obtenir un pas general per les quatre espècies s’ha d’abocar diverses tipologies d’aliment, fragmentat i de diferents formats, estenent-los per la zona del PAS.

2. Condicions alimentàries en funció de les espècies Per adequar les aportacions del PAS a les espècies que es vulguin afavorir s’ha de tenir en compte l’especiació tròfica que determina l’alimentació i preferències de cada una de les aus.

17

a) Gyps fulvus Alimentació: És la més generalista. La seva alimentació es basa principalment en grans trossos de carn. Tipologia: No té tantes preferències en l’alimentació com les altres necròfagues. Format: Prefereix cadàvers sencers, pels quals hi accedeix per les parts toves i els orificis naturals. Sinó es decanta per grans trossos de carn. Tot i que no té cap problema en adaptar-se a l’aliment disponible. Dispersió: Trossos grans i/o cadàvers apilats. b) Aegypius monachus** Alimentació: La seva alimentació es basa principalment en trossos de carn i pell. El seu bec molt especialitzat li permet arrencar tendons i repelar petites restes de carn dels ossos. Tipologia: Es decanta per la de tipus oví i cabrum, en especial de les parts més dures, tals com les potes. Format: Prefereix fragments grans de cadàvers. Dispersió: Trossos molt dispersos al lloc d’alimentació, apartats de les piles de carn per eliminar la competència amb el voltor comú. c) Gypaetus barbatus** Alimentació: La seva alimentació consta d’un 85% d’ossos i la complementa amb petits trossos de pell i carn. És osteòfag. Tipologia: Degut a la seva alimentació osteòfaga, no té cap preferència sobre la tipologia de l’aliment. Format: Parts òssies d’animals. Dispersió: Trossos molt dispersos per l’espai d’alimentació.

d) Neophron percnopterus Alimentació: La seva alimentació és molt variada. És oportunista. Aquesta necròfaga conserva una lleu capacitat de depredació que li permet caçar petites preses. També pot alimentar-se d’excrements d’altres animals, en especial del sector boví. Tipologia: Tendeix cap a les de tipus oví i cabrum.

18

Format: Parts petites de carn i ossos. Dispersió: No li afecta tant la distribució de l’alimentació com a les altres. **Nota: És molt important tenir en compte la timidesa d’aquestes dues espècies de necròfagues (Aegypius monachus i Gypaetus barbatus). Davant de la voracitat de Gyps fulvus, aquestes aus es mantindran al marge fins que considerin que les condicions són segures per baixar a alimentar-se. Per aquest motiu és molt recomanable abocar, en quantitat, parts òssies tals com potes de cabrum o oví i dispersar-les pel terreny habilitat pel PAS, per tal de allargar la durada de la disponibilitat d’aliment al PAS i assegurar de cobrir les necessitats d’aquestes espècies per evitar que abandonin el punt d’alimentació.

Figura 12: Preferències d’alimentació per a cada una de les espècies. Font: Antoni Margalida

19

Contraindicacions:

Abocar cadàvers sencers, ja que afavoreix la població de voltor comú, la qual pot excedir-se en número i perjudicar a la resta d’espècies.

Repartir de manera molt dispersa l’aliment afavorirà, també, una sola espècie. Per tant és recomanable espaiar-lo, ja que així es minimitza la competència interespecífica entre les quatre aus.

S’ha de tenir en compte la conducta de cada espècie, el voltor comú és el més agressiu a l’hora d’alimentar-se, les altres aus, com el voltor negre, es mantenen al marge fins que el primer ha acabat.

Figura 13 : Freixures abocades al PAS de la Vall d’Alinyà Autor: Cinthia Pereira

20

A partir de l’aparició de les EET i el risc creixent d’epidèmies, la carn destinada als punts d’alimentació ha de procedir d’un escorxador, així doncs s’assegura la innocuïtat dels abocaments pel medi i per la cadena tròfica humana i animal.

Gestió de l’aliment proporcionat per l’escorxador

a) Subproductes L’aliment destinat als PAS s’anomena “subproductes animals”, els quals es defineixen com les restes d’animals no destinats al consum humà (SANDACH). Poden ser cossos sencers o parts d’animals, productes d’origen animal o altres productes obtinguts a partir d’animals, que no estan destinats al consum humà, ja sigui per motius sanitaris o bé per decisió de l’operador. La gestió dels subproductes animals en tot el seu cicle de vida, valorització o destrucció, està regulada per tal de garantir que durant la mateixa no es generin riscos per a la salut humana, la sanitat animal o el medi ambient, i especialment per garantir la seguretat de la cadena alimentaria humana i animal. Per altra banda suposa un estalvi econòmic i a nivell d’emissions de CO2 eliminar els subproductes per la via dels necròfags, i no pas mitjançant forns cremadors.

a. Subproductes

b. Tipologia de les aportacions

c. Control sanitari

d. Transport i conservació de l’aliment

21

Com tractar-los La morfologia dels subproductes aportats per l’escorxador és diversa, però habitualment solen ser peces grans. Per això es molt important disposar de maquinària adequada per poder trossejar la carn.

b) Tipologia de les aportacions

La tipologia d’aquets subproductes també serà molt variada i estarà molt lligada a la ramaderia de la zona. Per poder acontentar les quatre espècies de necròfagues, i assolir un equilibri sostenible, evitant la competència intraespecífica i interespecífica entre elles. Seguidament hi ha una aproximació de les tipologies que pot cedir un escorxador. Es recomana no aportar subproductes d’origen porcí ja que és una carn propensa a transmetre malalties. En general, la varietat de tipologia de subproductes que obtindrem de l’escorxador serà:

Taula 1. Tipologia “estàndard” de les aportacions en base al PAS d’Alinyà. Font: pròpia

**Considerant que els subproductes ossis contenen una petita fracció de carn i pell Aquets subproductes els podem classificar en funció de les preferències de cada espècie.

Tipologia Forma dels subproductes

Cabrum Oví Boví Èquids Lepòrid

Peces Restes Freixura Potes Caps Ossos**

22

Taula 2. Tipologies i forma dels subproductes en funció de les necessitats i preferències d’alimentació de les quatre aus necròfagues. Font: pròpia.

Tipologia

Forma dels subproductes

Cabrum

Oví

Boví

Èquids

Lepòrid

Peces

Restes

Freixura

Tipologia Forma dels

subproductes

Cabrum Oví Èquids Lepòrid

Potes Caps Ossos

Tipologia Forma dels

subproductes

Cabrum Oví Boví Èquids Lepòrid

Restes Potes Caps

Tipologia Forma dels

subproductes

Cabrum Oví Boví Èquids Lepòrid

Potes Caps Ossos

23

c) Control sanitari

La carn destinada a la alimentació d’aquestes aus, si es proporcionada per un escorxador, passa exactament els mateixos controls sanitaris que la carn destinada al consum humà, ja que són subproductes de la mateixa.

d) Transport i conservació de l’aliment

Degut a l’accessibilitat de les localitzacions d’un PAS, el

transport es du a terme preferiblement amb automòbil (cotxe).

Habitualment el volum de carn aportat per l’escorxador és

major al requerit, es pot guardar el sobrant en neveres i

congeladors.

Desprès de la realització de cada aportació, cal

efectuar un cens observacional per tal d’obtenir

dades quantitatives d’aquelles espècies que

freqüenten el PAS. Aquestes dades seran incloses dins de la memòria

anual del canyet.

És molt important diferenciar entre els censos observacionals i els

censos de les poblacions. Els primers són orientatius, s’utilitzen per

conèixer el volum mitjà i la diversitat d’espècies que s’alimenten en

el PAS. Els segons, són dades de la població real d’aus assentades i

és gestionat des de l’administració pública.

24

Figura 14: Observació del PAS a la Vall d’Alinyà Autor: Grup Planeig

Figura 15: Observació del PAS a la Vall d’Alinyà Autor: Grup Planeig

L’ecoturisme busca el desenvolupament econòmic sostenible on es

promogui la preservació del patrimoni natural i cultural dels pobles

de manera responsable.

Per a que es consideri ecoturisme cal que garanteixi:

Mínims impactes al medi.

Participació activa de les comunitats locals i maximització

de seus beneficis.

Educació per a la conservació.

Per tal de no alterar el medi i les pròpies aus necròfagues, cal prendre

certes mesures:

Distància d’observació 500m aproximadament.

No realitzar forts sorolls o moviments bruscos.

Vestir una indumentària preferiblement fosca.

Material per facilitar la observació (Telescopis, guies de

camp, càmera fotogràfica o de trampeig, etc.).

Per al PAS:

25

Figura 16: Hide a la Vall d’Alinyà Autor: Grup Planeig.

Ha de ser petit i de materials absorbents i aïllants

(fusta) amb mínim impacte visual al medi, si

compta amb un petit vàter sec millor, així es podrà

allargar l'estància.

Situació: Apartat de la zona d'alimentació uns 3-

5m aprox. Ha de situar-se en zones amb les

mateixes condicions que un PAS.

Tipus de vidre: reflectant per a poder observar la

fauna des de dins i amb efecte mirall a l'exterior.

Condicions: silenci absolut, evitar olors fortes tant

de perfums, desodorants, repel·lents, etc.,

moviments molt suaus, calçat adequat, roba fosca

i a poder ser de teixits naturals, menjar i beguda.)

Per al Hide:

26

Preserva la fauna i afavoreix les espècies vulnerables.

Equilibri del sistema i flux de nutrients.

Concentració de fauna a la zona.

Ecoturisme.

Creació de petites empreses.

Estalvi econòmic en eliminació de subproductes

càrnics.

Avantatges:

Inconvenients:

Afavoreix el voltor comú en detriment de la resta

d'espècies.

S’evita l'expansió cap a nous hàbitats potencials.

Afavoreix la competència intraespecífica.

Condicions/requisits sanitaris necessaris (Reglament

CE 1774/2002, EET).

Només certs tipus de restes es poden abocar al PAS.

Augment de la controvèrsia per part dels ramaders.

(veuen com una possible amenaça els voltors per

possibles atacs als ramats)