Número 5. Setembre 2010

2

PUNT DE REFERÈNCIAAquest és un calendari de referència amb les obligacions fiscals més habituals.Poden consultar la resta d’obligacions al web de l’Agència Tributària www.aeat.es.

d.10 Inici termini IBI / Residus.Fins al dia 20 Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes. Tercer trimestre 2010.Fins al dia 20 Pagaments fraccionats IRPF i IVA tercer trimestre 2010.

Fins al dia 5 Termini declaració anual IRPF.d.10 Segon pagament fraccionat IBI municipal.Fins al dia 22 Declaracions mensuals IVA, IRPF i societats.Fins al dia 30 Sol·licitud d’inscripció/baixa al registre de devolució mensual.

Fins al dia 20 Declaracions mensuals IVA, IRPF i societats.Fins al dia 31 Renúncia a algunes opcions d’IRPF i IVA per al 2011.

Webs d’interès

Calendari fiscal

Ajuts a l’empresa catalana: www.acc10.catwww.pimestic.cat

Ajuts del Govern central: www.mityc.es/portalayudas www.ipyme.orgwww.facilitadorfinanciero.ico.eswww.economiasostenible.gob.eswww.plancontinuidadempresarial.eswww.plane.gob.es/eje/empresas

Eines per a la consolidació d’empreses / Nova línia de negoci: http://inicia.gencat.cat

Dones empresàries:www.mujeresdenegocios.net

Novembredl dt dc dj dv ds dg

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30

www.e-empresarias.net

Corrector de llenguatge no sexista:www.themis.net

Servei d’Igualtat per a Empreses: http://ecatalunya.gencat.net/portal/faces/public/igualtat/inici

Contractació de personal: www.staperpetua.catwww.feinaactiva.gencat.catwww.oficinadetreball.comwww.redtrabaja.es

Eines per a empreses contra la crisiwww.gencat.cat/especial/eines-contralacrisi/cat/empresa.htm

Tràmits oficials en línia:www20.gencat.cat/portal/site/OVTwwww.eugo.es

Recursos i formació gratuïta per al foment del teletreballwww.teletrabaja.org

Carnet dels treballadors de la construcciówww.trabajoenconstruccion.com

Riscos laborals per a microempreseshttps://prevencion10.es

Responsabilitat social empresarial http://www20.gencat.cat/portal/site/rscat

Octubredl dt dc dj dv ds dg

1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30 31

Desembredl dt dc dj dv ds dg

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30 31

Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda: www.staperpetua.cat

Impostos municipals

Impostos Agència Tributària

Índex

Punt de referència ....................... 2

Ajuts i subvencions ...................... 3

Observatori de l’economia local .. 4

Innovació ..................................... 6

Cal saber... .................................. 8

Serveis municipals i activitats ..... 10

3

AJUTS I SUBVENCIONSInformacions fiscals, comptables i laborals que poden ser del seu interès.

FINALITAT: Realitzar un pla de negoci i portar-lo a terme, per redefinir l’empresa.

DESTINATARIS: Empreses amb establiment operatiu a Catalunya i amb activitat industrial o de serveis a la indústria.

TERMINIS:Segon termini: de l’1 de setembre al 14 d’octubre de 2010.

IMPORT: Línia 1: Ajut de fins al 75% del cost subvencionable del projecte, amb un màxim de 60.000 euros.

Línia 2: Percentatge variable en funció del concepte. Import màxim d’ajut: 100.000 euros.

Noves oportunitats de negoci (NON)

CONCEPTES SUBVENCIONABLES:

Línia 1: Projectes empresarials de canvi estratègic consistents en la realització d’un pla de negoci. In-clou: assessorament extern per a la realització del pla de negoci, asses-sorament extern per a la realització d’estudis de mercat i viatges interur-bans, allotjament i estudis de bones pràctiques (benchmarking) a centres tecnològics, universitats i empreses.

Línia 2: Projectes empresarials de canvi estructural, d’implementació de les accions definides en el pla de negoci previ: Adquisició de ma-quinària i equipaments. Assessoria externa (creació de marca pròpia, de nous canals comercials, de produc-te propi d’alt valor afegit inexistent fins al moment, prototips, proves de simulació, certificacions i homologa-cions de producte). Viatges interur-bans, allotjament i estudis de bones pràctiques (benchmarking) a centres

tecnològics, universitats i empre-ses. Formació externa de perso-nal per adaptar-se a nova activi-tat. En casos de canvi estructural amb projecte R+D: despeses de personal (investigadors, tècnics i d’altre personal auxiliar), costos d’instrumental i material, asses-sorament i altres despeses de funcionament.

REFERÈNCIA LEGAL:RESOLUCIÓ IUE/1242/2010, de 15 d’abril, per la qual s’aproven les bases reguladores de les línies d’ajut per a la consolidació de sis-temes territorials d’innovació, di-namització de clústers i empreses que desenvolupin noves opor-tunitats de negoci i s’obren les convocatòries per a l’any 2010. DOGC 26 d’abril de 2010.

MÉS INFORMACIÓ:ACC1Ó. Telèfon: 93 476 72 00

Ajuts per a la compra d’ordinadors, software i creació de pàgines webwww.programa-new.eswww.pimestic.catwww.planavanza.es

Programa Forma i ContractaAmpliació del termini fins al dia 15 de novembre.

Ref. legal: RESOLUCIÓ TRE/2705/2010, de 2 d’agost

Deducció de l’impost sobre societats per alfoment de l’ús de noves tecnologies de lainformació i de la comunicació per aempreses de dimensió reduïdaDeducció a la quota íntegra del 15% de l’import d’aquestes inversions i despeses.

Ref. legal: Ley 23/2005, de 18 de noviembre, de reformasen materia tributaria para el impulso a la productividad

EinesTIC 2.0Paquet de programari lliure per a la gestió del negoci d’autònoms i petites empreses.Les principals novetats de l’EinesTIC 2.0 són l’emissió de factura electrònica, el suport multiidioma, la integració amb el formulari web de la declaració trimestral d’IVA, l’exportació de llistats de factures rebudes i emeses en diferents formats i millores en el sistema de còpies de seguretat.

Més informació: http://einestic.pimestic.cat/

Ajuts per a cooperativesCapitalització del 100% de la prestació per desocupació. Altres ajuts segons el cas concret per a la creació, incorporació o creixement de les cooperatives.

Font: Departament de Treball. Generalitat de Catalunya

Pot consultar altres ajuts i subvencions per innovació, internacionalització i revisió estratègica de l’empresa a la web www.acc10.cat, a l’apartat “Ajuts i finançament”.

4

El sistema d’innovació català

OBSERVATORI DE L’ECONOMIA LOCAL

El període de creixement econòmic entre els anys 1995

i 2005 a Espanya i a Catalunya ha estat basat en una

indústria de tecnologia mitjana diversificada i a la baixa,

un sector de la construcció important i un creixent sector

terciari amb poca presència dels serveis intensius en

coneixement. Això explica que en el context actual de

crisi econòmica, la desocupació hagi pujat de manera

molt important i la productivitat hagi disminuït a Catalunya

i Espanya.

L’estructura empresarial de Catalunya, i també d’Espanya,

es caracteritza per una proporció aclaparadora de

microempreses i PIME, cosa que planteja importants

qüestions sobre la promoció de la innovació entre el

teixit industrial i la incorporació d’aquestes empreses a

les plataformes o les xarxes d’innovació. Tot i l’estructura

Catalunya ha esdevingut un dels pols d’innovació a nivell

estatal, però encara està lluny dels resultats obtinguts per

molts països que formen part de la OCDE (Organització

per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic).

La proporció més gran de despesa en R+D a Catalunya és la corresponent a les empreses i les institucions sense ànim de lucre, xifra per sobre de la que es dóna a Espanya, però per sota de la mitjana de l’OCDE. El tipus d’innovació i la tendència a innovar de les empreses catalanes gira al voltant d’un petit grup d’empreses de molt pocs sectors, que gestionen el major volum d’R+D a Catalunya. Així, el nivell d’innovació català té molt a veure amb la dimensió de l’empresa, l’accés als fons públics i amb la intensitat de despesa d’R+D per treballadors. Existeix, però, una activitat innovadora que els indicadors tradicionals no han tingut en compte: la innovació “oculta” adoptada

majoritàriament per les PIME. Aquesta innovació “oculta” està basada en els esforços en disseny i creativitat.

L’OCDE ha realitzat una avaluació i algunes recomanacions en el camp de la innovació per a Catalunya. L’objectiu d’aquesta anàlisi i les recomanacions és fer que la ciència, la tecnologia i la innovació a Catalunya esdevinguin un element important en el desenvolupament econòmic a llarg termini.

FortalesesLa seva sòlida infraestructura de recerca•El seu atractiu regional com a pont entre Espanya, Europa •i la Mediterrània

OportunitatsLa seva sòlida infraestructura de recerca•El seu atractiu regional com a pont entre Espanya, Europa •i la Mediterrània

L’enfocament basat en la innovació per dirigir les oportunitats •que ofereixen els mercats emergents i els reptes socials a

l’àrea mediterrània i al món

El sector públic com a element impulsor de la innovació, •principalment en serveis socials, serveis sanitaris, educatius

i l’atenció a la gent gran

La integració en les xarxes de coneixement globals i les •plataformes tecnològiques internacionals

AmenacesLa competència creixent de les economies emergents•La manca de creixement productiu a Catalunya•

FeblesesLa rigidesa en el sector de l’educació superior•La fragmentació de l’acció pública•La manca d’una cultura d’innovació en comparació amb •d’altres regions de l’OCDE

Principals resultats de la diagnosi del sistema d’innovació català

Despesa en R+D per sector d’actuació (2008)

Empresa i institucions sense ànim de lucre

Educació superior

Govern

OCDEEspanyaCatalunya

100%

80%

60%

40%

20%

0%

5

L’estratègia que està desenvolupant l’OCDE sobre

innovació posa èmfasi en un enfocament més ampli,

col·laboratiu i inclusiu de la innovació, una visió a

llarg termini per part dels governs. Pretén promoure un

enfocament integrat que combini i tingui en compte no

només les polítiques econòmiques, sinó també la presa de

risc amb polítiques estructurals que enforteixin l’educació,

la formació i l’emprenedoria, que acabi repercutint sobre

el model econòmic i de desenvolupament del país.

Els fons públics per donar suport a la innovació

empresarial són encara baixos a Catalunya, i es

reflecteixen en un plantejament de cooperació feble

pel que fa a la innovació i un grau baix d’intercanvi

interempresarial de coneixements. Les causes són

diverses, però hi destaquen els obstacles en el procés de

difusió de la tecnologia; la capacitat d’absorció limitada

de la tecnologia per part de les PIME’s, sobretot en

sectors amb poc contingut tecnològic; i baixos nivells

d’intercanvi de coneixements entre sectors. En el cas

de les PIME, les que innoven tendeixen a gastar més en

R+D+i per empleat que les empreses més grans, però

l’activitat en aquest camp que tenen les empreses de

dimensions més grans és molt més important que el que

representen les PIME. D’aquí la importància de propiciar,

tant des del sector públic com del privat, un context que

incentivi la innovació i la col·laboració tant público-privada

com entre agents privats per desenvolupar projectes

innovadors. La innovació és cada vegada més present, i

no només a les activitats econòmiques sinó també a les

pròpies activitats funcionals d’una empresa. Incorporar la

innovació a les empreses suposa millorar en productivitat

i en competència, i serveix per sobreviure i destacar en

una economia cada cop més globalitzada i innovadora.

Bibliografia:OECD Reviews of Regional Innovation: Catalonia, Spain 2010. ISBN 9789264082052.El sistema català d’innovació. Reptes i orientació de les polítiques públi-ques. Malkin, Daniel. Cambra de Comerç de Barcelona. Font: Elaboració pròpia a partir de la bibliografia esmentada.

6

INNOVACIÓ

Tu quoque, fili mi?

Amb aquesta frase Juli Cèsar recriminava al seu fill Brutus el fet d’haver-se unit a la conjura que l’any

44 aC va acabar amb la seva vida.

Juli Cèsar, un dels més grans emperadors de Roma, victoriós en les guerres contra Pompeu,

dominador de gairebé tota l’Europa que avui coneixem i de l’Àfrica mediterrània, moria a mans d’uns

insignificants senadors que van desafiar el seu poder.

Tu quoque, fili mi? expressava incredulitat. Pensava que ningú gosaria prendre-li el poder que amb

afany de superació i lluita havia aconseguit. Però el més gran entre els grans, el fill dels fills de la

lloba, es va adormir sobre els llorers, aquells que havia passejat tantes i tantes vegades quan tornava

victoriós de l’enèsima batalla. Ni la guàrdia pretoriana va adonar-se del que passava.

La història ens demostra que res és etern, tret de Roma, que cap lideratge dura per sempre, i que fins

i tot el més insignificant dels mortals pot desbancar-te.

És clar que aquesta és una història de mort física, però manté cert paral·lelisme amb el tancament

d’aquelles empreses que havien estat líders i que acaben sent esquarterades a mans dels seus botxins

per no haver sabut mantenir la diferència competitiva que els havia alçat a l’Olimp de la glòria.

El gladius del s. XXI en el món empresarial es diu innovació i està a l’abast de molta gent i de moltes

petites empreses.

7

Jordi Mercader Soci director - estratègia corporativa Mercaconsult Àngel Guimerà 25, entl., 08201 Sabadell tel. 902 26 88 77 / fax 93 745 04 11 www.mercaconsult.cat

Quan parlem d’innovació, a molta gent li ve al cap

la nanotecnologia, la biotecnologia, les plataformes

d’Internet... Sí, això normalment ho és, d’innovació, però

aquesta està a l’abast de pocs. La innovació corrent, la

que és capaç d’impulsar una empresa més enllà dels límits

pensats en la seva constitució, és assolible per tothom, o

gairebé.

I per innovació corrent ens referim a millorar el procés

de facturació, optimitzar l’ergonomia d’un lloc de treball,

establir xarxes de comunicació estables i enriquidores amb

els clients, fer trucades “blanques” als clients per saber

com els van les coses, gestionar eficientment el temps,

canviar l’excés de correus electrònics per més trucades

i/o visites personals, fer partíceps els col·laboradors de

l’estratègia iniciada...

En un món dels que busquen el gran canvi que els farà rics,

empresaris com Amancio Ortega (propietari d’Inditex) ens

ensenyen en el seu dia a dia que el secret és que no hi ha

secret. Que cal millorar un 1% mil detalls i no un 100%

un de sol. Que l’èxit és la suma de “petits moments de la

veritat” i que els clients perceben els matisos, però no tots

en perceben els mateixos.

Centrem-nos en el cas Zara, del grup Inditex. Abans de

ser el que avui en dia és, era una petita botiga de roba

que comercialitzava les famoses bates boatiné. I l’Amancio

Ortega no era ric, ni tenia contactes polítics, ni tan sols tenia

una formació d’alt nivell. L’Amancio Ortega, això sí, era molt

treballador i molt observador. Tenia l’estranya capacitat de

posar-se a la pell del consumidor. I va anar a un banc, i a

un altre... tot explicant que volia diners per expandir el seu

negoci. En aquell temps, el món era dominat pels grans

fabricants. Els que apilaven gent a les seves instal·lacions

que, amb sous de subsistència, enterraven la seva vida

enmig de borra i soroll de telers. I l’Amancio explicava que

el consumidor volia una altra cosa, i creia que s’havia de

canviar el model (bé, no tinc clar que ell pensés en l’èxit que

després li vindria). I els directors dels bancs van riure-se’n.

Li van dir que allò no era innovació. Que allò no abaixava

costos a les fàbriques i que en el seu pla de negoci no

incorporava res del Japó o dels Estats Units.

Però ell va aconseguir-ho, i la clientela va respondre. I on

és la innovació extraordinària, es pregunta tothom? Doncs

en una pila de punts que sols no són res, i sumats ho són tot:

Les botigues són de lliure servei. Anar de compres és a. una experiència (ara) i no una necessitat de proveir-se.

Les dependentes no hi entenen, de roba, ni falta que b. els fa. En no ser tècniques, no són cares, i la rotació de

personal és sana i necessària a Inditex botigues.

La roba és assequible i de moda. Però de moda c.

“portable”, no “de passarel·la”.

A la botiga, les peces duren poc temps en el penjador, d.

i acabada la col·lecció rarament la reposen. Zara ha

canviat les quatre temporades clàssiques, a vint-i-

quatre!!! Sí, sí, vint-i-quatre, ja que quinze són els dies

que com a màxim pots trobar una peça a la botiga.

L’encarregat de Zara no et posa pegues quan tornes una e.

peça. Te la canvia i ja està.

Les botigues són enormes i cèntriques. Estan de pas, f.

a peu, de la feina al transport públic per anar a casa.

També són properes a les cafeteries agradables, per

compaginar “anar de compres” amb l’oci.

I així fins a cent o mil petites innovacions de Zara que també

abasten la logística, les finances, els arrendaments...

Zara era petit i ara és un monstre, i el seu negoci existeix

des de fa més de 2.000 anys. La innovació està en els

petits gestos, en els detalls a vegades insignificants.

La innovació ha de perseguir un dels dos objectius

següents (a voltes tots dos):

Reduir costos o, més ben dit, g. reduir despeses (la

diferència no és sibil·lina: fer que una màquina treballi

el doble de ràpid té sentit si tens venudes les hores

sobreres, si no, tot l’esforç per aconseguir-ho és

malbaratament).

Incrementar les vendesh. . No necessàriament de forma

immediata, però sí de forma constant. I és que quan

deixes de créixer comences a decréixer.

Perquè, si la innovació no és útil, llavors no és innovació.

En T.A. Edison és conegut, entre altres coses, per inventar

el filament incandescent de les bombetes, però en cap

cas la gent el recordaria només per haver fet mil proves

que no donaren resultat.

Els líders de la innovació són els observadors, i no

necessàriament aquesta assignatura l’aproven els

enginyers de carrera.

Ara resultarà que del Tu quoque, fili mi d’en César al Yes,

we can de l’Obama tampoc ha passat tant de temps.

8

CAL SABER...

Protecció per fi de l’activitat dels treballadors autònoms

Llei contra la morositat comercial

S’estableix un sistema de protecció social per als treballadors autònoms que, podent i volent exercir una activitat econòmica o professional a títol lucratiu i estant inclosos els nivells de protecció establerts, cessin la seva activitat pels motius que recull la llei:

Motius econòmics, tècnics, productius o d’organització. •Força major.•Pèrdua de la llicència administrativa que va habilitar l’exercici •de l’activitat.Violència de gènere.•Divorci o separació matrimonial quan es demostri la pèrdua de •l’exercici de les funcions d’ajut familiar directe al negoci que es desenvolupava amb anterioritat a aquest fet.

Es redueix a 60 dies el termini de pagament entre empreses. Aquesta Llei afecta les operacions comercials realitzades entre em-preses, o entre empreses i l’Administració.Queden fora de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei:

Els pagaments efectuats en les operacions comercials en què a. intervinguin consumidors.Els interessos relacionats amb la legislació en matèria de xecs, b. pagarés i lletres de canvi i els pagaments d’indemnitzacions per danys, inclosos els pagaments per entitats asseguradores.Els deutes sotmesos a procediments concursals incoats contra c. el deutor, que es regeixen pel que estableix la seva legislació especial.

El termini de pagament és:De • 60 dies després de la data de recepció de les mercaderies o prestació dels serveis com a norma general. Aquest termini de pagament no es pot ampliar per acord entre les parts.Si el deutor rep la factura o la sol·licitud de pagament equivalent •abans que els béns o serveis, seixanta dies després del lliurament dels béns o de la prestació dels serveis.Si legalment o en el contracte s’ha disposat un procediment •d’acceptació o de comprovació mitjançant el qual s’ha de verificar la conformitat dels béns o els serveis amb el que disposa el contracte i si el deutor rep la factura abans de finalitzar el període per realitzar aquesta acceptació, el termini de pagament

Hi ha dos tipus de prestacions:Prestació econòmica per finalització total, temporal o definitiva, •de l’activitat.Pagament de la cotització per contingències comunes al règim •d’autònoms.

que ha de complir el deutor s’ha de computar a partir del dia de recepció dels béns o serveis adquirits i no es pot prolongar més enllà dels seixanta dies comptats des de la data de lliurament de la mercaderia.

Els proveïdors han de fer arribar la factura o sol·licitud de pagament equivalent als seus clients abans que es compleixin trenta dies des de la data de recepció efectiva de les mercaderies o prestació dels serveis.La recepció de la factura per mitjans electrònics produeix els efec-tes d’inici del còmput de termini de pagament, sempre que estigui garantida la identitat i l’autenticitat del signant, la integritat de la fac-tura, i la recepció per part de l’interessat.Es poden agrupar factures al llarg d’un període determinat de no més de 15 dies, mitjançant una factura que inclogui tots els lliu-raments realitzats en aquest període, factura resum periòdica, o agrupant-les en un únic document als efectes de facilitar la gestió del seu pagament, agrupació periòdica de factures, i sempre que es prengui com a data d’inici del còmput del termini la data corres-ponent a la meitat del període de la factura resum periòdica o de l’agrupació periòdica de factures de què es tracti, segons el cas, i el termini de pagament no excedeixi els 60 dies des d’aquesta data.

Per a més informació: Ley 32/2010, de 5 de agosto, por la que se es-tablece un sistema específico de protección por cese de actividad de los trabajadores autónomos.BOE nº 190, de 6 d’agost de 2010.

Ref. legal: Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la moro-sitat en les operacions comercials. BOE 6 de juliol de 2010.

9

Calendari laboral 2011

Reforma del mercat de treball

Llei de societats de capital (SA, SL, SCAcc)

Codi de consum de Catalunya

Adaptació a la normativa comunitària de les auditories de comptes

1 de gener (Cap d’Any).•6 de gener (Reis).•22 d’abril (Divendres Sant).•25 d’abril (dilluns de Pasqua Florida).•

Seran festes laborals a Catalunya l’any 2011:

13 de juny (dilluns de Pasqua Granada).•24 de juny (Sant Joan).•15 d’agost (l’Assumpció).•12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya).•

1 de novembre (Tots Sants).•6 de desembre (Dia de la Constitució).•8 de desembre (la Immaculada).•26 de desembre (Sant Esteve).•

S’estableixen diferents mesures per reduir la dualitat i la temporali-tat que afecta les persones treballadores. Es veuen afectats els contractes temporals, l’acomiadament i el contracte per al foment de la contractació indefinida (bonifi-cacions per a la contractació de determinats col·lectius). També s’estableixen mesures per afavorir la flexibilitat interna negociada a les empreses i per fomentar l’ús de la reducció de jornada com a instrument d’ajust temporal d’ocupació

S’ha aprovat la Llei que té per objecte la regulació de l’activitat d’auditoria de comptes, tant obligatòria com voluntària, mitjançant l’establiment de les condicions i els requisits de necessària ob-servança per al seu exercici, així com la regulació del sistema de supervisió pública i els mecanismes de cooperació internacional en relació amb l’activitat esmentada.

Aquesta nova llei reuneix en un únic document la legislació que regula les societats de “capitals” (societats anònimes, societats limitades, societat en comandita per accions).

Queden derogades:La secció 4• a del títol I del llibre II del Codi de comerç (la societat en comandita per accions).El text refós de la Llei de societats anònimes.•La Llei de societats de responsabilitat limitada.•El títol X (articles 111 a 117) de la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del •mercat de valors, relatiu a les societats cotitzades, amb excepció dels apartats 2 i 3 de l’article 114 i els articles 116 i 116 bis.

Ha entrat en vigor el nou Codi de consum de Catalunya, aprovat al Parlament el passat dia 30 de juny. Les grans empreses tenen sis mesos per adaptar-se a les noves obligacions i les pimes, un any.Segons el nou codi, les empreses prestadores de serveis, sub-ministraments, transports, comunicacions i altres serveis bàsics hauran de tenir una adreça física a Catalunya on els consumidors puguin formular les seves queixes o reclamacions. A més, els te-lèfons d’incidències i reclamacions en el cas dels serveis bàsics hauran de ser gratuïts.Altres mesures són:

Tots els serveis que es prestin tindran una garantia mínima de •sis mesos.Les empreses hauran de garantir el retorn de les quantitats que •es cobrin anticipadament.Les resolucions sancionadores podran incorporar el retorn dels •imports cobrats indegudament i la indemnització pels danys i perjudicis provats

Quan un consumidor contracti amb un intermediari (botigues •de telefonia, compravenda de segona mà...) és com si ho fes directament amb el prestador del serveiEls tiquets i comprovants de compra no s’han de poder esborrar •i hauran de durar el mateix que la vida útil del producte, atès que són l’element clau en cas de reclamació.S’amplia el dret a una informació clara i precisa, especialment •en els serveis bàsics.L’adhesió a l’arbitratge de consum per part de les empreses •privades es tindrà en compte en la concessió de subvencions i ajuts públics.

Font: Llei 12/2010, de 30 de juny, per la qual es modifica la Llei 19/1988, de 12 de juliol, d’auditoria de comptes, la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del mer-cat de valors i el text refós de la Llei de societats anònimes aprovat pel Reial decret legislatiu 1564/1989, de 22 de desembre, per a la seva adaptació a la normativa comunitària. BOE 1 de juliol de 2010.

Ref. legal: Real Decreto Legislativo 1/2010, de 2 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Sociedades de Capital. BOE número 161, de 3 de juliol de 2010.

Ref. legal: Reial decret llei 10/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball. BOE 17 de juny de 2010.

Font: Ordre TRE/309/2011, d’11 de maig, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2011. DOGC núm. 5639, de 31 de maig de 2010.

Font: Nota de l’Agència Catalana de Consum. Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, DOGC núm. 5677, de 23 de juliol de 2010.

10

Administratius/ves especialitzats/ades•Carretoners•Personal de neteja•Operaris de producció•Personal de manteniment•Mossos de magatzem•Personal de construcció•

s’ofereixen per treballar a la seva empresa. Tel.: 93 560 01 03 ext. 1borsatreball@staperpetua.cat www.staperpetua.cat

SERVEIS i ACTIVITATS

Servei de borsa de treball

Persones emprenedoresEn aquesta secció volem presentar empreses del municipi de recent creació que han estat usuàries del Servei d’Atenció a Per-sones Emprenedores de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.

Si són una empresa i tenen qualsevol necessitat de contractar personal, els oferim la possibilitat de realitzar la preselecció d’aquests i molts altres perfils professionals.

Els convidem a disposar d’aquest servei gratuït i de qualitat.

Si hi estan interessats/des no dubtin a contactar amb nosaltres.

Persona emprenedora: Noemí Sales Angrill

Fase de l’empresa: Creació

Tipus de negoci: Espai multidisciplinar d’activitats dirigides

Què ofereixen: Activitats dirigides en els següents àmbits:Salut i creixement personal (Pilates, Pilates sènior, running group, -relaxació, autohipnosi per aprimar-se, servei de nutricionista)Tècniques d’expressió (dansa del ventre, autobiografia creativa, -ritmes, fotografia digital)Temes culturals (estilisme, vins i gastronomia) -

Activitats per a nens i nenes (coreografies, dansa del ventre). -

Contacte: Aire Espai de Creació - C/ de Marià Fortuny 2, local 2

Telèfon 620 19 67 22

Correu electrònic: aire.creacio@gmail.com

Persona emprenedora: Dolores Jiménez Béjar

Fase de l’empresa: Creació

Tipus de negoci: Comerç al detall de peix i marisc

Què ofereixen: Bona relació qualitat/preu en peix i marisc, fresc i

congelat. Conserves.

Contacte: Telèfon: 93 186 78 65

AIRE

PEIXATERIA

11

Properes activitats

Activitats realitzades

Guia d’empresesRecordi que pot demanar la inscripció, l’actualització, la rectificació o la cancel·lació de les dades de la seva em-

presa a la Guia d’empreses del municipi.Les principals dades que hi trobarà són:

La finalitat d’aquesta Guia d’empreses és facilitar la loca-lització per part de possibles clients o proveïdors de les empreses del municipi.

Pot fer una ACTUALITZACIÓ DE LES DADES posant-se

en contacte amb l’Àrea d’Empreses de Promoció Econò-mica de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda:

Telèfon: 93 560 01 03 ext. 1empresa@staperpetua.cat / www.staperpetua.cat

NIF FORMA JURÍDICA ANY D’INICI D’ACTIVITAT

NOM LEGAL NOM COMERCIAL IAE

NOM DEL REPRESENTANT LEGAL CORREU ELECTRÒNIC DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT O SERVEIS

PÀGINA WEB ADREÇA ANY D’INSTAL·LACIÓ AL MUNICIPI

POLÍGON / BARRI CODI POSTAL CNAE

TELÈFON FAX VOLUM APROXIMAT DE FACTURACIÓ

NOMBRE DE TREBALLADORS NOMBRE D’ESTABLIMENTS

Adreçades: a tots els empresaris i/o personal responsable d’empreses de Santa Perpètua.

Lloc de la formació: Edifici Granja Soldevila Aparcament gratuït al costat de l’edifici Per a més informació i inscripcions:Àrea d’EmpresesServei de Promoció EconòmicaEdifici Granja Soldevila, Camí de la Granja, s/nTelèfon: 93 560 01 03 ext. 1empresa@staperpetua.cat / www.staperpetua.cat

Places limitades – Cal inscripció prèvia

ACTIVITATS GRATUÏTES

Finances: Entendre les finances de la teva empresa

Màrqueting: Com vendre més i millor

15 d’octubre Càpsula formativa (de 9 a 11 h)

8, 10, 15 i 17de novembre Curs de formació (de 16 a 20 h)

Bona acollida de les activitats formatives adreçades als empresaris del municipiL’Àrea d’Empresa de la Regidoria de Promoció Econòmica

i Indústria, va organitzar durant els mesos de juny, juliol i

setembre diverses activitats formatives adreçades als em-

presaris del municipi, on s’han tractat temes d’interès em-

presarial tals com creativitat, innovació, estalvi energètic i

internacionalització, amb bona acollida per part de tots els

assistents.

12

Borsa de treball gratuïta

Informació sobre ajuts i recursos per a empreses

Jornades empresarials

Formació per a empresaris/àries

Formació específica per a diferents sectors econòmics

Assessorament a persones emprenedores i empreses

Orientació laboral i formació ocupacional per a persones en situació d’atur

Gestió d’estades en pràctiques a les empreses

Serveis de Promoció EconòmicaAjuntament de Santa Perpètua de Mogoda

Edita: Amb el suport de:

Edició: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda Regidoria de Promoció Econòmica i IndústriaDirecció: Llum UreñaRedacció: Mª Lluïsa ValleCol·laboracions: Jordi Mercader, Mercaconsult; David Sánchez, tècnic de l’Observatori de l’economia local; Servei de Català de Santa Perpètua de MogodaDisseny i impressió: Wassabi Espai GràficDistribució: Nous sistemes de distribucióDipòsit legal: 34026-2009

Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda

Servei de Promoció Econòmica

Edifici Granja Soldevila

Camí de la Granja. s/n

08130 Santa Perpètua de Mogoda

Telèfon: 93 560 01 03

e-mail: empresa@staperpetua.cat

Web: www.staperpetua.cat