paisatges vegetals
DESCRIPTION
paisatges vegetalsTRANSCRIPT
![Page 1: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/1.jpg)
Paisatge i medi ambient (I)
![Page 2: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/2.jpg)
INTRODUCCIÓ
CONCEPTES: PAISATGE: “…fisonomia externa d’un territor (…) el resultat de la interacció de factors naturals (…) i factors humans (…) inclou sentiments i emocions (…) El paisatge és un producte social…” Pàg. 88 llibre de text
MEDI AMBIENT: “Conjunto de medios naturales o artificializados en los que el hombre se ha instalado, explota y cuida (medios antropizados), y medios naturales necesarios para la supervivencia. La ecología ciencia del medio ambiente, estudia las relaciones del los organismos con el mundo exterior. El concepto de medio ambiente implica interacciones constantes entre el hombre y el medio que le rodea (…) El MA es, desde hace una cuarentena de años, objeto de una atención creciente por parte de la opinión pública…”
DURAND M.F. et alli, Atlas de la globalización, PUV, 2008, pàg. 153
![Page 3: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/3.jpg)
![Page 4: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/4.jpg)
1. ELS PAISATGES VEGETALS Idees: El tipus de vegetació dominant permet identificar el paisatge. L’acció antròpica ha transformat el paisatge natural.
Situació:
Extrem sud-occidental d’Europa domini atlàntic i mediterrani + macaronèsic a les Canàries.
Efecte refugi:
Glaciacions nord d’Europa
Nivell del mar baix flora i fauna africana
Sistemes muntanyosos:
altitud gradació vegetal.
1.1. Biodiversitat al territori espanyol. Idea: Espanya presenta gran biodiversitat (vegeu vocabulari) Causes:
![Page 5: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/5.jpg)
![Page 6: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/6.jpg)
1.2. L’acció antròpica.
Idea: la biodiversitat s’ha vist afectada per la intervenció de l’ésser humà que ha
transformat el paisatge natural.
Aquesta acció ha provocat:
Substitusió dels boscos als camps de conreu: 43 % d’Espanya.
També s’ha d’afegir:
Expansió d’àrees urbanes (periurbanes, industrials i residencials)
Construcció d’infraestructures i equipaments: 10 % del territori.
Conseqüències :
(pàg. 76: per saber-ne més i activitats del mapa de la desertificació)
![Page 7: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/7.jpg)
![Page 8: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/8.jpg)
1.3. Paisatges vegetals
Idea: La diversitat climàtica possibilita l’existència de diferents tipus de
vegetació
Diversitat per climes i per l’altitud (relleu).
Activitat mapa de la pàg. 77. vegetació a Espanya
Relaciona espècies vegetals i relleu de la Península.
Elaboreu una graella amb paisatge vegetal i clima.
(vegeu diapositives següents).
![Page 9: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/9.jpg)
![Page 10: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/10.jpg)
![Page 11: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/11.jpg)
Climes Espècies vegetals
Clima oceànic Roures pènol i martinenc
Clima d’interior Meseta nord: Roure i alzina. Meseta sud: alzina surera i alzina. Depressió de l’Ebre: coscoll, matollar, alzina.
Clima Mediterrani Típic: matollar, alzina, margalló. Atlàntic: Alzina surera, maresmes, margalló.
Clima de muntanya Pisos p.79. Pirineus: avet blanc i faig. Sistema central: roure Sistema ibèric: pi negre i roure de fulla petita, pi pinyoner.
Clima canari
![Page 12: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/12.jpg)
El paisatge vegetal oceànic
Galícia i serralada Cantàbrica també s’amplia a zones de similar climatologia.
Condicions ambientals: precipitacions abundants i temperatures poc caloroses humitat.
Bosc temperat- oceànic:
Roure: 150-300 anys de creixement Fusta dura bigues, parquets, carros, mobles, carbó.
Faig: Molta humitat, rosades i boires. 80-100 anys de creixement Fusta tova mobles
Landa: a partir de 1600-2000 metres Brucs, ginebres i ginestes
![Page 13: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/13.jpg)
Roure
![Page 14: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/14.jpg)
Fageda
![Page 15: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/15.jpg)
Landa Bruc Ginesta
![Page 16: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/16.jpg)
Paisatge vegetal mediterrani
Major part de la Península
Alzinars i suredes = bosc típic mediterrani.
Escleròfil: preparat per suportar calor i sequera estival.
Desenvolupament lent (7 o 8 segles)
Darrer bosc abans de la màquia de les zones subdesèrtiques.
Matollar en avanç: màquies, garrigues i estepes.
![Page 17: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/17.jpg)
Alzina
![Page 18: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/18.jpg)
Màquia
![Page 19: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/19.jpg)
Garriga
![Page 20: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/20.jpg)
Coscoll o garric
![Page 21: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/21.jpg)
Estepa
![Page 22: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/22.jpg)
Paisatge canari
Escassetat vegetal adaptada a l’aridesa.
Gran varietat per:
Insularitat
Encreuaments
Vents alisis i relleus.
Analitza pisos altitudinals de les canaries (pàg. 78).
![Page 23: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/23.jpg)
Matollar costaner: - de 400m.
Tabaiba Cardón
![Page 24: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/24.jpg)
Per sobre dels 400:
Drago
![Page 25: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/25.jpg)
Entre 600 i 1200: muntanya verda
Laurisilva Bruc
![Page 26: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/26.jpg)
Per sobre 1500 al nord i 800-1000 al sud: pi canari
![Page 27: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/27.jpg)
Per sobre dels 2000 m: matollar de cim
Bàlec i ginestes Violetes del Teide
![Page 28: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/28.jpg)
El paisatge vegetal de muntanya Idea: pisos vegetals segons altitud temperatura i precipitacions
Pis subalpí (1200-1400) Pis alpí (2400-3000) Pis nival (3000)
![Page 29: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/29.jpg)
Avet blanc
![Page 30: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/30.jpg)
1.4. La destrucció dels paisatges
Incendis forestals: causes:
Sequedat dels estius mediterranis –> aridesa + vegetació llenyosa = combustible.
Abandonament de explotacions agrícoles zones boscoses sense pastoreig ni recollida de fusta.
Segones residències
Gestió forestal: substitució de roures, faigs i castanyers per pins i eucaliptus (pasta del paper)
97 % provocats per humans especulació, obtenir més fusta, piròmans.
![Page 31: paisatges vegetals](https://reader031.vdocuments.pub/reader031/viewer/2022020322/568c373a1a28ab02359ae2ca/html5/thumbnails/31.jpg)
Act 2, pàg. 94: les tales sostenibles.