batecNúmero 36"al servei de la persona amb discapacitat intel·lectual"

"Hem comprovat que amb la reforma del Centre Ocupacional ha millorat l'atenció dels usuaris i també la seva relació amb el grup.La veritat és que ens sentim satisfets del resultat i de les millores aconseguides" (Rita Vargas, coordinadora del Centre Ocupacional)

FUNDACIÓ PRIVADA VALLÈS ORIENTAL

Obres de condicionament del Centre Ocupacional de l'FVO(2a reforma)

"NECESSITATS DE FUTUR,OPORTUNITATS DE PRESENT"

Foto

: Jor

di P

ey

El Centre Ocupacional dóna atenció diürna de tipus rehabilitador integrala la persona adulta amb discapacitat intel·lectual de la comarca delVallès Oriental, amb l'objectiu d'aconseguir la màxima integració socialde la persona amb els suports i les activitats d'ajustament personali social que siguin necessaris per aconseguir-ho.

editorial-sumari

2

l'article

3

el tema

A punt per acollir ladiversitat

sumari

8

reportatgeLa reforma del CentreOcupacional 16

la fundació informa

1411

l'agenda

15

batecfundació@fvo.catwww.fvo.cat

La revista Batec no es fa responsable delsarticles que es publiquin.

Segons el que estableix la Llei de Protecció de dades de caràcter personal 15/99 del 13 de desembre (LOPD), li informem que les seves dades hanestat incorporades en un fitxer automatitzat, titularitat de la Fundació Privada Vallès Oriental, per tal de rebre trimestralment la nostra revista.

D'acord amb la Llei, vostè té dret a conèixer, oposar-se, cancel·lar o rectificar les dades recopilades en el nostre fitxer, així com adreçar-se per escrita la Fundació, Ctra. Valldoriolf s/n de Granollers, en el cas que no vulgui rebre la revista.

Director:

Juan María Monsalve

Consell de redacció:

Jordi Llorens, Silvia Ramada, Aurora Luna,

Rosa Raurich, Alicia Poveda, M. Jesús Serrano,

Silvia Mateu, Cristina Lluis,

Eduard Martí, Jordi Pey.

Coordinació:

Marissol Matamoros

Maquetació i impressió:

Impremta Gargot (Granollers)

Dipòsit Legal: B-28.161-1996

2

editorial-sumari

Segons l’etapa de la vida i les pròpiesnecessitats ens trobem que hi ha llocs enels quals estem més a gust que en d’altres.Si parlem d’espais interiors, les solucionsarquitectòniques de l’edifici, la distribució,la il·luminació i els materials emprats,influeixen de forma important en el benestarfísic i emocional dels usuaris que hi viueno hi conviuen.

Des del punt de vista d’un edifici pensatper realitzar un servei públic, l’aspecte dela funcionalitat és molt important. Tenir encompte, a l’hora de planificar una novaconstrucció o una reforma d’un edifici jaexistent, el fet de concretar el col·lectiu depersones a les quals es dirigirà, contribueixa fer un tipus d’espai que garanteixi lafinalitat del servei.

A la Fundació es treballa diàriament peroptimitzar la qualitat en l’atenció social sotael principi de millora contínua. És la mateixafilosofia de treball quan parlem de reformeso adequacions dels edificis i equipamentsper ser utilitzats per les persones ambdiscapacitat intel·lectual. Sabent també,que les necessitats de les persones vanevolucionant en funció de diferents variables,l´FVO s’ha proposat anar reformant iampliant les edificacions en funció del’evolució de les seves persones.

Un dels factors que preocupa des de fatemps a l´FVO és la demanda creixentd’usuaris amb trastorn de conducta afegita la pròpia discapacitat, la qual cosa dificultala dinàmica diària de funcionament i, a més,obliga a pensar nous recursos per atendre’lsamb més qualitat, però també amb mésseguretat. Sabem que el tarannà de lespersones amb trastorns de conducta ésoscil·lant, que poden patir etapes de crisio regressió i cada vegada és necessari estarmés preparats per acollir-les millor. És lapolivalència d’espais el que fa que això siguipossible.

Els espais són facilitadors de la finalitat delservei, en aquest cas que la inclusió socialde les persones ateses, mitjançant activitatsd’ajustament personal i socials, sigui unarealitat. En el cas de persones amb trastornde conducta els espais són d’un gran suporta l´hora de l’activitat diària.

La reforma interior de l’edifici del CentreOcupacional de l’Àrea de Serveis Diürns del´FVO respon a aquesta finalitat de milloracontínua. En aquest sentit, ara gaudimd’uns espais dinàmics, amb moltes possibi-litats i, en definitiva, preparats per acollir,càlidament i còmodament, la diversitatd’usuaris atesos, fins i tot aquelles personesamb problemàtiques conductuals.

A punt per acollir la diversitat

5

6

La comprensió delsproblemes de conducta

Els trastorns deconducta a l'edatescolar

-

notícies

9

4

Anàlisi de lesnecessitats del Centrede Dia i Residència

Més a prop de lesfamílies

Relació discapacitatintel·lectual versusdemència

La persona ambdiscapacitatintel·lectual i l'esport

2019 -

3

l'article

Les persones amb discapacitat intel·lectualque depenen de tercers i precisen atenciói suport per a les activitats de la vida diària(suport extens o generalitzat), actualmentpoden accedir a dos tipus de serveis:

El Centre de Dia o CAE (Centre d’AtencióEspecialitzada) i el servei ResidencialEl Centre de Dia és un servei d’atenciódiürna especialitzada que afavoreix elmanteniment de la persona en el domicilifamiliar. En cas que l’entorn familiar o lasituació personal no permeti aquestaconvivència, es pot optar per un serveiresidencial.

El tipus de suport que s’ofereix en aquestsequipaments es divideix en tres nivellsd’atenció: social, psicopedagògic i sanitari.Cadascun d’aquests àmbits disposa delpersonal tècnic i d’atenció directa suficientsper donar resposta a les necessitats globals

Anàlisi de les necessitats delCentre de Dia i Residència

CODINAEINES PER A JARDINERIACtra. de Masnou a Granollers, Qm 14 (Palou) - 08400 GRANOLLERS (Barcelona)Tels. 93 860 00 03 - 93 870 44 97 - Fax: 93 879 13 39E-mail: CODINASCP@TELEFONICA.NET

de les persones ateses. Per poder accedira aquests equipaments, cal adreçar-se alCAD (Centre d’Atenció al Disminuït) de laseva zona, per tal de formalitzar la sol·licitud.Posteriorment, l’accés a les places lesestableix l ’ ICASS (Institut Catalàd’Assistència i Serveis Socials), en funciódel barem establert, la urgència del cas i lasituació familiar i personal.

A la nostra comarca només existeixen 12places de centre de dia o CAE, situades ala Residència i Centre de Dia “Valldoriolf”de la Fundació Privada Vallès Oriental. LaResidència consta de 64 places. Aquestnombre de places, de titularitat pública igestionades per la Fundació, són insuficientsper cobrir les necessitats existents a lacomarca. Moltes persones han de romandreal domicili a l´espera de plaça o són atesosincorrectament en un altre recurs que norespon a les seves necessitats reals.

Ja només a la Fundació Privada VallèsOriental, l’anàlisi de les demandes existentsal llarg dels propers 5 anys, reflecteix unagran necess i ta t d ’aques t t i pusd’equipaments (CAE i Residència). D’unabanda, l’Escola d’Educació Especial“Montserrat Montero” generarà al llargd’aquest període la necessitat de places decentre de dia i residència per part delsalumnes que finalitzaran l’etapa escolar.D’altra banda, els Tallers “Xavier Quincoces”,que atén usuaris que requereixen aquesttipus de serveis i que per tant no estanubicats en l ’equipament adequat.

Els gràfics 1 i 2 que es presenten acontinuació, reflecteixen les necessitats defutur per anys, amb una previsió fins al2011, procedents dels alumnes de l’escola“Montserrat Montero” en funció de lanecessitat de centre de dia o residència.De l’anàlisi d’aquestes dades es desprèn la

2007 2008 2009 2010 20110

1

2

3

4

5

6

7

Necessitats futures de CAE d'alumnesde CEE Montserrat Montero

2007 2008 2009 2010 20110

1

2

3

4

5

6

7

Necessitats futures de Residènciad'alumnes de CEE Montserrat Montero

Gràfic 1. Centre de Dia o CAE Gràfic 2. Residència

4

anfrunsG R U P

Torras i Bages 6-8 - 08401 Granollers - Telf. 93.870.04.75

gran necessitat d’ampliar places a lacomarca d'aquest tipus d’equipaments, que

No fa massa temps, vam oferir als pares ifamiliars la possibilitat de venir a lesexcursions, amb l’oportunitat que aixòsuposava, tant per descobrir aspectesdiferents dels seus fills o familiars en unentorn nou per a ambdues parts, com perconèixer més i millor altres pares i familiars,cuidadores, cuidadors i persones de l’equiptècnic. I, fins i tot, per estar a llocs quepotser no hi anirien mai, compartir un pícnica l’aire lliure amb molta gent, cantar cançonsa l’autocar, fer fotos “xules”, sortir alsvídeos... En fi, podria escriure una llistallarga de més coses.

Aquest oferiment es va acollir molt bé. Laresposta va ser que alguns pares s’hi vanapuntar de seguida i altres s’ho van volerpensar una mica més.

Actualment participen a totes les sortides,tant els que ja van venir el primer dia i

repeteixen sempre, com els que s’hopensaven una mica més i que des que esvan decidir a provar-ho, ja no fallen.

La valoració d’aquesta experiència podemdir amb tota certesa que és molt positiva.El que viuen els pares amb els seus fills acada excursió és molt especial i de ben certque els ajuda a anar-los coneixent més.Alguns queden molt sorpresos i fascinatsamb algunes reaccions que asseguren quedesconeixien totalment i no s’haurienimaginat mai. També és molt interessant elsuport, la solidaritat, les rialles i els“bombonets” que comparteixen els paresentre ells.

Penso que aquest és un primer pas queafavoreix la convivència, participació,confiança, coneixement i implicació entreusuaris, famílies i personal, i que la idea ésanar-ho ampliant. Em refereixo a no limitar

aquesta participació només a les sortideso a la festa d’estiu ,sinó a poder crearmés espais de trobades, de tertúlies, defer junts una taula rodona tot prenent uncafè o un te amb unes pastetes... Endefinitiva, ampliar la nostra comunicació,intercanviar vivències, alegries, projectes,activitats, preocupacions, el que calguio convingui més, depenent de lanecessitat del moment.

Aquesta experiència ens demostra quecadascú des del seu espai contribueix ala millora en l´atenció. També ens ajudaa poder anar donant, cada vegada més,entre tots, una millor atenció de qualitat.

Vull aprofitar per agrair a tots els pares ifamiliars que sempre ens han fet costati ens han ajudat amb el seu suport a tirarendavant la “resi” que tant ens estimem.

Rosa RaurichCoordinadora de la Residència

Més a prop de les famílies

han de donar resposta a les necessitatsexistents, tant les que provenen de la

Fundació com d’altresentitats que es troben en lamateixa situació.

Per tal que l’Administraciósigui conscient d’aquest buiti també de la gran demandaexistent, és important quetotes les famílies es puguinorientar vers l’organisme del’Administració competent iformalitzar la demanda decentre de dia o residència,ja que que només així laGenera l i ta t po t ten i rinformació real (tramesa através de les demandes)sobre les necessitats actuals

i, per tant, generar equipaments i recursosque en donin resposta. El Departament deTreball Social de la Fundació està treballantamb les famílies dels usuaris que requeriranaquest servei en un futur per informar itramitar la demanda a l’Administració.

Des de la Fundació el treball amb les famíliesen aquest àmbit resta obert al diàleg i al’orientació, perquè a través d’un treballconjunt es pugui avançar en la resolució dela necessitat actual a la comarca i endefinitiva es pugui millorar l’atenció de lespersones amb disminució, objectiu bàsic icompartit per tots, professionals i famílies.

Sílvia Castaño i Míriam BeltránTreballadores socials FVOGràfic 3. Centre de Dia i Residència

Necessitats actuals de CAE i residènciaals Tallers Xavier Quincoces

CAE Residència0

5

10

15

20

25

30

5

quotidians, de relacions familiars ipersonals... A partir d’aquesta informaciói comparant-lo amb l’estat actual, es podràcomençar a vetllar i a orientar una consultamèdica, amb la qual es prendran lesmesures oportunes i es podrà descartar oconfirmar el possible diagnòstic.

És per aquesta dificultat diagnòstica queés molt important vetllar per la salut de lesnostres persones amb discapacitatintel·lectual. Com saber com es troben?Doncs periòdicament portant-los al metgeper fer revisions generals (analítiques,plaques...) o revisions més concretes compodrien ser visitar el metge especialista(neuròleg, psiquiatre...) tal com ho fa elresta de la població. Tot i tenir unadiscapacitat psíquica, les revisions són iguald’importants i necessàries. D’aquestamanera podrem mantenir i/o augmentar elnivell de qualitat de vida. No podem oblidari hem de tenir present que la nostra poblacióes troba amb la dificultat de diferenciar oconèixer quina part del cos li fa mal. Elscosta molt expressar i localitzar el seu propidolor i, per tant, les persones que estem alseu voltant, ja sigui la família o elsprofessionals del centre, hauríem de saberdetectar una possible dolènça i així poder-los derivar als serveis mèdics. Si asseguremun bon estat de salut física, ajudaremimplícitament a que la persona puguimanteni r bones re lac ions i quepsicològicament estigui activa.

Tal i com hem dit abans, ens trobem ambla dificultat de conèixer com es troba o sili comença una demència, però des de latasca que desenvolupem els educadors,podem observar i vetllar per la qualitat devida dels nostres usuaris i, a la vegada,treballar conjuntament amb les famílies.Cada agent social o personal que manté

Moltes persones es preguntaran quinarelació hi ha entre les persones ambdiscapacitat i les demències, o si unapersona amb discapacitat intel·lectual potpatir una demència o una pèrdua decapacitats adquirides.

Des de l’experiència i la formació continuadaque realitza l’equip de professionals delsTallers Xavier Quincoces, s’ha pogutconstatar que en la població que treballemtambé es pot desenvolupar una demència.Durant els últims anys s’han fet diversosestudis sobre la relació de la demència iles persones amb la Síndrome de Down. Lademència que pot patir una persona ambdiscapacitat és la mateixa que pateixqualsevol persona, tot i que l’edat d’aparicióés molt més precoç (40-45 anys).

Una demència és un deterioramentprogressiu de dues o més funcions delcervell. La demència progressa cap a unaincapacitat per dur a terme les activitatsordinàries, amb alteracions socials ifamiliars, determinant una dependènciacada vegada superior per al funcionamentde les activitats de la vida diària.

A l’hora de diagnosticar una possibledemència en una persona amb discapacitatintel·lectual ens trobem amb la dificultat depoder diferenciar si és un augment de laseva patologia o realment es pot parlar d’uninici d’un procés de demència. Com queprèviament ja hi ha un retard mental i unamanca de capacitats, resulta complicatrealitzar el diagnòstic (moltes vegades esconfon o es tendeix a dir “això ja ho ha fetsempre...”). Per al possible diagnòstic ésmolt important informar l’equip mèdic sobreel punt de partida del pacient, és a dir, sobreel grau de capacitats per realitzar lesactivitats de la vida diària, de coneixements

l'article Relació discapacitat intel.lectualversus demència

relació amb la persona és important pertreballar les diferents capacitats o treballarperquè el possible deteriorament siguimenor. Com a professionals de l’atenció depersones amb discapacitat intel·lectual,ajudem i fomentem al màxim les capacitatsde cada individu a través d’activitats mésespecialitzades. Vetllem per les necessitatspersonals oferint als nostres usuaris mésactivitats adaptades, tot respectant el ritmede cadascú. Les demandes dels nostresusuaris són més de necessitats de vidadiària (alimentació segons les demandesmèdiques, descans després de dinar...).

També aprofitem per fer un llibre de memòriaen el qual queda reflectida tota la vida dela persona des de la seva infància, passantper l´adolescència i la maduresa, fins arribara la senectut. La comunicació i les aficionspersonals (labors, pintura, jocs desobretaula...), queden reflectides com aactivitats de les persones més grans deltaller. Tenint cobert aquests espais de curapersonal i cognitiu podrem oferir a la personaamb discapacitat intel·lectual una millorqualitat de vida.

Meritxell PinedaEducadora STO Tallers Xavier Quincoces

Una usuària fent el seu llibre personal de memòria

6

l'article

El dia 12 de setembre, en el marc del 8èCicle de Conferències de l´FVO, ManelAlgeciras, director tècnic d’Acell, vapresentar la conferència titulada La personaamb discapacitat intel·lectual i l'esport: unaeina per al moviment.

L’ESPORT ADAPTAT. EVOLUCIÓL’evolució en els anomenats estats delbenestar ha generat la preocupació cap aaquells col·lectius que es trobaven ambmés dificultats per arribar a aquests

condicionants. Des de fa alguns anys(especialment des de l’impacte que vanproduir les paraolimpíades del 92 aBarcelona), la preocupació sobre l’efectede l’esport cap al col·lectiu de personesamb discapacitats ha anat en augment.

Acceptat per tota la societat que l’esporten sí mateix proporciona una sèrie debeneficis que més endavant enumeraremi que es tracta d´un dels elements que mésha amarat en la societat, bé sigui pel nombrede practicants, pel nombre d’assistents(públic en general), o pels impactesmúltiples que ocasiona a la societat, o béper l’esport en sí mateix i mitjançant els

La persona amb discapacitatintel.lectual i l'esport: una einaper al moviment

CETEMMSA

seus principals actors (esportistes), quedaclar que la implantació de l´activitat físicaper a persones amb discapacitat física ésnecessària i, en segons quins casos,imprescindible.

És cert que al principi els promotors del’esport adaptat buscaven l’increment departicipants, l’augment de competicions o,fins i tot, la millora de les marquesobtingudes. Però després d’uns anysd’organització de pràctica esportiva, s’handonat altres corrents que busquen, sobretot,facilitar l’accés d’aquesta pràctica aqualsevol persona amb discapacitatpsíquica, sigui quin sigui el seu nivell dediscapacitat.

Per altra banda, s’han realitzat diferentsaccions amb altres objectius: la formaciótècnica del personal que de formacontinuada tracta amb aquestes persones;la millora de la qualitat dels programesesportius; l’increment de modalitatsesportives, o la inserció d’aquestes personesen la pràctica esportiva “normalitzada”.

LA RESPONSABILITAT DE LA SOCIETATA conseqüència de la discapacitat psíquica,l’individu pateix una sèrie de restriccions i,el resultat d’aquestes, són les dificultatsd’interactuar amb l’entorn que l’envolta. Enaquest punt l’esport ha estat un delsprincipals escenaris que ha mostrat a lasocietat el que són capaces d’aconseguirles anomenades persones amb discapacitat.Quantes vegades, nosaltres mateixos coma públic, ens hem sentit discapacitatsdavant la meravellosa exhibició d’uncorredor, d’un nedador, d’un jugador debàsquet... Queda clar doncs, que la

discapacitat s’ha de considerar, tal com diuel professor Pere Ruiz, com “una situaciód’inferioritat concreta davant la qual estroba l’individu” i que, per tant, laresponsabilitat no recau només en lapersona amb discapacitat, sinó en tota lasocietat que l’ envolta, que s’ha d’esforçarperquè aquestes situacions siguin lesmínimes possibles.

BENEFICIS DE LA PRÀCTICA ESPORTIVAEls publicistes, analitzadors i creadorsconstants de necessitats humanes, ensrecorden de manera continuada i de vegadesfins tot empalagosa, els beneficis que enl’aspecte físic produeix la pràctica esportiva.

De la mateixa manera que moltes vegadesles investigacions s’han centrat en elsbeneficis que l´activitat esportiva ofereixcom a facilitador del desenvolupamentmotor, iniciant el conjunt de capacitatsmotrius, de capacitats condicionals(qualitats físiques), altres estudis s’hancentrat en les millores mèdiques queaquesta activitat ofereix a aquest tipus depersones, ja que moltes d’aquestes pateixenaltres malalties associades (obessitat,cardiopaties, problemes posturals,hipotonía...). No dubto de la importànciaque els aspectes físics i estètics tenen enles persones, tinguin o no discapacitat, peròsí que crec que en les persones ambdiscapacitat els beneficis esmentats enúltim terme, són molt més importants.No enumeraré els beneficis físics o psico-motrius que proporciona l´activitat física,però sí que faré una breu enumeraciód’alguns dels beneficis que en els altresnivells s’aconsegueixen:-Beneficis educatius: la pràctica esportiva

Un moment de la conferència sobre l'esport

7

permet treballar hàbits d’autonomia general,l´apariència personal, l´educació vial,aspectes numèrics, conceptes esportius(normatives, reglamentació...).-Beneficis socials: la pràctica esportivapermet treballar habilitats i maneres derelació. Permet augmentar la independènciai la consideració de la família. Permetsensibilitzar a la comunitat més propera ia la societat en general.-Beneficis psicoafectius: la pràctica del’esport proporciona un augment delconeixement d’un mateix: ajuda acomprendre les pròpies limitacions, ajudaa superar la por al fracàs... La pràcticaesport iva afavoreix, sens dubte,l´autoestima. Ajuda a desenvolupar elcontrol sobre un mateix i en molts casosés un canal més per reconduir l´agressi-vitat, l´angoixa...

Serà mitjançant la participació en aquestesactivitats quan s’aconsegueixi alleujar elsefectes que produeixen les situacions eninferioritat que s’esmentaven: contribuinta modificar les falses imatges socials de lapersona amb discapacitat psíquica idisminuint els factors productors d’aquestessituacions, ja que potencien les capacitats(que han anat en augment mitjançantl’entrenament constant) d’aquesta persona.

ANÀLISI PRÈVIA A LA REALITZACIÓ DEL´ACTIVITATAmb l’objectiu que aquesta activitat sigui

beneficiosa en el seu conjunt, prèviamenta la participació en la mateixa, s’haurà derealitzar una anàlisi de diversos aspectes:-Capacitats de l’individu: abans d’establirqualsevol tipus de proposta, s’ha d’analitzarquines característiques té l’esportistapotencial i en quina modalitat esportiva témés possibilitats d’ èxit o s’hi trobarà millor,sense oblidar en quin percentatges’aconseguiran tot tipus de beneficis.-Modalitat esportiva: no sempre l’individuprefereix realitzar l’activitat en què millores desenvolupa. Els beneficis als que emreferia abans es donaran en major mesuraen la participació en l’esport que aquestapersona prefereixi. És cert que moltesvegades s’haurà d’orientar cap a aquellamodalitat en què obtingui millors resultatsi que a posteriori serà en la que millor estrobi i per tant prefereixi, però en cap cashem d’obligar a aquesta persona a participaren una modalitat de la qual no gaudeixi.-Prova esportiva: dins de cada modalitatesportiva existeixen diferents proves.S’haurà d’analitzar quina és la prova idòniai recordar que s’ha de preveure una possibleevolució.-Per últim, s’haurà de realitzar una anàliside les diferents opcions a nivell departicipació en competicions ofertades,amb l’objectiu de no rebutjar tots elsresultats obtinguts (i no em refereixo alsresultats esportius). Aquesta anàlisi enspermetrà situar a la persona ambdiscapacitat psíquica a participar en la prova

(adaptada o no) idònia dins la modalitatesportiva que aquesta prefereixi i quecompeteixi en l’àmbit (territorial, nacional,normalitzat o no) més oportú perquè aquestapersona obtingui els majors beneficis.

REFLEXIONSFinalment podríem fer algunes reflexions:-L’esport és un dels fets més influents enla societat i per tant en les persones ambdiscapacitat psíquica: modes, líders, fans...Hem de saber aprofitar la circumstància.-L´activitat esportiva ha de ser un “mitjà”i no una “finalitat”, mitjà per aprendre hàbitsd’higiene, autonomia, independència.-L´activitat esportiva ha de ser “l’excusa”per conèixer món, per fer nous amics, peraprendre idiomes, per reconèixer els errors,per aprendre a guanyar i a perdre... Teninttot això clar, podem fer de l’esport una deles eines més poderoses per ajudar a lespersones amb discapacitat. L’esport és,sobretot, la fórmula perquè les persones esvalorin a elles mateixes. L’ important és quecada vegada siguem millors i per això nocal comparar-nos amb els altres.

Per últim, recordar que de tots, i de totesles situacions podem i hem aprendre, i queles persones amb discapacitat ens podenensenyar molt.

Manel AlgecirasDirector tècnic Acell

De l´11 al 15 d’octubre de 2006 secelebraran a Lloret de Mar els JOCSESPORTIUS DE CATALUNYA “SPECIALOLYMPICS”, amb la presència de diversescomunitats autònomes i unes quantesdelegacions estrangeres. L’organitzacióva a càrrec de l’ACELL (Federació Catalanad’Esports i Lleure).

Es preveu la participació de 2.200 atletes,440 monitors i 1.000 voluntaris. Els atletesestaran allotjats des del dimecres 11d’octubre fins el diumenge dia 15d’octubre en hotels i/o aparthotels deLloret de Mar. Totes les competicions secelebraran a Lloret. L´FVO ha creat unacomissió d’esports, integrada perrepresentants de tots els centres de laFundació, per gestionar la participació dela Fundació en aquest esdevenimentesportiu. Ha estat competència d’aquestacomissió identificar els esportistesparticipants, realitzar tots els tràmits

administratius d’inscripció, coordinar elsentrenaments de preparació dels esportistesi organitzar el desplaçament i l´estada delsesportistes durant els dies de concentració.El club esportiu de l´ FVO estarà representatper 5 monitors i 20 esportistes -13 homesi 7 dones-, distribuïts segons les modalitatsesportives següents:-Natació: 4-Atletisme: 4-Proves motrius: 2-Futbol sala: 10

Participant de l’eix de treball de l’ACELL, laFundació Privada Vallès Oriental també voltreballar per millorar la qualitat de vida dela persona amb discapacitat intel·lectual através de l’esport i el lleure, ja que la sevapràctica permet treballar l’esperit desuperació i competitivitat, permet fomentarvalors com la cooperació, el treball en equipi la solidaritat, a més de permetre la millorade les condicions físiques, en benefici d’una

major fortalesa física i mental. Cal destacarque la Federació Catalana d’Esports per aDisminuïts Psíquics va ser reconeguda perla Secretaria General de l’Esport el juny del1997 i és membre de la Unió de FederacionsEsportives de Catalunya. A més, hapromogut la creació d’Special OlympicsEspaña i d’Special Olympics Catalunya,representant del moviment Special Olympicsque agrupa, a escala internacional, 110països i un milió d’esportistes de tot el món.

Eduard MartínCap de Recursos Humans FVO

Jocs Special Olympics Lloret 2006

Equip de futbol que representarà l'FVO

8

el tema

Vila Vila, S.L. Jordi Camp, 15 - 08400 GRANOLLERS

Tels.: 93 849 67 55 - 93 849 68 56Fax: 93 846 48 52vvsl@telefonica.net - Aptdo. Corrreos, 279

Concesionario Oficial

La comprensió i el tractament delsproblemes de comportament és un delstemes que més interessen i preocupen alsdiferents professionals que treballem ambpersones amb disminució psíquica.Diàriament als nostres serveis trobempersones que presenten en més o menysfreqüència alteracions conductuals.

Concretament, el percentatge en el nostrecentre es d'un 57% de persones que nopresenten trastorns de conducta mai o bého fan de manera molt puntual, i un 43%presenten trastorns de conducta endeterminats moments, podent ser més omenys greus. De vegades és fa difícilentendre quin és el sentit que poden teniraquestes conductes que es produeixen enel dia a dia. És important que elsprofessionals prenguem consciència quedarrere d’un trastorn de conducta pot haver,i sovint n’hi ha, una funció o més d’ unaque serveix a la persona per expressarquelcom. Ted Carr (1977) va fer moltsestudis en aquest sentit i va veure quemoltes de les conductes problemàtiquesque es donaven podien ser un mitjà de

comunicació per aquelles persones quetenen les seves capacitats lingüístiquesgreument limitades.

És una hipòtesis a tenir en compte, donadesles greus mancances a nivell comunicatiuque presenten les persones que atenem.Sovint poden expressar-nos amb aquestesconductes: necessitat d’atenció, d’evitacióde situacions que no són del seu grat,malestar físic, expressar enuig, tristesa,por, confusió, necessitat d’aïllament (novoler estar amb la resta de companys),cansament, etc. Són moltes les possibilitatsi és la nostra tasca intentar interpretarmitjançant registres, observació directa,etc., quina serà la hipòtesi de treball.Estudiar i conèixer quina és la funció d’unaconducta ens ajudarà en un doble sentit: al’hora de fer intervencions amb la personai també, per treballar les emocions isentiments que sovint es generen amb elpersonal que atén aquestes persones.Entendre perquè en un moment donat unapersona pot tenir un trastorn de conductapot ajudar-nos a controlar les nostresemocions i reaccions davant d’aquestessituacions, que de vegades costen

d’entendre i provoquen desconcert.

En aquest procés de conèixer la funció dela conducta, la implicació de tots els queenvoltem la persona, pares, familiars iprofessionals, és molt important.El personal d’atenció directa que comparteixmoltes hores i forma part del dia a diad’aquestes persones, és un punt clau pera la recollida d’informació, que ajudarà afer més comprensible la conducta. Registraren quin moment del dia es donen, en quinentorn, amb quines persones... En definitiva,fer un estudi ampli de la topografia de laconducta ens ajudarà a l’hora d´elaborarl’anàlisi funcional de la conducta i el posteriorpla d’intervenció. Aquest treball conjuntamb professionals i familiars tan important,ens ajudarà una mica més a apropar-nos aaquestes persones que presenten trastornsde conducta, comprendre’ls en la sevaglobalitat, per poder facilitar-los la formade trobar els mitjans per expressar d’unamanera més normalitzada el que senten iel que necessiten.

Alicia PovedaPsicòloga Residència i Centre de Dia

Valldoriolf

Els trastorns de conducta en lapersona amb discapacitatintel.lectual

Tipus de comunicacióComunicació verbal

Nivell mínim

Sistema alternatiu

Gràfic del nivell comunicatiu a la Residència iCentre de Dia Valldoriolf

La comprensió dels problemes de conducta

9

INMOGRAPROMOTORA IMMOBILIARIA

Girona, 19

Tel. 93 879 40 00 - 93 870 19 91

Fax: 93 870 67 48

08400 GRANOLLERS

Els trastorns de conducta en lapersona amb discapacitatintel.lectual

Si definim la conducta com aquell quadred’accions que duem a terme per tald’adaptar-nos a les circumstàncies del’entorn de la forma que ens sigui mésfavorable, es fa evident que des de lesprimeres etapes de la vida s’anirà fent unaprenentatge de quines seran les mésprofitoses i quines no.

No obstant, també és evident que en aquestaprenentatge influiran molts aspectes, lescaracterístiques pròpies del nen encreixement, les de les persones quel’envolten i que en són responsables, aixícom les circumstàncies i els esdevenimentsque puguin ser-li significatius. Lescaracterístiques heretades del nen,juntament amb les seves experiències i lesinfluències del seu ambient, fan que el neni/o noi siguin el que és actualment i queactuï com actua.

D’altra banda, la maduresa afectiva delspares, la paciència, l ’acceptacióincondicional del fill i el foment de laresponsabilitat en ell mateix, serien elsfactors que fomentarien una bonaautoestima, bàsica per protegir-lo davantdel desenvolupament de qualsevol trastornpsicològic de la seva conducta. Laintervenció dels professionals del’ensenyament haurà de confirmar aquestamateixa línia. En definitiva, tots elsprocessos mentals que sustenten

el tema

l’aprenentatge natural (dins la vidaquotidiana) i el formal (dins l’àmbitacadèmic), podran o no desenvolupar-seadequadament per fomentar una conductaadaptada exitosa si es produeix un equilibriòptim entre les capacitats del nen i l’estímul,suports i exigència de l’entorn.

Pel que fa al que pertany al nen, destacaremdos conceptes fonamentals: temperamenti habilitat cognitiva. El temperament fareferència a l’estil conductual o reactivitatemocional manifestada pel nen quaninteractua amb l’ambient sense que hi hagihagut un aprenentatge previ (una tendènciaa actuar d’una o d’altra manera). Existeixennou característiques temperamentalsbàsiques, que si s’acoplen adequadamenta les de l’entorn, desenvoluparan uncomportament adaptat; si no és així, elcomportament podrà desembocar en untrastorn. Aquestes nou característiquestemperamentals són:

1) Nivell d’activitat2) Ritme d’activitat quant a les funcionsmés bàsiques (alimentació, dormir…)3) Adaptabilitat4) Apropament-retraïment davant del queés nou5) Umbral de resposta6) Intensitat de reacció davant d’estímulspositius i negatius7) Qualitat d’humor

8) Distracció9) Persistència i camp d’atenció

A partir d’aquestes característiques ensurten tres tipus de temperament:1) El nen “fàcil”, tranquil, d’humorpredominantment positiu, que no es retraudavant de situacions noves, que ésadaptable i rítmic.2) El nen “difícil”, d’humor predominantmentnegatiu i tens, no molt adaptable i arrítmic.3) El nen “lent” per activar-se i adaptar-se,variable en el ritme i força negatiu.

Com a habilitats cognitives entendremaquelles característiques pròpies de cadanen que determinen com percep lesexperiències (recepció i comprensió delque passa al seu voltant) i com potinteractuar amb l’entorn per adaptar-seadequadament (comunicació, relació iexpressió de necessitats i iniciatives).

En l’alumnat amb necessitats educativesespecials aquestes habilitats mentals estroben desenvolupades de forma moltdiversa, en molts casos amb desharmonies(desenvolupament desigual de les diferentscapacitats) que fan, per una banda, que elnen o noi aprengui parcialment formes decomportament adequades i, per una altra,que la intervenció de l’entorn siguinecessàriament més intensa i específicaque en alumnes d’altres característiques.

Trastorns de conducta a l'edat escolar en alumnesamb necessitats educatives especials

10

EDIFICACIONS BARÓ, S.L.

Plaça Onze de Setembre, 7, local08400 Granollers - BARCELONA

Tel. 93 870 23 94 - Fax 93 860 41 32Més de 150 anys dedicats

a la construcció

La conducta adaptativa és un delscontinguts axials dins de totes les escoles,i dins de l’Escola d’Educació Especialconstitueix un gran repte per a tots elsprofessionals a conseqüència de lescaracterístiques dels alumnes quedescrivíem més amunt.

És per això que des d’un bon principi es fauna acurada observació d’aquellscomportaments que presenta l’alumne/adavant les experiències quotidianes i esvalora quins seran els mecanismeseducatius que facilitaran el fiançament deles conductes adaptatives positives i lamodificació dels comportaments perjudicialsper al propi nen o el seu voltant.

Entendrem per conducta pertorbadaaquella que es fa desviant-se d’unesnormes socials discretes i que succeeixamb una freqüència i intensitat que elsadults que envolten el nen o noi laconsideren excessiva o insuficient. Serancomportaments infreqüents en la poblaciógeneral i les seves conseqüències sónnegatives a curt o llarg termini, per a lapròpia persona o per al seu entorn (família,companys escolars, amics, barr i ,població…). Es produeix un patiment i unas e r i o s a i n t e r f e r è n c i a p e r a ldesenvolupament normalitzat de lesactivitats, cosa que és perjudicial per alpropi alumne. Per tal de determinar quinessón les conductes a recondu i reducativament i aquelles que constitueixenun veritable trastorn, es fan servir criterisdiagnòstics facilitats des de neuropediatriai/o psiquiatria per considerar la presènciao absència d’un o varis trastorns específics(DSM-IV; APA 2000 i CIE-10).

Així, es considerarà un trastorn com a “lapresència d’un comportament o conjunt desímptomes identificables, que en la majoriade casos s’acompanya d’un malestar ointerfereix l’activitat normalitzada d’unindividu”.

Sembla haver un major número deproblemes externalitzants (conductescontra l’entorn del tipus pertorbador permanca d’autocontrol) en els nois que enles noies. Elles poden mostrar trastornsdel tipus internalitzant (amb conductes isentiments adreçats a l’interior de lapersona), com ara els trastorns de laconducta a l imentàr ia , depress ióadolescent, trastorn d’ansietat i mutismeselectiu.

En els nens, aquests tipus de trastornsapareixen durant la infància, mentre queentre les noies sembla més freqüentl’aparició a partir de l’adolescència.Bàsicament, en l’alumnat amb necessitatseducatives especials, trobem dins l’educacióespecial dos grups d’alumnes querequereixen un treball més intens delcomportament social (autonomia en la vidadiària, control de la impulsivitat, adaptacióa les normes de convivència). Per unabanda, els diagnosticats com a TrastornsGeneralitzats del Desenvolupament (TGD),amb afectació psíquica de la conductaadaptativa i, per una altra, aquells alumnesamb Trastorns per Dèficit d’Atenció iComportament Pertorbador (TDH-A-I), ambserioses dificultats per respectar les normessocials que ens permeten conviure.

Amb tots ells, i d’acord amb les sevescaracterístiques individuals, l’escola had´elaborar un programa específic que lipermeti millorar els seus quadres decomportament, regulant els impulsos afavor d’una millor adaptació. Com en moltsd’altres aspectes treballats dins del’Educació Especial, quan abans escomencin a assentar les bases d’uncomportament adequat a les exigènciespròpies i de l’entorn, abans aconseguiremequilibrar uns i els altres, i facilitaremestratègies vàlides per al nen/a i els quel’envolten per tal de conviure de la formamés satisfactòria per a tots. Pel que fa altreball específic a l’aula, a partir d’una

estructura sòlida on les activitats i lespautes d’acció se succeeixen de formaconstant i sistemàtica, els contingutsescolars han de transcórrer paral·lelamenta un treball psicoeducatiu de:-Autoestima-Autoresponsabilitat-Autonomia eficaç (aprenentatge funcional)-Correcció de conductes negativesinterioritzades-Entrenament de conductes socials-Activitats educatives i/o lúdiquescompartides amb d’altres

A partir d’aquest treball, i amb una estretacol·laboració amb la família, es faranrevisions periòdiques dels canvisaconseguits i aleshores es valoraràconjuntament els possibles canvisd’estratègia i/o la intervenció d’altresprofessionals.

En aquest treball diari, metòdic ipluridisciplinar, consisteix la tasca adesenvolupar per l’escola, la qual, desprésde la valoració dels resultats obtinguts,permetrà dissenyar el treball posterior a feramb l’alumne/a, un cop arribada l’edatadulta.

Isabel de la TorrePsicòloga del CEE Montserrat Montero

11

la fundacióinforma

NOVA INCORPORACIÓ:Aquest mes de setembre s'ha incorporat ala plantilla de professionals de l´FVO, EvaTarrida com a directora de l 'Àread'Acolliment Residencial. Li donem labenvinguda i li desitgem tots els èxits a laseva nova etapa professional.

DEFUNCIÓ:El dia 19 d'agost de 2006 va morir la nostraestimada companya Mercè Soler. Com amostra d'agraïment pòstum, la Junta dePatronat de la Fundació Privada VallèsOriental vol reconèixer el compromís i lacontribució de la Mercè al projecte educatiude les persones amb discapacitatintel·lectual durant els 25 anys de servei ala nostra entitat, i vol expressar a la sevafamília el nostre condol més sincer enaquests difícils moments.

JUBILACIÓ:El passat 28 de juliol de 2006 es va jubilarel nostre amic i company Joan Segalés,després de 17 anys d’assumir laresponsabilitat del manteniment del CEEMontserrat Montero. El dia 5 d’octubre,Juan M. Monsalve, director general del´FVO i en nom i representació de la Juntade Patronat, li llirarà una placa com areconeixement de la seva tasca.

AMPLIACIÓ PLANTILLA VIA PROMOCIÓINTERNA:Durant el mes de setembre s’han creat 3nous llocs de treball: un educador al CEEMontserrat Montero per a l’ampliació delconcert educatiu del curs 2006-2007; unpedagog a la Residència i Centre de DiaValldoriolf per a l’ampliació del DepartamentPsicopedagògic; i un auxiliar als TallersXavier Quincoces per a l’ampliació de l’equipd’auxiliars del Centre Ocupacional. Totes

aquestes posicions s’han cobert per via depromoció interna. A més, els movimentsde plantilla que s’han produït durant elsúltims mesos, també s’han ocupat a travésde la promoció. Concretament, al CEEMontserrat Montero dos educadors passena tenir categoria de mestre i les vacantsgenerades per aquests les ocupenprofessionals que han anat fentsubstitucions temporals. A la Residència iCentre de Dia Valldoriolf dos auxiliarstècnics educatius de cap de setmanapassen a realitzar les mateixes funcions ajornada completa. Finalment, als TallersXavier Quincoces, per la promoció d’unamonitora a pedagoga, es genera unacadena de moviments per ocupar lesvacants de monitora i d’auxiliar de monitorcorresponents.

MANUAL DE BENVINGUDA:Com a part del procés d’entrada dels nousprofessionals i amb l'objectiu de garantiruna ràpida i eficaç integració a l´FVO, lesnoves incorporacions rebran a partir delmes d’octubre un manual de benvingudaper facilitar la informació bàsica i necessàriasobre la nostra entitat. Completa aquestaguia una carta de benvinguda del director

general; la presentació de l´FVO: finalitat,objectius, àmbits d’actuació; el Patronat del´FVO; la política de Recursos Humans:selecció, contractació, formació, promoció,gestió de nòmines, prevenció de riscoslaborals; la política de qualitat; informacionsd’interès, i glossari de termes. En el procésde posada en marxa, també es lliurarà unmanual de benvinguda a tots els actualsintegrants de la plantilla de la Fundació.

ÀMBITS D’ACTUACIÓ DEL DEPARTA-MENT DE RECURSOS HUMANS:L’elaboració de la política de promoció iplans de carrera, la institucionalització delmanual de benvinguda, la preparació peraconseguir l’acreditació de qualitat de lafunció de Recursos Humans, conjuntamentamb la resta dels serveis centrals de l´FVO,la coordinació dels reconeixements mèdicsanuals, en col·laboració amb la mútuaconcertada, per a la gestió de la vigilànciade la salut, la preparació dels simulacresd’evacuació a la Residència i Centre de DiaValldoriolf i al CEE Montserrat Montero, encoordinació amb els tècnics de seguretat,són els principals àmbits de treball delDepartament de Recursos Humans durantels propers mesos.

Recursos Humans

activitats

CEEMontserrat Montero

Tant les convivències de la transició a lavida adulta com les colònies del primer itercer pavelló van anar molt bé. En generalvan ser molt adequades i els nens vangaudir d'un temps d'esbarjo fora del seuentorn quotidià. De colònies a Capmany

FINQUES

OLLÉ Gestió Patrimonial. Des de 1970 www.fincasolle.com

la fundacióinforma

12

TallersXavier Quincoces

activitats

Aquest últim trimestre abans de lesvacances, els diferents grups del CentreOcupacional van fer algunes sortides iactivitats estiuenques:

-Esmorzars al restaurant La Milana delbarri de Can Bassa. Diferents grups deSTO i SOI.-Quatre grups de STO van anar a banyar-se a les Piscines Municipals de la Rocadel Vallès. 29 de juny.-També es va dur a terme l´activitat depiscina d´estiu de l´escola, on vanparticipar usuaris de STO i que va ajudar apassar el calor estiuenc.-Com a novetat, les persones del grup detercera edat que durant tot el curs hanparticipat en l'activitat de balls de saló vanfer una demostració de ball per a la resta decompanys, els quals van poder gaudir molt aritme de valsos, pasdobles i tangos.-El dia 22 de juliol es va celebrar la I Maratód’Aeròbic per a tots els usuaris del CentreOcupacional. La sessió va anar a càrrec delgrup d’aeròbic de l’STO. El ritme i la músicavan aconseguir engrescar tothom.-Igualment, com cada estiu, vam celebrarla festa de les vacances, amb molta marxa,

musica i aigua per remullar-se...

Les llars del Servei d’Habitatge, a més deles habituals, durant aquest estiu hanrealitzat diferents activitats i sortides,algunes conjuntes.

-Els dies 2 i 9 d’agost les llars Font Verdai Jaume Gregori van anar a les PiscinesMunicipals de la Roca de Vallès.-L´11 d’agost van participar en una gimcanaal Parc Torras Villà, on també es va fer eldinar del dia.-El 12 d’agost F. V. i J. G. van anar a laplatja de Sant Pol de Mar, i el 3 i el 20,a la platja de Mataró.-El 17 d’agost, visita al Museu de laXocolata per part de 12 usuaris de la LlarFont Verda.-El dia 17, els usuaris de la llar Vallès vanvisitar el Museu Contemporani d’Art deCatalunya i el 24, el parc d’atraccions delTibidabo.-Tos van participar activament en la FestaMajor de Granollers: taller de dansamediterrània, taller de contes blaus iinfantils, arrossada popular i ballada delsGegants.

Festa d'estiu del Centre Ocupacional

Balls de saló dels grups de tercera edat A la piscina de la Roca

Marató d'aeròbic, el passat mes de juliol

INCORPORACIÓ DE ZONES ALMANTENIMENT DE VILANOVA IENJARDINAMENT DE CA L'ALEGRE

NOVES LÍNIES DE TREBALL AMANIPULATS

Seguint amb la dinàmica definida a lesbases del concurs del manteniment de leszones verdes de Vilanova, que en el seu diaes va guanyar, durant aquest estiu s’haincorporat una nova zona: el lateral de lacarretera, amb 2300m2 més de gespa, i150m2 de parterres de vivaus. La properazona que s’incorporarà, prevista per aquestatardor, serà el polígon industrial de l’oestde Cal Pinxo, una gran extensió amb moltsmetres quadrats de pradera. D'altra banda,a finals del mes de juliol les nostres brigadesde jardineria han treballat en la construcciód'una àrea de joc infantil i una pista debàsquet de sauló, a petició de l'Ajuntamentde Vilanova. Els nostres jardiners han formatun perímetre amb trocs d'acàcia estacatsa terra, on han plantat cinc lledoners i quedesprés han reomplert amb saulócompactat.

El nostre client Simon ens ha confiat unanova línia de treball. Es tracta del muntatgede les maletes de mostres que elscomercials de la marca fan servir perpresentar els productes Simon als seusclients. És una feina molt llaminera! La líniade treball s’omple de tots els colors delsmarcs dels endolls de les darrerestendències del mercat. Cada mes produïmal voltant de 1.000 maletes. A més, el nostreclient Lloreda ha portat al nostre CET una

nova línia d’envasat, que treballem ambmaquinària cedida per l’empresa. Elproducte a envasar són les ampollespetites de mostra que Lloreda regala ambels productes que comercialitza. Presentarel producte comercial amb la mostra deregal, és una feina de retractilat que jafèiem al taller. Ara que envasem lesmostres, Lloreda pot beneficiar-se de notreure dels nostres magatzems el producteque després acabarem de manipular ambel retractilat.

13

la fundacióinforma

Residència i Centrede dia Valldoriolf

activitatsDurant l’estiu, aprofitant el bon temps,s’organitzen activitats lúdiques com festes,sortides, jocs al pati i altres activitats delleure que ens ajuden a passar un estiu mésfresc.

FESTA D’ESTIUEl dia 16 de juny, com ja és habitual alnostre centre, ens vam reunir familiars,usuaris i professionals per celebrar totsplegats la tan esperada festa anual d’estiu.És un dels moments més especials per alsnostres usuaris que porten dies preparantles actuacions, els decorats, el vestuari,etc., amb molta il·lusió i molts nervis.Enguany, el programa de la festa ha estatel següent :

DIVENDRES, 16 DE JUNYFESTA D’ESTIU 200616.30 h: Rebuda dels familiars. Inici de lafesta amb un petit reportatge fotogràfic.17.15 h, a la “placeta” del jardí de laResidència: 2n Festival de Play Back.Una sorpresa per als pares.18.15 h: Inauguració de la caseta de fusta.18.30 h: Berenar / Sopar.19.30 h: Coques.

A partir de les 16.30 h van començar a arribarels convidats que primer van poder gaudiral vestíbul del parlament que va oferir Juan

M. Monsalve, seguit d’un petit reportatgefotogràfic explicat per la fisioterapeuta i lapsicòloga del centre, de les diferents activitatsrealitzades en el transcurs d’aquest any.

Acte seguit, ens vam dirigir cap al jardí, onens vam preparar per rebre els protagonistesdel 2n Festival de Play Back. Aquest anyels grans actors de la Residència ens vandelectar amb una interpretació del conegutgrup El Duo Dinámico i van provocar laparticipació del públic amb l’enganxós temaPaquito el Chocolatero.

Aprofitant l’animació del públic, els vam fersuar una miqueta més amb el conegut jocd’estirar la corda i el de les cadires.Abans de fer un mos, encara ens restavainaugurar la caseta de fusta: espai on esguarden les eines per desenvolupar l’activitatde jardineria i la cura d’animals. Aquest vaser el regal estrella dels Reis 2006. Esgotatsde tanta gresca ens vam disposar a sopari a tastar les diferents coques i pastissosamb què ens van obsequiar els nostresconvidats. Com ja és habitual, treballadorsi residents lluíem la tradicional samarreta,que enguany es va decorar amb un dibuixd´Evaristo Silvestre.

REVETLLA DE SANT JOANEl 23 de juny al vespre vam celebrar la

revetlla de Sant Joan al centre. Després desopar ens vam reunir tots junts al pati permenjar la tradicional coca a ritme de bonamúsica, per ballar i fer gresca.

COLÒNIES DE SETMANA SANTA I ESTIUPer Setmana Santa tres persones vanparticipar a les sortides de colònies queorganitza RATIO. Aquest any han anat a laTorre del Coll (Camprodon), en una estada

de cinc dies on van poder gaudir de tallersde polseres i passejar per la muntanya.

D'altra banda, al mes de juliol tres personesvan sortir a la Jonquera (Els Estanys), ondurant sis dies van estar en contacte ambla natura, caminant pels boscos i banyant-se a la piscina. A l’agost, una persona vaestar set dies a Can Font (Brunyola)convivint amb altres persones i realitzantdiverses activitats.

Vam fer participar els pares tirant la corda ben fort

Tots plegats vam disfrutar d'una estona de germanor sopant, rient i xerrant animadament Vam aprofitar la festa per inaugurar la caseta de fusta al pati

14

la fundacióinforma

Residència i Centrede dia Valldoriolf

activitats

Vas estar amb nosaltres molts anys,eres presumida, demanaves trobar-temaca amb les teves arrecades icollarets, tenies caràcter i personalitati per tot això et trobarem a faltar.

-Piscina de la Roca: s’han fet moltessortides a la piscina municipal de la Rocaen petits grups. Alguns dies s’han pogutquedar a dinar o sopar a les sevesinstal·lacions.-Platja de Mataró: també en petits grupshan anat a banyar-se a la platja.Ha estat una experiència moltpositiva, en general agrada atothom poder caminar per la sorrai refrescar-se amb l’aigua.Després de la remullada esquedaven a dinar o sopar allà finsl’hora de tornar a casa.-Cinema: van anar a veure lapel·lícula Cards i Jorge el curiosoa Granollers, tot menjant crispetesi bevent refrescos. La festa no vaacabar a aquí, ja que després vananar a sopar i a fer les postres.-Passeig per Granollers,supermercats, centres comercials,sortida a Vic: en aquestes sortides hanpogut passejar, comprar material que

ACTIVITAT DE PISCINA AL JULIOLDurant tot el mes de juliol s’ha realitzatl’activitat de piscina a les instal·lacions delCEE Monserrat Montero, compartint elmonitor de piscina amb els usuaris delsTallers Xavier Quincoces. Un total de 46usuaris han pogut gaudir de moments de

relax i esbarjo, en grups reduïts amb elsuport de la seva monitora i la fisioterapeutadel centre. Per alguns usuarisamb problemes de motricitatmés greus és el moment deprendre contacte amb aquestmedi i percebre sensacionsnoves en el seu cos.

SORTIDES D’ESTIUEn els mesos d’estiu aprofiteml’arribada del bon temps perincrementar el nombre desortides en furgoneta adiferents llocs dels voltants. Elllocs escollits en aquest períodehan estat els següents:

Recordant la Cati

necessitaven per als tallers, prendre algunrefresc i gaudir de l’ambient de la ciutat.

També, s’han realitzat al centre activitatslúdiques, més refrescants i esgrescadores,que durant la resta de l’any no es podenfer, com inflar les piscines al pati i ferremullades.

A la piscina del cole els nois gaudeixen del seu cos dintre l'aigua

Les piscines al pati faciliten les remullades de grups de nois

Arribat l'estiu, aprofitem per gaudir de la platja i passar un dia diferent

Cati Morillo Gómez

15

activitats

El proper dia 5 d’octubre a les 20 hs’inagurarà l'Exposició d'Art 2006, queorganitza la Fundació amb el suport deab Galeria d’Art Antoni Botey. SegonsJosep Botey “un any més, la voluntat decol·laborar està rutllant. En aquestaocasió es presenten dos artistes inquietsi motivats per contribuir i participar enel projecte de la Fundació: DominiqueCoffignier, nascut a París l’any 1956, totforça i gest, amb una forta coherènciaentre els seus títols i la terra, la vida; iSilvia Lerin, nascuda a València l’any1975, que mostra gran preocupació perla geometria, pel cromatisme i les formes,destacant l’interior que és el que val”.Us convidem a gaudir d’aquestaexposició, doncs és una oportunitat

“d’intercalar en la nostra agenda un espaiper cercar la connexió entre l’ànima il’esperit, i agermanar les inquietuds delritme frenètic de les nostres vides, gaudintde l’expressió plàstica amb la qual aquestsartistes ens obsequien (J. Botey)”.

Canvi de data de laconferència d'AlexRovira

Exposició d'Art 2006

El proper dia 24 d’octubre a les 8h. delvespre a la sala d’actes del Museu deGranollers, dintre del cicle de conferèn-cies que organitza anualment la Funda-ció, tindrà lloc la conferència d’Alex Rovi-ra “el valor de la tendresa”. Inicialmentla conferencia estava programada peral dia 7 de novembre. Alex Rovira i Celma(Barcelona,1969) és llicenciat en

Administració d’empreses i MBA per ESADEi psiconomista. Actualment és soci directorde Salvetti&Llombart, empresa d’àmbitestatal dedicada a la consultoria demàrqueting i a la innovació.

Dintre dels seus èxits cal destacar els llibresdels que es autor editats en 37 idiomes ivenuts en més de 90 països.

Amb aquesta conferencia Alex Rovira ensconvida a endinsar-nos en el camí de lesrelacions afectives fonamentades per la“tendresa, el respecte i el veritable amor.”

La Fundació i les galeries d’art ab i El Quatrefa temps s’han agermant en el projected’atenció i millora de la qualitat de vida deles persones amb discapacitat intel·lectual.Els que esteu interessats en invertir en artno deixeu de visitar-la.

la fundacióinforma

Comissió Social

16

OBRES DE CONDICIONAMENT del Centre Ocupacional del'FVO (2a reforma)

"NECESSITATS DE FUTUR,OPORTUNITATS DE PRESENT"

reportatge

Després d’una primera actuació feta a l’any 2000, que va reformar les instal·lacionsinicials, aquesta passada primavera la Fundació Privada Vallès Oriental (FVO) acabade fer una segona reforma del Centre Ocupacional, construït l’any 1984, que milloral’espai existent adaptant-lo a les necessitats actuals i futures dels usuaris i

permetent, alhora, un increment de 20noves places, passant de les 210 d’abansde les obres a les 230 actuals.

Les obres s’han fet seguint el guiatged’una comissió d’experts formada perJaume Bellet i Serra (arquitecte tècnic,responsable de l’obra); MarissolMatamoros i Sans (cap de Qualitat iDesenvolupament de Projectes del´FVO); Sílvia Ramada i Bronsoms(directora del Centre Ocupacional del´FVO); Jordi Llorens i Pumarola (director

dels Tallers Xavier Quincoces de l´FVO); Rita Vargas i Millàs (coordinadora delCentre Ocupacional de l´FVO) i Pere Isern Ferrando (educador del Centre Ocupacionalde l´FVO), als quals hem entrevistat per conèixer els objectius i les característiquesde la recent millora.

FITXA TÈCNICAEls usuarisSón persones, joves o no tan joves, amb méso menys afectació i/o amb malaties afegidesa la seva disminució, amb més o menyscapacitat cognitiva… Cada cop més i en unfutur immediat, aquest nombre d’usuaris delC.O. va creixent.Cal millorar la infraestructura del Centre, elsseus recursos i les seves condicions de treball.És el moment de millorar les necessitats del’espai, del volum, de la il·luminació, de lesinstal·lacions i dels materials que defineixenaquest Centre.

L’espai i el volumEl fet que es tracti d’una reforma interior, l’espaiés la mesura que queda definida i alhoralimitada en si mateixa. No el podem fer mésgran. Cal millorar-ne el seu ús i condicionament.De fet, la distribució dels diferents espais quequeden definits en aquest projecte són elresultat de les diferents aportacions per partde les persones responsables del Centre.Donada la seva experiència i treball diari, enresulta una distribució molt pràctica i funcional.En tot moment cal respectar els diferentsaccessos i sortides d’emergència existents.El volum és la unitat, que donada la pròpiaforma de l’edifici, és més fàcilment modificable,i així poder sobretot millorar el confort i elbenestar individual. Principalment cal modificarl’alçada dels diferents espais i així poderestalviar i millorar el sistema de calefaccióexistent. Disposició de fals sostre en la totalitatde les sales STO i SOI, a partir de plaques depolicarbonat o similar, de manera que esrespecti l’actual il·luminació natural que l’edificija disposa. Aquest fals sostre anirà a l’alçadaaproximada de 3,30 metres del terra.

Les instal.lacions i els materialsCal millorar la ventilació de les diferents peces,a partir d’aspiracions forçades cap a l’exterior.S’ha de recalcular el sistema de calefaccióexistent, de manera que a partir de novesseccions i recorreguts dels conductes, esgarenteixi que les diferents sales disposin d’unacorrecta temperatura de confort. Novainstal·lació elèctrica interior de les sales, apartir de línies vistes d’enllumenat i de basesd’endolls. Disposició dels equipamentsnecessaris a les diferents sales. Tant el mobiliaricom les diferents portes i tancaments han deser el més soferts possible, donat el tipusd’activitat i usuaris del Centre.

Jaume Bellet SerraArquitecte tècnic

LLOREDA

Quina ha estat la finalitat de les obresde condicionament de la segona reformadel Centre Ocupacional de l´FVO?(Jaume Bellet) Millorar l’actual espaiexistent (una nau industrial) adaptant-lo ales necessitats dels usuaris actuals, delsque han de venir i a la normativa existent.Les instal·lacions actuals han anatdeteriorant-se amb l’ús, però a més caltenir en compte que els serveisassistencials de la Fundació parteixend’uns criteris dinàmics i per tant estan enconstant adaptació. Això vol dir que elsespais s’han d’anar adaptant a aquests

canvis i han de ser facilitadors delsprojectes.

Hi ha diferències entre una obrad’aquestes característiques i una obra“normal”?(Jaume Bellet) A diferència del que solpassar en una obra “normal”, on de formaessencial i gairebé única predominen criterisde productivitat, treballar per l´FVO tél’al·licient que el primer objectiu és satisferles necessitats dels usuaris i el seuagraïment, una vegada finalitzada l’obra, ésla confirmació d’haver-ho aconseguit.

17

Mercedes-Benz

MB MotorsConcessionari Oficial Mercedes-Benz

Ctra. Granollers-Masnou, Km. 15. Tel.: 93 879 61 19. 08400 GRANOLLERS.Ctra. Nacional-II Km. 643 . Pol. B-Santa Margarida. Tel.: 93 741 80 00. 08349 CABRERA DE MAR.

Via Paral·lel, C-35, nº 90. Pol. "Molí de Les Planes". Tel.: 93 867 37 11. 08470 SANT CELONI.

www.mercedes-benz.es/mb.motors e-mail: info.mbmotors@mercedes-benz.es

Com sap un arquitecte tècnic quines sónles necessitats dels usuaris d’un centreocupacional?(Jaume Bellet) Compaginant treball tècnici treball educatiu, és a dir, muntant unacomissió de seguiment de l’obra formadaper tècnics i educadors i treballarconjuntament.(Marissol Matamoros) Aquesta tècnicade treball es correspon amb la filosofia del´FVO que no és altre que adaptar-nossempre a les necessitats dels usuaris. Ésla especialització d’un tarannà adreçat a lapersona amb discapacitat que sempre tenimpresent i que al tractar-se d’una filosofia,apliquem sempre. I no només quan hem dereformar un local, sinó també quan hem dedissenyar qualsevol altre servei, inclòs ambel dia a dia.

econòmic d’un pressupost determinat, peròa cap altre que no sigui donar respostareeixida a necessitats educatives concretes.

Quines millores educatives permetranles obres de millora del C. O.?(Sílvia Ramada) Les obres de millora enspermetran segmentar els usuaris en funcióde les necessitats derivades de la sevaedat. Així, per exemple, arran de les obrespodrem instal·lar al grup de joves de l´STOa la nova nau compartimentada i destinarla nau de dalt a persones amb discapacitatintel·lectual de la 3a edat. Això els permetràocupar un espai més tranquil, còmode iconfortable, on podran rebre un nivellassistencial millor del que rebien fins ara.(Jordi L lorens) A la nova naucompartimentada aconseguirem que creixinels grups del Centre Ocupacional de Treballque necessiten més acolliment, mésreferències i tenir l’educador (monitor) mésa prop.(Sílvia Ramada) A part de les nausesmentades, i inclosa en les obres dereforma, també hi ha l’ampliació d´altresdependències com els menjadors, una novaimfermeria, una sala de marqueteria ifusteria i una sala per vestuari del teatre.Podem dir que ara disposem d’un edificipensat arquitectònicament per acollirpersones adultes amb discapacitatintel·lectual.(Jordi Llorens) Tots els professionals del´FVO veiem aquesta i totes les obres dereforma com una necessitat de futur i,

alhora, com una oportunitat de present enel sentit que una vegada enllestides ja estempensant en quines altres cal començar atreballar.(Pere Isern) Per una banda amplia lacapacitat del centre oferint més possibilitatsd’atenció adequada a totes aquellespersones adultes amb discapacitatintel·lectual que necessiten d’un serveiformatiu i d’atenció a la individualitat comel nostre. I d’altra banda, millora la qualitaten l’atenció educativa, doncs ara gaudimde més recursos i d’espais més adequats.

El fet de ser una de les més grans deCatalunya, converteix en referencials lesactuacions de la Fundació, com ara perexemple aquestes obres de millora?(Marissol Matamoros) Som una instituciógran i coneguda que treballa amb voluntatd’innovar i fer-ho bé, amb l’únic objectiu de

millorar la qualitat de vida de l’usuari, el seubenestar i assolir la seva inclusió plena enla comunitat.

Es pot avançar molt més, educativamentparlant, si hom disposa d’instal·lacions

Jaume Bellet, arquitecte tècnic:"Treballar per l'FVO té l'al.licientque l'objectiu és satisfer lesnecessitats dels usuaris i el seuagraïment, una vegada finalitzadal'obra, és la confirmaciód'haver-ho aconseguit"

Jordi Llorens, director dels Tallers XavierQuincoces:"Els educadors de l'FVO veiem lareforma com una necessitat defutur i, alhora, com una oportunitatde present en el sentit que, unavegada enllestida, ja pensem enuna de nova"

Marissol Matamoros, cap de Qualitat:"No sé si som referents, però síque som una institució gran iconeguda que treballa amb lavoluntat d'innovar i fer-ho bé,amb l'únic objectiu de millorar laqualitat de vida de l'usuari i assolirla seva integració en la comunitat"

(Sílvia Ramada) El fet de poder treballaren equip on hi ha hagut representants detotes les parts ho ha fet possible, sobretotdels professionals implicats directamentamb els usuaris. En cap moment s’handeixat de comentar les necessitats de lespersones ateses pel que fa a adequació del’espai i els tècnics han fet el possible perrespondre a les demandes.(Jaume Bellet) Naturalment l’obra, comtotes, s’ha de sotmetre al paràmetre

18

La Mútua”“

MUTUALITAT NTRA. SRA. DEL CARME, M.P.S.

adequades?(Sílvia Ramada) Es innegable que amb lareforma de les instal·lacions del CentreOcupacional les persones ateses quepateixen trastorns de la conducta i/omalalties afegides hi han guanyat molt.Cada cop estem més preparats per poderatendre la persona en la seva individualitat,i aquest ha estat un dels objectius delprojecte des del seu inici.(Rita Vargas) Millorant la distribució de lessales es detecten menys sorolls i disminueixla distorsió. Amb la reforma hem comprovatque s’ha pogut optimitzar el nivell d´atenció

vers els usuaris, potenciant la sevaindividualitat. Per exemple, redistribuir elsespais ens permet diferenciar les activitatspròpiament dites, treballant una àrea tanimportant com la diferenciació temps-espai.Amb l´anterior distribució. treballar aquestsaspectes era més dificultós.(Pere Isern) Els que convivim diàriamentamb les persones amb discapacitatintel·lectual observem que actualment podencompartir els espais amb més tolerància.De forma general, la millora de la qualitatde l’espai possibilita ser més ambiciósalhora de definir objectius educatius.

És important que a les persones ambdiscapacitat, a més d’ ensenyar-les adistingir espais, també aprenguin adiferenciar límits?(Marissol Matamoros) És imprescindible.Es dóna el cas que per la seva condiciómolta gent no els marca límits i cal fer-ho,no només com a mesura educativa que els

Sílvia Ramada, coordinadora del CentreOcupacional:"És innegable que amb la reformade les instal.lacions les personesateses que pateixen trastorns dela conducta i/o malalties afegideshi han guanyat molt. Cada copestem més preparats per atendrela persona en la seva individualitat,i aquest ha estat un dels objectiusdel projecte des del seu inici"

Rita Vargas, coordinadora del CentreOcupacional:"Hem comprovat que amb lareforma ha millorat l'atenció delsusuaris i també la seva relació ambel grup. Ens sentim satisfets delresultat i de les millores assolides"

Pere Isern, educador del CentreOcupacional:"Els que convivim diàriament ambpersones amb discapacitatintel.lectual observem queactualment poden compartir elsespais amb més tolerància. Lamillora de la qualitat de l'espaipossibilita ser més ambiciós a l'horade definir objectius educatius"

(Rita Vargas) El Centre Ocupacional no ésun centre escolar, sinó que pertany a l´àread’adults i això no cal perdre-ho de vista. Nova ser fàcil entendre-ho, però ara elsprofessionals que hi treballem ho tenimperfectament integrat en la nostra dinàmicade treball. Si els usuaris són tractats coma adults, també actuen i es comporten coma tal, que és en definitiva, un dels nostresobjectius.

Amb aquestes millores, les necessitatsmés immediates del Centre Ocupacionalqueden cobertes?(Marissol Matamoros) Sí, la qual cosa novol dir que les necessitats d’aquí a 15 anyshagin de ser les actuals. Si generem nousserveis, el Centre Ocupacional no hauràd’ampliar-se, senzillament perquè diversificarimplica crear serveis paral·lels distints,especialitzats en la 3a edat com perexemple, i per citar-ne un que seguramenthaurem de fer en el futur, el d’atenció diürnaa les pròpies llars ja que d’aquí a uns anysals més grans venir aquí els seràcompletament impossible.

Algú vol afegir alguna cosa?(Jaume Bellet) Des del punt de vista tècnici professional crec que cal valorar un fetpoc usual com és que, des de la Junta dePatronat, es destinin partides econòmiquesper incorporar a les instal·lacions de laFundació millores mediambientals i d’estalvienergètic com les que s’han fet en aquestaobra de remodelació. No sol passar i aquestavisió de futur és un actiu de la Junta queem sembla mereixedor de ser destacat.

Jordi Pey (Text i fotos)

ensenyarà a comportar-se com a adultsque són, sinó perquè aprendran també arespectar límits, és a dir, a compartir i, enconseqüència, a integrar-se en lacomunitat”.

Això vol dir que en general la gent tractaa les persones amb discapacitatintel·lectual com a nens i no com a adultsque són?(Marissol Matamoros) Efectivament i aixòno és bo per a ells. Són adults i cal tractar-los com a tals. Aquest tracte just i èticpermet el desenvolupament de capacitatsi habilitats pròpies de persones que tenenpossibilitats per decidir, per “dir no”, perexpressar el que pensen i que es tingui encompte...

CONVERSES AMB LA DIRECCIÓ GENERAL DE CENTRESDOCENTS DEL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓEl president de la Fundació, Esteve Marqués i Vila, i el director general, Juan M. MonsalveFernández, van assistir a una entrevista el passat 27 de juliol amb Montserrat Cases,directora general de Centres Docents del Departament d’Educació de la Generalitat deCatalunya.

El motiu era informar a la directora general de les converses inciades amb l’anterior directorgeneral sobre la manca de finançament determinat pel model de concert educatiu que téla nostra escola per al seu funcionament. L’anterior direcció general es va comprometrea assumir el cost de la reforma del Centre Educatiu, posant-se en contacte amb l’alcaldede Granollers, ja que que l’edifici és propietat de l’Ajuntament, amb el qual la Fundació tésignat un acord de dret d’us que finalitza aquest mateix any. A casua de l’antiguitat del’edifici és necessari un condicionament i una reforma, que és precís que vagin a càrrecdel propietari. Així mateix, la Fundació resol renovar el concert 2007-11 per a la gestió del’escola. L’entrevista va concloure mantenint el compromís anterior, per la qual cosa laFundació haurà de presentar abans del 30 de setembre un avantprojecte de la reforma.

19

notíciesnotícies

L´ FVO disposa d’un Sistema de Gestió dela Qualitat segons la norma UNE-EN ISO9001:2000 que es va certificar el març de2006 per l’empresa AENOR.

Actualment la normativa està implantadaa la Residència i Centre de Dia Valldoriolf ials Tallers Xavier Quincoces.

Dintre del projecte de consolidar el treballde la qualitat assistencial mitjançant lamillora de tots aquells departaments queintervenen indirectament en l’atenció de lapersona amb discapacitat intel·lectual i ambel desig d’impulsar i potenciar la milloracontinua de l´organització, s’està treballantper ampliar la certificació a d’altres activitatscom les de jardineria del CET o els processosde gestió dels Serveis Centrals (Recursos

SOL·LICITUD DE RENOVACIÓ DEL CONCERT EDUCATIU

LA ISO EN ELS SERVEISCENTRALS DE LA FUNDACIÓ

L’any 1976 l’Ajuntament de Granollers vasignar un conveni amb” l’Associació depares de nens subnormals de Granollersi comarca” (actualment Fundació PrivadaVallés Oriental) que establía el dret d’usgratuït per trenta anys , renovable per unperíode d’igual duració, de l’edifici destinatper al funcionament del “Col·legid ’Educació Especia l V i rgen deMontserrat ”(actualment Col· legid’Educació Especial Montserrat Montero).

Al finalitzar properament el termini deldret d'us en el període 2007-10, laFundació ha sol·licitat a l’Ajuntament deGranollers la renovació del dret d’us de

l’edifici de l’escola, per talde poder sol· l icitar alDepartament d’Educació dela Generalitat de Catalunyala renovació del concerteducatiu per al període2007-11. Amb aquestarenovació es pretén complirels fins, objectius i activitatsque desenvolupa la nostrafundació, a fi i efecte dep o d e r c o n t i n u a r e ldesenvo lupament del’activitat com a titular delCentre d’Educació EspecialMontser ra t Monte ro .

Humans, Informàtica, Manteniment, Gestió,Qualitat i Desenvolupament de Projectes).

Es preveu implantar la normativa cap afinals d’any i certificar-la al març de 2007.

Escola d'educació especial Montserrat Montero

El dia 7 de maig d’enguany va tenir lloc a la Masia Can Coll de Lliçà de Vall una trobadade persones amb discapacitat i alguns dels seus familiars, organitzada per l’Associacióde Pares i Familiars de Discapacitats Intel·lectuals (ASDISINT). A la trobada van participarunes 160 persones de l'associació i simpatitzants. Al matí es va fer la rebuda i a l’hora dedinar es va fer una gran paella d’arròs, complementada amb una amanida catalana i postres.Un menú molt bo i molt ben preparat.

A continuació es van rifar amb diferents obsequis cedits per algunes entitats i col·laboradorsvoluntaris. Entre els obsequis sortejats, cal destacar una magnífica panera amb productesdel camp, preparada amb molt de gust per uns pares. Seguidament va ser el torn delsparlaments, entre ells la intervenció de l'alcalde de Lliçà de Vall, municipi que generosamentva cedir el local de Can Coll per a la festa, un lloc molt agradable, amb jardins i patis moltbonics.

Com a fi de festa, van actuar Pallassos Sense Fronteres, que van fer passar una molt bonaestona als nostres fills discapacitats i a tots als assistents a la trobada. L’objectiu principald’ aquesta Diada de Germanor era poder reunir el màxim nombre possible de persones del'associació per tenir una millor coneixença, ja que a l’estar formada per famílies de diversespoblacions del Vallès Oriental, aquesta es fa difícil. Amb el desig de tots els presents depoder repetir en un futur pròxim, ens vam acomiadar amb L'hora dels adéus, interpretadaamb molt d’entusiasme per tots els assistents.

FUNDACIÓ PRIVADA VALLÈS ORIENTAL

notícies

DIADA DE GERMANOR, TROBADA DE FAMÍLIES

COL·LABORACIÓ AMB LAFACULTAT DE PSICOLOGIABLANQUERNA

Dintre del Pla estratègic de 2006 i ambl'objectiu de millorar els aspectes decomunicació de la Fundació amb el seuentorn, es va iniciar a l’àrea de comunicacióel treball de reforma del web, ampliant imillorant el seu contingut. S’ha treballantintensament els aspectes d’accessibilitat itransparència intentant d’aquesta maneraque la pàgina web permetés una presentacióreal i actualitzada de la Fundació i totes lesàrees que la componen.

A principis d’octubre ja estarà disponibleper a la seva consulta, entenent que hi hauràun petit període de proves fins a donar-laper finalitzada.

WEB RENOVAT

Els psicòlegs del Taller i la Residència del'FVO col·laboren en la investigacióL’adaptació i validació del Supports IntensityScale (SIS) a la població amb discapacitatintel·lectual a Catalunya, que es porta aterme a la facultat de Psicologia, Ciènciesde l’Educació i de l’Esport Blanquerna de laUniversitat Ramon Llull amb conveni ambla Federació Catalana Pro Persones ambRetard Mental (APPS).

L’escala SIS parteix de la idea que elfuncionament individual està íntimamentvinculat als suports que rep una personaaproximant-se i relacionant-se amb lapersona amb discapacitat intel·lectual d’unamanera diferent.

Així, l’escala no es planteja tant valorarquines són les dificultats de la persona ambl’entorn, sinó quins són els suports quenecessita per fer front a les exigències dela vida en diversos entorns.

En aquest sentit, la SIS respon a la necessitatd’operativitzar els suports, sent unaconseqüència del reconeixement del dretsde la persona i emmarcant-se de ple ambla nova definició del retard mental, segonsla qual, les persones amb discapacitatintel·lectual són capaces de complir ambels rols de vida adulta en la societat quanse’ls proporciona els suports adequats.

Dues imatges de la diada de germanor que es va celebrar el 7 de maig

El passat d ia 30 d ’agost unarespresentació de la Junta de Patronatencapçalada pel president de la Fundació,Esteve Marqués i Vila, va ser rebuda perAnna M. Miró i Sabater, secretària generaldel Departament de Benestar i Família dela Generalitat de Catalunya, que vadisculpar l’absència de la consellera perproblemes de salut.

L’entrevista tenia dos objectius: presentarla Fundació a la recentment nomenadaconsellera i tractar el tema de laconstrucció d’una residència per apersones amb discapacitat intel·lectual

ENTREVISTA AMB LA CONSELLERA DE BENESTAR I FAMÍLIA

amb trastorns de conducta. Aquestesconverses ja s’havien iniciat anteriormentamb Mónica Albiñana, cap de gabinet del’honorable consellera de Benestar i Família.L’entrevista va transcórrer en un ambientdistès i dinàmic on el projecte va ser benrebut i valorat com una necessitat prioritàriadintre de la planificació dels serveis adreçatsa les persones amb discapacitat intel·lectual.

Anna M. Miró va assumir el compromís dedonar una resposta abans de les eleccionsgenerals, emplaçant a la Junta de Patronata una propera reunió amb la conselleraCarme Figueres.