plano barcelona 2015
DESCRIPTION
Edición CatalánTRANSCRIPT
Quan es va iniciar la construcció del Park G
üell, l’any 1900,
Barcelona era una metròpoli m
oderna i cosmopolita que basava la
seva economia en la potència de la seva indústria i que superava el m
ig m
ilió d’habitants. Les seves muralles s’havien enderrocat feia gairebé
mig segle i la ciutat nova, l’Eixam
ple projectat per l’enginyer Ildefons C
erdà, havia crescut de manera espectacular a partir de 1860. Va ser
l’operació urbanística més gran del segle x
Ix a tot Europa.
L’expansió de Barcelona va ser molt ràpida al llarg de la segona m
eitat del segle x
Ix, amb l’Eixam
ple estenent-se per la plana. La seva àrea central va com
ençar a adoptar el perfi l d’un gran centre burgès, però la urbanització tam
bé avançava pels seus fl ancs, en direcció als vells suburbis fabrils de la plana, am
b un caràcter més popular i industrial.
L’Exposició Universal de 1888 va posar de m
anifest a Europa i a tot el m
ón la puixança de Barcelona, una metròpoli industrial socialm
ent m
olt confl ictiva, artísticament m
olt dinàmica i capital d’una nació
catalana renaixent. En aquest ambient va fl orir la recerca d’un nou
llenguatge artístic i de representació urbana. Aquesta va ser la raó de
l’èxit del Modernism
e, molt present al cor de l’Eixam
ple, i de l’obra d’un arquitecte tan singular com
Antoni G
audí.
Eusebi Güell va encarregar a G
audí el projecte d’una urbanització per a fam
ílies benestants a una gran fi nca que havia adquirit a la zona coneguda popularm
ent com la m
untanya Pelada. La seva situació era im
millorable, en un entorn saludable i am
b vistes esplèndides del m
ar i del pla de Barcelona. A la urbanització es preveien unes seixanta
parcel·les de forma triangular, am
b una xarxa complexa de cam
ins, de viaductes i d’escales que salvaven la topografi a del terreny. Les condicions de construcció eren m
olt restrictives: només es podia
edifi car una sisena part de la parcel·la i les edifi cacions només es podien
dedicar a usos residencials. Güell volia recrear els selectius condom
inis britànics i, per aquest m
otiu, el va anomenar Park G
üell, en anglès.
La relació que van mantenir G
üell i Gaudí, no va ser sim
plement la
pròpia d’artista i mecenes sinó una veritable història d’am
istat. Per donar form
a al conjunt, Gaudí va em
prendre una refl exió urbanística profunda endintsant-se en un procés de creació artística insòlit.
Les obres del Park Güell van avançar a bon ritm
e els primers anys
però les complexes condicions d’adquisició de les parcel·les, el caràcter
exclusiu de la urbanització i la manca d’un transport adequat, van fer
inviable el projecte. Eusebi Güell va optar per la seva paralització l’any
1914. En morir, els seus hereus el van oferir a l’A
juntament de Barcelona,
que va decidir adquirir-lo l’any 1922 i el va obrir com a parc públic quatre
anys més tard. A
vui dia és un preuat centre d’esbarjo per als barcelonins i un punt d’atracció de visitants d’arreu del m
ón. Va ser declarat Patrim
oni Cultural de la H
umanitat per la U
NESC
O l’any 1984.
EL PAR
K
GÜ
ELL I B
AR
CELO
NA
Barcelona l’any 1900Font: Plànol de Frederic Arm
enter, Ciudad
de Barcelona con su llano y alrededores. © IC
C
PAR
K G
ÜELL
DIPÒSIT LEGAL: B. 24814-2013
CC
ATA
LÀ
PAR
K G
ÜEL
LVI
SITA
A L
A Z
ON
A
MO
NU
MEN
TAL
AC
CES
SOS
C. d
’Olo
t
Pla
ça d
e la
Nat
ura
Ptg
e. S
ant J
osep
de
la M
unta
nya
Cor
reus
de
cont
acte
Info
rmac
ió i c
onsu
ltes:
par
kgue
ll@bs
msa
.cat
Inci
dènc
ies e
n el
pro
cés d
e co
mpr
a i c
onsu
ltes g
rups
org
anit
zats
: co
mer
cial
park
guel
l@bs
msa
.cat
Aqu
esta
gui
a pr
opos
a un
reco
rreg
ut p
els
punt
s d’
inte
rès
més
em
blem
àtic
s i p
erm
et
visi
tar-
los
inde
pend
entm
ent d
el p
unt d
’ent
rada
al P
ark
Güe
ll. U
s re
com
anem
que
se
guiu
aqu
est c
ircu
it q
ue tr
obar
eu ta
mbé
sen
yalit
zat a
l par
c.
GÜ
ELL
, G
AU
DÍ
I E
L P
AR
K
La p
erso
nalit
at d
e G
audí
es
pot i
nter
pret
ar d
es d
’un
dobl
e pu
nt
de v
ista
. D’u
na b
anda
, jus
tifi c
ant-
ne la
raci
onal
itat
tècn
ica,
pel
seu
do
min
i pro
digi
ós d
e le
s fo
rmes
i els
mat
eria
ls. D
’alt
ra b
anda
, ins
isti
nt
en e
l seu
pen
sam
ent t
rans
cend
ent,
que
el v
a po
rtar
a c
rear
una
obr
a pl
ena
de c
onti
ngut
s si
mbò
lics,
en
cont
radi
cció
am
b el
s co
rren
ts d
e l’a
rqui
tect
ura
occi
dent
al m
oder
na.
Gau
dí e
s pl
ante
java
apo
rtar
sol
ucio
ns p
ràct
ique
s, c
om a
ra p
roje
ctar
un
s vi
aduc
tes
i uns
cam
ins
per a
via
nant
s, d
efi n
ir le
s pa
rcel
·les
i est
ablir
el
s sis
tem
es d
e re
colli
da d
e le
s aig
ües,
per
ò, a
l mat
eix
tem
ps, e
ls re
sulta
ts
anav
en m
olt m
és e
nllà
, am
b l’a
spir
ació
d’a
rrib
ar a
l’ob
ra d
’art
tota
l i t
renc
ar e
ls lí
mit
s en
tre
la n
atur
ales
a, o
Cre
ació
, i l’
art,
ent
ès c
om a
pr
oduc
ció
hum
ana.
Euse
bi G
üell
va e
nten
dre
més
que
cap
alt
re d
els s
eus c
onte
mpo
rani
s el
sent
it de
l’ar
quite
ctur
a de
Gau
dí. A
mbd
ós v
an d
iscu
tir a
fons
tant
els
as
pect
es u
rban
ístic
s del
futu
r com
plex
resi
denc
ial c
om e
ls se
us c
ompo
nent
s ic
onog
ràfi c
s. S
’han
ela
bora
t múl
tiple
s int
erpr
etac
ions
sobr
e l’u
nive
rs
sim
bòlic
del
Par
k G
üell
i les
seve
s rel
acio
ns a
mb
la G
rèci
a cl
àssi
ca, l
a tr
adic
ió c
rist
iana
i Cat
alun
ya. G
üell
i Gau
dí c
ompt
aven
am
b un
a sò
lida
form
ació
hum
anís
tica,
teni
en c
onvi
ccio
ns re
ligio
ses p
rofu
ndes
i co
mpa
rtie
n un
arr
elat
pat
riot
ism
e ca
tala
nist
a.
Més
enl
là d
e la
val
orac
ió a
rtís
tica,
el P
ark
Güe
ll és
una
de
les e
xpre
ssio
ns
més
not
able
s de
la v
olun
tat d
e re
pres
enta
ció
i de
l’am
bici
ó de
cap
italit
at
de le
s elit
s ind
ustr
ials
de
Barc
elon
a a
l’alb
a de
l seg
le xx
.
Tex
t: J
oan
Roca
i Alb
ert (
MU
HBA
) i M
irei
a Fr
eixa
(Uni
vers
itat d
e Ba
rcel
ona)
Dis
sen
y i p
làn
ol
axo
no
mèt
ric:
Mar
ta G
alí i
Bri
llas,
Mar
ta O
rist
rell
i San
tam
aria
Co
ord
inac
ió d
el p
roje
cte:
Car
me
Gar
cia
Sole
r i M
arta
Igle
sias
(MU
HBA
)
Imat
ges:
Arx
iu E
scol
a Ba
ldir
i Rei
xac
· A
rxiu
Fot
ogrà
fi c d
e Ba
rcel
ona
· A
rxiu
Hàb
itat
Urb
à. A
junt
amen
t de
Barc
elon
a ·
Arx
iu M
unic
ipal
del
Dis
tric
te d
e G
ràci
a ·
Arx
iu
Barc
elon
a de
Ser
veis
Mun
icip
als
· Bib
liote
ca d
e C
atal
unya
· C
ol·le
cció
par
ticul
ar.
Barc
elon
a ·
IAA
H. A
rxiu
Mas
· In
stitu
t Car
togr
àfi c
de
Cat
alun
ya.
El p
làno
l gui
a P
ark
Güe
ll, v
isit
a a
la z
ona
mon
umen
tal h
a es
tat
elab
orat
pel
Mus
eu d
’His
tòri
a de
Bar
celo
na (M
UH
BA)
1a e
dici
ó, o
ctub
re d
e 20
13©
Bar
celo
na d
e Se
rvei
s Mun
icip
als
© d
els t
exto
s i im
atge
s, e
ls a
utor
s
Eusebi Güell a la Sala Hipòstila, 31 d’agost de 1915. BC
Arxiu B:SM, 2013
Des
carr
ega’
t l’A
pp d
es
del t
eu d
ispo
sitiu
m
òbil o
taul
eta!
Guia_PG_CATAL∑_def.indd 1 18/10/13 07:41
AC
CES
OS
Cal
le d
e O
lot
Pla
za d
e la
Nat
ural
eza
Pas
aje
de S
ant J
osep
de
la M
unta
nya
Cor
reos
de
cont
acto
Info
rmac
ión
y co
nsul
tas:
par
kgue
ll@bs
msa
.cat
Inci
denc
ias e
n el
pro
ceso
de
com
pra
y co
nsul
tas d
e gr
upos
org
aniz
ados
: co
mer
cial
park
guel
l@bs
msa
.cat
Esta
guí
a pr
opon
e un
reco
rrid
o po
r los
pun
tos
de in
teré
s m
ás e
mbl
emát
icos
y p
erm
ite
visi
tarl
os in
depe
ndie
ntem
ente
del
pun
to d
e en
trad
a al
Par
k G
üell.
Le
reco
men
dam
os
que
siga
est
e ci
rcui
to q
ue e
ncon
trar
á ta
mbi
én s
eñal
izad
o en
el p
arqu
e.
GÜ
ELL
, G
AU
DÍ
Y
EL
PA
RK
La p
erso
nalid
ad d
e G
audí
se p
uede
inte
rpre
tar d
esde
un
dobl
e pu
nto
de
vist
a. P
or u
n la
do, j
ustifi
cand
o su
raci
onal
idad
técn
ica,
por
su p
rodi
gios
o do
min
io d
e la
s fo
rmas
y lo
s m
ater
iale
s. P
or o
tro
lado
, ins
isti
endo
en
su p
ensa
mie
nto
tran
scen
dent
e, q
ue le
llev
ó a
crea
r una
obr
a lle
na d
e co
nten
idos
sim
bólic
os, e
n op
osic
ión
a la
s cor
rien
tes d
e la
arq
uite
ctur
a oc
cide
ntal
mod
erna
.
Gau
dí se
pla
ntea
ba a
port
ar so
luci
ones
prá
ctic
as, c
omo
proy
ecta
r un
os v
iadu
ctos
y u
nos c
amin
os p
ara
tran
seún
tes,
defi
nir l
as p
arce
las y
es
tabl
ecer
los s
iste
mas
de
reco
gida
de
agua
s, p
ero,
al m
ism
o tie
mpo
, los
re
sulta
dos i
ban
muc
ho m
ás a
llá, c
on la
asp
irac
ión
de ll
egar
a la
obr
a de
ar
te to
tal y
rom
per l
a fr
onte
ra e
ntre
la n
atur
alez
a, o
Cre
ació
n, y
el a
rte,
en
tend
ido
com
o pr
oduc
ción
hum
ana.
Euse
bi G
üell
ente
ndió
más
que
nin
gún
otro
de
sus c
onte
mpo
ráne
os e
l se
ntid
o de
la a
rqui
tect
ura
de G
audí
. Am
bos d
iscu
tiero
n a
fond
o ta
nto
los a
spec
tos u
rban
ístic
os d
el fu
turo
com
plej
o re
side
ncia
l com
o su
s co
mpo
nent
es ic
onog
ráfic
os. S
e ha
n he
cho
múl
tiple
s int
erpr
etac
ione
s so
bre
el u
nive
rso
sim
bólic
o de
l Par
k G
üell
y su
s rel
acio
nes c
on la
Gre
cia
clás
ica,
la tr
adic
ión
cris
tiana
y C
atal
uña.
Güe
ll y
Gau
dí a
teso
raba
n un
a só
lida
form
ació
n hu
man
ístic
a, te
nían
pro
fund
as c
onvi
ccio
nes r
elig
iosa
s y
com
part
ían
un a
rrai
gado
pat
riot
ism
o ca
tala
nist
a.
Más
allá
de
la v
alor
ació
n ar
tístic
a, e
l Par
k G
üell
es u
na d
e la
s exp
resi
ones
m
ás n
otab
les d
e la
vol
unta
d de
repr
esen
taci
ón y
de
la a
mbi
ción
de
capi
-ta
lidad
de
las e
lites
indu
stri
ales
de
Barc
elon
a en
los a
lbor
es d
el si
glo
xx
.
Tex
to: J
oan
Roca
i Alb
ert (
MU
HBA
) y M
irei
a Fr
eixa
(Uni
vers
itat d
e Ba
rcel
ona)
Dis
eño
y p
lan
o a
xon
om
étri
co: M
arta
Gal
í i B
rilla
s, M
arta
Ori
stre
ll i S
anta
mar
iaC
oo
rdin
ació
n d
el p
roye
cto
: Car
me
Gar
cia
Sole
r y M
arta
Igle
sias
(MU
HBA
)
Imág
enes
: Arc
hivo
Col
egio
Bal
diri
Rei
xac
· A
rchi
vo F
otog
ráfic
o de
Bar
celo
na
Arc
hivo
Hàb
itat U
rbà.
Ayu
ntam
ient
o de
Bar
celo
na ·
Arc
hivo
Mun
icip
al d
el D
istr
ito
de G
ràci
a ·
Arc
hivo
Bar
celo
na d
e Se
rvei
s Mun
icip
als
· Bib
liote
ca d
e C
atal
unya
Col
ecci
ón p
arti
cula
r. B
arce
lona
· IA
AH
. Arc
hivo
Mas
· In
stit
ut C
arto
gràfi
c de
C
atal
unya
.
El p
lano
guí
a P
ark
Güe
ll, v
isit
a a
la z
ona
mon
umen
tal
ha si
do
elab
orad
o po
r el M
useo
de
His
tori
a de
Bar
celo
na (M
UH
BA)
1.ª e
dici
ón, o
ctub
re d
e 20
13©
Bar
celo
na d
e Se
rvei
s Mun
icip
als
© d
e lo
s tex
tos y
las i
mág
enes
, los
aut
ores
Eusebi Güell en la Sala Hipóstila, 31 de agosto de 1915. BC
Archivo B:SM, 2013
Des
cárg
ate
la ap
p y
haz t
u vi
sita
gui
ada!
guia
_car
a_po
rtada
_CAS
T_de
sem
bre_
OK.
indd
1
10/1
2/13
13
:47
Guia park catalan.indd 1 27/05/14 15:31
Quan es va iniciar la construcció del Park G
üell, l’any 1900,
Barcelona era una metròpoli m
oderna i cosmopolita que basava la
seva economia en la potència de la seva indústria i que superava el m
ig m
ilió d’habitants. Les seves muralles s’havien enderrocat feia gairebé
mig segle i la ciutat nova, l’Eixam
ple projectat per l’enginyer Ildefons C
erdà, havia crescut de manera espectacular a partir de 1860. Va ser
l’operació urbanística més gran del segle x
Ix a tot Europa.
L’expansió de Barcelona va ser molt ràpida al llarg de la segona m
eitat del segle x
Ix, amb l’Eixam
ple estenent-se per la plana. La seva àrea central va com
ençar a adoptar el perfi l d’un gran centre burgès, però la urbanització tam
bé avançava pels seus fl ancs, en direcció als vells suburbis fabrils de la plana, am
b un caràcter més popular i industrial.
L’Exposició Universal de 1888 va posar de m
anifest a Europa i a tot el m
ón la puixança de Barcelona, una metròpoli industrial socialm
ent m
olt confl ictiva, artísticament m
olt dinàmica i capital d’una nació
catalana renaixent. En aquest ambient va fl orir la recerca d’un nou
llenguatge artístic i de representació urbana. Aquesta va ser la raó de
l’èxit del Modernism
e, molt present al cor de l’Eixam
ple, i de l’obra d’un arquitecte tan singular com
Antoni G
audí.
Eusebi Güell va encarregar a G
audí el projecte d’una urbanització per a fam
ílies benestants a una gran fi nca que havia adquirit a la zona coneguda popularm
ent com la m
untanya Pelada. La seva situació era im
millorable, en un entorn saludable i am
b vistes esplèndides del m
ar i del pla de Barcelona. A la urbanització es preveien unes seixanta
parcel·les de forma triangular, am
b una xarxa complexa de cam
ins, de viaductes i d’escales que salvaven la topografi a del terreny. Les condicions de construcció eren m
olt restrictives: només es podia
edifi car una sisena part de la parcel·la i les edifi cacions només es podien
dedicar a usos residencials. Güell volia recrear els selectius condom
inis britànics i, per aquest m
otiu, el va anomenar Park G
üell, en anglès.
La relació que van mantenir G
üell i Gaudí, no va ser sim
plement la
pròpia d’artista i mecenes sinó una veritable història d’am
istat. Per donar form
a al conjunt, Gaudí va em
prendre una refl exió urbanística profunda endintsant-se en un procés de creació artística insòlit.
Les obres del Park Güell van avançar a bon ritm
e els primers anys
però les complexes condicions d’adquisició de les parcel·les, el caràcter
exclusiu de la urbanització i la manca d’un transport adequat, van fer
inviable el projecte. Eusebi Güell va optar per la seva paralització l’any
1914. En morir, els seus hereus el van oferir a l’A
juntament de Barcelona,
que va decidir adquirir-lo l’any 1922 i el va obrir com a parc públic quatre
anys més tard. A
vui dia és un preuat centre d’esbarjo per als barcelonins i un punt d’atracció de visitants d’arreu del m
ón. Va ser declarat Patrim
oni Cultural de la H
umanitat per la U
NESC
O l’any 1984.
EL PAR
K
GÜ
ELL I B
AR
CELO
NA
Barcelona l’any 1900Font: Plànol de Frederic Arm
enter, Ciudad
de Barcelona con su llano y alrededores. © IC
C
PAR
K G
ÜELL
DIPÒSIT LEGAL: B. 24814-2013
CC
ATA
LÀ
PAR
K G
ÜEL
LVI
SITA
A L
A Z
ON
A
MO
NU
MEN
TAL
AC
CES
SOS
C. d
’Olo
t
Pla
ça d
e la
Nat
ura
Ptg
e. S
ant J
osep
de
la M
unta
nya
Cor
reus
de
cont
acte
Info
rmac
ió i c
onsu
ltes:
par
kgue
ll@bs
msa
.cat
Inci
dènc
ies e
n el
pro
cés d
e co
mpr
a i c
onsu
ltes g
rups
org
anit
zats
: co
mer
cial
park
guel
l@bs
msa
.cat
Aqu
esta
gui
a pr
opos
a un
reco
rreg
ut p
els
punt
s d’
inte
rès
més
em
blem
àtic
s i p
erm
et
visi
tar-
los
inde
pend
entm
ent d
el p
unt d
’ent
rada
al P
ark
Güe
ll. U
s re
com
anem
que
se
guiu
aqu
est c
ircu
it q
ue tr
obar
eu ta
mbé
sen
yalit
zat a
l par
c.
GÜ
ELL
, G
AU
DÍ
I E
L P
AR
K
La p
erso
nalit
at d
e G
audí
es
pot i
nter
pret
ar d
es d
’un
dobl
e pu
nt
de v
ista
. D’u
na b
anda
, jus
tifi c
ant-
ne la
raci
onal
itat
tècn
ica,
pel
seu
do
min
i pro
digi
ós d
e le
s fo
rmes
i els
mat
eria
ls. D
’alt
ra b
anda
, ins
isti
nt
en e
l seu
pen
sam
ent t
rans
cend
ent,
que
el v
a po
rtar
a c
rear
una
obr
a pl
ena
de c
onti
ngut
s si
mbò
lics,
en
cont
radi
cció
am
b el
s co
rren
ts d
e l’a
rqui
tect
ura
occi
dent
al m
oder
na.
Gau
dí e
s pl
ante
java
apo
rtar
sol
ucio
ns p
ràct
ique
s, c
om a
ra p
roje
ctar
un
s vi
aduc
tes
i uns
cam
ins
per a
via
nant
s, d
efi n
ir le
s pa
rcel
·les
i est
ablir
el
s sis
tem
es d
e re
colli
da d
e le
s aig
ües,
per
ò, a
l mat
eix
tem
ps, e
ls re
sulta
ts
anav
en m
olt m
és e
nllà
, am
b l’a
spir
ació
d’a
rrib
ar a
l’ob
ra d
’art
tota
l i t
renc
ar e
ls lí
mit
s en
tre
la n
atur
ales
a, o
Cre
ació
, i l’
art,
ent
ès c
om a
pr
oduc
ció
hum
ana.
Euse
bi G
üell
va e
nten
dre
més
que
cap
alt
re d
els s
eus c
onte
mpo
rani
s el
sent
it de
l’ar
quite
ctur
a de
Gau
dí. A
mbd
ós v
an d
iscu
tir a
fons
tant
els
as
pect
es u
rban
ístic
s del
futu
r com
plex
resi
denc
ial c
om e
ls se
us c
ompo
nent
s ic
onog
ràfi c
s. S
’han
ela
bora
t múl
tiple
s int
erpr
etac
ions
sobr
e l’u
nive
rs
sim
bòlic
del
Par
k G
üell
i les
seve
s rel
acio
ns a
mb
la G
rèci
a cl
àssi
ca, l
a tr
adic
ió c
rist
iana
i Cat
alun
ya. G
üell
i Gau
dí c
ompt
aven
am
b un
a sò
lida
form
ació
hum
anís
tica,
teni
en c
onvi
ccio
ns re
ligio
ses p
rofu
ndes
i co
mpa
rtie
n un
arr
elat
pat
riot
ism
e ca
tala
nist
a.
Més
enl
là d
e la
val
orac
ió a
rtís
tica,
el P
ark
Güe
ll és
una
de
les e
xpre
ssio
ns
més
not
able
s de
la v
olun
tat d
e re
pres
enta
ció
i de
l’am
bici
ó de
cap
italit
at
de le
s elit
s ind
ustr
ials
de
Barc
elon
a a
l’alb
a de
l seg
le xx
.
Tex
t: J
oan
Roca
i Alb
ert (
MU
HBA
) i M
irei
a Fr
eixa
(Uni
vers
itat d
e Ba
rcel
ona)
Dis
sen
y i p
làn
ol
axo
no
mèt
ric:
Mar
ta G
alí i
Bri
llas,
Mar
ta O
rist
rell
i San
tam
aria
Co
ord
inac
ió d
el p
roje
cte:
Car
me
Gar
cia
Sole
r i M
arta
Igle
sias
(MU
HBA
)
Imat
ges:
Arx
iu E
scol
a Ba
ldir
i Rei
xac
· A
rxiu
Fot
ogrà
fi c d
e Ba
rcel
ona
· A
rxiu
Hàb
itat
Urb
à. A
junt
amen
t de
Barc
elon
a ·
Arx
iu M
unic
ipal
del
Dis
tric
te d
e G
ràci
a ·
Arx
iu
Barc
elon
a de
Ser
veis
Mun
icip
als
· Bib
liote
ca d
e C
atal
unya
· C
ol·le
cció
par
ticul
ar.
Barc
elon
a ·
IAA
H. A
rxiu
Mas
· In
stitu
t Car
togr
àfi c
de
Cat
alun
ya.
El p
làno
l gui
a P
ark
Güe
ll, v
isit
a a
la z
ona
mon
umen
tal h
a es
tat
elab
orat
pel
Mus
eu d
’His
tòri
a de
Bar
celo
na (M
UH
BA)
1a e
dici
ó, o
ctub
re d
e 20
13©
Bar
celo
na d
e Se
rvei
s Mun
icip
als
© d
els t
exto
s i im
atge
s, e
ls a
utor
s
Eusebi Güell a la Sala Hipòstila, 31 d’agost de 1915. BC
Arxiu B:SM, 2013
Des
carr
ega’
t l’A
pp d
es
del t
eu d
ispo
sitiu
m
òbil o
taul
eta!
Guia_PG_CATAL∑_def.indd 1 18/10/13 07:41
AC
CES
OS
Cal
le d
e O
lot
Pla
za d
e la
Nat
ural
eza
Pas
aje
de S
ant J
osep
de
la M
unta
nya
Cor
reos
de
cont
acto
Info
rmac
ión
y co
nsul
tas:
par
kgue
ll@bs
msa
.cat
Inci
denc
ias e
n el
pro
ceso
de
com
pra
y co
nsul
tas d
e gr
upos
org
aniz
ados
: co
mer
cial
park
guel
l@bs
msa
.cat
Esta
guí
a pr
opon
e un
reco
rrid
o po
r los
pun
tos
de in
teré
s m
ás e
mbl
emát
icos
y p
erm
ite
visi
tarl
os in
depe
ndie
ntem
ente
del
pun
to d
e en
trad
a al
Par
k G
üell.
Le
reco
men
dam
os
que
siga
est
e ci
rcui
to q
ue e
ncon
trar
á ta
mbi
én s
eñal
izad
o en
el p
arqu
e.
GÜ
ELL
, G
AU
DÍ
Y
EL
PA
RK
La p
erso
nalid
ad d
e G
audí
se p
uede
inte
rpre
tar d
esde
un
dobl
e pu
nto
de
vist
a. P
or u
n la
do, j
ustifi
cand
o su
raci
onal
idad
técn
ica,
por
su p
rodi
gios
o do
min
io d
e la
s fo
rmas
y lo
s m
ater
iale
s. P
or o
tro
lado
, ins
isti
endo
en
su p
ensa
mie
nto
tran
scen
dent
e, q
ue le
llev
ó a
crea
r una
obr
a lle
na d
e co
nten
idos
sim
bólic
os, e
n op
osic
ión
a la
s cor
rien
tes d
e la
arq
uite
ctur
a oc
cide
ntal
mod
erna
.
Gau
dí se
pla
ntea
ba a
port
ar so
luci
ones
prá
ctic
as, c
omo
proy
ecta
r un
os v
iadu
ctos
y u
nos c
amin
os p
ara
tran
seún
tes,
defi
nir l
as p
arce
las y
es
tabl
ecer
los s
iste
mas
de
reco
gida
de
agua
s, p
ero,
al m
ism
o tie
mpo
, los
re
sulta
dos i
ban
muc
ho m
ás a
llá, c
on la
asp
irac
ión
de ll
egar
a la
obr
a de
ar
te to
tal y
rom
per l
a fr
onte
ra e
ntre
la n
atur
alez
a, o
Cre
ació
n, y
el a
rte,
en
tend
ido
com
o pr
oduc
ción
hum
ana.
Euse
bi G
üell
ente
ndió
más
que
nin
gún
otro
de
sus c
onte
mpo
ráne
os e
l se
ntid
o de
la a
rqui
tect
ura
de G
audí
. Am
bos d
iscu
tiero
n a
fond
o ta
nto
los a
spec
tos u
rban
ístic
os d
el fu
turo
com
plej
o re
side
ncia
l com
o su
s co
mpo
nent
es ic
onog
ráfic
os. S
e ha
n he
cho
múl
tiple
s int
erpr
etac
ione
s so
bre
el u
nive
rso
sim
bólic
o de
l Par
k G
üell
y su
s rel
acio
nes c
on la
Gre
cia
clás
ica,
la tr
adic
ión
cris
tiana
y C
atal
uña.
Güe
ll y
Gau
dí a
teso
raba
n un
a só
lida
form
ació
n hu
man
ístic
a, te
nían
pro
fund
as c
onvi
ccio
nes r
elig
iosa
s y
com
part
ían
un a
rrai
gado
pat
riot
ism
o ca
tala
nist
a.
Más
allá
de
la v
alor
ació
n ar
tístic
a, e
l Par
k G
üell
es u
na d
e la
s exp
resi
ones
m
ás n
otab
les d
e la
vol
unta
d de
repr
esen
taci
ón y
de
la a
mbi
ción
de
capi
-ta
lidad
de
las e
lites
indu
stri
ales
de
Barc
elon
a en
los a
lbor
es d
el si
glo
xx
.
Tex
to: J
oan
Roca
i Alb
ert (
MU
HBA
) y M
irei
a Fr
eixa
(Uni
vers
itat d
e Ba
rcel
ona)
Dis
eño
y p
lan
o a
xon
om
étri
co: M
arta
Gal
í i B
rilla
s, M
arta
Ori
stre
ll i S
anta
mar
iaC
oo
rdin
ació
n d
el p
roye
cto
: Car
me
Gar
cia
Sole
r y M
arta
Igle
sias
(MU
HBA
)
Imág
enes
: Arc
hivo
Col
egio
Bal
diri
Rei
xac
· A
rchi
vo F
otog
ráfic
o de
Bar
celo
na
Arc
hivo
Hàb
itat U
rbà.
Ayu
ntam
ient
o de
Bar
celo
na ·
Arc
hivo
Mun
icip
al d
el D
istr
ito
de G
ràci
a ·
Arc
hivo
Bar
celo
na d
e Se
rvei
s Mun
icip
als
· Bib
liote
ca d
e C
atal
unya
Col
ecci
ón p
arti
cula
r. B
arce
lona
· IA
AH
. Arc
hivo
Mas
· In
stit
ut C
arto
gràfi
c de
C
atal
unya
.
El p
lano
guí
a P
ark
Güe
ll, v
isit
a a
la z
ona
mon
umen
tal
ha si
do
elab
orad
o po
r el M
useo
de
His
tori
a de
Bar
celo
na (M
UH
BA)
1.ª e
dici
ón, o
ctub
re d
e 20
13©
Bar
celo
na d
e Se
rvei
s Mun
icip
als
© d
e lo
s tex
tos y
las i
mág
enes
, los
aut
ores
Eusebi Güell en la Sala Hipóstila, 31 de agosto de 1915. BC
Archivo B:SM, 2013
Des
cárg
ate
la ap
p y
haz t
u vi
sita
gui
ada!
guia
_car
a_po
rtada
_CAS
T_de
sem
bre_
OK.
indd
1
10/1
2/13
13
:47
Guia park catalan.indd 1 27/05/14 15:31
Quan es va iniciar la construcció del Park G
üell, l’any 1900,
Barcelona era una metròpoli m
oderna i cosmopolita que basava la
seva economia en la potència de la seva indústria i que superava el m
ig m
ilió d’habitants. Les seves muralles s’havien enderrocat feia gairebé
mig segle i la ciutat nova, l’Eixam
ple projectat per l’enginyer Ildefons C
erdà, havia crescut de manera espectacular a partir de 1860. Va ser
l’operació urbanística més gran del segle x
Ix a tot Europa.
L’expansió de Barcelona va ser molt ràpida al llarg de la segona m
eitat del segle x
Ix, amb l’Eixam
ple estenent-se per la plana. La seva àrea central va com
ençar a adoptar el perfi l d’un gran centre burgès, però la urbanització tam
bé avançava pels seus fl ancs, en direcció als vells suburbis fabrils de la plana, am
b un caràcter més popular i industrial.
L’Exposició Universal de 1888 va posar de m
anifest a Europa i a tot el m
ón la puixança de Barcelona, una metròpoli industrial socialm
ent m
olt confl ictiva, artísticament m
olt dinàmica i capital d’una nació
catalana renaixent. En aquest ambient va fl orir la recerca d’un nou
llenguatge artístic i de representació urbana. Aquesta va ser la raó de
l’èxit del Modernism
e, molt present al cor de l’Eixam
ple, i de l’obra d’un arquitecte tan singular com
Antoni G
audí.
Eusebi Güell va encarregar a G
audí el projecte d’una urbanització per a fam
ílies benestants a una gran fi nca que havia adquirit a la zona coneguda popularm
ent com la m
untanya Pelada. La seva situació era im
millorable, en un entorn saludable i am
b vistes esplèndides del m
ar i del pla de Barcelona. A la urbanització es preveien unes seixanta
parcel·les de forma triangular, am
b una xarxa complexa de cam
ins, de viaductes i d’escales que salvaven la topografi a del terreny. Les condicions de construcció eren m
olt restrictives: només es podia
edifi car una sisena part de la parcel·la i les edifi cacions només es podien
dedicar a usos residencials. Güell volia recrear els selectius condom
inis britànics i, per aquest m
otiu, el va anomenar Park G
üell, en anglès.
La relació que van mantenir G
üell i Gaudí, no va ser sim
plement la
pròpia d’artista i mecenes sinó una veritable història d’am
istat. Per donar form
a al conjunt, Gaudí va em
prendre una refl exió urbanística profunda endintsant-se en un procés de creació artística insòlit.
Les obres del Park Güell van avançar a bon ritm
e els primers anys
però les complexes condicions d’adquisició de les parcel·les, el caràcter
exclusiu de la urbanització i la manca d’un transport adequat, van fer
inviable el projecte. Eusebi Güell va optar per la seva paralització l’any
1914. En morir, els seus hereus el van oferir a l’A
juntament de Barcelona,
que va decidir adquirir-lo l’any 1922 i el va obrir com a parc públic quatre
anys més tard. A
vui dia és un preuat centre d’esbarjo per als barcelonins i un punt d’atracció de visitants d’arreu del m
ón. Va ser declarat Patrim
oni Cultural de la H
umanitat per la U
NESC
O l’any 1984.
EL PAR
K
GÜ
ELL I B
AR
CELO
NA
Barcelona l’any 1900Font: Plànol de Frederic Arm
enter, Ciudad
de Barcelona con su llano y alrededores. © IC
C
PAR
K G
ÜELL
DIPÒSIT LEGAL: B. 24814-2013
CC
ATA
LÀ
PAR
K G
ÜEL
LVI
SITA
A L
A Z
ON
A
MO
NU
MEN
TAL
AC
CES
SOS
C. d
’Olo
t
Pla
ça d
e la
Nat
ura
Ptg
e. S
ant J
osep
de
la M
unta
nya
Cor
reus
de
cont
acte
Info
rmac
ió i c
onsu
ltes:
par
kgue
ll@bs
msa
.cat
Inci
dènc
ies e
n el
pro
cés d
e co
mpr
a i c
onsu
ltes g
rups
org
anit
zats
: co
mer
cial
park
guel
l@bs
msa
.cat
Aqu
esta
gui
a pr
opos
a un
reco
rreg
ut p
els
punt
s d’
inte
rès
més
em
blem
àtic
s i p
erm
et
visi
tar-
los
inde
pend
entm
ent d
el p
unt d
’ent
rada
al P
ark
Güe
ll. U
s re
com
anem
que
se
guiu
aqu
est c
ircu
it q
ue tr
obar
eu ta
mbé
sen
yalit
zat a
l par
c.
GÜ
ELL
, G
AU
DÍ
I E
L P
AR
K
La p
erso
nalit
at d
e G
audí
es
pot i
nter
pret
ar d
es d
’un
dobl
e pu
nt
de v
ista
. D’u
na b
anda
, jus
tifi c
ant-
ne la
raci
onal
itat
tècn
ica,
pel
seu
do
min
i pro
digi
ós d
e le
s fo
rmes
i els
mat
eria
ls. D
’alt
ra b
anda
, ins
isti
nt
en e
l seu
pen
sam
ent t
rans
cend
ent,
que
el v
a po
rtar
a c
rear
una
obr
a pl
ena
de c
onti
ngut
s si
mbò
lics,
en
cont
radi
cció
am
b el
s co
rren
ts d
e l’a
rqui
tect
ura
occi
dent
al m
oder
na.
Gau
dí e
s pl
ante
java
apo
rtar
sol
ucio
ns p
ràct
ique
s, c
om a
ra p
roje
ctar
un
s vi
aduc
tes
i uns
cam
ins
per a
via
nant
s, d
efi n
ir le
s pa
rcel
·les
i est
ablir
el
s sis
tem
es d
e re
colli
da d
e le
s aig
ües,
per
ò, a
l mat
eix
tem
ps, e
ls re
sulta
ts
anav
en m
olt m
és e
nllà
, am
b l’a
spir
ació
d’a
rrib
ar a
l’ob
ra d
’art
tota
l i t
renc
ar e
ls lí
mit
s en
tre
la n
atur
ales
a, o
Cre
ació
, i l’
art,
ent
ès c
om a
pr
oduc
ció
hum
ana.
Euse
bi G
üell
va e
nten
dre
més
que
cap
alt
re d
els s
eus c
onte
mpo
rani
s el
sent
it de
l’ar
quite
ctur
a de
Gau
dí. A
mbd
ós v
an d
iscu
tir a
fons
tant
els
as
pect
es u
rban
ístic
s del
futu
r com
plex
resi
denc
ial c
om e
ls se
us c
ompo
nent
s ic
onog
ràfi c
s. S
’han
ela
bora
t múl
tiple
s int
erpr
etac
ions
sobr
e l’u
nive
rs
sim
bòlic
del
Par
k G
üell
i les
seve
s rel
acio
ns a
mb
la G
rèci
a cl
àssi
ca, l
a tr
adic
ió c
rist
iana
i Cat
alun
ya. G
üell
i Gau
dí c
ompt
aven
am
b un
a sò
lida
form
ació
hum
anís
tica,
teni
en c
onvi
ccio
ns re
ligio
ses p
rofu
ndes
i co
mpa
rtie
n un
arr
elat
pat
riot
ism
e ca
tala
nist
a.
Més
enl
là d
e la
val
orac
ió a
rtís
tica,
el P
ark
Güe
ll és
una
de
les e
xpre
ssio
ns
més
not
able
s de
la v
olun
tat d
e re
pres
enta
ció
i de
l’am
bici
ó de
cap
italit
at
de le
s elit
s ind
ustr
ials
de
Barc
elon
a a
l’alb
a de
l seg
le xx
.
Tex
t: J
oan
Roca
i Alb
ert (
MU
HBA
) i M
irei
a Fr
eixa
(Uni
vers
itat d
e Ba
rcel
ona)
Dis
sen
y i p
làn
ol
axo
no
mèt
ric:
Mar
ta G
alí i
Bri
llas,
Mar
ta O
rist
rell
i San
tam
aria
Co
ord
inac
ió d
el p
roje
cte:
Car
me
Gar
cia
Sole
r i M
arta
Igle
sias
(MU
HBA
)
Imat
ges:
Arx
iu E
scol
a Ba
ldir
i Rei
xac
· A
rxiu
Fot
ogrà
fi c d
e Ba
rcel
ona
· A
rxiu
Hàb
itat
Urb
à. A
junt
amen
t de
Barc
elon
a ·
Arx
iu M
unic
ipal
del
Dis
tric
te d
e G
ràci
a ·
Arx
iu
Barc
elon
a de
Ser
veis
Mun
icip
als
· Bib
liote
ca d
e C
atal
unya
· C
ol·le
cció
par
ticul
ar.
Barc
elon
a ·
IAA
H. A
rxiu
Mas
· In
stitu
t Car
togr
àfi c
de
Cat
alun
ya.
El p
làno
l gui
a P
ark
Güe
ll, v
isit
a a
la z
ona
mon
umen
tal h
a es
tat
elab
orat
pel
Mus
eu d
’His
tòri
a de
Bar
celo
na (M
UH
BA)
1a e
dici
ó, o
ctub
re d
e 20
13©
Bar
celo
na d
e Se
rvei
s Mun
icip
als
© d
els t
exto
s i im
atge
s, e
ls a
utor
s
Eusebi Güell a la Sala Hipòstila, 31 d’agost de 1915. BC
Arxiu B:SM, 2013
Des
carr
ega’
t l’A
pp d
es
del t
eu d
ispo
sitiu
m
òbil o
taul
eta!
Guia_PG_CATAL∑_def.indd 1 18/10/13 07:41
AC
CES
OS
Cal
le d
e O
lot
Pla
za d
e la
Nat
ural
eza
Pas
aje
de S
ant J
osep
de
la M
unta
nya
Cor
reos
de
cont
acto
Info
rmac
ión
y co
nsul
tas:
par
kgue
ll@bs
msa
.cat
Inci
denc
ias e
n el
pro
ceso
de
com
pra
y co
nsul
tas d
e gr
upos
org
aniz
ados
: co
mer
cial
park
guel
l@bs
msa
.cat
Esta
guí
a pr
opon
e un
reco
rrid
o po
r los
pun
tos
de in
teré
s m
ás e
mbl
emát
icos
y p
erm
ite
visi
tarl
os in
depe
ndie
ntem
ente
del
pun
to d
e en
trad
a al
Par
k G
üell.
Le
reco
men
dam
os
que
siga
est
e ci
rcui
to q
ue e
ncon
trar
á ta
mbi
én s
eñal
izad
o en
el p
arqu
e.
GÜ
ELL
, G
AU
DÍ
Y
EL
PA
RK
La p
erso
nalid
ad d
e G
audí
se p
uede
inte
rpre
tar d
esde
un
dobl
e pu
nto
de
vist
a. P
or u
n la
do, j
ustifi
cand
o su
raci
onal
idad
técn
ica,
por
su p
rodi
gios
o do
min
io d
e la
s fo
rmas
y lo
s m
ater
iale
s. P
or o
tro
lado
, ins
isti
endo
en
su p
ensa
mie
nto
tran
scen
dent
e, q
ue le
llev
ó a
crea
r una
obr
a lle
na d
e co
nten
idos
sim
bólic
os, e
n op
osic
ión
a la
s cor
rien
tes d
e la
arq
uite
ctur
a oc
cide
ntal
mod
erna
.
Gau
dí se
pla
ntea
ba a
port
ar so
luci
ones
prá
ctic
as, c
omo
proy
ecta
r un
os v
iadu
ctos
y u
nos c
amin
os p
ara
tran
seún
tes,
defi
nir l
as p
arce
las y
es
tabl
ecer
los s
iste
mas
de
reco
gida
de
agua
s, p
ero,
al m
ism
o tie
mpo
, los
re
sulta
dos i
ban
muc
ho m
ás a
llá, c
on la
asp
irac
ión
de ll
egar
a la
obr
a de
ar
te to
tal y
rom
per l
a fr
onte
ra e
ntre
la n
atur
alez
a, o
Cre
ació
n, y
el a
rte,
en
tend
ido
com
o pr
oduc
ción
hum
ana.
Euse
bi G
üell
ente
ndió
más
que
nin
gún
otro
de
sus c
onte
mpo
ráne
os e
l se
ntid
o de
la a
rqui
tect
ura
de G
audí
. Am
bos d
iscu
tiero
n a
fond
o ta
nto
los a
spec
tos u
rban
ístic
os d
el fu
turo
com
plej
o re
side
ncia
l com
o su
s co
mpo
nent
es ic
onog
ráfic
os. S
e ha
n he
cho
múl
tiple
s int
erpr
etac
ione
s so
bre
el u
nive
rso
sim
bólic
o de
l Par
k G
üell
y su
s rel
acio
nes c
on la
Gre
cia
clás
ica,
la tr
adic
ión
cris
tiana
y C
atal
uña.
Güe
ll y
Gau
dí a
teso
raba
n un
a só
lida
form
ació
n hu
man
ístic
a, te
nían
pro
fund
as c
onvi
ccio
nes r
elig
iosa
s y
com
part
ían
un a
rrai
gado
pat
riot
ism
o ca
tala
nist
a.
Más
allá
de
la v
alor
ació
n ar
tístic
a, e
l Par
k G
üell
es u
na d
e la
s exp
resi
ones
m
ás n
otab
les d
e la
vol
unta
d de
repr
esen
taci
ón y
de
la a
mbi
ción
de
capi
-ta
lidad
de
las e
lites
indu
stri
ales
de
Barc
elon
a en
los a
lbor
es d
el si
glo
xx
.
Tex
to: J
oan
Roca
i Alb
ert (
MU
HBA
) y M
irei
a Fr
eixa
(Uni
vers
itat d
e Ba
rcel
ona)
Dis
eño
y p
lan
o a
xon
om
étri
co: M
arta
Gal
í i B
rilla
s, M
arta
Ori
stre
ll i S
anta
mar
iaC
oo
rdin
ació
n d
el p
roye
cto
: Car
me
Gar
cia
Sole
r y M
arta
Igle
sias
(MU
HBA
)
Imág
enes
: Arc
hivo
Col
egio
Bal
diri
Rei
xac
· A
rchi
vo F
otog
ráfic
o de
Bar
celo
na
Arc
hivo
Hàb
itat U
rbà.
Ayu
ntam
ient
o de
Bar
celo
na ·
Arc
hivo
Mun
icip
al d
el D
istr
ito
de G
ràci
a ·
Arc
hivo
Bar
celo
na d
e Se
rvei
s Mun
icip
als
· Bib
liote
ca d
e C
atal
unya
Col
ecci
ón p
arti
cula
r. B
arce
lona
· IA
AH
. Arc
hivo
Mas
· In
stit
ut C
arto
gràfi
c de
C
atal
unya
.
El p
lano
guí
a P
ark
Güe
ll, v
isit
a a
la z
ona
mon
umen
tal
ha si
do
elab
orad
o po
r el M
useo
de
His
tori
a de
Bar
celo
na (M
UH
BA)
1.ª e
dici
ón, o
ctub
re d
e 20
13©
Bar
celo
na d
e Se
rvei
s Mun
icip
als
© d
e lo
s tex
tos y
las i
mág
enes
, los
aut
ores
Eusebi Güell en la Sala Hipóstila, 31 de agosto de 1915. BC
Archivo B:SM, 2013
Des
cárg
ate
la ap
p y
haz t
u vi
sita
gui
ada!
guia
_car
a_po
rtada
_CAS
T_de
sem
bre_
OK.
indd
1
10/1
2/13
13
:47
Guia park catalan.indd 1 27/05/14 15:31
Quan es va iniciar la construcció del Park G
üell, l’any 1900,
Barcelona era una metròpoli m
oderna i cosmopolita que basava la
seva economia en la potència de la seva indústria i que superava el m
ig m
ilió d’habitants. Les seves muralles s’havien enderrocat feia gairebé
mig segle i la ciutat nova, l’Eixam
ple projectat per l’enginyer Ildefons C
erdà, havia crescut de manera espectacular a partir de 1860. Va ser
l’operació urbanística més gran del segle x
Ix a tot Europa.
L’expansió de Barcelona va ser molt ràpida al llarg de la segona m
eitat del segle x
Ix, amb l’Eixam
ple estenent-se per la plana. La seva àrea central va com
ençar a adoptar el perfi l d’un gran centre burgès, però la urbanització tam
bé avançava pels seus fl ancs, en direcció als vells suburbis fabrils de la plana, am
b un caràcter més popular i industrial.
L’Exposició Universal de 1888 va posar de m
anifest a Europa i a tot el m
ón la puixança de Barcelona, una metròpoli industrial socialm
ent m
olt confl ictiva, artísticament m
olt dinàmica i capital d’una nació
catalana renaixent. En aquest ambient va fl orir la recerca d’un nou
llenguatge artístic i de representació urbana. Aquesta va ser la raó de
l’èxit del Modernism
e, molt present al cor de l’Eixam
ple, i de l’obra d’un arquitecte tan singular com
Antoni G
audí.
Eusebi Güell va encarregar a G
audí el projecte d’una urbanització per a fam
ílies benestants a una gran fi nca que havia adquirit a la zona coneguda popularm
ent com la m
untanya Pelada. La seva situació era im
millorable, en un entorn saludable i am
b vistes esplèndides del m
ar i del pla de Barcelona. A la urbanització es preveien unes seixanta
parcel·les de forma triangular, am
b una xarxa complexa de cam
ins, de viaductes i d’escales que salvaven la topografi a del terreny. Les condicions de construcció eren m
olt restrictives: només es podia
edifi car una sisena part de la parcel·la i les edifi cacions només es podien
dedicar a usos residencials. Güell volia recrear els selectius condom
inis britànics i, per aquest m
otiu, el va anomenar Park G
üell, en anglès.
La relació que van mantenir G
üell i Gaudí, no va ser sim
plement la
pròpia d’artista i mecenes sinó una veritable història d’am
istat. Per donar form
a al conjunt, Gaudí va em
prendre una refl exió urbanística profunda endintsant-se en un procés de creació artística insòlit.
Les obres del Park Güell van avançar a bon ritm
e els primers anys
però les complexes condicions d’adquisició de les parcel·les, el caràcter
exclusiu de la urbanització i la manca d’un transport adequat, van fer
inviable el projecte. Eusebi Güell va optar per la seva paralització l’any
1914. En morir, els seus hereus el van oferir a l’A
juntament de Barcelona,
que va decidir adquirir-lo l’any 1922 i el va obrir com a parc públic quatre
anys més tard. A
vui dia és un preuat centre d’esbarjo per als barcelonins i un punt d’atracció de visitants d’arreu del m
ón. Va ser declarat Patrim
oni Cultural de la H
umanitat per la U
NESC
O l’any 1984.
EL PAR
K
GÜ
ELL I B
AR
CELO
NA
Barcelona l’any 1900Font: Plànol de Frederic Arm
enter, Ciudad
de Barcelona con su llano y alrededores. © IC
C
PAR
K G
ÜELL
DIPÒSIT LEGAL: B. 24814-2013
CC
ATA
LÀ
PAR
K G
ÜEL
LVI
SITA
A L
A Z
ON
A
MO
NU
MEN
TAL
AC
CES
SOS
C. d
’Olo
t
Pla
ça d
e la
Nat
ura
Ptg
e. S
ant J
osep
de
la M
unta
nya
Cor
reus
de
cont
acte
Info
rmac
ió i c
onsu
ltes:
par
kgue
ll@bs
msa
.cat
Inci
dènc
ies e
n el
pro
cés d
e co
mpr
a i c
onsu
ltes g
rups
org
anit
zats
: co
mer
cial
park
guel
l@bs
msa
.cat
Aqu
esta
gui
a pr
opos
a un
reco
rreg
ut p
els
punt
s d’
inte
rès
més
em
blem
àtic
s i p
erm
et
visi
tar-
los
inde
pend
entm
ent d
el p
unt d
’ent
rada
al P
ark
Güe
ll. U
s re
com
anem
que
se
guiu
aqu
est c
ircu
it q
ue tr
obar
eu ta
mbé
sen
yalit
zat a
l par
c.
GÜ
ELL
, G
AU
DÍ
I E
L P
AR
K
La p
erso
nalit
at d
e G
audí
es
pot i
nter
pret
ar d
es d
’un
dobl
e pu
nt
de v
ista
. D’u
na b
anda
, jus
tifi c
ant-
ne la
raci
onal
itat
tècn
ica,
pel
seu
do
min
i pro
digi
ós d
e le
s fo
rmes
i els
mat
eria
ls. D
’alt
ra b
anda
, ins
isti
nt
en e
l seu
pen
sam
ent t
rans
cend
ent,
que
el v
a po
rtar
a c
rear
una
obr
a pl
ena
de c
onti
ngut
s si
mbò
lics,
en
cont
radi
cció
am
b el
s co
rren
ts d
e l’a
rqui
tect
ura
occi
dent
al m
oder
na.
Gau
dí e
s pl
ante
java
apo
rtar
sol
ucio
ns p
ràct
ique
s, c
om a
ra p
roje
ctar
un
s vi
aduc
tes
i uns
cam
ins
per a
via
nant
s, d
efi n
ir le
s pa
rcel
·les
i est
ablir
el
s sis
tem
es d
e re
colli
da d
e le
s aig
ües,
per
ò, a
l mat
eix
tem
ps, e
ls re
sulta
ts
anav
en m
olt m
és e
nllà
, am
b l’a
spir
ació
d’a
rrib
ar a
l’ob
ra d
’art
tota
l i t
renc
ar e
ls lí
mit
s en
tre
la n
atur
ales
a, o
Cre
ació
, i l’
art,
ent
ès c
om a
pr
oduc
ció
hum
ana.
Euse
bi G
üell
va e
nten
dre
més
que
cap
alt
re d
els s
eus c
onte
mpo
rani
s el
sent
it de
l’ar
quite
ctur
a de
Gau
dí. A
mbd
ós v
an d
iscu
tir a
fons
tant
els
as
pect
es u
rban
ístic
s del
futu
r com
plex
resi
denc
ial c
om e
ls se
us c
ompo
nent
s ic
onog
ràfi c
s. S
’han
ela
bora
t múl
tiple
s int
erpr
etac
ions
sobr
e l’u
nive
rs
sim
bòlic
del
Par
k G
üell
i les
seve
s rel
acio
ns a
mb
la G
rèci
a cl
àssi
ca, l
a tr
adic
ió c
rist
iana
i Cat
alun
ya. G
üell
i Gau
dí c
ompt
aven
am
b un
a sò
lida
form
ació
hum
anís
tica,
teni
en c
onvi
ccio
ns re
ligio
ses p
rofu
ndes
i co
mpa
rtie
n un
arr
elat
pat
riot
ism
e ca
tala
nist
a.
Més
enl
là d
e la
val
orac
ió a
rtís
tica,
el P
ark
Güe
ll és
una
de
les e
xpre
ssio
ns
més
not
able
s de
la v
olun
tat d
e re
pres
enta
ció
i de
l’am
bici
ó de
cap
italit
at
de le
s elit
s ind
ustr
ials
de
Barc
elon
a a
l’alb
a de
l seg
le xx
.
Tex
t: J
oan
Roca
i Alb
ert (
MU
HBA
) i M
irei
a Fr
eixa
(Uni
vers
itat d
e Ba
rcel
ona)
Dis
sen
y i p
làn
ol
axo
no
mèt
ric:
Mar
ta G
alí i
Bri
llas,
Mar
ta O
rist
rell
i San
tam
aria
Co
ord
inac
ió d
el p
roje
cte:
Car
me
Gar
cia
Sole
r i M
arta
Igle
sias
(MU
HBA
)
Imat
ges:
Arx
iu E
scol
a Ba
ldir
i Rei
xac
· A
rxiu
Fot
ogrà
fi c d
e Ba
rcel
ona
· A
rxiu
Hàb
itat
Urb
à. A
junt
amen
t de
Barc
elon
a ·
Arx
iu M
unic
ipal
del
Dis
tric
te d
e G
ràci
a ·
Arx
iu
Barc
elon
a de
Ser
veis
Mun
icip
als
· Bib
liote
ca d
e C
atal
unya
· C
ol·le
cció
par
ticul
ar.
Barc
elon
a ·
IAA
H. A
rxiu
Mas
· In
stitu
t Car
togr
àfi c
de
Cat
alun
ya.
El p
làno
l gui
a P
ark
Güe
ll, v
isit
a a
la z
ona
mon
umen
tal h
a es
tat
elab
orat
pel
Mus
eu d
’His
tòri
a de
Bar
celo
na (M
UH
BA)
1a e
dici
ó, o
ctub
re d
e 20
13©
Bar
celo
na d
e Se
rvei
s Mun
icip
als
© d
els t
exto
s i im
atge
s, e
ls a
utor
s
Eusebi Güell a la Sala Hipòstila, 31 d’agost de 1915. BC
Arxiu B:SM, 2013
Des
carr
ega’
t l’A
pp d
es
del t
eu d
ispo
sitiu
m
òbil o
taul
eta!
Guia_PG_CATAL∑_def.indd 1 18/10/13 07:41
AC
CES
OS
Cal
le d
e O
lot
Pla
za d
e la
Nat
ural
eza
Pas
aje
de S
ant J
osep
de
la M
unta
nya
Cor
reos
de
cont
acto
Info
rmac
ión
y co
nsul
tas:
par
kgue
ll@bs
msa
.cat
Inci
denc
ias e
n el
pro
ceso
de
com
pra
y co
nsul
tas d
e gr
upos
org
aniz
ados
: co
mer
cial
park
guel
l@bs
msa
.cat
Esta
guí
a pr
opon
e un
reco
rrid
o po
r los
pun
tos
de in
teré
s m
ás e
mbl
emát
icos
y p
erm
ite
visi
tarl
os in
depe
ndie
ntem
ente
del
pun
to d
e en
trad
a al
Par
k G
üell.
Le
reco
men
dam
os
que
siga
est
e ci
rcui
to q
ue e
ncon
trar
á ta
mbi
én s
eñal
izad
o en
el p
arqu
e.
GÜ
ELL
, G
AU
DÍ
Y
EL
PA
RK
La p
erso
nalid
ad d
e G
audí
se p
uede
inte
rpre
tar d
esde
un
dobl
e pu
nto
de
vist
a. P
or u
n la
do, j
ustifi
cand
o su
raci
onal
idad
técn
ica,
por
su p
rodi
gios
o do
min
io d
e la
s fo
rmas
y lo
s m
ater
iale
s. P
or o
tro
lado
, ins
isti
endo
en
su p
ensa
mie
nto
tran
scen
dent
e, q
ue le
llev
ó a
crea
r una
obr
a lle
na d
e co
nten
idos
sim
bólic
os, e
n op
osic
ión
a la
s cor
rien
tes d
e la
arq
uite
ctur
a oc
cide
ntal
mod
erna
.
Gau
dí se
pla
ntea
ba a
port
ar so
luci
ones
prá
ctic
as, c
omo
proy
ecta
r un
os v
iadu
ctos
y u
nos c
amin
os p
ara
tran
seún
tes,
defi
nir l
as p
arce
las y
es
tabl
ecer
los s
iste
mas
de
reco
gida
de
agua
s, p
ero,
al m
ism
o tie
mpo
, los
re
sulta
dos i
ban
muc
ho m
ás a
llá, c
on la
asp
irac
ión
de ll
egar
a la
obr
a de
ar
te to
tal y
rom
per l
a fr
onte
ra e
ntre
la n
atur
alez
a, o
Cre
ació
n, y
el a
rte,
en
tend
ido
com
o pr
oduc
ción
hum
ana.
Euse
bi G
üell
ente
ndió
más
que
nin
gún
otro
de
sus c
onte
mpo
ráne
os e
l se
ntid
o de
la a
rqui
tect
ura
de G
audí
. Am
bos d
iscu
tiero
n a
fond
o ta
nto
los a
spec
tos u
rban
ístic
os d
el fu
turo
com
plej
o re
side
ncia
l com
o su
s co
mpo
nent
es ic
onog
ráfic
os. S
e ha
n he
cho
múl
tiple
s int
erpr
etac
ione
s so
bre
el u
nive
rso
sim
bólic
o de
l Par
k G
üell
y su
s rel
acio
nes c
on la
Gre
cia
clás
ica,
la tr
adic
ión
cris
tiana
y C
atal
uña.
Güe
ll y
Gau
dí a
teso
raba
n un
a só
lida
form
ació
n hu
man
ístic
a, te
nían
pro
fund
as c
onvi
ccio
nes r
elig
iosa
s y
com
part
ían
un a
rrai
gado
pat
riot
ism
o ca
tala
nist
a.
Más
allá
de
la v
alor
ació
n ar
tístic
a, e
l Par
k G
üell
es u
na d
e la
s exp
resi
ones
m
ás n
otab
les d
e la
vol
unta
d de
repr
esen
taci
ón y
de
la a
mbi
ción
de
capi
-ta
lidad
de
las e
lites
indu
stri
ales
de
Barc
elon
a en
los a
lbor
es d
el si
glo
xx
.
Tex
to: J
oan
Roca
i Alb
ert (
MU
HBA
) y M
irei
a Fr
eixa
(Uni
vers
itat d
e Ba
rcel
ona)
Dis
eño
y p
lan
o a
xon
om
étri
co: M
arta
Gal
í i B
rilla
s, M
arta
Ori
stre
ll i S
anta
mar
iaC
oo
rdin
ació
n d
el p
roye
cto
: Car
me
Gar
cia
Sole
r y M
arta
Igle
sias
(MU
HBA
)
Imág
enes
: Arc
hivo
Col
egio
Bal
diri
Rei
xac
· A
rchi
vo F
otog
ráfic
o de
Bar
celo
na
Arc
hivo
Hàb
itat U
rbà.
Ayu
ntam
ient
o de
Bar
celo
na ·
Arc
hivo
Mun
icip
al d
el D
istr
ito
de G
ràci
a ·
Arc
hivo
Bar
celo
na d
e Se
rvei
s Mun
icip
als
· Bib
liote
ca d
e C
atal
unya
Col
ecci
ón p
arti
cula
r. B
arce
lona
· IA
AH
. Arc
hivo
Mas
· In
stit
ut C
arto
gràfi
c de
C
atal
unya
.
El p
lano
guí
a P
ark
Güe
ll, v
isit
a a
la z
ona
mon
umen
tal
ha si
do
elab
orad
o po
r el M
useo
de
His
tori
a de
Bar
celo
na (M
UH
BA)
1.ª e
dici
ón, o
ctub
re d
e 20
13©
Bar
celo
na d
e Se
rvei
s Mun
icip
als
© d
e lo
s tex
tos y
las i
mág
enes
, los
aut
ores
Eusebi Güell en la Sala Hipóstila, 31 de agosto de 1915. BC
Archivo B:SM, 2013
Des
cárg
ate
la ap
p y
haz t
u vi
sita
gui
ada!
guia
_car
a_po
rtada
_CAS
T_de
sem
bre_
OK.
indd
1
10/1
2/13
13
:47
Guia park catalan.indd 1 27/05/14 15:31
Entrada del Park Güell, 1910. AFB
Eusebi Güell al davant de l’escala, 31 d’agost de 1915. BC
Balls populars al Park Güell, novembre de 1911. © Frederic Ballell. AFB
Antic viver municipal, s/d. AHU
Escola Baldiri Reixac, època de la II República, 1931. AEBR
Pòrtic de la Bugadera, 1928.IAAH. Arxiu MasLa rampa, 1908. © Col·lecció particular, Barcelona
Tram superior de l’escala monumental, 1934. © Francesc Gassó. AMDG
Sala Hipòstila, entre 1920 i 1930. © Àngel Toldrà Viazo, editor. AFB
E
D
I
GH
F
B
A
C
ACCESSOS C. D’OLOT
ACCÉS PTGE. DE SANT JOSEP DE LA MUNTANYA
ACCESSOS PLAÇA DE LA NATURA
ENTRADA I CONSERGERIA
L’entrada principal del parc compta amb unes portes de ferro que procedeixen de la Casa Vicens, una obra pri-merenca de Gaudí. A banda i banda, hi ha els dos pavellons que formaven la porteria de la urbanització. Tots dos tenen unes cobertes d’una gran ori-ginalitat, revestides de tren-cadís ceràmic. El que es troba a l’esquerra, que actualment acull la botiga llibreria, es va concebre com a consergeria per rebre els visitants de la ur-banització, amb una espaiosa sala d’espera.El trencadís és un sistema decoratiu que agradava molt a Gaudí i que consisteix a re-cobrir superfícies amb petites peces de ceràmica trencada, que sovint procedia de mate-rials d’enderroc i d’objectes en desús.
SALA HIPÒSTILA, L’INTERIOR
La sala es va concebre com un espai cobert que, entre altres usos, podia fer de mercat de la urbanització. El ritme regular de la densa columnata s’interromp per crear tres espais lliures, un de central més gran i dos de menors, com les naus d’un temple. El sostre està format per petites cúpules construïdes amb la tècnica de la volta catalana o de maó de pla, recobertes de trencadís, amb uns plafons disposats a manera de clau de volta. Els va projectar Josep Maria Jujol, col·laborador de Gaudí, amb materials, formes i colors insòlits que semblen preludiar el moviment surrealista.
ESCALINATA MONUMENTAL
L’escala arrenca de la plaça d’entrada, emmarcada per dos murs convexos amb merlets, amb un aixopluc a l’entorn d’una columna cònica al costat dret. És una escalinata doble dividida en trams que ascendeix fins a la Sala Hipòstila o Sala de les Columnes, sota la qual hi ha la cisterna que alimentava les fonts del seu eix central.
L’escala és plena de detalls. En primer lloc, unes formes capricioses, a manera de grotescos, que recorden les grutes que es van descobrir en fer la urbanització. Més amunt sorprenen els elements escultòrics recoberts de trencadís: primer, un sortidor en forma de cap de serp sobre l’escut de Catalunya; a continuació el drac, o salamandra, de colors molt vius, i a la part superior, un trípode que sembla format per tres serps davant d’un banc circular que ofereix una bella perspectiva del conjunt.
JARDINS D’ÀUSTRIA
Era una de les zones del conjunt residen-cial destinades a parcel·lar per fer-hi ha-bitatges, però va ser ocupada per un viver municipal quan, l’any 1926, l’Ajuntament de Barcelona va obrir el parc al públic. En els anys seixanta va convertir-se en un jardí amb parterres dissenyat per Lluís Riudor. Deu el nom a una donació d’arbres procedents d’Àustria.
S’observen, de lluny, les dues cases construïdes mentre el Park Güell va ser una urbanització: la Casa Trias, blanca, obra de Juli Batllevell, i la casa mostra de la urbanització, rosada, obra de Francesc Berenguer. Aquesta última va ser habitada per Antoni Gaudí fins poc abans de la seva mort i actualment és la Casa Museu Gaudí.
PÒRTIC DE LA BUGADERA
Una porta de ferro molt gaudiniana condueix als jardins de l’antiga masia, la Casa Larrard. S’hi descobreix un pòrtic, adossat al mur de contenció del vial superior, fet de pedra sense treballar, que adopta el perfil d’una gran onada. A l’exterior, hi ha tot un seguit de contraforts, un dels quals representa una tosca cariàtide coneguda com la bugadera, perquè re-presenta una dona amb els estris propis d’aquest ofici.
Gaudí resol el diàleg entre arquitectura i natura d’una manera dra-màtica i excepcional, en incrementar la tensió entre els dos principis. El domini de les més variades estructures i materials li permet inventar un món de formes únic i alhora ple de referents simbòlics.
RAMPA I CASA LARRARD
El Pòrtic de la Bugadera acaba en una rampa en espi-ral amb columnes helicoïdals d’un gran atreviment formal. La disposició del conjunt crea una estructura molt elegant a doble alçada, que fusiona la balconada de dalt amb la inferior. La Casa Larrard, situada a sota, formava part dels terrenys adquirits per fer el Park Güell. L’edifici manté l’estil classicista originari i Gaudí només el va retocar per adaptar-lo com a residència d’Eusebi Güell i de la família. L’any 1931, quan el parc ja era públic, s’hi va instal·lar l’escola municipal Baldiri Reixac.
CASA DEL GUARDA
La residència del porter de la urbanit-zació, a la dreta de l’entrada principal del Park Güell, es va construir entre 1901 i 1903. Actualment és part del Museu d’Història de Barcelona. És un dels pocs exemples d’habitatge modest de Gaudí, pràctic i senzill però sense renunciar a la riquesa formal, amb un ús remarcable de la volta catalana.
La volta catalana o volta de maó de pla és una tècnica tradicional de construcció amb diverses capes de rajola que té una gran flexibilitat per adoptar múltiples formes. Gaudí i altres arquitectes modernistes van utilitzar a fons els seus valors plàstics i constructius.
SALA HIPÒSTILA, L’EXTERIOR
És un espai cobert amb vuitanta-sis columnes estriades, inspirades en l’ordre dòric i coronades per un entaulament que també incorpora formes provinents dels estils clàssics. Per sobre de la cornisa destaca, en un fort contrast de formes i de colors, el banc ceràmic de la plaça superior. Les columnes exteriors s’inclinen, juntament amb l’entau-lament, en un moviment ondulant, obertament contrari a les regles de la composició clàssica, que reforça la per-cepció del seu paper estructural i atorga un fort caràcter al conjunt.
PLAÇA DE LA NATURA
L’esplanada era coneguda com a Teatre Grec o Teatre de la Natura perquè s’hi preveia la celebració d’espectacles a l’aire lliure. A diferència de la resta del parc, que s’adapta al relleu, la plaça està en part excavada a la muntanya i en part sustentada per la Sala Hipòstila. El banc ondulat que l’envolta el va projectar Josep Maria Jujol entre 1910 i 1914, amb blocs prefabricats de formigó recoberts de trencadís i amb peces cilíndriques de ceràmica. A les primeres dècades del segle xx s’hi van fer celebracions de tota mena, des d’actes esportius i l’enlairament d’un globus, fins a actes socials molt diversos. El més habitual van ser les manifestacions de la cultura popular catalana i actes d’afirmació catalanista.
PARK GÜELL VISITA A LA ZONA MONUMENTAL
A
BC
D
E
F
G
I
H
Guia_PG_CATAL∑_def.indd 2 18/10/13 07:41Guia park catalan.indd 2 27/05/14 15:31