memòria 2015
TRANSCRIPT
-
Memria2015
Diocesana de Sant Feliu de Llobregat
-
Memria
2015
Diocesana de
Sant Feliu de Llobre
gat
-
EditaCritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat
Fotografies:Arxiu Critas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, Francesc Arnez
Disseny grfic: Francesc Arnez (rea de Comunicaci i Sensibilitzaci)
2016. Critas Diocesana de Sant Feliu de LlobregatC/ Armenteres, 35 08980 Sant Feliu de LlobregatTel. 93 652 57 [email protected]
Memria
2015
Diocesana de
Sant Feliu de Llobre
gat
-
4
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
ndex
Introducci 5Presentaci Missi 6Organigrama 7Carta del director 8On som? 9Acci social Persones ateses 10
Acollida i acompanyament 11
Cobertura de les necessitats bsiques 12
Infncia 13
Formaci i inserci sociolaboral 15
Sense llar i habitatge 17
Conclusions 19Treball en xarxa 20Voluntariat 21Responsabilitat social 22Sensibilitzaci i comunicaci 23Recursos gestionats 25Agraments 27
-
5
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
Introducci
Sentim una seria responsabilitat de publicar aquesta nova memria de Critas Diocesana, que correspon a lany 2015.
Aquesta memria es posa a labast de tothom, de qualsevol persona, creient o no, de dins lEsglsia o de la societat en general. Sn molts i diversos els mo-tius que justifiquen la seva publicaci. Noms subrat-llarem un parell.
Laccent del que publiquem no est posat en les obres que hem realitzat des de la instituci de Cri-tas, sin en els seus beneficiaris, s a dir, en els neces-sitats. Aquesta memria, com sempre hem de fer en les obres de lEsglsia, a ms duna mirada al passat,
s tamb una profecia i una promesa. Les obres de lEsperit, com ara la caritat concreta amb els ms necessitats, es queden curtes si miren noms al que es fa en un moment concret. Pel contrari sem-pre apunten a ms generositat i ms amor. Sempre sn com un tast petit dall que Jess ens ha fet anhelar i somniar, quan ens crida al seu Regne. Per aix aquesta memria, entre altres finalitats, vol contribuir a sostenir lesperana, tot mostrant els petits passos que hem fet aquest any 2015.
Per altra banda, considerem que s just que all que ha estat fet per molts sigui tamb conegut per molts. Alguns han docupar un lloc rellevant en la tasca com. Per uns altres treballen o contribueixen en un segon terme o, fins i tot, en lanonimat. Aquests sn ben nombrosos. Una memria com aques-ta, de Critas Diocesana, o no t protagonistes o en som tots i cadascun. Ms encara, si mirem amb ulls evanglics, noms hi ha que un protagonista, lEsperit de Du, que sempre s amor concret i vol viure i actuar en mig nostre.
Agram sincerament la tasca de tots aquells que ms generositat han posat en aquest treball. Per, en definitiva, el que aqu tenim s un motiu ms per donar grcies a Du i continuar amb el comproms renovat damor als necessitats.
+ Agust Corts Soriano Bisbe de Sant Feliu de Llobregat
-
6
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
Presentaci
Critas s lexpressi de lamor i el comproms de la comunitat cristiana per les persones que es troben en situaci de pobresa, vulnerabilitat o exclusi social. s una entitat de lEsglsia catlica que t com a objectiu promoure, orientar i coordinar lacci social i caritativa de la dicesi de Sant Feliu de Llobregat, amb la finalitat dajudar a la promoci humana i al desenvolupament integral de les persones, sensibi-litzar la societat i promocionar la Justcia Social.
s una entitat sense nim de lucre i el seu finanament s sobretot de caire privat, rep majoritriament el seu suport econmic de persones que confien en la tasca solidria que realitza. Critas est formada per voluntaris i professionals, i acompanya i treballa amb els sectors socials ms desafavorits, caminant amb la doble missi de denunciar i transformar.
MissiAix doncs, des de Critas volem aconseguir construir entre tots un mn en el qual els bns de la terra siguin compartits per tota la humanitat:
Des de la dignitat de la persona: al servei dels ms pobres, sense distinci de religi o dorigen cultural o tnic, a fi que esdevinguin actors i subjectes de la seva prpia histria.
Des del treball per la justcia social: lluitant contra la pobresa, lexclusi, la intolerncia, la discri-
minaci i qualsevol forma de violaci dels drets humans.
Des de la solidaritat i el compartir fratern: perqu tothom sigui veritablement responsable de
tothom.
s acollir i treballar amb les persones en situaci de pobresa i necessitat, perqu siguin protagonistes del seu propi desenvolupament integral, des del comproms de la comunitat cristiana. Inclou lacci social, la sen-sibilitzaci de la societat, la denncia de les situacions dinjustcia amb fets i paraules per aconseguir un mn ms just i solidari.
-
7
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
Organigrama
BISBE DELEGATEPISCOPAL
CONSELL
DIRECCISOTSDIRECCI
SECRETARIAGENERAL
rea datenci a
les persones
Territoris
Programes
rea de voluntariat,comunicaci i
captaci
Voluntariat
Comunicaci isensibilitzaci
Captaci de fons
rea dadministraci
i economia
Administraci
RRHH
Comptabilitat
Consell de Critas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat
-Mons. Agust Corts- Mn. Anton Roca- Joan Torrents-Conxa Marqus- Anna M. Rubio- Joan Moreno- Rosa M. Pol- Miquel Font- Ramon Carbonell- Josep Arayo
-
8
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
Carta del director
Amb la memria social i econmica del 2015, volem fer balan de quina ha estat la nostra empremta com a Critas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat. El lema de la campanya institucional, que vam en-cetar al Nadal del 2015, ens animava a no restar indiferents davant les injustcies socials i la vulneraci dels drets de moltes persones. Comprometrens, doncs, a deixar la nostra empremta i abandonar les actituds de comoditat i confort, per sortir a lencontre de laltre.
Respecte a lany anterior, des de Critas hem experimentat una lleugera disminuci de les persones ateses, per malauradament no ho podem atribuir a un descens de les necessitats i de les famlies en situaci de risc dexclusi. Al contrari, aquesta situaci de precarietat econmica, laboral i de vulnerabilitat que es prolonga en el temps, est fent que serveis que prestava Critas sincloguin en la cartera de serveis de les administracions, i, per tant, siguin els ajuntaments i els serveis socials dalguns municipis els que ho hagin anat assumint. Per altra banda, ens trobem que cada cop els processos dacompanyament a les persones requereixen ms temps; per tant, aquest petit descens del nombre de persones ateses que hem experimentat, ens ha perms poder fer processos dacompanyament i intervencions ms intenses i des duna vessant integral de la persona.
Hem volgut deixar empremta amb nous projectes que responguin a necessitats detectades, com ha estat lAula Jove de Critas de Viladecans. Un projecte amb joves, que a part de cobrir un espai que en lensenyament de secundria no est cobert, com sn les beques i el menjador, vetlla tamb per la dimensi ms acadmica i sobretot madurativa, en una etapa tan complicada com s ladolescncia. Esperem anar-lo fent extensiu a altres municipis amb la mateixa necessitat.
Per volem seguir deixant empremta, ser una Critas en sortida i abordar aquelles situacions i pro-blemtiques que ens segueixen preocupant, com sn lhabitatge, la infncia, latur... Per aix estem
treballant ja per poder donar resposta a aquestes ne-cessitats a travs de la nostra acci, fent esforos per poder fer realitat una nova empresa dinserci i pro-moure leconomia solidria, per tamb amb la sen-sibilitzaci i la denncia, reclamant una societat amb valors, que pensi en les persones i en la sostenibilitat del nostre mn.
Amb aquesta intenci, hem tornat a augmentar el per-centatge dinversi destinada a lacci social i latenci a les persones. Tot aix no seria possible sense la colla-boraci de tantes persones voluntaris, professionals, socis, donants i collaboradors; que amb el seu suport
desinteressat ens permeten continuar treballant per a les persones ms vulnerables. Per aquest motiu volem donar-los les GRCIES.
Joan Torrents
-
9
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
On som?
Arx
idi
cesi
de
Barc
elon
a
Barc
elon
a
Di
cesi
de
Terr
assa
Arx
idi
cesi
de
Tarr
agon
a
Di
cesi
de
Vic
Mar
Med
iterr
ani
Oliv
ella
Cany
elle
s
Sant
Per
ede
Rib
es
Sitg
esVi
lano
va
i la
Gel
tr
Cube
lles
Ole
sa d
e Bo
nesv
alls
Avin
yone
t del
Pen
eds
Sant
Cug
at
Sesg
arrig
ues
Sta.
Fe
del P
ened
sLa
Gra
nada
Les
Caba
nyes
Ol
rdol
a
Pacs
del
Pen
eds
Vila
fran
ca
del P
ened
s
Sant
a M
arga
rida
i els
Mon
jos
Cast
ellv
de
la M
arca
Sant
Mar
tSa
rroc
a
Pont
ons
Torr
elle
s de
Foi
x
Font
-rub
Vilo
b d
elPe
ned
s
Puig
dlb
er
El P
la d
el P
ened
s
Med
iona
Sant
Qui
nt
de M
edio
na
Sant
Sad
urn
dA
noia
Sant
Per
ede
Riu
debi
tlles
Torr
elav
it
Subi
ratsSa
nt L
lore
nd
Hor
tons
La L
lacu
na
Sant
a M
aria
de
Mira
lles
Orp
Carm
eLa
Torr
e de
Cla
ram
unt
Cape
llade
s
Pier
a
Cabr
era
dA
noia
Els
Hos
tale
tsde
Pie
rola
Vallb
ona
dA
noia
Mar
gane
ll Co
llbat
Mas
quef
aSa
nt E
stev
e Se
srov
ires
El B
ruc
Mon
istr
ol d
e M
onts
erra
t
Esp
arre
guer
aO
lesa
de
Mon
tser
rat
Abr
era
Gel
ida
Cast
ellv
de
Rosa
nes
Mar
tore
ll
San
t And
reu
de
la B
arca
Cas
tellb
isba
l
El P
apio
l
Mol
ins
de
Rei
St. F
eliu
de
Llob
rega
t
San
t Jus
t Des
vern
Esp
lugu
es
de L
lobr
egat
San
t Joa
n D
esp
Cor
bera
de
Llob
rega
t L
a Pa
lma
de C
erve
ll S
ant V
icen
de
ls H
orts
Val
liran
a C
erve
ll
Pal
lej To
rrel
les
deLl
obre
gat
Sant
a Co
lom
ade
Cer
vell
San
t Boi
de
Llob
rega
t B
egue
s
Vila
deca
ns
Gav
Cas
telld
efel
s
Sant
Clim
ent
de L
lobr
egat
El P
rat d
eLl
obre
gat
Seus
Cr
itas
Dio
cesa
na
Seus
Cr
itas
Parr
oqui
als
eu
sC
euussuuu
Cus
CC
lsleue
Cs
PaSSe
quia
uuus
us
ussC
uusCC CC
rCCuss
ialalslsasll
euSeeSC
ris
CCitrit
qoqq
rita
Par
s Pa
tasas
PSe
quuia
qqquuiaaaia
Sa
usC
ueuur
s s r
u
alar
roa
anD
asD
eeSSC
rritrCCCCCCCitataat
qoqq
tritaititti
Pararaa
aatas
Pas
SeeSSS
oqqqu
Seeu
naa
Critr
usuuua
an
rroqre
saan
Dio
as DD
taD
oasas
DDDDDD
eSeCC
r
ata
PPP
SeSeeenannn
utit
uan
aess
aaaese
ocD
ioc
ioocoi
oc
SSn
ceD
40 C
rit
as P
arro
quia
ls
-
10
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
St. F
eliu de
Llob
regat
Acci social
Les dades que us presentem, sn la suma de les persones que hem ats directament i les que shan beneficiat, de lacci social desenvolupada per Critas Diocesana i per les 40 Critas parroquials i interparroquials de la Dicesi de Sant Feliu de Llobregat.
Durant el 2015, sha experimentat un lleuger descens de les persones ateses, donat en part perqu les administracions locals, a travs dels seus serveis socials, han anat assu-mint la cobertura de les necessitats ms bsiques en molts municipis, i, per tant, des de Critas hem pogut destinar ms esforos a acompanyar les famlies duna manera ms integral i iniciar processos a ms llarg termini.
2015
39,3 % 60,7 %
Distribuci per sexes
50 %
4,2 %
45,8 %
Espanyols
Comunitaris
Extracomunitaris
Ciutadania
Persones ateses: 14.250 47.397
Diocesana de Sant Feliu de Llobregat
-
11
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
Acollida i acompanyament
Lacollida s la ra de ser de Critas i comporta una manera de fer i dsser
Acollim totes les persones independentment de la seva procedncia, tnia o religi,...Lacollida de Critas a les persones vulnerables o en situaci de necessitat, s una acci a favor de la dignitat de les persones i de la lluita pels seus drets.
Des de lacollida sinforma, sorienta, es forma i sacompanya als serveis normalitzats. Sobretot fem que lacollida sigui una trobada interpersonal. Els voluntaris i els professionals que estan a lacollida no se centren noms en els problemes de subsistncia, dhabitatge i en la seva resoluci. La persona se sent escoltada, tinguda en compte, tractada amb respecte, i amb dret a dir i decidir sobre la seva prpia vida. Quan les angoixes es comparteixen i es comuniquen, sobre un procs dalternatives al que sest vivint.
Hi ha un intercanvi mutu i sorgeixen les potencialitats de qui es pensava que no en tenia. Lacollida s creure en les possibilitats de laltre.
Des de lacollida escoltem la persona que demana ajut i lacompanyem en la recerca de respostes a les seves necessitats. Lacompanyem perqu pugui eixamplar la seva xarxa i pugui participar en el teixit del seu barri, del seu municipi, de la seva comunitat.
Lacollida en les Critas parroquials i interparroquials s una de les xarxes ms extenses i properes de suport a les persones en situaci dexclusi.
Critas parroquial dEsparregueraCritas parroquial de CollbatCritas parroquial de GelidaCritas parroquial dAbreraCritas parroquial de MartorellCritas parroquial dOlesa de MontserratCritas parroquial de Sant Andreu de la BarcaCritas parroquial de Sant Joan DespCritas interparroquial dEsplugues de LlobregatCritas parroquial de Sant Feliu de LlobregatCritas parroquial del PapiolCritas parroquial de CastellbisbalCritas parroquial de Molins de ReiCritas parroquial de Sant Just DesvernCritas interparroquial de Sant Vicen del HortsCritas parroquial de Torrelles de LlobregatCritas parroquial de ValliranaCritas parroquial de CervellCritas parroquial de la Palma de CervellCritas parroquial de Corbera de Llobregat
Critas parroquial de PallejCritas interparroquial de Sant Boi de LlobregatCritas interparroquial de ViladecansCritas interparroquial de GavCritas parroquial de CastelldefelsCritas parroquial del Prat de LlobregatCritas parroquial de BeguesCritas parroquial de PieraCritas parroquial de CapelladesCritas parroquial de Sant Sadurn dAnoiaCritas parroquial de Sant Pere de RiudebitllesCritas parroquial de Sant Quint de MedionaCritas interparroquial de VilafrancaCritas parroquial de la GranadaCritas interparroquial de Vilanova i la GeltrCritas parroquial de SitgesCritas parroquial de CubellesCritas parroquial de Sant Pere de Ribes
Punts dacollida i acompanyament
-
12
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
El context de crisi, que encara vivim, ha comportat una retallada de drets de moltes persones, i aix fa que moltes necessitats vitals estiguin sense cobrir. Cal seguir donant suport a la cobertura daquestes necessitats, per al mateix temps cal emmarcar les nostres accions des dun enfocament que colloqui les persones en el centre.
En aquest sentit, a la nostra dicesi han comenat a sorgir reflexions sobre com complementar les ajudes per cobrir les necessitats bsiques. s clau fer-ho amb mitjans que facilitin la incorporaci social i la par-ticipaci activa en la societat.
Cobertura de les necessitats bsiques
En diferents Critas sestan portant a ter-me serveis que proposen un manera de fer diferent, apostant per posar la dignitat de la persona com a valor principal, i per tenir-ne cura des del respecte dels seus drets. Serveis per transitar, des duna aju-da concreta a un acompanyament basat en la coresponsabilitat, la participaci i lautonomia. Serveis que ofereixen espais de trobada i de relacions de suport mutu. Serveis en qu es treballen els acompan-yaments individuals, grupals, per tamb comunitaris.
Algunes daquestes iniciatives que ens confirmen que hi ha altres maneres de fer sn :
Les targetes moneder que permeten a les persones realitzar les compres dels aliments i els productes dhigiene duna manera del tot normalitzada, respectant la seva dignitat. Sha utilitzat amb les perso-nes que viuen en els pisos compartits de Critas.
Els vals per comprar en botigues de Molins amb lobjectiu doferir suport econmic a les famlies, per generant autonomia perqu les persones no siguin receptors passius.
Leconomat de Vilanova i la Geltr o Aliments solidaris de Sant Boi de Llobregat: a travs del sistema de punts la persona pot continuar decidint quins aliments ha dagafar per cobrir la seva alimentaci. Amb lobjectiu doferir un acompanyament en clau comunitria i des del treball en xarxa.
Des de le
s diferen
ts Crita
s
parroqui
als shan
cobert
les neces
sitats b
sqiues d
e
ms de 2
7.000 per
sones
969 infants beneficiats
pel programa Proinfncia de
la Caixa
352 fam
lies be-
neficiad
es pel
Servei d
Ajudes
Econm
iques
143.412 destinats a ajudes econmiques per a la cobertura de neces-sitats bsiques
-
13
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
Des del programa dinfncia, continuem oferint una srie de serveis orientats a donar una atenci inte-gral als infants i a oferir suport a les seves famlies.
Infncia
Suport matern infantil
Mares amb infants de 0-3 anys en els dos Ser-veis Matern Infantil que tenim: un al Prat de Llo-bregat i un altre a Sant Feliu de Llobregat.
42 mares51 infants
Tallers teraputicsShan realitzat tallers formatius, a pares i mares, que han acollit 114 persones al Prat de Llo-bregat, Sant Feliu de Llobregat, Cervell, Sant Vicen dels Horts, Martorell, Castellbisbal i Sant Sadurn dAnoia.
St Boi de LlobregatEl Prat de Llobregat
CastelldefelsViladecans
GavSt Feliu de Llobregat
St Pere de RibesPallejCubelles
Vilafranca del PenedsVilanova i la Geltr
Corbera de Llobregat
Reforos educatius
247 infants
115 voluntaris
16
professionals
-
14
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
Dins del programa, aquest any, i com a novetat, hem creat lAula Jove, que va comenar com una prova pilot de 3 mesos al municipi de Cervell. Aquesta primera experincia va confirmar la utilitat del servei partint de les necessitats reals daquests nois i noies. Hem ats 7 nois i noies amb edats compreses entre els 13 i els 16 anys. Donat lxit, i grcies al suport i la voluntat de Critas interparroquial, es va exportar a Viladecans des de linici del curs 2015-16, on hem acollit 7 participants que tenen entre 12 i 13 anys.
No el considerem un refor educatiu com els que fem a primria, ja que va ms enll: el servei s de dilluns a dijous des que surten els nois i noies de linstitut a les 14.30h, fins a les 18h.
AULA JOVE DE VILADECANS
Aula Jove de Critas
Des del passat 2 de novembre, em vaig incorporar a lequip de Critas Sant Feliu, per a dur a terme el servei dAula Jove, a la l ocalitat de Viladecans. E l curs passat havia realitzat aquest mateix servei a Cervell durant el 3r trimestre escolar i la veritat s que ho vaig viure com una molt bona experin-cia. P er a m i era el primer contacte a nivell professional desprs dhaver acabat els estudis.
servei s diferent, quant a les problemtiques presents, com tamb pel que fa al moment vital en qu es troben, ja que sn dedats ms joves i, per tant, les necessitats i habilitats que presenten a nivell acadmic i personal tamb ho sn. Crec que s molt positiu que sofereixin serveis de r efor educatiu c om aquest, en qu u n dels eixos principals del servei ( junt amb e l de l alimentaci) s lmbit acadmic, per sense o bviar el t reball de c reixement p ersonal que esdevindr la base de qualsevol millora que sobservi en leix esmentat anteriorment.
Dedicar una estona cada dia a un concepte com s leduca-ci emocional t una r elaci d irecta amb e l fet que e ls nois/es aconsegueixin trobar aquelles estratgies dafronta-ment que tots portem d ins, i que noms e ls f alta desco-brir-les .
Bernat FisasEducador
Sels ajuda e
n
aquelles tas
ques
ms acadm
iques,
organitzativ
es..., i
sobretot en
un
moment vita
l com
es ladolesc
ncia,
poder-los ac
ompan-
yar, orientar
, escol-
tar...
s un servei que tamb t
com a objectiu donar suport a aquestes famlies
amb el servei de menja-
dor, per sobretot s de
caire preventiu vers aquests nois i noies
-
15
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
Formaci i inserci sociolaboral
Durant el 2015, des de les acollides laborals shan ats 620 persones. En funci de les necessitats de cada una sha pactat un tipus dacompanyament o un altre (orientaci i assessorament, disseny dun diagnstic laboral, acompanyament en el procs formatiu i/o recerca de feina). La inserci laboral i laccs al treball s la principal font dintegraci social, per aquest motiu tamb s un dels principals mbits de la intervenci que fem des de Critas amb les persones.
-Classes dalfabetit-zaci i llengua en 5 CAIF
(centres dacollida i formaci).
-Dos cursos dintroducci a la informtica per a persones que volen buscar feina, per que no
tenen coneixements dinfor-mtica i internet.
Formacions de competncies bsiques
Shan desenvolupat
3 tallers per a treballar aspectes necessaris i impres-
cindibles per poder trobar una feina i poder-la mantenir. Algunes
competncies treballades han estat: flexibilitat, disposici a laprenentat-
ge, gesti de les emocions, responsa-bilitat, treball en grup, acceptaci de
les normes Com a aspecte innovador, hi ha
hagut la introducci dun coach per tal dapoderar
les persones.
Formacions de competncies transversals
Shan realitzat tres
cpsules de recerca de feina, per a persones
que estan preparades per fer recerca de feina per
que no coneixen les eines per fer-ho. Sha treballat lobjectiu professional,
lentrevista, el CV, la carta de presenta-
ci
Cpsules de recerca de feina
-
16
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
Cal destacar, tamb, que sha fet una formaci per a persones interessades en la cura davis. El curs sha anomenat Curs datenci a persones dependents en domicilis. Aquesta formaci ha incls prctiques no laborals en tres residncies geritriques i ha estat una oportunitat per a les alumnes, per conixer lmbit de la cura davis, per incorporar-se a un entorn laboral, per establir relacions interpersonals
En aquest sentit, durant el 2015 shan propiciat 35 contractacions de persones amb que shavia iniciat un itinerari dinserci i que finalment han trobat feina.
Testimonis dalumnes del curs
A veces en la vida toca pasar etapas difciles donde es necesario
dar un giro y empezar de nuevo. Es ah cuando quizs y sin espe-
rarlo la suer te quiere acompaarnos y en el camino nos encontra-
mos con buenas y nobles personas que de una u otra manera y sin
pensarlo nos echan una mano; esa mano que nos ayuda a coger
fuerzas para encaminarnos e ilusionarnos de nuevo.La verdad y casi en el ltimo suspiro ha sido la suer te la que ha
querido acompaarme, dndome la opor tunidad de formarme con
la entidad de Critas. A par tir de ah aquella ilusin que tena
en mente de una u otra manera se ha empezado a hacer realidad,
haciendo en un principio el curso relacionado con la atencin a
personas mayores en domicilio.Creo y siento que la opor tunidad que me ha brindado este curso,
me ha abier to las puer tas para ir cada vez ms, formndome de
manera ms completa e interesante en este mundo.No hi ha millor regal que posar el cor en el que creus, sents i fas.
Que fermoso poder chegar ao corazn dos demais sen esforzo
deixando sar o mellor de ti.
Estic fent un curs formatiu,. t una
par t terica i una altra de
prctica, i mhan ensenyat moltssim.
En aquests moments tan dif-
cils per a tothom per les dificultats qu
e travessa el pas, sembla que
siguin ms impor tants els problemes
i la negativitat.
Hi ha una dita en castell Que me
quiten lo bailao.
Jo he ballat amb les meves company
es, he ballat amb una sene-
galesa, brasilera, cubana, italiana, ca
talana, gallega i marroquines.
Tornar a creure i a compar tir en
la companyonia ja que en les
anades i vingudes del dia a dia no s
els dna la importncia que
els per toca i deixen de ser prioritar
is.
s un cop daire fresc conixer pers
ones de ms de noranta anys i
prop de cent, un segle! Donar i rebre
afecte, un afecte entranya-
ble, tornar la mirada enrere, en valo
rs i principis adormits.
He aprs en la prpia carn que la v
ida s efmera, un estel fuga.
No s que passar, per Que me q
uiten lo bailao.
Fatima
Ins
-
17
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
Sense llar ihabitatge social
Les persones que estan en situaci de sense llar, sovint ens truquen a la porta, passen i passen i no sen surten.
Des de Critas Diocesana, engeguem noves propostes, nous reptes, per tal que les persones que estan en aquesta situaci sen puguin sortir.
Ens s difcil donar alternatives, quan les possibilitats dinserir-se a nivell social, laboral, econmic, no estan ben plantejades i les estructures i models poltics i socials actuals, tornen a abocar les persones a la seva situaci inicial, alguns cops fins i tot culpabilitzant-les. Manquen llocs on viure, manquen llocs de feina estables, manquen prestacions dignes que ajudin a cobrir totes les necessitats, manquen professio-nals que ajudin a refer les situacions familiars i personals un cop surts de la situaci de persona sense llar.
Mentre no hi hagi un bon circuit dinserci social, molts seran els que ens trucaran a la porta i la nostra resposta ser la mateixa de sempre, oferir espais on pernoctar, serveis de bugaderia i dutxes, per no aconseguirem que la persona sen surti si al darrere no hi ha un veritable equilibri doportunitats, en les quals les persones que es tornen a integrar puguin arribar a valer-se per elles mateixes.
Pis compartit de St. Climent de Llobregats un equipament per a mares soles amb infants (4 mares i 8 infants)
Llar lOliveraPisos unifamiliars demergncia a Gelida (20 adults i 15 menors)
Pisos per a persones solesAl Prat de Llobregat (4 persones), 2 a Vilafranca del Peneds (10 persones), a Vilanova i la Geltr (2 persones) i la Llar Magdalena Bonamich a Molins de Rei (13 persones).
Centre dAcollida Abraham285 homes
42 pisos socials per a famlies i persones sense llar, repartits per
tot el territori del Bisbat.
58 habitatges196 persones
-
18
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
Jo no he estat mai una persona creient, per en un moment de la vida, vaig agafar una mala decisi i em vaig trobar que tot el que menvoltava havia desaparegut.
Vaig arribar a un dels serveis que ofereix Critas amb una actitud prepotent, com si fossin ells els culpables de la meva situaci i tinguessin lobligaci de donar-me tot el que els demanava.A ms jo continuava consumint i fent veure que ho controlava, mera igual estar tirat a terra, anar brut, menjar de les escombraries. Havia assumit el meu paper de perdedor, dinvisible, de pobret, de pocavergonya, em vaig acostumar que les persones que passessin pel meu costat no els impor ts si jo estava b o malament, he palpat en la mirada dels menors aquesta sensaci, els han educat b, ja que veuen normal coses que no ho son
Per va arribar un dia que em vaig adonar que si estava viu i els dies anaven passant era perqu hi havia alguna cosa impor tant que jo mhavia perdut, va ser llavors quan vaig veure i em van fer veure, professionals i voluntaris, que jo els interessava, que patien per mi, que sen preocupaven, que estigus b.
Agrat, nestic, per agraeixo ms la figura dun home que grcies a ell nhi ha molts que es creuen el seu missatge i aposten per ell i intenten viure tal com ell va proposar: no jutjant, compar tint, estimant.
Jo encara estic a linici del que en diuen intervenci i no s si podr sor tir de la situaci en la qu em trobo; ni tan sols no s si podr plantejar-me intentar-ho, ja que tinc massa assumit que no impor to com a persona
Francisco
-
19
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
ConclusionsDurant el 2015, ms de 47.000 persones shan beneficiat de latenci social que hem desenvolupat des de Critas a la dicesi de Sant Feliu de Llobregat. Una dada que representa un lleuger descens respecte de les persones ateses lany anterior, per que malauradament no podem atribuir a una millora de la situaci de les persones, un descens de les necessitats o un menor nombre de les persones que estan en risc dex-clusi.
Precisament aquesta situaci de precarietat econmica i de vulnerabilitat ha fet que les administracions pbliques hagin anat incorporant, a la cartera de serveis, alguns dels serveis que fins ara assumia Critas. Aquesta realitat ens ha perms que des de Critas puguem destinar ms esforos i recursos a lacompanyament de les persones en els seus processos dinserci, des duna visi integral de la persona i en un espai de temps ms prolongat. Aquesta suma de factors explica aquest lleuger descens de les persones ateses, laugment dels acompanyaments i aquesta atenci ms intensiva que sha realitzat durant el 2015 i que continuar en la mateixa lnia durant el 2016.
El 45% de les persones que hem ats tenen entre 30 i 45 anys, persones sense feina o feines precries que no els permeten poder fer front a les despeses per cobrir les seves necessitats bsiques. Si aquestes fam-lies tenen fills, la situaci encara esdev de ms risc, i es converteix el fet de tenir fills, en un dels principals factors dexclusi. Aquests infants reben indirectament els efectes daquesta situaci de precarietat, que sumades a unes poltiques basades en la immediatesa, ens posen enfront dun escenari no gaire encorat-jador, de risc de transmissi intergeneracional de la pobresa. s a dir, els infants que han viscut en famlies en situaci dexclusi tenen un risc ms elevat de viure una situaci similar quan siguin adults.
El fet de disposar de treball, durant molt de temps, ha estat un element dinclusi, garantia de poder cobrir les necessitats bsiques per a la subsistncia, per en lactualitat podem constatar que el treball ja no s garantia destabilitat. La precarietat laboral, els baixos salaris i els preus de lhabitatge, han fet que moltes persones, malgrat disposar de feina, no puguin fer front a les crregues familiars.
Des de Critas ens plantegem, com a prioritari, poder treballar i acompanyar les per-sones en lmbit de la inserci laboral i leconomia solidria, de la lluita pel dret a un habitatge digne i amb costos que puguin ser assumibles per a les persones. Tenim el comproms de crear una nova empresa dinserci per facilitar els processos de reincor-poraci al mn laboral de les persones, fer un treball intensiu amb la infncia i lado-lescncia, per poder-los donar suport en la cobertura de les necessitats ms bsiques,
per tamb poder donar suport en aprenentatge i estudis. Hem pogut constatar la preocupaci per ga-rantir un bon nivell destudis a aquests infants, amb laugment de sollicituds i les llistes despera que tenim en els nostres reforos educatius. Leducaci i la formaci esdevenen factors que generen ms oportuni-tats de futur per als infants, i per aquest motiu s una de les nostres prioritats
El sistema dimpostos i prestacions de lestat s dels ms ineficaos en redistribuci de rendes de tota la UE. Si, a ms, hi sumem un estat del benestar i unes poltiques socials debilitades, ens trobem amb la ne-cessitat de poder reclamar a les administracions unes poltiques que tinguin ms en compte la dignitat i els drets de les persones. Cal un sistema de poltiques redistributives i socials que aconsegueixi reduir les desigualtats, una major inversi en educaci, un sistema de prestacions universals per donar suport real a les famlies i unes poltiques dhabitatge que en garanteixin laccs i donin estabilitat a les famlies.
-
20
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
Treball en Xarxa
Des de fa anys pensem que les entitats han de sumar per tal dassolir els seus objectius i, daquesta manera, fer front a la complexitat que es troben en el dia a dia.
Es pot dir que el treball en xarxa s el treball de collaboraci i complementaci entre els recursos locals dun mbit territorial. s ms que la coordinaci (intercanvi dinformaci), s una articulaci comunitria: collaborar de forma estable i sistemtica, per evitar duplicitats, competncia entre re-cursos, descoordinaci i potenciar el treball en conjunt.
Aix ens permet: Sumar les capacitats i els recursos de ca- dascuna de les entitats que conformen la xarxa.
Aprofitar i complementar aquests recursos.
Identificar i obtenir nous recursos.
Desenvolupar projectes amb major abast i incidncia.
Aquest any passat hem continuat treballant en aquesta lnia, i, fruit daquesta feina, sn els convenis que tenim amb diferents administracions locals i comarcals i amb fundacions del nostre territori i de fora.
Parallelament hem treballat per reforar la nostra xarxa interna, reforant la collaboraci i la unitat dacci entre tots els components de Critas: parroquial, interparroquial, arxiprestal i diocesana, per enfortir i crear nous vincles per a la unificaci de criteris i fer cam cap al mateix model dacci social.
Durant aquest any passat, 9 Critas parroquials i interparroquials ms es van acollir sota el paraiges del NIF de Critas Diocesana, que suposen ja un 30% dels grups de Critas de les parrquies de la di-cesi de Sant Feliu de Llobregat.
En definitiva, estem optimitzant els nostres recursos i potencials a travs del treball en xarxa i la creaci duna srie daccions que millorin loferta de serveis a les persones.
-
21
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
VoluntariatEngeguem motors... i ens posem en velocitat de creuer... per continuar lapassionant cam dacompanyar les persones voluntries.
El 2015 ha estat un any de consolidar litinerari dacolli-da i acompanyament a les persones voluntries a Cri-tas, dissenyar la nova oferta formativa, planificar nous reptes en lacompanyament... Ha estat un any en qu la formaci ha estat la prioritat del programa de vo-luntariat, hem fet 3 Cursos Bsics diniciaci al volun-tariat, a Sant Feliu, Sant Boi i Gav, amb la participaci de 67 persones, i hem fet una formaci especfica per a voluntaris de CAIF (Centre dAcollida i Formaci) i de reforos educatius, amb una participaci de 90 volun-taris.
Ha estat un any de creaci de lequip de formaci, un equip format per contractats i voluntaris, que han treballat bra a bra per assentar les bases per poder construir una oferta formativa slida, diversa, atrac-tiva, participativa i que respongui a les necessitats formatives de les persones voluntries.
Entenem la formaci com un itinerari educatiu de la persona voluntria dintre de Critas, com una espi-ral en qu sha de tenir en compte el moment i el procs maduratiu de cadasc, no centrat noms en la tasca.
Entenem la formaci a les persones voluntries com ladob imprescindible don agafar nutrients en la tasca dacollida i acompanyament a les persones de cadascun dels nostres projectes. Volem que les per-
sones voluntries visquin loferta formativa com una font on poder anar a cercar all que falta o sens esgota en el fer de cada dia.
Creiem que la formaci s un pilar en litinerari de la persona voluntria a Critas, en qu no podem oblidar el ser i el saber fer; per tant, loferta formativa ha danar doblement encaminada en el treball dautoconeixe-ment de la persona voluntria i lespecfic per a la tasca concreta que desenvolupa en el seu servei, entenent aquest com un tot, un no t sentit sense laltre. Amb la formaci hem de cuidar, donar eines perqu se spi-
guen cuidar, i aix poder fer millor i ms felios la tasca.
Han estat un total de 157 voluntaris que han participat daquesta oferta formativa, desplaant-se, inver-tint hores del seu temps, participant activament, fent de corretja de transmissi amb els companys dels seus equips: i des daqu el nostre agrament...Hem acabat el 2015 satisfets, havent complert les expectatives, i amb moltes ganes de continuar treba-llant; aix que cordeu-vos els cinturons, que el viatge continua...
-
22
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
Responsabilitatsocial
El 2015 hem comptat amb el suport vital de socis, collaboradors, empreses, entitats i institucions que han demostrat el seu comproms cap als nostres valors i les persones ms vulnerables de la societat.
Des de Critas Diocesana de Sant Feliu agram les iniciatives i respostes solidries que ens han fet arri-bar, per exemple:
SOCIS REGULARS: Ens permeten planificar lacci social grcies al seu comproms regular.
DONANTS PUNTUALS: Ens ajuden econmicament o en espcie.
ENTITATS AMB COR: Empreses, clubs esportius o institucions que comparteixen els nostres valors i decideixen ser responsables i generadors de justcia i riquesa social.
EMPRESES AMB COR: Fent donatius econmics o en espcie (productes dhigiene o material infantil, per exemple). CLUBS AMB COR: Oferint ms de 70 estades destiu per als nostres infants, tornejos solidaris i recollida de material infantil, aliments o joguines.
Assistint als nostres ACTES SOLIDARIS: El musical Mamma Ma de loctubre o diverses fires al llarg de lany.
-
23
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
Sensibilitzaci i comunicaci
AMB EL TEU GERM?
QU FAS
ESTIMA i VIUla JUSTCIA
www.caritassantfeliu.cat
CritasDiocesana deSant Feliu de Llobregat
Durant el 2015, shan treballat els dos moments centrals, Nadal i Corpus, de la Campanya institucional de Critas, amb els le-mes Qu fas amb el teu germ? i Practica la Justcia, deixa la teva empremta. Enguany tamb sha participat en la cam-panya de les Persones sense Llar, amb una Flashmob on van intervenir, voluntaris, professionals i persones sense llar.
La crisi del refugiats que va esclatar a finals del 2015 tamb ha fet que des de Critas i altres entitats shagi posat en marxa la campanya Migrants amb Drets, a part de la ja habitual cam-panya del Dia de les Migracions, que es fa conjuntament amb la Pastoral Social.
Accions de sensibilitzaci
Prop de 2.000 in-fants i joves han participat en les xerrades de sen-sibilitzaci a les escoles.
Presents a travs de les ms de 25 accions de sensi-bilitzaci.
Campanyes
-
24
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
Comunicaci
La importncia de la comunicaci en qualsevol instituci o mbit de les nostres vides s cabdal, co-municar-se no s altra cosa que relacionar-se amb laltre, i per ms que volgussim seria impossible no comunicar-se. Com a Critas, una de les nostres prioritats s lluitar per una societat ms justa en qu es respectin els drets i la dignitat de les persones; per aquest motiu la sensibilitzaci i la denncia de les situacions dinjsticia esdevenen imprescindibles per assolir la nostra missi. Els mitjans de comu-nicaci, les xarxes socials i les noves tecnologies ens ajuden a poder fer ms efectiva aquesta tasca de sensibilitzaci.
www.c
aritas
santfe
liu.cat
8.847
usuari
s el 20
15 700 visualitzacions
caritassantfeliu700 persones dabast en les publicacions
3.700 lectures el 2015
caritasantfeliu
50 APARICION
S EN
MITJANS DE CO
MUNICACI
Critas Dioces
ana de Sant F
eliu de Llobre
gat, Memria
Social 2015
EL DIA "D"
DE LA SETMANA
L'ORQUESSIMFNICA DEL VALLS I LA POLIFNICA DE VILAFRANCINTERPRET"LA SANTA E I
NA"
ELS SANTS
DE LA SETMANA
Dv Oleguer, Vctor Ds
tua, Felicitat Dg Juli
l Candid, Romana Dm
t, Macari, Caius Dc
Eulogi, urea Dj Innocenci,
Tefanes
EL LLIBRE
DE LA SETMANA
Aquest s el llibre ms venut
a la llibreria Mitjans del Vendrell
//CULTURA
LA XIFRA
llocs de treball sn els
que ha perdut l'Alt Peneds
DIUMENGE
MAR
OPINI
I, a ms, s impossible
Carta oberta a Vilafranca
Mnica Hill
Peyton, un exemple de l'emprenedori
a...
Enric Toms
es ven al restaurant Cal Min dOrdal
Els lectors dEl 3 de vuit dOrdal
poden tornar a comprar-lo cada div
endres al restaurant
Cal Min, situat a lavinguda de Barc
elona, 4.
vivim dels dona us, ens
baixarien els recursos i no
sabem qu passarien amb els
voluntaris. Per cada cop n'hi
ha ms i de donacions tamb.
Sn donacions ms tes
per ms repar des.
Parlvem abans de les ne
cessitats de cada territori.
Quines t l'Alt Peneds?
Aqu s'ha donat una situaci
molt maca en el s que hi
ha pobles mss on s'han
creat noves critas parrioqui
als. Hi ha necessitats comu
nes a tot arreu com ara l'ali
mentaci o la falta de feina
i aqu a Vilafranca treballem
molt especialment per donar
formaci sobretot a gent
autctona ja que la immigra
ci ha baixat. Oferim refor
escolar a una vuitantena de
nens vilafranquins, tenim
el servei de pisos d'inclusi
o lloguer social, el centre
d'acollida Abraham, etc. Hi
ha necessitats de tot s.
Per l'Alt Peneds est
millor o pitjor que altres
zones?s complicat respo
ndre per
l'Alt Peneds t una barreja
que fa que les coses no siguin
tan severes. L'atur s una
plaga a tot arreu per aqu
hi ha recursos diferents que
suposen un equilibri: no hi
ha cap indstria que es ui
per davant de l'altra, la cons
trucci no era tan important
i a ms venim d'un mn
rural. Per aix tamb va fer
que vingus ms immigra
ci quan les coses anaven b
i es necessitava m d'obra.
Ara molts d'aquests immi
grants marxen per nosaltres
seguim rebent cada any ms
demanda d'ajuda de gent
autctona.
Ajuda que a vegades s di
rectament econmica...
Critas no representa donar
almoina. Evidentment
donem ajuts econmics di
rectes perqu sn necessaris
sovint per evitar desnona
ments per anem molt ms
enll. Per mi representem
la dignitat de les persones.
Se'ls dna recursos perqu
tothom pugui ar endavant
per ell mateix. Se'ls acompa
nya, s'est al costat, per que
caminin sols.
Des de Critas es t la sen
saci que ha passat el pitjor
de la crisi?Els diuen q
ue la crisi
s'est superant o ja est su
perada. En termes macroeco
nmics la situaci no est tan
malament per la situaci
social est igual o s i tot
hi ha moltes famlies que ja
han esgotat totes les ajudes.
La situaci est malament i
seguir aix durant anys.
Tamb hi ha aquella gent
que treballa per que no
arriba a al de mes...
Exacte. Hi ha la pobresa se
vera per tamb aquella po
bresa dels treballadors que no
poden cobrir les necessitats
bsiques. A ms tamb hi ha
gent que fa anys havia vingut
a Critas, havia at endavant
i ara han hagut de tornar.
Amb tanta demanda ha de
ser complicat repartir les
ajudes...Est clar que fem
el que po
dem i ens agradaria arribar a
tothom per s impossible.
Ara b, els criteris els establei
xen els treballadors socials,
que treballen en xarxa amb
els serveis socials dels ajunta
ments. Ells sn qui tamb te
nen els mitjans per conixer
les realitats econmiques de
cada persona que va a serveis
socials. I a par d'aqu ens
organitzem. No podria ser
d'altra manera.
En qu es diferencia Cri
tas Diocesana de Critas
Interparroquial?
Critas s una ins de
l'esglsia que treballa per la
dignitat de la gent ms ne
cessitada des d'una ideologia
evanglica i des de les parr
quies. Dins de la dicesis el
bisbe t l'obligaci d uir
el servei de caritat perqu ar
ribi a tothom. La Critas dio
cesana s la que engloba totes
les Critas interparroquials.
Les Critas interpar
roquials es gestionen
independentment?
S, per et poso un exemple
de funcionament: la gent
d'un territori detecta la ne
cessitat concreta en un poble.
Aleshores la Critas interpar
roquial ho comunica a Critas
diocesana i es valora conjun
tament si es pot prestar el
servei o no. Aix ho estem
treballant ara tan b com
podem per crear ms coordi
naci i treball en xarxa amb
la complicaci que compora
tot aix amb una dicesi tan
gran, que va des del Baix Llo
brega s al Garraf, Anoia,
Alt Peneds i al mon r
de Montserrat incls.
Critas treballa principal
ment amb voluntaris. Amb
la crisi s'han incrementat les
collaboracions?
Els voluntaris sn el nostre
motor. A tota la dicesi tenim
i una vintena de treballadors
socials. Amb l'inici de la crisi
En Joan Torrents
s una de les
cares ms visi
bles de Critas
Vilafranca per
des de fa un
temps que tamb
ho s de la diocesi
de Sant Feliu, de
la qual s director.
Jubilat del mn
anys, aquest eco
nomista va ater
rar a Vilafranca
amb la seva fam
Pels seus conven
ciments perso
nals va comenar
ben d'hora a
collaborar com
a voluntari a
Critas Vilafranca
amb el servei de
refor escolar i al
centre d'acollida
Abraham. De
mica en mica es
va anar integrant
ms en l'va collaborar
amb el nou bisbat
de Sant Feliu i
tamb va ser,
entre altres, con
seller de Critas
Diocesana de
Barcelona durant
molts anys.
Critas no s sinnim de donar
almona sin que treballem per la
dignitat total de les persones
Joan Torrents
Judit Benages
LENTREVISTA
La setmana passada aquest
diari publicava que lexalcal
de de Santa Fe, el Marcel Su
ri, hauria dentrar a la pres.
Fa un any va ser condemnat a
dos anys per ar informes
de residncia falsos a immi
grants sense papers. Explica
per causes humanitries i no
en va treure ni un sol euro.
Llavors va ser condemnat a
pagar una multa de dotze eu
ros al dia durant sis mesos i
el van inhabilitar durant dos
anys per qualsevol crrec p
blic. Suri, al ser condemnat
per dos anys i no tenir antece
dents, no havia d'anar a pre
s. Per tant, va decidir accep
tar la condemna.
Ara la situaci ha canviat
completament. Resulta que,
per un clcul erroni, el l
ha impugnat la pena davant
del Tribunal Suprem i li im
posa una condemna de dos
anys i tres mesos. Per tant, ha
d'anar a la pres, ja que va as
sumir la primera condemna i
no pot interposar cap recurs
en contra de la sentncia.
Suri diu que ho va fer de
bona fe, sense cap inten
mes, ms vint ats i
deu ajuntaments ho avalen.
Aquest s el suport que ha
aconseguit, en menys duna
setmana, per sollicitar lin
dult parcial. Ara el procs es
pot paralitzar. El fet, per, s
que lnic que el pot salvar de
la pres s un indult del mi
nistre de Ju a.
Aix de ridcula i injusta pot
arribar a ser la Men
trestant Brcenas i Millet
passegen pel carrer.
EL PILAR
Guillem Carol
www.guillemcarol.cat
Diocesana de
Sant Feliu de
Llobregat
-
25
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
RECURSOS Euros
Socis i donants 498.308Fundacions 316.260Collectes de Nadal, Corpus i altres 143.961Critas Parroquials i Interparroquials 724.216Prestaci de serveis i altres 60.881Entitats amb cor 179.409Aportacions usuaris 28.377
FONTS PRIVADES 1.951.412
Generalitat de Catalunya 62.076
Ajuntaments, Diputaci, consells comarcals i ministeris 140.295
Fons social europeu 29.989
FONTS PBLIQUES 232.360
Aportacions IRPF aplicades a acci social 101.687Programa Proinfncia Fundaci bancria la Caixa 744.777
ALTRES FONTS 846.464
TOTAL RECURSOS GESTIONATS 3.030.236
APLICACI DELS RECURSOS Euros
Atenci social 2.127.223Programa Proinfncia Fundaci bancria la Caixa 744.777Despeses de limmobilitzat dels projectes socials 26.000
SUBTOTAL DESPESES ACCI SOCIAL 2.898.000
Comunicaci i sensibilitzaci 9.579
Administraci 141.877
TOTAL APLICACIONS 3.049.456
DIFERNCIA -19.220
Recursosgestionats
-
26
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
Comunicaci 0,31%
Recursos
Aplicaci de recursos
-
27
Mem
ria S
ocial
2015
I Cri
tas D
iocesa
na de
Sant
Feliu
de L
lobreg
at
Agraments
A Critas creiem fermament que tots sm membres duna mateixa comunitat, i duna mateixa fam-lia, la humana. Construir una societat ms justa i solidria s qesti de tots. Sn molts els agents que treballen amb i des de Critas per fer realitat aquest objectiu.
Volem donar el nostre agrament als voluntaris dels projectes i de les Critas parroquials i interpa-rroquials i als mossens; als socis i donants; als professionals de Critas; a les comunitats religioses de la nostra dicesi; als centres educatius, a les administracions pbliques, als mitjans de comunicaci i a altres entitats religioses i laiques, amb qui treballem en xarxa per millorar la situaci, els drets i les oportunitats de les persones ms desafavorides.
Lacci de Critas tamb s possible grcies al suport de les Entitats amb Cor i de diferents adminis-tracions i finanadors privats.
Socis, donantsi
collaboradors
Catalunya
Espaola
-
Critas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat
C/ Armenteres, 3508980 Sant Feliu de Llobregat
Tel. 93 652 57 [email protected]
www.caritassantfeliu.cat
Collabora amb nosaltres:
la Caixa ES65-2100-5000-58-0200042738
El teu cor suma.Deixa la teva empremta.
-
Diocesana de Sant Feliu de Llobregat
El teu cor suma.
Grcies per deixar la teva
empremta!