plec ei icat

PLECS DE PRESCRIPCIONS

PLP-01v07 Plec de prescripcions per a lassistncia tcnica a la redacci dEstudis Informatius

PLP-01v07 Plec de prescripcions per a lassistncia tcnica a la redacci dEstudis Informatius (22.05.12) Pgina 1 de 46

INFRAESTRUCTURES.CAT

PLEC DE PRESCRIPCIONS PER A LASSISTNCIA TCNICA A LA REDACCI DESTUDIS INFORMATIUS




N D E X

1.- INTRODUCCI. .................................................................................................................................................................4 2.- OBJECTE DE LENCRREC.........................................................................................................................................4 3.- GESTI I AUTORIA DELS TREBALLS......................................................................................................................4

3.1.- GESTI DELS TREBALLS.....................................................................................................................................4 3.2.- AUTORIA DELS TREBALLS..................................................................................................................................5 3.3.- SIGNATURES I DATES...........................................................................................................................................5

4.- PERSONAL, OFICINA I MITJANS A DISPOSAR PEL CONSULTOR. ............................................................5 4.1.- PERSONAL. ................................................................................................................................................................5 4.2.- OFICINA. ......................................................................................................................................................................6 4.3.- MITJANS. .....................................................................................................................................................................6

5.- DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS. ...............................................................................................................6 5.1.- INICI DELS TREBALLS. ..........................................................................................................................................6 5.2.- ACLARIMENTS I INFORMACIONS COMPLEMENTRIES........................................................................6 5.3.- INFORME SOBRE LA MARXA DELS TREBALLS. SEGUIMENT I CONTROL. ...................................6 5.4.- DETECCI DE DISCONFORMITATS. ...............................................................................................................7

6.- DOCUMENTACI A LLIURAR PER INFRAESTRUCTURES.CAT AL CONSULTOR. ..............................7 6.1.- A LINICI DELS TREBALLS....................................................................................................................................7 6.2.- EN EL DECURS DE LA REDACCI DEL PROJECTE.................................................................................8

7.- NORMATIVA APLICABLE. .............................................................................................................................................8 8.- EXPEDIENT DE LESTUDI.............................................................................................................................................8 9.- DOCUMENTS DE LESTUDI INFORMATIU. ............................................................................................................9 10.- DIRECTRIUS SOBRE EL CONTINGUT DELS DOCUMENTS DE LESTUDI INFORMATIU. .............10

10.1.- DOCUMENT Nm. 1.- MEMRIA I ANNEXOS...........................................................................................12 10.1.1.- MEMRIA. .......................................................................................................................................................12 10.1.2.- ANNEXOS DE LA MEMRIA....................................................................................................................12

10.2.- DOCUMENT Nm. 2.- PLNOLS....................................................................................................................37 10.2.1.- PLNOLS DE SITUACI GENERAL, DE CONJUNT I DE PLANTA. ..........................................38 10.2.2.- PERFILS LONGITUDINALS. .....................................................................................................................39 10.2.3.- PERFILS TRANSVERSALS. .....................................................................................................................39 10.2.4.- SECCIONS TIPUS. .......................................................................................................................................40 10.2.5.- DRENATGE TRANSVERSAL. ..................................................................................................................40 10.2.6.- DRENATGE LONGITUDINAL. ..................................................................................................................40 10.2.7.- OBRES DE FBRICA. .................................................................................................................................40 10.2.8.- TNELS. ..........................................................................................................................................................41 10.2.9.- EXPROPIACI I SERVEIS AFECTATS. ...............................................................................................41

10.3.- DOCUMENT NM. 3 . Pressupost. .................................................................................................................41 10.3.1.- ESTAT DAMIDAMENTS. ...........................................................................................................................41 10.3.2.- QUADRE DE PREUS UNITARIS. ............................................................................................................42 10.3.3.- PRESSUPOSTOS PARCIALS. .................................................................................................................42 10.3.4.- PRESSUPOSTOS ESTIMATIUS DELS ITINERARIS. ......................................................................43

11.- PRESENTACI DELS TREBALLS. ........................................................................................................................43 11.1.- TEXTOS ESCRITS. ..............................................................................................................................................43 11.2.- PLNOLS.................................................................................................................................................................43 11.3.- FITXERS DE MUNTATGE..................................................................................................................................44 11.4.- DOCUMENTACI A LLIURAR. ........................................................................................................................44

12.- ACCEPTACI DELS TREBALLS. ...........................................................................................................................44 13.- COORDINACI AMB LA REDACCI DE LESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL......................................45 14.- PLA D'ASSEGURAMENT DE LA QUALITAT DEL PROJECTE. ...................................................................46 15.- INFORMACI PBLICA. ............................................................................................................................................46




1.- INTRODUCCI. El present Plec de Prescripcions, que formar part del Contracte, t la finalitat de descriure els treballs a desenvolupar i enumerar les matries que han dsser objecte destudi; definir les condicions, directrius i criteris tcnics generals que han de servir de base per a la realitzaci dels treballs encarregats, i concretar la redacci i presentaci dels diferents documents en la realitzaci dels quals ha dintervenir el Consultor adjudicatari de lencrrec, per a qu els treballs, un cop quedi garantida i assegurada la seva qualitat, coherncia i homogenetat, puguin sser acceptats i rebuts per INFRAESTRUCTURES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, S.A.U. (dara endavant INFRAESTRUCTURES.CAT).

2.- OBJECTE DE LENCRREC. Lobjecte de lencrrec el constitueix lelaboraci i lAssistncia Tcnica a la redacci de lEstudi Informatiu: ................................. Aquest encrrec comprn la totalitat dels treballs i serveis a realitzar pel Consultor per a la redacci de lesmentat Estudi Informatiu (en endavant lEstudi)dacord amb les prescripcions que sestableixen en aquest Plec, perqu sassoleixin els requisits necessaris per a la correcta i completa definici dels treballs a realitzar. En lEstudi que sencarrega es treballar sobre el corredor fixat al Planejament, i dins dell sestablir el nombre ditineraris alternatius amb un mnim de tres (3)-, tenint en compte el contingut de la documentaci que INFRAESTRUCTURES.CAT lliurar al Consultor. Els traats alternatius shauran danalitzar des dels punts de vista de trnsit, funcionalitat, compatibilitat mediambiental i economia, amb un grau de precisi adequat per poder sotmetre lEstudi, si sescau, a informaci Pblica. Sinclour tamb la identificaci i valoraci dels bns i serveis afectats per les actuacions descrites tant a lEstudi Informatiu, com a lEstudi dImpacte Ambiental associat. La realitzaci de la totalitat dels treballs necessaris per a assolir el ple compliment de lobjecte de lencrrec efectuat ser per compte del Consultor adjudicatari, llevat del que es consigna en lapartat 6 del present Plec: Documentaci a lliurar per INFRAESTRUCTURES.CAT al Consultor.

3.- GESTI I AUTORIA DELS TREBALLS. 3.1.- GESTI DELS TREBALLS. La gesti, el seguiment, el control i lacceptaci dels treballs de redacci de lEstudi corresponen a INFRAESTRUCTURES.CAT. Per a poder dur a terme les tasques de seguiment i control, el personal de INFRAESTRUCTURES.CAT tindr, en qualsevol moment, accs a les dades i documents que el Consultor estigui elaborant, sigui quin sigui lestat de desenvolupament en qu es trobin. A aquests efectes, el Consultor facilitar en el possible la revisi dels treballs en curs, dins la seva prpia oficina, al personal designat per INFRAESTRUCTURES.CAT. Amb aquesta finalitat, el Consultor facilitar les dades precises amb lantelaci necessria perqu es puguin dur a terme els esmentats treballs sense que cap dels terminis pactats amb INFRAESTRUCTURES.CAT es vegin afectats. En tot cas, si b el Consultor no est obligat a assumir el contingut de la feina encarregada per INFRAESTRUCTURES.CAT a tercers, s que es responsabilitzar del compliment de terminis i de realitzar els treballs precisos per al perfecte acoblament de la feina, un cop lliurada, a lEstudi.




INFRAESTRUCTURES.CAT establir en cada cas i a linici dels treballs, el rgim de reunions de treball a desenvolupar amb lequip de redacci, aix com el seu contingut. En qualsevol cas, lequip redactor de lEstudi Informatiu sha de comprometre a mantenir un intercanvi fluid dinformaci amb lequip redactor de lEstudi dImpacte Ambiental, i a mantenir reunions a dos o tres bandes amb aquest equip i amb INFRAESTRUCTURES.CAT, per tal de conixer, en tot moment, com progressen ambds estudis, i aconseguir la mxima coherncia en llurs continguts. Daquesta forma durant la redacci sestabliran les reunions necessries per tal dassolir aquest objectiu.. 3.2.- AUTORIA DELS TREBALLS. El Consultor nomenar un Delegat amb titulaci acadmica idnia, que haur dsser acceptat per INFRAESTRUCTURES.CAT. El Consultor atorgar al seu Delegat poders suficients per a representar-lo davant INFRAESTRUCTURES.CAT durant el perode de vigncia del Contracte. Aquest Delegat del Consultor ser lAutor de lEstudi i com a tal, es responsabilitzar plenament de les solucions adoptades i daltres continguts de lEstudi, llevat que hagi fet constar de manera fefaent i per escrit, la seva disconformitat amb algun (o alguns) dels criteris o solucions que hagin estat establerts per INFRAESTRUCTURES.CAT. 3.3.- SIGNATURES I DATES. Pel que fa als plnols, INFRAESTRUCTURES.CAT subministrar els caixetins en qu sespecifiquen les signatures dels mateixos. El Delegat del Consultor signar els Plnols com a Autor de lEstudi. Els documents de lEstudi que requereixin duna responsabilitat especial, segons criteri de INFRAESTRUCTURES.CAT, hauran dsser signats pel tcnic responsable de la seva elaboraci, que ho ser, a ms, de lexactitud de la transcripci del contingut dels esmentats documents. Es dataran tots els documents de lEstudi, expressant el lloc, mes i any de redacci. 4.- PERSONAL, OFICINA I MITJANS A DISPOSAR PEL CONSULTOR. 4.1.- PERSONAL. El personal facultatiu que, sota la dependncia del Delegat, dur a terme els estudis especialitzats, ser lexplicitat en loferta del Consultor. Quan es tracti de collaboracions externes al Consultor, aquest acceptar expressament les esmentades collaboracions. El personal que, en cada fase de la realitzaci de lEstudi, haur de formar part de lequip del Consultor, ser lidoni en titulaci i experincia per a la bona marxa dels treballs i la responsabilitat requerida. INFRAESTRUCTURES.CAT, valorar la idonetat de les persones assignades a la redacci de lEstudi i podr exigir, quan ho consideri oport, la substituci de part o de la totalitat del personal assignat a la redacci de lEstudi, i el Consultor haur dacceptar i complir aquesta substituci en el termini de les dues setmanes segents a la comunicaci feta per INFRAESTRUCTURES.CAT, sense que aquesta circumstncia pugui representar motiu per reclamacions econmiques ni per a justificar endarreriments dels treballs. Qualsevol canvi que vulgui fer el Consultor en el personal assignat a la redacci de lEstudi, haur dsser comunicat i acceptat per INFRAESTRUCTURES.CAT.




4.2.- OFICINA. Des de la signatura del Contracte de lencrrec fins a la data de lliurament del treball complet, el Consultor haur de disposar duna oficina en la qual es realitzaran les tasques de gabinet i on es dur a terme el seguiment i control dels treballs encarregats. Aquest seguiment i control tamb es podr efectuar a la seu de INFRAESTRUCTURES.CAT. 4.3.- MITJANS. El Consultor sobliga a disposar de tots els mitjans i installacions necessaris (fax, telfon, correu electrnic, aparells especfics, mobiliari, etc.) per a un correcte desenvolupament dels treballs encarregats; especialment els que es refereixen a eines informtiques, tant de clcul, com de gesti i disseny grfic interactiu, aix com algun dels perifrics recomanats per a lintercanvi dinformaci i que sesmenten en aquest Plec. 5.- DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS. 5.1.- INICI DELS TREBALLS. Es considera com a data inicial dels treballs, a tots els efectes, la de la comunicaci per part de INFRAESTRUCTURES.CAT, de ladjudicaci de lencrrec, i que figura en el Contracte com a data inicial. Dins dels cinc (5) dies hbils comptats a partir de la data inicial, el Consultor haur de recollir la documentaci ressenyada en lapartat 6.-, aixecant-se lActa del lliurament. 5.2.- ACLARIMENTS I INFORMACIONS COMPLEMENTRIES. En el decurs de la redacci de lEstudi, el Consultor podr sollicitar tota mena daclariments i informacions complementries, i fer paleses les consideracions que cregui oportunes a INFRAESTRUCTURES.CAT. INFRAESTRUCTURES.CAT procurar atendre en la mesura que sigui possible les esmentades comunicacions; ara b, la manca o el retard en la resposta no es considerar en cap moment com a causa de defectes, mancances o retards en la redacci de lEstudi donat que s obligaci del Consultor desenvolupar-lo sense ms aportacions de INFRAESTRUCTURES.CAT que les que figuren en aquest Plec. Noms es consideraran justificats els retards que shagin produt a causa del lliurament endarrerit dalgun document o de dades que ha de subministrar INFRAESTRUCTURES.CAT; en aquest cas el retard acceptat, com a mxim, ser lequivalent al desfasament existent entre la data en qu INFRAESTRUCTURES.CAT havia de fer el lliurament i la data real. 5.3.- INFORME SOBRE LA MARXA DELS TREBALLS. SEGUIMENT I CONTROL. Mensualment, i mentre duri la redacci de lEstudi, el Consultor est obligat a informar detalladament i per escrit a INFRAESTRUCTURES.CAT, de lestat de desenvolupament dels treballs en curs. Tamb es facilitar a INFRAESTRUCTURES.CAT les dades corresponents a lactualitzaci del Pla de Treball vigent.

Linforme corresponent es lliurar a INFRAESTRUCTURES.CAT dins els cinc (5) primers dies del mes segent.




Als efectes de seguiment i control dels treballs, INFRAESTRUCTURES.CAT podr requerir, quan ho consideri necessari, al Delegat o a qualsevol dels tcnics que integren lequip del Consultor, per a examinar els treballs, rebre les explicacions que se sollicitin sobre la marxa de les tasques en curs o qualsevol altra qesti. Per altra banda, el personal adscrit a la coordinaci de lEstudi queda facultat, quan es consideri necessari, per a recollir la informaci i/o realitzar les comprovacions que sescaiguin, dels documents conclosos de lEstudi (o en elaboraci); i el Consultor queda obligat a prestar lassistncia que li sigui requerida per a aquesta fi. De les reunions de seguiment i control convocades per INFRAESTRUCTURES.CAT, aix com dels lliuraments parcials de la feina se naixecaran les corresponents actes, que seran redactades pel Consultor i lliurades a INFRAESTRUCTURES.CAT dins dels cinc (5) dies naturals segents a la data de la reuni realitzada. 5.4.- DETECCI DE DISCONFORMITATS. Si en una inspecci de lexecuci dels treballs per part de INFRAESTRUCTURES.CAT, o en la documentaci lliurada, es detects i comprovs qualsevol de les segents disconformitats: - La formulaci i redacci de lEstudi no es desenvolupa amb el personal i els mitjans ofertats (o amb daltres alternatius acceptades per INFRAESTRUCTURES.CAT). - Sha produt lincompliment de qualsevol termini parcial dels indicats en el Pla de Treball vigent i aprovat per INFRAESTRUCTURES.CAT. - Lincompliment en lEstudi de normatives vigents i/o lincompliment de qualsevol apartat daquest Plec o dels seus Annexos.

INFRAESTRUCTURES.CAT, en els esmentats casos, satribueix la facultat defectuar per a ella mateixa o mitjanant tercers, la redacci o repetici de les parts de lEstudi afectades per dites disconformitats, descomptant els imports corresponents de la quantitat a abonar al Consultor per la redacci de lEstudi sencer.

En especial, INFRAESTRUCTURES.CAT es reserva el dret de comprovar, per ella mateixa o mitjanant tercers, ladequaci de lEstudi al present Plec; i cas de produir-se buits dinformaci (detectats per INFRAESTRUCTURES.CAT) per causes atribubles al Consultor, les despeses de lesmentada comprovaci seran a crrec del Consultor, el qual haur de refer els documents afectats per les disconformitats amb les dades correctes i sense cap crrec addicional.

La realitzaci de qualsevol de les tasques esmentades no eximir el Consultor del compliment dels terminis pactats i de les penalitzacions en qu pugui incrrer. 6.- DOCUMENTACI A LLIURAR PER INFRAESTRUCTURES.CAT AL CONSULTOR. Correspon al Consultor lobtenci, amb els seus propis mitjans, de les dades necessries per a la completa elaboraci de lEstudi encarregat. No obstant aix, INFRAESTRUCTURES.CAT posar a disposici del Consultor la documentaci segent: 6.1.- A LINICI DELS TREBALLS.

- Estudi de Planejament aprovat. - Cartografia informatitzada, a escala 1:5000 i, si procedeix, a escala 1:1000. - Plnols de conjunt (a escala 1:5000) i de situaci (a escala 1:50000), si procedeix. - Ortofotomapes a escala 1:5000 (si procedeix). - Caixet de lEstudi. - Portades i cartules dels Estudis de Carreteres. - Plantilla amb nivells destructuraci del pressupost.




- Directrius respecte la justificaci de preus i ls del banc de preus. - Plec de prescripcions tcniques de INFRAESTRUCTURES.CAT. - Guia dautosupervisi, a omplir pel Consultor. - Criteris per la definici de les seccions-tipus. - Taula de mesures correctores dimpacte ambiental integrades a lobra civil (si procedeix), a omplir pel

Consultor. - Criteris pel tractament dels prstecs de terres als projectes de INFRAESTRUCTURES.CAT.

6.2.- EN EL DECURS DE LA REDACCI DEL PROJECTE.

- Ttols i inscripcions que han de constar als caixetins, cobertes i lloms dels toms que composen lEstudi.

INFRAESTRUCTURES.CAT tornar al Consultor lesborrany de lEstudi revisat amb llista dafegits, supressions i correccions, dins del termini de temps indicat al Programa de Treballs per la redacci de lEstudi.

7.- NORMATIVA APLICABLE. Per a la realitzaci de lEstudi, el Consultor tindr en compte la normativa i recomanacions existents i vigents en el decurs de la redacci de lEstudi, obligatries o no, que pugui sser daplicaci al mateix.

8.- EXPEDIENT DE LESTUDI. El Consultor, simultniament al desenvolupament de lEstudi, generar un expedient que recollir la totalitat de les dades, clculs i operacions que shagin emprat en lestudi i la formulaci efectuats. Aquest expedient estar sempre a disposici de INFRAESTRUCTURES.CAT, a efectes de control i comprovaci de la qualitat en lelaboraci de lEstudi. Lexpedient de lEstudi tindr el contingut segent:

- Dades de camp. - Fulls de camp referents a recollides de dades i comprovacions fetes in situ. - Cpies de tots els plnols utilitzats per a la comprovaci, amb les anotacions resultants. - Detalls sobre els programes informtics utilitzats. - Informaci relativa a Plans Urbanstics, afeccions, i normativa vigent que pugui resultar afectada. - Actes de les reunions celebrades. - Qualsevol altra informaci que INFRAESTRUCTURES.CAT (o el Consultor) consideri adient.

Dacord amb la Recomanaci 1/2009, de 30 de juliol, del Ple de la Junta Consultiva de Contractaci, sobre ls del catal en la contractaci amb lAdministraci Pblica, el contractista ha demprar el catal en les seves relacions amb lAdministraci de la Generalitat derivades de lexecuci del contracte. Aix mateix, el contractista ha de lliurar tota la documentaci tcnica requerida almenys en llengua catalana. Aix mateix, en tot cas, el contractista queda subjecte a les obligacions derivades de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica i de les disposicions que la desenvolupen. En lmbit territorial de la Vall dAran ha demprar larans, dacord amb la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el rgim especial de la Vall dAran i amb la normativa prpia del Conselh Generau dAran que la desenvolupi.




9.- DOCUMENTS DE LESTUDI INFORMATIU. Els documents de que haur de constar lEstudi seran: DOCUMENT NM. 1.- Memria i annexos.

Memria.

Annexos de la Memria.

- Annex nm. 1. Antecedents - Annex nm. 2. Planejament urbanstic. - Annex nm. 3. Cartografia i Topografia - Annex nm. 4. Trnsit. - Annex nm. 5. Reposici de carreteres i camins. - Annex nm. 6. Geologia i geotcnia. - Annex nm. 7. Procedncia de materials. - Annex nm. 8. Climatologia, hidrologia i drenatge. - Annex nm. 9. Traat. - Annex nm. 10. Moviment de terres. - Annex nm. 11. Seccions tipus i ferms. - Annex nm. 12. Tipologia destructures i de tnels. - Annex nm. 13. Seguretat viria. - Annex nm. 14. Expropiacions i Serveis afectats. - Annex nm. 15. Anlisi multicriteri. - Annex nm. 16. Pressupost total estimatiu. - Annex nm. 17. Titularitats i catlegs. - Annex nm. 18. Reportatge fotogrfic.

DOCUMENT NM. 2.- Plnols.

- Plnols de Situaci general, de conjunt i de planta.

- Plnols de Perfils longitudinals. - Perfils transversals - Plnols de Seccions-tipus. - Plnols de Drenatge transversal. - Plnols de Drenatge longitudinal. - Plnols dObres de fbrica. - Plnols de Tnels. - Plnols dExpropiaci i Serveis afectats.

DOCUMENT NM. 3.- Pressupost.

Inclour:

- Estat damidaments. - Quadre de Preus unitaris per la valoraci de les obres. - Pressupostos parcials. - Pressupostos estimatius de litinerari.




10.- DIRECTRIUS SOBRE EL CONTINGUT DELS DOCUMENTS DE LESTUDI INFORMATIU. Lobjecte de lEstudi Informatiu s desenvolupar el nombre ditineraris alternatius que son objecte de lencrrec i, si s el cas, assistir a INFRAESTRUCTURES.CAT en lavaluaci i resposta de lexpedient dallegacions que resulta del procs dInformaci Pblica posterior a la redacci de lEstudi. Es fonamentar en la recollida, anlisi i depuraci de quants antecedents bibliogrfics existeixin sobre cadascun dels aspectes a considerar, complementats amb les inspeccions i prospeccions sobre el terreny i la realitzaci dassaigs in situ i en laboratori, per a ajustar, delimitar i completar la informaci disponible. Es realitzar un estudi especfic de trnsit per a determinar quin podria ser captat per cadascuna de les alternatives, aix com per a establir les connexions amb la xarxa de carreteres existents o previstes, i el trnsit que es produiria en aquests enllaos. Tamb s objecte de lEstudi Informatiu avaluar els problemes funcionals i els costos de tot tipus (expropiaci, construcci, mesures correctores, cost generalitzat del transport,...) de cadascuna de les alternatives, per tal de poder-les classificar, mitjanant una ANLISI MULTICRITERI, pel respecte mediambiental, la funcionalitat i la rendibilitat, i lliurar la documentaci que, amb lEstudi dImpacte Ambiental, ha de presentar-se a Informaci Pblica.

Activitats incloses Les activitats hauran de desenvolupar-se amb coordinaci total dels equips redactors de lEstudi Informatiu i de lEstudi dImpacte Ambiental, intercanviant-se la informaci obtinguda o elaborada per cadascun dells i que hagi demprar-se o ser coneguda per laltre, com ja sha assenyalat abans. Per assolir lobjecte de lestudi Informatiu cal desenvolupar les activitats segents:

- Revisi de la cartografia i de lEstudi de Planejament lliurats per INFRAESTRUCTURES.CAT al Consultor.

- Consulta de bibliografia existent i referent als assumptes que intervenen a lEstudi: - Trnsit a la xarxa actual de carreteres. - Geologia i geotcnia general del corredor on sestableixen els itineraris alternatius. - Climatologia, hidrologia i drenatge.

- Planificaci, desenvolupament i explotaci duna campanya de recollida de dades de trnsit sobre punts representatius de la xarxa viria.

- Estudi de trnsit, en el que, a partir de les dades obtingudes pels mitjans esmentats, i per laplicaci dun model informtic calibrat dins daquesta activitat, sarribi a assignar el repartiment del trnsit a la xarxa actual i a la futura resultant dincorporar cadascun dels possibles itineraris.

- Estudi geolgic per fotogeologia i reconeixement visual del terreny, revisant i completant la cartografia topogrfica i corregint-la, si sescau.

- Estudi geotcnic per observaci dels fenmens especials existents al terreny (estabilitat de talussos, esllavissaments, reptacions de terrenys, enfonsaments,...); obtenci de mostres mitjanant cales i sondeigs per a assajar-les al laboratori; realitzaci dassaigs in situ amb penetrmetres i altres dispositius de crrega, i amb mtodes sismolgics i/o elctrics; obtenci de parmetres geotcnics per definir lestabilitat de desmunts i terraplens i les capacitats de suport dels fonaments de reblerts i obres de fbrica.

- Recollida de dades climatolgiques referents a meteorologia del corredor: temperatures, precipitacions, glaades,...

- Explotaci de les dades pluviomtriques per establir les corbes de probabilitat i les corbes dintensitat / duraci per a diferents perodes de retorn.

- Estudi de les conques per a determinar els cabals a desguassar als encreuaments de cada conca amb cada itinerari.

- Estudi de traat a cada itinerari tractant dajustar-lo a la Normativa vigent en quant a radis mnims en planta i parmetres dels acords verticals en alat; consideraci de les distncies de visibilitat obtingudes,




dels sobreamples en corbes i dels suplementaris per guanyar visibilitat; necessitat de carrils addicionals en pujades; definici de tots els amples de plataforma en les diferents circumstncies, de la composici dels ferms;...

- Estudi del moviment de terres: amidaments classificats, establerts per trams; compensacions; diagrama de masses; necessitats de prstecs i abocadors.

- Predimensionat de ponts i obres transversals de drenatge en base als cabals calculats i a la hidrulica de cada llera als voltants de les estructures de pas.

Posteriorment al desenvolupament de les activitats anteriorment citades, per cadascuna de les alternatives i per aplicaci duns preus adients, sha de dur a terme una avaluaci conjunta de:

- Cost de les obres: moviment de terres; drenatge; ferms; estructures i tnels; senyalitzaci i abalisament; obres complementries; mesures correctores mediambientals; reposicions de serveis afectats; expropiacions.

- Cost de lenginyeria del projecte: Redacci destudis i projectes; Direcci i control de les obres. - Cost dexplotaci i manteniment durant la vida til. - Beneficis de cada alternativa. - Anlisi de rendibilitat.

Mesures anti-incendi Al desenvolupar la definici de cada traat dalternativa, el Consultor encarregat de lEstudi Informatiu haur de tenir molt present el Decret 130/1998 del 12 de maig del Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, estudiant els riscs dincendis als voltants de la carretera i adoptant les solucions que permetin evitar-los i combatrels ms fcilment. Aix doncs, haur de:

- Demanar al redactor de lEstudi dImpacte Ambiental:

- Mapes de combustibilitat i inflamabilitat de la vegetaci existent en una franja de cent metres (100 m) damplada a ambdues bandes de la plataforma.

- Anlisi de la continutat i superfcie de les masses forestals que hi hagi a la franja perimetral esmentada al pargraf anterior, en cas de produir-se un hipottic incendi.

- Anlisi de les dades dels incendis i de les causes en els trams preexistents o similars. - Projectar les mesures de prevenci necessries dentre les segents:

- Disseny especfic per a cunetes i lnies de protecci dels talussos, per tal destablir clarament les zones de seguretat (1 m damplada a cada vora de la plataforma) i de protecci (2 m damplada per fora de la de seguretat a carreteres, i 3 m damplada a autovies). Caldr fer paleses aquestes zones i la manera de tractar-les als plnols de planta i als de seccions transversals tipus.

- Situaci i caracterstiques dels elements funcionals de la carretera, especialment pel que fa a les rees de descans.

- Determinaci dels punts de les vies que han de comptar amb accs directe de forma restringida a les pistes forestals de servei.

- Accessibilitat a la massa forestal a partir de senders traats pels desmunts. - Punts de reserva hdrica a partir de laprofitament de les aiges descorrentiu. - Pantalles vegetals dalt contingut hdric. - Sistemes de detecci i alarma. - Sistemes de senyalitzaci de risc. - Mesures adreades a disminuir el risc durant lexecuci dels treballs.

- Revegetar els talussos i desmunts tenint en compte: - Evitar espcies que continguin olis essencials i altres compostos orgnics voltils i altament

inflamables. - Prioritzar espcies que mantinguin les fulles verdes i un alt contingut hdric en els teixits durant

lestiu, les que presentin una menor relaci superfcie / volum (plantes destructura compacta) i les que generin poques restes fines.

- Afavorir les espcies de les que fulles i restes es descomponguin amb ms rapidesa, com tamb les de fusta densa i de capacitat calorfica alta, que necessitin absorbir una gran quantitat de calor abans dencendres.




Dacord amb labans esmentat Estudi Informatiu constar de la documentaci segent.

10.1.- DOCUMENT NM. 1.- MEMRIA I ANNEXOS. Per cada itinerari alternatiu estudiat, tant a la Memria com als Annexos, sinclouran els documents assenyalats daqu endavant.

10.1.1.- MEMRIA. Dins la memria es tractaran els segents punts:

- Antecedents administratius. Sinclour, entre daltres, una descripci breu del procs de tramitaci davaluaci dimpacte ambiental que sha seguit o sest seguint. Si es disposa del certificat de declaraci de no aplicaci davaluaci dimpacte caldr adjuntar-ne una cpia.

- Compliment de prescripcions. - Descripci de les caracterstiques tcniques i funcionals de les solucions estudiades. - Descripci dels impactes ambientals residuals i de les mesures correctores. - Pressupostos estimatius.

Sexposaran totes les prescripcions que shagin establert a laprovaci definitiva del procs informatiu, i a lordre destudi de la Direcci General de Carreteres. Per a cadascuna daquestes indicacions, sinformar detalladament de com han de ser tingudes en compte en la redacci del Projecte.

10.1.2.- ANNEXOS DE LA MEMRIA. Es redactaran tenint en compte les Recomanacions, Instruccions i Normes vigents al temps de confeccionar lEstudi Informatiu,..

El Consultor, segons el seu criteri o sota instruccions de INFRAESTRUCTURES.CAT, podr incloure a la Memria altres annexos que consideri necessaris per a una justificaci ms completa de lEstudi, a ms dels que es defineixen tot seguit, els quals shauran dincloure en lEstudi, si sn daplicaci.

10.1.2.1.- ANNEX NM 1. ANTECEDENTS En aquest annex sadjuntar tota aquella documentaci considerada convenient per tal dinformar de les diferents fases administratives per les que ha discorregut lestudi fins el moment de la seva redacci. Entre daltres documents hi hauran de ser: les aprovacions dels estudis i projectes relacionats amb lobjecte de lencrrec, lencrrec o autoritzaci per a la redacci de lestudi i la corresponent ordre destudi.

10.1.2.2.- ANNEX NM 2 PLANEJAMENT URBANSTIC Lobjectiu del present annex s identificar els usos del sl del territori objecte de i la recopilaci dels plans dordenaci vigents en els municipis que es troben al llarg de la traa amb la finalitat de poder qualificar la zona de projecte des del punt de vista territorial. Sense carcter limitatiu cal consultar el Registre de Planejament Urbanstic de Catalunya (RPUC) i el Mapa urbanstic de Catalunya (MUC) i la pgina web del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya don per cada municipi es determinen els instruments de planejament vigents.




10.1.2.3.- ANNEX NM 3 CARTOGRAFIA I TOPOGRAFIA

En aquest annex s'inclour la totalitat de les dades recollides especficament per a lestudi informatiu, referents a les carreteres, ramals, camins i lleres afectades; la topografia de detall per a la implantaci d'estructures i murs; la de les obres de fbrica i drenatges existents; la de la localitzaci en planta i alat dels serveis existents, aix com qualsevol altra dada que pugui ser necessria per a la completa definici dels treballs que s'han de dur a terme.

Aix mateix s'inclouran la comprovaci i la implantaci de les bases de replantejament, i l'assignaci, si s'escau, de noves coordenades, aix com les coordenades de les bases ms properes dels trams adjacents al de Projecte en el sistema que resulti pel tram propi, de forma que quedi assegurada la coordinaci dels replantejaments amb els trams contigus.

Caldr detallar els mitjans fsics i de clcul emprats, i acompanyar les dades obtingudes amb els plnols, croquis i fotografies de la situaci de les bases de replanteig que permetin la seva localitzaci i reconstrucci en cas de prdua.

10.1.2.4.- ANNEX NM. 4. TRNSIT. Per la realitzaci de lEstudi de trnsit es consultaran les dades contingudes a les segents fonts dinformaci: a) Del Departament de Territori i Sostenibilitat (Direcci General de Carreteres):

- Pla daforaments (xarxa de la Generalitat).

b) Del Ministeri de Foment:

- Estudis de mobilitat i davaluaci dalternatives dactuaci en corredors. - Dades daforament de la xarxa. - Enquestes per determinar la matriu origen dest i calibrat del model (apartats 16.3.1; 16.3.2 i 16.3.3).

c) Les equivalents daltres Administracions i/o Institucions que disposin de dades de trnsit dinters per lEstudi. LEstudi de trnsit es desenvolupar seqencialment dacord amb els captols segents:

1. Delimitaci de lrea destudi, caracteritzaci de la xarxa viria actual i futura i dades socio-econmiques bsiques relacionades amb la mobilitat.

2. Anlisi de la situaci actual del trnsit. Elaboraci de la matriu origen / destinaci. 3. Formulaci i calibrat del model de generaci / distribuci de viatges. Preparaci de la matriu origen / destinaci. 4. Procs dassignaci del trnsit a la xarxa viria actual i a les alternatives plantejades per la xarxa futura. 5. Dimensionat de la futura via: capacitat, nivell de servei i velocitat especfica.

10.1.2.4.1.- Delimitaci de lrea destudi, caracteritzaci de la xarxa viria actual i futura. Dades socio-econmiques bsiques.

10.1.2.4.1.1.- Delimitaci de lrea destudi. Es definiran dos rees clarament diferenciades:

a.- Lrea interna, o dinfluncia directa de litinerari, o tram ditinerari, objecte destudi. Els viatges amb origen i destinaci dins dels seus lmits i que puguin ser afectats per la via futura configuraran la matriu de trnsit intern que ser, en general, de recorregut curt i de freqncia alta.




b.- Lrea externa, que estar identificada pels eixos o vies daccs que comuniquin lrea interna amb lexterior, canalitzant el trnsit de penetraci (amb un dels extrems del viatge fora de lrea interna) i el trnsit de pas (amb els dos extrems del viatge fora de lrea interna). 10.1.2.4.1.2.- Zonificaci. La zonificaci de lrea interna es far atenent al criteri principal de separar aquelles relacions que puguin seguir camins alternatius amb referncia a la futura via. En aquest sentit s important el coneixement previ dels traats proposats i la probable disposici dels enllaos. La unitat geogrfica de referncia zonal pot variar segons els casos, per sempre shaur dadoptar, com a mnim, una unitat administrativa de la qual es tinguin dades estadstiques de poblaci a labast, quant i menys. En general, lrea interna haur de dividir-se en el menor nombre possible de zones, aplegant aquelles unitats geogrfiques (principalment municipis) que tinguin un comportament semblant o homogeni des del punt de vista daccs a la futura via. Solament quan aquesta envolti nuclis urbans importants i disposi denllaos alternatius de possible utilitzaci per la poblaci resident, caldr baixar a una divisi inferior a la municipal, preferentment Districtes o agrupaci de Districtes. Els centroides de cada zona shauran de situar geogrficament prop del centre de gravetat de la distribuci poblacional o, el cas escaient, al nucli dominant de poblaci (capalera de zona). La zonificaci de lrea externa es far mitjanant la identificaci de cadascun dels eixos o vies daccs, i la localitzaci dels centroides es correspondr, aproximadament, amb les interseccions daquestos eixos amb la corba terica de delimitaci de lrea interna. Les zones seran identificades amb un nmero dordre correlatiu, que es mantindr al llarg de tot lestudi, essent convenient danomenar-les fent referncia al municipi ms significatiu (capalera de zona) o a leix viari daccs corresponent.

10.1.2.4.1.3.- Caracteritzaci de la xarxa viria actual i futura. Es far una descripci de la xarxa viria bsica actual (A0) que afecta a lrea interna destudi, aix com de les vies daccs considerades. Igualment, a ttol introductori, sexposaran les diferents alternatives de traat plantejades per a la construcci de la nova via (A1, A2, A3,...) i la localitzaci aproximada dels enllaos que, en principi, hauran de permetre realitzar tots els moviments. Amb aquestes premisses selaboraran uns esquemes grfics, a escala adequada, representatius de la xarxa viria bsica actual i de cada una de les alternatives de xarxes plantejades pel futur. A cadascun daquestos grfics es representar:

- Els centroides de la zona, identificats amb el nmero de zona adoptat, i amb les corresponents connexions a la xarxa.

- Els nusos de la xarxa que defineixen els diferents trams, codificats de manera adient amb nmeros, a ser possible correlatius, a partir dels emprats per als centroides de zona.

Tamb hauran de caracteritzar-se convenientment els trams de la xarxa, amb la indicaci de:

- Codis dels nusos extrems. - Longitud del tram (Km). - Velocitats especfica (Km/h) i de recorregut (Km/h). - Nombre de carrils. - Tipus de terreny (pla, ondulat, muntanyenc).

Ms endavant, si sescau, safegiran les dades corresponents a:

- Intensitat mitja diria (IMD) del trnsit actual. - Percentatge de camions.




10.1.2.4.1.4.- Dades socioeconmiques relacionades amb la mobilitat, i llur evoluci. Es tracta de recollir a nivell de zona aquelles dades bsiques relacionades amb les variables explicatives de les funcions de generaci / atracci de viatges emprades al model de distribuci o demanda de trnsit que sadopti. Es consultaran quantes publicacions incloguin informaci referent a:

- Poblaci i renda. - Motoritzaci. - Usos del sl. - Sectors productius.

Que podran obtenir-se a lInstitut dEstadstica de Catalunya del Departament dEconomia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. En quant a planificaci: Quan es tracti de vies interurbanes, noms caldr, en principi, tenir en compte en aquesta fase de lEstudi, les referents a:

- Carreteres. - Ferrocarrils.

A obtenir a la Direcci General de Carreteres i a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, del Departament de Territori i Sostenibilitat; i als organismes equivalents daltres Administracions. Al cas de vies urbanes, caldr recollir tota la informaci disponible referent a:

- Plans Generals dOrdenaci Urbana (PGOU). - Plans territorials.

Als Ajuntaments inclosos al corredor i a la Direcci dOrdenaci del Territori i Urbanisme del Departament de Territori i Sostenibilitat. Les variables socioeconmiques a contemplar seran:

- Activitat econmica: renda, nivell docupaci, m dobra i sous, bns i serveis. - Efectes de la carretera sobre leconomia dels nuclis urbans. - Influncia sobre locupaci. - Estructura social i carcter de la Comunitat, canvis dactivitat. - Acceptabilitat social de la carretera.

En principi, es far una descripci introductria dels aspectes ms significatius i que tenen relaci amb la mobilitat a la zona i amb les caracterstiques del trnsit viari per, tot seguit, seleccionar les variables socioeconmiques a emprar als processos de generaci / distribuci i a la previsi. En general, les variables zonals ms significatives emprades per la formaci daquest tipus de model son: la poblaci resident; la poblaci estacional (a zones turstiques); la renda per cpita; les taxes de motoritzaci de vehicles lleugers (relacionada amb el nivell de renda); i el parc de vehicles pesats. Si es considera procedent per a ser aplicada en aquest sentit, tamb es pot fer servir altra informaci complementria (nombre de treballadors, capacitat hotelera,...). Per tal de conixer la tendncia evolutiva daquestes variables explicatives, hauran de recollir-se les dades a la zona dels ltims anys a labast, i recercar informaci sobre els projectes en curs que afectin de manera singular al desenvolupament socioeconmic de lrea destudi.

10.1.2.4.2.- Anlisi de la situaci actual del trnsit. Elaboraci de la matriu origen / destinaci.




En aquest captol es tracta de determinar la distribuci del trnsit que es veur afectada per la futura via, en la situaci viria actual (A0), aix com de fer una aproximaci a les relacions origen / destinaci que el configuren, de manera que la informaci obtinguda permeti, ms abans, deduir amb suficient exactitud la reorganitzaci del trnsit que es produir a les diferents alternatives de xarxes viries futures proposades a lEstudi (A1, A2, A3,...). 10.1.2.4.2.1.- Dades de partida. Es far enumeraci dels estudis de trnsit existents que es refereixin al corredor o lrea datracci considerada, analitzant-los i aprofitant la informaci que continguin i es consideri dinters o sigui susceptible dactualitzaci i deixant de banda la que, pel fet de la antiguitat o per estimar-la mal plantejada, no suposi cap aportaci positiva als objectius de lEstudi. Es localitzaran les estacions daforament de trnsit al voltant del tram del corredor objecte destudi, tant pel que fa a la xarxa de carreteres de la Generalitat com les xarxes daltres Administracions, representant-les en un plnol o croquis de format A-3, amb la indicaci de la categoria (E: Permanent; P: Primria; S: Secundria; C: Cobertura), i incloent la denominaci de les carreteres controlades i els trams concrets als que es fan les observacions. Sobtindr la evoluci del trnsit registrat (IMD) a les estacions seleccionades, al menys els ltims cinc (5) anys, indicant el percentatge de pesants i incidint principalment a les estacions permanents, de les que sobtindr, a ms a ms, i per al ltim any controlat i tabulat, les dades que permetin conixer les caracterstiques ms significatives del trnsit: variaci mensual, setmanal i diria (de la setmana mitja), aix com el diagrama de freqncies dintensitats horries que permeti determinar la intensitat de trnsit a lhora de projecte.

10.1.2.4.2.2.- Treball de camp. El treball de camp haur de dirigir-se a complementar la informaci necessria per al coneixement de la configuraci del trnsit que afecta a lrea destudi, principalment en els aspectes relatius als moviments origen / destinaci, per tal de poder determinar la demanda de trnsit corresponent a cadascun dels enllaos previstos de la via futura i, en conseqncia, la possible captaci i distribuci del trnsit futur segons els diversos subtrams considerats. Caldr dissenyar una campanya daforaments seccionals (a leix principal) i/o direccionals (a les principals interseccions) i, el cas escaient, enquestes de trnsit en la carretera (amb la collaboraci dels Mossos dEsquadra i/o Policies Locals) o a les estacions de servei, o algun altre sistema com el danotar les matrcules dels vehicles en punts estratgics (quan no es pugui comptar amb la collaboraci esmentada).

En tot cas el treball de camp haur de plantejar-se i justificar-se adequadament i desenvolupar-se seguint lesquema segent: a.- Elecci dels punts significatius de la xarxa per a la realitzaci dels aforaments, enquestes o altres tipus

dobservacions. b.- Disseny del qestionari o qualsevol altre suport de recollida dinformaci. c.- Elecci del sistema daforament: aparells registradors, aforadors manuals,... La informaci haur de

recollir-se en tot cas de manera que permeti una explotaci del trnsit horari registrat durant el perode daforament.

d.- Elecci del sistema de control de moviments: aforaments direccionals a les interseccions (el que per a determinades relacions aporta suficient informaci), enquestes de trnsit a la carretera, enquestes de trnsit a les estacions de servei, anotacions de matrcules en punts estratgics (que poden ser molt tils en casos determinats i servir com a complement de les enquestes de trnsit).

e.- Calendari dexecuci del treball de camp, amb indicaci del mes, dies i perode horari de realitzaci de les campanyes daforament i denquestes.

10.1.2.4.2.3.- Determinaci de les intensitats de trnsit (IMD) a la xarxa actual.




a.- Trnsit a les estacions daforament. Es recollir levoluci del trnsit registrada els ltims cinc anys dels que se tingui informaci a labast, amb indicaci de la tassa de creixement anyal acumulativa corresponent a lesmentat perode i el percentatge de camions de lltim any. Selaboraran taules i grfics de les caracterstiques del trnsit a lestaci o estacions permanents daforament afins a lrea destudi, que se faran servir per a extrapolar les dades dels aforaments i enquestes aplegades al treball de camp i per a determinar el trnsit a lhora de projecte (H-50 o H-100).

b.- Trnsit aforat al treball de camp.

Els registres horaris obtinguts al treball de camp hauran dextrapolar-se convenientment a lIMD mitjanant laplicaci dels corresponents coeficients de transformaci. Els coeficients a emprar dependran, com s lgic, de les dates i nombre dobservacions fetes (mes, setmana, dia de la setmana, perode horari,...). Aix, en el supsit de que es fera un aforament manual, en dia feiner i en hores de llum (8 a 18 hores, per exemple), haurien de fer-se servir els coeficients: KH Coeficient delevaci de 10 a 24 h. KM Coeficient de transformaci del dia mig feiner del mes al que sha fet laforament, al dia mig feiner anyal. KS Coeficient de transformaci del dia mig feiner anyal al dia mig de la setmana mitja (IMD).

c.- Distribuci del trnsit de la xarxa bsica amb referncia a lany actual. Tant els trnsits controlats per les estacions daforament com els controlats a les campanyes daforament, hauran dextrapolar-se a lany en curs, en base a la tendncia evolutiva registrada dins del perode analitzat, o amb algun altre criteri justificat adequadament. Les IMD obtingudes es representaran al grfic codificat de la xarxa bsica actual (A0), indicant el nombre de vehicles totals i el percentatge de pesats.

10.1.2.4.2.4.- Elaboraci de la matriu origen / destinaci. Les dades recollides en la campanya denquestes (aforaments direccionals i altres sistemes de control de moviments), hauran de rebre un tractament adequat de depuraci, codificaci, informatitzaci,... que permeti, mitjanant l'aplicaci dels coeficients d'elevaci corresponents, obtenir una matriu de viatges origen / destinaci, que una vegada assignada sobre la xarxa bsica presenti una distribuci de trnsit suficientment aproximada a la obtinguda abans per lany actual. Aquesta matriu general de trnsit sobtindr per superposici o consolidaci de les diferents matrius obtingudes als punts controlats i daquelles informacions complementries considerades pertinents a lobjecte de cobrir determinades relacions no contemplades al treball de camp. La matriu haur de presentar-se, sempre que sigui possible, per a vehicles totals, lleugers i pesants. Les relacions que no quedin cobertes desprs del procs anterior hauran de completar-se mitjanant laplicaci dun model de generaci / distribuci de viatges convenientment calibrat (com es veur al segent apartat). En el volum annex a lEstudi de trnsit es presentaran les matrius corresponents a cada punt de control establert, aix com el procediment seguit per a lextrapolaci de la mostra obtinguda.

10.1.2.4.3.- Formulaci i ajust del model de generaci / distribuci de viatges. Projecci de la matriu origen / destinaci.

10.1.2.4.3.1.- Formulaci i ajust del model de generaci / distribuci. Se seleccionar el model o models de distribuci que es consideren oportuns, de manera que les variables bsiques incloses en llur formulaci matemtica siguin el ms independents possible i suficientment explicatives de la situaci actual i previsible del trnsit a lrea destudi.




Els models habitualment emprats son del tipus gravitatori, on les variables explicatives de la funci de generaci / distribuci de viatges es corresponen, en general, amb les esmentades a lapartat 10.1.2.1.1.4.-, i la variable de la funci de resistncia o fricci intrazonal sol ser el temps de recorregut o el cost generalitzat de transport. Solen utilitzar-se diferents models segons el tipus de vehicle, motiu del viatge o tipus de trnsit. Lexperincia aconsella emprar models amb diferent formulaci per als viatges interns, de penetraci i de pas, amb referncia a lrea destudi, a ms de diferenciar els vehicles lleugers i pesats, sempre que aquestos tinguin entitat prpia. Lajust dels parmetres del model es realitzar prenent com a referncia la situaci actual del trnsit reflectida a la matriu origen / destinaci elaborada. 10.1.2.4.3.2.- Previsions de trnsit. Projecci de la matriu de viatges. La prognosi del trnsit futur haur destablir-se considerant un perode de projecte de 20 anys a partir del previst per a lentrada en servei de la nova via, que, fora dindicaci expressa en altre sentit, sestimar en 5 anys a partir del lliurament daquest Estudi Informatiu. Els anys de referncia per determinar les previsions seran els nmeros: 0 (any actual), 5 (entrada en servei), 10, 15 i 25 (any horitz). La projecci de la matriu de trnsit es far quant i menys pels anys 5 (entrada en servei) i 10, mitjanant la determinaci dels valors futurs de les variables explicatives de les funcions de generaci i, en conseqncia, de la variaci de la fricci del model de distribuci de trnsit adoptat. En aquest sentit, ja ha estat esmentada la convenincia de diferenciar els trnsits interns, de penetraci i de pas, i donar el tractament projectiu a cada cas.

La projecci del trnsit als anys 15 i 25 (horitz), podr dur-se a terme mitjanant laplicaci directa de taxes de creixement homognies pels diferents trnsits considerats.

10.1.2.4.4.- Procs dassignaci del trnsit a la xarxa viria actual i futura. 10.1.2.4.4.1.- Selecci del procediment dassignaci. Es detallar i justificar el model o tipus de programa dassignaci emprat, indicant la variable de comparaci emprada pel repartiment del trnsit entre dos o ms itineraris (temps o costos generalitzats del transport) i sistema de repartiment utilitzat (camins mnims, distribuci estadstica,... amb o sense restricci de cabuda). La variable de comparaci indicada haur de ser, tant com es pugui, la prpia variable explicativa de la funci de resistncia del model de generaci / distribuci adoptat. 10.1.2.4.4.2.- Procs dassignaci del trnsit. Es far una assignaci a la xarxa viria actual (A0) i a les diferents alternatives plantejades de xarxa futura (A1, A2, A3,...), utilitzant les matrius de lleugers i pesats o de total (segons la incidncia dels pesats en el conjunt de la matriu de trnsit), corresponents als anys 0 (actual), 5 (entrada en servei), 10, 15 i 25 anys (horitz). Els trnsits obtinguts a cada tram hauran de representar-se als esquemes grfics de les diferents xarxes considerades, amb la codificaci feta a lapartat 10.1.2.1.1.3. Dins de lAnnex a lEstudi de Trnsit es presentaran les taules corresponents a aquest procs dassignaci. En el supsit que les assignacions es facin amb la matriu total i la variable de comparaci sigui el cost generalitzat del transport, aquest haur de correspondre al del vehicle mig. Lassignaci a la xarxa viria actual (A0) de la matriu de lany actual (any 0), permetr determinar, mitjanant la comparaci amb la distribuci del trnsit obtinguda segons lapartat 10.1.2.1.2.3, el grau de bondat de la matriu bsica emprada i millorar, per iteracions, el calibrat de tot el procs dassignaci. 10.1.2.4.4.3.- Evoluci de la distribuci de trnsit a la xarxa futura. Les assignacions fetes determinaran levoluci del trnsit als diferents trams de la xarxa i a la futura via en els anys indicats, segons les diferents alternatives plantejades.




Els resultats obtinguts per a la via en estudi a cada alternativa plantejada, es recolliran en un quadre resum en el que sindicar, per a cada tram, la IMD corresponent a cada any del perode de projecte, mitjanant interpolaci de les xifres obtingudes pels anys de referncia. Es ressaltaran especialment els anys de referncia i sindicaran les tasses anuals de creixement acumulatiu resultants, comparant-les amb les tasses generals establertes en lmbit autonmic i estatal, i amb les histriques del propi itinerari.

10.1.2.4.5.- Dimensionat de la futura via: capacitat, nivell de servei i velocitat especfica.

10.1.2.5.- ANNEX NM. 5. REPOSICI DE CARRETERES I CAMINS. En aquest annex es relacionaran totes les carreteres i camins afectats per cada alternativa ditinerari, assenyalant:

- PK de litinerari i de la carretera (o cam) en que es produeix lafecci (intersecci dels dos eixos). - Organisme titular de la carretera o cam. - Longitud estimada del desviament.

10.1.2.6.- ANNEX NM. 6. GEOLOGIA I GEOTCNIA. LEstudi geolgicgeotcnic de la traa sencaminar a establir (amb la mxima fiabilitat possible, compatible amb la escala):

- El reconeixement dels materials al llarg de cadascuna de les alternatives estudiades; - Lestabliment dels problemes i/o dificultats dexecuci de cada alternativa per les caracterstiques dels

terrenys travessats; - La estimaci quantitativa de la incidncia dels esmentats problemes i/o dificultats en els costos

dexecuci de cada alternativa; - El judici tcnic, en funci dels factors assenyalats, sobre la viabilitat tcnica i econmica; - El coneixement de la localitzaci i naturalesa dels diferents materials requerits per a lexecuci de lobra

(granulats per a formigons hidrulics i asfltics, prstecs per a formaci de reblerts, per a esplanades,...) i de les plantes de preparaci de formigons i mescles asfltiques.

Lestudi geotcnic t lobjecte danalitzar els condicionants imposats per les caracterstiques dels terrenys trobats per les diferents alternatives a lhora de materialitzar cada soluci. Sencaminar a objectivar adequadament aquestos condicionants, de manera que puguin evitar-se apreciacions subjectives que deixin de banda, sense un millor anlisi, alternatives possibles i ms avantatjoses per funcionalitat, economia i respecte al medi. Dins del marc de lestudi geotcnic sanalitzaran els desmunts, els reblerts i les condicions de fonament de les estructures, pel que, sempre que sigui possible, sobtindr informaci dobres realitzades al voltant, o que sestiguin realitzant, en materials semblants als afectats per la soluci en estudi. Igualment sobtindr informaci bibliogrfica sobre les caracterstiques geomecniques dels materials afectats, que ser completada amb la investigaci de camp i laboratori necessria per a delimitar els problemes presentats per lalternativa.

Per a la correcta consecuci daquest annex destudi geolgic i geotcnic shauran dexecutar les tasques successives que es detallen a continuaci.

10.1.2.6.1.- Recull i anlisi dinformaci prvia.




Es faran servir les segents fonts dinformaci entre daltres:

Estudis i projectes antecedents proporcionats per INFRAESTRUCTURES.CAT a lmbit destudi.

Mapes geolgics, geotcnics i hidrogeolgics a diferents escales, publicats per lInstitut Cartogrfic de Catalunya (ICC) i/o el Instituto Geolgico y Minero de Espaa (IGME).

Fotos aries

Quanta bibliografia especialitzada i treballs monogrfics existeixin referents a la zona de projecte.

10.1.2.6.2.- Estudi fotogeolgic.

Haur de realitzar-se sobre els parells fotogrfics del vol, a escala 1:20.000, o el cas escaient 1:5.000, emprats per a la restituci cartogrfica donant una atenci especial a la detecci dels segents aspectes:

Materials alluvials, colluvials, altres dipsits recents, reblerts antrpics.

Caracterstiques estructurals, com fractures i plecs importants.

Caracterstiques geomorfolgiques.

Zones i/o materials que puguin representar o ser causa de riscos geolgics.

10.1.2.6.3.- Reconeixement geolgic de les diferents alternatives del projecte

Prenent com a base la informaci prvia recollida i analitzada es far un reconeixement geolgic dels materials presents a les diferents alternatives amb la finalitat de determinar i ampliar cadascuna de les observacions realitzades ales fases anteriors, a ms dels segents, entre daltres:

Unitats geolgiques i litologies, estratigrafia e histria geolgica dels materials.

Gruixos i caracterstiques dels mantells dalteraci i materials de recobriment.

Geologia estructural i tectnica, localitzant i descrivint els plecs i falles presents.

Geomorfologia i descripci dels factors que han originat el relleu actual.

Unitats hidrogeolgiques amb identificaci daqfers, fonts, brolladors i pous; determinant possibles afeccions i incidncies.

Riscos geolgics que afectin la zona de projecte.

Amb totes les dades disponibles, fruit de lestudi fotogeolgic i del reconeixement de camp, selaborar una cartografia geolgicageotcnica a la que es reflectiran tots els aspectes geolgics i geotcnics que ajudin a lobjecte daquest estudi. Aquesta cartografia ser completada, ampliada i reinterpretada amb els resultats de la fase posterior de campanya geotcnica dinvestigaci in situ. La cartografia shaur de fer sobre una base topogrfica actualitzada on hi figurin el Nord, les coordenades i el traat de les solucions amb la coronaci dels desmunts i els peus dels reblerts, de manera que a tot arreu pugui saber-se la situaci de la plataforma respecte del terreny. La escala emprada ser 1:5.000 i el format dels plnols lA-3, o, si aix ho especifica INFRAESTRUCTURES.CAT, 1:1.000. A la cartografia sha de representar:




- La litologia i estructura del masss rocs. - Els accidents tectnics detectats o suposats. - Les zones daflorament de roca. - Els graus dalteraci de la roca en superfcie amb definici de la escala utilitzada. - Les zones cobertes de sl, amb una simbologia per indicar el tipus i el gruix daquest. - Les dades hidrogeolgiques: zones amb bassals o de nivell fretic alt; corrents daigua permanents i intermitents; ullals, brolladors i fonts; engolidors;...). - Les zones de risc geolgic: esllavissaments, reptacions, codolars,...

De totes aquestes zones especials reconegudes al terreny, hauran dacompanyar-se fotografies en color, totalment identificades amb correspondncia a lemplaament sobre la cartografia. La cartografia ser acompanyada dun quadre al que figurin tots els smbols emprats al plnol, i inclour les notes necessries per a una major claredat dels plnols. Als plnols shauran de representar lestructura i les principals famlies de discontinutats geolgiques, pel que caldr incloure esquemes que visualitzin les orientacions (rumb i cabussament) mitges dels diferents plans de discontinutat, sobre la planta. Els massissos rocosos se dividiran en dominis on presentin estructura semblant. La cartografia geolgicageotcnica ha de permetre, en estar els plnols acabats, lestimaci per un tcnic especialista, en qualsevol punt de la traa, del material sobre el que ser construda la via en estudi. Si fora recolzada en roca, haur de poder-se conixer, a la vista del plnol, quina estructura presenta en tal punt i el seu grau dalteraci. Si el recolzament fora sobre sl, shaur de poder tenir una primera aproximaci sobre el gruix i naturalesa, i tamb una interpretaci raonable del masss rocs de base. Tamb han dhaver-se representat totes les dades hidrogeolgiques recollides al reconeixement de camp: bassals, corrents daigua permanents o intermitents, brolladors, engolidors, pous i llurs nivells,..

10.1.2.6.4.- Proposta de campanya geotcnica.

Amb la informaci recollida i analitzada, i contrastada i ampliada amb el reconeixement geolgic insitu, i en base a les propostes de traat de les diferents alternatives, es configurar una proposta de campanya dinvestigaci geotcnica de prospeccions i assajos. Per a la planificaci de lamplitud i intensitat de la proposta de campanya dinvestigaci geotcnica, tant en treballs de camp com en assaigs insitu i de laboratori, es seguiran les indicacions donades en els reglaments existents o publicacions contrastades com lEurocdigo 7, Guia de cimentaciones en obras de carreteras, o daltres.

Aquesta proposta, es materialitzar en un document dacord amb les directrius que INFRAESTRUCTURES.CAT fixar i haur de ser acceptada per INFRAESTRUCTURES.CAT per procedir a la seva execuci.

10.1.2.6.5.- Execuci de la campanya geotcnica.

La campanya comptar amb els segents elements bsics:

Reconeixements de camp (cales, penetrmetres dinmics i/o esttics, geofsica, sondeigs mecnics, estacions geomecniques, i/o daltres).

Assaigs insitu (SPT, vane-test, assaigs dilatomtrics, assaigs pressiomtrics, assaigs de permeabilitat, i/o daltres).

Assaigs de laboratori (assaigs didentificaci i estat, qumics, de resistncia, deformabilitat, i/o daltres).

Per a lexecuci dels reconeixements de camp, assaigs insitu i assaigs de laboratori, sobservaran les normatives vigents per a cada tipus de reconeixement o assaig, o en els seu defecte es compliran les normes




de bona prctica aplicables.

La campanya ser controlada per un tcnic a peu de mquines, mentre durin les feines de prospecci, incls en els preus unitaris dels conceptes del quadre de preus del procediment dadjudicaci.

Les caixes amb els testimonis dels sondeigs hauran de romandre en poder del projectista fins almenys laprovaci definitiva del projecte.

10.1.2.6.6.- Redacci de lestudi geolgic geotcnic.

Aquest annex haur de contenir com a mnim els segents punts, recollint les observacions que es detallen:

ndex.

Descripci del projecte i objectiu de lestudi.

Treballs realitzats.

Es recollir i sintetitzar la informaci prvia obtinguda. Es far una descripci dels reconeixements de camp, assaigs insitu, assaigs de laboratori efectuats

durant la campanya geotcnica, incloent una descripci de la maquinria i utillatges empleats.

Es recollir en forma de taula resum, les unitats i amidaments, de tots els treballs de prospecci in situ i assajos efectuats en la campanya geotcnica indicant lalternativa de traat a la que pertanyen i lassociaci a lelement constructiu que sha prets investigar amb ells.

Descripci geolgica, geomorfolgica, tectnica i hidrogeolgica de les diferents alternatives de projecte.

En lexposici hidrogeolgica, sesmentar especficament si en les prospeccions realitzades sha detectat la presncia daigua i en els casos afirmatius es detallar mitjanant taules les lectures de nivells i la data, fent finalment una exposici de la possible interacci aigua-obra. Tamb sexposaran i conclouran els resultats sobre lagressivitat de laigua.

Sexposaran les dades ssmiques dacord amb la normativa vigent.

Geotcnia dels materials

Es presentar la tramificaci en unitats geotcniques i la caracteritzaci geotcnica de cadascuna delles.

Inventari de talussos.

Es far un inventari dels talussos en sls i roca dins de lrea destudi pel que sobservaran, classificats per litologies, els existents al llarg de les obres lineals a la zona (ferrocarrils, carreteres,...) com tamb de les puntuals (pedreres, excavacions localitzades,...). descrivint per a cadascun dells, com a mnim, les litologies i estructures presents, alada, rumb i cabussament del tals, direcci i cabussament de les famlies de juntes i caracterstiques daquestes, presncia daigua, a ms dobservacions sobre la seva situaci destabilitat actual i mecanismes de trencament si sobserven i les mesures correctores de inestabilitat existents si s que nhi han.

En base a les observacions realitzades, als parmetres geotcnics resistents obtinguts en sls, als parmetres geomecnics de les juntes en roca, i amb una hiptesi raonada del rgim daigua en el terreny, es determinar el coeficient de seguretat dels talussos inventariats, contrastant els resultats. Amb la informaci bibliogrfica i les correlacions entre classificacions del terreny fetes amb les dades conegudes (granulometria, lmits dAtterberg i humitat natural), sestabliran els parmetres geomecnics per a caracteritzar la cohesi i langle de fregament intern dels sls. Amb els parmetres aix determinats i una hiptesi raonada del rgim daigua en el terreny, es determinar el coeficient de seguretat dels talussos inventariats i es contrastar amb les observacions fetes.




Linventari vindr recolzat per fotografies, adequadament identificades.

Estudi de desmunts

Lestudi dels desmunts abastar tant lestabilitat de lexcavaci com laprofitament dels materials obtinguts. Abans daquesta anlisi, es far una zonificaci al llarg de la traa, fundada en la cartografia geolgicageotcnica realitzada, de materials relativament homogenis des dels dos punts de vista esmentats. Es presentar un inventari dels desmunts projectats a les diferents alternatives especificant, litologia i alades, estudiant especficament els segents aspectes. a.- Estabilitat.

En base als parmetres geotcnics i geomecnics obtinguts als sls, roques i juntes, i amb una hiptesi raonada del rgim daigua en el terreny, es realitzaran els clculs destabilitat pertinents, mitjanant els bacs habituals i/o software especialitzat, per tal dobtenir el factor de seguretat en funci del atalussat.

Si els desmunts aplicats al projecte atenent a altres criteris que els geotcnics difereixen dels recomanats en aquest apartat, sindicar. b.- Excavabilitat En base als reconeixements efectuats es valorar lexcavabilitat dels diferents materials presents als desmunts, recomanant a ms les tcniques necessries per a lexcavaci de cadascun dells, i determinant segons les especificacions de INFRAESTRUCTURES.CAT la forquilla de percentatges de roca no excavable per mitjans mecnics en funci de la potncia dels mitjans dexcavaci emprats pel contractista. A tots els desmunts en roca ms importants, on lestudi geolgicgeotcnic indiqui existeix un fort grau dalteraci decreixent amb la profunditat, es realitzaran perfils de ssmica de refracci. Recolzant-se en les velocitats obtingudes, i els resultats dels assaigs point-load, lestimaci del grau dalteraci, lespaiat entre juntes,... es far una estimaci del mtode dexcavaci. c.- Utilitzaci dels materials. Amb totes les dades obtingudes de les caracterstiques dels desmunts en roca, es far una classificaci daquests materials per a ser emprats en pedraplens o reblerts tot-u, realitzant a ms, una estimaci dels percentatges de materials marginals, inadequats, tolerables, adequats i seleccionats provinents dels diferents desmunts i segons estableix el PG3.

- Estudi de reblerts. Lestudi dels reblerts te per objecte establir els talussos a emprar i les condicions de la fonamentaci Els reblerts es classificaran en pedraplens, reblerts tot-u i terraplens. Pels pedraplens i reblerts tot-u, les caracterstiques geomecniques sestabliran en funci de la litologia de les roques dominants i la resistncia a compressi simple estimada a partir dassaigs de crrega puntual, fent servir les correlacions i parmetres obtinguts de la bibliografia tcnica.

Sobtindran els parmetres resistents del terreny de fonamentaci, aix com el seu gruix, i sestudiar el coeficient de seguretat global, mitjanant els bacs habituals i/o software especialitzat, dels diferents tipus de reblerts, amb diferents materials i graus de compactaci, i diferents atalussats. Per fer-ho, amb algunes mostres representatives dels diferents tipus de formacions de sls trobades i amb diferents graus de compactaci, compresos entre el 90% i el 100% del Proctor modificat, es determinaran els valors de la cohesi i de langle de fregament intern, i mitjanant bacs sestudiar el coeficient de seguretat dels reblerts determinant les corbes talsalada pels diferents tipus de reblerts i materials, per a coeficients de seguretat entre 1,25 i 2,0. Aquest clcul podr fer-se emprant els bacs tpics de la literatura tcnica.




Per al clcul de lestabilitat es far una estimaci dels parmetres resistents del terreny de fonamentaci, que haur dinvestigar-se en tots els casos en que de lestudi geolgicgeotcnic es tinguin dubtes sobre la capacitat portant o les caracterstiques de deformaci. Tamb sinvestigaran els sls in situ quan hi hagin reblerts a mig vessant on el terreny tingui pendents transversals superiors al 20%. - Estudi de fonaments destructures. En base a la cartografia geolgicageotcnica i a lobservaci visual de la zona dimplantaci de cada pas i de llurs voltants, es realitzar, per a cada alternativa, una estimaci del tipus de fonament superficial o profund de cadascuna de les estructures previstes, especificant la unitat geotcnica en la que es fonamentar. Totes les estimacions hauran danar avalades pels resultats de la campanya de prospeccions realitzada amb especial mfasi en sls de limitada capacitat portant. Pels viaductes sobre tlvegs o lleres als que de la cartografia geolgicageotcnica es dedueixi que el gruix de sls alluvials, colluvials o alluvials es superior a tres metres (3 m), es comprovar el gruix de sls mitjanant cales, penetrmetres o sondeigs, al menys en tres punts, per a determinar si el fonament haur de ser superficial o profund, i, al segon cas, la longitud aproximada dels pilons. - Estudi de les zones de tnel. Si en alguna o vries de les solucions hi ha tnels, es realitzar una cartografia especfica per a cadascun dells a escala 1:1.000, havent destudiar-se els aspectes esmentats als apartats anteriors. En base a aquesta cartografia es representar, temptativament, un tall geolgicgeotcnic per leix del tnel, amb una tramificaci, tamb temptativa, en la que, en base a dades superficials i a lestimaci de la resistncia a compressi simple mitjanant assaigs de point-load, sestableixin els parmetres Q i RMR. Es justificar la situaci dels embrocaments i sillustrar amb fotografies.

Es donar compliment a la llei dobra pblica 3/2007 del 4 de juliol, que fixa la necessitat dadaptar els estudis geolgics i geotcnics de tnels, al compliment, de la Instrucci tcnica redactada pel Consell Assessor de Tnels i altres Obres Singulars.

- Esplanades.

Es tramificar la traa de projecte especificant la classificaci de lesplanada obtinguda segons el PG-3 en vigor i justificant la classificaci amb quadre sinttics amb la totalitat de valors necessaris i justificatius que donen lloc a la classificaci i es donaran els gruixos dels diferents materials a aportar i compactar segons la categoria desplanada que determini el projecte, en funci de la Instruccin de Carreteras 6.1. Secciones de firme.

-Conclusions.

De forma sinttica, es resumiran els aspectes fonamentals contemplats a lannex i es plasmaran les conclusions, recomanacions i altres punts que lautor consideri necessari entre les que es trobarien

Enumeraci i breu descripci de les unitats geotcniques i taules resum les propietats geotcniques. Presentaci a mode de resum el coneixement adquirit dels materials al llarg de cadascuna de les

alternatives estudiades, amb lestabliment dels problemes i/o dificultats dexecuci de cadascuna delles en relaci amb les caracterstiques dels terrenys travessats, fent una estimaci quantitativa i qualitativa de la incidncia dels esmentats problemes i/o dificultats en el cost dexecuci de les diferents alternatives i en funci dells, semetr un judici tcnic de la raonable viabilitat tcnicaeconmica de les alternatives.

Exposici en taules resum de la geometria projectada en desmunts, reblerts Determinaci de lagressivitat del medi ( EHE) Accions ssmiques




Es presentar per lalternativa seleccionada les recomanacions dinvestigaci complementries en fases destudi posteriors per tal destudiar i acotar els possibles problemes i/o dificultats detectades.

- Apndixs i documentaci de suport.

Planta geolgica 1:50.000 amb situaci de les prospeccions executades segons coordenades UTM (x,y,z fus 31 sistema oficial ETRS89) dins el mapa geolgic de Catalunya 1:50.000, contingut en la Base de Dades Geolgica de Catalunya (BDGC 50M)

Cartografia geolgicageotcnica a escala 1:5.000, o segons especifiqui INFRAESTRUCTURES.CAT, amb la informaci extreta de lestudi fotogeolgic i dels reconeixements geolgic i geotcnic, amb la situaci de tots els reconeixements de camp i representaci del traat amb referncies de distancia a lorigen de les diferents alternatives, locupaci de desmunts i reblerts, les estructures i tnels.

Perfils Geolgics-Geotcnics.

Amb tota la informaci disponible, basada en la cartografia geolgicageotcnica i en la investigaci complementria realitzada, selaborar per a cada soluci un perfil longitudinal geotcnic a escales H 1:5.000 V 1:500, completat, si cal, amb plnols de detall a escales H 1:2.000 V 1:200. En aquest perfil es representaran la rasant de la traa i les obres a realitzar (obres de pas per sobre i per sota, viaductes, ponts i tnels) i la situaci de les investigacions realitzades (cales, sondeigs helicodals, sondeigs ssmics, penetracions dinmiques i sondeigs) amb indicaci de llurs projeccions sobre leix, profunditat i distncia a leix per la dreta o esquerra en el sentit daven. A les cales i sondeigs es far una representaci esquemtica dels materials trobats aix com del nivell fretic. A les penetracions dinmiques se representar el grfic de penetraci. Sota el perfil longitudinal es representar una guitarra amb la segent informaci:

-Gruix de terra vegetal, per trams. -Als desmunts: Percentatges de sls inadequats i de sols emprables per a terraplens, reblerts tot-u i pedraplens. Excavaci per mitjans mecnics o amb explosius. -Als reblerts, si es tracta de terraplens, reblerts tot-u o pedraplens. (Al menys es far la separaci en

terraplens i els altres dos tipus plegats). -Talussos emprats, tant als reblerts com als desmunts.

- Tipus desplanada estimat als reblerts i als desmunts. Es presentaran perfils geotcnics de les estructures que arribi, com a mnim, fins a la part ms profunda de les seves fonamentacions, representant les prospeccions existents. Aquesta informaci quedar recollida als plnols destructures del document plnols.

Registres dels reconeixements de camp executats (columnes estratigrfiques en sondeigs i cales, interpretacions de penetrmetres dinmics i perfils ssmics, fitxes destacions geomecniques,...), i dels assaig insitu. Cadascun daquests registres sacompanyaran del seu propi reportatge fotogrfic. Els registres de sondeigs i cales hauran de contenir el bolcament dels resultats dels assajos, ja siguin in situ com de laboratori.

Actes signades de tots els assaigs de laboratori realitzats. Fulls de clcul i/o bacs, i resultats provinents dels estudis destabilitat dels desmunts i reblerts. Mapes geolgics, geotcnics i hidrogeolgics a diferents escales, i registres dels reconeixements de

camp, assaigs insitu, i assaigs de laboratori recollits com a informaci prvia.

En el cas que shi trobin tnels a ms es requeriran els segents plnols especfics:

Cartografia geolgicageotcnica a escala 1:1.000, amb un ample de banda mnim de 500 m, o segons especifiqui INFRAESTRUCTURES.CAT, amb la informaci extreta dels reconeixements geolgic especfic, on es representar el traat del tnel amb referncies de distancia a lorigen, i el




reconeixement geotcnic especfic de camp, si sescau.

Perfil geolgicgeotcnic a escala H 1:1.000 i V 1:100, o segons especifiqui INFRAESTRUCTURES.CAT, amb la informaci extreta dels reconeixements geolgic especfics, on es representar la rasant del tnel amb referncies de distancia a lorigen, i la projecci sobre leix del reconeixement geotcnic especfic de camp, si sescau.

Al perfil es representar al peu una guitarra que inclour per trams, com a mnim, la unitat geotcnica travessada, la seva classificaci geomecnica.

- Altres consideracions a tenir en compte en la redacci de lannex.

Els resultats de la totalitat de prospeccions mecniques, assajos in situ i de laboratori i estacions geomecniques, shauran de presentar a ms, en format digital segons el model norm

plec ei icat

Documents