pac2 giné roda

PSICOPEDAGOGIA DE L’EDUCACIÓ INFANTILPAC 2. 2014-15/1.

PSICOPEDAGOGIA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL

PAC 2. INTERVENCIÓ PRIMERENCA: AVALUACIÓ DE NECESSITATS I PROGRAMES D’ACTUACIÓ

INDEX

1. Consideracions especialment significatives per tal que l'avaluació del nen petit sigui vàlida i eficaç...............................................................................................................................1

2. Identificar a quina orientació teòrica respon l'escala Brunet-Lezine....................................1

3. Pel que fa a l’inventari HOME...........................................................................................2

a. Criteris que cal considerar a l’hora d’aplicar aquesta mena de proves

b. Model teòric que inspira l’inventari HOME

4. Principis de l'estimulació primerenca que permeten identificar millor la validesa de les proves Brunet-Lezine i HOME ..........................................................................................4

5. Elements de millora de les proves Brunet-Lezine i Home ..................................................4

6. Determinar si les tres proves de la PAC 1 són instruments d’screening o de diagnosi.........5

7. Repercussions educatives................................................................................................6

a. Relació entre els criteris que es tenen en compte per organitzar els grups a l'escola bressol i les observacions fetes

b. Tema escollit per a fer una xerrada per a pares i mares d’una escola bressol.

BIBLIOGRAFIA

- PALACIOS, GONZÁLEZ, J. Psicopedagogia de la educació infantil. Mòdul 1. Desenvolupament psicológic des del naixement fins als sis anys. Universitat Oberta de Catalunya (Barcelona)

- FUERTES, ZURITA, J. Psicopedagogia de l’educació infantil. Mòdul 4. Intervenció primerenca: avaluació de les necessitats i programes d’actuació. Universitat Oberta de Catalunya (Barcelona).

- Palacios J,, Lera M.J., Moreno M.C.(1994 ) Evaluación de los contextos familiares y extrafamiliares en los años preescolares: escalas HOME y ECERS”Infancia y aprendizaje

- BUSTOS, CORREA, C; Olivia, Herrera, M i Mahiesen M.E. (2001) Calidad del ambiente del hogar: inventario HOME como un instrumento de medición. Núm 27,Universidad Austral de Chile, Chile.

- LOPEZ, ANGULO, L..M. (2010) Compendio de instrumentos de evaluación psicológica, Test de Brunet-Lezine. Escala para medir el desarrollo psicomotor de la primera infancia.

1

AULA 1. CONSULTORA: M.José Laguía PérezALUMNA: Anna Giné Roda6 de novembre de 2014


1. Consideracions especialment significatives per tal que l'avaluació del nen petit sigui vàlida i eficaç.

Un dels aspectes fonamentals que cal tenir en compte per tal que l’avaluació del/a nen/a petit/a sigui vàlida i eficaç és que el seu rendiment pot estar afectat per moltes variables que poden distorsionar els resultats: incapacitat de mantenir l’atenció durant molt de temps, distracció davant d’un estímul o situació determinada...Quan es demana a la nena de 4 anys que construeixi una escala amb 10 cubs, aquesta no se n’acaba de sortir, davant d’aquesta dificultat podem observar que no manifesta cap actitud favorable a tornar-ho a intentar sinó que contràriament diu que no pot i ho deixa. La nena està a casa de l’àvia paterna on va a dinar els dimarts i després es posa a jugar amb els avis i la padrina (l’observadora), és just abans de dinar i, per tant, podem deduir que només pensa en acabar el “joc” que li ha proposat la padrina, dinar i anar a jugar. Aquest fet, per tant, ocasiona un cert desinterès de la nena de manera que possiblement no actua davant la dificultat de la mateixa manera en com ho faria en un altre moment o situació com, per exemple, l’aula.

Una altra consideració que esdevé significativa per a garantir una avaluació del nen petit vàlida i eficaç és el manteniment de la seva atenció i motivació donades les seves característiques evolutives. Per aquest motiu, l’examinador no tan sols ha de ser un expert en la utilització i la interpretació de les proves sinó que també ha de tenir unes habilitats bàsiques per a interactuar amb nens d’aquestes edats i adaptar-se a les seves condicions a fi d’aconseguir i mantenir aquesta atenció i motivació. Una de les observacions que ens permet justificar la importància d’aquesta consideració és el moment en que la nena de 24 mesos ha de construir un pont amb 3 cubs. Després de realitzar tot un seguit d’ordres, observem com comença a cansar-se’n. Evidentment nosaltres, com a estudiants, no som expertes en la utilització de proves com aquesta i per això no comptem amb les habilitats necessàries per a mantenir una major atenció i motivació de la nena fet que potser hagués impedit el seu decaïment influïnt alhora en els resultats de la prova.

Finalment, una altra consideració que podem exemplificar a partir de les observacions realitzades és el fet que el comportament del/a nen/a és altament depenent del context i, per tant, força inestable d’uns ambients a uns altres. La companya que passa l’inventari HOME al nen de 5 anys, el coneix des de ben petit i per aquest motiu sap com es comporta el nen habitualment i coneix les característiques principals de la família. Per aquest motiu podem considerar que en aquest cas la informació que hem recollit és vàlida fet que no podríem assegurar si l’examinadora no hagués tingut aquests coneixements previs sobre el nen i el seu entorn familiar. No seria la primera vegada que el comportament d’un/a nen/a amb la seva família ens sorprèn si el comparem amb el que mostra a l’aula o en altres contextos. Per aquest motiu cal evitar fer valoracions a partir de dades aïllades i emprar fonts d’informació diferents tot contrastant els resultats de cadascuna d’elles.

2. Identificar a quina orientació teòrica respon l'escala Brunet-Lezine

L’escala Brunet-Lezine respon a un model teòric maduracionista segon el qual el nadó arriba al món amb unes potencialitats predeterminades que es desenvoluparan en un ordre prefixat com a efecte de la seva interacció natural amb l’ambient. Per tant, és el rellotge biològic el que determinarà l’aparició dels comportaments en la seqüència establerta. Les escales amb referència a la norma són els instruments que representen millor aquesta orientació atès que permeten fer una comparació entre el nivell d’execució d’un nen en concret en una prova determinada amb l’execució de mitjana dels nens de la seva edat tot determinant en quin grau un nen s’acosta o s’allunya de la mitjana. L’escala Brunet-Lezine, és un instrument

2


estandaritzat d’aquestes característiques que proporciona informació a partir de l’índex primari de l’edat de desenvolupament. L’escala es basa en una sèrie d’ítems per edat que corresponen al patrons de desenvolupament considerats oportuns. Partint del nombre d’ítems superats pel nen/a en la realització de l’escala s’establirà l’edat evolutiva en que es troba. A més a més, aquest permet, a partir de dues observacions, fer una comparació de l’evolució d’un moment a l’altre tal i com vam fer en la primera PAC.

3. Pel que fa a l’inventari HOME:

a. Criteris que cal considerar a l’hora d’aplicar aquesta mena de proves

En primer lloc cal considerar que les informacions que s’obtenen de l’ambient familiar i de l’avaluació del desenvolupament del nen/a no es poden considerar de manera aïllada sinó que esdevenen complementàries. El seu anàlisi conjunt no només ens proporcionarà major informació sinó sobretot una visió més rica de la realitat. Així, per exemple, imaginem que el nen a qui vam passar l’inventari HOME mostres certes dificultats en el llenguatge. L’avaluació del seu desenvolupament, concretament pel que fa a la capacitat lingüística, ens proporcionaria informació important però les dades recollides mitjançant l’inventari HOME ens facilitarien informació de l’ambient familiar que ens permetria conèixer quin tipus d’estimulació rep a casa, quins models lingüístics té...i centrar-hi així la nostra intervenció.

En segon lloc serà important dur a terme l’avaluació en aquells aspectes que tenen un impacte més directe en el/la nen/a i que, per tant, poden estar més subjectes a ser objectiu de la intervenció i en aquells que estan més relacionats amb la disponibilitat de serveis. Per tant, caldrà considerar cada cas en concret i dissenyar la intervenció més adequada partint del context. Seguint amb el supòsit anterior, si ens adonem que el context familiar del nen no és suficientment estimulant en l’àmbit lingüístic orientarem els pares cap a un suport logopèdic que a més de treballar amb el nen els proporcionarà estratègies i generarà hàbits a ells mateixos fet que contribuirà a la millora de les dificultats que mostra el seu fill. D’aquesta manera també és fàcil adonar-se que quan un programa disposa d’una gamma de diferents serveis adreçada als pares, l’avaluació de l’ambient pot ser molt útil a l’hora de determinar quin tipus de recursos se’ls ha d’oferir.

b. Model teòric que inspira l’inventari HOME.

L’inventari HOME s’inspira en el model teòric interaccionista segons el qual el/la nen/a es desenvolupa com a membre de diferents ambients i unitats ecològiques. Per tant, el seu desenvolupament estarà afectat per les relacions interpersonals que manté tant directament com indirecta a través de les interaccions que els seus pares mantenen amb altres ambients. L’inventari HOME estableix les seves bases sobre la importància de l’ambient familiar en el seu desenvolupament i aprenentatge atès que esdevé font d’aprenentatge i coneixement amb la qual el/la nen/a interactua. Per aquest motiu, té com a objectiu avaluar la qualitat de l’estimulació oferta per l’ambient familiar que esdevé el primer context on es desenvolupa el/la nen/a i per tant la primera font d’aprenentatge i coneixement. Per a tal objectiu l’inventari s’articula entorn la valoració de 8 grans blocs (materials d’estimulació i aprenentatge, estimulació lingüística, entorn físic, orgull-efecte-tendresa, estimulació acadèmica, modelat i estimulació de la maduresa social, diversitat d’experiències i acceptació) que comprenen els ítems que permeten valorar-los obtenint així el grau de qualitat de l’ambient familiar. A partir d’aquí es podrà fer una intervenció, si s’escau, basada en el canvi en aquest context i no únicament centrada en el/la nen/a atès que aquest es concep des d’una perspectiva ecològica.

3


4. Principis de l'estimulació primerenca que permeten identificar millor la validesa de les proves Brunet-Lezine i HOME.

Segons una extensa revisió feta per Peterson (1987), els patrons d’aprenentatge i de conducta dels primers anys de vida influiran en la naturalesa del seu desenvolupament posterior en àrees com la motriu, la sensorial, la socioemocional, la cognitiva i la referent al desenvolupament físic. Aquest principi ens permet identificar molt bé la validesa de l’inventari HOME. Així doncs, aquest pretén avaluar la qualitat d’estimulació que ofereix el context familiar amb la finalitat de garantir patrons d’aprenentatge i de conducta adequats que repercutiran positivament en el desenvolupament de l’infant en les diferents àrees. Aquest principi ens permet al mateix temps justificar l’existència de períodes crítics o sensibles en els primers anys en què l’infant és més susceptible de ser influït per les experiències d’aprenentatge. De fet, hi ha dades que indiquen que els processos de vinculació afectiva i les habilitats lingüístiques i motores s’adquireixen millor en els primers dos o tres anys de vida que no pas més endavant. Així doncs, tant la validesa de l’escala Brunet-Lezine com la de l’inventari HOME es deu a aquest principi atès que altrament el seu ús no tindria raó de ser. És a dir, l’un pretén identificar possibles dificultats en el desenvolupament psicomotor del nen amb la idea d’actuar-hi en aquest període més sensible a l’adquisició de certs aprenentatges, l’altre concep la importància d’influir en les condicions per a que aquests aprenentatges hi puguin tenir lloc.

Un dels principis que també ens permeten justificar molt bé la validesa de l’inventari HOME és el fet que existeixen capacitats humanes com la intel.ligència que no estan totalment prefixades en néixer i que, per tant, poden ser modificades en cert grau gràcies a les influències ambientals. Precisament, i com ja s’ha comentat, l’inventari HOME avaluarà l’avaluació de la quantitat i qualitat de l’estimulació del context familiar basant-se en 8 grans blocs amb la finalitat d’influir en les oportunitats que ofereixi l’ambient per a garantir el màxim desenvolpament de les capacitats del/a nen/a. Així mateix, l’ambient i les experiències primerenques d’un nen, el grau de l’estimulació o deprivació tenen un efecte important en el desenvolupament i aprenentatge garantint o no que el/la nen/a assoleixi tot el seu potencial.

Finalment, un dels principis que ens permeten justificar molt bé la validesa de l’Escala Brunet-Lezine és el fet que la intervenció primerenca pot aconseguir millores significatives en el desenvolupament del nen petit i d’una manera més ràpida que amb intervencions importants. Això és degut a una major plasticitat en aquestes primeres edats; per aquest motiu l’escala pretén mesurar el desenvolupament psicomotor en els primers anys de vida atés que la detecció d’elements i/o dificultats que puguin interferir en el desenvolupament del/a nen/a permetrà una intervenció primerenca garantint uns millors resultats.

5. Elements de millora de les proves Brunet-Lezine i Home

Si bé les dues escales emprades (inventari Home i escala Brunet-Lezine) compten amb un bagatge, reconeixement i validesa importants dins l’àmbit que ens ocupa ens és possible fer una reflexió sobre alguns elements de millora.

Pel que fa a l’escala Brunet-Lezine em vaig adonar a l’hora d’aplicar-lo a la nena de 4 anys que alguns dels ítems que calia observar eren, almenys aparentment, molt senzills per a la seva edat. De fet, a la mateixa nena li va estranyar que li fes fer un trencaclosques de 4 peces d’una figura senzilla, comptar fins a 4 cubs (quan a l’escola compten quan nens/es són a la classe), o muntar una nina com el maniquí Grace Arthur entre d’altres. Aquest fet crec que es degut a que es tracta d’un instrument dissenyat fa força temps (1978) i si bé ha estat sotmès

4


com hem pogut veure a una revisió i renovació potser encara no ha estat suficient. Cal pensar que els/les nens/es de l’actualitat no són els que eren fa un parell de dècades, entre altres coses perquè els factors ambientals tampoc ho són així com l’estimulació que reben, els mitjans que tenen al seu abast... Per aquest fet crec que seria adient fer un replantejament acurat dels ítems que es demanen partint de les característiques i possibilitats amb què compten els/les nens/es de l’actualitat.

L’inventari HOME compta al meu parer amb ítems oportuns que permeten mesurar el nivell d’estimulació ambiental que ofereix la família al nen. No obstant, en l’actualitat, s’està observant certa tendència a la sobreestimulació motiu pel qual crec que seria interessant incloure alguns ítems que permetessin mesurar si existeix un excès d’aquesta en els diferents blocs analitzats. De fet, sabem que de la mateixa manera que un ambient poc estimulador pot tenir conseqüències negatives en el desenvolupament de l’infant , un excessiva estimulació pot resultar també contraproduent entre altres factors perquè possiblement s’ha de sotmetre abans d’hora a estímuls que requereixen un nivell maduratiu del qual encara no hi disposa.

6. Determinar si les tres proves de la PAC 1 són instruments d’screening o de diagnosi.

L’Escala Brunet-Lezine es un instrument estandaritzat i baremat que proporciona informació força detallada sobre possibles trastorns o retards en el desenvolupament psicomotor de l’infant centrant-se en diverses àrees: desenvolupament postural, coordinació oculomanual, llenguatge i socialització. A més a més, fins als 30 mesos d’edat, els resultats es complementen amb una sèrie de preguntes que es fan a la mare i en tots els casos s’anoten comentaris i dificultats observades fet que ens permet contrastar la informació obtinguda. Els seus resultats s’expressen en format d’edat de desenvolupament i quocient de desenvolupament. Per tots aquestes aspectes, considero que es tracta d’un instrument de diagnòstic en què tant la validesa com la fiabilitat n’esdevenen factors imprescindibles. D’aquesta manera, l’Escala Brunet-Lezine ens permetrà verificar i determinar si existeix una desviació en relació al desenvolupament psicomotor de l’edat corresponent i establir-ne la seva gravetat.

L’inventari HOME és un instrument estandaritzat que ens permet fer una avaluació de l’ambient familiar amb l’objectiu de verificar si cal realitzar una prova de diagnosi motiu pel qual considerem que es un instrument d’screening. D’aquesta manera, l’inventari HOME no ens oferirà resultats concloents sinó només certs indicis de la necessitat de continuar valorant la presència d’altres problemes o trastorns. Un exemple el tenim en l’aplicació que en vam fer en la darrera PAC atès que vam poder observar que no hi havia indicis per continuar fent una valoració atès que el nen no presentava cap alteració rellevant en les àrees observades. Aquest fet exemplifica també una de les característiques d’aquests instruments segons la qual un bon instrument d’screening és aquell que d’una banda ens permet detectar nens amb problemes però al mateix temps discriminar aquells que no necessiten ser derivats als serveis de diagnosi. Un altre aspecte important que ens permet justificar que es tracta d’aquest tipus d’ instrument és que els pares hi constitueixen una font de dades molt important sempre complementant, però, les seves aportacions amb l’observació directa.

La pauta d’observació realitzada per nosaltres té com a objectiu obtenir informació sobre el modelat i l’estimulació de la maduresa social en nens del segon cicle d’educació infantil. Tot i que es basa en 10 ítems que mesurarem en una escala del 0 al 3 considero que es tracta d’un instrument d’screening atés que no el podem considerar de gran validesa i fiabilitat. Els ítems es valoraran a partir de l’observació directa a l’infant en l’entorn escolar i es complementarà la informació amb un entrevista a la família que esdevindrà una font important d’informació. De la mateixa manera que en l’inventari HOME, aquesta pauta d’observació no ens oferirà resultats concloents sinó només certs indicis de la necessitat de continuar valorant la presència d’altres problemes o trastorns.

5


7. Repercussions educatives

a) Relació entre els criteris que es tenen en compte per organitzar els grups a l'escola bressol i les observacions fetes

A l’hora d’organitzar els grups a l’escola de bressol un dels criteris que es té en compte és l’edat biològica dels infants de manera que es fan grups de la mateixa edat i, generalment, com més petits són els nadons més es té en compte el mes de naixement del/a nen/a establint agrupacions diferents segons si han nascut a començament o a finals d’any. L’agrupació dels infants sota aquest criteri respon, al meu parer, a un tema maduratiu. L’escala de desenvolupament psicomotor Brunet-Lezine consta de tres parts: una escala que s’aplica de 1 a 30 mesos i dues mes que esdevenen series complementaries. La primera s’utilitza per a l’examen del nen des dels 24 mesos als 5 anys i compren 6 ítems per nivell d’edat (es tracta d’una forma antiga que actualment no s’aplica). La segona sèrie compren 4 ítems per als nivells de 3, 4, 5 i 6 anys; aquesta és actualment l’escala que s’aplica. Així per exemple en l’observació duta a terme en la nena de 24 mesos veiem com en primer lloc es parteix de l’observació als 6 ítems que li corresponen a l’edat mentre que un cop superats aquests passem a observar els que serien pertinents per una edat de 30 mesos. En canvi, després dels 30 mesos el proper nivell d’edat a observar ja seria els 3 anys i posteriorment els, 4, 5 i 6 respectivament. Al meu parer aquesta organització respon al mateix criteri que el que és té en compte a l’hora d’organitzar els grups a l’escola de bressol. Així, podem considerar que els canvis en les edats més primerenques es donen més ràpidament per la qual cosa l’escala Brunet-Lezine estableix nivells d’edat més pròxims com més petit és el nen. Partint d’aquesta conclusió, de la mateixa manera que l’escala Brunet-Lezine, l’organització en què es basa l’agrupació dels infants a l’escola de bressol respon a un model maduracionista atés que es basa en el desplegament d’una sèrie de comportaments segons el que determini el calendari maduratiu. Segons aquesta concepció, es creu convenient agrupar nadons de la mateixa franja d’edat donat que presentaran comportaments similars i, se’ls facilitaran els aspectes ambientals necessaris per a que així sigui.

b) Tema escollit per a fer una xerrada per a pares i mares d’una escola bressol

Un dels temes que escolliria seria la importància que tenen en el desenvolupament del/a nen/a l’ambient i les experiències primerenques així com el grau d’estimulació i/o deprivació que rep. Considero que l’abordatge d’aquest tema permetria una major conscienciació dels pares i mares sobre aquesta importància a l’hora que els dotaria d’uns coneixements bàsics que garantissin una estimulació adequada al seu/a fill/a. Alguns aspectes importants del contingut de la xerrada serien:

- Importància d’una adequada estimulació visual, auditiva, motriu i/o vestibular per a garantir un bon desenvolupament del/a nen/a.

- Importància d’atendre als aspectes afectius per a garantir un bon desenvolupament de la capacitat de resposta del/a nen/a davant del medi, de relació amb els altres i de la propia seguretat per explorar el medi i enfrontar-se a les dificults.

- Aspectes importants a tenir en compte en l’estimulació:- La freqüència i la qualitat de la interacció amb el nen.- La qualitat afectiva dels intercanvis.- La nostra capacitat per crear confiança i sentiments de seguretat en

l’infant.- La consistència i predictibilitat de la conducta dels adults significatius

per a l’infant.- La relació de contingencia entre la conducta de l’infant i la resposta de

l’adult.6

pac2 giné roda

Documents