palaumusicacatalana-_2011

8/6/2019 PalauMusicaCatalana-_2011

http://slidepdf.com/reader/full/palaumusicacatalana-2011 1/9

1

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

http://www.xtec.es/trobada/modernis/palau/index.htm

http://wwww.palaumusica.org/VisitesGuiades/Visitavirtual/seccion=244&idioma=ca_ES.do

1. Identificació i catalogació

Palau de la Música Catalana

Autor: Lluís Domènech i Montaner (1850-1923).

Cronologia: 1905-1908. Inagurat el 9 de febrer de 1908

Estil: Modernisme.

Dimensions: el solar medeix 1.350,75 m!; l’escenariamb 193,28 m2 i un aforament de 2,146 localitats

Localització: Barcelona. Carrer de Sant Pere més altcantonada amb el carrer d’Amadeu Vives.

Bona conservació

Materials: rajola, ceràmica, pedra, ciment, vidre i ferro.

Sistema constructiu mixt, arquitravat i voltat, ambmaterials i tècniques industrials

L’edifici ha estat restaurat i remodelat sota la direcció de l’arquitecte Óscar Tusquets (entre els anys1982 i 2004); entre d’altres aspectes, s’ha remodelat la planta baixa, s’han canviat els seients, i s’haaixecat un annex de serveis.

2. Anàlisi formal

Materials:

Pilars i jàsseres (bigues grosses) de ferro per a l'estructura, així com maó, revoltons de ceràmica,terrissa artística, columnes revestides amb tessel·les irregulars de rajola (trencadís), capitells neogòticsamb motius florals, arcs ogivals i vidrieres de colors exuberants.

Sistema constructiu mixt, arquitravat i voltat; la planta baixa és d’arcs semblants als gòtics(ogivals i carpanells) i grans pilars de maó; al primer i segon pis hi ha una estructura de peus drets,bigues de ferro (jàsseres) i volta de revoltons, però també hi ha arcs que formen diferents tipus devolta. Els murs són de tancament (mur cortina), sense sostenir res i, en bona part, són vitralls.

volta de ventall coberta plana amb revoltons

Elements de suport i suportats:

Aquest edifici té els suports d’una estructura metàl!lica, pilars i jàsseres, construïts amb materials

industrials, i que formen l’estructura d’una gran capsa de vidre. El maó i el vidre, son els dos elementsde tancament i tenen una funció molt secundària de suport. La forma de suport es similar al gòtic, éscom una reminiscència del gòtic com a estil d’esplendor a Catalunya. Les columnes que sostenen



2

l’amfiteatre mostren capitells florals, i les de l’últim pis s’obren en forma de palmeres espectaculars.

Els elements suportats són bigues (jàsseres: gruixudes bigues de ferro), revoltons a la catalana(petites voltes de quart de canó fetes amb maó, que aporten resistència i lleugeresa) i l’enormeclaraboia central de vidre.

A l’exterior, els contraforts reben l’empenta de la força exercida pel pes de la coberta. Així, els murs es

troben alliberats de la funció de càrrega, la qual cosa permet cobrir-los amb vitralls, que aporten llum al’interior de la sala de concerts.

L'edifici es projecta a partir de l'organització espacial interna que gira al voltant de l'auditori, concebutcom una gran capsa de vidre i que gaudeix d'una acústica excepcional. La seva estructura, inspiradaen les estructures gòtiques, aconsegueix un àmbit interior diàfan on les distintes arts, escultura, pinturai les arts decoratives, hi són representades.

Planta:

Ubicat en un solar molt irregular. A la part més estreta hi ha l’escenari; l’auditori i les dependènciesadministratives ocupen la resta de l’edifici. La planta és lliure i irregular. De forma lleugeramentteapezoïdal i ovalada en la sala d’audicions.



3

Espai Interior

L’element central és la gran sala de concerts, al primer pis, en la qual l’escenari, el pati de butaques iles llotges s’integren en un tot orgànic, sense les separacions típiques d’aquest tipus de construccions.Hi ha l’auditori, amb gairebé 2.200 llocs, amb les entrades i escales que hi duen, sales de descans i lad’assaigs de l’Orfeó.

El vestíbul, des del carrer de Sant Pere, dona a una gran escala doble que porta al primer pis; lareforma ha obert una altra entrada des del carrer de Sant Francesc de Paula, que té una altra escala,sobretot pels qui van al segon pis; també ha fet un de sol dels diferents espais que hi havia, amb el bar;separada només queda ara la sala d’assaig, on es veu la primera pedra, quadrada, que diu: OrfeóCatalà, 10/4/1905.

L'edifici es divideix en tres plantes:

- Planta baixa: Acull el vestíbul d'accés, les taquilles, el bar, les oficines de l' Orfeó i la salad'assaig sota de l'escenari. El vestíbul d'accés connecta amb la sala d'audicions a partir d'unamagnifica escalinata doble.

- Primer pis: amb la platea amb llotges laterals i un amfiteatre. També té la sala anomenada LluísMillet i una sala de descans

- Segon pis: grades d'amfiteatre més ampli i amb els laterals dividits en llotges.- Sobre el sostre de la sala d'audicions i sota el sostre de l'edifici existeix un tercer pis. Actualments'hi localitzen els despatxos de gerència. Situat al sostre de la sala de concert o en el terra deltercer pis, un ull de bou permet observar i seguir les audicions.

El replà del primer pis uneix l’auditori amb la sala de descans, i està il·luminat pels mateixos gransfanals de baix. Allà s’obren uns balcons de l’amfiteatre, fent l’efecte que és un exterior. El sostre és devoltes, emmarcat amb l’arrambador groc que deixa uns grans òvals on, sembla, s’hi volien posar pintures. Aquest descans és un gran espai rectangular, fet amb simplicitat, que s’obre, per uns gransfinestrals de vidres emplomats, als balcons de les columnes. Al segon pis n’hi ha un altre, de dissenydiferent, també senzill.

Des del replà s’entra a l’auditori. És un gran espai lliure, com una plaça: hi ha, al fons, alt, l’escenari; lescadires de la platea ho omplen tot. Més dalt hi ha l’amfiteatre,que és un balcó que dibuixa una U, ambmés seients. Encara més amunt hi ha el segon pis, amb el mateix traç, però amb molts més seients,perquè aqui la sala és més gran, estenent-se, en una rampa, per sobre el descans del primer pis.L’auditori té la majoria de les parets tancades amb vidres, roses, amb garlandes, escuts amb senyeres ila creu de Sant Jordi.

Amfiteatre i segon pis tenen el sostre fet amb bigues de ferro (jàsseres) i revoltons, sostingut per pilars,tot recobert de mosaic. Hi ha una gran claraboia rectangular al centre, amb una mena de mitjabombolla, com una làmpada invertida. Es tracta d’un enorme vitrall, obra d’Antoni Rigalt, fet amb vidreemplomat, en què predominen dos colors força significatius: el groc del Sol i el blau del Mediterrani.



4

Al centre del sostre, lagran claraboia, com sifos un gran sol ambforma d'esferainvertida, de vidresdaurats en el centre i

envoltat d'altres, ambtons més suaus blausi blancs representantbusts femenins i lescares dibuixades ambgrisalla, i al cabellporten unes petitesgarlandes de roses yuna cinta amb unaciba blava al mig. Laclaraboia deixa passar el llum del dia i, de nit,l’elèctric.

La sala és l’espai mésdecorat de tot elPalau: vidre i mosaic;

el sostre és blavós amb flors, de relleu, com lotus, potser com un llac. Als costats hi ha uns arcs quecarreguen en pilars, on hi ha unes làmpades en forma de corona, inclinades; aquesta part del sostre faunes voltes en forma de vano (que també hi ha a d’altres llocs), amb setplomes de paó reial.

La boca de l’escenari, d’onzemetres d’amplada, prescindeixdel tradicional arc i soluciona laseparació amb l’hemicicle per mitjà de grups escultòrics de

pedra blanca, obra de PauGargallo i Dídac Massana, queemergeixen de la paret: al’esquerra sota les branques d’unsalze, hi ha el bust d’AnselmClavé, representant de la músicapopular, una noia i d’altresmotius, en relació a la seva cançóLes f lors de Maig .

A la dreta hi ha unes columnes dòriques, amb el bust de Beethoven, símbolde la música culta; davant seu, enmig d’uns núvols que pugen surt la

cavalcada de les Walquíries (en al·lusió a Wagner).

Dalt, al mig de l’arc, com una pedra clau, hi ha l’escut del Palau de la MúsicaCatalana. L’escenari té l’arrambador groc i un balcó, com el del segon pis, ambseients, on s’hi encasta l’orgue: té els tubs, ben drets, en set feixos i un sòcolde fusta tallada, on hi ha nens jugant; al fons d’aquesta part alta hi ha uns arcsi vitralls.

A la part de baix de l’escenari hi ha un fris de mosaic corbat que representafigures femenines inclinades que toquen diferents instruments: són les musesde la Música. El fons de la paret és de trencadís vermell, gran, de tons variats;les dones tenen cap i cos esculpit i les faldilles fetes amb mosaic petit, totesdiferents. Els autors són Eusebi Arnau i Lluís Bru.



5

L’acústica de la sala és excepcional i no es veu afectada per aquesta proliferació d’elements

ornamentals.

Espai exterior

L’edifici va ser construït en un solar molt irregular, on antigament hi havia el claustre de l’antic conventde Sant Francesc. L’estretor dels carrers impedia originàriament un bona perspectiva del conjuntarquitectònic, que consta de tres plantes. L’exterior està construït amb maons d’obra vista de color vermell i la façana presenta una gran unitat. El famós trencadís del modernisme català recobreix lescolumnes i les taquilles originals.

Està a una cantonada, per tant presenta dues façanes que s’uneixen formant un angle que es on esconcentra la major part de la decoració. Aquí s’hi localitza el grup escultòric titulat Al

!legoria de la cançó

popular catalana obra de Miquel Blay, amb Sant Jordi (patró de Catalunya), portant la senyera i



6

l’espasa, i, més baix, una colla de gent variada que representen la llar i el món del treball (homes,dones, pagesos, pescadors, gent de ciutat, nens...) que envolten una noia, cantant, representant la Musa de la Cançó Popular .

Dalt de tot hi ha un escut rodó amb la senyera i el pentagrama que diu Palau de la Música Catalana, i hihavia un fanal que rematava aquesta cantonada però que ara no hi és. La part de baix és una grancolumna circular, de rajola vermella.

Al carrer de Sant Pere més alt hi trobem el sector principal. S’hi accedeix a través d’una entrada ambuns amplis porxos, pensats originàriament per al trànsit de carruatges.

Al primer pis hi ha un balcó que córre per tota la façana; té un porxo de catorze columnes, en dues filesde set, amb mosaics variats. Al segon pis hi havia fanals, que s’han perdut, però queden quatre bustsde músics (Joan Sebastià Bach, Ludwig van Beethoven i Palestrina; al carrer d’Amadeu Vives, amb lamateixa disposició, hi ha el de Wagner), rere els que hi ha uns balcons que surten poc, sostinguts per voltes de mig cercle, com un ventall. Dalt hi ha un mosaic, de Lluís Bru, formant una mena de frontó:els cantaires de l’Orfeó Català, amb la seva senyera, davant les muntanyes de Montserrat, envolten laReina de la Festa, que cabdella el fil de la seva madeixa: és una representació de la Cançó Catalana. Ala part superior de la façana apareix una forma ovoide coberta de trencadís i decorada amb l’escut deCatalunya i la creu de sant Jordi (una clara referència a la pàtria catalana).

Al sector del carrer d’Amadeu Vives:

Prop de la cantonada hi ha el mateix balcó d’abans,amb columnes, després hi ha els grans arcs vidratsque donen a l’auditori; més enllà torna l’estructurade columnes. Per aquesta part hi ha l’entrada a laseu de l’Orfeó Català.

Així la façana té unitat, seguint un ritme decolumnes - arcs vidrats - columnes, dins el ques’encaixa l’aresta de la cantonada.



7

Urbanisme:

Al barri vell de Sant Pere a Barcelona, en la confluència dels carrers Sant Pere i el carrer AmadeuVives. En aquest lloc, antigament hi havia el claustre del convent de Sant Francesc, obra anterior al1589. El dia 23 d'abril de 1905, diada de St. Jordi, patró de Catalunya, es va posar la primera pedra 1.

L’edificació queda integrada dins els carrers estrets de la ciutat vella. Destaca, per les seves formes icolors, sorprenent

Estat actual

Remodelat per l'arquitecte Òscar Tusquets entre el anys 1982-1989, que va respectar l'obra deDomènech i Montaner i va ampliar els espais, dotant l'edifici d'equipaments moderns i funcionals.Actualment és la sala de concerts més important de la ciutat.

3. Context

Mentre Espanya vivia les conseqüències de la desfeta colonial del 1898, a Catalunya, la LligaRegionalista, que aplegava grups força oposats, es consolidava com el partit més important del

catalanisme.Paral·lelament, la classe obrera –organitzada en sindicats forts– prenia consciència de la seva força iesdevenia una amenaça per al sistema social imperant.

El republicà radical Alejandro Lerroux s’establí a Barcelona a la primavera del 1901 i, durant uns quantsanys, va assolir un èxit important gràcies a un discurs demagògic que li proporcionà el suport d’una partdel proletariat català.

En els primers anys del segle, la població catalana va créixer de manera espectacular a causa de laforta immigració procedent d’altres indrets d’Espanya (Aragó, País Valencià, Múrcia i Almeria).

Des de mitjans del segle XIX es va promocionar les activitats musicals i la creació de cors, orfeons. Enaquest context Anselm Clavé impulsà el moviment coral a Catalunya.

En 1891 Lluís Millet i Amadeu Vives fundaren l’Orfeó Català, organisme dinamitzador de la música i lacultura catalana. Aquesta institució ha desenvolupat des dels inicis un paper primordial en la promocióde la música i la defensa dels valors de la cultura catalana, dins el més pur estilde la Renaixença.

El Modernisme es desenvolupa a Catalunya entre 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort d'en Gaudí. Hi coincideix a Catalunya amb unaèpoca de creixement econòmic i reafirmació nacional.

Estil: el Modernisme català cercava:

- Modernitat.

- Regeneració cultural.

- Recerca d’un estil nacional.

L'arquitectura modernista a Catalunya significa:- La modernització de les tècniques de construcció:

- Ús del ferro en les estructures.

- Utilització dels elements prefabricats.

- Recuperació del treball artesà.

- Influència de l'estil gòtic.

- És una arquitectura decorativa que integra totes les arts plàstiques.

1 Aquest acte fou ple de simbolisme perquè en ser col·locada la primera pedra, en una capsa metal·lica s'hi vandisposar unes medalles de la Unió Catalanista.



8

Característiques:

- Predomini de la corba sobre la recta,

- Formes asimètriques i dinàmiques.

- Detallisme de la decoració

- Decoració de motius vegetals i naturals i les figures de dona.L’arquitecte és Lluís Domènech i Montaner (1850-1923).

Va intervenir a la política (President de la Lliga de Catalunya i de la Unió Catalanista,1892, Diputat aCorts,1901), va ser professor i director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, conferenciant i autor,acadèmic, director de l'Ateneu...

Característiques del seu estil: concepció global de l’edifici, amb l’espai interior i els plans perfectamentdefinits, utilització de materials i tècniques innovadores.

La seva obra d'arquitecte va començar amb l’editorial Montaner i Simon (1879/85), va fer el Restaurant de la Exposició de 1888 (avui Museu de Zoologia), la reforma del Seminari de Comillas (1888),l'Hospital de Sant Pau , el Palau de la Música, la Fonda Espanya (1902/3) al carrer de Sant Pau deBarcelona, la Casa Lleó Morera, al P. de Gràcia, 35 (1905), diverses cases particulars a Barcelona,

Canet i Reus, l' Institut Pere Mata (a Reus), el Gran Hotel , de Palma...L'Ajuntament de Barcelona va premiar, en tres ocasions, les seves obres como les millors de l’any illavors li va atorgar una Medalla d'Or.

L’obra no va tenir cap transcendència en l’arquitectura posterior perquè aquesta mena dedecorativisme aviat va passar de moda. Passada l'etapa de l'apogeu del modernisme, els nous correntsestètics van generar un rebuig vers el que consideraven excessos decoratius d' “horror vacui”. Eledificis modernistes foren objectes de dures crítiques i el Palau no se'n va pas lliurar, fins al punt quealguns sectors en van demanar-ne l'enderroc.

4. Interpretació

El Palau de la Música Catalana ha estat sempre la seu de l'Orfeó Català, dedicat a la cançó catalana ials grans oratoris. És una edificació que junta tradició i tècnica, vida i utilitat. Podria anomenar-se mésprecisament auditori però és un Palau: un lloc que sembla format per estances d'un altre món malgratque és dins del nostre, el que justifica la seva fantasia.

Contingut i significat

Edifici civil, dedicat a auditori de música i sala de concerts

Com a seu de l'Orfeó Català, una de les institucions més emblemàtiques del país, el Palau de la MúsicaCatalana tingué des del principi un caràcter fortament simbòlic. Els escuts heràldics, manifestant laidentitat catalana: la senyera i la creu de Sant Jordi i els escuts de l’Orfeó i del Palau. Aquests elementssón estilitzats, fets amb línies ben definides, quasi bé abstractes o, almenys, geomètrics; tenen laprecisió de les flors, que són com una cal·ligrafia o una convenció, encara que aquestes no representenres clarament. Flors i escuts es guarneixen l’un a l’altre. A part dels signes catalans n’hi ha d’altres

cultures, com els arcs gòtics, les robes de regust oriental...; però no es pot dir quines; l’autor ha presformes de molts llocs i les ha remuntat d’una manera nova.

La participació dels artistes catalans més carismàtics, la utilització de materials populars i les contínuesreferències a la pàtria catalana a través d’al·legories, etc, el van convertir en un dels símbolsfonamentals del catalanisme de l'inici del segle XX i en tota una declaració a favor de la culturapopular.

Encàrrec i recepció:

Edifici encarregat a Domenech i Montaner per l’Orfeó Català com a nova seu social que fou costejat per contribucions populars i dels Amics de l'Orfeó.

L'Orfeó Català és una societat coral fundada l'any 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives i va ser un orfeócapdavanter dins el panorama musical català. En el seu desenvolupament arribà a ser un referentcultural fonamental en el panorama musical català del segle XX pel foment de la música catalana, aixícom per fer conèixer les grans obres del repertori coral universal.



9

Encarregat per l'aleshores president de l'entitat en Joaquim Cabot, i el seu pressupost corresponent,havia estat aprovat per l'assemblea el 31 de maig de 1904. Abans d'acabar l'any es realitzà la compradel claustre del convent de Sant Francesc, amb una superfície de 1.350,75 m ! i a un preu final de240.322,60 pessetes, amb la intenció de destinar aquest espai per la construcció de l'edifici. A l'anysegüent, concretament el 23 d'abril de 1905, es realitzà l'acte de col·locació de la primera pedra de lesobres, finançades amb un empréstit de 600.000 pessetes en obligacions amortitzables, al portador, en

dues sèries de 500 i 1.000 pessetes, a l'interès anual del 4%.Funció

La funció útil és cultural ja que és la seu de l’Orfeó Català i Sala de Concert oberta al públic. A més laseva funció simbòlica és propagandística del catalanisme cultural i polític iniciat pel moviment dela Renaixença.

Al Palau de la Música Catalana li va ser concedit, el 1908, el premi al millor edifici de l’any, queanualment atorgava l’Ajuntament de Barcelona.

5. Valoració final

El president de l’Orfeó Català, Joaquim Cabot, va definir l’edifici com “el temple de l’art català i el palau

del nostre Renaixement ”. Es volia bastir un edifici que simbolitzés Catalunya, la seva història i la sevacultura. Per això els elements escultòrics recreen tant la música popular catalana com la culta. En certamanera, va constituir la culminació del catalanisme polític; podríem considerar-lo símbol d’un temps id’un país.

L’arquitecte va aconseguir combinar a la perfecció la tradició constructiva catalana (recuperació dematerials com el maó i l’ús de la volta catalana) i la modernitat

palaumusicacatalana-_2011

Documents