ART ROMÀNIC

La renovació política, cultural i artística que es va

produir l'any 1000 amb l'aparició dels primers estats

nacionals, l'ascenció d'una burgesia incipient, el gran

creixement demogràfic i l'expansió del cristianisme

gràcies als ordres monàstics reformadors, van tenir

un paper fonamental en la formació de l'art romànic.

No obstant això, cal cercar les bases en els segles

anteriors, en aquell llarg període de canvis i

innovacions que va transformar Europa des de la

caiguda de l'Imperi romà (expansió del cristianisme,

invasions germàniques i escandinaves, pervivència

del món clàssic gràcies a Bizanci i la penetració del

món musulmà a través de la península Ibèrica).

Tots aquests factors van permetre la formació d'un

art capaç d'atorgar una certa unitat cultural a la major

part del continent europeu, basat en uns principis

filosòfics, el neoplasticisme, segons els quals la

realitat visible no és més que un engany que

impedeix de veure l'autèntica essència de les coses.

En aquella època, aquesta ideologia va tenir grans

repercussions en l'expressió artística, més

interessada a expressar que no pas a imitar.

El romànic apareix a Llombardia, amb l'aparició

d'una arquitectura senzilla inspirada en l'art bizantí.

A finals del segle XI, a França va sorgir el “romànic

francès”, influït per l'art germànic, que més tard

(segleXII) es va difondre per tot Europa.

ELS INICIS DE L'ART ROMÀNIC

La difusió del cristianisme com a religió dominant

va tenir una influència decisiva en l'àmbit artístic i,

més concretament, en la formació de l'art romànic, en

el qual també van confluir el llegat bizantí i la

penetració de l'art musulmà.

Amb l'aparició del romànic, un art bàsicament

constructiu que va integrar en l'edifici i les altres

disciplines artístiques, va sorgir per primera vegada

un estil unitari a tot Europa, si bé durant el període

inicial de desenvolupament, el “primer romànic”

(segles X i XI) es va limitar al nord de la península

Ibèrica, la Llombardia i el sud de França.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:

● Primer corrent artístic unitari, d'àmbit europeu,

l'evolució del qual es vincula a la difusió del cristianisme i

a la renovació política i cultural d'Europa.● S'inicia a mitjan segle X i evoluciona fins al s.XII.● Art bàsicament constructiu, sobretot esglésies.● Arc de mig punt.● Decoració escultòrica en els capitells, claustres...● En pintura domina la rigidesa, rica policromia, simetria.● En arts decoratives destaquen les miniatures.

Monestir de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva)

Església Sana Maria, Oviedo

Sant Ponç de Corbera

Santa Maria d'Ovarra (Ribagorça)

Sant Climent de Taüll

Sant Climent de Taüll

Arc de mig punt

Finestra d'arc de mig punt

Monestir de Poblet

Monestir de Santes Creus

Claustre de la Catedral de Girona

Claustre del Monestir de Sant Cugat

Detall d'una escultura localitzada a l'interior de l'antic monestir de Sant Salvador de Breda (la Selva)

Imatge de la Mare de Déu de Montserrat, de talla policromada (finals segle XII)

Imatge romànica de la Mare de Déu de la Seu d'Urgell, dita popularment la Mare de Déu d'Andorra (Alt Urgell)

Grup del davallament de Santa Maria de Taüll, format per Josep d'Arimatea i Jesucrist. Estil romànic, conservat al MNAC

Capitell romànic recol·locat al claustre del monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà). Representació d'un grup de monjos

Capitell del monestir de Santa Maria de l'Estany (Bages) L'escena representa el Sant Sopar

Detall d'un frontal d'altar pintat, procedent de Santa Maria de Cardet i conservat al MNAC, que mostra la imatge de la mare de

Déu i el Nen envoltats pels tetramorfs i de la Nativitat

Pintures murals de l'absis de l'església romànica de Santa Maria de Taüll

EL TEMPLE ROMÀNIC

El temple romànic, construït com un edifici funcional

destinat a acollir els fidels per a la celebració de la

litúrgia, va tenir a la vegada una clara funció simbòlica

com “La casa del Senyor” i representació de la perfecció

divina.

Això s'observa en l'ordenació estricta dels diversos

elements arquitectònics que el componen: proporcions,

orientació, etc., que mantenen una correspondència

evident amb el cos humà, la creació més perfecte de

Déu.

Els models que es van establir durant el primer

romànic van configurar l'edifici característic del romànic

ple: un temple de 3 o 5 naus amb un creuer ampli,

acabades en una girola o corredor que envolta la part

posterior del presbiteri per permetre que els fidels puguin

circular còmodament i venerar les relíquies sense

interrompre els oficis. A més amb una capçalera

tripartida, la tribuna sobre les naus laterals i la façana

flanquejada per dues torres.

Si bé en el primer romànic la coberta interior solia ser

de fusta, aviat es va optar per la volta de canó i, més

tard, per la volta d'aresta. L'envoltament va suposar

també la substitució de les delicades columnes per uns

pilars robustos cruciformes, decorats amb columnetes

adossades, sobre els quals descansaven els arcs.