per no perdre el nord

8/16/2019 Per No Perdre El Nord

1/26

1

Unitat Didàctica: Per no perdre el nord

Programació de l’ensenyament del’activitat física i de l’esport

ÍNDEX

Introducció...............................................................................................2

Idea global de la unitat didàctica ..........................................................3

Diagnòstic inicial.....................................................................................4

Objectius ...............................................................................................10

Continguts.............................................................................................11

Activitats d’Ensenyament-Aprenentatge............................................12

Activitats i criteris d’avaluació............................................................13

Temporalització.....................................................................................20

Estratègies didàctiques........................................................................21

Conclusions...........................................................................................23

Bibliografia............................................................................................25


2/26

2



INTRODUCCIÓ

Aquest equip de treball, ha iniciat un camí cap a la branca d’educació, realitzant

aquestes unitats didàctiques sobre aquest àmbit de l’esport. Ens vam decantar

per ser un equip de professor d’educació física, perquè és algo que hem viscut

i vist, i tenim eines per millorar la educació que s’impartia quan érem a l’institut.

Cada unitat didàctica, està diferenciada pel contingut que s’imparteix, fent que

es donin coneixements o sabers que normalment no s’aprofundeixen o es

toquen breument en algun moment de l’etapa de 4 anys que som a l’ESO. Aquest és un motiu més, pel qual vam decidir fer aquestes unitats didàctiques,

per poder donar el màxim de coneixement i intentar que els alumnes aprenguin

el màxim amb el poc temps que té la educació física.

En aquesta unitat didàctica trobareu com ens hem iniciat en el món de la

programació, desconegut per alguns i no mencionat mai per altres, intentant

programar una unitat didàctica en l’àmbit d’ensenyament, realitzant tot els seusprocessos, des d’un punt de partida 0, és a dir, crear una unitat didàctica a

partir d’una idea que ens ha vingut al cap, i anar desenvolupant pas a pas, fins

extreure unes conclusions de la unitat didàctica, i en general de la programació.


3/26

3



IDEA GLOBAL DE LA UNITAT DIDÀCTICA

La programació d’aquesta unitat didàctica va dirigida a les classes d’educació física

dels alumnes de 3r d’ESO. En el nostre cas ens interessaria estar situats en un institut

prop de la muntanya per tal de fer millor l’activitat d’orientació. La finalitat global de lanostra unitat didàctica és la realització de recorreguts en el medi natural, emprant

l’equipament i eïnes bàsiques d’orientació i que mostrin una actitud de respecte cap al

medi natural i cap als companys que fan l’activitat, ja sigui cooperant com competint.

En aquesta unitat didàctica platejarem uns objectius de tipus procedimental, on els

alumnes hauran de seguir un procés d’aprenentatge, de tipus conceptual, on serà un

aprenentatge més teòric i finalment, de tipus actitudinal, on ens centrarem en el

respecte com a valor principal. La durada d’aquesta unitat didàctica serà d’unes 16

sessions d’aproximadament 1h al primer trimestre, per aprofitar el bon temps i poder

fer més activitats al pati i/o aire lliure, concretament al medi natural (al voltant de

l’institut). Diem aproximadament ja que en un institut les classes normalment mai

duren 1h sinó més aviat 45’-50’.

Tipus d’activats relacionades amb l’orientació, és a dir, tallers d’orientació on

s’explicaria les bases de l’orientació (com llegir un mapa, eines per orientar-se...),

instruments per orientar-se, convivència i confiança amb el grup, per tal de poder anar

per un medi “desconegut” amb gent amb qui puguis confiar. Primer realitzaríem una

classe teorico-pràctica per tal que sàpiguen com ens hem d’orientar, i ja posteriorment

tindríem tallers i jocs relacionats amb l’orientació. També hem pensat que podríem fer

algun joc de pistes o de buscar fites pel lloc escolar per tal que s’iniciïn en l’orientació.

Per tal d’avaluar aquesta unitat, farem una avaluació continuada, on s ’aniran sumant

les notes de les activitats que es plantegin i s’adequaran a l’alumne per tal de tenir una

major igualtat. Avaluarem segons el compliment dels objectius que es plantejaran en

les sessions, relacionats amb els globals de la unitat.


4/26


5/26

5



ASPECTES

FAVORABLES

ASPECTES

DESFAVORABLES

ANÀLISIS

INTERN

FORTALESES (F)

Ubicació idònia per la

pràctica d’activitat

física al medi natural.

Varietat

d’instal·lacions.

Professorat jove i

amb titulacions

específiques.

DEBILITATS (D)

Poca accessibilitat amb

el transport públic.

Poca antiguitat causant

un baix “prestigi”.

(Tendència a que portin

als nens als col·legis

amb més experiència).

ANÀLISIS

EXTERN

OPORTUNITATS (O)

Projecte de

construcció al costat

del col·legi d’un

poliesportiu.

Entorn tranquil i

natural.

AMENACES (A)

Molta competència amb

els altres instituts de la

ciutat.

Competència amb els

municipis propers que

pot causar una

disminució dels nens.

Aproximació d’animals

salvatges a la zona a

causa de l’entornnatural.


6/26

6



2. Marc teòric

La orientació, com a terme esportiu, és una disciplina dins de les activitatsfísiques en el medi natural que es definida per Morales y Guzmán (2000, p.

444) com la “realització d’un recorregut per diferents llocs, d’una zona

delimitada, coneguda o no, dibuixada en un mapa, passant per uns controls

fixats en el terreny en un ordre establert”. Segons el DRAE seria l’acció y efecte

d’orientar, o la posició, o la direcció d’alguna cosa respecte a un punt cardinal

(Real Academia Española, 2001).

El Centre Nacional d’Informació i Comunicació Educativa que forma part del

Ministeri d’Educació i Ciència del Govern d’Espanya ens facilita el següents

mapes conceptuals que ens ajudaran a entendre en que consisteix la orientació

i dins de quin àmbit esta classificada.

Mapa de característiques de la orientació

Mapa d’activitats al medi natural. Ministerio de Educación y Ciència

Pel que fa a l’origen d’aquesta disciplina esportiva Valero et al. (2010) en la

Revista Apunts, ens diu que “ho podem trobar amb la aparició dels primers


7/26

7



mapes topogràfics moderns a finals del segle XIX, als països escandinaus. Des

de aquest països es va estendre a la resta d’Europa fins que al any 1930 es va

reconèixer com a esport de competició”. (p.35).

Actualment, la orientació es troba dins de molts programes en l’educació física

escolar. Principalment perquè ho regeix el Currículum de l’educació secundària

obligatòria dins l’àmbit de l’educació física i també perquè com diu Melero

(2009) en la Revista Digital de Buenos Aires: “La inclusió de la orientació en les

classes d’Educació Física contribueix a desenvolupar la competència bàsica en

el coneixement i interacció amb el medi físic i natural, fomentant un ús

responsable de la natura, així com la competència bàsica d’autonomia i

iniciativa personal.”

A continuació us deixem una sèrie de continguts i criteris d’avaluació per tal

d’assolir les competències bàsiques en l’àmbit de l’educació física que es

demanen en el Reial Decret 1631/2009, de 29 de Desembre, per al que

s’estableixen els ensenyaments mínims corresponents a la Educació

Secundària Obligatòria.

Activitats físiques recreatives (CC9, CC10, CCD13)

Activitats en el medi natural, utilitzant l’equipament, les eines i tècniques

d’orientació adequades.

Coneixement i seguiment de les normes de prevenció i seguretat per a la

realització d’activitats en el medi natural.

Estructura de la planificació d’activitats en el medi natural.

Possibles impactes sobre el medi natural com a resultat de la pràctica

d’activitat física.

Esports paralímpics i altres esports adaptats.

Criteris d’avaluació

Posar en pràctica activitats en el medi natural, utilitzant l’equipament,

eines i tècniques d’orientació adequats.

Planificar de forma autònoma activitats en el medi natural.

Mostrar una actitud de respecte pel medi natural.


8/26

8



3. Característiques dels aprenents

La nostra Unitat Didàctica es realitzarà a una classe de 25 nens/es de 3r de

la ESO, és a dir que tots tenen entre 13-14 anys. Aquest grup d’alumnes

porten junts des de primer, per tant ja tenen confiança entre ells, tot i que

enguany tenim 3 nens que s’han incorporat i a la classe tenim dos nens

immigrants. Amb tot això, hem vist que no hi haurà problemes de relació, ja

que els nouvinguts ja eren d’aquest mateix municipi, i ja es coneixien entre

ells.

La relació que prevenim que tindrà aquest grup, gràcies als informes dels

professor de l’any passat, serà bona amb algun alt i baix com sol passar en

aquestes edats, però que haurem de vigilar per tal que no hi hagin

conflictes entre ells, ja que com hem dit, aquesta edat és complicada i sol

ser quan la majoria dels alumnes entren en edat pre-adolescent. Per altre

banda, tenim que són un grup molt competitiu, i amb ganes, almenys a les

hores d’educació física, d’aprendre i fer aquestes classes.

Com hem mencionat abans, la presència de dos alumnes immigrants ens

dóna l’alerta de vigilar amb el tracte, ja que allà, el país de providència, el

tracte a l’escola es molt diferent que el que oferim aquí. Segons un article

del Sr. JORDI GARRETA BOCHACA, s’ha estudiat que sobretot a

Catalunya hem de vigilar amb el tracte que oferim i estar més sobre d’ells

per tal que es trobin còmodes. Normalment, quan aquests nois arriben a

Catalunya, se’ls hi ofereix una ajuda per tal que es puguin adaptar moltmillor a la situació que viuen i al nou entorn on es troben, tot i que a

vegades no s’aconsegueix l’objectiu de proporcionar les eines suficient per

a que aquests alumnes assoleixin un bon nivell d’estudis.

També cal fer referència, que poden patir un rebuig no només pel fet de ser

“diferents a la resta” per no ser d’aquí i no incloure’s en la societat per

l’idioma, sinó que des d’aquí els alumnes puguin influir en la no

socialització d’aquests, cosa que haurem de tenir en compte.


9/26

9



Una altra dificultat que se’ns presenta és la poca practica esportiva que hi

ha en aquest municipi. Segons l’Observatori Català de l’Esport trobem que

en el municipi que tenim, al ser de 57.000 habitants, trobem que hi ha un

58’4% de gent que no practica esport, cosa que nosaltres ho traduïm com a

gent que no transmet una vida esportiva i que si han de copiar-los, no

tindrem alumnes en practica esportiva. No obstant, com la nostra població

és de classe alta, trobem que la practica esportiva en aquest sector està

molt igualada però que guanya el no amb un 34’4%, amb les dades

obtingudes a l’any 2010.

També cal mirar la relació que hi ha o que podem tenir amb l’entorn de

l’alumne per tal de facilitar la seva educació i veure que s’està fent des de

casa per tenir un bon alumne a classe. Segon un article de la Sra. Núria

Llevot Calvet, ens diu que hi ha d’haver una bona relació entre l’escola i la

família, ja que és com una articulació, si no funciona un part, l’altre no pot

fer tota la feina. Extrapolant-ho al nostre àmbit, si només l’escola

s’encarrega d’educar a l’alumne, pel que fa als hàbits i valors, i a casa no fa

res, aquest alumnes no arribarà a ser, per dir-ho d’alguna forma, TOP.

Pel que fa als coneixement que tenen aquest alumnes sobre la orientació,

tenim poca informació, i sabem, que la majoria no ha fet mai orientació i

que alguns pocs n’han fet però no recorden com funcionava un mapa i com

el podien llegir de forma que es poguessin orientar correctament. Per tant,

sabent això el que farem serà començar de 0 i fer que tots vagin aprenent

al mateix ritme.

Com a resum de tot aquest diagnòstic inicial, podem dir que hem de

potenciar les nostres fortaleses i aprofitar les oportunitats que tenim per tal

d’engegar aquesta unitat didàctica en un gran nivell. Haurem de vigilar, a

l’hora de fer les sessions d’orientació i aprofundir i que quedi molt clar els

coneixements per tal que els alumnes puguin realitzar-ho sense problema i

a gust. També haurem de tenir en compte que la classe no s’escapi en

quant a comportament i veure si hi ha algun conflicte entre ells per tallar-hoquan abans millor.


10/26

10



OBJECTIUS

Els alumnes, en finalitzar la sessió hauran de ser capaços de:

1. Dissenyar una petita cursa d’orientació molt bàsica amb 5 fites dins de

l’institut amb una durada màxima de 30’. (procediments)

2. Reconèixer la teva ubicació amb l’ajuda d’una brúixola i un mapa respecte a

l’institut. (procediments)

3. Interpretar les corbes de desnivell i els elements que tenim en un mapa per

tal d’arribar a un punt final en el camí més adient. (conceptual)

4. Respectar les opinions dels companys per tal de col·laborar a l’hora de fer

un recorregut en el medi natural. (actitudinal)

5. Respectar els espais marcats i camins, per evitar erosionar el terreny no

marcat. (actitudinal)

6. Valorar negativament els companys que no respectin el medi natural,

llençant brossa fora de les papereres.(actitudinal)


11/26

11



CONTINGUTS

Els continguts que farem servir per tal d’assolir els objectius són els següents:

- Determinació d’un rumb donada una direcció a seguir

- Determinació del nord magnètic

- Interpretació de les corbes de nivell

- Interpretació de la simbologia en els llibres de ruta o mapes topogràfics

- Interpretació de las escales

- Parts i funcionament d’una brúixola

- Determinació dels punts cardinals pel sol

- Orientar-se amb un rellotge d’agulles

- Orientar-se de nit mitjançant l’orientació de l’estel Polar.

- Treballar en equip

- Respecte per l’entorn

- Respecte per les normes de circulació

- Aplicació de les normes de seguretat

- Elaboració d’itineraris a peu a partir del terreny i a través del plànol

- Localització d’indrets


12/26

12



ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

Les activitats que realitzarem per poder assolir els objectius les anotarem

seguint un orde d’actuació lògic:

1. Contestació d’unes tasques individuals per tenir una referència dels

coneixements previs que tenen els alumnes en relació a les activitats al

medi natural, i més concretament a l’orientació. Per exemple: Un

qüestionari amb preguntes obertes i algunes tipus test que es

responguin amb a), b), c) (AVALUACIÓ INICIAL).

2. Pràctica de jocs realitzats al pati del col·legi i relacionats amb l’orientacióper fomentar la diversió i la relació dels alumnes amb l’entorn. Per

exemple: Joc de “el escondite”.

3. Realització de petites curses d’orientació dins el pati fent ús de diferents

eines per orientar-se. Per exemple: Agafar les 5 fites amagades en el

pati segons un mapa que només marca els punts cardinals, sense ajuda

de la brúixola. (AVALUACIÓ FORMATIVA)

4. Execució de tasques per conèixer el funcionament de la brúixola i

aplicació d’aquesta en una cursa d’orientació. Per exemple: Determinar

en quina direcció podem trobar la entrada de l’ institut; la casa de

cadascú; el lloc de treball dels pares amb l’ajuda de la brúixola i el

plànol.

5. Elaboració de tasques relacionades amb els plànols d’orientació perconèixer la simbologia i la interpretació de les escales. Per exemple:

Buscar al plànol 5 carreteres, 3 edificis, 2 vies fluvials i 10 arbres.

6. Elaboració de tasques per poder realitzar una cursa d’orientació a la

vora de l’escola per a la resta de companys. Per exemple: Elecció del

lloc on amagarem les fites i anotar la direcció que marca la brúixola en

aquell punt respecte l’ institut. (AVALUACIÓ FORMATIVA).


13/26

13



7. Aplicació d’una sèrie de normes alhora de decidir el rumb que agafarà

l’equip. Per exemple: Fer un crit d’equip quant l’equip hagi decidit de

forma majoritària quina fita vol trobar.

8. Execució d’una competició formada per diferents curses d’orientació

formades per equips realitzades en diferents situacions i en llocs

desconeguts. Per exemple: Cursa d’orientació nocturna de 5 fites durant

una petita estada d’un cap de setmana a Cànoves amb l’ajut de

llanternes, plànols i brúixola (AVALUACIÓ FINAL).


14/26

14



AVALUACIÓ I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Exemple d’instrument d’avaluació

LLISTA DE CONTROL

Noms dels

components

de l’equip

Nota Total

Objectiu nº

1

Dissenyar una petita cursa d’orientació molt bàsica amb 5 fites a la vora

de l’ institut amb una durada màxima de 30’. Avaluació Sumativa

Activitat

d’avaluació

Elaboració d’una cursa d’orientació a la vora de l’ institut per a la resta

de companys.

Criteris

d’avaluació

Puntuació SI NO

Amaguen les fites en un lloc accessible i dins

la zona delimitada3

Anoten les direccions de les fites per si els

companys no les trobessin.2

En el plànol està anotat la escala al qual està

dissenyat.1

El plànol dissenyat té ubicada la sortida i la

arribada.2

La cursa té una durada entre 20 i 30 minuts 2

Avaluació

Quantitativa

Cada criteri té la seva puntuació. Si s’ha complert aquest criteri es suma

la totalitat de la puntuació, si no ho està no es suma.

Amb la totalitat del punts farem uns barems:

- 1 a 4: Inadequat disseny de la cursa

- 5 a 8: Correcte disseny de la cursa

- 8 a 10: Excel·lent disseny de la cursa


15/26

15



LLISTA DE CONTROL

Noms dels

components

de l’equip

Nota Total

Objectiu nº

2

Reconèixer la teva ubicació amb l’ajuda d’una brúixola i un mapa

respecte l’ institut.Avaluació formativa

Activitat

d’avaluació

Execució d’una de les curses d’orientació elaborades pels companys.

Criteris

d’avaluació

Puntuació SI NO

Orienten el mapa en funció del que tenen

davant.

3

Utilitzen la brúixola per determinar on queda el

nord.2

Arriben els primers al punt d’arribada amb

totes les fites marcades.1

Saben exactament per quins llocs han passat. 2

No modifiquen la ruta de tornada perquè saben

on es troben.

2

Avaluació

Quantitativa




- 1 a 4: Inadequat execució de la cursa

- 5 a 8: Correcte execució de la cursa

- 8 a 10: Excel·lent execució de la cursa


16/26

16



LLISTA DE CONTROL

Noms dels

components

de l’equip

Nota Total

Objectiu nº

3

Interpretar les corbes de desnivell i els elements que tenim en un mapa

per tal d’arribar a un punt final en el camí més adient

Activitat

d’avaluació

Execució d’una de les curses d’orientació elaborades pels companys

Criteris

d’avaluació

Puntuació SI NO

Orienten el mapa en funció del que tenen

davant

3

Segueixen un recorregut evitant alts i baixos 2

Arriben els primers al punt d’arribada 1

Saben exactament per quins llocs han passat. 2

No modifiquen la ruta de tornada perquè saben

on es troben2

Avaluació

Quantitativa








17/26

17



LLISTA DE CONTROL

Noms dels

components

de l’equip

Nota Total

Objectiu nº

4

Respectar les opinions dels companys per tal de col·laborar a l’hora de

fer un recorregut en el medi natural.

Activitat

d’avaluació

Execució d’una de les curses d’orientació elaborades pels companys.

Criteris

d’avaluació

Puntuació SI NO

Tots els membres del grup participen en la

decisió de quina ruta agafaran.

3

No prenen decisions individuals, tot es fa en

equip.2

Fan el crit d’equip un cop decideixen quina

direcció agafar.1

Decideixen la seva pròpia ruta, no la d’un altre

grup.2

Resolen els conflictes que hi pugin haver ambdiàleg constructiu.

2

Avaluació

Quantitativa








18/26

18



LLISTA DE CONTROL

Noms dels

components

de l’equip

Nota Total

Objectiu nº

5

Respectar els espais marcats i camins, per evitar erosionar el terreny no

marcat.

Activitat

d’avaluació

Execució d’una ruta a peu per les zones setmanes abans de realizar la

cursa, per tal que vegin per on podrán pasar i que son els camins

Criteris

d’avaluació

Puntuació SI NO

Escollen rutes accessibles marcades al mapa

per arribar al punt dessitjat.3

Passen per les zones no creades artificialment 2

Tots els membres del grup participen en la

decisió de quina ruta agafaran.2

Decideixen la seva pròpia ruta, no la d’un altre

grup.3

Avaluació

Quantitativa








19/26

19



LLISTA DE CONTROL

Noms dels

components

de l’equip

Nota Total

Objectiu nº

6

Valorar negativament els companys que no respectin el medi natural,

llençant brossa fora de les paperes.

Activitat

d’avaluació

Bàsquet a les papereres que trobin durant el recorregut

Criteris

d’avaluació

Puntuació SI NO

Revisió del medi natural, si no hi ha brossa

màxima puntuació

3

Encert de lluny a la paperera i comprovació de

la validesa del tir4

Filmació dels tirs i les jugades per encertar la

brossa3

Avaluació

Quantitativa

Cada criteri té la seva puntuació. Si s’ha complert aquest criteri es sumala totalitat de la puntuació, si no ho està no es suma.






20/26

20



TEMPORALITZACIÓ

Sessions 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

O b j e c t i u s

1. Dissenyar una petita cursa d’orientació molt bàsica amb 5 fites dins del’institut amb una durada màxima de 30’ x x

2. Reconèixer la teva ubicació amb l’ajuda d’una brúixola i un mapa

respecte a l’institut.

x x x x x x x x

3. Interpretar les corbes de desnivell i els elements que tenim en un mapa

per tal d’arribar a un punt final en el camí més adient.

x x x x x

4. Respectar les opinions dels companys per tal de col·laborar a l’hora de

fer un recorregut en el medi natural

x x x x x x

5. Respectar els espais marcats i camins, per evitar erosionar el terreny no

marcat.

x x x x x

6. Valorar negativament els companys que no respectin el medi natural,

llençant brossa fora de les papereres.

x x x

C o n t i n g u t s

Determinació d’un rumb donada una direcció a seguir x x x x x x

Determinació del nord magnètic x x x x

Interpretació de les corbes de nivell x x x x x x xInterpretació de la simbologia en els llibres de ruta o mapes topogràfics x x x x x x x x x x

Interpretació de las escales x x x x x x x

Parts i funcionament d’una brúixola x x x x x

Determinació dels punts cardinals pel sol x x x x

Orientar-se amb un rellotge d’agulles x x x x

Orientar-se de nit mitjançant l’orientació de l’estel Polar. x x x x x

Treballar en equip x x x x x

Respecte per l’entorn x x x x x x x x x

Respecte per les normes de circulació x x x x x x x x

Aplicació de les normes de seguretat x x x x x x

Elaboració d’itineraris a peu a partir del terreny i a través del plànol x x x x x x x

Localització d’indrets x x x x x x x

A c t i v i

t a t s E - A

1. Contestació d’unes tasques individuals per tenir una referència dels

coneixements previs que tenen els alumnes en relació a les activitats al

medi natural, i més concretament a l’orientació

x

2. Pràctica de jocs realitzats al pati del col·legi i relacionats amb

l’orientació per fomentar la diversió i la relació dels alumnes amb l’entorn

x x x x x

3. Realització de petites curses d’orientació dins el pati fent ús de

diferents eines per orientar-se.

x x x x x

4. Execució de tasques per conèixer el funcionament de la brúixola i

aplicació d’aquesta en una cursa d’orientació

x x x x x x x

5. Elaboració de tasques relacionades amb els plànols d’orientació per

conèixer la simbologia i la interpretació de les escales

x x x x x x x x

6. Elaboració de tasques per poder realitzar una cursa d’orientació a lavora de l’escola per a la resta de companys

x x x x x x x x

7. Aplicació d’una sèrie de normes alhora de decidir el rumb que agafarà

l’equip.

x x x x x x x x

8. Execució d’una competició formada per diferents curses d’orientació

formades per equips realitzades en diferents situacions i en llocs

desconeguts

x x x x x x x x x x

Activitats d'avaluació inicial x

Activitats d'avaluació formativa X X X X X X X X X X X X X X

Activitats d'avaluació sumativa o final x

Avaluació

subjectiva

El resultat s'allunya molt d'allò programat

El resultat s'aproxima o es compleix a mitges d'allò programat

El resultat es compleix en el seu total


21/26

21



ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES

Metodologia

Per dur a terme aquesta unitat didàctica, com sabem que en l’orientació si no

ho lligues tot, estàs molt perdut, farem servir una metodologia mixta, però fent

més ressò en els exercicis globals. No ens serveix de molt saber com orientar

un mapa, fer servir una brúixola, o com orientar-se en una zona, si no es ho

relacionem tot.

Farem servir una metodologia analítica en les primeres sessions, on els

alumnes aprendran a llegir un mapa, fer servir una brúixola, etc, perquè molts

dels alumnes que tenim no han fet mai orientació o si n’han fet, ja no recorden

com posar-ho a la pràctica. Un cop hagin recordat o aprés aquell coneixement

nou, se’ls anirà donant informació per lligar allò nou, amb el que s’ha après

anteriorment.

Estils d’ensenyament

A l’hora d’ensenyar als nostres alumnes els coneixements de la nostra UD, els

estils d’ensenyaments que farem servir seran: el descobriment guiat i resolució

de problemes. Si que és cert, que a l’inici d’aquesta unitat didàctica, farem

servir breument el comandament directe, per tal de donar la informació i

coneixement bàsic als alumnes, però un cop tinguin aquest coneixement, els

que busquem és que els alumnes aprenguin a prendre decisions per si sols i

que pensin i trobin resposta, després de ser formulades algunes preguntes o

donant alguna pista per trobar el coneixement.

Aspectes de gestió i organització de les sessions

Pel que fa la gestió i organització de les sessions, el que pretenem és que totsels alumnes tinguin el mateix coneixement, per tant treballarem normalment

amb grups reduïts i sempre que es pugui els grups seran de 3-4 persones com

a molt. Pel que fa al material que farem servir, seran un mapa (diferent

depenen del lloc on es faci la sessió), brúixola i fites. El lloc de les sessions,

sempre seran a la pista o pati, i algun cop sortirem del centre per fer la sessió

en un parc o com a l’últim dia, a Collserola com a activitat final i avaluativa.


22/26

22



Unitat didàctica: Per no perdre el nord Sessió nº: 16 Lloc:Collserola

Material Brúixoles, mapa, roba esportiva, gorra imotxilla Nombre d’alumnes: 25

Objectius

1. Interpretar les corbes de desnivell i els elements que tenim en un mapa per tal d’arribar aun punt final en el camí més adient

2. Respectar les opinions dels companys per tal de col·laborar a l’hora de fer un recorreguten el medi natural

3. Respectar els espais marcats i camins, per evitar erosionar el terreny no marcat

Continguts

- Respecte per l’entorn - Respecte per les normes de circulació- Aplicació de les normes de seguretat- Elaboració d’itineraris a peu a partir del terreny i a través del plànol - Localització d’indrets - Determinació d’un rumb donada una direcció a seguir - Interpretació de les corbes de nivell- Interpretació de la simbologia en els llibres de ruta o mapes topogràfics

Metodologia

Al ser l’última sessió de la unitat didàctica, farem servir una metodologia global, ja que han de ferservir els coneixements donats en les anteriors sessions junts per orientar-se

Escalfament 10’

Es faran dos jocs per tal d’augmentar temperatura i en l’últim aprofitarem per fer elsgrups d’orientació.

- 2 si, 3 no: Joc on un ha d’atrapar a un altre, mentre els companys estanformant parelles. Quan el jugador lliure s’uneix a una parella, el que estàmés enfora ha de sortir, perquè no poden ser tres.

- Terratrèmol: Dos jugadors es col·loquen formant una mena de casa, ambels braços aixecats i un altre es col·loca al mig, el jugador que queda lliuredóna la opció de moure una paret, les dos, l’habitant o a la paraulaterratrèmol, tots canvien el seu lloc.

Part Principal 35’

Cursa d’orientació a realitzar -se en 30’ com a prova d’assoliment dels objectius plantejats al llargde la unitat didàctica i d’aquesta sessió.

Tornada a la calma 5’

Com a tornada a la calma, el que farem serà una breu avaluació i puntuació després de laorientació. S’autoavaluaran i avaluarem i conclusions per veure si han assolit els objectius.


23/26

23



CONCLUSIONS

S’acaba aquesta unitat didàctica d’orientació i com sempre al acabar una feina

tenim unes conclusions. En aquest cas podem dir que fer aquesta unitat

didàctica ens ha servit molt, és una feina o un treball molt útil, ja que com hem

pogut veure en totes les classes i presentacions que ens heu facilitat, en

aquesta vida per poder tirar endavant, hem de programar.

Ens ha aportat molt coneixement i un gran aprenentatge. Creiem que està molt

bé poder fer un simulacre del que ens vindrà en un futur i poder tenir un

feedback tant dels companys com del professorat serà molt útil.

En concret a l’hora de fer aquesta unitat didàctica, hem après a treballar més

en equip i organitzar-nos per a que cadascú fes una part o treballéssim a l’hora

per tirar endavant aquesta unitat. A més a més del treball en equip, com ja hem

dit abans, ens ha servit per poder posar-nos davant d’una situació real, en la

que haurem de programa en allò que vulguem ser, i que millor que entrenar-se

i rebre els feedbacks adequats ara, abans de topar-se amb la situació real i no

saber que fer.

Serà útil? La posarem en pràctica? Tan de bo. Diem tan de bo, ja que si

després de fer-la, la poguéssim posar en pràctica voldria dir que hauríem fet

una bona feina i a més a més estaríem ja en el mercat laboral, una cosa que

seria de gran satisfacció. Apart d’això, creiem que ens serà útil, sobretot quan

ja en portem algunes de fetes, per veure quins errors vam tenir i el que no hem

de fer o el que s’ha de millorar. Sincerament, creiem que hi ha algunes cosesque no estaran del tot bé, ja que al ser la nostre primera unitat i al fer d’un

tema del que no som experts, ens pot perjudicar una mica, però ens haurem

atrevit i això que ens emportem.

Si mirem enrere i comencem a parlar de les dificultats, podríem treure alguns

punts, com per exemple la temporalització, ens va costar una mica, quadrar

d’alguna manera els objectius amb els continguts i les activitats, i veure sirealment el que havíem dit estava bé o es podia fer. Per altre banda, el que ens


24/26

24



va crear confusió va ser plantejar els objectius, ja que per a nosaltres estan bé

però per algú altre no. En tot cas, el feedback serà benvingut i subjectivament

els tindríem bé.

El que ens semblaria bé de cara a proper anys, primer de tot que es segueixi

aquest format, ja que s’aprèn molt, sempre hi quan facis les coses, sinó les fas

aniràs més perdut que ni amb brúixola ni mapa et trobaràs. Bromes apart, les

pràctiques, algunes, ens han servit de molt per poder corregir allò que teníem

fet o per fer-ho i ja que estigués “bé”, si que és cert, que algunes pràctiques,

per sonalment, no ens han servit. No obstant, la idea d’anar setmana a

setmana, si s’agafa bé el que vol dir, t’ajuda a anar fent la unitat didàctica i tenir

una o bé dues setmanes per retocar-la i no anar tan enfeinat al final. Aquesta

feina, també ha servit per treballar amb gent que abans no s’havia treballat,

com és el nostre cas, i això va molt bé, de cara a un futur, ja que si saps com

treballen els companys, tens moltes més opcions de triar quin és el company

adequat per fer aquella feina.


25/26

25



BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Observatori Català de l’Esport: Trobem tota la informació necessària sobre el %

de gent que fa pràctica esportiva, segons edat, sexe, municipi..

http://www.observatoridelesport.cat/indicador.php?id_n3=8&id_n1=3

Institut d’Estadística de Catalunya: Trobem tota la informació sobre el nombre

d’habitants i totes les infraestructures que hi ha en un municipi.

http://www.idescat.cat/emex/?id=082665

Garreta Bochaca, J. (2000) Inmigrantes menores de edad en Cataluña: Un reto

para las Instituciones educativas, a Revista de Educación, num 323 (2000) pp

61-104, fecha de entrada 11-10-2000

https://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/46342/re2000Garreta.pdf?se

quence=1&isAllowed=y

Llevot Calvet, N. I Garreta Bochaca, J. (2007) La relación família-escuela: ¿Una

cuestión pendiente? a La Relación familia - escuela / Jordi Garreta (ed.) pg 9

Lleida.

http://www.fundacion-

sm.com/ArchivosColegios/fundacionSM/Archivos/2007%202008/publicaciones/

La%20relacin%20familia_escuela.pdf

GARRETA, J. (2000). “Inmigrantes menores de edad en Catalunya: Un reto

para las instituciones educativas” a Revista de educación. Recuperat a partirde:

https://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/46342/re2000Garreta.pdf?se

quence=1&isAllowed=y

GARRETA, J. et al. (2007). “La relación familia-escuela” a partir de Edicions de

la Universitat de Lleida 136 pàgines.

http://www.observatoridelesport.cat/indicador.php?id_n3=8&id_n1=3http://www.idescat.cat/emex/?id=082665http://www.idescat.cat/emex/?id=082665https://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/46342/re2000Garreta.pdf?sequence=1&isAllowed=yhttps://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/46342/re2000Garreta.pdf?sequence=1&isAllowed=yhttps://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/46342/re2000Garreta.pdf?sequence=1&isAllowed=yhttp://www.fundacion-sm.com/ArchivosColegios/fundacionSM/Archivos/2007%202008/publicaciones/La%20relacin%20familia_escuela.pdfhttp://www.fundacion-sm.com/ArchivosColegios/fundacionSM/Archivos/2007%202008/publicaciones/La%20relacin%20familia_escuela.pdfhttp://www.fundacion-sm.com/ArchivosColegios/fundacionSM/Archivos/2007%202008/publicaciones/La%20relacin%20familia_escuela.pdfhttp://www.fundacion-sm.com/ArchivosColegios/fundacionSM/Archivos/2007%202008/publicaciones/La%20relacin%20familia_escuela.pdfhttps://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/46342/re2000Garreta.pdf?sequence=1&isAllowed=yhttps://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/46342/re2000Garreta.pdf?sequence=1&isAllowed=yhttps://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/46342/re2000Garreta.pdf?sequence=1&isAllowed=yhttps://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/46342/re2000Garreta.pdf?sequence=1&isAllowed=yhttps://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/46342/re2000Garreta.pdf?sequence=1&isAllowed=yhttp://www.fundacion-sm.com/ArchivosColegios/fundacionSM/Archivos/2007%202008/publicaciones/La%20relacin%20familia_escuela.pdfhttp://www.fundacion-sm.com/ArchivosColegios/fundacionSM/Archivos/2007%202008/publicaciones/La%20relacin%20familia_escuela.pdfhttp://www.fundacion-sm.com/ArchivosColegios/fundacionSM/Archivos/2007%202008/publicaciones/La%20relacin%20familia_escuela.pdfhttps://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/46342/re2000Garreta.pdf?sequence=1&isAllowed=yhttps://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/46342/re2000Garreta.pdf?sequence=1&isAllowed=yhttp://www.idescat.cat/emex/?id=082665http://www.observatoridelesport.cat/indicador.php?id_n3=8&id_n1=3


26/26


INSTITUT D’ESTADISTICA DE CATALUNYA (2016). “Padró municipal

d'habitants per sexe. Xifres oficials. Cerdanyola del Vallès (1998-2015)” .

Recuperat el 28 d’abril de 2016 a partir de:

http://www.idescat.cat/emex/?id=082665

MORALES, A. i GUZMAN, M. (2000). Diccionario temático de los deportes.

Manual de términos en la actividad física y el deporte. Málaga: Arguval

OBSERVATORI CATALA DE L’ESPORT (2016). “Nivell de participació

esportiva de la població entre 16 i 75 anys (2010)”. Recuperat el 27 d’ abril de

2016 a partir de:http://www.observatoridelesport.cat/indicador.php?id_n3=8&id_n1=3

REAL ACADEMIA ESPAÑOLA DE LA LENGUA (2001). Diccionario de la

Lengua Española (22a ed). Madrid: Espasa-Calpe.

SALLAN, C. (2002). “Orientació a peu i en bicicleta. Un mitjà per treballar

l’orientació al medi natural i alhora promocionar la utilització de la bicicleta a l’ESO” a Revista Apunts (Barcelona), nº 69, 3r trimestre, pàgs. 96-103.

VALERO, A., GRANERO, A., GOMEZ, M., PADILLA, F. A., GUTIERREZ, H.

(2010). “ Diferents propostes per a l’ensenyament de l’orientació a nivell escolar:

orientació a l’aula d’educació física, orientació urbana i orientació subaquàtica” .

A partir de la Revista Apunts (Barcelona), nº 99, 1r trimestre, pàgs. 34-46.
http://www.idescat.cat/emex/?id=082665http://www.idescat.cat/emex/?id=082665http://www.observatoridelesport.cat/indicador.php?id_n3=8&id_n1=3http://www.observatoridelesport.cat/indicador.php?id_n3=8&id_n1=3http://www.observatoridelesport.cat/indicador.php?id_n3=8&id_n1=3http://www.idescat.cat/emex/?id=082665

per no perdre el nord

Documents