Any I. Barcelona 25 de Juny de 1892 Núm. 21

SETMANARI DE LITERATURA, NOVAS Y ANUNCIS Dediclt ab preferencia al desarrollo de la vida teatral de Catalunya

¡¡¡¡¡;;;;¡;¡¡;;;;;;;;;;;¡;;;;;;~¡;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;¡;:;:;;;;;¡;;;;;~!I Sortirà los Dissaptes 11;7~;;;;;;;;;;;==;;;;;;;::;:;;;;¡::;;;;~~ PREUS DE SUSCRIPCIÓ: PREUS DE CADA ÚMERO:

En Barcelona. Ptas. 1'00 trimestre. Director, DON JOAN BRO SANCLEMENT Número corrent.. . .. 8'10 Ptaili. ,. atrassats.... 0'15 » Fora ciutat... ,. l'50 ,.

Extranjer y Ul- REDACCIÓ y AmIlN1STRAC1Ó: ,. ,. pera los

tramar.. .. ,. 10'00 l'any. Carrer de la Unió. 2. botiga no suscrits. . . . . .. 8'20 ,.

PUNT FINAL

Queda retirat lo cambi ab lo set-manari LO TEATRO CATALA. de-terminació que durara mentres tingui los actuals «propietari» director y re-dactors.

NOTAS HISTÓRICAS (I)

VI

(Qui foren los fundadors dels Jochs Florals? Trobém que formaren lo primer Consistori

D. Manuel Mila y Fontanals, president; D. Víctor Balaguer, D. M. Victoria Amer, D. J. Rubió y Ors, D. J. Pons y Gallarza, D. Joan Cortada y. D. Anton de Bofarull y de Broca, personas qué totas han honrat ab sos trevalls valiosos, la lite-ratura y la historia de la patria catalana. . Trenta quatre anys fa que ve celebrantse sens Interrupció lo que podríam dirne festa major de las lletras catalanas, havent contribuhit aquesta Institució a que 's formés la escola de escri ptors ~ poetas que en eurt espay de temps han robus-ta la literatura nostra y li han fet obrir pas fent "Ile sas obras slan celebradas, solicitadas y tra-

(I) V~8is IOl DúmerOl8, lO, li, 12 J 17·

I duhidas en Fransa, Italia, Inglatetra y Alema-nya, payssos en los quals se estudia avuy ab interés lo despertament llengoistich de las peti-tas nacionalitats, arribant aquest despertament a cridar la atenció de la gent de Castella, que han hagut de fixar vulgas que no sa mirada en lo estrany succés que per ells se desarrollava en Catalunya, traduhint també al castella obras nostras y fent objecte públich de senyalada dis-tinció als nostres més esclarits poetas.

¿Los fundadors dels Jochs Florals, los inicia-dors é im pulsadors del moviment de renaixensa, duyan algún pensament trascendental polltica-ment parlant, al arrodonir y donar forma a la obra filla de sos trevallsr

Opiném que no. Es de créurer que anavan solsament a la vivificació del llenguatje escrit y a reconstituhir nostra desfeta historia, plorant de pas sobre las ruinas de la que fou nacionalitat gloriosa. En efecte: los que hagin seguitab afany de estudi lo moviment que ressenyém, de segur hauran notat un contra sentit inexplicable.

Tota la pléyade de escriptors y poetas d' alas-horas, ó escrivlan de bona fé dolentse de la mal-haurada sort de nostra terra, y senS vesllumbrar un raig d' esperansa en lo boyrós cel del pervin-dre, contentantse ab donar nova vida !iteraria' la llengua de llurs avis, 6 escrivian ab lo únich afany de lIuhir y sentar plassa de erudits com' conrea40rs de un Idioma mort oficialment feya sigles y casi prompte a desapareixer de ser parlat entre las personas cultas.

Nc;>s declarém per la opinió primera y 'ns apo·

Lo TEATRO REGIONAL

yém pera parlar aixís y afirmar las pocas aspi-racions de nostres predecessors, en un parer de gran pés, en un testimoni de major escepci6, en lo malaguanyat historador D. Anton de Bofarull.

Dit senyor en un de sos discursos pronunciats en lo Ateneo de Barcelona y en ép'oca coetflOea, parla aixís:

«( I) Nuestra lengua no puede ser tan feliz como la portuguesa, solo puede quedar esclava así como la húngara del alem!ln, así como el gaéIico del inglés, como el flamenco del francé~1 Aún mas, los catalanes se habían de "er obliga-dos a aprender no una lengua oficial, sina dos; pues mientras que en Cataluña aprendemos la lengua de Castilla, en Perpiñ3n nuestro~ herma-nos tienen que aprender la lengua de Parísl

La Pravidencia compens6 primero los traba-jas de nuestros mayores; la Providencia dispuso mas tarde, que se secasen nuestros antiguos lau-raies; acatémosla siempre, y pues obra suya con-sideramos todo lo extraordinario que nos admira, bendigamosla ahora, porque obra de su mano es la nueva civilizaci6n que nos alienta y porque en ella adivinamos si no el renacimiento, el reco-nocimiento de nuestra importancia !iteraria ca-talana (1857).»

¿A tenir donchs tan poca fé, ó millor dit, tan reduhit camp de visió, per qué treballar ab tan de dalit y mes que tot, li qué venía fer'nos recor-dar de cosas que havíanfet son temps, si de son recort res n' havíam de deduhir pera lo esdeve-nidor?

En I10ch de haver fet del renaixement una protesta, una amenassa continuada; ¿per qué no 'n feyan un cant de germanó ab Castella, per qué tots plegats, poetas y pro istas, no alabavan la obra de la unitat I/acional, cantantla ab las sonoras cordas de sa arpas, ja que com a fet consentit per Deu, devían acceptaria joyosos?

¿Per qué l' Angelón escrivia son briós romans Agravis y v~njansas? en lo qual entre altres versos s' hi llegeix:

Aquesta Cort de Madrit que n05 escup a la cara que acredita del Pafs? Jugant ab los nostres dols Castella 's va entretenint ... IAy d' ellal si 'Is catalans buscan d'aquets jochs desquitl

Los que li res aspiran, los que sols ploran co-sas perdudas, los que acceptan los fets consu-mats com li irreparables, no poden ni deuhen expressarse ab lo vigor dels versos antecedents, y observis que lo Sr. Angelón no anava sol, eran molts los poetas que com ell parIavan.-J. S.

(I) No hem vot¡ut traduhlr aquest pArrafo, pe!"a que no 's pogu~s dir que ab la traducció se desvirtua,.. r original.

(NOTA DEL AUTO~).

Teatro Catala

Una olla de cols.-Comedia en un acte y en vers, original de D. Enricb Molina. Estrenada en la nit del t9 de Junyen la So-cietat CIrculo U1tramRrino.

Es aquesta la segona producció que son jove autor ha escrit pera lo teatro, y en vrÏlat que no li faltan condicions pera dedicarse a ell, com ja ho demostra en sa pl'imera obra.

Una olla de CilIs reunei« bonas condicions; esta es-crita ab solLura, y conté abunrlancia de xistes de bon género qt'le fan escollar l'obra ah agrado. En quan als defectes, son susceptibles de arreglo. com es lo pecar de massa llarga, motivantho especialment alguna de las escenas entre 'Is dos criats y la calma ab que 's de-sarrolla l'acció. .

Trevallaren ab voluntat sortint ayrosos de son comés, la Sra. Coloma (si bé acentuú massa lo tipo), acertada la Srta. Va 11, Y especia lmen t los Srs. L. Mercader, Poch, Anilom, F. Mercader y Pruna.

L'autor sigué cridat repetidas vegadas a l'escena en mitj dels aplausos de la concurrencia.-P.

Los segadors

À HON Ullcn, LO JOVE POETA RN PERR HOCA y JORDA

Lo sol daura los camps, y las espiscls moventse al xafagós bufet del vent brunzeixen-y abrassantse ab sas amigas

las hermosas rosellas-s' abaixan y li fan acatament.

Ja 'Is segadors van comensant sa feyna tan bon punt per Orient apunta 'I jorn; barret de palla ni cap, a la ma l' eyna

y al sarrió, la botella, la pedra d ' esmolar, 10 pa y el corn.

Y mentres van portant blat a las eras los carros plens de garbas a vessar, los aucellets, fent ells d' espigoleras,

lo gra qu' a n'el camp queda comensan alegroys fi espigolar.

AI cap de quinze jorns ó tres setmanas la sega '8 plega y 'Is al'dits minyons, els vegesséu llavors ballar sardanas

lIuhint la barretina que va saltant a sobre de 80S fronts.

En sa pensa portant sempre a s' aymla, y ab lo que trevallant han afanyat, s' entornan a sa casa ab alegria, y alH viuhen en mitj de poesia oblidats del burgit de la ciutat.

JOIBP8 MORATÓ GRU.

Girona I Juny de 1801.

Lo TEATRO REGIONAL

L' home del carrer

Lo senyor Feliu era un tender del calTer de 'n Cuch. y jo que 'I coneixia li deya (d' home del carren>.

La seva tenda era d' aquellas que fan perdre l' ore-mus als partidaris de la divisió d ' ocupacions. En ella s' hi tallava carn, s' hi ve~la bacalla, quartos de galli-na, tocino, ve.rduras, fruyta, lluquets y mistos de teya (que allavors se consumlan), betas y fils. agullas, ter-rissa, escombras y fl'egalls, ampollas y porrons, sabó, \erra d' escudellas, al'engatlas, bessa s y escayola, pi-nyons pelats, rosquillas, aLmelllas torradas, rednlins, soldals de plom y no sé quantas cosa s mes; y no té res d'estrany que jo no ho sapiga, perque 'I mateix senyor Feliu no ho sabia. Una vegada 'III trohava {¡ la lenda y va enlrarhi una minyona dihent:

-¿Que te vidl'e volador, senyol' FtlIiu? Perque 'I nen de casa va a la professó y la senyol'a vol posarnhi al cap.

-No ho sé, va conteslarli ell, pero 'm penso que sl que 'n lÏnch.

Regira un armari que hi havia en la rebotiga y al cap d'un rato va sortirab lo que la minyona demanava.

Y com en aixó, li devia passar en moltas altres co-sas, ¡Si 'n venia tantas y tan variadasl

Era 'I senyor Feliu antich habitant del carrer y tot-hom lo coneixia y di coneixia li tots los estadants des de la cantonada del carrer de Sant Pere mes Alt fins 11 la de Sant Pere mes Baix, no solsament perque tots li eran parroquians, sino perque com la tenda no 's tan-cava ni 'Is diumenjes, los propietaris que no vi vian en la mateixa barriada, quan tenlan algun pis per llo-gar en alguna casa del carrer, li deixavan las claus y ell informava del preu y de las condicions del pis, y de passada s'informava dels llogaters.

Molts diumenjes .a la tarde, mentres al mitj de la tenda feya la barrotada ab lo manya del dAvant y 'I drapayre del costat, tenia de deixar las cartas per ana a obri algun dels pisos desocupats.

-Vosté es (d' borne del carrer,» li deya jo un dia, -Encara que se 'n burli, va contestarme. Fins li

diré, continua, cóm pensan en políti..:a la majoria dels estadants, perque molts se fan deixa 'I diari a la ten-da, y aixls sé '1 qui es madú, 'I qui es carlí y 'I qui es progressista. De manera que quan Vtll'len eleccions ja tlé a qui s' ba d' ana a troba segons sigui '1 gobern,

-Donchs digui que si vosté volgués sortí regi-dor ...

-¡car 'm va interrompre. May he pensat ser ni ar-calde de barri. A mi 'm convé esta bé ab tothom y no indisposarme ab ningú. "No veu que jo vench a lots'! IY aixó, que-no 'n faig poch de sel'vey al arcalde de barri quan té d' informarse d'algúl Perque jo, de-dUint per lo que cada bú 'm compra, si es ricb ó si es Pobre, sé de cada casa la vida y mincles per las mi-nyonas que venen a compra, que aqul la fan peta y 's diuben l'una a l'altra lo que no 'm diuhen a mi di-rectament.

-Es vritat que voslé deu coneixe a moltas mi-nyonas. ,

-Naturalment.

-Aixís, si may ne necessito cap, ja pensaré en vos-té, senyol' Feliu.

-Y que 'I sCl'viró milió que no pas que sigués del carrer.

-¡Tant com aixó ... 1 -Li dich de vrilal Lo senÍl'é milió, no sols per la

confiansa que en voslé tinch. sino ademés perque ab vosté no hi tindré 'I doble mirament que ab los vehinl haig de lenir.

-6Cóm vol dir'! -Ja veura. Ve una senyora del vehinat y m' encar-

rega unll minyona bona, y jo tinch de serviria per no perdre la parroquiana. En calI1bi 'm ve una minyona y 'm demana una bona casa, y jo tineh de serviria per no perdre la compradora . En aquesta situació, "qutS tinch de fer, pobre ,de m¡~ A la senyora, m& li callo alguns defectes que pugni tenir la minyona (Iey, mentres no siguin derectes de bulto! ), y li la minyona 11 deixo de di,' algun inconvenientet que tenen los amos que volen llogaria.

-Ja ho veig. Vos té té 'I seu negoci... -Es cia. "No veu que jo visch de tothom'! ¡Ab! y

que ab a ó del llogar minyonas, no 'n veig poca s de cosas! Perque las senyoras acostuman li dirme las condicions ab que las d{'siljan, Una que viu aqui més avallet, es casada ab un senyor molt més jove que ella, y sempre que m'encarrega minyona, 'm diu que sobre tot que sigui enlrada en anys, perque axis son més reposadas. IVaja, penso jo, la qui vol reposa es voslél En aquell,a escala hi esta una viudeta, que no entench com las lI1inyonas no hi fan mort y vida; per-que al demanlll'lllelas me diu que las deixara sortir tolas las festas y que cada vespre 'ls hi permetra ana un parell d I horelas li veure al promés, perque ella (la viudeta) ja 's quedara li casa per si hi va algú. Un se-nyó sol que esta dalt del forner, m'encarrega en gran manera que la minyona fassi goig, perque es escrupu-16s, y li sembla que las que no son vistosas no son ne-las y no pot menjar de gust.

-Ja bo comprencb, vaig fer jo per no 8apiguer més historias; ab tolas aquestas cosas. vosté sab qui deu, qui paga, qui enlllatlleva, qui lIensa, qui estalvia .. ,

-Tot lo que vulgui. Sé qui surt, qui entra en cada casa, qui bi fa estada s lIargas, qui no ...

-Com li he dil: vosté es l' home del carrer, seny:>r Feliu,

CoNRAT Rou ...

Devant d'una flor

Com la ignocenta donzella que cegada de passi6 cau presa en la xarxa impura que li para aymant traydor, perdent per sempre la joya més preubada, qu' es l' honor, a tu, Oor, lo mon te li en sa quant has perdut ta hermos6.

M. SI ••• ~STILLS

Lo TEA TU O Rt:(;IONAI.

Nostres Corresponsals

Vilanova y (;ellrú, 19 Juny de 4RH2.

Sr. Director de Lo TEATI\() HEI;¡():UI..

Tenia pensat contestar extensallH'nl y com sc me-reix al Dr. 1I(111·(ldo, pero COlli {I sos oid os hnud í1ni-vat l' eco de las protestfl que totas las )lersollas sen-satas li han dirigit pel desgraciat S\lclto referent nI óxil del drflma tdlgich lIydro-mcl, yarrepentit estar{¡ d'ell, galan y prudent crech no fpl'ho ja.

Podra no ngl·adarli al Dr. lIall-ada la primera oh ra del Sr. Emest Soler, quc talis l'logis mcresqll!~ de In prensa de la capital; pero lo púhlieh vilanovl la ha re-buda ab verdader entusiasme, com pot indical'li Iii concurrencia llumerosa quo ¡í sas representacions ha concorregut, y las ressenyas del éxil en El PI/eblo,. Dial'io .lfereant;l y en lo mateix J)iario de Villalllleva y Geltl'li, it

Lo TEA.TRO REGIONAL

-y després encare surt la empresa ab uns cartells en los que 's diu que r obra ha obtingut un exitazo ca-losal!/

Aixó j8. es el calmo ...

Circo Ecuestre.-Valla pena d'anar a veu-re als gimnastas en miniatura los jermans Canadas. Aquella diminuts artistas executan en lo trapeci tre-valls que artistas ja fets no igualan. Inútil dir que '1 públich los recompensa ab nutrits aplausos. Aixfs ma-teix los obtenen 1011 clowns Bib y Bob y los barristas Banola fr~res qu' han debutat últimltment.

Estan próxims li debutar, si no ho han fet ja, las xilofonistas Celina y Eva Delgrierre.

Circo Español Modelo.-També en aquest circo hi trevallan unas arlistas dignes de ser vistas. Son aquestas las germanas Sansoni, que donan mos-tras de posehir una forsa colossal, tant que 'I nom que portan 'Is ve que ni pintat.

Dimecres debuta la célebre gimnasta Miss Z"phora, ja aplaudida del nostre públich.

L.lBRUGBU.

Epigrama

En certa pasteleria com a rabó molt cabal li van demanar un ral d'una pinya a 'n Pep Maria. -Las deu ben babé apujat, va contestar, puig a vol las a mi me 'n ban donat moltas y cap diner m' ban costat.

A. PALLEJ.&..

Concerts de Euterpe

Tal com va anunciarse, tingué 1I0ch lo penúltim di-jous, dia 46, lo segon concert de la temporada.

Comensa ab la preciosa composició El Cup, que ob-tingué una execució acabadlssima. La sinfonia de la ópera Rienzi, deixa bastant que desitxar, especial-ment en los passatjes en que domina lo metall. L' al-borada a veus solas De bon mati de Clavé, fou altra nota agradable de equ8st concert per l'ajust ab que ligué cantada. La popular sardana de la ópera Garin obtingué igUal éxit qu'en l'anterior audició. Y posa fi à la primera part l' himne Fraternitat, rebut ab lo mateix entusiasme de la temporada anterior.

E!'a ab interés esperada la segona part, per tenir lloch en ella l'estreno de dugas composicions.

Sigué la primera Per Sant Isidro, pessa descrip-tiva acoro y orquesta. Va obtenir éxil¡ pero aquest hluria sigut compiert a tenir la composició un aUre final y no aquells goigs que tant poch efecte produhi-ren. Se pogué nolar que '1 públich (per coneixer ja la lletra ab anticipació) estava poch ben disposat res-

pecte del coro qu' anava a estrenarse; y '1 públich tenfa rabó, ja que esta convensut de que la missió de la Societat Euterpe no es certament la de exlendre preocupacions.

Y a fé qu' es ben sensible 10 que dexém dit, tota vegada que la composició, y per axó si que fe1icitém de veras a son autor Sr. Vaqué, conté be1lfsimas notas

.de sabor popular y passatges inspiradíssims Ab un al-tre final la veudam de repertori, mes tal com va darse a coneixer en sa primera audició, no fara pas carrera.

L'altre nou coro L' Ivern, sigué tar.t {ret son éxit, que preveyém sera retirat del programa.

Meresqueren los honors de la repetició la Patrulla turca y la introducció musical Mascaronel/l de Goula (pare), lt qui los aplausos del públich obligaren' di-rigiria ell mateix.

Termina lo concert ab la animadfssima jota de Cla-vé Las Galas del Cinca.

Per ahir estava anunciat l'altre concerti per lo tant fins al próxim número ,

T. Gu n.

Influencia del brodat

Per si aclis algú ha pensat que '1 brodat no té valor, li demano per favor que m'escolti ab serietat.

Un soldat va a una minyona y l' hi declara l'amor, ella 5e '1 mira y ¡horrorl l' hi dona un «nolI qu' esborrona¡ aquella mateixa dona lo ve!! cabo l' end9ma, y ja sent inclinacions; ja es s8Tjento, bi torna' an6, y te 'I sèu «si» ¿per qu" ea cia: «pe 'I brodaf de sos salons.»

Va un general passejant vestit igual qu' un paisa, passan militars y Icí! ni tampocb cap eas d'ell fan. Hi ha revista, y al instant, sens faltarhi punt ni coma, tots los jefes y sol,dats obeéixen sense fer brona ... Y aquell general lono es homa' Sí, mes dú entorxats brodata.

Hi ha una nOJeta salada "! bonica com un sol, mes no obstant ,ningú la vol, per mes que sigui agraciada. A l' endemi molt planxada va pel pas.i!s dantse t6, mostrant baixos ni pintats, y '1 jovent diu: «¡Visoa'l bó!»

6 Lo TEATRO REGIONAL

, o es la u' ahir? Sí, pero porta 'ls enagos brodats.

¡,Que dos amants han renyit y vol fer paus la part flaca? dona a n'ell una petaca brodarIa y ho ha conseguit. ,Qu' es ell lo qui sent neguit per arreglar la qttesti6 y no pot calmar sos mals' Donchs te prompte soluel6; dòna a n'ella un mocad6 brodat ab sas inicials.

ereyent dei. or demostrat que 'Is brodats tots fan miracles deixéu cridi sense obstacles; ¡vlscan las que fan brodatl

E. RII!RA MATEU.

Societats recreativas

LA CATALANA.-Dissapte últim al vespre tingué 1I0ch una escullida funció en la que se recitaren los bonichs mon61echs L' home de la dida y 'M caso del distingit dibuixant Sr. Escaler.

Lo sepn de dits mon61echs sigué recitat per son autor, obtenint una ovació per son acertat trevall.

ESQUERRA DEL ENSA CHE.-Dissapte últim tin-gué 1I0ch en aque~t local, un im portant concert a be-nefici del ex-cabo Gir6nés.

Lo e tens programa sigué ben interpretat, distin-gintshi las Slas. Sans, Ferrer, Davalillo y los Srs. May-mi, Pontseti, Maire, Martorell, Gondlez, Rius, BaraUa, Canibell, Romeu, Torres, Cesar, Rocabruna, Escarra Socias, Vif'las, Verdura, Carbonell y Soria.

CiRCULO ULTRAMARJNO.-Diumenge al vespre va dar funci6 teatral, en la que tingué 1I0ch l'estreno de la pessa catalana l.J,¡a olla de cols, de la que 'n parlém en lo 1I0ch corresponent.

La concurrencia sigué Iluhida y numerosa.

J. XI.IIKO.

. GAYARRE.-En l'última funci6 donada en aquei-

xa concorreguda Societat, se posaren en escena las pro-duccions catalanas Castor y Polux y Cura de Moro, oblenintbi aplausos la Srta. Virgili y los Srs. Estradé, Guiterl, Ortega, Orta, Gana ls, Pif'leyro, Virgili J. Mor-fà y Costa, especialment aquellt últim.

c1RCOL MERCA TIL FAMILlAR.-Diumenge se po-sa en escena lo drama Cercol de Foch. Lo desempe-nyo fou acertat per part dels aficionats que hi pren-gueren part. distingintse especialment l'encarregat del paper de Ramon, protagonista de la obra, que tin-gué moments verdadera ment inspirats; lo paper de Al~rt també 8Ïgué ben interpretat, no obstant, l'actor n' hauria tret melt lDés partit si no s' hagués precipitat

tant en las tiradas de versos, que 's coneixia sabia de mamoria. Lo final del tercer y primer acte molt bé, el del segon massa precipitat.

La desditxa de la nit, fou l' exhibici6 d'un clown, de qual nom no volém recordarnos: tanta es la mala sombra que demostra tenir en tots sos pesadlssims tre-balls.

R. OJBDA.

Doloras

¡SARCUMBI

I

Si cegada d'amor una donzella es víctima ignocent d'un vil amant, l'estigma mundanal cau sobre d'ella, pero 'I vil seductor se fa més gran.

11

Busca amparo per tot; ningú l'abona: las donzella s la mofan a desdl, y al veurers despreciada per la dona a l' home va a parar ... sent son butxl.

COUS DIIL 1I0K

Fes una obra del ~ot humanitaria, que lliuri algún mortal de cruel desditxa, y 'I mon que lo pervers sempre pregona, • ni menys ne fara esment, per sran que sia.

11

Pro, comet inconscient per ta desgracia una falta, la més inofensiva, y al endema veu ras com se comenta que no 't caldra que 't cuydis ... de fern' cridas.

Pila eNA FLOR

Perque de lo teu pit vaig pendre un dia una aromosa flor,

me vares increpar de tal manera que fini nostre amor .

11

Pero avuy qu' altre aymantab vil falsia L' ha robat lo candor,

a aquest li dius plorant ... y ell no t'escolla, que 'I vols ab tot lo cor.

En Rafel y l' Enrich, amichs molt intims, sent presa de cobdicia

un jorn &ls prohibit' varen jugarse los quartos que tenlan.

En Rafel' l' Enrich quant du va a sobre guanya en pocas partidas,

Lo TEATRO REGfoNAL 7

y al veurel sense humor y ... sense quartos plega 'I joch desseguida.

Se varen despedl: l' un pl~ de rabia . y 'I guanyador de ditxa;

pro encara al endema varen escriurers dibentse ((Car amich». ¡Quanta falsfal

IGIUSI IGUSlAs.

CONCURS DE EPIGRAMAS

(BASBS PUBLlCADAS BN LO NÚMF.RO f 8)

Continuació de la llista dels plechs rebuts:

N: 14, de D. Simon Alsina y Clos. N.· 15, » » Joseph Escachs y V. No" 16, » »Joan Costas. N.· 17,» » Pere Blanch y Roig. N: 18,» » Rafel Comas. N." 19,» » Abelardo Coma. N." 20,» »Joan Fortuny y Güell. N." 21,» » Bonifaci Poch .. Segons la Base 3. a , queda de temps pera l'envio de

plechs fins avalis de la sortida del número próxim.

--

Per la Redacció. J. XIMBNO.

Palpitacions

Disparantse mon cor com un rellotje, adelanta, adelanta en lo seu ours; y glatint cada dia més deprcssa, aviaL la séva bora baura caygut.

¡Ayl quin mall es mon cor; bat nit y dia. Quina enclusa mon pit, jo quin ferrer; ja las forsas traydoras m' abandonan y no pucb continua 'I travaU aquest.

¿Es la febre qui 'I mou, ó la nerviosa corrent que li don palpitació .. ,'! Res d'aixó. res d'aixó. ma dolsa aymia. Doncbs sera ... '! Si; no bo dubtis, es l'amor. ,

o L'estranyi eixa maquina tant rodi si per son fogonista l'amor té, si 'I combustible seu es ma sancb roja qu' ab lo foch de tos ulls tota s· encen.

JOSEPH Fup Y PUNA.

Novas

Avuy regalém a nostres abonats las planas 74-7i y 73-7i, del drama «L'Agulla)).

En lo número de la setmana entrant, donarém lo

full de repartiment de personatjes y ademés lo pr61ech que ha esorit ex profés lo popular poeta D. Frederich Soler. .....

Rn las darreras eleccions verificadas ((Centre Catala)), resulta nombrada pera l'any 4892-4893, la Comissió E ecutiva segUent: President, D. Apeles Mes-tr~s; Vis-presidents, D. Benvingut Cabot y D. "Emili Asencio; Secretaris, D. Joan Llohet y D. Joseph Mical6 .

..... Obras rebudas: D. Ernest Soler de las Casas ha tingut la galanteria

de enviarnos un exemplar de sa hermosa tragedia llydro-mcl, estrenada ab brillanL é it en lo teatro catala de Romea y que recentment ha sigut donada a la estampa.

També D. Frederich Soler nos ha entregat un exem-plar de son aplaudit drama tragich Barba-roja, obra que los aficionats que la vulgan troharan en venda en nostra Administració al preu de 2 pessetas.

· .. D. Manel Rovira y Serra nos ha favoreJcut ab un

exemplar de la pes sa Vint duros per endevant, estre-nada fa poch en lo tealro ealala de Novetats.

• . . Hem rebut l'últim número de la aCl:edilada revista

La España Regional, corresponent al mes passat que conté importants treballs jurldicbs y literaris.

· . . Igualment hem rebut lo viatje pintoresch, estrambo-

(ieh, semi-ciel/tifieh y humorislich: ((La ciutat d'en Nyoca,,, original del Sr. Ayné Rabell. Preu 4 ral.

Forma un quadern de 3~ planas de versos xispe-janls, qual lectura proporciona un rato de bon humor. La obreta va i1ustrada ab numerosos dibuixos de R. Lago.

Moltas gracias a tots. .....

Sl'gons nos escriuhen de Reus, lo dia ti del corrent se representa en lo tea tro Romea (Societat Valero) la tragedia Mar y cel, en qual desempenyo foren molt aplaudits los Ilficionats Sra. Salas y los Srs. Herrero, Vila, Guiot, Abelló, Pamies y Borrlls. Finalisa la fun-ció ab la pessa Cura de moro, representada per los Srs. Trillas, Marcó, BlancharL y Sen Us.

..... Nostre amich, lo distingit escriptor Sr. Guasch Tom-

bas, ha tingut la desgracia de perdre a sa filla Treseta. Acompanyém a nostre amich y ft sa familia en lo just dolor que 'Is ha ocasionat tant sensible pérdua.

Enigmas

AR DA Un que viu a calla un tot y que 's diu segona y prima va escriure una prima dos

8 Lo TEATI\O REGlO:'iAL

ú la 'l'es dos l'I qui estima, de prés ue huvel'li dit molt si ca ¡(l'SC ah 1:11 volia; la tres dos qll' es ai . crida y tambó de ¡;(lniL fort, va respond rel' a h \I 11 JlI'iIlW (ltlC /llC ' I va dci .· fI mitj mort; sol. va (Iii' que ho lograda si arribava {¡ el' un lol.

A. P.\l.u:Ú.

TEHS ()I~ SILABAS

Vertical y horizontal : I ." ratlla. nom uc