Harry Edward Styles[118] (Holmes

Chapel,

Cheshire,[119] Anglaterra 01 de

febrer de 1994 (19 anys)) Styles

es va presentar a les audicions

de “The X Factor” de 2010

amb Isn't She Lovely i va rebre

dos "Sí" per part del jurat i un

"No" per part del tercer, Louis

Walsh, ja que no estava segur

que estigués preparat per

avançar en la competició.

Louis William Tomlinson, va

nàixer com Louis Troy

Austin[124][125][126] a Doncaster,

Anglaterra, el 24 de

desembre de 1991(21 anys)).

Va presentar-se a les

audicions de “The X Factor”

del 2010 cantant Hey There

Delilah, de Plain White Ts,

rebent tres "Sí" per part del

jurat.

Niall James Horan ( 13 de setembre de 1993 (19 anys)) va nàixer a Mullingar, Westmeath, Irlanda.

A les audicions de "The X Factor“ de 2010 va obtenir dos "Sí" per part Simon Cowell i Louis Walsh, i un "No" per part de CherylCole deixant a la jutge convidada, Katy Perry, la decisió final. Encara que no estava molt decidida, però li va donar un "Sí" i va passar a la següent etapa.

Zayn Javadd Malik[103][104] (Bradford (West Yorkshire), Anglaterra, 12 de gener de 1993 (20 anys)).

Malik es va presentar a ”The X Factor” de 2010 cercant viure una experiència.[109] La seva audició, però, inicialment, no va ser mostrada per televisió. No obstant això, va ser donada a conèixer una vegada va ser acabada la temporada. Durant el concurs, Malik es va posar nerviósquan li va comunicar que havia de ballar, així que es va quedar entre bambalines corrent el risc de ser expulsat immedietament. Després de notar l'absència de Zayn, SimonCowell el va anar a buscar i el va convèncer per tornar a l'escenari.

Liam James Payne[114] (Wolverhampton, Anglaterra 29 d'agost de 1993 (19 anys)).

Payne es va presentar a l'edició de 2008 de The X Factor, quan tenia 14 anys.[116] De fet, va arribar fins a la casa dels jutges, però Simon Cowell va considerar que no estava llest per entrar en la competició i li va demanar que tornés dos anys després.[116] Així fou, i Payne s'hi va presentar per cantar Cry Me a River, rebent una ovació per part del públic i del mateix Cowell.

L'any 2010, Niall Horan, Zayn Malik, Liam Payne, Harry Styles, i Louis Tomlinson van presentar-se de manera individual a la setena temporada del concurs de talents musicals britànic The X Factor,[3] però cap d'ells va aconseguir classificar-se per a les següents rondes del concurs. A proposta de Nicole Scherzinger, una jutge convidada,[3] el juliol de 2010 els cinc nois es van unir per formar un quintet al Wembley Arena de Londres, durant una fase del concurs anomenada bootcamp,[4] aconseguint classificar-se a la categoria de grups del mateix concurs. Així doncs, el grup es va concentrar a treballar durant dues setmanes,[5][6] període en el qual Harry Styles va proposar l'actual nom de la banda.[5]

La primera cançó que van interpretar com a grup a les rondes classificatòries del concurs fou una versió acústica de Torn, d'Ednaswap.[8] Després que els participants F.Y.D, Diva Fever i Belle Amie fossin eliminats després de quatre setmanes de concurs, One Direction eren els únics sota les ordres de Simon Cowell que seguien competint.[9] El grup va guanyar popularitat molt ràpidament a Anglaterra,[7] i van acabar el concurs en tercera posició, per darrere de Rebecca Ferguson i del guanyador, Matt Cardle. Immediatament després de la final del concurs, la seva versió de Forever Young, d'Alphaville —el seu primer single en el cas d'haver guanyat el concurs—es va filtrar a internet.

Després de participar al programa Alan Carr: Chatty Man el juliol de 2011, la banda va donar a conèixer el seu primer single, What Makes You Beautiful, el 10 d'agost del mateix any, a laBBC Radio 1. La cançó, llençada oficialment l'11 de setembre, va arribar al número 1 de les llistes de singles del Regne Unit i va batre el rècord de pre-vendes de Sony Music. Singlesposteriors com Gotta Be You i One Thing també van arribar a situar-se entre les deu primeres posicions de la llista de singles del Regne Unit.

Assenyalat per la crítica assenyalava com un atractiu pel públic adolescent, el primer disc de la banda,Up

All Night, es va publicar a principis de 2012. Va

esdevenir el disc de debut de 2011 que es va vendre

més ràpid al Regne Unit i va arribar al número 1 de les llistes d'èxits de setze països. El disc va arribar al

número 1 de la llista Billboard 200, i One Direction va

esdevenir la primera banda britànica en entrar en

primera posició a les llistes d'èxit dels Estats Units amb

el seu disc de debut, fet que va comportar que

entressin al llibre Guiness de rècords. Up All

Night també fou el primer disc d'una boy band que va

aconseguir vendre mig milió de còpies digitals als

Estats Units, i a finals de l'agost de 2012 n'havien venut

tres milions de còpies arreu del món.

El segon àlbum d'estudi de One Direction, Take Me Home, es

publicà el novembre de 2012. El primer single, Live While We're

Young es va llençar el setembre del mateix any i va entrar a la llista

dels top ten de pràcticament tot el món, i als Estats Units va

esdevenir la cançó d'un artista no estadounidenc amb més vendes

a la primera setmana de la seva publicació. L'àlbum i el seu

segon single (Little Things) van entrar simultàniament al número u de

les llistes d'èxits del Regne Unit, de tal manera que One Direction va

esdevenir la banda més jove de la història de les llistes d'èxits

britàniques en aconseguir aquesta fita. A més, Take Me Home va

vendre 540.000 còpies a la primera setmana de la seva publicació

als Estats Units, arribant a la primera posició de la llista Billboard 200 i

esdevenint la primera banda britànica en tenir d'entrada tant el

disc de debut com el segon disc en la primera posició de les llistes

d'èxits. Aquest àlbum també va ocupar la primera posició de les

llistes d'èxits de més de 24 països diferents. El seu disc de debut, Up

All Night va esdevenir el tercer disc més venut als Estats Units

(1.616.000 còpies) i Take Me Home, el cinquè (1.340.000 còpies), de

tal manera que la banda van ser els primers en situar dos discos a la

llista dels cinc millors de l'era Nielsen SoundScan.

La banda té prevista una segona gira de concerts

pel mes de febrer de 2013, que consistirà de més

d'una centena de concerts a Europa, Nord-amèrica i Australàsia. El dia que es van posar a la

venda les entrades al Regne Unit i Irlanda s'en van

vendre 300.000, entre les quals s'inclouen les

entrades de sis concerts a l'O2 Arena de

Londres. Als mercats d'Austràlia i Nova Zelandaesvan vendre entrades per valor de 15'7 milions de

dòlars (190.000 entrades per 18 concerts en

ambdós països). A més, el novembre de

2012, Sony Pictures Entertainment va anunciar la producció d'un biopic en tres dimensions sobre la

banda, dirigit per Morgan Spurlock, produït pel

mateix Spurlock, Ben Winston, Adam Milano i

Simon Cowell, i distribuït per TriStar Pictures el 30

d'agost de 2013.