nom i cognoms: tutor/-a del treball de recerca · 2.3 hipòtesi i objectius del treball 6 2.4 el...

Departament d’educació Institut Joan Mercader

1

Nom i Cognoms:

Curs:

Tutor/-a del Treball de

Recerca:


2

ÍNDEX

1. El treball de recerca: aspectes generals 3

1.1 Calendari del Treball de Recerca 3

1.2 Què és el treball de recerca? 3

1.3 Tipus de treball 4

2. Procés d’elaboració del treball 4

2.1 Etapes de l’elaboració del treball de recerca 4

2.2 L’elecció del tema 5

2.3 Hipòtesi i objectius del treball 6

2.4 El procés de recerca 6

2.4.1 Planificació de la recerca 6

2.4.2 Documents, instruments, fonts i adreces per fer la recerca 7

2.4.3 Anàlisi i interpretació de les dades 9

3. El treball escrit 10

3.1 Pautes per la presentació 10

3.2 Estructura del treball 10

3.2.1 Portada o coberta 10

3.2.2 Índex 11

3.2.3 Introducció 11

3.2.4 Cos del treball 12

3.2.5 Conclusions 13

3.2.6 Bibliografia i fonts d’informació 14

3.2.7 Annexos 16

4. L’exposició oral 16

5. L’avaluació 17

5.1 Model d’avaluació del tribunal 18

5.2 Models d’autoavaluació per l’alumnat 19

6. Fitxes de seguiment del tutor/a del treball 22

7. Bibliografia 35

8. Annex 36

7.1 Dos exemples pràctics del procés d’elaboració del treball 36

7.2 Full de tria del tema 38

7.3 Propostes de temes dels diferents Departaments 39

7.4 Propostes de temes de l’Ateneu Igualadí 55

https://docs.google.com/document/d/1H9A4HQiSTZqEqGdvxrMApT6n_msa-h85tx1Av8XmS-s/edit#heading=h.1t3h5sf


3

1. EL TREBALL DE RECERCA: ASPECTES GENERALS

1.1 Calendari TREBALL DE RECERCA

Curs 2018-2019

TRI3

1a quinzena febrer L’alumnat comunica el títol del TdR, fitxa elaborada

2a quinzena de febrer

Coordinació de Batxillerat distribueix els TdR per Departaments

Cada Departament assigna un tutor/a als treballs adjudicats.

1a quinzena de març

S’informa els alumnes dels respectius tutors de TdR.

Entre 3a setmana de març i 2a setmana d’abril

1a entrevista

maig 2a entrevista

juny 3a entrevista

Curs 2019-2020 (previsió)

TRI1

1a quinzena de setembre

4a entrevista

Darrera setmana de setembre

Lliurament de l’esborrany al tutor/a de TdR.

Primera setmana d’octubre

5a entrevista

Es fa arribar a les famílies una valoració de l’esborrany que cada alumne/a ha presentat

Tercera setmana d’octubre

Lliurament del TdR definitiu al tutor/a de grup.

Segona setmana de novembre

Presentacions orals

TRI2

1a tutoria tornant de vacances

[2a convocatòria] Lliurament del TdR definitiu al tutor de grup.

Finals de gener [2a convocatòria] Presentacions orals

1.2 Què és el treball de recerca?

El treball de recerca consisteix en un conjunt d’activitats orientades a una investigació

per tal d’estudiar uns fets, uns fenòmens, persones, teories, objectes... en aspectes

poc explorats i amb l’objectiu d’aclarir-los i obtenir-ne algun coneixement nou.

❖ Computa com una matèria més del currículum de batxillerat a Catalunya.


4

❖ Pot estar emmarcat dins d'una matèria o pot ser interdisciplinar.

❖ Està guiat per un professor/a - tutor/a.

❖ Es treballen els procediments de recerca.

❖ Representa el 10% de la qualificació final del batxillerat.

❖ Es presenta per escrit i oralment.

❖ S'avalua tenint en compte: el seguiment del tutor, la redacció del treball i la presentació

oral.

1.3 Tipus de treball

Un treball de recerca pretén ser una investigació original sobre un tema i podem optar per

diferents tipus de treball:

- Treballs d’anàlisi de dades, de textos de diversa tipologia (orals, escrits, audiovisuals), de

proves laboratori, ...

- De contrast entre dos o més productes, empreses, publicacions, autors ...

- Construcció o disseny d’un objecte, d’una aplicació, d’un programa informàtic, d’una

maqueta, d’un muntatge...

- Treball de creació: un text literari, un material audiovisual, il·lustracions...

- Treball bibliogràfic o de compilació sobre un tema després de revisar la bibliografia i

documentació variada sobre un tema de coneixement.

2. PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL TREBALL DE RECERCA

2.1 Etapes d’elaboració del treball de recerca

Elecció del tema Definir l’àrea del treball

Triar fonts d’informació

Delimitar el tema

Hipòtesi i/o objectius del treball Preguntes inicials amb respostes

Enunciat o hipòtesis de partida


5

Esquema previ del treball

Procés de recerca Temporització, establir calendari

Recollida d’informació

Organització de la informació

Anàlisi i interpretació de les dades Interpretació de les dades

Tria de la informació rellevant

Elaboració de conclusions

Presentació treball escrit Aspectes formals de la presentació

Estructura de la redacció

Fonts de consulta, cites i peus de pàgina

Imatges i peus de foto

Exposició oral Preparació

Recursos didàctics i tècnics

Guió de la presentació

2.2 L’elecció del tema

L’elecció de tema és un dels moments més importants del treball de recerca, ja que

segons les característiques d’aquest s’haurà de precisar l’enfocament del treball i les

condicions de la recerca. Per tant, serà molt important el temps que dediquem a la

reflexió del tema què volem triar.

Com ha de ser el tema? Elements motivadors

Que pugui fer-se una recerca

objectiva

Accessible

Delimitat: cal evitar temes

genèrics

Que tingui una vessant pràctica

Que permeti formular una

hipòtesi inicial

Relació de la modalitat del

Batxillerat amb interessos

acadèmics i professionals,

estudis posteriors...

Els interessos personals,

aficions

Coneixements que es tenen

sobre el tema

Quins contactes haurem de

fer


6

2.3 La hipòtesi i objectius del treball

Totes les definicions coincideixen que la hipòtesi és un enunciat provisional que s’ha

de confirmar o refutar en l’experiència amb l’ajuda de diferents procediments.

El més rellevant de tot el procés de comprovació de la hipòtesi no serà si s’arriba a

demostrar o no, sinó el treball desplegat per arribar a la contrastació, és a dir, el

disseny d’actuacions planificat per l’alumne per confirmar o refusar la hipòtesi.

La formulació de la hipòtesi s’ha de fer al començament del treball. Cal fer una

exploració inicial del tema per conèixer la informació que té a l’abast, pensar què es

vol estudiar i elaborar la hipòtesi amb un grau de generalitat suficient per abastar el

domini del tema que vol estudiar.

Idees per formular una hipòtesi

★ Fer una llista de preguntes inicials sobre el tema amb possibles respostes. ★ Escollir-ne el grup més significatiu o rellevant que pugui abastar suficientment

el tema a estudiar. ★ Que sigui raonablement fàcil de comprovar l’experiència.

★ Que tingui coherència.

★ Que se’n pugui deduir conseqüències derivades i fer prediccions.

★ Reflexionar amb l’ajuda dels fets sobre situacions semblants (analogia), cercar

explicacions alternatives, idees originals...

★ Cercar relacions causa-efecte en els fenòmens a estudiar que es puguin formular genèricament.

2.4 El procés de recerca

2.4.1. Planificació de la recerca (esborrany inicial)

El primer pas en l’elaboració del treball de recerca és la planificació prèvia, és a dir, la

reflexió ordenada que s’ha de fer per garantir que el treball es fa correctament. Cal

evitar la precipitació i pensar conjuntament amb el tutor que convé seguir per assolir

els objectius fixats.

Per organitzar la planificació s’aconsella fer un full on s’ha d’indicar:


7

Les activitats que s’han de fer: cerca, processament d’informació, síntesi,

avaluació, redacció...

Programació de les visites, entrevistes, trobades...

Període de temps per a cada activitat

Llistat de materials i aparells necessaris: laboratoris, aules d’informàtica,

aparells reproductors...

2.4.2 Documents, instruments, fonts i adreces per fer la recerca

Els documents utilitzats es solen classificar en dos tipus:

- Documents primaris: són els directes o també anomenats de primera mà,

com per exemple: una moneda antiga, una novel·la, el discurs d’un polític, unes

dades d’una analítica clínica, un quadre...

- Documents secundaris: Són indirectes, elaborats i transmesos per

intermediaris que han analitzat, descrit o interpretat documents primaris, com

per exemple: un estudi literari, la descripció i datació d’unes restes antigues,

l’assaig sobre la ideologia d’un polític analitzant els seus discursos, un informe

sobre la malaltia d’una persona un cop analitzades les analítiques...

Els instruments i estratègies de recerca els tenim en aquesta taula:

Instruments de recerca Estratègies de recerca

Test

Proves

Escales

Qüestionaris

Observació sistemàtica

Registre d’experiments

Entrevista

Observació activa

Observació no activa

Anàlisi de textos

Estudis de casos

Treballs de camp

Les fonts d’informació

Fonts orals: són relativament fiables quan es tracta de fets o situacions

actuals. És convenient contrastar-les amb fonts escrites o bé orals de procedència

diferent.

Fonts documentals: són molt diverses (censos, registres parroquials, llibres de

comptabilitat, legislació, pel·lícules, etc). Generalment es troben als arxius, aquests


8

poden ser municipals, autonòmics, estatals, etc. o també especialitzats com per

exemple les filmoteques.

Fonts periodístiques: els diaris, les revistes i d’altres publicacions periòdiques

permeten contrastar diverses opinions sobre un fet concret. Les podem trobar a les

hemeroteques.

Fonts artístiques i arqueològiques: reflecteixen la mentalitat d’un moment

històric concret en un lloc determinat. Es troben en museus i excavacions.

Fonts bibliogràfiques: són necessàries per conèixer l’amplitud i profunditat amb

què s’ha tractat un tema determinat.

Internet: Hi trobem nombrosos recursos i documents sencers, oferts per

universitats, organismes públics, empreses i individus; s’hi poden trobar, consultar i

copiar diccionaris de tot tipus, enciclopèdies, il·lustracions, notícies o articles de diaris

i revistes, textos literaris, etc.

Adreces dels principals centres d’informació

Catàleg de biblioteques públiques:

http: //biblioteques.cat

Catàleg col·lectiu de les universitats de

Catalunya: http://www.cbuc.es

RACÓ (Revistes Catalanes amb Accés Obert)

Es poden consultar els articles a text complet de

revistes científiques, culturals i erudites catalanes.

http://www.raco.cat/index.php/raco/index

Idescat:

Base de dades estadístiques de la Generalitat de

Catalunya que conté estudis d'opinió, enquestes

sobre societat, economia, educació, demografia i

territori.

http://www.idescat.net/cat/idescat/estudisopinio/e

studisopinio.html

Observatori Català de la joventut:

Estadística oficial sobre les dades bàsiques de la

joventut provinents d’organismes de la

Generalitat de Catalunya, d’estadístiques

oficials o de bases de dades consolidades i

de prestigi. Aquesta base de dades permet fer

IGUALADA

Biblioteca Central Igualada

Plaça Cal Font, s/n

08700 Igualada

Tel. 93 8049077

A/a: [email protected]

Arxiu Comarcal de l’Anoia

Plaça de la Creu, 18

08700 Igualada

Tel. 93 8044456

A/a: [email protected]

BARCELONA

Biblioteca de Catalunya

C/ Hospital, 56

08001 Barcelona (Barcelonès) Tel. 93 270 23

00

A/a [email protected]

Web http://www.bnc.cat

Arxiu de la Corona d'Aragó

Carrer dels Almogàvers, 77

08018 Barcelona (Barcelonès)

Tel. 93 485 43 18 i 93 485 42 85

http://www.cbuc.es/

http://www.raco.cat/index.php/raco/index

http://www.idescat.net/cat/idescat/estudisopinio/estudisopinio.html

http://www.idescat.net/cat/idescat/estudisopinio/estudisopinio.html

mailto:[email protected]

http://www.bnc.cat/

http://www.bnc.cat/


9

una anàlisi aprofundida sobre la situació i

evolució de la realitat juvenil de Catalunya.

http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observ

atori/estadis1.htm

http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observ

atori.htm

Web del Ministerio de Cultura

http://www.cultura.mecd.es/jsp/plantillaAncho_wai.

jsp?id=1&area=actividad

Arxiu Nacional de Catalunya i Arxius

Comarcals:

http://cultura.gencat.net/anc/index.htm

Cercador d’arxius de Catalunya:

http://cultura.gencat.net/arxius/directori.asp

A/a [email protected] Web

http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.

html

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Santa Llúcia, 1 -Casa de l'Ardiaca-

08002 Barcelona (Barcelonès)

Tel. 93 3181195

A/a [email protected];

[email protected] ;

[email protected]

Web http://www.bcn.es/arxiu/arxiuhistoric/

2.4.3 Anàlisi i interpretació de les dades (Metodologia)

Per organitzar la feina haurem de segui un mètode, que vol dir simplement ordre per

tal d’assolir un objectiu. Actuar amb mètode equival, doncs, a fer-ho ordenadament, a

tenir ben clar on volem arribar, quins són els passos que donarem i com ho farem. És

la idea fonamental sobre la qual es basa tot el procés.

També es pot dir, com a principi general, que cada treball té el seu mètode, les seves

fórmules d’organització, la seva orientació singular. No hi ha un sistema o

metodologia estàndard, un procediment vàlid per qualsevol tipus d’investigació, una

“fórmula universal”, si no és el fet de buscar l’especificitat més adequada a cada

situació.

Moltes vegades el camí previst s’haurà de modificar, amb més o menys intensitat,

i reorientar de manera raonada cap a d’altres direccions. És molt difícil, per no

dir impossible, que les previsions inicials (materialitzades en un primer guió) es

compleixin sistemàticament una darrera l’altra sense cap alteració.

Saber adaptar-se a les noves circumstàncies, la capacitat de replantejar les

situacions imprevistes i ser capaç de reestructurar, com a conseqüència lògica, el

treball propi és un dels reptes que s’han d’afrontar.

http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observatori/estadis1.htm

http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observatori/estadis1.htm

http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observatori.htm

http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observatori.htm

http://www.cultura.mecd.es/jsp/plantillaAncho_wai.jsp?id=1&area=actividad

http://www.cultura.mecd.es/jsp/plantillaAncho_wai.jsp?id=1&area=actividad

http://cultura.gencat.net/anc/index.htm

http://cultura.gencat.net/arxius/directori.asp

http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html




http://www.bcn.es/arxiu/arxiuhistoric/

http://www.bcn.es/arxiu/arxiuhistoric/


10

Finalment, és possible que els resultats que obtinguis en la teva recerca no siguin

els que esperaves. En aquest cas, cal comentar en el propi treball si el mètode

utilitzat era prou fiable, si hi pot haver alguna altra font d'errors o si,

senzillament, hem de modificar les nostres hipòtesis inicials. S’ha d’evitar

falsejar o maquillar els resultats; això ens desacreditaria totalment.

3. EL TREBALL ESCRIT

3.1 Pautes de presentació

- El treball s’ha de presentar imprès, per una cara, amb interlineat 1’5, text justificat i

fulles numerades mida A4. La còpia del treball es pot presentar a dues cares.

- Utilitzeu la mateixa lletra: es recomana Arial 12 o Times New Roman 12.

- Convé utilitzar correctament la negreta, la cursiva per títols de publicacions, llibres,

pel·lícules i paraules en altres idiomes o per expressions d’altres registres.

- Marges: es recomana el superior, 3cm; l’inferior 2’5cm; l’esquerre, 3cm i el dret,

2’5cm.

- Cada apartat ha de començar en una pàgina nova.

- Les notes a peu de pàgina, els peus d’il·lustracions o gràfics i les citacions

presentades en paràgraf a part s’han de distingir amb un cos de lletra més petit

(de 9-10 punts).

- Entre paràgrafs feu servir una línia en blanc o podeu utilitzar els paràgrafs units fent ús

del tabulador a l’inici del paràgraf (podeu fer 5 espais)

- L’extensió no ha de superar els 50 fulls.

- Hi ha de figurar una portada i una contraportada.

- El treball s’ha de relligar o enquadernar.


11

- En cas d’algun treball específic que requereixi una altra presentació, les

pautes de presentació final es concretaran amb el tutor/-a.

3.2 Estructura del treball

3.2.1 La portada o coberta

La portada ha d'ocupar una pàgina sencera i ha de contenir la informació següent:

Títol

Subtítol

Autor/a (grup de classe)

Tutor/-a del treball

Data

3.2.2 Índex

Ha de ser clar i detallat, i ha de donar una idea global del contingut del treball per

poder trobar-hi amb facilitat qualsevol element d’interès. A l’índex hi ha de constar la

introducció, tots els capítols i apartats, la conclusió, la bibliografia i els annexos.

Es poden adjuntar al final del treball un altre tipus d’índexs més particulars que ajuden

el lector a trobar paraules, noms propis o dates que apareixen al treball. Per exemple:

un índex alfabètic (es tracta d’una llista de noms, matèries, topònims... amb la pàgina

on apareixen) o un índex cronològic (llistat de fets històrics).

3.2.3 Introducció:

A la introducció es fa constar (en un màxim de tres pàgines): el tema i la motivació

del tema triat, l’objectiu o la hipòtesi de la recerca i justificar-ne el perquè; els

límits del treball indicant els aspectes que s’han deixat al marge i l’estat actual de la

qüestió tractada. És fonamental exposar la metodologia utilitzada, els procediments

de documentació, d’observació, experimentació. No oblideu aclarir l’estructura del

treball i també podeu recollir les dificultats més significatives en la recerca i/o

l’experimentació. Es poden incloure els models de recollida de dades i l’estructura

general de l’obra i es pot comentar el perquè de la bibliografia escollida i/o altres

fonts.

Preguntes útils per redactar aquest apartat: què vull fer i per què?, què em

proposo d’investigar quan i com?


12

• Tema de recerca:

- Explicació del tema de recerca o problema que es vol abordar (justificació del títol).

- Interès personal de la qüestió (com s’hi va arribar, motivació personal,

etc.).

- Interès objectiu o científic de la qüestió.

- Procés que s’ha seguit fins arribar a acotar-lo definitivament (decisions preses i el

perquè).

• Objectius del treball: cal especificar els objectius, és a dir, descompondre el Els

objectius s’indiquen amb frases que comencin amb un verb com ara: conèixer,

saber, comprendre, analitzar, informar-me, buscar, o similars. Per exemple, per

abordar el problema del racisme a l’institut podríem establir els objectius

següents: conèixer l’opinió de l'alumnat i el professorat sobre la presència

d’immigrants a l’institut, conèixer els llocs de procedència dels immigrants

que hi ha a l’’institut, detectar actituds i conductes racistes dins de l’aula i fora

de l’aula (pati, esports, etc.).

• Metodologia: es tracta d’explicar quina estratègia metodològica es vol

seguir. Bàsicament, cal justificar les fonts d’informació i els procediments de

recerca, és a dir, quin tipus d’informació es busca, d’on i com s’obtindrà i

què se'n vol fer (experiment, enquesta, recull de dades per observació, buidat

d’arxius, hemeroteques, anàlisi d’obres artístiques o textos literaris, etc.).

● Estructura del treball: presentació i justificació de l’índex, és a dir, de les

parts del treball i dels documents que s’hi trobaran (breu resum o presentació del

contingut de cada apartat, annexos, etc.).

3.2.4 Cos del treball

El cos del treball és la part on es desplega la investigació duta a terme i el nucli del

treball. Es divideix en apartats i subapartats que han de coincidir amb l’índex.


13

Recomanacions:

● Els diversos apartats han de mantenir un cert grau d’equilibri en la seva

extensió.

● Tots els apartats s’han de numerar

● S’han de posar títols significatius

● Evitem la repetició de continguts.

● Les referències a altres autors, si es volen utilitzar literalment, han de ser breus

per evitar la impressió de voler “omplir” paper i se n’ha de donar la referència

bibliogràfica.

● Recordeu que les citacions dins del text han de seguir els següents models:

Quan el treball és d’un sol autor: (Smith,1965)

Quan són dos autors, els dos autors i l’any: (Smith i Wenson, 1987) o (Smith &

Wenson, 1987)

Quan són més de dos autors, se cita només el primer i s’afegeix et al. (=

et alli, “i altres” en llatí): (Smith et al., 1972)

Procura introduir les cites de manera natural dins del text, seguint el redactat, no

acumulades al final de les frases. Fixa’t que segons el redactat, en parèntesi

s’hi posa l’autor i l’any, o només l’any:

Tal com proposa Allen (1997), ...

...tenen una edat corresponent a 25 ka BP (Lowe & Walker, 1997)

Willis & Bennett (1994)

3.2.5 Conclusions

Aquest apartat recull les reflexions i la síntesi de tot el procés de recerca. També ha

d’incloure una valoració del procés, un anàlisi dels resultats, èxits, fracassos,

dificultats, limitacions...

S’han de recollir els objectius, proposats a la introducció, i explicar fins a quin punt

s’han assolit i per què.

Les preguntes “què he fet?, fins on he arribat i per què?” t’ajudaran a la redacció.

Pots tenir en compte:


14

- Valoració dels resultats: per què és important o significatiu allò que s’ha trobat

o aconseguit?

- L’estratègia metodològica aplicada: d’on es partia i on s’ha arribat?, s’ha pogut

respondre satisfactòriament la pregunta inicial de forma completa o parcial?, s’han

assolit els objectius proposats?, fins on s’ha arribat i per què?

- Incidències: imprevistos, obstacles i problemes que puguin haver aparegut durant la

recerca, com han influït en el resultat i com s’han intentat resoldre.

- Com es podria prosseguir o refer la recerca per tal de millorar-la o fer-la avançar?

- Valoració de tot el procés de recerca i del que s’ha après.

- Reflexió personal: es recomana fer una reflexió personal (possibles conseqüències

pràctiques, implicacions generals i extrapolacions dels resultats obtinguts a d’altres

àmbits, etc.). En aquest cas, és imprescindible explicitar que es tracta precisament

de consideracions personals que no es desprenen directament dels resultats de la

recerca.

3.2.6 Bibliografia i fonts d’informació

És el llistat ordenat alfabèticament que conté les informacions que identifiquen els

documents citats en el text o que s’han usat per elaborar el treball, ja sigui material

bibliogràfic, com cartogràfic, vídeos, CD-Rom, a través d’internet i les fonts orals. Pel

que fa a internet, s'ha de tenir en compte que moltes fonts electròniques poden

desaparèixer. Per aquesta raó, convé citar, sobretot, aquelles pàgines web

signades. També és bo imprimir o desar el document consultat per tal d’acreditar

que es tracta d’una font autèntica. Sobretot, rebutja informació de la qual no

tinguis clara la font.

Com citar?

• Utilitza el terme Bibliografia com a títol si només has consultat material en suport

paper bé siguin llibres, revistes o mapes.

• Utilitza el títol, Referències o Fonts d’informació si has consultat, a més, altres

fonts d’informació. En aquest cas, especifica el suport en què es troben.


15

• Les referències han de ser completes: autor, any, títol, revista, llibre i

pàgines.

• Ordena les referències alfabèticament pel primer autor. Quan citis diversos treballs

d’un mateix autor, s’ordenen cronològicament, primer els treballs que signa sol, i

després els que té amb altres autors, ordenats alfabèticament pel segon autor.

Llibres

• COGNOMS, Nom o nom de l'entitat responsable. (any). Títol (en cursiva).

Editorial. Lloc de publicació.

• CRDOQ Priorat. (2011) Priorat, Denominació d’Origen Qualificada. Torroja del

Priorat.

• LORENZO, Pedro, et al. (1999). Drogodependencias: Farmacología, Patología, Psicología

y Legislación. Editorial Médica. Madrid.

Publicacions

• Cognoms, Nom o nom de l'entitat responsable. (Any).Títol publicació.

Editorial. Lloc publicació

• Òmnium Cultural.(2006). Escola Catalana, núm. 435. Òmnium. Àrea

d’Educació i Formació. Barcelona.

•Cognoms, Nom o nom de l'entitat responsable de l'article. (Any). "Títol de l'article".

Inclòs a Títol de la revista (en cursiva), número X, pàg. X. Lloc de publicació

•MOLIST, Mercè. (2006). “La blocosfera catalana”. Coneixement i Societat . núm. 10, p. 28-

55. Barcelona.

Textos electrònics, bases de dades i programes informàtics

Just després del títol, s’escriu l’expressió en línia entre claudàtors i, al final

de la referència, s’indica l’adreça d’Internet (entre angles < >) i la

informació de la data de consulta (Consulta: dia mes any), escrita entre claudàtors.

http://www.bib.ub.edu/?id=410

http://www.bib.ub.edu/?id=410#1273

http://www.bib.ub.edu/?id=410#1273


16

Termcat, Centre de Terminologia. Diccionari de procediments culinaris [en línia].

Barcelona: TERMCAT, cop. 2006. < http://termcat.cat/dicci/culinaris/index/html >

[Consulta: 20 octubre 2009].

Pàmies i Riudor, Víctor. Paremiologia catalana: Refranys, dites, frases fetes,

proverbis... [en línia]. 2008.http://refranys.wordpress.com [Consulta: 20 octubre

2009]

3.2.7 Annexos

Un cop acabat el treball ens podem trobar amb una sèrie de materials, que, tot i no

estar inclosos en el cos, poden ser útils. Aquests materials formen el que

s’anomena annexos, que es col·loquen al final del treball després de la bibliografia o

en un bloc apart.

Cal fer un índex dels diversos annexos que inclou el treball per poder-los numerar, i

només s’hi ha de posar el material al qual ens hem referit en algun moment del

treball. Cal lliurar els annexos el mateix dia que el treball de recerca.

Els annexos s'utilitzen per presentar:

a. Material que no es pot col·locar en el nucli de l'informe a causa de les seves

dimensions (plànols, dibuixos...) o de la seva naturalesa (vídeos, CD,etc.)

b. Material complementari (detalls complets de procediments aplicats,

demostracions matemàtiques, il·lustracions i taules) que en el nucli de

l'informe alteraria la presentació lògica i ordenada del treball.

c. Documentació d'interès per al lector de l'informe i que no es cita a la llista de

referència.

d. Descripció detallada d'equips o programes emprats.

4. L’EXPOSICIÓ ORAL

L’exposició oral del Treball de Recerca està dividida en dues parts:

Primera part Exposició per part de l’alumne amb durada de 15-20 min.

Segona part Preguntes o aclariments que el tribunal cregui oportuns. 5 min

http://termcat.cat/dicci/culinaris/index/html

http://refranys.wordpress.com/


17

Recomanacions:

- La presentació oral no ha de ser una lectura sinó una exposició que faci una síntesi

de tot el treball.

- Partirà d’un guió orientador fet de la manera més esquemàtica possible i

basat en les parts considerades claus del treball:

Introducció: s’ha d’anunciar el tema, justificar-ne l’elecció i destacar-ne l’interès, la

importància o l’actualitat; s’ ha de presentar l’objectiu o la hipòtesi de partida i les

grans línies del pla que seguiràs en l’exposició.

Desenvolupament: s’ha de descriure sintèticament i de manera organitzada les

etapes, els punts o apartats bàsics de la tasca de recerca, sense entrar en detalls

secundaris.

Conclusió: S’ha de presentar un resum dels resultats del treball, comentats i relacionats

amb la hipòtesi i/o objectiu plantejats en la introducció; també s’han d’esmentar les

possibles insuficiències o obstacles detectats en el curs de la recerca i es poden indicar

nous camins d’investigació sobre la qüestió estudiada o sobre d’altres relacionades amb

el mateix tema.

- Les característiques principals de l’exposició han de ser la claredat, la síntesi i el

rigor.

- Cal parlar amb correcció i adequació lingüístiques.

- Ús de les TIC: Es poden fer servir diversos recursos audiovisuals o tecnològics. Els

programes que funcionen al centre són: Power Point 2000 i l’OpenOffice. Una altra

opció és fer servir el programa Prezzi. És aconsellable que les diapositives

continguin els conceptes bàsics per centrar l’atenció sobre els punts més rellevants

i posar en evidència les dades més significatives que s’exposen així com mostrar

fotografies, gràfics, taules... que es vulguin comentar.

5. L’ AVALUACIÓ

L’avaluació va a càrrec d’un tribunal format pel tutor/-a i dos professors/-es.

Hi ha dos tipus d’avaluació: la formativa, que realitza el tutor/-a, i la sumativa que

realitza el tribunal corresponent. Dins la formativa, el tutor/-a abans de les


18

vancances d’estiu haurà de posar una nota del procés de treball. Aquesta nota

servirà de pauta en el cas que el tutor/-a marxi del centre i al setembre s’assigni

un nou tutor/-a a l’alumne.

Els tribunals es constituiran a mitjans d’octubre, rebran el treball de recerca, i

disposaran d’una setmana per a la lectura i valoració. Passat aquest temps, els

alumnes exposaran oralment el treball i el tribunal farà l’avaluació final. La nota del

treball de recerca es comunicarà a l’alumnat en el butlletí del primer trimestre.

5.1 Model d’avaluació del tribunal

PROCÉS DE TREBALL (35%) NOTA

Determinació precisa de l’objectiu de la recerca

Motivació, capacitat i esforç en l’elaboració del treball

Capacitat per prendre iniciatives i fer aportacions

Idoneïtat en els procediments de recerca emprats

Capacitat d’extreure dades significatives

Tractament entenedor i rigorós de les dades

Ús adequat dels recursos tècnics necessaris

Regularitat en les entrevistes amb el tutor i en la realització de les tasques

proposades i planificades. Realització del treball en els terminis fixats

NOTA DEL TUTOR

TREBALL ESCRIT (35%) NOTA

Explicitació precisa de l’objectiu de la recerca

Adequació de l’estructura: índex, introducció, desenvolupament, conclusions,

bibliografia (altres recursos, annexos)

Formulació clara de les conclusions

Idoneïtat en els procediments de recerca emprats

Capacitat d’extreure dades significatives

Tractament entenedor i rigorós de les dades

Ús adequat dels recursos tècnics necessaris

Registre adequat en la redacció de la memòria escrita

Correcció ortogràfica de la memòria escrita

Claredatcoherència del discursmprat

Citació correcta de la bibliografia i/o altres fonts d’informació

Capacitat de síntesi i de relació de conceptes

Ordenació lògica del contingut

Presentació acurada seguint les normes establertes

NOTA CONSENSUADA DEL TRIBUNAL

EXPOSICIÓ ORAL (30%) NOTA


19

Estructuració adequada de l’exposició

Ritme i temporització adequada de l’exposició

Claredat, fluïdesa, coherència i registre adequat en el discurs

Explicitació clara de l’objectiu de la recerca

Explicitació clara dels resultats i conclusions

Argumentació adequada de les idees introduïdes

Resposta coherent a les preguntes plantejades

Utilització adequada d’instruments addicionals com a complement i suport de

l’exposició oral

NOTA CONSENSUADA DEL TRIBUNAL

5.2 Models d’autoavaluació per a l’alumnat

En aquest apartat s’inclouen dues graelles d’autoavaluació del treball de recerca per

tal que l’alumne/a pugui prendre control dels diferents ítems a contemplar al llarg del

procés.

MODEL D’AUTOAVALUACIÓ DEL TREBALL ESCRIT

Planificació 1 2 3 4

Delimitació del tema S’ha concretat bé el títol i el subtítol del treball

Hipòtesi Formulació adequada d’una hipòtesi d’investigació

Objectius S’han definit els objectius que s’ajusten a les possibilitats

Estructura(índex) S’ha pogut un índex que s’ajusta a l’objectiu del treball

Trobades amb el tutor/a S’han fet les trobades necessàries per poder fer una planificació correcta.

Aprenentatge Ha estat assimilada la fase de planificació.

Recerca documental 1 2 3 4

Cerca a internet S’ha fet una cerca de Internet ben planificada i amb resultats.

Cerca en biblioteques, mediateques, hemeroteques, etc.

La cerca en una biblioteca, mediateca o hemeroteca s’ha fet seguint els procediments correctes.

Fonts documentals La selecció de les fonts documentals és diversa i adequada al tema de recerca.

Organització de la informació La recollida d’informació s’ha fet amb un sistema de fitxes o fulls diferenciats, tot seguint un procés ordenat i estructurat.

Trobades amb el tutor/a S’han fet les trobades necessàries per poder desenvolupar bé la recerca documental.

Aprenentatge Ha estat assimilada la fase de recerca documental.

Recerca experimental 1 2 3 4

Visita a entitats Contactes amb centres específica, ONGs, organitzacions, empreses, gal·leries d’art, museus, escoles de dança, de teatre....


20

Entrevistes S’ha fet entrevistes per demostrar la hipòtesis del treball ( si n’hi havia)

Enquestes S’ha recollit informació adient amb l’ajuda d’enquestes a col·lectius

Observacions El procés d’observació s’ha realitzat amb l’ajuda de protocols d’observació, d’una manera sistemàtica.

Experiments Els experiments han estat dissenyats correctament i han aportat informació adient.

Objectes Materials addicionals elaborats per demostrar la hipòtesi de treball (maquetes, models,ets.).

Altres activitats ……………………………………………..

Hipòtesi Referències a la hipòtesi al llarg de la investigació pràctica.

Organització de la informació Les dades han estat recollides fent servir els instruments adequats.

Trobades amb el tutor/a El seguiment del treball de camp o de laboratori s’ha fet d’una manera regular.

Aprenentatge La fase experimental ha estat superada satisfactòriament.

Memòria escrita 1 2 3 4

Presentació Valoració global de la memòria escrita.

Portada Valoració específica de la portada del treball quant a la seva elaboració.

Compaginació Correcta organització dels fulls en el treball, marges, interlineat, etc.

Il·lustracions Imatges, gràfics, quadres, etc. amb peu d’il·lustració i correctament ubicades.

Expressió escrita Coherència expressiva, claredat conceptual, nivell terminològic, etc.

Ortografia Faltes d’ortografia i signes de puntuació.

Redacció pròpia Redacció elaborada pel mateix alumne amb l’ajuda de la informació resumida a partir de les fonts.

Estructura El treball segueix un ordre lògic correcte, amb una seqüència de continguts ordenada i ben planificada.

Notes a peu de pàgina Hi ha notes a peu de pàgina ben elaborades.

Cites Hi ha una bona selecció de citacions.

Trobades amb el tutor/a S’han fet les reunions de seguiment per a aquesta fase amb el seguiment de les recomanacions del tutor.

Aprenentatge La fase de la memòria escrita ha estat superada adequadament.

Treball de grup 1 2 3 4


21

Participació Hi han participat d’una manera semblant tots els membres del grup.

Cohesió S’ha treballat de forma unitària la totalitat del treball.

Aprenentatge S’ha demostrat un bon nivell de treball de grup.

AUTOAVALUACIÓ DE L’ EXPOSICIÓ ORAL

Forma 1 2 3 4

Actitud expositiva

És natural, amb una postura corporal adequada, sense rigidesa, amb dinamisme, bon to general, seguretat, etc.

Grau relaxació No sembla nerviós/osa, exposa d’una manera relaxada, sense tensió.

Ritme expositiu Bon ritme expositiu, regular, no es queda en blanc.

Expressió oral Bon nivell d’expressió oral, fluïdesa verbal, facilitat per trobar les paraules adequades, to i volum correctes, no sembla memorístic, etc.

Dependència dels elements de suport

Es veu dependent dels suports textuals, mira massa l’esquema escrit, llegeix la presentació en diapositives, etc.

Gesticulació Fa els gestos apropiats, comunica bé amb les mans i la resta del cos, etc.

Mirada Mira a tothom i no fixa la mirada a ningú, sinó que desplaça la vista a tots els assistents.

Contingut 1 2 3 4

Estructura L’exposició està ben estructurada, segueix un ordre expositiu adequat, es veu ben panificada.

Preparació Demostra coneixements sobre el tema, un bon nivell de preparació, una terminologia apropiada, etc.

Introducció Tracta els continguts propis de la introducció: raons de l’elecció del tema, objectius hipòtesi, etc.

Recerca documental

Ben elaborada, diversitat de fonts documentals, les fonts donen suport a la recerca experimental, es fa referència a la hipòtesi del treball, etc.

Recerca experimental

Diversitat d’activitats pràctiques, vinculació de la part pràctica amb la teòrica, referència a la contrastació de la hipòtesi, bon nivell pràctic, etc.

Conclusions Bon nivell de síntesi, es parla del grau d’assoliment dels objectius, es valora la confirmació de la hipòtesi, es dedueixen idees...

Recursos 1 2 3 4

Presentació amb diapositives

Coneix la tècnica de la presentació amb diapositives: la lletra és grossa i llegible, estan ben dissenyades, etc.

Vídeo, so i fotografies

Adequats al tema, s’expliquen les seqüències, etc.

Maquetes Ben construïdes, adequades al tema, ben explicades, etc.


22

Altres ………………………………………………...

Preguntes 1 2 3 4

Preguntes Són adequades a l’exposició realitzada, pertinents, etc.

Respostes Es responen adequadament, estan raonades...

Coneixements Demostra un bon nivell de coneixements extrets sobre el tema, etc.


23

6. FITXES DE SEGUIMENT DEL TUTOR/A

DEL TREBALL

PRIMERA CONVOCATÒRIA


24

1a ENTREVISTA 3a set març – 2a abril

Data de l’entrevista: _______________

Professor/a: _____________________

Signatura:

SÍ NO

Ha escollit ja l’àmbit del treball?

Té clar quin fenomen ha d’analitzar?

Sap quines fonts d’informació ha de buscar i on les pot trobar?

Ha elaborat una proposta de continguts (índex)?

Ha plantejat les hipòtesis de partida del treball?

Si ha de recollir dades empíriques per fer el treball (experimentació),

sap com fer-ho?

Feina que ha de fer per a la propera entrevista:


25

2a ENTREVISTA maig


Professor/a: _____________________

Signatura:

SÍ NO

Ha fet la feina que s’havia acordat en la darrera entrevista?

Ha seleccionat les fonts d’informació correctes?



Ha previst com recollir les dades empíriques per fer el treball

(experimentació, entrevistes, etc.)?


Data aproximada de la propera entrevista:


26

3a ENTREVISTA juny


Professor/a: _____________________

Signatura:

SÍ NO


Ha buscat la informació?



Si ha de recollir dades empíriques per fer el treball (experimentació),

té previst algun calendari per a la recollida de dades?

Té previst un calendari de treball per a l’estiu?




27

altres ENTREVISTES maig - juny - juliol


Professor/a: _____________________

Signatura:

Aspectes tractats:


28

4a ENTREVISTA 1a quinzena de setembre


Professor/a: _____________________

Signatura:

SÍ NO


Ha seleccionat les fonts d’informació correctes?

Ha buscat la informació?

Té enllestida la proposta de continguts (índex)?

Té enllestida la part bibliogràfica del treball?

Ha recollit les dades empíriques per fer el treball (experimentació,

entrevistes, etc.)?

Té gairebé a punt l’esborrany del treball per lliurar-lo el 20 de

setembre?




29

5a ENTREVISTA 2a quinzena de setembre


Professor/a: _____________________

Signatura:

APTE NO APTE

ESBORRANY DEL TREBALL

Què ha de modificar de l’esborrany?


altres ENTREVISTES setembre-octubre


Professor/a: _____________________

Signatura:

Aspectes tractats:


30

PREPARACIÓ DE L’EXPOSICIÓ ORAL octubre


Professor/a: _____________________

Signatura:

sí no

Ha presentat el treball en la data establerta?

PREPARACIÓ DE L’EXPOSICIÓ ORAL

SÍ NO

Ha presentat l’esquema de la presentació oral?

Ha calgut fer modificacions a l’esquema presentat?

Planteja les conclusions del treball en funció de les hipòtesis inicials?

Utilitzarà material complementari per a l’exposició? (projecció de

diapositives, so, vídeo, materials d’experimentació, etc.)?

Observacions:


31

FITXES SEGUIMENT

(2a CONVOCATÒRIA)


32

altres ENTREVISTES octubre


Professor/a: _____________________

Signatura:

Aspectes tractats:


33

altres ENTREVISTES novembre-desembre


Professor/a: _____________________

Signatura:

Aspectes tractats:


34

altres ENTREVISTES desembre


Professor/a: _____________________

Signatura:

Aspectes tractats:


35

altres ENTREVISTES gener


Professor/a: _____________________

Signatura:

Aspectes tractats:


36

7. BIBLIOGRAFIA

Generalitat de Catalunya. Currículum i orientació Batxillerat. El treball de recerca.

document en línia < http://www.xtec.cat/web/curriculum/batxillerat/treballrecerca>.

Generalitat de Catalunya. El Treball de recerca. document en línia .

<http://www.edu365.cat/batxillerat/recerca/index.htm>.

Generalitat de Catalunya. Com es fa un treball de recerca. [document en línia .

<http://www.edu365.cat/batxillerat/recerca/comfer/index.htm>.

Pi ero, A. Plantejament i estructura d una recerca document en línia .

< http://phobos.xtec.cat/apinero1/> .

Coromina, E. I altres. (2001). El treball de recerca. Eumo Editorial. Vic.

http://www.xtec.cat/web/curriculum/batxillerat/treballrecerca

http://www.edu365.cat/batxillerat/recerca/index.htm

http://www.edu365.cat/batxillerat/recerca/comfer/index.htm


37

8. ANNEX

- Exemples pràctics del procés d’elaboració de la recerca

- Fulla de la tria de tema pel tutor/a de grup

- Proposta de Temes dels Departaments Didàctics

- Propostes temes Ateneu Igualadí

8.1 Dos exemples pràctics

A

Per exemple, una alumne vol fer un treball de recerca sobre la cultura funerària egípcia i ha de formular

una hipòtesi. A continuació tenim un resum del procés.

Àmbit de treball: Àrea d’història (la cultura egípcia)

Delimitació del tema: (títol i subtítol) Les piràmides com a expressió d’una manera d’entendre la vida

Hipòtesi del treball: Què és el que vol investigar des de la suposició de com són les coses que es volen

analitzar. Per tal de construir aquesta suposició o hipòtesi, es poden fer diferents preguntes sobre el que

interessa conèixer:

➔ Les piràmides es poden considerar únicament com un monument funerari?

➔ Per què una tomba ha de tenir unes dimensions tan grans?

➔ Quina rellevància té l’orientació geogràfica de les piràmides?

➔ Poden tenir les piràmides un sentit diferent del d’un lloc d’enterrament?

Hipòtesi: Les piràmides egípcies són la representació simbòlica d’una manera d’entendre la vida i la mort

del poble egipci, més enllà d’un simple monument funerari.

Com es comprovarà aquesta hipòtesi?

Caldrà fer un estudi sobre el significat de les piràmides, tot analitzant el sentit de l’art funerari egipci en

relació al context social i cultural. Anar cercant elements que permetin trobar un missatge cultural que

vagi mes enllà del simple missatge funerari i que faci de les piràmides una obra d’art símbol d’una

cultura, que intencionadament els faraons egipcis van ordenar construir per transmetre a la posteritat els

valors i la manera d’entendre la vida del poble egipci.

Aquesta hipòtesi no té per què ser vertadera, però l’alumne treballarà amb ella l’objectiu principal del

treball, que és entendre la cultura egípcia des de l’art funerari. Al final, segurament es valorarà que la

hipòtesi és representativa solament d’una part de la població, però potser no de tot el poble egipci, ja que

les condicions de vida dels estaments més baixos no permetien arribar a reflexions culturals d’aquesta

mena.

B

Àmbit de treball: Àrea psicologia

Delimitació del tema: (títol i subtítol) Psicologia evolutiva infantil. Estudi del desenvolupament del dibuix

de la figura humana dels tres als cinc anys


38

Hipòtesi: L’evolució del dibuix de la figura humana realitzat pels nens reflecteix el desenvolupament de la

seva personalitat.

Objectius del treball:

➔ general: Contrastar a hipòtesi.

➔ específics: Relacionar les característiques dels dibuixos de la figura humana amb els diferents

estadis evolutius. Conèixer la manera com el nen i la nena elaboren les relacions afectives de

l’infant en l’àmbit escolar. Treure conclusions que es puguin aplicar a processos

d’ensenyament- aprenentatge.

Aspectes a treballar:

En aquest apartat hem de tenir en compte què és vol investigar i com contrastar la hipòtesi, explicitant

així els elements de recerca, com per exemple:

➔ Coneixement bàsic de l’organització i processament de la informació en el cervell

➔ Evolució en la representació gràfica de la figura humana

➔ Formes de joc en els nens (paper dels roles, etc..)

➔ Contrastar diferents opinions d’especialistes sobre el tema

➔ Variable sexe

➔ Influència del context escolar i familiar dels nens

➔ Anàlisi del procés d’ensenyament - aprenentatge al llarg de l’etapa

Esquema de recerca:

➔ Recerca bibliogràfica sobre el cervell i els processos cognitius

➔ Recerca bibliogràfica i experimental sobre el desenvolupament en relació amb els dibuixos

➔ Observació pautada del joc dels nens

➔ Entrevistes a mestres d’educació infantil

➔ Test de dibuix per administrar a una mostra de nens i nenes de tres a cinc anys

➔ En questa de recollida d’informació de l’àmbit escolar i familiar

➔ Entrevista a un psicòleg evolutiu

Índex provisional del treball

Fonaments teòrics

1. Teories evolutives de l’aprenentatge infantil

2. Estudis teòrica i pràctics sobre el tema. Estat de la qüestió

3. Mètodes de diagnòstic de l’evolució de l’aprenentatge del nen/a dels tres als cinc anys

4. Els dibuixos i les etapes evolutives del nen i la nena

Treball de camp

1. Anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge en l’etapa infantil d’una escola.

2. Coneixement de l’opinió dels mestres, família i especialistes sobre el tema.

2.1 Entrevista a un psicòleg evolutiu o un psicopedagog

2.2 Entrevista a un mestre

2.3 Enquesta d’opinió a les famílies

3. Desenvolupament d’una activitat amb els nens.

3.1 Observació del joc en els nens

3.2 Aplicació d’un test de dibuixos

Conclusions


39

8.2 FULL DE TRIA DEL TEMA

NOM I COGNOMS:______________________________________CURS:_____ TUTOR/A________________________________________________________ GRUP:______________________________________________ANY:________

1.ÀMBIT DE TREBALL( científic, social, artístic….)

2. BREU DESCRIPCIÓ DEL TEMA DE RECERCA:

2.1 TÍTOL:

3. HIPÒTESI DEL TREBALL:

4. OBJECTIUS:

5. ASPECTES A TREBALLAR:

6. METODOLOGIA A FER SERVIR: (fotogràfica, videogràfica, experimental, bibliogràfica,

social, estadística, observació…)

7. ESQUEMA DE LA RECERCA: (ordre de la recerca, com s’estructura el treball, ordre

metodològic…)


40

8.3 PROPOSTES DE TEMES DELS DIFERENTS

DEPARTAMENTS


41

PROPOSTES DE TEMES DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA

ÀMBIT DE LA SALUT: -Disseny d’ un programa d’ activitat física per a la millora d’ una patologia (escoliosi, diabetes, lesions…..). -Disseny d’ un programa d’ activitat física per a la millora de la salut en un grup concret de la població (gent gran, infantil, adolescents……). - El dopatge i l’ esport . Anàlisi dels diferents mètodes de dopatge, dels efectes i les repercusions per l’ organisme. - Efectes del sedentarisme i activitat física a la població. ÀMBIT D’ ENTRENAMENT: - Planificació esportiva . Com podem millorar la nostra condició física. - Anàlisi de la preparació física d’ un equip esportiu. Propostes de millora.

ÀMBIT DE GESTIÓ:

- La creació d’ una empresa de serveis esportius. Requisits legals, organització , planificació, estudi de la demanda i oferta de programes.

- Les activitats extraescolars . Gestió de serveis per als alumnes. - Estudi de l’ oferta esportiva i de lleure de la població. Anàlisi de les entitats que

ofereixen activitats, preus , horaris…. - Organització d’ una competició esportiva a nivell municipal. - Noves tendències a l’ activitat física. Estudi com innovar un esport. - Estudi sobre les instalacions d’ un municipi, barri o comarca.

ÀMBIT SOCIAL: - L’ esport i la publicitat. Utilització de la imatge esportiva amb finalitat

mercantilista. - L’ esport i el cinema. Anàlisi de les idees i temes tractats de les pel.lícules amb

temàtica esportiva. - Titulacions i Sortides professionals relacionades amb l’ esport.


42

PROPUESTAS DE TEMAS DE LENGUA Y LITERATURA CASTELLANAS

-La caligrafía y su evolución. -Comparativa de una novela Realista con una novela Naturalista. -Los personajes femeninos de la novela del siglo XIX. -El cuento de terror moderno. -La visión de lo fantástico en los cuentos modernos. -La literatura femenina en el Romanticismo. -La literatura y el mundo actual. -La literatura de consumo. -Cine y literatura, El Gran Gatsby. -Del cuento al cortometraje. -La paleografía, herramienta para entender la historia. -El realista Galdós y el Surrealista Buñuel. -Rafael Alberti, pintor y poeta de la generación del 27. -Poetas femeninos en el siglo XX. -El lenguaje en Twitter, Facebook y Whatsap. -Evolución del libro. Incunables, Impresos, Libro digital... -Proceso de publicación del libro. -Los plagios a lo largo de la historia. -El mito de don Juan en la literatura y cultura europea. -El libro digital, ventajas, inconvenientes. -El marketing y los bestseller. -Música y poesía (Serrat y Machado, Paco Ibá ez y la Generación del 27,…).


43

PROPOSTES DE TEMES DE LLATÍ I CULTURA CLÀSSICA

-Cinema i mitologia grega i romana. -Els monstres a la mitologia grega i romana. -Influència de la mitologia clàssica en les sagues modernes : Harry Potter, Joc de trons, el senyor dels anells, Star Wars, Percy Jackson... -Els clàssics en la literatura universal : pervivència de personatges, motius, temes.... El treball consisteix en buscar manifestacions d’aquesta influència, les semblances, les diferències i el seu paper en el món actual. -Recreació artística de mites. A partir d’una investigació prèvia d’un mite concret i les seves manifestacions posteriors, fer una recreació pròpia (obra literària, obra gràfica, audiovisual...)


44

PROPOSTES DE TEMES DE L’ ÀREA DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES

Estudis de fonètica Estudis de dialectologia La publicitat en català L’etiquetatge en català L’ús del català al centre, al barri... La diversitat cultural i lingüística L’acollida lingüística. L’alumnat nouvingut. El cinema en català La nova cançó El rock català Cantautors catalans Noves tendències musicals del segle XXI Poetes / Escriptors del segle XXI Turisme i literatura Rutes literàries Reculls de literatura oral Literatura i cinema La dramatúrgia actual Comparar autors de diferents períodes Comparar obres literàries d’un mateix període L’amor, la dona, la mort...com a temàtica literària Reculls i estudis lèxics ( neologismes, topònims…)


45

PROPOSTES DE TEMES DEL DEPARTAMENT LLENGÜES ESTRANGERES

1.-Estudi de la vida quotidiana a França, Anglaterra o Alemanya.

Estudiar la situació demogràfica a través de la premsa (articles, diagrames,

fotografies), a través de pàgines web, de pel·lícules... S’haurà de comparar les

maneres de viure, els nivells de vida, la gestió del temps de treball i de lleure... i

analitzar els diferents grups social per extreure’n els valors i les inquietuds.

2.- L’anglès i la seva influència en el català o/i castellà.

Es tracta de veure la incorporació de les noves paraules en la nostra llengua tant en

les activitats com en els aspectes de la vida.

3.- El sistema educatiu a França/ Anglaterra / Alemanya

Estudiar el sistema educatiu d’aquests països, veure el pla d’estudis marcat per

normativa i fer-ne una comparació amb el nostre sistema educatiu.

4.- Diverses celebracions a França / Anglaterra / Alemanya .

Assabentar-se dels costums, les festivitats i tradicions d’aquests països i fer-ne un

estudi comparatiu amb el nostre país.

5.- L’aprenentatge d’una llengua estrangera.

Investigar els diferents mètodes i recursos d’aprenentatge d’un idioma. Veure les

dificultats inherents al fet d’aprendre una altra llengua.

6.- La música anglesa.

La seva influència en el nostre país. Analitzar les lletres d’algunes cançons per veure

si plasmen la societat anglesa.

7. Québec i Canada: un encreuament de cultures.

Aquest treball de recerca us permetrà conèixer la realitat social, cultural i lingüística del

Canada i comparar-la amb la del nostre país.

8.- L’anglès i el francès: llengües colonitzadores.

Es tracta d’investigar fins a quin punt el francès i l’anglès dominen els països que han

colonitzat al llarg de la història.

9.- Shakespeare i la seva visió de la vida.

Poder, bogeria, gelosia.

10.- L’ origen del conflicte irlandès.

11.- Literatura britànica .

Aspectes generals d'un corrent literari o anàlisi d'una novel·la o història curta d'un

escriptor per després aprofundir en l'època i l'autor.


46

12.- Estudi comparatiu entre la societat francesa actual i la societat catalana

actual.

13.- Estudi comparatiu entre el cinema francès actual i el cinema espanyol i/o

català actual.

14.- Estudi comparatiu entre la publicitat a França i a Espanya.

15.- Estudi comparatiu entre la influència del francès a Catalunya i/o Espanya i

la influència del català a França.

16.- París : Font d’ inspiració artística.

17.- Immigració magrebí a França al segle XX.

18.- Canadà : un model de societat multicultural.

19.- La constitució política d’ Alemanya com a nació moderna.

Creació de l’ esperit popular (Nationaler Volkgeist) amb autors representatius.

20.- La publicitat nazi.

21.- Autors i artistes entorn del tema de la divisió alemanya i/o la reunificació

22.- Berlín : ciutat escenari del segle XX europeu i centre cultural i cosmopolita.

23.- Anàlisi d’ una pel.lícula en V.O ( anglès-francès-alemany )

24.- 50 raons per aprendre alemany i/ o francès.

El treball es pregunta sobre la necessitat i utilitat d’ aprendre una segona llengua

estrangera , l’ alemany o el francès. Caldrà dur a terme una recerca basada en dades

reals de l’ ensenyament públic a Catalunya i també a l’ estranger.

25.-Alemany i la Unió Europea.

Anàlisi de premsa i recull de notícies sobre els darrers canvis que s’estan produint a

Europa, liderats per Alemanya.

26.- Escòcia-Catalunya

Comparació entre aquests dos països.

27.- L’amor gentil : els trobadors


47

PROPOSTES DE TEMES DE L’ÀREA DE FILOSOFIA

- Els valors de la nostra societat.

- Maduració personal i evolució moral.

- Què creiem que és una vida feliç?

- Quines aspiracions té per a la seva vida el jovent d’Igualada?

- La crisi ha canviat la nostra visió de la vida?

- Normes per a la convivència en una societat multicultural.

- Com es percep la diversitat cultural a la teva ciutat?

- Viure connectat. El fenomen de les xarxes socials.

- Quin concepte d’oci té el jovent d’Igualada?

- Ser o tenir? Anàlisi de diversos aspectes de la societat de consum (publicitat,

modes,...)

- La visió del món en el còmic.

- Filosofia i cinema: pel·lícules que fan pensar.

- La visió de la vida i els valors en les sèries televisives.

- Reflexions sobre l’experiència artística: la funció de l’art a la societat, art i

reivindicació, la creació artística, per què vull ser artista,...

- Obres literàries que fan pensar.

- Visions del món en la història de la humanitat.

- Els reptes ètics dels nous descobriments científics i dels avenços tecnològics.

- Poden pensar les màquines? Intel·ligència artificial, relació home-màquina,

robots humanoides,...

- Anàlisi d’arguments en filosofia: l’existència de Déu, la llibertat, l’existència del

món,...

- Som racionals? Estudi de la influència de les creences irracionals en la nostra

vida.

- Llenguatge i prejudicis: anàlisi d’expressions, dites, acudits... de caire

discriminatori.

- Fets i interpretacions en el llenguatge periodístic: anàlisi de les notícies en els

mitjans de comunicació.

- Els discursos del poder: anàlisi del llenguatge dels polítics.

- Els perills del totalitarisme: característiques del discurs excloent i totalitari?

- Filosofia i feminisme.

- Mindfulness


48

- Transtorns d’aprenentatge

PROPOSTES DE TEMES DEL DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS

- Entitats.

- El Rec. Moda ...

- Deslocalització industrial

- Anàlisi de la premsa local

- Associacions estudiantils

- Guerra civil / local- història oral...

- Indústria tèxtil

- Adoberies

- Història dels cinemes.

- Campanyes electorals (Processos electorals).

- Centenari final Primera Guerra Mundial (seguiment prensa actual).

- Refugiats.

- Ànalisi de l’economia de la comarca de l’Anoia.

- Any 2018. 75è. Aniversari de la batalla de Stalingrad.

- Nomenclàtor de la ciutat d’Igualada.

- Tradicions i cultura popular a Igualada i comarca (Tres tombs, Reis…)


49

PROPOSTES DE TEMES DEL DEPARTAMENT D’ARTS

MÚSICA

ÀMBIT DE LA MUSICOLOGIA

1. Música i cinema: condicionants de la composició al servei d'un argument

2. Música i dansa: anàlisi de la evolució històrica i de la relació entre aquestes

dues arts

3. Música i teatre

4. Els motius literaris en la música. Música programàtica

5. Guia didàctica i funcions didàctiques del Museu de la Música

6. Espais acústics, els grans Auditoris.

7. Música trobadoresca

ÀMBIT DE L’ORGANOLOGIA

8. Els instruments oblidats. Música antiga

9. L’orgue. Aspectes estructurals en la construcció d un orgue

10. Els luthiers i la construcció d’instruments. Els luthiers actuals: la pervivència de

l'artesanat

11. Actual mètode de classificació organològica, comparativa.

ÀMBIT DE L’ETNOMUSICOLOGIA

12. La música que ens envolta: què sentim, què escoltem, quan i on.

13. Música i vida a l'Àfrica negra

14. El gamelan a Oceania

15. Ragas i mantres a la Índia

16. Música ètnica: un viatge diferent

ÀMBIT SOCIOLÒGIC

17. Música i Psicologia: la influència de la música en el comportament humà. La

musicoteràpia

18. Entitats musicals i activitats a la ciutat d’Igualada

19. Festes i tradicions populars a la ciutat i a la Comarca.

20. La influència del rock en l’actualitat.

21. Programació cultural. Organització de certàmens musicals

ÀMBIT TECNOLÒGIC

22. Tecnologia i música.

23. Comercialització musical. La música a Internet


50

24. El Sonar i la difusió de l’avantguarda musica

ÀMBIT DE LA COMPOSICIÓ MUSICAL

25. Dones i música: compositores i intèrprets a través del temps

26. Els cantautors en l’actualitat

27. La composició i els arranjaments. Harmonia i recursos compositius.

28. Els sons de la natura i la creació musical: una fructífera simbiosi.

29. La direcció coral i l’orquestral

ÀMBIT PEDAGÒGIC

28.El mètode Suzuki d'iniciació a la música.

29.Didàctica i aprenentatge del llenguatge musical. Mètodes: Dalcrois, Willens

DIBUIX

ÀMBIT MODA

1. Disseny d’una línia de roba.

2. Book fotogràfic per a una col·lecció de moda.

3. Patronatge en les col·leccions de moda de dissenyadors igualadins: Ingrid Valls,

Sita Murt, Josep Abril.

ÀMBIT ESCULTÒRIC, PICTÒRIC

4. Escultors igualadins: Teresa Riba.

ÀMBIT DISSENY DE PRODUCTE

5. Disseny d’una cadira de rodes ergonòmica i estèticament bella.

6. Disseny d’elements d’ortopèdia (croses, agafadors de bany, caminadors,...)

estèticament bells.

7. Habitació de jocs polièdrica

ÀMBIT DISSENY GRÀFIC I IL·LUSTRACIÓ

8. Disseny d’avatars.

9. Disseny d’un súper-heroi local (còmic)

10. Il·lustració d’un llibre

ÀMBIT URBANÍSTIC

11. Recerca de problemes d’accessibilitat a Igualada.

ÀMBIT FOTOGRAFIA

12. El fotoperiodisme.


51

13. Conèixer les possibilitats de la meva càmera fotogràfica i fer una col·lecció de

fotos.

ÀMBIT SOCIOLÒGIC

14. Pintura combativa (Guerrilla Girls, Mujeres Creando,...)

15. L’art conceptual i la seva controvèrsia. (Sociologia de l’art)

ÀMBIT JOCS DE PISTES

16. Escape Room sobre les Avantguardes Artístiques ( o qualsevol altre període

artístic)


52

PROPOSTES DE TEMES DEL DEPARTAMENT DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA

A més d’aquest llistat proposat pel departament de matemàtiques i economia, les

diferents universitats públiques proposen una àmplia oferta de treballs de recerca.

BIOGRAFIES

1. Isaac Newton. Es tacta d’estudiar la biografia del genial científic britànic i

analitzar la seva contribució científica sense oblidar el seus experiments.

2. Dones científiques. Es tracta d’estudiar la biografia d’alguna dones

matemàtica i de les seves contribucions científiques.

3. L’Annus mirabillis d’Albert Einstein. Aquest treball es centra en els treball

que va realitzar el genial científic d’origen alemany l’any 1905 i les seves

conseqüències.

BIOLOGIA I GEOLOGIA

4. http://www.biocomunicat.com/

Veure idees que es treballen als TALLERS CIENTÍFICS: “Gens, teixits i òrgans”; “la genètica dels grups sanguinis”, etc.

5. Parc Científic de Barcelona BATX2LAB

Tutories de treballs de recerca per alumnes de primer de batxillerat

Programa pensat per portar els estudiants de batxillerat al laboratori i tutoritzar els seus treballs de recerca!

El Programa Batx2Lab del Parc Científic de Barcelona (PCB) acull estudiants de primer de batxillerat que hagin d’iniciar el seu Treball de Recerca (TR) i se’ls ofereix la possibilitat de dur a terme la part pràctica del seu TR als laboratoris del PCB tutoritzats per un investigador que, a més, els assessorarà en el transcurs de l’elaboració del treball.

POSSIBLES LÍNIES DE TREBALL:

Bionanotecnologia aplicada a la fabricació de fàrmacs.

Bionanotecnologia per curar malalties?

Cèl·lules mare, la regeneració dels propis òrgans substituirà als transplantaments?

Els estudis de pol·len al·lergogen a l'atmosfera, podem preveure al·lèrgies?

L'Epigenètica avui dia, han quedat obsoletes les Lleis de l'Herència Mendeliana?

El projecte Genoma Humà, investigacions actuals a Catalunya i aplicacions en medicina.

http://www.biocomunicat.com/

http://www.pcb.ub.edu/portal/ca/noticies/-/noticia/not_el-parc-cientific-de-barcelona-engega-el-programa-batx2lab-?inheritRedirect=false&redirect=%2Fportal%2Fca%2Fcerca%3Fp_p_id%3Dcercador_WAR_empleatsempresesportlet%26p_p_lifecycle%3D0%26p_p_mode%3Dview%26_cercador_WAR_empleatsempresesportlet_keywords%3DBATX2LAB%26_cercador_WAR_empleatsempresesportlet_tab%3D0&backURL=%2Fportal%2Fca%2Fcerca%3Fp_p_id%3Dcercador_WAR_empleatsempresesportlet%26p_p_lifecycle%3D0%26p_p_mode%3Dview%26_cercador_WAR_empleatsempresesportlet_keywords%3DBATX2LAB%26_cercador_WAR_empleatsempresesportlet_tab%3D0


53

Nanotecnologia i càncer. Estat actual de les investigacions a casa nostra.

Les tècniques de reproducció assistida. Implicacions biològiques, ètiques, socials i judicials.

Efectes dels indendis sobre el sòl i la vegetació. L'incendi d'Odena de l'estiud el 2015.

L'ús dels animals en les investigacions, són tant necessaris? Problemes ètics que comporta aquest tipus d'investigació.

6. Centre de recuperació d'animals marins

TEMES POSSIBLES

Estudis etològics amb pacients: Efecte del soroll ambiental, interacció

humana, …

Estudis de medi ambient: L’efecte del turisme sobre les platges, la

presència de plàstics a la costa catalana, mètodes de neteja de platges, …

Estudis de conservació: Amenaces que afecten als pacients del CRAM,

sensibilització de la ciutadania envers la conservació, …

7. UAB: http://blogs.uab.cat/argo/argo-alumnat/

Veure en la web de referència: Argó-alumnat / Assesoraments a treballs de

recerca

8. UB- FACULTAT DE GEOLOGIA:

Ofereixen ajuda i recursos per a fer TdR’s de geologia

http://www.ub.edu/geologia/queoferim/index/presentacio.htm

9. Geoparc de la Catalunya Central (Manresa):

http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/centre-de-documentacio-i-

recerca

FÍSICA I QUÍMICA

10. Els pèndols a la física. S’estudiaran diversos pèndols (simple, de Foucault,

balístic, cònic, etc.) i les seves utilitats.

11. Turbulències. Una turbulència en la dinàmica de fluids és un règim fluid

caracteritzat per canvis caòtics o estocàstics de les seves propietats. Això

inclou una baix moment de difusió, un alt moment de convecció i una ràpida

variació de la pressió i la velocitat en l'espai el temps. El premi Nobel Richard

Feynman descriu la turbulència com "el problema més important sense

resoldre's de la física clàssica." S’estudiaran alguns fenòmens turbulents.

12. Els catalitzadors en les reaccions químiques.

13. El paper dels greixos i els olis a la nostra dieta.

14. Sabons, detergents i emulsions.

http://cram.org/ca/educacio-i-formacio/activitats-per-a-escoles/programa-educatiu/assessorament-al-treball-de-recerca-del-batxillerat/?utm_source=16TR&utm_campaign=cadb1ae9d9-2016_Treball_recerca_1_26_2016&utm_medium=email&utm_term=0_98152acf51-cadb1ae9d9-131187557

http://blogs.uab.cat/argo/argo-alumnat/

http://www.ub.edu/geologia/queoferim/index/presentacio.htm

http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/centre-de-documentacio-i-recerca

http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/centre-de-documentacio-i-recerca

https://ca.wikipedia.org/wiki/Din%C3%A0mica_de_fluids

https://ca.wikipedia.org/wiki/Estoc%C3%A0stic

https://ca.wikipedia.org/wiki/Moment

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pressi%C3%B3

https://ca.wikipedia.org/wiki/Velocitat

https://ca.wikipedia.org/wiki/Richard_Feynman

https://ca.wikipedia.org/wiki/Richard_Feynman


54

15. Antioxidants i radicals lliures. Com protegir la nostra pell dels efectes de les

radiacions UV.

PROPOSTES DE TEMES DEL DEPARTAMENT TECNOLÒGIC

- Atacs informàtics. Ciberterrorisme.

- Programació de videojocs.

- Big data. Què és? Aplicacions.

- Eficiència dels motors de combustió: problemàtica ambiental i alternatives.

- Robòtica.

- Energies renovables en vivendes (eficiència energètica).

- Domòtica.

- Impressió 3D en aplicacions biotecnològiques.

- Drons.


55

PROPOSTES DE TEMES DEL DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES

GEOMETRIA

1. Trigonometria esfèrica. Resolució de triangles esfèrics a l’espaii aplicacions

en la navegació, astronomia, ecografies ...

2. La proporció àuria. Aplicacions d’aquesta proporció en l’arquitectura,

escultures i monuments i en l’espècie humana.

3. La proporció geomètrica. La seva utilització per a dissenyar mapes en

diferents escales.

4. Formes matemàtiques a la natura. Els objectes de la naturalesa adopten

infinitat de formes: simetries, prismàtiques, esferes, fractals, ...

5. Les còniques. Les diferents seccions d’un con formen les còniques. Fer un

estudi detallat de cada una de les corbes i cercar aplicacions en el camp de

l’arquitectura i la tecnologia.

ARITMÈTICA

6. Criptografia moderna. Amb la circulació constant de dades que es produeix en

el món resulta necessari més que mai mantenir el secret de la informació

sensible. Mètodes històrics. Introducció a l’aritmètica modular. Obtenció de

codis encriptats amb RSA.

7. Sistemes de numeració. Estudi de la història de les xifres i de les diferents

maneres de representar nombres. S’estudien alguns sistemes de numeració i

les seves aplicacions.

8. El nombres primers. Estudi dels nombres primers, les seves propietats,

aplicacions i problemes no solucionats.

9. Les fraccions 2/p del papir de Rhind. Un dels trets més destacats de les

matemàtiques de l’antic Egipte és, sens dubte, la taula de descomposició de

fraccions que l’escriba Ahmes va compilar en el dret del papir de Rhind.

ALTRES

10. Sudokus. Estudi de les estratègies de resolució d’un Sudoku. Implementació

programada en excel i/o en llenguatge de programació. Estudi comparatiu de

les estratègies.

11. Cinema i matemàtiques. Estudi de pel·lícules a on intervenen les

matemàtiques directa o indirectament.

12. Rellotges de sol. S’estudiarà, dissenyarà i, si és possible, es construirà un

rellotge de sol.

13. Cues. El fenomen de les cues a la carretera, a les guixetes d’espectacles,

caixes de supermercats, ... .

14. Jocs d’atzar. Probabilitat i estudi de diversos jocs.

15. Les matemàtiques de la Sagrada Família.


56

PROGRAMA DE SUPORT ALS TREBALLS DE RECERCA

DE BATXILLERAT D'ÀMBIT LOCAL

versió 03/07/2017

Propostes de temes d’estudi per a la realització de Treballs de

Recerca de Batxillerat en l’àmbit de la ciutat d’Igualada

01

Igualada i Conca d’Òdena.

De l’unilateralisme municipal a la fusió de municipis: articulació de decisions i serveis a

la Conca d’Òdena. Perspectiva històrica, estat actual i possibilitats de futur. Quins

beneficis tindria una major integració de les decisions i actuacions dels municipis de la

Conca d’Òdena? Quines dificultats i conseqüències podria tenir?

02

El Barri del Rec d’Igualada.

La “joia de la corona” de la ciutat en ple procés de degradació. Multiplicitat d’idees

sobre com hauria de reconvertir-se, poca convergència en què cal fer-hi a dia d’avui.

Inexistència d’una visió consensuada sobre el futur del barri o d’un debat sobre el

tema. Dificultats (de recursos, de preservació del patrimoni, de conciliació d’interessos,

etc.) d’una possible reconversió del barri. Mecanismes de participació ciutadana per

decidir sobre el futur del barri. Rec Stores i el seu impacte econòmic i conceptual. La

singularitat de l’esdeveniment. El futur del sector adober davant les diferents opcions

plantejades (manteniment al Barri del Rec o canvi d’ubicació -gradual o en bloc- al nou

polígon Jorba-Igualada) i els impactes que tindria sobre el barri. Iniciatives culturals,

socials, etc. per potenciar el barri (la Bastida, Vadefoodies, Rrrec Festival, Fineart...).

03

Igualada, ciutat de barris.

Diferències i similaritats entre les diferents zones de la ciutat. Possibles anàlisis

sociològic, econòmic, politològic, demogràfic, històric, etc. Explotació estadística i/o

generació de dades. La relació del poder institucional (Ajuntament) i del centre

geogràfic (casc antic) amb els diferents barris: com es mou la gent per la ciutat? Quina


57

interacció hi ha entre barris? Com varia la identitat igualadina? Quin paper hi ha tingut

la inversió pública dels últims governs (ex. obres de millora de barris o de

comunicació)?

04

Igualada, ciutat industrial?

L’evolució econòmica de la capital de l’Anoia i les incerteses sobre el seu futur proper i

llunyà. Quins sectors s’han mantingut i per què? Quins sectors es preveu que creixin?

Coincideixen amb les inversions públiques d’estímul econòmic? Coincideixen amb la

formació del jovent de la ciutat (Campus, Milà i Fontanals, etc.)? Hi ha acord entre

actors econòmics (Unió Empresarial, Igualada Comerç, agrupacions d’empresaris),

socials (sindicats) i institucionals (Ajuntament)? Quina és la situació i les perspectives

de sectors industrials concrets, tant dels que tenen més importància històrica (curtits o

tèxtil) com d’altres (TIC, disseny, indústria química, serveis, …)?

05

Igualada, única del seu tipus?

Què diferencia la ciutat d’Igualada d’altres ciutats semblants (població mitjana, capitals

de comarca, poblacions històriques, proximitat a Barcelona)? En què s’assemblen?

Com se situa Igualada en aquesta lliga (indicadors de salut, econòmics, demogràfics,

etc.)? Possibilitat d’anàlisi estadístic o de treball qualitatiu (percepcions, estratègies

polítiques, imaginaris col·lectius, comunicacions, etc.). Anàlisi cultural: vitalitat cultural i

associativa (esdeveniments, equipaments, indicadors de consum cultural,

associacionisme, entitats, etc.).

06

Marca Igualada.

Quines estratègies de màrqueting de ciutat (city branding, city marketing) ha tingut la

ciutat? En què es basa la que impulsa el govern actual? Què hi ha darrere d'aquesta

estretègia?Quin tipus de posicionament promou respecte ciutats semblants? És

necessari o positiu de tenir una marca pròpia? En quin tipus de valors s’ha de basar?

Quines repercussions està tenint o pot arribar a tenir? Resultats obtinguts des de l’inici

de la promoció Marca Igualada.

07

Alimentació i pagesia a la Conca d’Òdena.

Les noves tendències alternatives en alimentació (productes ecològics, de proximitat,

frescos, cooperatives de consum, horts urbans, etc.) han arribat a la Conca d’Òdena?

Quina implantació hi tenen, quin percentatge del consum total representen? Com es

relacionen amb altres formes de comercialització d’aliments, com els supermercats o

la venda directa de pagesos als mercats? El sector primari ha experimentat canvis en

els últims anys? Quin paper juga la pagesia a nivell econòmic, ecològic i social?Quina


58

autonomia alimentària té la comarca? D’on provenen els aliments que es consumeixen

a Igualada i entorns? Estan ben etiquetats als supermercats, es pot resseguir la

procedència de tots els productes? Hi hauria possibilitats de tendir cap a un model

més de proximitat en alguns d'aquests productes?

08

Igualada i jovent.

Igualada és una ciutat atractiva pel jovent actual? La gent vol quedar-s’hi a viure, o

prefereixen moure’s a una altra ciutat? Per què? Ha canviat això en els últims anys? Hi

ha una fuga de cervells local? Passa el mateix a d’altres ciutats semblants? Quin sentit

de pertinença a la ciutat té el jovent, i en quins elements es fonamenta? De quins

espais d’oci i consum cultural disposen els joves a Igualada? Els utilitzen? Existeix

una identitat igualadina forta? I de Conca d'Òdena, anoienca, de Catalunya Central,

etc.?

09

L’associacionisme a Igualada.

Quina és la dimensió de les associacions culturals i d’altres tipus? Quins sectors tenen

més pes o mobilitzen a més gent? És diferent a d’altres ciutats? Com han anat

evolucionant les associacions d’Igualada en els últims anys? Quins reptes afronten?

Quina interlocució hi ha amb l’Ajuntament? S’apunten noves formes de gestió dels

espais i moments comuns (festes, cultura, esports, etc.)?

10

El periodisme a Igualada.

És Igualada una ciutat ben informada? Quins mitjans de comunicació existeixen, de

quins recursos disponen i quin tipus de tasca periodística realitzen? Quines iniciatives

hi ha hagut i com han funcionat? Quina ha estat l’evolució històrica de les publicacions

periòdiques o ocasionals? A dia d’avui, hi ha més o menys informació que abans, i és

de major o menor qualitat? Falten espais d’anàlisi, reportatges de profunditat,

periodisme d’investigació? Per què o per què no? Què podria fer-se al respecte?

11

Les festes a Igualada.

Quines festes importants hi ha al llarg de l’any? Són totes tradicionals, o patrimonials?

Què tenen en comú? Qui les gestiona? Quines diferències hi ha entre elles? Quins

reptes afronten? Quina és l’articulació de cadascuna amb la població, i amb les

institucions (Ajuntament)? Quin paper hi tenen les associacions? Hi hauria la

possibilitat de transitar cap a nous models de gestió d’aquestes festes? Què aporten

de bo a la ciutat, quins beneficis tenen i quins podrien arribar a aportar? Quina prioritat

se’ls hi hauria de donar a nivell cultural? Es pot aconseguir que actuin alhora com a

factors de cohesió social i de promoció de les ciutats?


59

12

Demografia local.

Quina composició té la població a Igualada i Conca d’Òdena? Com evoluciona

(natalitat, mortalitat, migració)? Quins canvis de pes relatiu generarà en relació a barris

i nuclis de població? Segueix la dinàmica de l’entorn geogràfic? Per què o per què no?

13

Problemàtiques socials a Igualada.

Quina és la realitat social de la població local en aspectes com la indigència, la

pobresa, la drogoaddicció o els problemes familiars? Quin tipus d’accions es realitzen

per pal·liar-ne els efectes, i qui ho desenvolupa? Quines franges socials (gènere, edat,

renda, etc.) afecten més? Coincideixen les dades disponibles sobre aquestes

problemàtiques amb la percepció que en té la ciutadania? Com han evolucionat

recentment? Quines diferències presenten respecte a d’altres ciutat o pobles de la

resta del país?

14

La Igualada virtual.

Quina presència i activitat tenen les diferents institucions (Ajuntament, empreses,

associacions) i les mateixes persones de la ciutat a les xarxes socials i a Internet?

Tant des del sector públic com des del privat s’aprofiten les potencialitats que

ofereixen les noves tecnologies? Com han transformat el dia a dia dels ciutadans, i fins

a quin punt han generat nous patrons de residència, moviment, treball o relació social

que afectin específicament la ciutat?

15

Les transformacions paisatgístiques de la Conca d'Òdena.

Quins efectes han tingut la creixent urbanització i l'envelliment de la població rural de

les últimes dècades sobre el paisatge de la Conca? Com han variat els usos del sòl, i

quina evolució han tingut les unitats paisatgístiques (boscos, camps, matollars, sòl

urbanitzat...) tant en distribució com en mida? Possible anàlisi a partir de comparació

històrica de fotografies, anàlisi amb Sistemes d'Informació Geogràfica, fonts orals, etc.

Es poden apreciar canvis en el paisatge de caràcter més subjectiu, més qualitatiu?

16

La trama urbana d'Igualada.


60

Com està estructurada Igualada a nivell urbanístic? Es tracta d'una ciutat allargada,

vertical, horitzontal, amb un o diversos nuclis...? Quin paper hi juga la topografia i quin

la disposició dels carrers i edificis? Quins eixos de moviment són més còmodes i

quines zones es troben més aïllades? Té alguna relació amb el desenvolupament

socioeconòmic o nivell de renda d'aquests barris? És una ciutat compacta i densa -

com Barcelona- o més esponjada i amb molts espais lliures?Evolució dels noms dels

carrers i places. Quins efectes ha tingut la manca d’espai urbanitzable d’Igualada, com

a capital, en contraposició a l’amplitud del terme municipal d’Òdena? La proximitat de

Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí crea sinergies, xarxa urbana,

moviments de població... o bé cada nucli actua aïlladament?

17

Igualada, ciutat verda.

Quina importància tenen i com es distribueixen els espais verds al llarg de la trama

urbana d'Igualada? Són molts o pocs en comparació amb els estàndards exigits a

nivell europeu? Quines espècies s'hi troben? Són les adequades? Quins problemes

potencials generen (al·lèrgies, requeriments climàtics...) i quines alternatives podrien

plantejar-s'hi? Quins altres equipaments o projectes, més enllà dels parcs i altres

espais lliures, contribueixen o podrien contribuir a fer d'Igualada una "ciutat verda"?

18

El disseny a Igualada

Diversitat d’estudis i dissenyadors (gràfics) locals en comparació amb altres ciutats.

Pes de l’Escola Municipal d’Art Gaspar Camps en la formació de nous professionals i

estudis de disseny. Existeix un clúster del disseny a la ciutat? Projecció internacional

dels dissenyadors igualadins? El sector de les arts gràfiques a Igualada i la conca

d’Òdena.

19

Igualada llegeix?

Equipaments, entitats i empreses de promoció de la lectura (regidoria de Promoció

Cultural, Biblioteca, Ateneu Igualadí, llibreries locals, altres...). Iniciatives a nivell de

ciutat. Existeix un pla lector municipal? Consum de llibres a la ciutat (compra, préstec,

descàrregues...). Lectura digital vs. lectura en paper. Autors locals i anoiencs.

20

L’època de la transició a Igualada.

Es tracta d’una època poc estudiada de la història d’Igualada. Com es van viure els

canvis polítics a la ciutat? Com fou el primer 11 de setembre? Quins agents locals

(persones, organitzacions polítiques, entitas, joves, etc.) van ser clau des de la mort de


61

Franco fins a les primeres eleccions municipals democràtiques? Quin paper va tenir

Lluís Xirinacs? Quins partits polítics es van formar?