MERCATde la

BARCELONETA

AMDCV/AUTOR DESCONEGUT

’espai on s’edificaria el barri de la Barcelonetaes va desenvolupar durant el segle XV sobreuns terrenys guanyats al mar el 1474, quan esva construir un espigó per crear un port delqual Barcelona mancava. Això va generar lasedimentació de la sorra procedent del riu

Besòs i el litoral de l’illa de Maians, que finalment vadesaparèixer, fins a formar-se la característica franjatriangular que s’endinsa al mar.

Prop d’on actualment s’alça el pla de Palau, hihavia el portal de Mar, la porta d’entrada i sortida dela ciutat emmurallada, i just a l’altre costat s’esteniaun gran sorral.

Com a conseqüència de la derrota catalana a laGuerra de Successió, els vencedors van decidir edifi-car una gran Ciutadella a Barcelona, com ja hemesmentat en parlar del Born, que motivà la desapari-ció d’una gran part del barri de la Ribera. Amb lafinalitat d’allotjar els ciutadans expulsats, el 1718 fouencarregada a l’enginyer militar Pròsper de Verboomla creació d’un nucli fora muralles que no prosperà,però que derivà en la constitució d’un conjunt de bar-raques, conegut pel barri de la Platja.

Anys després, el capità general de Catalunya, elmarquès de la Mina, en féu un nou intent i ordenàl’enderroc de les míseres construccions. Tot i que pocdocumentat, sembla que els primers habitants d’a-quest nucli caòtic havien estat mariners italians pro-vinents d’Òstia, el port de Roma. Del nou projecte sen’ocupà Juan Martín de Cermeño, comandant del cosd’enginyers que concebé una urbanització d’esquemaortogonal, formada per quinze carrers paral·lels a lalínia del port i altres tres de perpendiculars, articulatsper dues places.

Les obres s’iniciaren el 1753, sota la direcció deltinent coronel Francisco Paredes, arquitecte igual-ment pertanyent al cos d’enginyers militars. El 1755fou inaugurada amb una gran festa l’església de SantMiquel del Port i el 1756 quedaren enllestits els pri-mers vuit carrers que, en conjunt, ja passaren a serconeguts com la Barceloneta. Les cases, de plantabaixa i pis, eren totes idèntiques, perfectament alinea-des en illes rectangulars, per constituir un delsmillors exemples de l’urbanisme barroc peninsular.

Els primers veïns provenien, en part, dels habi-tants desallotjats de la Ribera, amb una composiciósociològica que girava al voltant dels oficis artesanalsrelacionats amb el mar, com ara constructors d’em-barcacions, macips de ribera, boters i, sobretot, pes-cadors. Com que aquestes activitats no es podien des-

119

MERCAT de la BARCELONETAplaca del Poeta Bosca, 12

L

PÀGINA ANTERIOR: La massa coral Els Pescadors a la plaça deSant Miquel, durant la Festa Major de la Barceloneta de1933. (AFB/PÉREZ DE ROZAS)

ç à

envolupar en l’estretor dels habitatges, s’estengué elcostum de treballar al carrer, circumstància que vaproporcionar un ambient popular que va perdurar finsben entrat el segle XX.

Això, però, no podia fer oblidar que la Barcelo-neta es mantingués sota jurisdicció militar durant totun segle. L’exèrcit era l’encarregat de decidir l’es-tructura urbana, facultat que incloïa la concessió depermisos d’obres i llicències comercials, d’acordamb els seus estrictes interessos. Tot plegat hi propor-cionà un cert caràcter casernari, intensificat per l’e-xistència de dos quarters —l’un construït el 1746 il’altre el 1779—, amb una guarnició de mil dos-centshomes cadascun.

La proximitat del port i l’abundor de solars con-vertí la Barceloneta en l’indret ideal per emplaçar-hicertes indústries que ja no cabien a la ciutat. El 1840hi fou instal·lat el primer gasòmetre, des del qual esproveïa la ciutat de gas per a l’enllumentat públicd’una Barcelona cada cop més densa, comprimida imancada d’espai. El 1848 hi arribà el ferrocarril, la

primera línia peninsular, de Barcelona a Mataró, queconsolidà la vocació industrial del barri. Van sorgiraixí els grans complexos fabrils de La MaquinistaTerrestre i Marítima, els tallers metal·lúrgics NuevoVulcano, els tallers Escuder i Alexander, la foneriaDomènech...

A la segona meitat del segle XIX, la Barcelone-ta era un barri que concentrava una gran activitatindustrial i portuària i encara s’hi afegí la d’esbarjo,a conseqüència de la inauguració de diversos establi-ments balnearis a la platja. L’efecte més evident fouun espectacular creixement demogràfic, per passardels 4.118 veïns de 1822 als 20.538 de 1900, unincrement que també es manifestà amb la sobreedifi-cació de les cases i la subdivisió interna dels habitat-ges, que donà lloc als coneguts com a quart de casa.

Amb l’enderroc de la muralla i el fet que el bar-ri havia deixat d’estar sotmès a la jurisdicció militar,el 1862 l’Ajuntament en va promoure un projecte dereforma, formulat per l’arquitecte municipal MiquelGarriga i Roca. La finalitat era millorar les condi-cions de vida del veïnat, per mitjà d’intervencionsurbanístiques que permetrien la creació de patis inte-riors, la construcció d’equipaments públics, la millo-ra de l’accessibilitat amb la resta de la ciutat, el pro-veïment d’aigua potable, l’establiment d’una xarxade clavegueram i l’adopció d’enllumenat públic.

Entre les millores, també fou prevista la creaciód’un mercat per facilitar el proveïment de la pobla-ció, necessitat fins aleshores satisfeta per dos mercatsa l’aire lliure, un que tenia per escenari la plaça de

120

Merca

t de l

a Barc

elonet

a

Jocs infantils davant de l’església de Sant Miquel del Port,durant els anys trenta. (AMDCV/AUTOR DESCONEGUT)

PÀGINA SEGÜENT: Vista general del port amb la Barceloneta alfons, en una fotografia inclosa a l’àlbum Bellezas deBarcelona, publicat el 1874. (AFB/JOAN MARTÍ CENTELLES)

121

Sant Miquel (actualment, plaça de la Barceloneta) il’altre la plaça dels Boters, que posteriorment s’ano-menaria de la Font. A més de la seva funció comer-cial, el nou mercat jugaria un paper important d’inte-gració dels dos barris en què havia estat divididaadministrativament la Barceloneta des de 1849, abanda i banda del carrer de Sant Carles.

Abans, però, s’haurien de resoldre certs conflic-tes, com el que el 1872 enfrontà el consistori amb elscarnissers de la plaça dels Boters, que es negaven asotmetre’s a la reordenació de les taules de venda.Capitanejats per Antoni Batllori, els carnissers vanpresentar una instància a l’Ajuntament, en la qualsol·licitaven que se dejara sin efecto la providenciatomada por el señor Concejal Inspector de trasladarlas mesas de los recurrentes a otro punto de la Pla-za.

Solucions a mitges com aquesta, plantejada perl‘arquitecte Josep Fontserè —el mateix autor de laplaça de braus del Torín, també a la Barceloneta—,no eren suficients i finalment fou aprovat el projectepresentat per Antoni Rovira i Trias, una gran estruc-tura metàl·lica per encabir-hi totes les parades que hihavia disseminades.

La construcció fou adjudicada el 1880 a LaMaquinista Terrestre i Marítima i el 28 d’agost de1883 en fou inaugurada la coberta, de manera quenomés mancava la col·locació del paviment i l’edifi-cació d’un tancat amb sòcol de pedra i reixat de fer-

122

Merca

t de l

a Barc

elonet

a

Dones ocupades en la preparació de palangres a laBarceloneta, l’agost de 1912. (AFB/FREDERIC BALLELL)

PÀGINA SEGÜENT: Carrer de la Barceloneta guarnit amb doma-sos, durant el Corpus de 1915. (AFB/AUTOR DESCONEGUT)

ro. Poc abans de la inauguració, l’alcalde visità lesobres, en un acte que fou recollit per La Vanguardiael 22 de setembre de 1883:

El Excmo. señor Alcalde constitucional donFrancisco de P. Rius y Taulet, acompañado delarquitecto municipal señor Rovira y Trias, visitóayer las obras del nuevo mercado de la Barcelo-neta, que debe inaugurarse el próximo día 26.Visitó luego los talleres de “La Maquinista Ter-restre y Marítima”, en donde se ha construido elreferido mercado.

Tot i seguir el concepte bàsic dels altres mercatsja existents a Barcelona, el de la Barceloneta teniacaracterístiques particulars. De línies més senzilles,constava de tres naus, una de central i dues de lateralsde cinquanta metres cadascuna. El sistema d’armadu-

res evitava la utilització de tirants, fet que conferia alconjunt una major amplitud visual, reforçada per lalluminositat que s’obtenia a través dels vidres quecobrien els buits de la galeria de la nau central. Lesnaus estaven orientades en sentit transversal respectedels blocs del barri, situació que va deixar el mercatencaixonat dins del dens teixit urbà, comprimitdurant moltes dècades per la caserna d’infanteria.

Concebut com a mercat perifèric, no estaria a plerendiment fins al 1887, quan disposava de cent-vuitparades agrupades en seccions: verdures, carn, fruitesseques, bacallà, articles de caça, ous i gallina, ambuna oferta especial de peix fresc, gràcies a la proxi-mitat del port.

Des dels seus inicis, el mercat va donar respostaa unes necessitats creixents de consum per part d’unveïnat heterogeni, tant per la dedicació professionalcom per l’origen de la seva procedència, composicióhumana que va proporcionar un gran moviment, quearribava a l’efervescència al ritme dels conflictessocials de l’època.

EL MERCAT SOTA LES BOMBESEl gran patiment arribà durant la Guerra Civil,

especialment a partir de 1937, quan els bombardejosde l’aviació feixista contra la població civil van posara prova la capacitat de resistència dels barcelonins.Serien més de dos anys d’agressió sistemàtica i brutalper part de l’aviació legionària italiana i la legió còn-dor alemanya des de les seves bases a Mallorca.

124

Merca

t de l

a Barc

elonet

a

Parades del mercat a l’aire lliure, a la dècada dels anys vint.(AMDCV/AUTOR DESCONEGUT)

PÀGINA SEGÜENT: Parada de carn de brau torejat de la famíliaBatllori al mercat de la Barceloneta, el 1930. (AFB/AUTOR DES-CONEGUT)

Barcelona fou la primera ciutat europea a serbombardejada de manera continuada, amb una espe-cial afectació de la Barceloneta, tant per la presènciade fàbriques importants com per la seva proximitat alport. El càstig específic s’inicià el 29 de maig de1937, un dissabte durant el qual es produí el primerbombardeig nocturn. Propde tres quarts de quatre dela matinada, set trimotorsprocedents de Mallorcadeixaren anar les bombesdamunt la ciutat. A la Bar-celoneta en caigueren a LaMaquinista Terrestre iMarítima, a les proximitatsde la fàbrica de gas, a laplaça de Francesc Magri-nyà (actualment, del PoetaBoscà), al carrer del Mar10, al passeig Nacional, almoll del Rebaix i al carrerde la Mestrança. En elnúmero 9 d’aquest carrer,una bomba potent entrà perla façana i ho ensorrà tot.Hi morí molta gent.

A partir d’aquell dia, ladestrucció s’estendria a totel barri i les víctimes seriennombroses. La situacióarribaria a ser tan crítica,que molts veïns haurien demarxar i cercar refugi acasa de parents i amics,mentre la Barceloneta s’a-nava despoblant i cobrintde runes.

Una altra jornada sagnant fou l’1 d’octubre de1937, aquest cop a les quatre de la tarda i protagonit-zada per nou bombarders que, després de deixar cau-re la seva càrrega mortal, encara enfilaren el passeigNacional per metrallar la gent que corria aterrida.Trenta-quatre cases van resultar completament des-

truïdes, mentre que cent sei-xanta més van patir danysimportants.

A final de 1937, l’A-juntament es veié obligat aordenar l’evacuació del bar-ri, ja que els atacs eren cadacop més intensos i feienimpossible la vida quotidia-na. I això que encara haviend’arribar alguns dels bom-bardeigs més violents, coml’esdevingut el 16 de setem-bre de 1938, a les deu i vintdel matí, quan deu avionsllançaren gairebé un cente-nar de bombes. L’objectiuera la zona portuària, on esproduïren grans estralls,però algunes bombes impac-taren al mercat, ple de genten aquella hora. Molts vancórrer a la recerca de refugi,però hi hagué dones que esnegaren a abandonar lescues davant les parades, jaque aquell dia era previstala venda de peix, bacallà illegums, productes escassosque no es podien deixarescapar, ni que fos amb risc

126

Merca

t de l

a Barc

elonet

a

Canvi de torn a La Maquinista Terrestre i Marítima, el1903. (AFB/FREDERIC BALLELL)

PÀGINA SEGÜENT: Efectes del bombardeig del 16 de marçde 1937 a la Barceloneta. (AFB/PÉREZ DE ROZAS)

de deixar-hi la vida. El recompte de morts dóna ideade la duresa de l’atac: quaranta-dos morts, divuit delsquals dones, i cent vint-i-tres ferits.

La Barceloneta és plena d’històries humanesrelacionades amb els bombardeigs. Aquest és el casde Carolina Aroca, una nena òrfena que hi va arribarel 1930, quan tenia set anys, per viure amb la seva tia,paradista del mercat. Aroca va passar la infantesaentre jocs de carrer i la parada, on començà a treba-llar. Recorda orgullosa que la seva fou la primeraparada a disposar de bàscula, de la marca Merckel, id’una talladora d’embotits, però també rememora eldia de l’atac dels pirates de l’aire, com ella anomenaels aviadors italians i alemanys:

Vam tenir un bombardeig que va mutilarmig mercat. Vaig estar ferida i em vaig passarquatre mesos a l’Hospital Clínic. Estàvem totesarrambadetes, i a nin-gú de la parada no liva passar res, només ami. Jo era molt presu-mida i estava molt pre-ocupada per la mevatrena. Em va passar lametralla i jo cuidavaels meus cabells...innocència de nena.

Es dóna la circumstàn-cia que durant aquell perío-de l’alcalde de Barcelonaera Hilari Salvadó i Castell,nascut el 1899 a la Barcelo-neta, concretament al carrerdels Pescadors. Lari, comera conegut al barri, proce-

dia d’una família de pescadors de Peníscola, i haviaperdut el pare i quatre germans el 1911, a causa d’untemporal. El 1934 formà part de la candidatura muni-cipal d’Esquerra Republicana de Catalunya i fou ele-git regidor, amb Carles Pi i Sunyer com a alcalde. El1937 Pi i Sunyer fou nomenat conseller de Cultura dela Generalitat i Salvadó el substituí.

Durant el seu mandat, Hilari Salvadó hagué d’a-frontar la trista realitat i mostrà un enorme interès perla defensa passiva com a únic mètode per atenuar l’e-fecte de l’agressió feixista. Més encara, solia partici-par personalment en les feines de socors a les vícti-mes, a peu de carrer, juntament amb els membres delcos de bombers i de la Creu Roja, que, com moltsveïns, arriscaven la seva integritat física per extreureferits d’entre les runes, a vegades quan encara nos’havia acabat el bombardeig.

Com destaca Mercè Tatjer, investigadora de lahistòria de la Barceloneta,el aspecto que ofrecía elbarrio después de nuestraguerra civil era deplorable:barracas, calles con vivien-das destruidas, casas conseñales de bombardeos,hacinamiento, falta de ser-vicios de todo tipo, común aotros barrios del cascoantiguo.

El maig de 1939, ocu-pada ja Barcelona per lesforces franquistes, les novesautoritats establiren un sis-tema de racionament delsarticles de primera necessi-tat, a causa de l’enormeescassetat alimentària.

128

Merca

t de l

a Barc

elonet

a

L’alcalde de Barcelona, Hilari Salvadó, en el moment depronunciar un discurs amb motiu de la diada de l’Onzede Setembre de 1937, al costat de Lluís Companys, pre-sident de la Generalitat. (ANC/BRANGULÍ)

RECONSTRUCCIÓL’1 d’abril de 1939, el tinent d’alcalde que pre-

sidia la Ponencia de Reconstrucción presentà al ple-nari de l’Ajuntament l’anomenat Expediente relativoa las obras de desescombro y reconstrucción delMercado de la Barceloneta 1939-1940, en què espuntualitzava:

Los estragos de la guerra perjudicaronenormemente buena parte de instalaciones yedificios municipales, entre ellos el mercado dela Barceloneta, que se halla casi enteramentedevastado y completamente inútil para la pres-tación de todo servicio. Por acuerdo del día 21

de los corrientes se dispuso la práctica de aque-llas obras que permitieran reanudar con todaurgencia las operaciones de venta de pescasalada, así como poner en condiciones adecua-das las instalaciones sanitarias del mercado queestaban completamente inservibles, verificándo-se tales obras por la cantidad de diez y nuevemil quinientas pesetas a cuenta del presupuestode reparación general del espresado mercado.Precisa ahora que con igual urgencia seemprendan las obras de reconstrucción generaldel mercado para facilitar cuanto antes el apro-visionamiento del denso núcleo de poblaciónreintegrado a dicha barriada después de la libe-ración de la Ciudad, cuyas obras se han presu-

129

Feines de desenrunament a la Barceloneta, després del bombardeig del 29 de maig de 1937. (AFB/CARLOS PÉREZ DE ROZAS)

puestado por los servicios técnicos municipalesen la cantidad de 577.975,20 pesetas.

Ocupava l’alcaldia Miquel Mateu i Pla, elMateu dels Ferros, un industrial fidel al franquismeque fomentà la reconstrucció d’alguns edificisenderrocats pels bombardeigs. El 21 de maig de1939, en una entrevista publicada a La Vanguardia,manifestà que:

Estamos ultimando un presupuesto extraor-dinario para ejecutar diversas obras que seráncontinuación de las ya iniciadas. Con ello nor-malizaremos el ramo de la construcción y es evi-

dente que al hacerlo se influirá de modo notableen el mejoramiento de la vida. Después del des-escombro que se está practicando y del cega-miento de las entradas a los refugios construi-dos — o empezados a construir, simplemente —por los comités rojos, el aspecto variará nota-blemente. El proyecto aprobado para la urbani-zación y reconstrucción de la Barceloneta esimportante, como lo es también la normaliza-

130

Parada de peixateria de Lluïsa Magriñà i Puig, el 1948.(COL·LECCIÓ PARTICULAR DE LA FAMÍLIA MAGRIÑÀ)

PÀGINA SEGÜENT: Parades al carrer de la Barceloneta, a ladècada dels cinquanta. (AMDCV/AUTOR DESCONEGUT)

Merca

t de l

a Barc

elonet

a

ción de los servicios que allí se albergaban,como el mercado de aquella barriada; el Cen-tral de frutas y verduras, el de pescado, el Hos-pital de Infecciosos, etc.

L’agost de 1939 les obres del mercat de la Bar-celoneta ja estaven engegades, amb la construcciód’una nova planta per acollir les parades, de maneraque assolís un aspecto agradable y limpio, que podrácompetir con los de nueva construcción. Dirigidapels arquitectes municipals, la reconstrucció fouinaugurada el setembre de 1940, tot i que havien pro-liferat els petits negocis, amb els productes exposatsdirectament al carrer, i també s’havia incrementat lavenda ambulant, sobretot de fruites i verdures, peròespecialment de peix, una tradició que es consolida-ria en anys posteriors.

LA REFORMA DE 2002-2007L’any 2001, l’Ajuntament va convocar un con-

curs per a la modernització del mercat de la Barcelo-neta, del qual sortí guanyador el projecte de l’arqui-tecte Josep Miàs, amb una proposta que incloïa larenovació general de les instal·lacions, la millora del’estructura física i la revitalització de l’àrea comer-cial i els serveis, amb la finalitat d’adaptar-se a lesnoves exigències socials.

Les obres es van allargar cinc anys, entre el 2002i el 2007, i van incloure la preservació de l’estructu-ra original de ferro, la creació d’una pèrgola entre elmercat i la plaça i la recuperació d’elements tradicio-nals, com ara els marbres, juntament amb lainstal·lació de plaques solars.

D’aquesta manera, el conjunt ha conservat lacarcassa metàl·lica de 1883, que fou desmuntada itraslladada peça a peça per procedir a restaurar-la,

però l’aspecte exterior no té res a veure amb l’anticedifici. Un dels canvis més significatius fou emplaçarl’entrada principal orientada a la plaça del Poeta Bos-cà, fet que permeté obrir restaurants amb accés direc-te des de la plaça.

ELS BATLLORI, CARNISSERS DE TOTA LA VIDAHistòricament, però de manera especial a partir

del segle XV, el govern municipal de Barcelona espreocupà que la ciutat estigués sempre ben abastidade carn, i a un preu assequible, però els condicionantsen matèria de transport i conservació van obligar elscarnissers a teixir una complexa xarxa comercial perconnectar les àrees de cria de bestiar, sovint allunya-des, amb la gran ciutat. D’aquesta manera, diversoscops l’any els carnissers havien de visitar les fires iels mercats ramaders, que es concentraven durant laprimavera i la tardor a les rutes de transhumància, peradquirir la carn que seria consumida a Barcelona,generalment provinent de la plana de Lleida, la Cer-danya, l’alt i el baix Aragó, els Ports, el Maestrat o elPenedès. En alguns llocs com la Barceloneta, però, esproduïen situacions particulars.

N’és una mostra l’activitat de la família Batllori,present a la Barceloneta des d’abans de la construc-ció del mercat. Hi ha documents que acrediten el seulideratge en la protesta per la reorganització de lestaules de carn l’any 1872, a la qual ja ens hem refe-rit, però la seva presència és molt anterior. Segura-ment s’inicià amb la posada en marxa de la plaça debraus del Torín, el 1834, que donà origen a un incre-ment de l’activitat comercial dels carnissers del bar-ri, amb la venda de la carn dels animals torejats, un

132

Merca

t de l

a Barc

elonet

a

PÀGINA SEGÜENT: L’actual mercat de la Barceloneta.(IMMB/PAU FABREGAT)

producte molt valorat i que, alhora, es podia vendre abon preu, ja que s’eliminava el transport.

Cent cinquanta anys després, els Batllori seguei-xen al capdavant del negoci. Els germans Trini iMario han pres el testimoni de l’ofici familiar, ofi-cialment iniciat el 1875, amb la mateixa passió que elseu besavi, en Josep. O que el seu pare, en Joan, mésconegut com el Juanito de la Carn.

Tant en Mario com la Trini van decidir seguiramb la tradició familiar per pura inclinació personal,

amb la voluntat de servir el millor producte al preumés assequible, tot i que, com ells mateixos reconei-xen, amb això no n’hi ha prou: s’ha de ser una micapsicòleg, ja que a diari s’estableix una relació moltpersonal amb la clientela.

Poca cosa queda ja de la parada original delsBatllori, en la qual pràcticament només es venia xai ialguna peça de vedella. Ara l’oferta és més variada ila parada més moderna, però la vocació de serveiroman impertorbable.

134

La família Batllori a la parada del mercat de la Barceloneta, cap als anys trenta. (COL·LECCIÓ PARTICULAR DE LA FAMÍLIA BATLLORI)

Merca

t de l

a Barc

elonet

a