tema 9: art romànic

Art romànic

Art romànic

ART ROMÀNIC Estil artístic desenvolupat a l’Europa Occidental entre els segle X i XIII. després de la descomposició de l'Imperi Carolingi. Influències: romanes. noves tendències aparegudes a la Llombardia. assimilació de modalitats orientals. És el primer estil de l’edat mitjana que va assolir el grau d’internacional. El nou estil s’estengué ràpidament per totes les cultures europees mediterrànies, travessant els Alps cap els països del Rhin i endinsant-se per tota la Península Ibèrica.

Art romànic

Precedents Segle VI fundació ordre benedictí. -vida dedicada a Déu: ora et labora 1- vot d'obediència al superior 2- vot de castedat. enriquiment i luxe 3- vot de pobresa Segle XI - XII reforma clunienca Segle XII. fundació ordre del Cister (Robert de Molesmes) impulsada per Bernat de Claravall

Any 1000 invasions bàrbares (normandes, germàniques, hongareses, musulmanes,...) obscura profecia de l’apocalipsi fi del món. - s’espera una era de calamitats, de fam i malalties. A finals del segle X: etapa d’estabilitat 1- tranquil·litat política 2- implantació del feudalisme 3- supremacia de l’Església A finals del segle XI: es produeixen canvis importants com les primeres

realitzacions en pedra polida, l’ornamentació escultòrica de finestres, portals, capitells...

Al segle XII: esclata la construcció de les grans obres del romànic, amb

pintures murals, enlairament de grans campanars, claustres... Limitacions pels recursos arquitectònics que tant millorarà l’estil gòtic.

Art romànic

Art romànic

Pelegrinatges llocs sants: Jerusalem, Roma, Santiago,... Importància dels monestirs: Relíquies de sants centres d’afluència Feudalisme Romànic com un art monàstic però també art aristocràtic. Terra com a única font de riquesa i poder. Tant els monjos en els monestirs com els nobles en els castells, s’alcen amunt com una fortalesa.

Art romànic

Etapes de l’art romànic 1- Primer romànic: finals del X i XI 2- Romànic ple: finals XI fins mitjans XII 3- Romànic tardà: mitjans XII fins principi del XIII

Elements arquitectònics - Unificació d’estils regionals. - Proclamació del triomf de l’església cristiana: nou tipus de temple. Elements ja utilitzats en estils anteriors mur construït amb carreus. pilars. columnes. arc de mig punt. Elements nous mètrica espacial. Elements importants abolició de l’arc de triomf. desaparició de l’atri. creixent dedicació a les façanes.

Art romànic

arquitectura, escultura i pintura al servei de la glòria de Déu

Catedrals i esglésies Lligades a la seva funció i simbolisme: est absis (sortida del sol) oest portalada principal Aparició del Transsepte -Creuer: lloc de trobada de les dues naus. -Cimbori: cúpula sobre el creuer. Aparició del Nàrtex -Pòrtic d’entrada.

Art romànic

Plantes: Basilical Grega Llatina

Art romànic A partir del segle XI: volta de canó sobre la nau central arc dobler com a reforç. (divideix la volta en trams) creuament de naus: volta d’aresta. arcs formers paral·lels a l’eix de la volta. trifori com a element de descàrrega de la nau central cap el mur.

Arc dobler, toral o faixó

Arc former

Trifori o tribuna

Volta d'aresta

Art romànic

Elements arquitectònics del Romànic

Art romànic

Art romànic

Arc cec Lesena

ESGLÉSIA ROMÀNICA

Murs gruixuts i massissos Finestres petites i estretes

Art romànic

ESGLÉSIA ROMÀNICA

Art romànic

Art romànic

Imatges en l’escultura -íntimament lligada a l’arquitectura. -decorar i adoctrinar. Temàtica: Antic i Nou Testament. Vides de Sants. Animals fantàstics. Escenes de la vida quotidiana. Motius florals, vegetals i geomètrics. Lloc: Decoració dels capitells. Portalades de catedrals i esglésies.

Art romànic

Portalada i Timpà Teofania Manifestació local d'una deïtat als éssers

humans. (final dels temps) Crist Majestàtic o Pantocràtor Imatge amb què es representa el

Totpoderós, Pare i Fill, és a dir, Creador i Redemptor.

Tetramorf Símbols dels quatre evangelistes

Art romànic

Portalada

a- timpà b- llinda c- arquivoltes d- mainell e- muntant o brancal f- porta Portalada de Sant Pèire de Moissac.

Art romànic

Timpà característiques - figures hieràtiques. - falta de perspectiva. absència de fons arquitectònic. - adaptació dels personatges a l’espai. - omplir tot l’espai compositiu. horror vacui. - perspectiva jeràrquica. - geomatització i simetria. - policromia.

Art romànic

Escultura devocional figures realitzades en fusta i policromades. - Maria com a Sedes sapientiae (tron de la saviesa) - Crucifixió: Crist triomfant (divi) Crist sofrent (humà) Crist vestit Majestat - Davallament de la creu (en una capella pròxima a la porta d'entrada)

Art romànic

Pintura Supeditada a l'arquitectura - Pintura mural al fresc. (sobre mur) - Pintura al tremp. (sobre fusta)

Art romànic

Art romànic

Esglésies destacades - Sant Climent de Taüll (s.XI) - Sant Vicenç de Cardona - La Seu d'Urgell - Santa María d'Eunate (s.XII)

SANT VICENÇ DE CARDONA


Sant Vicenç de Cardona desconegut Cronologia 1019-1040 Material pedra dels voltants Dimensions 49 x 17'5m Tipologia. església Estil romànic català Localització Cardona, el Bages


CONTEXT HISTÒRIC 980 constància de la vida de clergues 1019 - 1029 el vescomte Bermon d'Osona i Cardona, reactiva la comunitat 1040 consagració pel bisbe Eriball Del s. XI al XVI: canonica augustiana van viure un abat, dotze canonges i sacerdots. Al 1794, va ser convertit en caserna militar per l'exèrcit espanyol.


ASPECTES BÀSICS Construida amb pedra extreta de canteres properes Sistema constructiu arquitravat i voltat Mur lateral amb sis finestres Una finestra en cada absis

L'església va ser concebuda amb una finalitat religiosa, com a edifici de culte cristià


ESPAI INTERIOR Planta basilical amb tres naus - capçalera amb tres absis - transsepte curt - nau central més alta i més ample - atri o nàrtex amb tribuna


el nombre d'elements simbòlics

que podem trobar tant en la distribució de l'espai com en la decoració és altíssim.

finestres cegues absis absiola transsepte escales a la cripta arc former pilar cruciforme nau central nau lateral voltes de creueria (3) arc dobler o toral atri o nàrtex portalada


Cripta

Nartex

Terra original

Nau lateral


ESPAI EXTERIOR Aspecte sobri. Murs decorat per: arcs cecs lesenes

hi destaca la línia recta, exceptuant els absis i les finestres

Distribució de volums molt

ordenada Cimbori octogonal Tres semicercles que es corresponen amb els absis


ENTORN L'església no va ser pensada a escala humana. - edifici de més de dinou metres d'alçada - domini territorial. Impressionar a qualsevol que s'hi apropi El temple queda integrat en l'entorn Frontera durant la Reconquesta


ESTIL Romànic Primer Romànic. Estil Llombard Caracteristiques: Galeries d'arcs cecs Disposició de l'espai Voltes atrevides

Sant Climent de Taüll, 1123

FUNCIÓ Religiosa. Edifici al culte cristià

PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL


Portalada de Santa Maria de Ripoll Taller anònim del Rosselló Cronologia 1150-1170

Material pedra sorrenca Tècnica talla Tipologia relleu bíblic

Estil romànic català


CONTEXT HISTÒRIC L’art Romànic a Catalunya Desvinculació gradual dels comtats catalans de la monarquia franca en

el segle XI. Compartimentació dels territoris musulmans en regnes de taifa. Característiques pròpies: Aplicació de les voltes de canó en la cobertura de les naus. Voltes d’arcs ogivals en els espais menors i en les cúpules sota els

cimboris. Art auster finestres cegues.


CONTEXT HISTÒRIC La Portalada 879 - fundació de Santa María de Ripoll, confluencia dels ríus Ter i Freser - el Conte Wifredo el Velloso inicia la repoblació de Catalunya 888 - construcció del primer temple 937 - construcció d'un nou alberg monacal, un nou claustre, unes muralles (clausura i defensa), un molí i es va canalitzà l'aigua. 977 - ampliació de l'església 1032 - obres d'ampliació a carrec de l'abat Oliva i nova consagració: grandios transepte i un gran absis amb dos campanars. ( conjunt de 60 x 40 metres) 1150 - construcció del pòrtic exterior de cinc arc que protegeix la portalada


Segle XI influència de filiació llombarda (nord d’Itàlia) caracteritzada per: - ús general d’un aparell de pedres allargades. - decoració exterior amb lesenes i arcuacions. - finestres estretes però de doble esqueixada. L’abat Oliba és un dels primers promotors de la campanya renovadora de les

esglésies de la seva diòcesi. Abad Oliba 971 - 1046 comte de Berga i Ripoll, bisbe de Vic i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel

de Cuixà. Fundador del monestir de Montserrat i va restaurar les ciutats de Manresa i

Cardona.


Segle XII

La portalada de Sta. Maria de

Ripoll fou construïda en el moment de màxima esplendor del monestir, i es convertí en un dels conjunts escultòrics més rellevants de l’art romànic català.


ANÀLISI FORMAL - Recorda un arc de triomf. - Temes distribuïts en registres. Part central del primer registre hi

ha el Pantocràtor. Moisès, el rei David i l’abat Oliba,

músics i altres personatges. Felins medievals i animals

fantàstics.

Sòcol dret: condemnats dels set pecats capitals.

Sòcol esquerre: animals fantàstics

Arquivoltes amb diversos motius decoratius: Ornaments vegetals i geomètrics, zodíac, mesos de l’any, històries de la vida de s. Pau, s. Pere, Cain i Abel

Sant Pere Sant Pau


TRACTAMENT DE LES FIGURES


Entaulament -cornisa -fris Cos Central -registre central -registre inferior

Sòcol

Arc Central -línia d’imposta -muntants


Arquivoltes A- ornamentació vegetal B- signes del zodíac intercalats amb animals C- història de sant Pere i Sant pau. D- motllures llises. E- decoració vegetal. F- històries dels profetes Daniel i Jonàs. G- decoració geomètrica. H- mesos de l’any representats amb diferents treballs agrícoles.


ESTIL Romànic català.

FUNCIÓ Segons Cirici Pellicer aquesta portalada ha de ser considerada com un arc de triomf erigit a la glòria del cristianisme.


Temàtica La iconografia està basada en les il·lustracions de la Bíblia de Ripoll. Glòria de Crist.

1 2 3 4 5 6 S

Contingut i Significació Sentit ascendent de la simbologia. -sòcol: representa l’infern. -6è registre: éssers vius de la Terra. -5è: diverses classes socials de l’època. -4t i 3r: històries de l’Antic Testament. escenes del Llibre de l’Èxode i del Llibre dels Reis. Història de David i Salomó (les de l'esquerra) i la de Moisès a la dreta. A l'alçada dels ulls es presenta d'una banda (esquerra) a David entre els músics ia la dreta Déu dóna les taules de la llei a Moisès, Aaron, un príncep sense identificar i un bisbe. A la part inferior es poden apreciar diversos animals mítics comunament identificats amb les visions del profeta Daniel. -2n: 2 tetramorfs. 22 benaurats que lloen a Crist. -1r: Crist (Pantocràtor). 4 àngels. 2 tetramorfs i 24 ancians de l’apocalipsi.

MAJESTAT BATLLÓ

La Majestat Batlló

Desconegut Atribuït al taller de Ripoll. segle XII Estil Romànic Tècnica talla Tipologia exempta Material fusta de xiprer policromada Dimensions 1,56 x 1,20 m Localització. Museu Nacional d’Art de Catalunya

MAJESTAT BATLLÓ

MAJESTAT BATLLÓ

CONTEXT HISTÒRIC Deu el seu nom al col·leccionista Enric Batlló i Batlló, que la va comprar en un mercat d'antiguitats i la va donar a la Diputació de Barcelona l'any 1914. Es creu que aquest tipus d'iconografia es va introduir a Catalunya pels pisans, quan van arribar el 1114 per ajudar el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, en la seva conquesta de les illes Balears. Aquesta representació va ser la més abundant a l'Occident durant tot el segle XII seguint el prototip del Crist Volto Santo de Lucca.

MAJESTAT BATLLÓ

ASPECTES BÀSICS Obra tallada en fusta de xiprer La imatge del Crist té unes mides de 94 x 96 x 17 cm -policromada amb cercles de color vermell amb fons blau i motius vegetals de clara influència orienta La creu té unes mides de 156 x 120 x 4 cm -pintada a base de franges blaves, blanques i vermelles i presenta a la part superior la inscripció: « JHS NAZARENUS REX IUDEORUM » -al revers de la creu hi ha en el seu centre restes de la pintura d'un Agnus Dei La imatge es caracteritza per l'actitud rígida i solemne, amb els ulls oberts, amb una talla esquemàtica, que s'adiu amb un cert sentit del detall com els que s'observen als cabells i la barba, li falten els peus i alguns dits de les mans.

MAJESTAT BATLLÓ

ANÀLISI FORMAL Obra representativa del Crist en majestat: -posició frontal, hieràtica, desproporcionada i simètrica. -cap sense corona, detallisme al cabell i barba. -túnica llarga (manicata) -vestit amb franges paral·leles amb cíngol. -decorada amb motius florals. -colors blaus i vermells. Els braços estan fet a part. Falten parts de la talla (peus i dits de les mans). Sanefes d’escriptura cúfica amb la inscripció "Ihs nazarenus

rex iudeorum".

MAJESTAT BATLLÓ

ESTIL Romànic Rigidesa, frontalitat, desproporció i manca d’interès pel volum del cos. Antinaturalisme i idealització. Dues modalitats de representació: Nu (perizorium) - Crist sofrent redempció dels pecats Vestit (majestat) - Crist triomfant poder diví infinit

Crucifix de Gero segle X, Colònia. és l'escultura més antiga de certa mida que representa Crist crucificat. (187 x 165 cm) Està tallat en fusta de roure i pintat.

Volto Santo di Lucca o Santa Faç La tradició dels crucifixos prové d'Orient, igual que les túniques reials, que recorden les sedes de luxe de Bizanci.

MAJESTAT BATLLÓ

ICONOGRAFIA Tema Religiós Representació de Crist amb els ulls oberts -en majestat -triomf sobre la mort (sense signes de patir) Vestimenta -reflex de l'Apocalipsi L'Agnus Dei, que salva els homes amb la seva sang, també representa el triomf sobre la mort i comparteix amb Déu el tron i és adorat pels homes.

MAJESTAT BATLLÓ

FUNCIÓ Obra de funció litúrgica -mobiliari de l’església -representacions de teatre o processons.

SANT CLIMENT DE TAÜLL


Sant Climent de Taüll Mestre de Taüll Cronologia. 1123 Tècnica fresc i tremp sobre mur Tipologia bíblic Estil romànic Localització original Taüll, Vall de Boí (Alta Ribagorça) Localotzació actual Museu Nacional d'Art de Catalunya


ASPECTES BÀSICS Pintura figurativa al fresc Suport: mur

Obra pintada a l'absis de l'església de

Sant Climent de Taüll


COMPOSICIÓ Tres parts: 1 volta de l’absis cel 2 cilindre superior Església 3 cilindre inferior món terrenal Simetria vertical i horitzontal (excepte en les mans de Crist) Exquisidesa de les imatges. -Antinaturalisme, hieratisme, frontalitat. No hi ha perspectiva ni profunditat. Intent de volum.

1 2 3


ASPECTES PLÀSTICS Dibuix acurat; Perfilat negre Contorns remarcats per un traç enèrgic Sense clarobscurs Us d'una gamma de colors inusualment brillants No barreja colors Vermells, blaus (mineral aerinita), grocs, blanc i negre Exquisidesa de les imatges representades Disposició jeràrquica. Imatge de Déu superior en tamany


ESTIL Romànic No hi ha un acord unànime sobre les influències

que reflecteix el conjunt iconogràfic. 1- el bizantisme. 2- les reminiscències aràbigues plasmades en

l’ús dels manuscrits hispànics. 3- influencia d'Itàlia.

Presència de mestres de gran nivell Evolució cap el gòtic

Santa Maria de Taüll


TEMÀTICA Única i exclusivament religiosa. Teofania (basada en la segona

parusia, arribada de Crist al món, narrada a l'Apocalipsi de sant Joan)


Agnus Dei anyell místic de set ulls Dextera Domini Mà de Déu que beneeix Teofania manifestació de la divinitat de Déu


Descripció iconològica Dividida en tres parts 1- CEL Maiestat Domini Pantocràtor: Crist-Jutge presidint la composició. -inscrit en una màndorla o ametlla mística -assegut sobre una sanefa (la volta celeste) -peus sobre la terra

peix


Ā w principi fi

EGO SUM LUX MUNDI

beneeix amb la mà dreta i amb l’esquerra sosté el llibre de les escriptures


Maiestat Domini

-Àngel: Mateu -Lleó: Marc

-Àguila: Joan -Brau: Lluc


2- ESGLÉSIA Apòstols i Verge

Verge Maria amb el

Sant Greal

Apòstols: sant Bartomeu, sant Tomàs, sant Jaume, sant Felip i sant Joan Evangelista.

Tots els personatges porten Nimbe


FUNCIÓ La funció d’aquesta pintura és eminentment Religiosa i Il.lustrativa (didàctica)


L’estructura compositiva es fa ressò de la tradició de dividir l’absis en

diversos registres: La simetria domina la pintura.

Les figures del fresc omplen un pla únic i estan disposades en franges paral·leles a partir d’una estructuració juxtaposada.


Planta basilical amb tres naus. Sostre de fusta, construcció

passada de moda i substituïda a la època per la volta de pedra.


Arquitectes llombards seran els que utilitzaran els arcs cecs recolzats en franges verticals i la gran torre.

Es conserva també un fragment escrit en una de les columnes, on apareix la data de consagració de l'església: «Anno ábside incarnacione Domini MCXXIII IIII idus decembris Venit Raimundus episcopus Barbastre Nsis et consacravit hanc ecclesiam in honore Sancti Clementis Martiris et ponens reliquias In altare sancti Cornelii Episcopi et Martiris»

FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ


Frontal de Santa Maria d’Avià Desconegut

Estil romànic Cronologia 1170 - 1190

Tècnica tremp d’ou amb colradures i estocats Tema religios

Localització actual Museu Nacional d’Art de Catalunya


Antipendis - Part davantera d'un altar CONTEXT HISTÒRIC És un frontal d’altar. Antipendis Aprofitar la post de fusta. Primers frontals del segle IV. -tapissos o riques teles. Més tard van donar origen als retaules


ASPECTES BÀSICS Pintura al tremp sobre fusta Provinent del món Bizzantí. Pintura de tremp d'ou pintura a l'oli -El rovell d'ou te la propietat d'assecar-se de pressa i adherir-se fermament. -Preparada amb pigments polvoritzats amb morter de mà sec i rovell d'ou. -Produeix un acabat llis i mat. -No es pot aplicar en capes gruixudes. -Els colors al tremp no canvien amb el pas del temps.

No hi ha perspectiva ni profunditat Figures planes

Art romànic. Catalunya

Element plàstics Tècniques complementàries: -com l’estucat o la colradura (aplicació d’un vernís

transparent tenyit de color groguenc). Gran preocupació pel dibuix i per reproduir l’anatomia

dels personatges. Colors plans. Contrast entre colors i colradura. Fons monocroms (blaus o vermells). La composició transmet equilibri i sensació de moviment. Estil Les figures allargades, cobertes de riques vestidures

típiques d’Orient i dominades per la frontalitat, continuen la tradició dels mosaics bizantins.


ANÀLISI FORMAL Composició Estructura bàsica tancada Dividida en cinc compartiments Escenes amb intenció narratives de la vida mariana A- part central: Verge sosté l’Infant a la falda 1- Anunciació i la Visitació 2- naixement 3- Epifania 4- Presentació de l’infant Jesús al temple.

A1 2

43


1- Anunciació i la Visitació

A1 2

43


2- naixement

A1 2

43


3- Epifania. Adoració dels Reis Mags. (representació de les tres

edats)

A1 2

43


4- Presentació de l’infant

Jesús al temple.

A1 2

43


- Les figures de cada parcel·la estan disposades enfrontades simètricament entorn d’un eix central.

- Vivacitat de Jesús en la imatge central. - No hi ha perspectiva ni profunditat. (perspectiva jerarquica) - Hieratisme però amb una certa humanització i frontalitat.(figures planes)

Nimbe

Fons pla


ASPECTES PLÀSTICS El frontal presenta tècniques complementàries: - l'estucat - la colradura (aplicació d’un vernís transparent tenyit de color

groguenc) S’hi nota una gran preocupació pel dibuix i per reproduir l’anatomia

dels personatges. Els fons són monocroms (blaus o vermells) als laterals i en el seu moment contrastaven amb la intensitat metàl·lica de la colradura. La composició presenta equilibri i sensació de moviment.

Línia negra que delimita el contorn


ESTIL Romànic Les figures allargades, cobertes de riques vestidures típiques

d’Orient i dominades per la frontalitat, continuen la tradició dels mosaics bizantins.

El gènere per excel·lència de les arts plàstiques del romànic català fou la pintura mural.

La pintura sobre fusta és més variada pel que fa als temes i a les composicions que la pintura mural


Interpretació Temàtica Dedicat a la Mare de Déu. Sedes Sapientiae. Nen Jesús beneint amb la mà dreta les primeres escenes de

la història. Contingut i significació Verge i l’Infant central presenten una mida superior a la resta

de personatges per establir les jerarquies. Aquesta obra va ser encarregada i pagada per l’Església.

Funció Els frontals tenien com a funció decorar l’altar i també captar

irremeiablement l’atenció dels fidels que anaven a l’església.


INTERPRETACIÓ Contingut i significació A la part central la Verge i l’Infant

presideixen el frontal; presenten una mida superior a la resta de personatges per establir les jerarquies. Els laterals es divideixen en dos compartiments cadascun que presenten escenes relacionades amb la vida de Maria i el naixement de Jesús. Es tracta de traduir en imatges la vida de Maria seguint sempre la tradició plàstica relacionada amb cada tema. Aquesta obra va ser encarregada i pagada per l’Església.


Funció Els frontals tenien com a funció decorar

l’altar i també captar irremeiablement l’atenció dels fidels que anaven a l’església.

TAPÍS DE LA CREACIÓ


Tapís de la creació

Desconegut

Cronologia primera meitat del segle XII Estil romànic Tècnica brodat de llana Suport sarja de lli Localització actual catedral de Girona


• El Tapís de la Creació és el teixit romànic més important que ha arribat fins als nostres

dies. Es tracta d’un brodat que mostra un complex programa iconogràfic i que presenta tota mena d’influències.

ANÀLISI FORMAL Composició La iconografia li atorga una ingenuïtat deliciosa, molt apreciada avui dia. La composició

gira entorn de la figura del Pantocràtor, situat al cercle central. Al seu voltant es desenvolupen, en un cercle concèntric més gran, vuit escenes del Gènesi. Aquests dos cercles concèntrics configuren el primer registre dels tres que conformen el tapís. En el segon registre hi ha els mesos i les estacions de l’any; i en el tercer es desenvolupa un fris continu amb diverses escenes de la història de la invenció de la Santa Creu. En la línia de la pintura romànica, les figures són completament planes.

Element plàstics Es tracta d’una obra immensa brodada amb punt de cadeneta en sentit longitudinal. Va

ser confeccionada amb llana molt fina de colors molt vius amb predomini de vermells, blancs, verds i grocs purs, sense barreges tonals. Els dibuixos estan delimitats per línies gruixudes molt perfilades.


• ESTIL Al Tapís hi ha tots els trets de la pintura romànica: expressió hieràtica, falta de perspectiva, figures planes,etc. L’artista volia introduir vivències religioses, no formes o esdeveniments reals. El Tapís de la Creació s’inspirà en miniatures bíbliques contemporànies i té uns antecedents orientals molt antics. A més, recull influències gregues i romanes.

• INTERPRETACIÓ • Contingut i significació • El cicle complet de la creació s’hi explica amb versicles del

Gènesi. Les escenes arriben fins al moment de la creació d’Eva i no fan cap al·lusió al pecat original. Completen aquestes seccions diversos elements naturals. A les faixes rectes hi ha plasmades les figures del temps a més de personatges que representen l’any i les quatre estacions. A sota hi ha un fris seguit que narra la història de la invenció de la creu. Respecte a la procedència de la peça, s'ha confirmat que es tracta d’una obra datada del segle XII que va ser brodada a Catalunya, a Septimània o a Itàlia . La uniformitat del color vermell en el fons fa pensar que l’encàrrec podria ser d’origen cortesà.

• Funció • La seva utilitat és dubtosa; probablement fou dissenyat per a

un absis o un baldaquí.

MARE DE Déu

Mare de Déu de Montserrat desconegut segle XII Estil Romànic Tipologia Escultura exempta. 95 cm. Material fusta d’àlber Santuari del monestir benedictí de Montserrat Cronologia Mare de Déu del segle XII. -Segons la tradició popular és del segle I. Nen Jesús del segle XIX.


Descripció formal Figures de color daurat amb vermell i blau

Mare de Déu en majestat -posició frontal i hieràtica -asseguda en un tron -cap cobert amb toga i corona -mà dreta aguanta un orbe (cosmos)

Nen Jesús -formes arrodonides - rostre expressiu -cap amb corona -mà dreta beneint -mà esquerra amb una pinya (signe de fecunditat i de vida perenne) Temàtica Mare de Déu presentada com a Tron de Saviesa (Sedes Sapientiae). Nen Jesús com a Crist-Jutge


Tapís de la Creació

Desconegut segle XI

Estil romànic Tècnica brodat de llana Suport sarja de lli Catedral de Girona

Tema El cercle central mostra Crist en actitud

de beneir, mentre que les diverses imatges que formen el segon cercle presenten escenes del Gènesi, com ara la creació d’Eva, Adam que posa nom als animals, la separació de la llum i la foscor, o l’àngel de la llum i l’àngel de les tenebres.

També hi ha representació dels mesos i de les estacions de l’any.


Anàlisi Formal Composició La iconografia li atorga una ingenuïtat deliciosa, molt

apreciada avui dia. 1r Registre Cercle central ! la figura del Pantocràtor. Al seu voltant es desenvolupen, en un cercle concèntric

més gran, vuit escenes del Gènesi. 2n Registre Els mesos i les estacions de l’any. 3r Registre Fris continu amb diverses escenes de la història de la

invenció de la Santa Creu. En la línia de la pintura romànica, les figures són

completament planes.


Element plàstics Es tracta d’una obra immensa brodada amb

punt de cadeneta en sentit longitudinal. Va ser confeccionada amb llana molt fina de

colors molt vius amb predomini de vermells, blancs, verds i grocs purs, sense barreges tonals.

Els dibuixos estan delimitats per línies gruixudes molt perfilades.

Estil Al Tapís hi ha tots els trets de la pintura romànica: -expressió hieràtica, falta de perspectiva, figures planes,etc. L’artista volia introduir vivències religioses, no formes o esdeveniments reals. El Tapís de la Creació s’inspirà en miniatures bíbliques contemporànies i té uns antecedents orientals molt antics. Recull influències gregues i romanes.


Iconografia

Narra diversos episodis de la creació del món. Presenta tota mena d’influències que van des de Grècia fins

a Roma passant per l’imperi carolingi. Artista culte, que coneixia el món clàssic i el va plasmar

respectant les convencions dictades per l’Església.


INTERPRETACIÓ Contingut i significació El cicle complet de la creació explica’t amb versicles del Gènesi. Les escenes arriben fins al moment de la creació d’Eva i no fan cap al·lusió al pecat original. Completen aquestes seccions diversos elements naturals. A les faixes rectes hi ha plasmades les figures del temps a més de personatges que representen l’any i les quatre estacions. A sota hi ha un fris seguit que narra la història de la invenció de la creu. Respecte a la procedència de la peça, s'ha confirmat que es tracta d’una obra datada del segle XII que va ser brodada a Catalunya, a Septimània o a Itàlia. Encàrrec La uniformitat del color vermell en el fons fa pensar que l’encàrrec podria ser d’origen cortesà. Funció La seva utilitat és dubtosa; probablement fou dissenyat per a un absis o un baldaquí.

tema 9: art romànic

Documents