memòria 2013 cambra de la propietat urbana de barcelona
DESCRIPTION
Activitats de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona en el 2013: Actuació de la Cambra; Participació a Europa; Activitats d'interès social; Contribució al procés legislatiu; Legislació aprovada el 2013; Servei al propietari; Societats del grup; Mecenatge culturalTRANSCRIPT
Memòria 2013
Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona
Via Laietana, 22 i Princesa, 1 - 3 Tel. 93 319 28 7808003 Barcelona
Índe
x 7 Carta del president 9 Junta de Govern
11 Actuació de la Cambra 12 Junta de Govern Assemblea de Compromissaris Comissió d’Urbanisme de Catalunya 13 Confederación de Cámaras Pacte Nacional de l’Habitatge
15 Participació a Europa 16 La UIPI defensa els interessos de la propietat davant la UE
21 Activitats d’interès social 22 Informe de la Cambra sobre el mercat de lloguer a Barcelona 28 Cooperació amb el Consorci de l’Habitatge de Barcelona 30 Jornades informatives a la Cambra obertes a tothom 32 Consell de l’Habitatge Social a Barcelona Presentació del Pla per a la inclusió social 2012-2015 Defensa de la propietat Dipòsit de fiances i registre de contractes 33 Formació jurídica
35 Contribució al procés legislatiu 36 Observacions a l’avantprojecte de modificació del Llibre cinquè 37 Sol·licitud de reforma del sistema de càlcul de les plusvàlues 39 La Cambra sol·licita una moderació dels valors cadastrals
41 Legislació aprovada el 2013 42 Entra en vigor la reforma de la Llei d’arrendaments urbans (LAU) 44 Nou certificat d’eficiència energètica 45 Novetats de la Llei de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes 46 Mesures per reforçar la protecció dels deutors hipotecaris 47 Novetats fiscals aprovades el 2013
49 Servei al propietari 50 Administració de finques Borsa immobiliària 51 Departament jurídic Departament d’arquitectura 52 Assessoria fiscal Servei de tràmits Assessoria laboral 53 Oficina de les Corts Oficina a Lleida
55 Societats del grup 56 Cambrassegur supera els dos milions d’euros de facturació 58 Rasa manté el seu compromís amb l’habitatge social
61 Mecenatge cultural
Memòria 2013 - 7
M’honora i complau presentar la memòria de l’exercici 2013, que recull totes les activitats de la Cambra durant aquest any.
La necessitat d’agilitar la informació, perquè els nostres associats rebin puntualment les novetats legislatives, promocions i ofertes de serveis, va impulsar la Junta Directiva a substituir els butlletins trimestrals per el Club Informa digital, que des de primers d’any constitueix el nostre mitjà de comunicació més eficaç i que, juntament amb la nova pàgina web, permet disposar d’un modern i permanent sistema de comunicació i consulta en línia amb la Cambra.
La memòria anual esdevé un instrument necessari, recopilatori de les vicissituds, preocupacions i història de la Cambra per a les futures generacions.
Queda reflectida en aquesta memòria l’especial importància que concedim a la defensa dels interessos dels propietaris davant la Unió Europea, dedicant cada vegada major esforç, presència i participació per influir en l’elaboració de les directives europees que després han de recollir les legislacions dels països membres.
També desitjo destacar la gran satisfacció que suposa per a la Cambra la seva labor de mecenatge en favor dels alumnes de les més prestigiades escoles d’art de Barcelona, facilitant-los la primera exposició pública, oportunitat que se’ls brinda perquè s’obrin camí en el difícil món de l’art.
Me honra y complace presentar la memoria del ejercicio 2013, que recoge todas las actividades de la Cambra durante este año.
La necesidad de agilizar la información, para que nuestros asociados reciban puntualmente las novedades legislativas, promociones y ofertas de servicios, impulsó a la Junta Directiva a sustituir los boletines trimestrales por el Club Informa digital, que desde comienzos de año constituye nuestro medio de comunicación más eficaz y que, junto con la nueva página web, permite disponer de un moderno y permanente sistema de comunicación y consulta online con la Cambra.
La memoria anual se convierte en un instrumento necesario, recopilatorio de las vicisitudes, preocupaciones e historia de la Cambra para las futuras generaciones.
Queda reflejada en esta memoria la especial importancia que concedemos a la defensa de los intereses de los propietarios ante la Unión Europea, dedicando cada vez mayor esfuerzo, presencia y participación para influir en la elaboración de las directivas europeas que después deben recoger las legislaciones de los países miembros.
También deseo destacar la gran satisfacción que supone para la Cambra su labor de mecenazgo en favor de los alumnos de las más prestigiadas escuelas de arte de Barcelona, facilitándoles su primera exposición pública, oportunidad que se les brinda para abrirse camino en el difícil mundo del arte.
Hilario Rabal OrozPresident/Presidente
Memòria 2013 - 9
Junta de Govern de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona
President
Hilario Rabal Oroz
Vicepresident 1r
Andreu Perelló Carcereny
Vicepresident 2n
Carlos Rodríguez Farfán de los Godos
Tresorer
Joan Ràfols Esteve
Comptador
Núria Vallet-Barceló Nubiola
Vocal
M. Eugènia Capdevila Adrio
Vocal
Carles Domingo Pagès
Vocal
Lluís Terradas Soler
Secretari
José M. Montané Martínez
10 - Concepte
Memòria 2013 - 11
de la Cambra
Actu
ació
12 - Actuació de la Cambra
Junta de Govern Reunions ordinàries del 2013
La Junta de Govern de la Cambra va celebrar la primera ses-sió ordinària del 2013 el dia 15 de febrer, reunió en la qual va aprovar la liquidació de comptes i els estats financers de l’exercici 2012, així com l’actualització de balanços i l’estre-na del servei de certificacions energètiques d’edificis.
En la reunió ordinària celebrada el 26 d’abril es va aprovar la inclusió de la Cambra a la plataforma de serveis de la Confe-deración de Cámaras de la Propiedad Urbana y Asociaciones de Propietarios de Fincas Urbanas.
L’aprovació de comptes anuals de la corredoria Cambras-segur corresponents al 2012, el pressupost per al 2013 i la gestió del Consell d’Administració van ser aprovats en la reunió ordinària celebrada el 26 de juny, així com també la modificació del reglament de registre de contractes.
En la reunió celebrada el 25 de setembre la Junta de Govern de la Cambra va aprovar la creació d’un servei especial de consultoria sobre clàusules sòl i l’extinció de determinats contractes d’arrendament de locals de negoci en el 2015. En la mateixa sessió va ser aprovat el pressupost ordinari per a l’exercici 2014.
En la darrera reunió del 2013, celebrada l’11 de desembre, es van tractar diversos temes de tràmits i gestió de la Cam-bra, així com temes de treball i projectes de col·laboració per al 2014.
Assemblea de Compromissaris Aprovació de comptes i pressupostos
L’Assemblea de Compromissaris, celebrada el 29 de maig del 2013, va aprovar els comptes de l’exercici 2012. En la reunió celebrada el 18 d’octubre del 2013 l’Assemblea va aprovar el pressupost i les tarifes de serveis de la Cambra per a l’exercici 2014.
En les reunions es va informar també de les activitats pro-gramades per la Cambra, del funcionament dels serveis oferts al soci i de les principals novetats legislatives i fiscals, entre altres temes d’actualitat.
Comissió d’Urbanisme de CatalunyaPlanejament territorial
La Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya es va reunir el 19 de març de 2013 per tractar del planeja-ment territorial urbanístic, dels plans especials urbanístics, informes d’interès territorial, modificacions dels sistemes d’espais lliures, zones verdes i equipaments esportius, així com d´altres temes d’interès.
La Cambra participa en la Comissió d’Urbanisme de Catalu-nya com a òrgan de consulta i col·laboració amb l’Adminis-tració.
Memòria 2013 - 13
Confederación de CámarasPeticions fiscals
La Confederación de Cámaras de la Propiedad Urbana y Aso-ciaciones de Propietarios de Fincas Urbanas va presentar en el 2013 al Ministeri de Foment una sol·licitut de revisió del sistema de càlcul de les plusvàlues municipals, així com la reducció dels valors cadastrals, i una moderació de la pres-sió fiscal sobre la propietat immobiliària.
En les reunions ordinàries celebrades al llarg de l’exercici, i en l’Assamblea reunida el 29 de novembre a Madrid, es va tractar de les conclusions del 1er Congrés Nacional de la Propietat Immobiliària, de la situació sobre les clàusules abusives hipotecàries i les clàsules sòl, de les actuacions de la Unió Internacional de la Propietat Immobiliària (UIPI), del programa europeu TrainRebuild, i del projecte europeu de certificat blanc per promoure l’edificació de baix consum energètic amb rebaixes en els impostos locals i descomptes en els preus de subministraments.
Altre temes de l’àmbit de treball de la Confederación en el 2013 han estat el conveni arbitral signat amb Arrenta i els convenis de certificacions energètiques amb Certicalía i Tinsa.
Pacte Nacional de l’HabitatgeReunió de la comissió de seguiment
La Comissió de Seguiment del Pacte nacional per a l’habi-tatge 2007-2016 es va reunir el dijous 11 d’abril de 2013. En l’acte es va donar la benvinguda al càrrec al conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.
En la reunió es va analitzar la proposta de decret del Pla per al dret a l’habitatge, es va presentar un estudi dels estocs d’habitatges a Catalunya i els ajuts a persones desnonades, entre altres temes. La convocatòria va comptar amb un re-presentant de la Cambra, entitat signatària del Pacte.
La Confederación va celebrar reunió ordinària a la ciutat de Vitoria el 12 d’abril del 2013. L’alcalde de Vitoria-Gasteiz, Javier Maroto (en la foto, al centre) va rebre els representants de la Confederación a l’Ajuntament de la ciutat
14 - Concepte
Memòria 2013 - 15
a Europa
Parti
cipac
ió
16 - Concepte
La UIPI defensa els interessos de la propietat urbana davant la UEFundada el 1923, és un grup de pressió que agrupa 30 organitzacions de 28 països d’Europa
La Unió Internacional de la Propietat Immobiliària (UIPI), organització pan-europea per a la defensa dels drets i dels interessos de la propietat privada, és un grup de pressió que actua en els diferents àmbits de treball de la Unió Europea, conscients que el 75% de la legislació europea és finalment imple-mentada a nivell municipal i regional.
Fundada el 1923, agrupa 30 organitzacions de 28 països, i en el seu conjunt representa més de cinc milions de propietaris i un patrimoni de 20 milions d’habitatges.
La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona participa activament en la UIPI a través de la Confederación de Cámaras de la Propiedad Urbana y
Acte de presentació de l’informe de la UIPI “Landlords in Europe” el 12 de novembre del 2013 en el Parlament Europeu
Memòria 2013 - 17
“ La Cambra
contribueix
activament,
a través de la
Confederación, en
el procés legislatiu
europeu ”
Asociaciones de Propietarios de Fincas Urbanas prenent part en els debats dels temes en procés de legislació relacionats amb el patrimoni immobiliari urbà i aportant informes legals i tècnics per contribuir a la defensa de la propietat.
Contribució a l’eficiència energètica
La UIPI ha contribuït intensament en els darrers anys al debat i al procés legislatiu relacionats amb la normativa sobre eficiència energètica dels edi-ficis, i ha participat en la promoció de la seva rehabilitació eficient, tant des del punt de vista energètic com econòmic.
Els països de la Unió Europea tenen ara a l’agenda el compliment abans de juny del 2014, de la transposició de la Directiva 2012/27/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d’octubre de 2012, relativa a l’eficiència ener-gètica, per la qual es modifiquen les directives 2009/125/CE i 2010/30/UE, i per la qual es deroguen les directives 2004/8/CE i 2006/32/CE.
Aquesta nova directiva estableix un marc comú de mesures per la promoció de l’eficiència energètica per tal d’assolir l’objectiu de reduir el consum ener-gètic en un 20% abans de l’any 2020. També prepara el terreny per a més millores en eficiència energètica a partir d’aquesta data.
Altres àrees de treball de la UIPI se centren actualment en l’aprovació de la directiva sobre hipoteques i crèdits, en la directiva del rendiment de l’aigua en els edificis (WPB), i en el debat sobre habitatge social.
Presentació de l’informe “Landlords in Europe”
El president de l’Intergrup Urbà del Parlament Europeu, Jan Olbrycht, va pre-sidir la presentació de l’informe elaborat per la UIPI “Landlords in Europe”. L’acte va tenir lloc el 12 de novembre de 2013 en el Parlament Europeu, a Brussel•les, i van assistir-hi europarlamentaris, representants de la Comis-sió Europea i diferents participants del sector immobiliari europeus.
18 - Participació a Europa
“Landlords in Europe” és un estudi comparatiu del mercat de lloguer privat en diferents països d’Europa. L’anàlisi inclou la legislació dels arrendaments, els sistemes fiscals i les polítiques de planificació urbanística que regeixen en 12 països europeus (Àustria, Bèlgica, la República Txeca, França, Alema-nya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Noruega, Eslovàquia, Espanya i el Regne Unit).
La Confederación va participar en l’elaboració d’aquest informe, tot expo-sant la legislació existent a Espanya i les diferents mesures fiscals aplica-bles, d’acord amb un qüestionari previ preparat a l’efecte. L’informe, en ver-sió anglesa, està a disposició de tothom que hi estigui interessat.
Conclusions del Congrés de la UIPI a Lisboa
La Unió Internacional de la Propietat Immobiliària (UIPI) va celebrar a Lisboa del 19 al 22 de setembre de 2013 el 42è congrés de l’organització. El tema principal de debat va ser la crisi financera i el mercat immobiliari.
El congrés va reunir més de 200 representants d’associacions de propieta-ris d’arreu d’Europa. Va comptar amb la intervenció de l’economista Nouriel Roubini, que va defensar que la lenta recuperació que comença a mostrar el mercat immobiliari europeu no hauria de ser frenada per més polítiques d’austeritat, per tal d’evitar perjudicar l’economia.
Es varen fer diferents presentacions sobre la situació actual del mercat im-mobiliari i les conseqüències de la crisi financera a cinc països: Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia i Espanya. Es va poder comprovar el grau d’afecta-ció de la crisi econòmica mundial a cadascun d’ells.
La UIPI participa en la recerca del projecte “iNSPiRe”
La UIPI està participant per primer cop en un programa de recerca de la Unió Europea a través del projecte “iNSPiRe”. L’objectiu és promoure solucions de renovació per afrontar l’elevada despesa energètica tant en edificis d’habi-tatges com d’oficines.
“ Els edificis
concentren el
40% del consum
energètic de la
Unió Europea ”
Memòria 2013 - 19
El projecte ha previst un període de treball de quatre anys. En la primera eta-pa s’analitza el parc d’edificis existent per tal de produir set models cons-tructius que representin la majoria d’edificis de la Unió Europea.
La segona etapa es centrarà en l’aplicació de sistemes en l’envolupant de tres edificis pilot, dos de residencials i un d’administratiu, amb la utilització de noves tecnologies, energies renovables i sistemes alternatius de distri-bució de l’energia.
La UIPI ha participat en la identificació dels obstacles legals que poden afec-tar l’aplicació d’aquests sistemes en els diferents països, així com també de les mesures adients per eliminar-los.
El repte del projecte TrainRebuild
El projecte TrainRebuild, creat per la Unió Eu-ropea per coordinar les estratègies de difu-sió i formació a favor de l’estalvi energètic en els edificis residencials, va presentar durant el tercer trimestre del 2013 les conclusions dels dos anys de treball del programa, tancat el desembre de 2012.
TrainRebuild ha estat el primer projecte amb finançament de la UE que ha reunit per tre-ballar junts propietaris i representants locals, i s’ha adreçat exclusivament als propietaris immobiliaris per facilitar-los la informació necessària per procedir a la millora energè-tica dels seus habitatges.
En les conclusions del projecte es destaca la complexitat associada als treballs de re-
novació i la falta d’informació i de coneixe-ments de les tecnologies aplicables com una de les principals barreres per a la millora de l’eficiència energètica dels edificis existents.
Alhora s’identifiquen la revalorització que te-nen en el mercat els edificis que han estat re-habilitats en clau energètica com el principal motor de la demanda d’aquest tipus d’obres, i la dificultat per accedir al finançament com la principal barrera a aquesta demanda.
A partir d’ara el repte està a fer arribar la informació a la majoria dels propietaris; les cambres de la propietat urbana dispo-sen d’aquesta eina de treball per posar-la a l’abast de les comunitats de propietaris i de tots els interessats.
20 - Concepte
Memòria 2013 - 21
d’interès social
Activ
itats
22 - Concepte
Ciutat Vella 618,65 11,381 El Raval 571,82 10,562 Barri Gòtic 715,56 10,503 La Barceloneta 559,55 14,884 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 659,16 11,37
L’Eixample 763,53 10,245 Fort Pienc 718,31 10,156 Sagrada Família 664,30 10,337 Dreta de l’Eixample 913,81 10,008 Antiga esquerra de l’ Eixample 817,95 10,369 Nova esquerra de l’Eixample 730,10 10,40
L’informe de la Cambra sobre el mercat de lloguer d’habitatge a la ciutat de Barcelona conclou que el preu mitjà dels nous contractes durant l’any 2013 ha estat de 678,96 € mensuals, el 5,4% menys que els 717,70 € de l’any 2012.
El lloguer d’habitatge baixa el 5,4% a Barcelona el 2013,fins a 678 € al mes de mitjana
Total Barcelona 678,96 10,29
Any 2013Renda
mitjanaRenda
m2
Rendam2
Rendamitjana 2013
Memòria 2013 - 23
Sants-Montjuïc 596,40 10,1010 Sant Antoni 710,35 10,1011 Poble Sec 581,32 10,4812 La Marina del Prat Vermell 265,00 1,5113 La Marina de Port 561,00 8,5514 Font de la Guatlla 662,89 10,1215 Hostafrancs 579,79 10,4516 La Bordeta 618,56 9,6617 Sants - Badal 599,04 10,1118 Sants 617,91 10,20
Les Corts 826,71 11,1819 Les Corts 787,89 11,3420 Maternitat i Sant Ramon 718,04 10,7521 Pedralbes 1.362,90 11,68
Sarrià-Sant Gervasi 935,47 11,7322 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 925,60 10,4223 Sarrià 974,89 12,8124 Tres Torres 1.260,27 13,1125 Sant Gervasi-Bonanova 915,45 11,7226 Sant Gervasi-Galvany 1.009,90 11,3627 Putxet i el Farró 729,86 11,26
Gràcia 659,25 10,9528 Vallcarca i els Penitents 660,75 10,5029 El Coll 557,10 10,3630 La Salut 578,25 10,2331 Vila de Gràcia 673,32 11,3532 El Camp d’en Grassot i Gràcia Nova 667,47 10,51
Horta-Guinardó 566,47 9,3233 Baix Guinardó 614,80 10,0334 Can Baró 538,08 9,2635 El Guinardó 582,92 9,4036 La Font d’en Fargues 680,11 10,2537 El Carmel 492,67 8,7838 La Teixonera 503,74 9,0939 Sant Genís dels Agudells 543,46 7,3640 Montbau 575,87 9,8041 Vall d’Hebron 704,38 9,0642 La Clota 450,00 -43 Horta 584,13 9,37
Nou Barris 513,79 8,7544 Vilapicina-Torre Llobeta 577,01 9,0245 Porta 548,92 9,1846 El Turó de la Peira 480,81 8,0947 Can Peguera 324,82 6,0048 La Guineueta 620,35 8,3549 Canyelles 587,26 7,3650 Les Roquetes 451,25 8,7451 Verdun 507,62 9,7052 La Prosperitat 518,78 9,3553 Trinitat Nova 437,50 8,6254 Torre Baró 396,04 5,7355 Ciutat Meridiana 403,49 6,9356 Vallbona 415,36 8,08
Sant Andreu 578,41 9,2157 Trinitat Vella 457,78 7,9758 Baró de Viver 244,03 4,1159 Bon Pastor 505,96 8,6460 Sant Andreu 576,71 9,5461 La Sagrera 643,45 9,4762 El Congrés i els Indians 584,94 9,3463 Navas 630,47 9,14
Sant Martí 637,35 9,8764 Camp de l’Arpa del Clot 609,36 9,8865 El Clot 624,21 9,8166 El Parc i la Llacuna del Poblenou 687,87 10,4867 La Vila Olímpica del Poblenou 926,71 13,6968 Poblenou 670,44 10,6969 Diagonal Mar i Front Marítim 914,10 11,4270 Besòs i Maresme 510,80 8,4171 Provençals del Poblenou 594,32 9,2472 Sant Martí de Provençals 638,09 8,8673 Verneda i la Pau 576,17 8,46
Rendam2
Rendam2
Rendamitjana 2013
Rendamitjana 2013
24 - Activitats d’interès social
“ Els districtes
que superen la
renda mitjana
de la ciutat són
Sarrià-Sant
Gervasi, les Corts
i l’Eixample ”
Durant l’any 2013 el preu mitjà dels nous contractes de lloguer d’habitatges a la ciutat de Barcelona ha estat de 678,96 € mensuals, el 5,4% menys que els 717,70 € de l’any 2012, conclou l’informe de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona sobre el mercat de lloguer d’habitatge a la ciutat.
Al llarg del 2013 l’ajust a la baixa ha estat generalitzat, i tots els districtes de la ciutat han experimentat un descens de preus. El districte amb una major intensitat de caiguda de renda ha estat Sant Andreu, amb un descens del 7,73%, i el que menys Ciutat Vella, que ha baixat el 3,96%.
En el conjunt del 2013 són tres els districtes que superen els 678 euros de lloguer mitjà de la ciutat: Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i l’Eixample.
Aquestes variacions són nominals, és a dir, sense tenir en compte l’índex de preus de consum (IPC). Tenint present que durant l’exercici 2013 l’IPC ha pujat el 0,3%, la variació real dels lloguers a Barcelona durant el 2013 ha baixat el 5,1%.
Els 678,96 € de lloguer mitjà contractat a Barcelona el 2013 ha estat infe-rior als 717,70 € de l’any 2012, i també inferior als 749,4 € de l’any 2011 i als 757,75 € de l’any 2010.
Evolució de la mitjana anual de la renda contractual
2010
750 €
600 €
757,75 749,4 717,70 678,96
2011 2012 2013
Renda en euros al mes
Memòria 2013 - 25
Tots els districtes han augmentat el 2013 el volum de contractació de lloguers. El major creixement es dóna a les Corts, amb un in-crement del 25% respecte de l’any 2012. El segueixen Horta-Guinardó (15%), Sant Martí (14%), Sant Andreu (13%), Sarrià-Sant Ger-vasi (12%), Nou Barris (10%), Gràcia i l’Eixam-ple (9%), i Ciutat Vella i Sants-Montjuïc (8%).
El lloguer d’habitatge és un mercat en ex-pansió arreu de la ciutat, amb el 9,19% de creixement el 2013 amb relació a l’any ante-rior, que supera el 7,58% del 2012 i el 3,62% del 2011.
Aquestes dades mostren un clar retorn a un cicle expansiu del mercat de lloguer. Davant d’una situació de col•lapse del mercat del crèdit i de reducció de la renda bruta famili-ar disponible (RBFD), aquest mercat genera punts d’equilibri entre oferta i demanda.
En comptabilitzar les baixes de contractes s’obté com a resultat un increment de l’es-toc d’habitatges de lloguer de 5.620 unitats el 2013, que supera les 3.471 del 2012.
Així mateix el 2013 mostra un descens amb relació al 2012 de la rotació que s’estableix entre la firma de nous contractes de lloguer d’habitatge i la finalització de contractes existents.
Aquesta dada mostra una moderació de la mobilitat de les famílies en el mercat de lloguer, que deriva de factors tant de l’ofer-ta com de la demanda. Per part de l’oferta condicionen la rotació el volum i qualitat del parc en règim de lloguer, així com el perfil de negoci de l’explotador. Per part de la de-manda, ho fan la renda familiar i els hàbits culturals.
Possible canvi de tendència
Tot i que durant el 2013 els preus han cedit el 5,4%, una caiguda, doncs, més intensa que el 4,23% registrat l’any 2012, també és cert que durant el segon semestre de 2013 la recuperació de preus respecte del trimestre anterior ha estat evident i, per tant, caldrà veure si anticipa l’inici de canvi de tendència o simplement queda com un fet conjuntural.
Les variacions interanuals al llarg dels quatre trimestres han estat sempre
Creix el volum de contractació i baixa la rotació
26 - Activitats d’interès social
negatives i també en tots els districtes. En tot cas, la intensitat de la caiguda tendeix a moderar-se: el 6,57% en el primer trimestre, el 5,71% en el segon, el 5,29% en el tercer i el 4,17% en el quart.
Evolució del metre quadrat
Durant l’any 2013, el lloguer per metre quadrat s’ha situat a 10,29 €/m2, que representa el 5,17% menys que els 10,85 €/m2 de l’any 2012.
Tots els districtes i tots els trimestres del 2013 han evolucionat a la baixa, encapçalats per Horta-Guinardó i Nou Barris, amb el 7,70% i el 7,69% res-pectivament de descens. El districte amb una menor caiguda de preus ha estat Ciutat Vella, amb el 2,37%.
Pel que fa a la quota de mercat, el 2013, com també el 2012, l’Eixample tendeix a perdre quota a favor d’altres districtes, principalment de les Corts, Sant Martí i Horta-Guinardó.
Memòria 2013 - 27
Règim de propietat horitzontal i vertical
La propietat horitzontal ha subministrat al mercat el 71% dels nous contractes d’habitatge durant l’any 2013, i la propietat vertical el 29% restant.
Mentre que els primers s’han situat de mitjana en l’ 1,75% per sobre dels 678 € mensuals de mitjana de la ciutat, la propietat vertical ha tancat els contractes amb rendes que, de mitjana, se situen en el 4,19% per sota la mitjana de Barcelona.
“ La variació
interanual
ha estat negativa
en tots
els districtes i tots
els trimestres ”Malgrat això en la distribució del volum del mercat per districtes segueix predominant l’Eixample, amb una quota del 22%, seguit de cinc districtes: Sants-Montjuïc, Sant Martí, Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia, amb una quota entre el 10 i l’11% del total de la ciutat.
Freqüència de la renda per intervals de preus el 2013:
14%
34%28%
13%
11% - de 450 € mensuals
450 / 600 €
+ de 900 €
600 / 750 €
750 / 900 €
28 - Activitats d’interès social
Cooperació amb el Consorci de l’Habitatge de BarcelonaDes de fa més de vint anys la Cambra col·labora amb la ciutat assessorant el ciutadà
La Cambra, com a entitat associativa que dóna servei als propietaris de fin-ques urbanes, coopera amb la Xarxa d’Oficines de l’Habitatge oferint asses-sorament legal al ciutadà en temes de propietat horitzontal.
Aquesta col·laboració és de caràcter gratuït, i té els seus orígens en la coo-peració que es va iniciar l’any 1992 amb l’Oficina de Rehabilitació de Ciutat Vella, pionera de l’actual Xarxa d’Oficines de l’Habitatge de Barcelona.
Aquesta cooperació es va establir per donar accés a la població amb menys recursos a un assessorament legal recomanable a l’hora d’emprendre obres de rehabilitació en edificis en propietat horitzontal. Anys més tard, amb la creació de l’oficina Pro Eixample i el projecte de recuperació de patis per a ús públic en aquest districte, els lletrats de la Cambra van començar també a desplaçar-se setmanalment a aquesta oficina, mantenint sempre el caràc-ter gratuït del servei d’assessorament.
Una oficina a cada districte
Oficina de l’Habitatge de Ciutat VellaCarrer del Pintor Fortuny, 17-1908001 Barcelona
Oficina de l’Habitatge de l’EixampleCarrer d’Alí Bei, 13-1508010 Barcelona
Oficina de l’Habitatge de Sants-MontjuïcCarrer d’Antoni de Capmany, 2308028 Barcelona
Oficina de l’Habitatge de les CortsCarrer del Remei, 908014 Barcelona
Memòria 2013 - 29
“ Cada dia hi ha
un lletrat de la
Cambra destinat a
atendre consultes
procedents de
les Oficines
de l’Habitatge ”
Oficina de l’Habitatge de Sarrià-Sant GervasiCarrer de Canet, 2408017 Barcelona
Oficina de l’Habitatge de GràciaCarrer de Francisco Giner, 14 08012 Barcelona
Oficina de l’Habitatge d’HortaCarrer del Llobregós, 175-18908032 Barcelona
Oficina de l’Habitatge de Nou BarrisPlaça Major de Nou Barris, 108042 Barcelona
Oficina de l’Habitatge de Sant AndreuCarrer de Joan Torras, 4908030 Barcelona
Oficina de l’Habitatge de Sant MartíRambla del Poblenou, 15408018 Barcelona
A partir de l’any 2010, d’acord amb el conveni de col·laboració signat el no-vembre del 2009 entre la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, el departament jurídic de la Cambra va ampliar el seu servei a les deu oficines de la recent creada Xarxa d’Oficines de l’Habitatge de Barcelona. El Consorci de l’Habitatge és un ens públic de caràcter associatiu entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, creat a l’empara de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barce-lona.
La Xarxa d’Oficines de l’Habitatge de Barcelona compta amb una oficina a cada districte de la ciutat amb la voluntat d’apropar al ciutadà el major nom-bre possible de serveis que sol·licita en matèria d’habitatge i reforçar pro-gressivament la seva funció de finestreta única en aquest àmbit.
30 - Activitats d’interès social
Jornades informatives a la Cambra obertes a tothomLa reforma de la LAU, el certificat energètic i les clàusules sòl han estat entre els temes del 2013
En el transcurs del 2013 la Cambra ha dut a terme diverses sessions infor-matives sobre les principals novetats legislatives i els temes de més actua-litat relacionats amb l’habitatge.
Les jornades informatives van dirigides als socis i a totes les persones inte-ressades en temes relacionats amb l’habitatge. La presentació va a càrrec dels lletrats de la Cambra i de professionals tècnics, experts en cadascuna de les matèries. Són d’accés lliure i gratuïtes.
La sessió informativa sobre clàusules sòl en els préstecs hipotecaris i sobre l’extinció de contractes de locals comercials el 2015 es va celebrar el 3 d’octubre, a les 18 h. A la taula (d’esquerra a dreta), Rafael Arasa, vicesecretari de la Cambra; Hilario Rabal, president de la Cambra; Josep Maria Espinet i Juan Luis Aceituno, lletrats de la Cambra.
Memòria 2013 - 31
La jornada sobre la reforma de la llei d’arrendaments i sobre el nou certificat d’eficiència energètica es va celebrar el 26 de juny, a les 18 h. A la taula (d’esquerra a dreta), Rafael Arasa, vicesecretari de la Cambra; Josep Maria Espinet, lletrat de la Cambra; Adrià Arasa, enginyer industrial, i José M. Montané, secretari de la Cambra.
Els temes d’actualitat que han estat presentats el 2013 han estat: La reforma de la Llei d’arrendaments urbans de 1994, a càrrec de Josep M. Espinet Asensio, advocat, lletrat del Servei Jurídic de la Cambra i professor de Dret Civil.
Certificació d’Eficiència Energètica, presentada per Adrià Arasa Puyol, engi-nyer industrial, màster en Enginyeria Mediambiental.
Les clàusules sòl en els préstecs hipotecaris, a càrrec de Juan Luis Aceitu-no, advocat, lletrat del Servei Jurídic de la Cambra.
Extinció de contractes de locals comercials el 2015, per Josep M. Espinet Asensio, advocat, lletrat del Servei Jurídic de la Cambra, professor de Dret Civil.
Finalitzades les ponències, va tenir lloc un col·loqui en què els nombrosos assistents van tenir ocasió de plantejar els seus dubtes i preguntes.
Per a més informació sobre el contingut presentat en les jornades, consulteu els articles sobre el tema en la pàgina web de la Cambra: www.cpubcn.com.
32 - Activitats d’interès social
Consell de l’Habitatge Social de BarcelonaParticipació sobre política d’habitatge
El Consell de l’Habitatge Social de Barcelona va tractar dels programes d’habitatge social de l’Ajuntament i del Pla de l’habitatge de Barcelona 2008-2016, així com del nou pla corresponent al període 2014-2016, en la reunió plenà-ria celebrada el 25 de novembre de 2013 al Saló de Cent a l’Ajuntament de Barcelona.
La Cambra és membre del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona, òrgan consultiu i de participació sobre la políti-ca d’habitatge a la ciutat. Constituït el 26 de febrer de l’any 2007 en el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, té els seus orígens en l’experiència que va portar a terme el Grup de Treball d’Habitatge Social del Consell Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona.
Presentació del Pla per a la inclusió social 2012-2015Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva
El dia 3 d’abril al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona va ser presentat el Pla per a la inclusió social 2012-2015 al conjunt d’entitats que formen l’Acord Ciutadà per una Bar-celona Inclusiva.
L’objectiu del Pla és articular tots els recursos públics, d’ini-ciativa social i de voluntariat de la ciutat per fer front a la
crisi social i donar respostes més eficaces a les necessitats socials de Barcelona.
La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona participa com a entitat membre de l’Acord en aquest espai de par-ticipació, de cooperació público-privada i d’acció conjunta entre institucions i organitzacions de la ciutat.
Defensa de la propietatLa Cambra actua com a vocal dels jurats d’expropiació
La Cambra representa els propietaris davant de l’Adminis-tració en la defensa del valor de la propietat en cas d’ex-propiació com a vocal del Jurat d’Expropiació Provincial i del Jurat d’Expropiació de Catalunya.
Els jurats d’expropiació són òrgans col·legiats permanents de la Generalitat de Catalunya als quals correspon la taxació, el peritatge i la fixació del preu just en els expedients expro-piatoris de les administracions públiques.
Dipòsit de fiances i registre de contractesUn servei per prescripció legal
La Cambra porta a terme la funció de registre, dipòsit i gestió recaptadora de les fiances d’arrendament de fin-ques urbanes i locals, d’acord amb el Decret 240/1990, del reglament de les cambres de la propietat urbana de Catalunya.
Memòria 2013 - 33
La Cambra dóna servei als arrendadors de finques que te-nen l’obligació de dipositar la fiança dels nous contractes de lloguer de finques urbanes destinades a habitatge i a altres usos a l’Institut Català del Sòl. La Cambra recepciona aquest dipòsit, que ingressa directament a l’Institut Català del Sòl.
Formació jurídicaCol·laboració amb Enfoque XXI
L’arbitratge, la reforma de la Llei d’arrendaments urbans i el dret concursal van ser els temes dels seminaris organitzats el 2013 per l’empresa de formació jurídica continuada Enfo-que XXI. Les jornades es van celebrar a la sala d’actes de la Cambra els dies 12 de febrer, 18 de juny i 14 de novembre de 2013 i van comptar amb el president de la Cambra, Hilario Rabal Oroz, en l’acte d’obertura.
La Cambra de Barcelona ha col·laborat amb Enfoque XXI des de l’any 1991, quan aquesta empresa va situar la formació contínua jurídica com a centre de la seva activitat. Al llarg d’anys de col·laboració van organitzar nombroses jor-
nades, entre elles la presentació del projecte de l’actual llei d’arrendaments urbans, organitzada el febrer del 1993 pel Consell de Cambres de Catalunya, amb la col·laboració del Col·legi d’Administradors de Finques, del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària i d’Enfoque XXI.
Aquesta jornada (vegeu foto) va ser presidida per Cristina Narbona, directora general per l’Habitatge i Arquitectura del Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient (en la fotografia al centre), i del destacat advocat expert en legis-lació sobre arrendaments urbans Juan Ventura Fuentes-Lo-jo (en la imatge, a la seva dreta).
Des d’aquestes pàgines la Cambra expressa un record en memòria del fundador d’Enfoque XXI, Agustín Sendino, i un agraïment a la seva esposa, Cristina Maldonado, que va do-nar continuïtat a l’empresa després del decés del seu marit i fins a finals del 2013, data en què l’empresa inicia una nova etapa, en aquesta ocasió sota la direcció del Bufete de Abo-gados Fuentes-Lojo.
34 - Concepte
Memòria 2013 - 35
al procéslegislatiu
Cont
ribuc
ió
36 - Contribució al procés legislatiu
Observacions a l’avantprojecte de modificació del Llibre cinquè
La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, en la seva tasca d’assesso-rar l’Administració pública en matèria d’habitatge i urbanisme, va presentar observacions a l’avantprojecte de llei de modificació del Llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals.
Els serveis jurídics de la Cambra van valorar positivament que la reforma abordés bona part dels problemes interpretatius i dèficits de regulació de la propietat horitzontal que la pràctica va posar de manifest durant els gairebé set anys de vigència del Llibre cinquè.
Entre els temes que el text de l’avantprojecte proposa modificar destaquen: • La implantació d’una única convocatòria a les juntes de propietaris.
• La restauració del sistema de la doble majoria simple.
• La necessitat d’estar al corrent del pagament de les despeses de comuni-tat per poder impugnar judicialment els acords de la Junta.
• La instauració de la mediació i l’arbitratge com a sistemes alternatius al judicial en la solució de conflictes.
• L’aclariment de les obligacions de conservació i manteniment en els ele-ments comuns d’ús exclusiu.
• L’atenuació de la responsabilitat en què pot incórrer el càrrec de la presi-dència.
Memòria 2013 - 37
Sol·licitud de reforma del sistema de càlcul de les plusvàlues
La Cambra ha sol·licitat al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques la reforma del sistema de càlcul de plusvàlues establert en l’article 107 de la llei d’hisendes locals per tal de determinar com a base del càlcul de l’impost el valor inicial i no el de la data final de meritació de l’impost.
El mètode de càlcul aplicat per nombrosos ajuntaments es basa errònia-ment, segons sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Man-xa, en l’increment del valor que tindria en els futurs vint anys, en lloc de considerar l’experimentat en els vint anys anteriors a la transmissió.
38 - Contribució al procés legislatiu
Aquest impost s’aplica en cas de transmissió d’habitatges, locals, places d’aparcament, trasters..., ja sigui per venda, donació, herència o permuta, d’un bé immoble de naturalesa urbana. També s’aplica en cas de constitució o transmissió de drets reals sobre un immoble, per exemple en el d’usdefruit.
La sentència ha posat de manifest que alguns ajuntaments podrien estar cobrant fins a un 40% de més per aquest impost.
La situació actual és que només quan es presenta recurs instat individual-ment per cada contribuent, i hi ha sentència ferma, es corregeix aquest càl-cul. Això suposa forçar la presentació de recursos, la qual cosa va en contra del més elemental principi d’economia processal.
Per aquest motiu la Cambra, juntament amb la Confederación de Cámaras de la Propiedad Urbana y Asociaciones de Propietarios de Fincas Urbanas ha presentat aquesta sol·licitud al Ministeri d’Hisenda i Administracions Pú-bliques, que s’emmarca dins d’altres propostes derivades de la preocupació d’aquestes entitats pel constant increment de la fiscalitat immobiliària.
“ La Cambra
sol·licita una
reducció de la
pressió fiscal
sobre la propietat
immobiliària ”
Memòria 2013 - 39
La Cambra sol·licita una moderació dels valors cadastrals
La Cambra ha sol·licitat al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques que els valors cadastrals de ponència reflecteixin la baixada dels preus im-mobiliaris registrada des del 2007, i que s’estableixi també una distribució objectiva entre el valor del sòl i el de construcció en els valors cadastrals imputats als béns immobles.
Els valors de ponència cadastrals poden arribar a superar actualment el va-lor de mercat.
El preu general de l’habitatge ha caigut un 28% de mitjana en el conjunt d’Espanya des del 2007 fins al segon trimestre del 2013, segons dades pu-blicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). A Catalunya el descens ha estat del 31,6% en l’habitatge d’obra nova i del 41,4% en l’habitatge de segona mà durant el mateix període, segons dades de l’INE.
La Cambra ha sol·licitat també una reforma fiscal que moderi la fiscalitat immobiliària i que respecti el principi de contribuir a les despeses públiques d’acord amb la capacitat econòmica del contribuent.
La Cambra, juntament amb la Confederación de Cámaras de la Propiedad Urbana y Asociaciones de Propietarios de Fincas Urbanas, demana, a més a més, la creació d’incentius fiscals per ajudar els propietaris a afrontar tant les elevades i necessàries inversions en el manteniment i la conservació dels edificis com el cost d’adaptació a les noves normatives establertes per la Unió Europea.
La Cambra també ha presentat una petició per tal que no es prorroguin al 2014 els increments dels tipus impositius de l’IBI (impost sobre béns immo-bles) acordats en el Reial decret llei 20/2011 de 30 de desembre.
40 - Concepte
Memòria 2013 - 41
aprovada el 2013
Legis
lació
42 - Legislació aprovada el 2013
Entra en vigor la reforma de la Llei d’arrendaments urbans (LAU)Es redueix la duració mínima dels contractes de cinc a tres anys
La Llei 4/2013, de 4 de juny, de mesures per a la flexibilització i el foment del mercat de lloguer d’habitatges, modifica diversos preceptes de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans (LAU).
Els contractes de lloguer d’habitatge habitual signats a partir del 6 de juny del 2013, data d’entrada en vigor d’aquesta reforma, ja s’han d’ajustar a les previsions de la nova normativa. La reforma modifica diversos preceptes de la Llei 29/1994, de 24 de novembre.
Memòria 2013 - 43
Entre les principals novetats destaquen les següents:
• La duració mínima, obligatòria per a l’arrendador, dels contractes d’habi-tatge signats a partir del 6 de juny de 2013 es redueix de cinc a tres anys, i la pròrroga en el seu venciment passa de tres anys a un any. No obstant això, es poden convenir terminis de més durada.
• Transcorregut un any del nou contracte l’arrendador de l’habitatge el pot reclamar per destinar-lo a habitatge habitual per a si mateix o bé per a familiars directes en primer grau de consanguinitat o per adopció, o per a cònjuges en cas de separació, divorci o nul·litat matrimonial, avisant amb dos mesos d’antelació.
• Propietari i llogater poden pactar que la renda s’actualitzi per criteris dife-rents al de l’índex de preus de consum (IPC). En defecte de pacte s’aplicarà l’IPC.
• El llogater pot desistir del contracte un cop transcorreguts sis mesos des de la seva signatura i sense cap penalització, sempre que ho notifiqui amb trenta dies d’antelació. No obstant això, el text preveu la possibilitat de pactar una indemnització d’una mensualitat de la renda en vigor per cada any del contracte que resti per complir.
• En els processos de desnonament es manté el termini de 30 dies d’an-telació per efectuar requeriment fefaent abans de presentar la demanda de desnonament, per impedir la possibilitat d’enervar l’acció mitjançant el pagament del deute.
• Es dissipa la confusió que hi havia sobre el lloc d’emplaçament i de notifi-cació del llogater demandat, de tal forma que quan no se’l trobi al domicili designat o, en el seu defecte, a l’habitatge arrendat, la citació mitjançant edictes al tauler d’anuncis de l’oficina judicial serà suficient.
• Es preveu la possibilitat que propietari i llogater assenyalin una adreça electrònica a efecte de rebre les notificacions respectives.
• El text emfatitza la possibilitat d’inscriure els contractes en el Registre de la Propietat.
• S’aprova la creació d’un registre de sentències fermes d’impagament de rendes de lloguers, que es regularà amb la publicació d’un decret.
• El llogater pot desistir del contracte un cop transcorreguts sis mesos des de la seva signatura i sense cap penalització, sempre que ho notifiqui amb trenta dies d’antelació.
“ La reforma
modifica diversos
preceptes de la
Llei 29/1994, de
24 de novembre,
d’arrendaments
urbans (LAU) ”
Nou certificat d’eficiència energèticaA partir de l’1 de juny del 2013 és obligatori per llogar o vendre un habitatge, un local o una oficina
A partir de l’1 de juny de 2013 per vendre o llogar un habitat-ge, local o oficina, i per publicitar-lo amb aquesta finalitat, és obligatori comptar amb un certificat d’eficiència energètica.
Amb un sistema similar al dels electrodomètics, a les propi-etats se’ls assigna una qualificació entre les lletres A i G, en funció de la despesa energètica necessària per aconseguir i mantenir un nivell confortable al seu interior.
Aquesta nova obligació és va aprovar amb el Reial Decret 235/2013, i és resultat de la transposició de la directiva eu-ropea 2010/31/UE, de 19 de maig, que deroga la Directiva 2009/91/CE. Fins a aquesta data només els edificis cons-truïts a partir del novembre del 2007 estaven obligats a comptar amb un certificat energètic.
El nou certificat d’edificis existents té una caducitat de deu anys, i ha de ser firmat per un arquitecte, un arquitecte tèc-nic, un enginyer, o un enginyer tècnic, i s’ha de presentar
mitjançant un programa informàtic específic aprovat pel Mi-nisteri de l’Habitatge.
Amb l’entrada en vigor d’aquesta normativa les propietats amb la qualificació més eficient, A o B, guanyen valor en el mercat de lloguer o venda, ja que requereixen una menor despesa energètica per al seu manteniment.
Queden exempts d’aquesta obligació:
• els edificis o apartaments turístics per a lloguer per a un període inferior a quatre mesos,
• els edificis o monuments protegits,• els indrets de culte religiós,• les construccions provisionals de menys de dos anys d’ús,• les construccions adquirides per a la seva demolició,• els tallers industrials o agrícoles destinats a tallers, i• els edificis o unitats aïllades amb una superfície útil infe-
rior a 50 m2.
La Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes estableix el règim sancionador d’aquesta nova obligació, i preveu infraccions i sancions que van des dels 300 fins al 6.000 euros.
44 - Legislació aprovada el 2013
Memòria 2013 - 45
Novetats de la Llei de rehabilitació, regeneració i renovació urbanesLa Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes va entrar en vigor el passat 28 de juny de 2013, l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
La principal finalitat d’aquesta llei és potenciar actuacions en el teixit urbà existent atesa l’antiguitat del parc immobi-liari, i buscar també una repercussió positiva en la generació d’activitat econòmica.
Les principals novetats que incorpora la norma radiquen en tres àmbits: l’Informe d’avaluació dels edificis, les actuaci-ons sobre el medi urbà i diverses modificacions legals.
La Llei estableix la regulació bàsica de l’Informe d’avalua-ció dels edificis, que fa referència a l’estat de conservació, al compliment de la normativa d’accessibilitat i al grau d’efi-ciència energètica. Amb l’exigència d’aquest nou document el legislador pretén assegurar la qualitat i sostenibilitat del parc edificat. Estableix un màxim de cinc anys per a l’obten-ció de l’Informe per a edificis d’habitatges amb una antigui-tat de més de 50 anys.
En el cas de Catalunya, on ja existeix una normativa relativa a la inspecció tècnica dels edificis (ITE) (Decret 187/2010), l’Informe resultant de l’ITE podrà ser integrat en el regulat per la nova llei estatal.
Pel que fa a les actuacions sobre el medi urbà la Llei inclou l’ordenació i execució de les obres de rehabilitació edifica-tòria, regeneració i renovació urbanes. En aquest àmbit es-tableix una vinculació dels immobles afectats al deure de costejar les obres, que es farà constar en el Registre de la Propietat.
Finalment, per garantir la necessària operativitat de la Llei es fan tot un seguit de modificacions legals de fins a disset normes, entre les quals destaca la relativa a la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal. Cal recordar, però, que a Catalunya s’aplica el règim de la propietat horitzontal contingut en el Llibre cinquè del Codi civil de Catalunya.
L’altra modificació significativa es refereix al text refós de la llei de sòl per tal d’acomodar les actuacions al medi urbà, que precisa, entre altres aspectes, els deures i les càrregues dels propietaris de sòl i complementa la regulació del deure legal de conservació.
46 - Legislació aprovada el 2013
Mesures per reforçar la protecció dels deutors hipotecarisLa Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció dels deu-tors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social, preveu:
• La suspensió immediata i per a un termini de dos anys dels desnonaments de les famílies que estan en una situació d’especial risc d’exclusió.
• Que en les hipoteques constituïdes sobre l’habitatge habitual es limitin els interessos de demora que poden exigir les entitats de crèdit a tres vega-des el tipus d’interès legal del diner. També es prohibeix expressament la capitalització dels interessos.
• La introducció de garanties de protecció dels drets i interessos del deu-tor hipotecari i agilitzar i flexibilitzar el procediment d’execució. La novetat més rellevant és que si un cop feta l’execució hipotecària de l’habitatge habitual queda deute per pagar en el procediment d’execució dinerària posterior es podrà condonar part del pagament del deute remanent sem-pre que es compleixi amb certes obligacions de pagament. També millora les condicions en cas de subhasta, i entre altres estableix que el valor de la taxació en cas de subhasta no podrà ser inferior al 75% del valor de taxació que es va donar per concedir el préstec.
• Altres mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recur-sos.
Memòria 2013 - 47
Novetats fiscals aprovades el 2013Entre les novetats més destacades aprovades en normativa fiscal el 2013 destaquen:
• La pròrroga per a l’exercici 2014 de les tarifes complementàries en l’IRPF i del restabliment de l’impost sobre el patrimoni, previstos inicialment per al 2012 i el 2013.
• La pròrroga al 2014 i al 2015 del recàrrec en l’impost sobre béns immobles (IBI), també previst inicialment per al 2012 i el 2013.
• L’aprovació del règim del criteri de caixa que permet, a partir de l’1 de ge-ner del 2014, la possibilitat de liquidar l’impost del valor afegit (IVA) en funció de la data de cobrament o pagament de les factures. Acollir-se a aquesta nova opció requereix el compliment de determinades condicions i terminis de comunicació (Llei 14/2013).
• La implementació de l’obligació de presentar per mitjans digitals deter-minades autoliquidacions i declaracions informatives a l’Agència Tribu-tària. Afecta, entre altres, els propietaris d’immobles en lloguer (Ordre HAP/2194/2013).
• El fet que les comunitats de béns en règim de propietat horitzontal i deter-minades entitats de caràcter social han de començar a fer el 2014 la decla-ració anual d’operacions amb terceres persones (Reial decret 828/2013).
• El fet que les aportacions a plans de pensions, les assegurances mèdi-ques privades i els tiquets menjador deixen de tenir beneficis fiscals en la declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) (Llei 22/2013).
• L’actualització a l’1% del coeficient corrector del valor d’adquisició d’im-mobles per al càlcul dels guanys i pèrdues patrimonials derivades de la transmissió d’immobles no afectes a activitats econòmiques efectuades el 2014.
• L’establiment de l’interès legal del diner en el 4% fins al 31 de desembre del 2014 i de l’interès de demora en el 5%. L’indicador públic de renda a efectes múltiples (IPREM) per al 2014 queda fixat en una quantia anual de 7.455,14 euros. (Llei 22/2013)
“ Es prorroguen
a l’exercici
2014 les tarifes
complementàries
en l’IRPF
i el restabliment
de l’impost
del patrimoni ”
48 - Concepte
Memòria 2013 - 49
al propietari
Serv
ei
50 - Servei al propietari
Administració de finquesEstrena un sistema de consulta online
El departament d’administració de finques ha estrenat el 2013 un sistema de consulta online per a propietaris amb immobles administrats per la Cambra.
Amb aquesta iniciativa el departament d’administració de finques incorpora als seus serveis els mitjans que ofereix Internet i les noves tecnologies per facilitar als propietaris la gestió del seu patrimoni.
El nou sistema de consulta online permet als propietaris d’edificis en propietat horitzontal accedir per Internet a la documentació més rellevant relacionada amb la gestió de la seva propietat: actes de juntes, comptes i pressupostos, contracte de l’assegurança de l’edifici, informació de con-tacte dels principals serveis de manteniment de l’edifici, així com les principals factures relacionades amb obres de reha-bilitació, entre altres documents.
La Cambra, amb més de cent anys de trajectòria, manté igualment el seu compromís de facilitar la comunicació per-sonal i directa amb els seus clients i amb les comunitats de propietaris que administra, tant mitjançant la presència física a les oficines de la Cambra o com amb la comunicació telefònica.
En una segona fase d’implementació el sistema preveu fa-cilitar també informació per al seguiment d’incidències, re-paracions i actuacions realitzades a l’edifici, que facilitarà la comunicació amb els presidents de les comunitats les 24 hores i els 365 dies de l’any. Els propietaris poden accedir a la consulta online mitjançant un codi personal d’usuari i una clau d’accés facilitada pel seu administrador de la Cambra, la qual li dóna accés ex-
clusivament a la documentació relativa a la seva comunitat, d’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
Borsa immobiliàriaUn servei per llogar, comprar o vendre
La borsa immobiliària de la Cambra ha registrat en el 2013 un creixement tant en l’oferta com en la demanda d’habi-tatges i locals destinats al lloguer, mentre que en la cartera de propietats per a la compravenda ha destacat la demanda procedent de compradors estrangers i d’inversors interes-sats a adquirir edificis sencers, tant d’habitatges com d’ofi-cines.
Tant en les operacions de lloguer com de compravenda els clients valoren positivament l’assessorament integral d’ex-perts que ofereix la borsa immobiliària de la Cambra a través dels departaments jurídic, d’arquitectura, fiscal i de tràmits.
En termes generals, el mercat ha mantingut el moderat rit-me d’operacions de compravenda dels darrers anys, marcat per l’entorn econòmic i la dificultat de finançament.
Des del departament de la borsa immobiliària s’ha pogut constatar nogensmenys que les propietats amb una relació qualitat preu equilibrada d’acord amb les condicions actuals del mercat han seguit el patró habitual de generar demanda tan bon punt són publicitades per la Cambra a través dels principals portals immobiliaris del sector, i que s’han tancat en operacions de compravenda en un termini de temps ra-onable.
Memòria 2013 - 51
Departament jurídicPlanificació del patrimoni familiar
El departament jurídic de la Cambra ha formulat el 2013 un nou marc de consultes en resposta a la creixent demanda de persones que sol·liciten orientació legal relacionada amb l’organització i planificació del seu patrimoni familiar.
El servei jurídic destaca la importància d’informar-se i re-flexionar sobre aquest tema des d’una posició global i de projecció de futur, que inclogui assessorament en la redac-ció de testaments, de fer poders o d’adoptar determinades prevencions per mantenir la integritat del patrimoni, entre altres qüestions importants.
El 2013 les consultes sobre participacions preferents, clàsules sòl i contractes d’hipoteques es van sumar a les tradicional-ment més habituals en el servei jurídic d’atenció als socis i als propietaris, que inclouen la redacció personalitzada de con-tractes de lloguer, de contractes d’arres i de compravenda, de contractes de comodat, documents de bonificació de renda, així com assessorament en cas d’impagament i processos de desnonaments i en matèria de propietat horitzontal.
Departament d’arquitecturaL’any del certificat energètic
El certificat d’eficiència energètica, obligatori a partir de l’1 de juny de 2013 per vendre o llogar un habitatge, local o oficina, i per publicitar-lo amb aquesta finalitat, ha estat la novetat més destacada que ha marcat l’activitat del Depar-tament d’arquitectura el 2013.
El certificat és el resultat de l’estudi constructiu d’una pro-pietat, i inclou, a més d’una qualificació entre les lletres A i G en funció de la despesa energètica necessària per aconse-guir i mantenir un nivell confortable en el seu interior, una re-lació de les principals actuacions opcionals per reduir el cost de les factures energètiques en la gestió d’una propietat.
Aquesta nova normativa s’ha sumat a l’obligació de tenir vi-gent la cèdula d’habitabilitat per al lloguer o venda d’un ha-bitatge. A més, al 2013 els edificis construïts abans de l’any 1950 també han d’haver obtingut el certificat d’aptitud com a resultat de la inspecció tècnica de l’edifici.
Altres actuacions destacades del Departament d’Arquitec-tura han estat les relacionades amb el reconeixement de la Cambra com a entitat de referència davant de l’Administra-ció. Aquesta activitat inclou estudis i informes tècnics per deficiències o patologies constructives, valoracions del preu just de propietats immobiliàries o de terrenys en processos d’expropiació, o bé valoracions en cas de compravenda, do-nació o herència, operacions vinculades... per presentar a l’Administració fiscal o judicial. El 2013 la Cambra ha presentat també el nou servei Claus en mà, que ofereix als propietaris una gestió integral de la reforma i rehabilitació del seu pis o local, des del reconeixe-ment inicial i presentació d’un diagnòstic fins a la certifica-ció de final d’obres, i que inclou el seguiment de les mateixes obres.
Altres consultes i gestions realitzades també habituals del Departament d’arquitectura han estat l’assessorament, els tràmits i les gestions relacionats amb temes urbanístics, de filtracions d’aigua i humitats, de rehabilitació de façanes i terrats, la tramitació de canvis d’us d’una propietat, etc.
52 - Servei al propietari
Assessoria fiscalL’Agència Tributària imposa Internet
El servei d’assessoria fiscal de la Cambra en el transcurs del 2013 ha adaptat els seus mitjans tècnics i professionals per respondre a les noves obligacions del Ministeri d’Hisenda de presentar un nombre creixent d’autoliquidacions tributàries i de declaracions informatives per mitjans únicament tele-màtics, a través d’Internet.
Si inicialment eren només les societats les que havien de comunicar-se obligatòriament per via telemàtica, amb l’aprovació de l’Ordre HAP/2194/2013, de 22 de novembre de 2013, s’ha ampliat considerablement el nombre d’aques-tes comunicacions que el 2014 s’han de confeccionar forço-sament per mitjans telemàtics. Entre altres, per exemple, les declaracions dels propietaris amb locals de lloguer.
Davant d’aquesta exigència la Cambra ha creat un nou ser-vei per als propietaris que no disposin de firma electrònica o pin 24 h, i que inclou la confecció i presentació telemàtica del model 303 (IVA) i la presentació per Internet dels models 347 i 390 (IVA), i 184 (IRPF).
D’altra banda, el servei d’assessoria fiscal el 2013 ha realit-zat, entre altres:
• La consultoria dels principals impostos estatals, IVA, ren-da, patrimoni, societats, donacions, successions, trans-missions patrimonials, etc...
• L’estudi i la planificació fiscals dels diferents impostos: renda, patrimoni, societats, successions i donacions, etc.
• L’atenció de requeriments tributaris, la formulació d’al·le-gacions, recursos, el seguiment d’inspeccions, la sol·licitud de fraccionament i l’ajornament de deutes tributaris.
• La gestió de l’impost sobre el valor afegit (IVA).
Servei de tràmitsAtenció al propietari i suport als diferents departaments de la Cambra
El servei de tràmits dóna atenció directa al propietari amb assessorament, informació i tràmits davant de diferents entitats de l’Administració, i alhora treballa també com a suport dels diferents departaments de la Cambra, comple-mentant gestions necessàries per a la gestió d’una propie-tat, tant en l’àmbit jurídic com tècnic o fiscal.
Informació sobre titularitat immobiliària, càrregues i esta-tuts de comunitat, verificació de notes registrals d’empreses en el Registre Mercantil, tramitació d’herències i donacions, procediments de canvi d’ús i de divisió o agrupació de pi-sos o locals, divisió horitzontal d’una finca, constitució de comunitats de béns, comunitats de propietaris i de socie-tats, desafectació o privatització de l’habitatge de porteria, liquidacions trimestrals d’IVA, liquidació de plusvàlues muni-cipals, informació sobre preus de lloguers de pisos, locals i pàrquings, comprovació de valors cadastrals i tramitació de revisions, canvis de titularitat en el cadastre...., han estat els tràmits més habituals d’aquest departament el 2013.
Assessoria laboralCanvis en legislació laboral i de pensions
Els canvis en la legislació laboral i en el sistema de pensions són el 2013 els àmbits d’informació més sol·licitats a l’as-sessoria laboral de la Cambra.
Memòria 2013 - 53
L’entrada en vigor el 2013 de la reforma de les pensions apro-vada el 2011, que estableix la progressiva aplicació de la ju-bilació als 67 anys i l’exigència de cotitzar durant 37 anys per cobrar el 100% de la pensió, junt amb l’aprovació en el 2013 d’un nou sistema de càlcul d’actualització desvinculat de l’In-dex de Preu al Consum (IPC), i d’un nou coeficient de càlcul de la prestació mensual, han sumat gran part de les consultes i de les tramitacions de jubilacions per part d’aquest servei.
També en l’àmbit laboral, amb el Reial decret llei 16/2013, de 20 de desembre s’han afegit noves modificacions a la re-forma del sistema laboral aprovada el 2012 que han estat motiu de consultes.
Aquestes novetats s’han sumat a la demanda d’informació i als contenciosos davant dels tribunals en temes relacionats amb matèries laborals, inclosos els casos d’acomiadament.
També durant l’exercici s’han efectuat tràmits de prestaci-ons per viudetat i orfandat, certificats d’invalidesa o disca-pacitat, contractes d’empleats de la llar, i d’afiliació i cotit-zació en el règim d’autònoms.
Finalment, una àrea d’especialització en temes laborals d’aquest servei a la Cambra és l’assessorament i la gestió en matèria d’empleats de finques urbanes i en aplicació del conveni col·lectiu.
Oficina de les CortsEl valor de la proximitat
L’oficina de la Cambra al districte de les Corts de Barcelona i els professionals que hi treballen són la referència per als propietaris de la zona que valoren la proximitat i facilitat de mantenir el contacte personal.
L’oficina compta amb departament jurídic, servei d’adminis-tració de finques i borsa immobiliària per a la compravenda i el lloguer de propietats. Des de l’oficina de les Corts també es tramiten cèdules d’habitabilitat, certificats energètics, contractació d’assegurances i d’altres matèries relaciona-des amb la gestió d’una propietat.
El 2013 una de les activitats amb més recorregut d’aquesta oficina ha estat l’administració de finques, tant d’habitatges i locals individuals com d’edificis sencers, ja sigui en règim de propietat vertical com de comunitat de propietaris. Tant els propietaris com els llogaters qualifiquen positivament la proximitat d’aquesta oficina local.
Així mateix el 2013 s’ha incrementat el nombre de contrac-tes específics de lloguer de pisos a estudiants, amb la qual cosa s’ha donat resposta a la demanda de la zona universi-tària al districte de les Corts.
Oficina a LleidaEl centre local per a la ciutat i la seva zona d’influència
L’oficina de la Cambra a Lleida és el punt de referència local per als propietaris d’aquesta ciutat i la seva zona d’influència.
Situada en un punt cèntric de la localitat, ofereix el servei de registre i dipòsit de fiances, assessorament i tràmits en temes jurídics, formalització de contractes de lloguer, con-sultoria en temes jurídics, tècnics i d’arquitectura.
També compta amb servei d’administració de finques per al lloguer, borsa immobiliària per a la compravenda de propietats immobiliàries i servei per a la contractació d’assegurances.
54 - Concepte
Memòria 2013 - 55
del grup
Socie
tats
56 - Societats del grup
Cambrassegur supera els dos milions d’euros en facturacióLa corredoria d’assegurances de la Cambra es consolida en el mercat de propietaris d’immobles
Cambrassegur, la corredoria d’assegurances de la Cambra de la Propie-tat Urbana de Barcelona, ha assolit una facturació de 2,07 milions d’euros en volum de primes en l’exercici 2013, consolidant una cartera de prop de 5.500 pòlisses contractades.
La corredoria mitjança en tot tipus de pòlisses, i té la seva especialització en assegurances d’edificis –tant en règim de propietat vertical com en règim de comunitats de propietaris– i en cobertures per impagament de lloguers.
Sobre el conjunt de la facturació del 2013, les assegurances per lloguers impagats han representat el 31% del volum total de primes, i les cobertures d’edificis el 45% addicional. La resta es reparteix entre assegurances de la llar, assegurances de cotxes, responsabilitat civil, salut...
El producte estrella de Cambrassegur continua sent Lloguer Garantit, la cobertura que la corredoria va impulsar en el mercat fa més d’una dècada destinada específicament als propietaris amb habitatges llogats que ne-cessitaven una seguretat i regularitat dels ingressos i alhora protegir el seu patrimoni.
“ La cobertura
de lloguers
impagats segueix
liderant
la demanda
dels clients ”
Memòria 2013 - 57
Xarxa d’oficines a les cambres
La corredoria Cambrassegur va ser creada a finals del 2002 per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona per donar resposta a nivell d’assegu-rances a les necessitats específiques dels propietaris d’immobles.
Actualment compta amb oficina pròpia a Barcelona i Reus, i una xarxa d’una vintena d’oficines col·laboradores a les cambres de la propietat urbana d’arreu de Catalunya.
40%
20%
10%
Cartera de Cambrassegur per volum de contractació
45% 31%
16%
13%
Assegurances d’edificis sencers Cobertures
per lloguers impagats
Assegurances de la llar
Altres
58 - Societats del grup
Rasa manté el seu compromís amb l’habitatge socialLa promotora de les cambres ha construït des del 1986 habitatge HPO per a 550 famílies
La societat Rehabilitació i Arquitectura SA (Rasa), fundada el 1986 per les cambres de la propietat urbana de Catalunya, ha construït des de la seva creació habitatge social per a 550 famílies.
En el transcurs del 2013, en un entorn marcat per la crisi immobiliària i eco-nòmica, aquesta promotora s’ha adaptat amb un ajust dels preus de venda dels habitatges. Conscient també de la dificultat d’accés al crèdit per a les famílies ha ofert finançament excepcional per a familiars de socis que com-plien les condicions per accedeir a habitatge de promoció oficial (HPO).
Memòria 2013 - 59
En l’exercici de 2013, per ajudar un major nombre de famílies amb dificultats a accedir a un habitatge, Rasa ha obert la possibilitat de fer contractes de lloguer amb opció de compra. Aquesta innovadora fórmula en els habitatges de promoció oficial ha estat molt ben acollida en la promoció que té Rasa a la ciutat de Reus, la més recent d’aquesta promotora.
Els contractes de lloguer preveuen una opció de compra que els llogaters poden executar als 36 mesos de la signatura, i que comporta que el 80% de les quantitats abonades en concepte de lloguer fins al moment seran des-comptades del preu final de compravenda.
Aquesta fórmula ha permès donar resposta a la demanda de famílies in-teressades a accedir a un dels nous habitatges d’aquesta promoció sense necessitat de fer un desemborsament inicial per a la seva compra.
Altres habitatges construïts per Rasa i en venda a finals del 2013 han estat dos habitatges a Granollers, un a Terrassa i set més a Vilafranca del Penedès.
“ El lloguer amb
opció de compra
i l’ajust de preus
han ajudat
a adaptar-se
al mercat ”
Promoció de Rasa a la ciutat de Reus, carrer de Mercè Rodoreda. Els habitatges tenen 90 m2 amb una plaça de pàrquing vinculada.
60 - Concepte
Memòria 2013 - 61
Mec
enat
gecultural
62 - Mecenatge cultural
1 Esteve DalmauEscola Massana
2 Jordi Armengol Belles Arts, Universitat de Barcelona
6 Montserrat RasBelles Arts Universitat de Barcelona
7 Marc LlacunaEscola Eina
11 Verónica ArellanoBelles Arts, Universitat de Barcelona
12 Juan M. EscribanoEscola Massana
Projeccions2003-2014
Projeccions és el programa de mecenatge cultural de la Cambra, creat el 2003 en conveni amb els centres universitaris de Belles Arts de Barcelona per a la promoció dels artistes novells.
Comissariat pel crític Àlex Mitrani, el cicle Projeccions selecciona estudiants dels darrers cursos de Belles Arts per protagonitzar una primera exposició individual de la seva obra.
Al llarg de deu temporades aquest cicle s’ha consolidat com un testimoni privilegiat de la diversitat i l’evolució de l’art més jove que neix a la ciutat.
Memòria 2013 - 63
3 Juan ZuritaEscola Massana
4 Marta NegreBelles Arts Universitat de Barcelona
5 Sílvia SánchezEscola Llotja
8 Maria TorrasEscola Massana
9 Maribel MasEscola Llotja
10 Xavier RistolBelles Arts, Universitat de Barcelona
13 Gal·la UriolEscola Eina
14 Jordi MorellBelles Arts, Universitat de Barcelona
15 LolicaEscola Llotja
64 - Mecenatge cultural
16 Emma RabatEscola Massana
17 Simona IchimEscola Eina
18 Katherinne FiedlerBelles Arts, Universitat de Barcelona
22 Maria PadillaEscola Eina
23 Lola LasurtBelles Arts, Universitat de Barcelona
24 David BonetBelles Arts, Universitat de Barcelona
28 Daniel RodríguezBelles Arts, Universitat de Barcelona
29 Berto MartínezBelles Arts, Universitat de Barcelona
30 Antoni HervasEscola Llotja
Memòria 2013 - 65
19 Òscar PadillaBelles Arts, Universitat de Barcelona
20 Isabel de la SierraEscola Llotja
21 Vanessa PrietoEscola Massana
25 Alfonso BlascoEscola Llojta
26 Oliver RoureEscola Massana
27 Nil BartolozziEscola Eina
31 Narcís Díaz PujolBelles Arts, Universitat de Barcelona
32 Helena BasagañasEscola Eina
33 Rasmus NilausenBelles Arts, Universitat de Barcelona
66 - Mecenatge cultural
34 Mar Garcia AlbertBelles Arts, Universitat de Barcelona
35 Saskia SiebeEscola Massana
36 Núria JansanaBelles Arts, Universitat de Barcelona
40 Bruno GilibertoBelles Arts, Universitat de Barcelona
41 Carolina López Belles Arts, Universitat de Barcelona
42 Eva RuízEscola Llotja
46 Daniel LumbrerasBelles Arts, Universitat de Barcelona
47 Rafael GuerreroBelles Arts, Universitat de Barcelona
48 Pilar Álvarez PablosEscola Llotja
Memòria 2013 - 67
37 César FernándezEscola LLotja
38 Juana TorresBelles Arts, Universitat de Barcelona
39 Guillaume FosseEscola Massana
43 Sergi Serra MirEscola Eina
44 Cristina BallbéEscola Massana
45 Loretta FirmaniBelles Arts, Universitat de Barcelona
49 Octavio BarreraEscola Eina
“Una iniciativa sense equivalent a Barcelona, una oportunitat per seguir el pols més viu de l’art, i que mostra la perspectiva d’una ciutat activa i innovadora com a centre d’art”, afirma Àlex Mitrani, comissari del cicle Projeccions.“Les tendències i propostes són molt diverses. Agraden, intriguen, de vegades es-tranyen... però no deixen indiferent”, explica Àlex Mitrani.
I els artistes que han inaugurat al llarg del 2013 han estat...
50 Clàudia Troy Escola Massana
“Emprant fils de colors i creuant-los en l’espai, Clàudia Troy (Barcelona, 1982) crea unes peces que són pintura, escul-tura i llum, on les vibracions cromàtiques es fan gest, mo-viment i arquitectura. Parteix de clàssics de la modernitat cinètica com Gabo, Duchamp o Cruz-Díez. El seu treball és purista, acurat i subtil però, alhora, simple i artesanal. En aquest sentit hi ha una relació amb la tendència recent de reivindicació de les tècniques i maneres de fer artesanals que sovint han estat marginats i lligats a l’univers femení. Clàudia Troy utilitza uns fils comprats al Brasil. De vegades s’inspira en l’estructura de l’hamaca. En altres ocasions, en-cabeix els seus tramats dins de modestes caixes de fruita. Hi ha una deliberada assumpció de mitjans humils i populars com una manifestació de principis: el refinament es troba en la simplicitat”. Àlex Mitrani, curador del cicle Projeccions
Memòria 2013 - 69
51 Ariadna MangranéBelles Arts, Universitat de Barcelona
“Els paisatges d’Ariadna Mangrané (Sant Carles de la Ràpi-ta, 1986) no són paisatges en el sentit clàssic del terme. Hi reconeixem grans espais que conformen una poètica evoca-dora de la distància, la natura i el viatge. Però es combinen amb una aproximació al detall, a la materialitat de la pintura i s’hi superposen imatges fotogràfiques provinents d’arxius ignots. Un dels grans mèrits d’aquesta pintura és que ens ofereix quelcom poc comú avui en dia: unes imatges inèdi-tes, la sensació que se’ns explica quelcom nou i obert, una mena de jeroglífic narratiu que posa en marxa els mecanis-mes de la fantasia, el reconeixement, la memòria i l’anàlisi, tot assumint que la veritat, en l’experiència i en la història, no és mai completa i inamovible i que la imaginació, en de-finitiva, serà sempre viatgera”. Àlex Mitrani, curador del cicle Projeccions.
70 - Concepte
52 Martina TarabalEscola Llotja
“Martina Tarabal (Manlleu, 1986) explora amb perseveran-ça i intel·ligència el tema del retrat, com a estratègia per preguntar sobre el jo i sobre l’altre. Els seus rostres funci-onen de vegades com un abisme insondable i d’altres com una superficial màscara. En treballar per sèries, l’artista pot aprofitar les possibilitats que ofereix el gravat en els seus diferents estats per fer evolucionar un retrat com en una metamorfosi. Martina Tarabal combina delicadesa i contun-dència, en jocs poètics que no exclouen certa ironia. Que la família sigui la carn no és només una metàfora quan, com és el cas, aquesta regenta una carnisseria. Un gran cor fet amb pegadolces pot remetre a la dolçor dels sentiments o a les fibres d’un simple múscul”. Àlex Mitrani, curador del cicle Projeccions
Memòria 2013 - 71
53 Sergi Mesa Belles Arts, Universitat de Barcelona
“Sergi Mesa (Manresa, 1987) parteix d’imatges que formen part de la seva memòria generacional, com seria el cas dels vídeojocs de 8 bits, caracteritzats pels seus colors àcids i contrastats i per un aspecte constructiu i elemental, com un nou primitivisme. A les obres de Sergi Mesa (www.sergimes-afernandez.com) es produeix una peculiar contaminació o comunicació entre allò abstracte i la figuració, entre la bidi-mensionalitat i la tridimensionalitat, entre el gest i la cons-trucció. El resultat de la seva voluntat d’ordenar la pintura són una mena de paisatges monumentals o miniaturitzats sobre calaixos o taules. La pintura esdevé un camp d’experi-mentació en el qual podem establir relacions visuals i con-ceptuals lliures, suggerides però no dirigides”. Àlex Mitrani, curador del cicle Projeccions
72 - Concepte
Edita: Cambra de la Propietat Urbana de BarcelonaVia Laietana, 22 i Princesa, 1 - 3Tel.: 93 319 28 78Fax: 93 319 29 0208003 [email protected]
Disseny: Fons GràficImpressió: Masanas GràfiquesDipòsit legal: B 7226-2014