mauthausen, 70 anys, qualitat regular · el nazisme, el feixisme, el franquisme... són règims...

5 de maig de 1945

70anysdel’alliberamentde

el LlomboSuplement del número 85, primavera 2015

[Preguntes i respostes]

Mauthausen

2 / PRIMAVERA 2015 / EL LLOMBO

Què és un règim totalitari?El nazisme, el feixisme, el franquisme... són règimstotalitaris. Pretenen, uns, la desaparició física delrival, de l’oponent polític; i altres, l’anulació de l’in-dividu com a expressió i voluntat democràtica. Noels frena res alhora d’aconseguir el seu objectiu.

Quins mètodes van utilitzar elsnazis per acabar amb els rivals?Els camps d’extermini, també ditscamps de concentració, van ser “l’ar-ma” que van emprar per eliminar a quino pensava com ells: els jueus, elsmalalts, els homosexuals, els gitanos,els rivals polítics...Hi havia molts camps de concentració.Auschwitz, Mauthausen, Dachau,Treblinka, Ravensbruck... foren els mésimportants. Estaven a Alemanya,Polònia, Àustria, Ucraïna, Letònia,Bielorrússia, Eslovàquia...

Hitler i Franco en Hendaya el 23 d’octubre de 1940

Com és que van anarespanyols, si el règim deFranco era amic deHitler?Hem dit que la premissa pri-mera dels règims totalitaris ésla desaparició física de l’opo-nent. Franco havia provocat laGuerra Civil i, en guanyar-la,molts republicans se’n vananar a l’exili. Estaven en campsde concentració francesosmolt malament (el Barcarès,Argelers, Saint Ciprià, Bram,Setfonts, Ribesaltes...). QuanHitler provoca la SegonaGuerra Mundial, molts repu-blicans es van enrolar en l’e-xèrcit francés, bé directamento en tasques de suport. Alcaure la major part de Françaen mans alemanyes, van ferpresoners molts republicans. Camp de concentració de Mauthausen. Vista lateral. Actual

Els nazis es creien supe-riors a la resta de races.Buscaven la supremaciade la raça ària.

El nazisme, a quina de les doscorrents pertany?Evidentment a la primera. Pretenien l’eli-minació física de tots els rivals polítics.Però no solament això. També els religio-sos (per ex. els jueus) o aquells que noeren “normals” (per ex. els homosexuals).

EL LLOMBO / PRIMAVERA 2015 / 3

Quants republicans es vanexiliar i per què?Per la frontera amb França es cal-cula que es van exiliar mig milióde republicans. La raó és òbvia,per por a les conseqüències.Franco havia demostrat ja unarancúnia cap els republicans quepassava per un consell de guerrai, probablement, una condemna amort. Com a exemple, al conque-rir Astúries, en pocs mesos haviendetingut 6.000 persones, havienjutjat en consell de guerra 4.000persones i havien segut afusellatsmés de 2.000 republicans.

El Pertús, pas fronterer. Milers de republicans marxencap l’exili en febrer de 1939.

Al ser fets preso-ners, els republi-cans espanyols,foren enviats direc-tament a un campde concentració?No. Foren enviat acamps de presonersalemanys. Hitler voliasaber què feia amb ells.El govern alemany vapreguntar fins a quatrevegades a Madrid, quèfeia amb els republi-cans espanyols, senseobtenir cap resposta.

Camí del camp de concentració. Abans, els republicans,foren internats en camps de presoners.

Aleshores, el govern franquis-ta, no va contestar?Sí que va contestar. En octubre de 1940,el ministre d’Afers Exteriors d’Espanya,Ramón Serrano Suñer, qui a més a mésera cunyat de Franco, fa una visita ofi-cial a Alemanya, on està prop d’un mes.Aleshores és quan el franquisme diuque fora de les fronteres no hi ha capespanyol. Nega la identitat als republi-cans. Els nazis tenen les mans lliuresper fer el què vullguen.

Franco: “Fora de les fronteresno hi ha cap espanyol”.


A veure. Què les cosesno em quadren. Elsrepublicans van creuarla frontera amb Françaels primers dies defebrer del 39 i van serinternats en els campsde refugiats. La guerramundial comença l’1 desetembre de 1939 i lainvasió de França pelsalemanys es produeixenen maig de 1940. I, amés a més, no ocupentot el país. Els refugiatsrepublicans estaven alsud, prop de la fronteraamb Espanya, i eixazona no la van ocuparels alemanys...

Anem per parts. En febrer de 1939 arriben a Franca migmilió de refugiats. En setembre, seguien estan elscamps plens. Solament els havien abandonat una xico-teta part de republicans. Al començar la guerra mun-dial, el govern francés els ofereix quatre possibilitatsd’abandonar els camps on estaven molt malament.

1a opció: que algun natiu els reclame i els done faena.(Van ser molts pocs els afortunats).

2na opció: apuntar-se a la Legió Estrangera. Ho van ferpocs exiliats, bàsicament aquells que havien tingut res-ponsabilitats militars en la guerra espanyola. Els vandestinar majoritàriament a Algèria. Tenien un contractede cinc anys renovable i cobraven cinc franc diaris.

3a opció: integrar-se en els regiments de marxa. Esvan allistar uns 10.000 republicans i tenia un caràc-ter molt cosmopolita. La duració era determinadasegons el què durara el conflicte. Cobraven, com latropa francesa, mig franc diari. Les diferències erend’altre tipus: vestimenta, cigarrets i tipus de faena.

4ta opció: apuntar-se a les companyies de treball.Fou l’opció majoritària triada pels republicans. Ensvan inscriure uns 52.000 refugiats. Tenien un soude 0,75 francs diaris, la mateixa alimentació quel’exèrcit francés i podien mantenir correspondèn-cia amb els familiars. Foren destinats al front debatalla a reforçar l’anomenada línia Maginot quehavia d’impedir entrar als alemanys.

Vida i mort dels republicans als camps nazis, de Rosa Toràn

el Barcarès

Argelers


Ocupat França pels alemanys, en juny de 1940, hi havia migmilió de presoners (d’ells, uns 12.000 republicans) internats

als ‘stalags’ (camps de presoners en territori alemany).

Un batalló de marxa integrat en la seua totalitat per voluntarisrepublicans. Era una forma d’eixir dels camps de refugiats francesos.

Què va passar amb els12.000 espanyols apres-sats pels alemanys?Els que estaven enrolats en elsdos primers cossos (la LegióEstrangera o els regiments demarxa), per la seua condicióde militars, van rebre un trac-te similar al dels soldats fran-cesos. Però les companyies detreball no les van considerarels alemanys que foren detipus militar.

Exiliats republicans en una companyia de treball fran-cesa fan obres en la localitat alsaciana de Mulhouse.


Vista aèria de Mauthausen

Van hi haver deportatsespanyols als campsd’extermini?Sí, van hi haver uns 8.000republicans espanyols quevan ser deportats al campd’extermini de Mauthausen,en Àustria. D’ells, uns 5.200van morir. Les dones exilia-des i republicanes les vandeportar al camp de concen-tració de Ravensbruck(Alemanya).

Quan comencen adeportar als republi-cans al camp de concen-tració de Mauthausen?Els nazis havien començat aenviar els republicans enagost de 1940, dos mesosabans que les autoritatsespanyoles donaren “cartablanca” als alemanys, elsquals parlaven de “2.000rojos”. Sembla que s’haviencansat d’esperar una respos-ta i van decidir actuar perells mateix.

Sabien els escalons infe-riors del règim fran-quista on estaven elsrepublicans?Sí, ho sabien. Així consta,per exemple, a l’ArxiuMunicipal d’Ontinyent. Al ferels llistats de les quintes delsanys de la guerra, posa queestan en un camp de concen-tració alemany.

El pati de les cotxeres en l’actualitat

Formats per a assassinar

AMO. Correpondència 1941/3

Els 186 escalons de l’escala de Mauthausen

L’escala vista des de dalt. Actual

A Mauthausen, hi hauna pedrera...La pedrera de Mauthausen,que treien la pedra que esnecessitava per a tota Àus-tria. Va ser motiu de la mortde la major part dels republi-cans espanyols. Tenien quepujar les pedres que treienels picapedrers per una esca-la tallada en la roca de 186escalons, pèssimament ali-mentats i maltractats ambpallisses diàries. La mort esproduïa per esgotament.

1941

El mur del paracaigudista. Actual

Tots els camps de concentració tenien la mateixa categoria?No. Hi havia tres graus, de l’u, del dos i del tres. El grau tres era el pitjor de tots, volia dir quel’objectiu final era la mort de tots els deportats al camp. Mauthausen i Gusen van ser els dos

únics camps d’extermini que tingueren el grau tres, que estava reservat per als enemics políticsincorregibles del règim nazi.


Camp d’extermini de Mauthausen

Camp d’extermini d’Auschwitz

Aleshores, eren iguals els camps d’extermini de Mauthausen i Auschwitz?La seua filosofia no era exactament igual. En Auschwitz era l’aniquilació ràpida, els forns crema-toris i les cambres de gas. En Mauthausen es moria per esgotament, treballant, mal alimentats iamb maltractaments. En tot dos casos la finalitat última era la mort.

On està Mauthausen?A Àustria, prop del riu Danubi,a quatre quilòmetres del poblede Mauthausen, a uns 20 quilò-metres de Linz, en la regió del’Alta Àustria. Precisament,Hitler, va nàixer a Braunau amInn (Àustria), que està a uns140 quilòmetres deMauthausen, i de menut vaviure en un poble de l’extraradide Linz.

Mauthausen i els ‘kommandos’Tenia molts ‘kommandos’Mauthausen?Una seixantena, repartits per totaÀustria. De fet, Gusen, en van hihaver fins a tres: Gusen I, GusenII i, cap al final de la guerra,Gusen III. Altres ‘kommandos’destacats foren Ebensee,Harteim, Linz...

17/03/1933

Què era un ‘kommando’?Un ‘kommando’ era un camp deconcentració més xicotet quedepenia d’un principal, enaquest cas de Mauthausen.


Barracons. Actual

Va ser el comboid’Angulema el pri-mer que va arribaramb presos repu-blicans aMauthausen?Popularment es diuaixí, però no va ser elprimer comboi, sinó elquart. De fet, els repu-blicans d’Angulemaarriben el 24 d’agost de1940, quan des del 6d’agost hi havia depor-tats republicans, entreells dos ontinyentins:Vicent Sais i GonçalUreña.

Els republicans que vanmorir, foren tots al campde Mauthausen?No. De fet, van ser una minoriaels que van morir al camp d’ex-termini de Mauthausen.

On van morir més republicans?En el ‘kommando’ de Gusen, que estava auns cinc quilòmetres de Mauthausen.

Gusen

Quan es fa el camp de concentracióde Mauthausen?El 7 d’agost de 1938, presoners del camp deDachau foren traslladats per començar elcamp, atés la proximitat de la pedrera, lazona despoblada i les bones comunicacions.Posteriorment, en saturar-se el camp depresoners, els nazis van decidir que forenels espanyols els qui en 1941 i 1942 s’enca-rregarien de fer-lo més gran.


Quins sistemes d’identificació hi havia?Els nazis van establir una sèrie de distintius per conéixer el grupal que pertanyia cada presoner. Un triangle groc per als jueus;un de roig per als presoners polítics; verd, per als criminalscomuns; blau, per als apàtrides; púrpura, per als Testimonis deJehovà; rosa, per als homosexuals; marró, per als gitanos; negre,per a les prostitutes, alcohòlics, malalts mentals, anarquistes ialtres entesos com “asocials”. En el cas dels republicans, era untriangle blau amb una lletra “S”, que volia dir Spanier .

Quants deportats van morir a Mauthausen i alsseus ‘kommandos’?No és pot saber. Les diverses fonts i estudis parlen d’unes xifres quevan de 123.000 morts la més baixa a 320.000 morts la més alta.

Tenia forns crematoris i cam-bres de gas Mauthausen?Sí, en tenia. Però no era prioritari. Comhem dit, a Mauthausen es deportava atreballar. El primer forn crematori datade maig de 1940 i podia absorbir 80cadàvers al dia. Posteriorment se’n vafer un altre, en febrer de 1942, queadmetia 180 cadàvers.


Què va passar el 21 de juny de 1941?Eixe dia, 5.000 presoners van estar des de bonmati fins a la nit en la plaça de cotxeres total-ment despullats perquè els nazis van al·legaruna desinfecció general del camp. La fita va ser-vir perquè els republicans pugueren parlar entreells i es van establir les bases d’una resistènciasolidària que va salvar la vida a molts espanyols.

El Partit Comunista va assu-mir la direcció i va jugar unpaper cabdal en l’organitza-

ció dels deportats.

De quants països hi haviapresoners a Mauthausen?De molts. Dels que més, polonesosi russos. A certa distància, van hihaver espanyols, italians, iugos-laus, alemanys, ucraïnesos i austrí-acs. També hi hagueren hongare-sos, txecs, grecs, albanesos, roma-nesos, francesos i un llarg etcètera.

Quins tipus de presoners van ser depor-tats a Mauthausen?Si bé en un primer moment fou un camp de con-centració per a criminals comuns i prostitutes,posteriorment, a partir de mitjans 1939 fou unrecinte per a presoners polítics i gent il·lustrada.

L’entrada al campBaixant cap a la pedrera

L’escala de la pedrera La pedrera

Porta d’entrada Esplanada dels barracons

Les dutxes Un forn crematori

Esplanada posterior als barraconsOn dormien els deportats


Com és que de Mauthausen hi ha moltesfotografies i dels altres camps no?Pels republicans. Van idear un sistema per traureles fotografies per què el món sapiguera què haviapassat. Un fotògraf català, Francesc Boix, que esta-va al departament de fotografia, treia copia delsnegatius que feien els nazis. Amb el suport dels‘poschachers’, van traure les fotos i, en eixir delcamp, les va rescatar per mostrar-les al món.

Qui era Francesc Boix?Un fotògraf barceloní, del barri de Poble-sec,nascut el 1920. Als 16 anys treballa per a larevista Juliol, de les Joventuts SocialistesUnificades. En 1937 s’incorpora a la 30a Divisiórepublicana, segon sembla com a fotògraf. Enperdre la guerra, se’n va a l’exili i posterior-ment es deportat a Mauthausen. Va aconseguirtraure moltes imatges que furtava o feia dupli-cats. Posteriorment, en el judici de Nuremberg,fou un dels testimonis que van declarar. Vacobrir diverses vegades el Tour de France, peròhavia eixit malalt del camp de concentració i vamorir aviat, el 4 de juliol de 1951, a París.

Qui eren els ‘poschachers’?Els presoners més joves del camp de concentra-ció, majoritàriament fills dels internats. Tenienmés marge de maniobra, ja que eixien a treba-llar a l’empresa d’Anton Poschacher. Hi havia unacerta relació amb la gent nativa. Van parlar ambuna família simpatitzant dels presoners, AnnaPointner i les seues filles, i elles amagaven lesfotografies i els negatius que treien de dins delcamp en el mur de darrere de sa casa.

Els austríacs, sabien de l’existènciadel camp de concentració?Evidentment sí. A banda dels ‘poschachers’,l’estació del tren estava en el poble, allí arri-baven els combois a Mauthausen. Altra cosaés que acabada la guerra es feren els igno-rants.L’empresa Poschacher encara

existeix?En efecte. És una de les empreses deconstrucció més important de la zona.Té delegacions als països veïns.

Quins mètodes d’extermini aplicavenels nazis?De fam, penjats, afusellats, cambres de gas,empentats des de dalt de la pedrera que varebre, per aquest motiu, el nom del mur delparacaigudista; dutxes amb aigua gelada iposteriorment obligar-los a estar diverseshores totalment despullats al pati en l’hivern,experiments mèdics, lletigades que el preso-ner devia contar en veu alta i en alemany i sis’equivocava, tornaven a començar de nou,les cel·les de càstig, on es deixava als depor-tats sense menjar ni beure fins la mort.


En un camp de concentració onmoria tanta gent, com se sap eldia que va faltar un deportat?Els alemanys són molt metòdics. Preniennota de tot. Al salvar-se bona part delsarxius, es pot saber de molts dels depor-tats què va ser d’ells. A banda, també elspresoners espanyols que estaven en tas-ques administratives, ho copiaven tot.Era el doble de faena, però ho feien per-què volien deixar constància del què allípassava.

Per què la major part delsmorts espanyols es produeixen 1941 i 1942?Eixos anys els espanyols eren elspitjors tractats pels alemanys. Ambl’arribada dels russos a finals de1941, va canviar el tracte i van serels soviètics els que pitjor s’ho vanpassar.

Els nazis tenien consciència d’es-tar fent alguna cosa malament?No. Per ells, estaven fent un treball comqualsevol altre. Un SS era capaç d’estarassassinant o torturant gent i, en aca-bar la jornada, anar-se’n a casa i ser unbon marit o pare.

I Gusen, què va passar amb el sinistre ‘kom-mando’?En Gusen ho van vendre per construir. Solament hi haun memorial i és gràcies a un germà d’un deportat ita-lià mort allí que va comprar dos parcel·les i ha alçat elrecordatori del que fou allò. L’entrada del ‘kommando’de Gusen hui en dia és l’entrada d’un xalet.

Per què s’ha conservat Mauthausen?A l’acabar la Segona Guerra Mundial,Mauthausen va quedar sota l’administraciósoviètica. Posteriorment, ho van cedir amb aus-tríacs però amb la condició que es respectara toti que fora un recinte per crear consciència per latolerància i contra la barbàrie nazi.

Gusen


Eusebi Pimentel Perelló en 1945, aca-bat d’abandonar Mauthausen; ambJoan Jornet, altre deportat al campd’extermini, en 1979, i el lloc on estàsoterrat al cementari d’Alacant. Vamorir el 24 de maig de 1996.

Vicent Gandia Reig, ‘el Bessó’, vaeixir viu de Mauthausen. Va morir almes de juliol de 1997 a Champigny(França).

En 1951, les autoritats franceses lliuren al règim franquista certificat dedefunció dels republicans espanyols morts al camp d’extermini deMauthausen. Però les autoritats franquistes ho van guardar i no van notifi-car res als familiars dels desapareguts.

De quines zonesd’Espanya hi havia méspresoners?Per raons lògiques, per estara prop de la frontera ambFrança, hi havia sobretotcatalans, però també moltsvalencians i aragonesos i, enmenor mesura, de les altreszones espanyoles.

Van morir?Uns sí i altres van aconseguir eixir amb vida. El primer mort dela Vall fou l’ontinyentí Gonçal Ureña Donat, qui va morir el 12de desembre de 1940. Estava casat i tenia quatre fills. Havianascut el 1897 i vivia al carrer de Sant Jaume.

A Ontinyent, a la Vall, també va arribar la barbàrie nazi


Vicent Sais Micó i Gonçal Ureña Donat, enl’hivern de 1939 al nord de França, quanprevisiblement estaven en una companyiade treball francesa, poc abans de caurepresoners dels alemanys. Els dos vanmorir a Mauthausen.

Josep Maria Martí Belda en 1975.Va morir a Ontinyent el 26 de generde 1992. Va estar deportat alscamps de concentració deMauthausen i Dachau.

Rafael Donat Vidal era germà de l’alcalded’Ontinyent. Poc després de casar-se, se’n vavoluntari a la guerra. Va ser deportat aMauthausen i va morir gasejat al castell deHartheim el 16 d’octubre de 1942.

Virgili Torró Calatayud, deFontanars dels Alforins. Va morir aGusen el 23 d’octubre de 1941.

I d’Ontinyent, i de la Valld’Albaida?També. D’Ontinyent en hihagueren huit, i d’altres pobla-cions de la Vall d’Albaida, comla Pobla del Duc, Aielo deMalferit, Bocairent, el Ràfol deSalem o Fontanars dels Alforins,també hi hagueren deportats aMauthausen.

De la Vall, qui va sobreviure i qui vamorir?Joan Bataller, de la Pobla del Duc, va eixir viu;Miquel Belda Belda, d’Aielo de Malferit, viu; VicentCasanova Payà, de Bocairent, mort (aquest no cons-ta als arxius o hi ha algun error); Bru Cloquell Pallàs,del Ràfol de Salem, mort; Rafael Donat Vidal,d’Ontinyent, mort; Salvador Fayos Gomar, de laPobla del Duc, viu; Vicent Gandia Reig, d’Ontinyent,viu; Josep Maria Martí Belda, d’Ontinyent, viu;Josep Moll Montparler, d’Aielo de Rugat, mort;Baptista Navarro Gimeno, de Castelló de Rugat,mort; Eusebi Pimentel Perelló, de la Pobla del Duc,però vivia a Ontinyent, viu; Francesc SantamariaTortosa, d’Ontinyent, mort; Virgili Torró Calatayud,de Fontanars dels Alforins, mort; Vicent Sais Micó,d’Ontinyent, mort; el ja nomenat Gonçal Ureña, idesprés hi ha un republicà que va morir (FrancescArqués Aguilés) que no sabem si era de la comarcao no (possiblement del Ràfol de Salem).

Als llistats posa que Josep Maria Martí Beldano se sap si va eixir viu o va morir?En efecte, posa que va ser traslladat al camp de Dachau iací es perd la pista. A Dachau enviaven els deportats queestaven en les últimes, esgotats i sense possibilitat desobreviure per acabar amb ells ràpidament. El comboion anava el van tractar bé per què els volien per ferexperiments mèdics. El van esterilitzar i no va poder tin-dre fills, però almenys va eixir amb vida d’aquell infern.

Vicent Casanova Payà, deBocairent, va morir a Mauthausen.

“En este recinto, en el mismo lugardonde fue construido bajo el régimennazi, subsiste el crematorio de Gusen Iy Gusen II, los campos anexos más cri-

minales del KZ Mauthausen.De 1940 a 1945 más de 37.000 patrio-tas de diferentes nacionalidades fue-

ron incinerados después de haberconocido los más crueles sufrimientos

físicos y morales.Ellos murieron por la independencia desus países, por la libertad, por la salva-

ción de los hombres.Que su recuerdo y sus sacrificios per-

duren para siempre en el pensamientode los vivos.

Monumento eregido por los supervivien-tes y las familias de los desaparecidos.

8 de mayo de 1965”

GUSEN. Reconstrucció del camp com era; el memorial “Crematorium KZ Gusen-Mauthausen”; una fotografiade l’època obtinguda del memorial i flors i altres objectes en un crematori veneren als qui van morir a Gusen.


Un grup d’ucraïnesos destinats a picapedrers son obligats a fer gimnàstica totalment nus.

Els familiars, quan van saber que el ser estimat havia mortal camp de concentració de Mauthausen?Molts d’ells no ho van saber fins als anys de la transició, quan MontserratRoig va publicar el llibre Els catalans als camps nazis, en que recollia elsnoms de catalans, valencians i de les Illes Balears morts a Mauthausen.Amb anterioritat, en 1969, la llista dels morts havia aparegut ja amb erra-des en un llibre (Triangle bleu: les republicains espagnols à Mauthausen,1940-1945, de Mariano Constante i Manuel Razola) editat a França per-què la censura no va permetre publicar-lo a l’Estat espanyol.

Qui va ser Aribert Heim?Se’l anomena també el ‘Doctor Muerte’ i el ‘Carnicerode Mauthausen’. Va torturar i va matar a milers dedeportats. Segons es creu, va morir el 1992 a El Cairo(Egipte) i mai va ser jutjat.


Heinrich Himmler de visita en Mauthausen. Himmler era el cap de la temuda Gestapo, el gestor dels camps d’exter-mini i l’ideòleg de la raça ària. En la foto de baix es veu a la dreta un pres transportant una pedra de gran volum.

Himmler: “L’home ja no descendirà del mico, sinó de les SS. El seu capserà el Führer, la seua pàtria el Reich i la seu religió la puresa de la sang”.


Els deportats són obligats a formar constantment. En la fotografia, a més a més, tenen quefer la salutació nazi. Observes que el primer deportat, en lloc del braç dret, alça l’esquerre.

Es veuen civils junt els deportats. Què són, voluntaris?No. L’exèrcit nord-americà va voler que els natius s’implicaren i veieren el què havien fet els nazis per-què quedara constància per a les generacions futures i els van obligar a fer certes tasques de suport.

Civils rentant els deportats.Civils tapant una fosa comuna.

22 / TARDOR 2007 / EL LLOMBO

En les fotos de l’entrada de lestropes alliberadores es veu unapancarta dels republicans salu-dant-los. Com és possible això?La pancarta diu: “Los españoles antifas-cistas saludan a las fuerzas liberadoras”.Les fotos de l’alliberament tenen truc.L’entrada fou el 5 de maig; en canvi, lesfotografies són del 7 de maig. Van repetirl’entrada per immortalitzar el moment.

Hi havia dones aMauthausen?Sí. Les SS van alçar un campde concentració per a donesen setembre de 1944.Posteriorment, en la retiradade les forces alemanyes, vantraslladar dones dels campsde concentració que queienen mans aliades. Abanstambé n’hi havia aMauthausen i Gusen, per serexplotades sexualment alsbordells dels camps.

Per què Auschwitz fou alliberat el 27 de gener de 1945 iMauthausen va tindre que esperar fins al 5 de maig?Per què conforme anaven conquerint territori als alemanys anaven alliberant-los i Mauthausen era el camp de concentració més al sud de tots els campsimportants. Les tropes soviètiques, que atacaven per dalt, van alliberarAuschwitz, en canvi, Mauthausen fou alliberat per les tropes nord–americanes.

L’HORA DE LA LLIBERTAT. Dalt, deportatsdesprés de l’alliberament. A la dreta, elgrup de republicans espanyols supervi-vents es fotografien amb la bandera repu-blicana davant l’entrada de Mauthausenamb la pancarta.

EL LLOMBO / TARDOR 2007 / 23

Van fer presoners als nazisque estaven al camp de con-centració?No. Els nazis havien fugit diesabans que entraren els americans.Havien deixat Mauthausen alcàrrec del cos de bombers.

Aleshores, es van escapar?En part, sí. Però no tots. El coman-dant en cap de Mauthausen, FranzZiereis, després d’apressar-lo, es vaescapar. Posteriorment, els polone-sos el van tornar a atrapar i va resul-tar ferit de mort.El comandant del camp, Franz Ziereis, feritde mort. A l’esquerra, Francesc Boix amb elbraçalet de reporter. En la fotografia xicote-ta, Ziereis, pintat i despullat, penja d’un filat.

El comandant del camp, FranzZiereis, es fotografia a un miradorde vigilància del pati de cotxeres.

Pati de les cotxeres. Lafotografia està feta desd’on Ziereis es va retratar.

Francesc Boix declaranten el judici de Nurembergel 28 de gener de 1946.

Aconseguida la lli-bertat, on se’n vananar els espanyols?

Van ser els últims aabandonar

Mauthausen. Vanestar al camp encaradiversos mesos per-

què no tenien on anar.A Espanya no podien

vindre. Finalment,França va decidir aco-

llir-los i van poderabandonar el camp de

concentració.

Què ha fet el governespanyol?Res, no ha fet res. Fins el 8 demaig de 2005, el president delgovern espanyol, José LuisRodríguez Zapatero, no vaanar a Mauthausen. Ambanterioritat, ni Adolfo Suárez,ni Leopoldo Calvo–Sotelo, niFelipe González, ni José MaríaAznar, es van dignar anar.

Qui ha finançat el monumentque recorda els republicansespanyols?A Mauthausen hi ha més d’una tren-tena de monuments que recorden alsque van morir i als que van passarper allí. N’hi ha de totes les naciona-litats. En el cas del monument delsrepublicans espanyols van tindre queser ells qui se’l costejaren. Espanyaes va desentendre.

Realització: Associació de Veïns el LlomboFotografies actuals de Mauthausen i Gusen: G. Llin

Senyalització del poble deMauthausen

Senyalització del camp deMauthausen

Placa ontinyentina al ‘kommando’de Gusen

Placa d’homenatge al cementerid’Ontinyent

Hi ha alguna organització quefa que perdure la memòria

del què va passar?Sí, l’Amical de Mauthausen, entitat

fundada en la clandestinitat en1962 i integrada per els supervi-

vents del camp de concentració i,ara, que s’han mort quasi tot, per

familiars. La seu central està aBarcelona.

Monument republicà al camp deconcentració de Mauthausen

Placa republicana en el‘kommando’ de Gusen

Placa republicana al camp deMauthuasen

Per saber més

Amb el suport de:

mauthausen, 70 anys, qualitat regular · el nazisme, el feixisme, el franquisme... són règims...

Documents