programació de llengua catalana. nivell elemental

Programació de llengua catalana nivell elemental E3U1

Secretaria de Política Lingüística Consorci per a la Normalització Lingüística

108

UNITAT 1. Tinc una proposta a fer Temps orientatiu: 6 h INTRODUCCIÓ

Aquesta unitat és la primera d’aquest grau i, alhora, forma part de les unitats que tanquen una etapa de l’aprenentatge del català, és a dir, el nivell llindar. Tenint en compte, per una banda, aquesta circumstància i, per l’altra, que l’alumne que ha experimentat aquest nou enfocament per tasques està prou entrenat perquè reconegui les seves mancances lingüístiques, hem considerat interessant que l’alumne, alhora que realitza un aprenentatge centrat en una tasca, negociï amb la resta d’implicats, professor i companys de curs, les línies generals d’aquest últim curs. Per tant, hem centrat aquesta primera unitat en l’àmbit de l’ensenyament i l’hem situat en el context de les reunions extraescolars que puguin fer pares d’alumnes, monitors de casals, de colònies, etc., en què les estructures lingüístiques són comunes encara que el contingut sigui diferent i vagi d’acord amb els destinataris, el tema i la intencionalitat. OBJECTIU FINAL

Com a membres d’un grup de suport educatiu que pretén dinamitzar l’escola, proposar i dur a terme un cicle de conferències, en el marc de les activitats complementàries d’una escola. OBJECTIUS COMUNICATIUS

SEGONS ÀMBITS

En actes socials

- Adreçar-se a un públic, o a un grup relativament gran, en un acte mitjanament formal. En centres educatius

- Exposar, davant de la persona o persones responsables, algun problema relacionat amb l’activitat acadèmica.

- Participar en reunions informatives, del centre educatiu o d’associacions vinculades amb el centre (consells escolars, associacions d’estudiants o de pares d’alumnes, etc.).

CONTINGUT

FUNCIONS LINGÜÍSTIQUES

Informativa

- Formular hipòtesis d’eventualitat. - Formular hipòtesis d’irrealitat. Expressiva

- Expressar sentiments i estat d’ànim positius, negatius i neutres. - Expressar sentiments de conformitat i disconformitat. Valorativa

- Expressar un fet com a conseqüència lògica d’un altre. Inductiva

- Expressar l’obligació o la necessitat de fer alguna cosa: mitjançant l’expressió d’una condició; mitjançant l’expressió de condicions materials; mitjançant l’enunciació exclusiva de la cosa demanada; mitjançant una expressió adjectiva o adverbial.



109

Metalingüística

- Precisar, explicar-se. - Exemplificar. - Posar èmfasi, insistir, repetir: posar èmfasi sobre l’acte d’afirmar una cosa; posar èmfasi sobre els

constituents de la proposició. - Enumerar i ordenar les parts d’un discurs; enumerar dins d’una explicació; enunciar l’inici; marcar una

disgressió, prosseguir, marcar el final. TIPUS DE TEXT

- Explicatiu COMPONENTS TEXTUALS

Elements d’adequació

- En exposicions orals El tema i el grau de formalitat com a factors determinants del registre Tècniques i estratègies per mantenir l’atenció del receptor en el discurs oral

Elements de coherència i cohesió

- En exposicions orals Selecció de la informació en una exposició oral L’esquema com a eina de suport per a una exposició oral Ordre i progressió de la informació Connectors més freqüents que actuen com a organitzadors de la informació en un text oral

COMPONENTS GRAMATICALS

Morfologia

Adverbis

- Adverbis i locucions adverbials de quantitat: repàs - Adverbis i locucions adverbials de temps: en primer lloc, per començar, a continuació, com hem dit

abans , més endavant, finalment, etc. Preposicions

- Preposicions i locucions prepositives de tema: pel que fa, respecte a, quant a, etc. Verbs

- Futur simple i compost :repàs - Perífrasis d’obligació (haver de +inf., caldre+inf., caldre que+subj.): repàs - Mode subjuntiu (present i pret. imperfet): repàs Lèxic

Relacionat amb l’àmbit educatiu

- Dependències i serveis: departament, secció, etc. - Avaluació: avaluar, avaluació, certificat, diploma, títol - Activitat docent: corregir, esborrar, pronunciar, redactar, repassar, traducció, xifra, etc. - Locucions i frases fetes: Quan obres la boca ja se’t veuen les dents. Del savi humil, cada paraula en val

mil. Explicar-se com un llibre obert. Esprémer el cervell. Ésser de bon escoltar. Ésser de bon to

Sintaxi

- Oracions subordinades : causals, consecutives i finals Fonètica

- /ε/ i /e/; /ɔ/ i /o/: repàs de l’E2



110

PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES

TASCA A: Crec que em cal aprendre...

El professor, després de fer l’obligada presentació pròpia i de curs, reparteix a cada alumne una llista d’aprenentatges relacionats amb la llengua catalana (annex 1) amb la instrucció que individualment prioritzin els quatre que considerin més importants. A continuació es constitueixen en grups de quatre, es presenten entre ells, es posen en comú els objectius seleccionats i comproven si coincideixen en la tria. En cas de no coincidir, han de justificar les seves prioritats i procurar que del grup en quedin quatre que representin les prioritats de tots. Hi poden haver causes diverses que condicionen la tria de cadascú. Per exemple, temps de residència a Catalunya, entorn social i lingüístic, lloc de procedència, nivell d’estudis, interès laboral o familiar, etc. Per tant, és molt important que en aquesta etapa el professor recomani als alumnes que expliquin al grup les causes que han condicionat la selecció. Si el nombre d’alumnes és molt elevat, es pot repetir l’activitat ajuntant-ne dos grups i tornant a fer el mateix de manera que de cada grup de vuit en quedin quatre úniques respostes per tal que a l’hora de fer la posada en comú amb tota la classe en quedi una selecció molt reduïda. TASCA B: En realitat em cal aprendre...

Es posa en comú i un representant de cada grup llegeix la tria que ha fet, el professor les escriu a la pissarra en tantes columnes com grups hagin quedat. Com que fins ara ja hauran parlat molt de cada un dels aprenentatges relacionats, si tots coincideixen en les seves prioritats, caldrà que el professor les tingui molt en compte i les contrasti amb la seva selecció. Si hi ha coincidència, es pot avançar en la unitat amb la tranquil·litat que tots estan d’acord amb les línies generals del curs. Si hi ha molta diversitat de selecció, el professor haurà d’analitzar el perquè i exposar al grup classe els seus propòsits o modificar, si cal, algun punt del seu programa. Com a orientació, haurien de quedar seleccionats el punts 13, 10, 5 i 8 en aquest ordre de prioritat ja que reflecteixen les quatre habilitats lingüístiques (comprensió oral, expressió oral, comprensió lectora i expressió escrita). En aquest curs, la darrera habilitat, escriure, ha de tractar-se molt superficialment i supeditar-la a les altres habilitats (sempre que el nivell de llengua oral dels aprenents no permeti el contrari). La resta de punts ja s’inclouen d’una manera o altra en les quatre habilitats. TASCA C: La proposta

El professor situa els alumnes en el context establert: Són un grup de suport educatiu d’una escola del barri i, com a activitat complementària del nou curs, han de presentar una proposta a direcció: Han decidit aprofitar els coneixements que tenen per raons professionals o arran d’alguna de les seves aficions, per muntar un cicle de conferències que ells mateixos duran a terme al llarg del curs. Per exemple, un dels membres és dietista i ha decidit preparar una exposició sobre l’alimentació dels fills, adreçada als pares. També es poden tractar altres temes o experiències com ara el reciclatge, un viatge, la TV i els infants, etc. Així, doncs, seguint el model de l’annex 1, cada grup fa una pluja d’idees de tots aquells aspectes que s’han de tenir en compte per preparar i dur a terme el cicle de conferències com a proposta de dinamització de l’escola. En aquest estadi cal que ningú del grup posi traves a allò que es digui, ni cal establir un ordre de prioritat. Tothom ha de dir allò que li passi pel cap per disbarat que sembli. Mentrestant, un representant del grup s’encarrega de recollir totes les idees. En aquesta pluja d’idees hi hauran de constar aspectes com ara els següents: motiu de les conferències, temes, dates, destinataris, recursos i infraestructura, etc. TASCA D: Ara seleccionem i proposem

Un cop consideren que han acabat, trien i ordenen tot el que s’ha dit de manera que quedin només les idees importants i viables. Seguidament cada grup escull un representant (el mateix de la tasca anterior o bé un altre) perquè exposi la proposta del seu grup a la direcció del centre i els donin llum verda per tirar endavant el projecte. En aquesta tasca, el professor simula ser un membre de l’equip directiu, el qual ha d’animar o posar traves a cada grup si el seu projecte no és del tot viable.



111

TASCA E: Desenvolupem un tema

Fins aquí els alumnes a través de les tasques anteriors han fet unes quantes pràctiques de selecció de la informació i d’establiment d’ordre de prioritats. A continuació el grup es posa a treballar en l’elaboració del guió de la seva conferència, tenint en compte tant els aspectes previs (receptors, mitjans, temps, etc.) com les parts de la pròpia conferència o exposició (tema, introducció, desenvolupament i conclusió). Pel que fa a aquestes darreres, el professor proposa als alumnes que, com a tasca prèvia, analitzin un programa de TV de caire expositiu (El Medi Ambient, 30 minuts) seleccionat per cadascú o entre tots. Aquesta anàlisi serà útil per a la posterior preparació i realització de les conferències. TASCA FINAL: La conferència

Finalment cada grup fa l’exposició del tema que han desenvolupat i del qual s’hauran repartit les parts per tal que tots els membres del grup hi participin. Mentre cada grup duu a terme la seva conferència, la resta poden tenir graelles d’observació i prendre nota dels diversos punts que creuen que s’han de comentar. El professor, per la seva banda, en fa un buidat i obté una informació útil per anar treballant al llarg del curs. Així, doncs, amb aquesta primera unitat el professor pot disposar de força informació tant pel que fa a les expectatives i motivació dels seus alumnes ( amb les tasques A i B) com al seu procés d’aprenentage (amb les intervencions orals de la tasca final). Per tant, pot fer un diagnòstic de cadascú mentre que els alumnes prenen consciència d’on són i fins on els cal arribar per assolir una plena competència oral.



112

ANNEX 1: Aprenentatges de la llengua catalana

Estàs a punt de començar un curs de català. Selecciona, de tots aquests aprenentatges, els quatre que et semblin més importants i marca-ho a la columna A. Després comenta amb els teus companys de grup els quatre primers seleccionats i, si canvies de criteri i et cal rectificar, fes-ho a la columna B. Finalment, a la columna C, assenyala els quatre comuns al teu grup.

Per aprendre català em cal…. A B C

1. Conèixer aspectes dels dialectes catalans

2. Llegir literatura catalana

3. Aprendre la normativa ortogràfica del català

4. Saber els fets més importants de la història de la llengua catalana

5. Saber escriure textos a gent coneguda o desconeguda sobre assumptes professionals, cívics o familiars.

6. Saber escriure sense faltes d’ortografia.

7. Aprendre com funciona la gramàtica (morfologia i sintaxi)

8. Comprendre sense dificultat qualsevol diari o revista en català

9. Saber parlar en públic

10. Saber parlar d’acord amb les diferents situacions formals i informals de la llengua

11. Aprendre molt vocabulari

12. Saber llegir en veu alta (en privat i en públic)

13. Entendre converses quotidianes, explicacions, narracions de fets, etc.

14. Entendre usos irònics i dobles sentits del llenguatge quotidià



113

UNITAT 2. Tinc una entrevista laboral Temps orientatiu: 6 h OBJECTIU FINAL

Fer tots els passos per aconseguir una altra feina després d’haver-se fet el propòsit de millorar laboralment i d’haver trobat al diari un anunci laboral interessant. OBJECTIUS COMUNICATIUS

SEGONS ÀMBITS

A la feina

- Redactar anuncis de demanda o d’oferta de feina. - Mantenir entrevistes de contractació, on calgui detallar aspectes de l’experiència laboral. - Entendre les clàusules d’un contracte laboral. Demanar, si cal, aclariments sobre alguna

d’aquestes clàusules. - Redactar una sol·licitud i un currículum laboral. Omplir formularis per accedir a un lloc de treball. SEGONS TEMES

Activitats i relacions professionals

- Intercanviar informació sobre el món laboral CONTINGUT


Expressiva

- Expressar sentiments i estats d’ànim positius, negatius i neutres, i sentiments de conformitat i disconformitat: temor, por, ansietat.

Inductiva

- Expressar l’obligació o la necessitat de fer alguna cosa: mitjançant preguntes; mitjançant l’expressió de condicions materials; mitjançant l’enunciació exclusiva de la cosa demanada; mitjançant una expressió adjectiva o adverbial.

- Donar ordres. III Metalingüística

- Precisar, explicar-se NOCIONS ESPECÍFIQUES RELACIONADES AMB ELS ÀMBITS I ELS TEMES

Activitats i relacions professionals

- Relacions laborals - Sol·licitud de feina TIPUS DE TEXT

- Conversacional COMPONENTS TEXTUALS


- En anuncis La disposició de la informació i la intenció comunicativa com a factors determinants del registre (demanar i donar informació)



114

- En reunions formals i entrevistes

Canal i grau de formalitat com uns dels factors determinants del registre en textos orals - En carta formal

Estructura, disposició de la informació, tractament del tema i grau de formalitat adequat a la situació comunicativa


- En anuncis Selecció de la informació segons la intenció comunicativa; ordre i progressió de la informació

- En reunions formals i entrevistes Selecció de la informació

• Estratègies i recursos que estructuren la conversa: els torns de parla les rèpliques les preguntes i respostes formes que regulen els torns d’intervenció en una reunió ús de fórmules estereotipades, mots simples i repeticions que faciliten, mantenen o interrompen la conversa

- En carta formal Selecció de la informació segons la intenció comunicativa; ordre de la informació


Morfologia

Pronoms

- Interrogatius: repàs - Adverbial hi: repàs

Verbs

- Passats (pret. indefinit, perfet, imperfet) del mode indicatiu: repàs - Perífrasis d’obligació (haver de +inf., caldre+inf., caldre que+subj.): repàs - Imperatiu i subjuntiu (present i pret. imperfet) d’alguns verbs irregulars: anar, fer, escriure,

seure, dur, venir, tenir, saber, ser - Imperatiu i subjuntiu (present i pret. imperfet) d’alguns verbs de la 3a conjugació: llegir, omplir,

repartir, decidir-se, vestir-se Lèxic

- Condicions de treball: contracte, horari, jornada, plegar, treballar (x) hores al dia/per setmana/..., vacances, sou, salari, paga extra/extraordinària, nòmina, augment de sou, prima, cobrar

- Formació professional i perspectives de feina: capacitat, canvi, carrera, col·locació, coneixements de, entrevista, examen, experiència, mèrits, preparació, prova, responsabilitat, selecció de personal, aprovar, ascendir, buscar feina, millorar, suspendre, trobar feina

- Sol·licitud de feina: acomiadament, anuncis laborals, atur, col·locació, contracte, feina (estar sense feina), ofertes de feina, oficina d’ocupació, acomiadar, contractar, despatxar

- Relacions laborals: cap de..., director, empleat, encarregat, gerent, president, treballador, donar ordres, manar, obeir, company, soci, conveni, convocatòria

- Frases fetes relatives al món laboral: ser un escarràs de feina, tenir un os a l’esquena, tocar totes les tecles, treure el fetge per la boca, tenir la mà trencada en alguna cosa

Sintaxi

- Oracions simples (declaratives, interrogatives, imperatives, exclamatives): repàs Fonètica

- La vocal neutra i la o àtona: repàs de l’E2



115


TASCA A: Quins són els passos?

El professor explica l’objectiu d’aquesta unitat i es duu a terme una pluja d’idees sobre els passos a fer per millorar de feina a partir d’un anunci laboral trobat al diari. TASCA B: L’anunci i el currículum

Es comenta breument la forma i el contingut d’un anunci laboral (tractat a la unitat E2.5 a la tasca A), i es duu a terme una anàlisi d’un exemple de currículum (annex 1). Abans de repartir-lo, el professor llegeix els títols dels seus apartats i els alumnes fan una pluja d’idees sobre els aspectes que hi ha d’haver en cadascun. D’aquesta manera el professor pot constatar quin coneixement tenen els alumnes d’aquest document. Finalment es reparteix, es llegeixen les explicacions en veu alta i se n’acaben d’analitzar la forma i el contingut. TASCA C: Fem-los!

Els alumnes s’agrupen en parelles per afinitats pel que fa al sector de treball. Seguidament se’ls proposa que cadascú adopti un d’aquests dos papers: 1. ASPIRANT: Es tracta de la persona que vol millorar laboralment i escriu un currículum. 2. GERENT: L’empresa necessita un treballador de les mateixes característiques de l’aspirant i decideix redactar un anunci per publicar-lo en un diari. Així, doncs, abans que cadascú es posi a escriure el document assignat, cal que l’aspirant comenti al gerent quin tipus de feina vol i quina experiència té en aquell camp a fi que concordin al màxim el currículum i l’anunci. Val a dir, també, que si l’alumne que elabora l’anunci acaba abans, pot ajudar la seva parella a acabar el currículum. Finalment, a la posada en comú, cada parella llegeix a la resta de la classe l’anunci i el currículum per tal de comprovar entre tots que el perfil de l’aspirant s’adequa al que es demana a l’anunci. TASCA D: La sol·licitud o carta que acompanya el currículum

El professor pregunta si es pot enviar directament el currículum com a resposta a l’anunci en què s’ofereix una feina, i s’arriba a la conclusió que cal que vagi acompanyat d’una carta de presentació o bé d’una sol·licitud de treball. Així, doncs, el professor reparteix a cada parella un model de carta de presentació del currículum (annex 2), fragmentada perquè l’ordenin. Es fa la posada en comú per comprovar que tothom l’ha ordenat correctament i s’analitzen aspectes com el tractament, les formes de salutació i comiat, les parts de la carta, la finalitat, etc. TASCA E: Redactem-la!

Un cop vist el model, cada parella elabora una carta que acompanyi el seu currículum. Mentre, el professor supervisa la feina de cada parella i aclareix els dubtes. TASCA F: El contracte laboral

Un altre document que hem de tenir en compte en l’itinerari d’aconseguir una feina és el contracte laboral. Així, doncs, el professor reparteix a cada parella un exemple de contracte ordinari (annex 3) perquè l’analitzin. A continuació cada parella -aspirant i gerent- ha d’emplenar el seu d’acord amb el lloc de treball que l’empresa ofereix. Se’ls diu, també, que no el firmin encara perquè a la tasca final se simularà una última entrevista amb el gerent després d’un llarg procés de selecció en què finalment es repassarà el contracte, les seves condicions i es firmarà. TASCA G: Com és un text conversacional?

Ara cal centrar-se en l’entrevista com a exemple de text oral conversacional. Així, doncs, es fa necessària la seva anàlisi per tal de constatar les diferències entre la llengua oral i l’escrita.



116

Com que el text oral s’ha treballat a l’E2.1, és interessant recordar-ne les característiques als alumnes (vegeu E2.1 tasca C). Hi ha, però, una diferència important: el registre. Mentre que a la reunió de veïns es tractava d’un registre col·loquial, en aquesta unitat de l’entrevista laboral és formal. Per tal d’incidir en aquest aspecte, es fan grups de tres persones i se’ls reparteix dos textos conversacionals que responen a una mateixa finalitat, (annex 4). Una proposta de treball consisteix a passar l’annex amb el text 1, corresponent a un registre formal, esborrat. Els alumnes l’han d’escriure tenint en compte la situació (conversa entre un cambrer d’un restaurant i uns clients) i que ha de ser ben diferent del text 2 que correspon a un registre més col·loquial (conversa entre uns amics a punt de demanar les begudes a la cambrera d’un bar). A continuació, a la posada en comú, cada trio duu a terme el diàleg, es comenten els punts relatius al registre i, finalment, el professor els reparteix el veritable text 1 perquè el contrastin amb el que han escrit ells. Continuant amb el treball previ a la realització de l’entrevista final, són recomanables uns exercicis de consolidació de temps verbals que s’hi poden aplicar i un repàs de pronoms i lèxic (consulteu els components gramaticals). TASCA H: Preparació de l’entrevista

Tal com s’ha dit anteriorment, la tasca final consisteix en una última entrevista entre el gerent i l’aspirant, el qual té la feina pràcticament segura després d’un llarg procés de selecció. Només li cal entrevistar-se amb el gerent per tal de conèixer-se, detallar algunes condicions del contracte i firmar-lo. Els passos que cadascú ha de fer a l’entrevista final són els següents: 1. ASPIRANT: presentar-se, explicar la seva experiència si el gerent li ho pregunta, demanar aclariments sobre la feina i les condicions laborals, repassar el contracte prèviament emplenat a punt de signar, demanar -si cal- que li aclareixi alguna clàusula, signar-lo i acomiadar-se. 2. GERENT: saludar, demanar a l’aspirant la seva experiència i els motius pels quals vol ocupar aquest lloc de treball, detallar la feina que haurà de fer i les condicions laborals, repassar amb ell el contracte i aclarir els dubtes que tingui, signar-lo i acomiadar-se. Així, doncs, cadascú pel seu compte es prepara un guió amb les preguntes que farà, i intentarà preveure què li preguntarà la seva parella a l’entrevista per tal que no l’agafi desprevingut. Si el professor ho creu convenient, pot demanar als alumnes que assagin l’entrevista. De tota manera, si el nivell del grup és acceptable, aconsellem que cadascú prepari per separat l’entrevista ja que en la vida real cal la capacitat de saber preveure quins temes es tractaran a l’entrevista i no hi ha possibilitat d’assajar-la prèviament. TASCA FINAL: L’entrevista i la signatura del contracte

Posada en comú en què el màxim de parelles possible ha de dur a terme -d’una en una- l’entrevista. Mentrestant la resta de la classe es divideix en grups, cadascun dels quals avalua un d’aquests aspectes propis d’un text conversacional formal: Grup 1: Recursos no verbals i intencionalitat (mirades, gestos, etc.) Grup 2: Recursos prosòdics ( silencis, pauses, expressions verbals inarticulades, entonació, frases inacabades, etc.) Grup 3: Estructura i contingut de l’entrevista (salutació, presentació, cos de l’entrevista, comiat. Hi ha alguna part que s’ha omès?, etc.) Grup 4: Registre (formes de tractament, salutació, comiat, etc.) Grup 5: Fluïdesa i correcció Finalment es fa un comentari general, a partir del qual pot encetar-se un petit debat sobre els recursos i actituds necessaris per tenir èxit en una entrevista laboral.



117

ANNEX 1: El currículum

18. EL CURRÍCULUM L’estructura del currículum és força rígida, i consta dels apartats que es descriuen a continuació:

Exemple de currículum

CURRÍCULUM DE DOLORS ROURE I MARTÍ

DADES PERSONALS Nom: Lloc i data de naixement: DNI/N.I.F.: Adreça: Telèfon:

Dolors Roure i Martí Badalona, 20 de març de 1970 37 333 444L Diputació, 445, 3r 2a 08009 Barcelona 777 77 77

FORMACIÓ Títols oficials COU a l’Institut Jaume Balmes, de Barcelona, 1989 Títol de diplomada en professorat d’EGB, especialitat educació infantil. Escola Universitària Blanquerna, 1992. Altres cursos La formació del nen dels 3 als 6 anys (40 h), Escola d’Estiu Blanquerna, 1993 Informàtica per a infants (20 h), Escola Tècnica La Salle, 1994 Paquets integrats, una eina de treball per al professor (40 h), Escola d’Estiu Blanquerna, 1995 EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL Educadora a la guarderia maternal La Prada, de 1990 a 1994 Mestra d’educació infantil a l’escola Tàbor (centre concertat), des de 1994 DADES COMPLEMENTÀRIES Títol de monitora de la Direcció General de la Joventut, 1989

IDIOMES entendre

parlar

llegir

escriure

català castellà anglès francès

molt bé molt bé bé regular



molt bé molt bé bé malament

Barcelona, 24 de juny de 1996

—Plaça a què s’opta. Aquesta informació és imprescindible

quan el currículum s’adreça a grans empreses o institucions.

—Dades personals. És important que hi consti tota la informació necessària per a identificar i localitzar ràpidament el candidat: nom, cognoms, adreça completa, lloc i data de naixement, document d’identitat, i altres dades que es puguin considerar necessàries (situació militar, estat civil, grau de disminució, etc.),

—Formació. S’hi presenta la trajectòria acadèmica, amb els estudis realitzats i les titulacions obtingudes, esmentant el lloc i les dates en què s’han cursat. Normalment s’ometen les titulacions inferiors perquè s’han de considerar necessàries per a haver pogut obtenir la superior (si s’és titulat universitari no es fa referència al graduat escolar, per exemple).

—També s’hi inclouen els cursets i estudis no reglats que tinguin relació amb la plaça, fent constar el nom, la durada, el centre, etc. Si s’està cursant estudis, s’ha d’especificar el centre i el nivell obtingut fins al moment. El coneixement d’idiomes es pot incloure en aquest apartat o dedicar-n’hi un a part. Sempre s’ha d’especificar el grau de competència en les llengües que s’esmentin.

—Experiència professional. Especificació de les activitats professionals que s’han desenvolupat, amb les dades corresponents: lloc de treball o càrrec, empresa, període, etc. En aquest apartat es poden incloure, segons el cas, les investigacions desenvolupades, les publicacions, les col·laboracions, la participació en congressos, les pràctiques, etc.

—Dades complementàries. S’hi inclou qualsevol altra informació que ens sembli que pot ser interessant per al lloc a què aspira: disponibilitat de viatjar, vehicle propi, associacions a què es pertany, etc.

—Datació i signatura REMARQUES —La redacció del currículum ha de ser neutra, sense

valoracions personals o subjectives. No s’hi ha d’explicar elements sense interès: aficions...

—Hi ha dades personals que no sempre són necessàries (l’estat civil, la situació militar...) perquè no aporten cap informació que es pugui considerar important per a discernir el perfil adequat per a un lloc de treball.

—En alguns casos pot ser interessant afegir les qualificacions obtingudes o el nom del professor d’un determinat curs, i sempre convé indicar el títol de la tesi de llicenciatura o del doctorat, o bé d’altres tasques de prestigi.

—També és habitual que es demanin referències. En aquest cas convé afegir al currículum el nom, el càrrec, el nom de l’empresa i el telèfon i l’adreça de les persones que puguin donar bones referències de l’aspirant.

—En l’exposició del grau de coneixement dels idiomes és important distingir entre els aspectes: entendre, parlar, llegir i escriure, i valorar cada un d’aquests aspectes: molt bé, bé, regular, malament.

—La paraula currículum ja apareix al diccionari adaptada al català. Per tant s’escriu amb accent sobre la i, i fa el plural currículums. L’expressió llatina curriculum vitae té el mateix sentit, no porta accent, s’ha d’escriure amb cursiva i la seva forma de plural és curricula.

[extret del llibre de la Llengua catalana de l’ed. Castellnou]



118

ANNEX 2

Martí Gispert Fernández c/ Montseny, 42 6è 1ª 08012 BARCELONA Tel. 345 01 01 Logos Col·locació Ref: 360797 c/ Calvet, 18 08012 BARCELONA Senyors, M’adreço a vostès en relació amb l’anunci de treball publicat a La Vanguardia el passat diumenge 2 de març, en què ofereixen un lloc de tècnic en xarxes de comunicació. Tal com podran veure al currículum que adjunto, crec que reuneixo els requisits del perfil que sol·liciten i podria desenvolupar bé les tasques que indiquen a l’anunci. Quedo a la seva disposició per assistir a l’entrevista o al procés de selecció que considerin oportú, i per facilitar-los qualsevol altra informació que sigui del seu interès. Atentament, Martí Gispert Barcelona, 3 de març de 2000

[Text manipulat extret del Manual de comunicacions escrites a l’empresa de l’editorial Graó]



119

ANNEX 3

[Extret del Recull de documentació laboral de la Generalitat de Catalunya]



120

ANNEX 4

[Extret d’Estratègies 1 de l’editorial Tabarca]



121

UNITAT 3. Jo reclamo, tu reclames... Temps orientatiu: 6 h OBJECTIU FINAL

Com a família que se’n sent afectada, redactar una carta a la secció Cartes al director d’un diari per expressar el rebuig a la falta de responsabilitat en diversos àmbits de la vida ciutadana. OBJECTIUS COMUNICATIUS

SEGONS ÀMBITS

En llocs d’allotjament públic (hotels, fondes)

- Fer reclamacions per escrit. En bars i restaurants

- Fer reclamacions per escrit. - Omplir formularis. En botigues i comerços

- Fer reclamacions per escrit. En mitjans de transport

- Fer reclamacions per escrit en cas de pèrdua d’equipatge. Serveis de manteniment i reparacions

- Sol·licitar un pressupost: Negociar el preu de la realització d’aquest servei. Demanar garantia d’una reparació.

CONTINGUT


Expressiva (sentiments, estats d’ànim, actituds, sensacions físiques i percepcions sensorials)

- Expressar sentiments i estats d’ànim positius, negatius i neutres i sentiments de conformitat i disconformitat: temor, por, ansietat.

Valorativa

- Expressar un fet com a conseqüència lògica d’un altre. - Expressar un fet com a contingent. Inductiva

- Intimidar, amenaçar. - Donar ordres. III Metalingüística

- Precisar; explicar-se. - Exemplificar. - Posar èmfasi, insistir, repetir: posar èmfasi sobre l’acte d’afirmar alguna cosa; posar èmfasi

sobre el constituent de la proposició. - Dir com s’escriu. II - Enumerar i ordenar les parts d’un discurs: enumerar dins d’una explicació; anunciar l’inici;

marcar una digressió; prosseguir; marcar el final. III



122

TIPUS DE TEXT

- Argumentatiu COMPONENTS TEXTUALS


- En impresos de reclamacions: disposició de la informació - En carta formal de reclamació:



- En carta formal de reclamació: Selecció i ordre de la informació segons la intenció comunicativa


Morfologia

Pronoms

- Demostratius: repàs - Personals tònics: 2a persona plural vós - Combinació de pronoms febles (1): repàs (vegeu E1.3) - Pronoms adverbials (3): complements preposicionals - Usos emfàtics dels pronoms - Pronom relatiu que àton en funció de CD: reconeixement - Pronoms relatius compostos el qual, la qual amb antecedent explícit i darrere de les preposicions

a, amb , de, en, per - Pronom relatiu adverbial: on Qualificadors

- Adjectius formats per participis: tacat ,estripat, etc. - Adjectius avaluatius: bo, dolent, regular, etc. Adverbis

- De temps: encara, com més aviat millor, l’endemà, sovint, cada+període temporal, etc. - De manera: malament, pitjor, de debò, per força, al comptat, a terminis, etc. - De grau quantitatiu: tant, força, poc, prou, gaire, gens, gairebé, si fa no fa, etc. - De reiteració: una altra vegada, de nou, etc. - Afirmatius: sens dubte, de debò, prou, i tant, etc. - Negatius: de cap manera, i ara, etc. - De dubte: potser Preposicions

- Preposicions i locucions prepositives de manera: per, amb, segons, d’acord amb, etc. - De causa o motiu: per, a causa de, arran de, per culpa de, gràcies a, etc. - De finalitat: a fi de, amb la intenció de, per tal de, etc. - De tema: sobre, quant a, pel que fa a, respecte a, etc. - De substitució: per, en comptes de, en lloc de, etc. Verbs

- Verbs copulatius: ser, estar, semblar, quedar-se, posar-se, tornar-se - Verbs de règim preposicional: atrevir-se a, començar a, decidir-se a negar-se a, barallar-se amb,

parlar amb, adonar-se de, dubtar de, queixar-se de, creure en, pensar en, confiar en, etc. - Pret. indefinit i perfet perifràstic dels verbs dir, assegurar, prometre: repàs - Perífrasis d’obligació (haver de +inf., caldre + inf., caldre que+subj.): repàs - Imperatiu com a verb instructiu: repàs



123

Conjuncions

- Copulatives: i, ni - Disjuntives: o, o bé, o, si no - Adversatives: encara que, tot i que, ara (bé), tot i així, sinó, més aviat, etc. - Consecutives: per tant, en conseqüència, etc. Lèxic

- Locucions i frases fetes: deixar-ho córrer; el que es veu no es pot negar; faltar el respecte; ser cornut i pagar el beure; no entendre’s de raons

Sintaxi

- Oracions subordinades substantives Fonètica

- Les elisions vocàliques PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES

TASCA A: Pluja d’idees i petit debat

Els alumnes, en grups, comenten totes les situacions en què s’han trobat davant la necessitat de fer una reclamació. Poden ajudar-los aquestes preguntes: - On i per què? - Quins passos heu seguit per fer-la? - Heu aconseguit l’objectiu desitjat o no? - Us heu trobat en algun cas en què s’hauria de reclamar i per por, mandra o altres motius no ho

heu fet? - Coneixeu bé els vostres drets i els vostres deures com a consumidors o com a receptors d’algun

servei? Un cop s’hagi exposat l’experiència dels aprenents, se’ls passa l’annex 1, on hi ha una carta de caire argumentatiu, informació sobre la bústia del consumidor, fulls de reclamacions i un text sobre el formulari de reclamació. S’analitzen amb la finalitat de comprendre millor com s’expressa una reclamació i quins mitjans hi ha per dur-la a terme. La classe es divideix en grups, els quals fan el paper d’uns amics que comparteixen un pis, o bé el d’una família que ha decidit fer una sortida de cap de setmana. En el procés de preparar la sortida, fer-la i tornar, es troben amb un seguit d’incidents que els aboca a fer diversos passos per fer valer els seus drets de ciutadans. TASCA B: Preparem la sortida

Cada grup en el rol que ha assumit es prepara a grans trets un petit viatge de cap de setmana, tenint en compte que ha de representar quatre situacions que es duran a terme en els espais següents: - en un bar o restaurant - en un comerç - en un allotjament públic (hotel, fonda, etc.) - en una companyia de transports Per aquest motiu cal que en el seu viatge hi constin, sobretot, aquests punts. TASCA C: Anem a prendre alguna cosa

Un dels grups o més representen la situació en què, en un bar o restaurant on han anat a prendre alguna cosa, es troben amb una deficiència en el servei o en la qualitat d’un producte. Per això el client demana el llibre de reclamacions i el cambrer ha de cridar al seu cap per intentar resoldre la situació. Entre els mateixos membres del grup es reparteixen els rols de clients i de cambrers, preparen el motiu de la reclamació i ho representen davant de la resta de la classe. Mentrestant, els altres prenen notes per tal de comentar, si cal, les coses que no s’han fet o dit bé, i treure’n conclusions. Per a aquesta feina, ens poden ser útils els punts següents:



124

- S’ha identificat les parts: demandant/demandat - La reclamació s’ha estructurat bé. La informació segueix l’ordre lògic: Hi ha una introducció,

motius o arguments i conclusió - S’han adreçat els missatges amb al grau de formalitat adequat - La qualitat de la llengua és bona Finalment, es reparteixen fulls de reclamacions de l’establiment i tots els alumnes hi escriuen la reclamació que s’ha representat. El professor en fa el seguiment i els aclariments que consideri oportuns. TASCA D: Necessito comprar-me un...

Un altre grup, o més, han de preparar-se i representar que van a una botiga per comprar algun producte que necessiten o volen portar com a record del viatge a uns coneguts. A l’establiment on entren hi ha un problema en l’atenció que reben com a clients per part del dependent. Posem per cas: Volen comprar un producte que hi ha a l’aparador, i el venedor, després de no saludar quan han entrat, els diu que no té el que li demanen i, a més, insinua que potser no tenen prou diners per pagar. Decideixen marxar però, quan ja són a punt de sortir, el venedor acompanya la porta amb tanta energia que enganxa la cama d’un d’ells. Acorden fer una reclamació per tot plegat, però com que la persona de l’establiment no en vol saber res, van a l’oficina del consumidor per explicar l’incident i reclamar. Mentre aquest grup representa l’incident a la botiga i l’explicació dels fets a l’oficina del consumidor, els altres grups omplen el full de reclamacions i avaluen les explicacions. En acabat, el professor revisa que els fulls estiguin degudament emplenats i es comenta la intervenció oral del grup que acaba de reclamar. TASCA E: L’allotjament

Seguint la mateixa dinàmica que en les tasques anteriors, un altre grup representa la situació en què hi ha una deficiència en el servei o en el tracte al lloc on s’han allotjat: hotel, pensió, càmping, alberg, etc. Es reparteixen els papers i emplenen el formulari pertinent o el llibre de reclamacions. TASCA F: El transport

Un altre grup representa la situació en què la companyia de transport que han contractat ha extraviat una part de l’equipatge. Després de preguntar a les persones relacionades amb la companyia on és, no ho acaben d’aclarir fins al cap e set o vuit hores. Demanen el llibre de reclamacions i expressen el seu enuig. TASCA G: Però això què és?

Tota la classe continua dividida en grups que mantenen el rol de companys o de família que ja ha tornat d’aquesta alterada sortida. Ara, però, es troben a casa amb una factura d’una companyia de serveis i reparacions que havien contractat i amb la qual havien negociat el preu i acordat un pressupost. En l’esmentada factura hi consta un preu més elevat del que havien previst. Decideixen trucar a la companyia per tal d’aclarir el malentès i demanar la garantia del servei. Es preparen la situació i cada grup realitza una trucada. Un membre de cada grup pot fer el paper de persona de la companyia. TASCA H: No sé on anar a reclamar

En aquesta tasca la classe continua distribuïda de la mateixa manera. Cada grup, després de tot el que els ha passat al llarg de la unitat i com a compendi, elabora una llista de totes aquelles coses en què no s’està d’acord (és difícil de saber on adreçar-se per manifestar el desacord), o bé d’aquelles coses que després d’haver-les reclamat en el lloc on toca, no han acabat de resoldre’s. Per a tot això els alumnes llegeixen uns quants exemples de cartes al director publicades a la premsa (annex 2). Amb l’ajut del professor s’analitzen, tant en la forma com en el contingut, i a continuació se’ls proposa de triar un motiu per al qual cada grup hagi d’escriure una carta al director d’un diari d’àmbit estatal o local. Naturalment els motius poden ser els mateixos de les situacions que han representat en les tasques anteriors.



125

TASCA FINAL: Cartes al director

Es dóna als alumnes un guió dels passos a seguir i aspectes a tenir en compte per escriure una carta al director d’una publicació: motiu, destinatari, grau de formalitat, ordre de les idees, disposició, etc. La finalitat de tot això és que, a partir del tema sobre el que volen argumentar, elaborin una carta al director de queixa. L’exigència pel que fa a la correcció en aquest grau s’ha de valorar en l’adequació al tema i al registre. També s’ha de tenir en compte l’adequació al canal i la finalitat. Aquest últim aspecte és, en definitiva, el motiu principal per al qual s’elabora aquest tipus de text. ANNEX 1: Textos útils per a les reclamacions



126



127



128



129



130

ANNEX 2: Exemples de cartes al director publicades a la premsa.

Polèmica � Serveis públics

privatitzats

TTeelleevviissiióó�� TTòòppiiccss ssoobbrree ll’’ÀÀffrriiccaa

Ara, fa un any que l’Institut Municipal de Persones amb Disminució —IMD— de Barcelona va posar en funcionament i amb gestió municipal un servei resi-dencial de caire experimental, constituït per 6 apartaments, domotitzats i adaptats a les persones usuàries i on s’atenen 12 persones amb disminució física i/o visual greu o severa.

Ara des del mateix Ajunta-ment es decideix la privatització de la gestió d’aquest equipament. Sense cap justificació es priva-titza un equipament experimental.

Tot plegat, ens porta a pensar que ens trobem amb un altre episodi de la curs desbocada de l’actual equip de govern municipal (PSC, IC i ERC) de cara a la privatització de la gestió del conjunt dels serveis socials municipals, portats per l’onada de pensament únic neolliberal que identifica la iniciativa privada amb totes les excel·lències possibles. Aquest fet s’agreuja perquè es tracta de serveis públics pe a població desfavorida que veu afectats els seus drets fona-mentals.

Per primera vegada es privatitza un servei sense mantenir la subrogació del personal que actualment presta el servei. És a dir, tretze treballa-dores i treballadors municipals seran acomiadats. Això suposa un menyspreu total als drets socials dels treballadors.

Fem arribar mitjançant aquest escrit a la Sra. Núria Carrera, regidora de Benestar Social de l’Ajuntament i com a presidenta de l’Institut, (...)

PILAR VEGA I 17 FIRMES MÉS Barcelona Extret del diari Avui 12-7-00

Horaris comercials ¿Ens quedarem aturats davant de tantes agressions cap al nostre sector, el comerç urbà? ¿No n’hi ha prou de pagar impostos i suportar el fet que cada dia hi ha més grans superfícies? Ara ens volen fer picar l’esquer que el petit comerç pot estar obert tantes hores com vulgui. I hem d’aguantar que la ministra argumenti que, com que té molta feina i no pot anar a comprar quan vol, la solució és que la botiga petita o mitjana que hi ha a prop de casa seva estigui sempre oberta. I els venedors i dependents ¿quan hem d’anar a comprar? Evidentment, sempre ens toca rebre als mateixos, que som els que donem vida a les ciutats i els pobles. A nosaltres ens exi-geixen que tinguem un esperit de servei a la ciutat i, mentrestant, hem de vigilar que no ens aixafin les gran superfícies. Partint de les meves condicions, plenament assumides, de persona, dona, mare de família i empresària, la meva reflexió és la següent: ¿com pot una ministra, des de la seva posició de poder, anteposar públicament la seva comoditat i els seus interes-sos, en lloc d’explicar i fer entendre l’opressió que aquestes mesures liberalit-zadores representen per al sector del comerç al detall on treballen tantes dones? Isabel Sanagustín Aijon Barcelona.

Els mitjans de comunicació ofereixen poques oportunitats per conèixer la vertadera realitat de l’Àfrica. Apro-fundir en la situació real del continent veí és el que, suposadament, pretenia el reportatge que, sota el títol Los cuatro jinetes de África (realitzat per José Antonio Guardiola), va emetre TVE el 20 de juny en el seu programa En Portada. Els que treballem a l’Equip d’Àfrica d’Intermón considerem els missatges d’aquest reportatge infun-dats, parcials i desproporcionats i, per tant, enganyosos respecte a la vertadera realitat de l’Àfrica. Per desgràcia, els objectius de les càmeres continuen enfocant només tòpics. El reportatge responsabilitza de la pobresa i els con-flictes a l`Àfrica exclusivament els seus governs, i oblida que la part essencial del problema correspon als països del nord. Obvia totalment la capacitat de la població local en els accions de desen-volupament i en les respostes a les emergències: durant les inundacions a Moçambic, l’esforç que va realitzar la societat del país va ser exemplar. A més a més, el reportatge d’En Portada considera el Zimbabwe dels últims anys com “un model de convivència” entre negres i blancs, quan només un 5% de la població controla un 85% de la terra. Helena Zefanías i l’Equip d’Àfrica d’Intermón. Barcelona



131

Interessos privats i públics

Selectivitat

El dimarts, dia 13 de juny, a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB), ens disposàvem a accedir a les aules per fer un examen que decidiria el nostre futur acadèmic. En el moment d’entrar ens va rebre un comitè de recepció format pels membres del personal administratiu i de serveis que ens va cridar i va posar a prova els nostres nervis. Quan vam entrar a les aules va passar el següent: ara t’apago el llum, ara et prenc l’examen, ara crido, etcètera. No sabia si feien broma, però el cert és que ni els comentaris dels responsables ni els manifestants van ajudar que féssim les proves amb la dignitat que ens mereixíem. Penso que tota reivindicació és legitima sempre que es respecti a tothom. Els actes que es van produir a la UB no ho van ser. Irene Martínez Martínez Barcelona.

El boom de la construcció que afecta totes les ciutats, sobretot les pròximes a Barcelona, també ha arribat a Terrassa. Aquest ànim de creixement, moltes vegades desme-surat, ha fet que zones destinades a equipaments acabin con-vertint-se en zones urbanitzables. Això és el que va passar l’any 1994 amb la zona del Vapor Ventalló de Terrassa, uns terrenys que eren l’única oportunitat de creixement de l’escola pública Lanaspa-Giralt, una de les més sol·licitades de Terrassa i d’una sola línia.

En aquella època el consell escolar i l’AMPA ens vàrem oposar a la requa-lificació del pla parcial perquè conside-ràvem que els interessos privats no havien de passar per sobre dels públics. Però com va sent habitual, la requalificació va tirar endavant. Ara, 6 anys després, en aquests terrenys està a punt de construir-s’hi un edifici de sis plantes, paret amb paret amb el pati de l’escola. Per a l’edificació d’aquest bloc de pisos, la constructora vol instal·lar una bastida protectora dins el pati de l’escola, cosa que reduirà considerablement l’espai de joc dels nostres fills. Però, a més, com és lògic, per construir aquest edifici fa falta una grua que, inevitablement, anirà donant voltes per damunt del pati de l’escola. Si tenim sort i no hi ha cap contratemps, l’únic inconvenient que això ocasionarà serà la reducció, durant mesos, del pati de l’escola (cosa prou greu), però si per desgràcia aquesta grua caigués (cosa que ha passat d’altres vegades), ho faria sobre els nostres fills. En tot cas no estem disposats a esbrinar-ho.

Una vegada més, el consell escolar, l’AMPA i l’equip directiu del centre ens hi hem oposat perquè ens sembla que els interessos privats d’una constructora no tenen per què perjudicar els interessos col·lectius de més de 200 famílies que porten els seus fills a una escola pública. A més, hi ha una pregunta que ens fem contínuament: ¿algú permetria que al patí de casa seva hi posessin una bastida perquè al costat hi volen fer un edifici? Ens sembla que la resposta és que no. I aquesta és també la nostra resposta: no volem que els interessos privats atemptin contra els nostres.

L’última decisió la té l’Ajuntament de Terrassa, ja que és el propietari de l’edifici de l’escola, però sembla que l’Ajuntament, per desgràcia, prefereix satisfer els interessos privats abans que els públics.

AMPA I DIRECCIÓ DE L’ESCOLA LANASPA-GIRALT Terrassa

Fi de curs amarg La meva filla ha estudiat primer de batxillerat a l’IES Gala Placídia de Barcelona. han arribat les notes i ha suspès tres assignatures, com que ja no hi ha exàmens de setembre, ha de repetir. Vaig anar a parlar a l’escola i m’assabento que ha de repetir més del 60% dels alumnes. Davant d’això un es pregunta: —Aquesta situació és la normal en l’ensenyament a Catalunya, o hem triat un mal institut? —Són tan incapaços els catalans del futur? —Qui examina aquests docents que han de suspendre un tant per cent tan elevat dels seus alumnes? —Què podem fer els pares davant d’aquestes preocupants situacions? —Qui ha eliminat els exàmens de setembre, regalant als alumnes suspesos tres mesos de no fer res? És una mesura perquè adoptin millors hàbits de treball? Prego que qui pugui, respongui a totes o algunes d’aquestes preguntes, perquè crec que el tema és màxim interès per al futur del nostre país.

Jordi Matesanz Borràs Granollers



132

UNITAT 4. Crear un negoci propi Temps orientatiu: 6 h OBJECTIU FINAL

Com a socis d’un projecte empresarial, negociar amb un conegut que té un local buit la possibilitat que els el llogui per poder ubicar-hi una empresa pròpia. OBJECTIUS COMUNICATIUS

SEGONS ÀMBITS

Allotjament privat

- Negociar les condicions d’un contracte. SEGONS TEMES

Habitatge i llocs de residència

- Intercanviar informació sobre el lloguer o la compra d’habitatges. Activitats i relacions professionals

- Intercanviar informació sobre el món laboral. CONTINGUT


Informativa

- Formular hipòtesis d’ eventualitat. Expressiva

- Expressar sentiments i estat d’ànim positius, negatius i neutres i sentiments de conformitat i disconformitat: temor, por, ansietat.

Inductiva

- Expressar l’obligació o la necessitat de fer alguna cosa: mitjançant l’expressió d’una condició; mitjançant preguntes; mitjançant l’expressió de condicions materials; mitjançant l’enunciació exclusiva de la cosa demanada; mitjançant una expressió adjectiva o adverbial.

Metalingüística

- Precisar; explicar-se. NOCIONS ESPECÍFIQUES RELACIONADES AMB ELS ÀMBITS I ELS TEMES

Habitatge i lloc de residència

- Lloguer i compra d’habitatges - Pressupost i despeses: sistema de pagament, fiances, hipoteques, despeses comunitàries, etc. Actualitat

- Economia TIPUS DE TEXT

- Predictiu



133

COMPONENTS TEXTUALS


- En exposicions orals El tema i el grau de formalitat com a factors determinants del registre Tècniques i estratègies per mantenir l’atenció del receptor en el discurs oral

- En reunions formals i entrevistes El grau de formalitat com un dels factors determinants del registre en textos orals


- En exposicions orals Selecció de la informació en una exposició oral L’esquema com a eina de suport per a una exposició oral Ordre i progressió de la informació

- En reunions formals i entrevistes Estratègies i recursos que estructuren la conversa:

• els torns de parla • les rèpliques • les preguntes i respostes • formes que regulen els torns d’intervenció en una reunió

—ús de fórmules estereotipades, mots simples i repeticions que faciliten, mantenen o interrompen la conversa


Morfologia

Adverbis

- Adverbis i locucions adverbials de temps: en primer lloc, primer, per començar, a continuació, com hem dit abans, més endavant, com direm més endavant, finalment, etc.

Preposicions

- Preposicions i locucions prepositives de tema: pel que fa a, quant a, respecte a, etc. Verbs

- Futur simple i compost: repàs - Condicional: repàs - Perífrasis d’obligació: haver de+inf., caldre+inf., caldre que+subj. - Reconeixement d’algunes formes verbals del valencià

Conjuncions

- Conjunció de subordinació condicional: si Lèxic

- Habitatge i lloc de residència: llogar, propietari/-a, llogater/-a, contracte, hipoteca, entrada, crèdit, factura, impostos, lloguer, pressupost, rebut, tant per cent, etc.

- Economia: abaixar, apujar, atur, augment, benefici, consumidor, crèdit, crisi, descompte, despesa, diners, empresa, empresariat, estalvi, estalviar, guanyar, garantia, hisenda, importació, impost, lloc de treball, negoci, negociar, oferta, pagar, perdre, pressupost, préstec, preu, producció, producte, produir, rebaixa, salari, vendre, etc.

- Frases fetes relatives als diners: anar fluix o fort d’armilla, anar escanyat, ballar-la magra, fer bossa, fer les amèriques, etc.

Fonètica

- /s/ i /z/; /ts/ i /dz/: repàs



134


TASCA A: El món laboral del futur

El professor anuncia als alumnes que els repartirà un text sobre el món laboral de les properes dècades. Els llegeix el títol de l’article (annex 1) i duen a terme aquest treball d’anticipació i comprensió del text: a. Anticipació: Els alumnes poden respondre preguntes generals (Què és el teletreball? Característiques,

avantatges i inconvenients, canvis que suposa, etc.). D’aquesta manera, si s’utilitzen els coneixements previs que es tenen d’un tema, la lectura posterior és més eficaç.

b. Comprensió: Tot el grup classe llegeix en veu alta el text, es revisen les respostes anteriors i se´n

responen d’altres més concretes (Quins canvis hi haurà respecte a l’horari laboral? Quin paper tindran els sindicats en aquesta nova modalitat d’ocupació? De quina manera pot repercutir el teletreball en les persones que triïn aquesta modalitat d’ocupació?).

TASCA B: El text més a fons

a. Anàlisi: El professor fa preguntes que ajudin a analitzar el text (En quina persona està escrit? Quin tema tracta? Quines són les idees principals? Quina intenció té? Quin temps verbal hi predomina?)

b. Qüestions gramaticals: Atès que ens trobem davant d’un text predictiu, el professor els pot remarcar la diferència entre els dos temps verbals pròpiament predictius d’aquest article: el futur, que dóna un matís de realitat, i el condicional, de caire hipotètic. A part d’aquestes dues formes verbals, n’hi ha moltes altres. És per això que es poden realitzar exercicis d’omplir buits amb els verbs en la forma verbal corresponent, la qual és fàcilment deduïble gràcies al context. Per altra banda, també és interessant recollir paraules del text amb les quals es poden dur a terme exercicis de precisió lèxica (feina/treball, mesura/mida) i de sinonímia. Per exemple, si agafem el primer paràgraf de l’article, els alumnes han de localitzar-hi un sinònim de les paraules següents: aparició (sorgiment), afegiran (incorporaran), dóna (proporciona), disminuïdes (reduïdes). El treball gramatical es pot acabar tractant les frases fetes relatives als diners (consulteu els components gramaticals).

TASCA C: L’ocupació del futur a debat

A partir del text repartit, els alumnes discuteixen en petit grup com s’imaginen el món laboral del futur i formulen prediccions amb els temps verbals predictius (futur simple i compost, i condicional). Després ho posen en comú amb la resta de la classe. TASCA D: Voleu crear la vostra pròpia empresa?

Un cop s’ha vist que en el món laboral del futur l’autoocupació hi tindrà un paper destacat, el professor proposa als alumnes que, en grups, creïn el propi negoci. Han d’intentar que sigui original i rendible, i posar-se d’acord pel que fa als punts següents: - Tipus de negoci i nom de l’empresa - Com s’ha d’estructurar? - Quina feina hi farà cadascú? - Quins clients i quins proveïdors tindran? - Estructura de producció i comercialització - Pressupost inicial i marges de benefici previstos TASCA E: Busquem el local

El professor exposa als alumnes l’objectiu final de la unitat, per la qual cosa cal saber quins aspectes han de negociar amb el propietari del local per tal que els el llogui. Així, doncs, els reparteix un text (annex 2) perquè puguin tenir més elements de cara a la negociació de la tasca final. A continuació duen a terme el treball següent: Anticipació: El professor llegeix el títol i els apartats del text per tal que cadascú digui què en sap. Comprensió i anàlisi: Ara es reparteix i es llegeix en veu alta. Alguns aspectes interessants de treballar són els destinataris, paraules que evidencien que es tracta d’un text escrit en valencià, etc.



135

TASCA F: Preparem la negociació

El professor diu als alumnes que a la tasca final el paper de conegut que ha de llogar el seu local comercial el farà ell mateix, i que només té un local. Com que hi ha uns quants grups interessats que els el llogui, ell -com a propietari del local- el llogarà al grup que faci una proposta més interessant i que tingui un projecte de negoci més rendible i solvent. Pel que fa a aquest local, pot donar-ne més informació. Així, per exemple, el local pot estar situat en una zona cèntrica, fer 200 m2, no tenir mobles i el preu de lloguer ser de 130.000 ptes. al mes. Així, doncs, cal que cada grup acordi tots els aspectes que es negociaran amb el propietari del local i que nomeni un representant negociador. Seguidament aquest representant es prepara l’estratègia de negociació mentre que la resta dels integrants del grup ha de preparar-se l’exposició del seu projecte de creació d’empresa de manera que a la tasca final parli tothom. Mentre, el professor supervisa la preparació de cada grup i en comenta els aspectes millorables. TASCA FINAL: Exposem i negociem!

El professor anuncia, com a propietari del local, que els ha convocat a tots per triar el grup que serà llogater. Per tant, cal que cada grup el convenci que el seu negoci és el millor i que pot confiar en la seva solvència. Primerament, cada grup exposa el projecte d’empresa, després hi ha el torn de preguntes i aclariments, i finalment, el representant de cada grup negocia amb el propietari les condicions del contracte del lloguer del local. En acabat, el professor determina quin grup és el que l’ha convençut més, o bé explica que li cal un temps de reflexió per prendre una decisió tan difícil.



136

ANNEX 1

Text manipulat extret de l’Avui



137

ANNEX 2

Extret d’Estratègies I de l’editorial Tabarca



138

UNITAT 5. Què els ensenyaré? Temps orientatiu: 6 h OBJECTIU FINAL

Descriure l’itinerari turístic que s’ha preparat amb la finalitat de dur-lo a terme amb uns amics estrangers que vindran a visitar-vos per primera vegada el lloc on viviu. OBJECTIUS COMUNICATIUS

SEGONS TEMES

Activitat quotidiana, experiències, temps lliure i entreteniments

- Fer apreciacions globals sobre un viatge. CONTINGUT


Funció informativa (informar, descriure, narrar)

- Formular hipòtesis d’eventualitat. Funció expressiva

- Expressar els sentiments i estats d’ànim positius, negatius i neutres i sentiments de conformitat i disconformitat: temor, por, ansietat.

Funció valorativa

- Expressar un fet com a conseqüència lògica d’un altre. Metalingüística

- Precisar, explicar-se. TIPUS DE TEXT

- Descriptiu COMPONENTS TEXTUALS


- Selecció de la informació segons la intenció i el destinatari Elements de coherència i cohesió

- Ordre de presentació de la informació: de més global a més concret COMPONENTS GRAMATICALS

Morfologia

Pronoms

- Adverbials en funció de CC de lloc (hi, en): repàs - Indefinits (ningú, res): repàs Determinants

- Adjectius quantitatius (cap, gens de, massa, gaire, poc, etc.): repàs Qualificadors

- Adjectius qualificatius (esplèndid, gran, antic, modern, clàssic, etc.): repàs Adverbis

- De lloc (dreta, esquerra, enllà, al voltant, etc.): repàs - De grau quantitatiu (gens, etc.): repàs



139

Verbs

- Present i imperfet d’indicatiu: repàs - Verbs ser, estar i haver-hi: repàs Lèxic

- Locucions i frases fetes: Terrassa mala raça, Sabadell mala pell, com el Vallès no hi ha res, Sant Pol quina hora és, Sant Cugat cua de gat, etc.

Sintaxi

- Oracions de predicat nominal i comparatives

Fonètica

- Sonoritzacions per context PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES

TASCA A: Hi ha algú més que visqui a...

El alumnes duen a terme l’activitat Busca algú que... (annex 1). Es tracta de trobar un o més companys que visquin al seu mateix entorn amb la finalitat de constituir grups afins per treballar els objectius de la unitat. TASCA B: Què hi tenim?

El professor proposa a la classe que entre tots facin, del lloc on viuen, una llista de tot allò que pot ser interessant per a un foraster. Es pot anar apuntant a la pissarra. Pot ser perquè sigui bonic, molt antic, històric, anecdòtic, llegendari o molt modern, etc. Per exemple: - places - instal·lacions esportives - auditoris - escultures - cases singulars - fonts - carrers amb el nom d’algun personatge il·lustre - bars, restaurants i sales d’esbarjo, etc. Ho poden dir espontàniament entre tots o ho poden preparar en grups prèviament. Es comenta i el professor ho deixa escrit a la pissarra. TASCA C: Què hi ha d’interessant...?

El professor proposa l’objectiu de la unitat i encarrega a cada grup que, tenint com a guia la llista de la pissarra, facin una selecció d’allò que hi ha al seu barri que considerin interessant de fer conèixer als amics que els visitaran. Finalment cada grup ha de fer-ne una selecció, si cal, de manera que quedin tants llocs per visitar com el nombre d’alumnes del grup. TASCA D: Què en sé de...?

Cada membre dels diferents grups es fa responsable de recollir informació d’un dels aspectes que han triat, la qual cosa comportarà, per exemple, anar a la biblioteca a consultar llibres o anar a l’ajuntament a demanar informació. Es proposa als grups de preparar una fitxa amb el màxim d’informació de cadascun dels llocs que han triat. Per exemple, si és un edifici: nom, ubicació, dades històriques i artístiques, estat de conservació, ús actual, etc. Si són els millors restaurants: adreces, història, especialitats, preus, etc. Aquí la tasca del professor és molt important, tant per orientar-los on anar a buscar la informació o per portar a l’aula allò que necessitin, com per ajudar-los a seleccionar la informació concreta.



140

TASCA E: I ara, de tot el que sé, què dic?

Es divideix la classe en dos grans grups: el grup A té textos descriptius d’edificis, i, el grup B, les fotografies dels edificis descrits en els textos. A partir de la lectura en veu alta que fan dels textos cada un dels membres del grup A, el grup B haurà d’identificar el que correspon a la seva fotografia, premi MCDOWELL 1995: (annex 2). Aquests petits textos els poden servir de model per organitzar la informació que han obtingut, de manera que els quedi un conjunt de petits textos descriptius dels diferents llocs que volen visitar situats al poble o a la ciutat on resideixen. A més, el professor els facilita un esquema indicador de les característiques pròpies d’aquest tipus de text. - selecció de la informació - ordre de la informació: de més general a concret, de dalt a baix, de dreta a esquerra, etc. TASCA FINAL: Voleu saber què ensenyaré als meus amics?

Cada membre del grup que s’ha fet responsable d’investigar un aspecte, i seguint les orientacions de la tasca anterior, presenta als seus companys de grup la informació recollida. Entre tots i el professor suggereixen millores i en fan les correccions que calgui. A continuació, cada grup elabora el seu itinerari i el presenten a la resta de la classe. Si és possible, entre tots seleccionen un lloc o llocs que els agradaria visitar per fer una sortida cultural al final de la unitat o del curs.



141

ANNEX 1: Busca algú que…

BUSCO ALGÚ ... HE TROBAT...

1. que visqui al meu poble /ciutat

2. que visqui al mateix carrer

3. que visqui al mateix barri

4. que li agradi passejar

5. que conegui la història del meu barri

6. que conegui racons interessants del meu poble

7. que li agradi el cine, el teatre, etc.

8. que conegui algun restaurant del meu barri

9. que li agradin els parcs, jardins, ...

10. que s’interessi pels museus

11. que vagi sovint a la biblioteca

12. que s’interessi per l’art (arquitectura o pintura, etc.)

13. que conegui les instal·lacions esportives del barri

14. que li agradi anar als bars musicals, sales de ball, etc.

15. que...



142

ANNEX 2

Premi MCDOWELL 1995. Tema 8/El viatge. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura



143



144



145



146

UNITAT 6. Paperassa administrativa Temps orientatiu: 6 h OBJECTIU FINAL

Des d’una plataforma ciutadana que ofereix diversos serveis, donar informació a les persones que ho necessitin dels passos que cal seguir per adreçar-se a l’administració en qualsevol dels seus departaments. OBJECTIUS COMUNICATIUS

SEGONS ÀMBITS

En l’àmbit de l’administració i d’entitats públiques

- Exposar per escrit fets o situacions que requereixen l’actuació de l’administració o d’una entitat pública.

En serveis d’assistència sanitària

- Fer els tràmits necessaris per inscriure’s a la Seguretat Social o una mútua privada. En l’àmbit dels serveis públics

- Fer reclamacions i omplir formularis. Policia

- Entendre el text d’una sanció. Presentar al·legacions escrites a una sanció. - Argumentar. CONTINGUT


Inductiva

- Expressar l’obligació o la necessitat de fer alguna cosa: mitjançant preguntes; mitjançant l’expressió de condicions materials; mitjançant l’enunciació exclusiva de la cosa demanada; mitjançant una expressió adjectiva o adverbial.

Valorativa

- Expressar un fet com a conseqüència lògica d’un altre. - Expressar un fet com a contingent. TIPUS DE TEXT

- Instructiu COMPONENTS TEXTUALS


- En impresos La disposició de la informació

- En una sol·licitud



- En una sol·licitud Selecció i ordre de la informació segons les intencions comunicatives



147


Morfologia

Pronoms

- Pronoms relatius compostos el qual, la qual, etc. amb antecedent explícit i darrere de les preposicions a, amb, de, en, per

- Pronom relatiu adverbial: on Adverbis

- Afirmatius: sens dubte, de debò, prou, i tant, etc. - Negatius: de cap manera, i ara, etc. Preposicions

- Preposicions i locucions prepositives de manera: per, amb, segons, d’acord amb, etc. - De causa o motiu: per, a causa de, arran de, per culpa de, gràcies a, etc. - De finalitat: a fi de, amb la intenció de, per tal de, etc. - De tema: sobre, quant a, pel que fa a, respecte, etc. - De substitució: per, en comptes de, en lloc de, etc. Verbs

- Perífrasis d’obligació (haver de +inf., caldre +inf., caldre que+ subj.): repàs - Imperatiu com a verb instructiu - Present de subjuntiu: ser, admetre, permetre, tenir, prohibir Conjuncions

- Copulatives: i, ni - Disjuntives: o, o bé, o, si no - Adversatives: encara que, tot i que, ara (bé), tot i així, sinó, més, aviat - Consecutives: per tant Lèxic

- Distinció entre anar i venir - Locucions i frases fetes: haver-n’hi per llogar-hi cadires; posar fil a l’agulla; la llei de l’embut;

l’estret per a mi l’ample per a tu; obrir camí; lligar caps Sintaxi

- Oracions subordinades substantives Fonètica

-/ʃ /, /ʒ/, /ts/ i /tʃ /: altres sons de la x PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES

TASCA A: Pluja d’idees i petit debat

Tot el grup classe discuteix el tema a partir de l’experiència personal: - Heu hagut de fer algunes gestions amb alguna dependència de l’administració? - Per què? - Us n’heu sortit? - Heu entès els impresos que s’havien d’omplir? - Heu tingut algun problema amb el tipus de llenguatge? - Com us han atès? - En quina llengua? TASCA B: Tria de la situació

Cada grup pensa una situació en què es requereixi l’actuació de l’administració. El professor intentarà que cada grup triï un cas ben diferent a la resta de la classe:



148

- Demanar un permís o subvenció per a una obra o negoci - Denunciar sorolls de locals nocturns, robatoris - Matricular-se en una escola pública - Empadronar-se en un ajuntament - Demanar un permís de residència o de treball - Donar-se d’alta a la Seguretat Social - Fer una reclamació a Correus per una carta extraviada - Fer una al·legació a una sanció TASCA C: Preparació de la situació

Cada grup treballa en un o més d’aquests supòsits. Fan la llista de passos que s’han de fer per a cada cas: - On s’ha d’anar? - A qui s’han d’adreçar? - Es pot resoldre per telèfon? - Quins requisits s’han de complir? - S’ha de fer per escrit? - Hi ha algun tipus d’imprès establert? - Quins documents s’han de presentar? - Hi ha terminis establerts? Si poden contestar totes aquestes preguntes, cada grup duu a terme la simulació del punt que ha triat, és a dir, la tasca E. Si no les poden contestar, fan un intercanvi entre tots els alumnes per tal d’obtenir el màxim d’informació els uns dels altres pel que fa a les seves experiències. Si, no obstant això, no queda prou clar, els mateixos alumnes s’encarreguen d’assabentar-se’n tot adreçant-se a l’oficina pertinent: ajuntament, oficina de la Seguretat Social, etc. TASCA D: La documentació

Es reparteix als alumnes uns exemples de documents relacionats amb l’administració pública (annex 1). Els llegeixen i intenten identificar-los amb l’ajuda d’una graella (annex 2) que conté els noms dels documents perquè els aparellin amb els textos numerats de l’annex 1. Un cop identificats els documents, amb l’ajut del professor se n’analitza la forma i les característiques del llenguatge: estructura prefixada, fórmules de llenguatge establertes, grau de formalitat neutre, etc. Es comenta, també, per a què serveix cada un o si poden ser útils per dur a terme algun dels supòsits de la tasca B. TASCA E: Exposo... sol·licito...

Cada grup d’alumnes representa un dels punts esmentats a la tasca B, per a la qual cosa es duen a terme els passos següents: 1. Es reparteixen els rols d’administració i d’administrats 2. Es preparen les intervencions 3. Simulen tot el procés: des del primer pas fins a aconseguir l’objectiu En aquesta tasca cada grup ha d’elaborar algun dels textos administratius més comuns, com per exemple una sol·licitud. Per això es poden basar en l’exemple que se’ls ha passat a la tasca D i adequar-lo al seu objectiu. TASCA FINAL: Si us plau, què he de fer per...?

El grup classe assumeix el rol de membres d’una plataforma ciutadana de barri que entre altres serveis dóna informació sobre qüestions administratives a les persones del barri que ho necessiten. Per això els grups alternen el rol d’informadors i el d’informats, ja que mentre un grup busca informació l’altre intenta satisfer-la. Per exemple, un grup que vulgui saber què ha de fer per demanar un permís d’obres s’ha d’adreçar al grup que ha treballat aquest aspecte. El grup que ja ha donat informació en busca en el grup que ha treballat allò que li interessa saber dels punts desenvolupats a la tasca anterior.



149

Pel que fa a la metodologia de treball, cal dir que aquest creuament de grups pot establir-se prèviament, és a dir, que cada grup tingui adjudicat el grup al qual ha d’informar i del qual ha de rebre informació; però també es pot fer una roda, de manera que cada grup informi i rebi informació més d’una vegada. Tanmateix recomanem no fer-ho simultàniament sinó per torns, a fi que professor i alumnes puguin avaluar el procés i la consecució d’aquesta tasca. ANNEX 1: Exemples de documents relacionats amb l’administració

1.

2.

Elena Sator i Garcia, major d’edat, que visc a Pals (comarca del Baix Empordà), carrer de la Lila, s/n, CP 17256, tel. (972) 629 421, i que tinc el DNI núm. 52 302 443,

SOL·LICITO que, d’acord amb l’article 24.3 de la Llei 3/1993, bàsica de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació, es tingui per presentada i que produeixi efectes aquesta QUEIXA, per la raó següent: Que, segons demostra la meva sol·licitud registrada el dia 4 de febrer, fa dos mesos que us vaig demanar informació sobre el meu expedient 44/92-B i encara no n’he rebut resposta.

Pals, 29 d’abril de 1995 (signatura) DEPARTAMENT DE COMERÇ, CONSUM I TURISME

Rosa Mari Melero i Estruch, major d’edat, que visc a Calonge (comarca del Baix Empordà), C/ Santa Maria, s/n, CP 17251, tel. (972) 78 98 98, i que tinc el DNI núm. 12 345 656, FORMULO RECURS, d’acord amb la LRJPAC (articles 62 i 63), contra la resolució dictada amb data 14 de maig de 1995 per la Direcció General de Turisme en l’expedient 44/95-2 instruït sobre la subvenció per retolació de l’establiment marinada de Sant Antoni de Calonge, en el qual sóc persona interessada, resolució que em fou notificada amb data 20 de maig de 1995.

AL·LEGACIONS 1. Contra el que manifesta la resolució, el restaurant Marinada sí que compleix els

requisits per acollir-se a la subvenció que aquesta Direcció General concedeix per retolació.

2. Les obres d’instal·lació dels rètols no es van realitzar amb anterioritat a la concessió de la subvenció, sinó després, tal com ho acredita la documentació que s’adjunta a aquest recurs.

DOCUMENTS ANNEXOS

Original de la factura d’instal·lació del dia 21 de maig de 1995.

SOL·LICITO Que sigui admesa de nou la meva sol·licitud de subvenció.

Calonge, 10 de juny de 1995 (signatura) DEPARTAMENT DE COMERÇ, CONSUM I TURISME



150

3.



151

Isabel Solà i Costa, major d’edat, que visc a Barcelona (comarca del Barcelonès), carrer d’Entença, núm. 24, pis 4rt, CP 08015, tel. 444 44 44, i que tinc el DNI núm. 42 456 457,

EXPOSO

Que sóc la propietària de la botiga de roba MODAS XIC situada al carrer Mallorca, núm. 374, i que voldria posar el rètol en català.

Que el pressupost de les despeses d’instal·lació del nou rètol és de 245.000 PTA.

Per això, SOL·LICITO

Que s’admeti aquesta sol·licitud per la qual demano que se’m concedeixi una subvenció per retolació que va publicar aquest Departament al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el Decret de data 22-6-92, de concessió de subvencions per a la normalització de rètols dels locals comercials (DOGC 1616).

Barcelona, 25 de febrer de 1995 (signatura) SERVEI TERRITORIAL A BARCELONA DEL DEPARTAMENT DE COMERÇ, CONSUM I

4.

5.

Josep Merimbau i López, que visc a la Puntià (comarca de la Garrotxa), carrer de Santiago Rusiñol, 5, CP 17178, tel. 55 56 66, i que tinc el DNI 46 789 789, DENUNCIO

1. Que el passat dia 4 de març diversos treballadors que estaven realitzant les obres de reparació del paviment de la carretera comarcal 150, al km 48, en el seu pas pel municipi de les Preses, a la comarca de la Garrotxa, varen llançar la runa de les obres a l’entrada del meu magatzem, dificultant així la nostra activitat de càrrega i descàrrega.

2. Que aquests treballadors treballaven en l’empresa AUNASA, a qui la Generalitat va adjudicar les obres esmentades.

3. Que aquests treballadors es negaren a fer-se càrrec de la runa i que la deixaren allà, per la qual cosa vaig haver de llogar un servei de grues que em traguessin la runa.

Les Preses, 7 de març de 1995 (signatura) SERVEI TERRITORIAL A GIRONA DEL DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES



152

6.

ANNEX 2: Graella d’identificació de textos Llegiu atentament els exemples de documents que us acaben de repartir i intenteu identificar-los. Cada text numerat correspon a un document d’aquesta graella. Anoteu el número de cada text a la casella corresponent.

Núm. de text Document Núm. de text Document

Sol·licitud Queixa

Petició Recurs

Denúncia Full d’empadronament

Sanció Full d’inscripció (escola)

Al·legació Full de la Seg. Social

Josep Vidal i Tresseres, major d’edat, que visc a Roda de Ter (comarca d’Osona), carrer del Castell, núm. 12, 4rt pis 3a porta, CP 8510, tel. 68 72 23, i que tinc el DNI núm. 38 510 173,

DECLARO, fent ús del dret que m’atorga l’article 79.1 de la LRJPAC, en relació amb la meva sol·licitud de subvenció presentada el dia 7 de maig, això que segueix: Que no tinc cap mena de deute amb la Generalitat per cap concepte.

Roda de Ter, 14 de maig de 1995 (signatura) SERVEI TERRITORIAL A BARCELONA DEL DEPARTAMENT DE COMERÇ, CONSUM I TURISME



153

UNITAT 7. Lectura en veu alta de textos literaris Temps orientatiu: 6 h OBJECTIU FINAL

Organitzar una lectura en veu alta de textos literaris com a acte de final de curs. OBJECTIUS COMUNICATIUS

SEGONS TEMES

Actualitat

- Intercanviar informació sobre l’organització política, la situació econòmica, la composició actual, els costums i la situació cultural d’un país.

CONTINGUT


Expressiva (sentiments, estats d’ànim, actituds i sensacions físiques i percepcions sensorials)

- Expressar sentiments i estats d’ànim positius, negatius i neutres, i sentiments de conformitat i disconformitat: temor, por, ansietat.

NOCIONS ESPECÍFIQUES RELACIONADES AMB ELS ÀMBITS I ELS TEMES

Actualitat

- Cultura

TIPUS DE TEXT

- Retòric COMPONENTS TEXTUALS


- En lectura de poemes i altres textos literaris Adaptació al canal: oralització d’un text escrit (interpretació dels signes de puntuació, entonació, pauses idònies, velocitat, etc.)


- En lectura de poemes i altres textos literaris Fluïdesa de l’expressió oral: —velocitat i ritme —seguretat en l’expressió —entonació i pauses adequades


Fonètica

- Grups consonàntics -cc-, -ct-, -pt-, -bt- - Continguts de fonètica dels graus E2 i E3: repàs - Fonètica sintàctica (elisions i sonoritzacions per context): repàs



154


TASCA A: Llegim?

Els alumnes debaten si els agrada llegir, si els agrada la lectura en veu alta, si els agrada més la poesia o la prosa, o bé totes dues coses. Per facilitar el debat, es poden proposar les preguntes següents: - Quants llibres llegeixes al mes? - Quin va ser l’últim llibre que vas llegir? - Cita’m un llibre de poesia que hagis llegit fa poc - Creus que a la nostra societat es llegeix poc? - És bo que una societat llegeixi literatura? - etc. A partir de les opinions de tothom s’han d’agrupar per afinitats (és millor que el professor no intervingui en l’agrupació llevat del cas que hi hagi molta descompensació). TASCA B: Provem-ho!

El professor reparteix als grups que han triat la poesia diversos poemes i, als altres grups, textos de prosa. Des d’aquí proposem uns contes de Josep M. Madern, els Exercicis d’estil de Raymond Queneau i textos diversos de Josep Pla per als qui hagin escollit prosa; i el Bestiari de Pere quart i alguns poemes de Miquel Martí i Pol per als que han triat poesia (annex 1). De tota manera, aconsellem que cada professor esculli els que li agradin més. A continuació cada grup llegeix els textos o poemes que el professor els ha lliurat. Per tal d’entendre’ls, familiaritzar-s’hi i fer-se’ls seus, es poden realitzar diferents activitats. Per exemple, en el cas del Bestiari, se’ls reparteix cada poema sense el títol per tal que endevinin l’animal al qual es refereix l’autor. També poden fer un exercici semblant amb els contes i textos. Es tracta que el professor els passi cada text sense el títol i que l’hagin d’endevinar d’entre una llista de títols que hi haurà apuntada a la pissarra. TASCA C: Anem per feina!

Seguidament el professor els proposa l’objectiu de la unitat, és a dir, que organitzin una lectura en veu alta de textos literaris com a acte de cloenda del curs. Si hi ha la possibilitat de fer-lo públic (festival de final de temporada del casal de cultura, centre cívic, etc.) tindrem l’ocasió d’incidir en l’ús social del català. Si no és el cas, la tasca final es pot desenvolupar com a activitat de classe el dia de la cloenda del grau. A continuació cada grup tria els textos que han agradat més per a la lectura en veu alta. El professor ha d’engrescar els alumnes i intentar que participin tots a l’acte de cloenda del curs. Per això, mentre que alguns s’encarreguen de la lectura en veu alta dels textos triats, els altres poden presentar l’autor abans de llegir les seves obres per a la qual cosa el professor els ha de facilitar una biografia sintetitzada dels escriptors triats. TASCA D: Assagem!

Els alumnes llegeixen en veu alta, però dins del seu grup, els textos triats. Mentre, el professor supervisa la feina incidint en la fonètica i, especialment, en els aspectes de fonètica sintàctica treballats durant el curs. Després, la intervenció final del professor acaba d’assenyalar els errors que els alumnes no hagin detectat. Es pot proposar que s’aprenguin de memòria el text en els casos en què hi hagi aquesta facilitat. TASCA FINAL: ...I arriba el gran dia!

Es duu a terme la recitació. Cal haver previst, per augmentar l’interès dels alumnes envers l’acte, que els grups no coneguin el que llegiran els altres. D’aquesta manera, si els textos triats són amens, gaudiran tant de l’acte de llegir com del d’escoltar.



155

ANNEX 1: Textos proposats per a la lectura en veu alta

1. MADERN, JOSEP M. La pell de l’home. Cent contes. Ed. El Pont de Pedra

Compliment L’home de la camisa blava i corbata vermella estava profundament enamorat de la dona morena d’ulls grisos. L’esperava amb impaciència abocat al balcó de casa seva. La dona, des de la vorera del davant, mirada enlaire, li fa un signe amb la mà. — Vine de seguida! —li crida. L’home de la camisa blava i corbata vermella va tirar-se des del sisè pis. Aquella nit, després de fer l’amor, li havia repetit que l’estimaria fins a la mort.

2. QUENEAU, RAYMOND, Exercicis d’estil. Ed. Quaderns Crema (Tria de textos escurçats) Anotacions A l’S, a una hora punta. Un home d’uns vint-i-sis anys, barret tou amb cordó en comptes de cinta, coll massa llarg com si li haguessin estirat. La gent va baixant. L’home en qüestió s’enrabia amb un veí. Se li queixa que li doni empentes cada vegada que passa algú. To ploraner que vol passar per murri. Quan veu un seient lliure, s’hi precipita. Relat Un dia cap al migdia, pel cantó del Parc Monceau, a la plataforma posterior d’un autobús gairebé ple de la línia S (actualment 84), vaig observar un personatge de coll ben llarg que duia un barret de feltre tou envoltat per un galó trenat en comptes de cinta. De sobte, aquell individu interpel·là el seu veí pretenent que aquest li trepitjava els peus expressament cada vegada que pujaven o baixaven viatgers. D’altra banda, abandonà ràpidament la discussió per llançar-se sobre un seient que havia quedat lliure. Onomatopeies A la plataforma, pla pla pla, d’un autobús, tuf tuf tuf, de la línia S (sento la seva plaça que em glaça), era pels volts del migdia, ding dang dong, ding dang dong, i un ridícul efeb, prrt prrt, que tenia un capell d’aquests, uix, de sobte es va tombar (giravolta, giravolta) cap al seu veí amb posat d’enrabiat, grrrr, grrrr, i li va dir hm, hm: “Ho fa expressament de donar-me empentes, senyor!” Nyaca. I amb això es llança, pffuit, a sobre d’un seient lliure i seu, puf. Vulgar Ieren les dotze qui pujat a l’essa. Bé, pujo, aflúixols calés, esclar, iaiavons, tu, em fitso amun paio més tanoca, amun coll que diéssim un telescopi iamuna mena de cordill al tarot. Melmiro perquèl trobo més tanoca, iaiavons, el que faltava, es posinterpel·lar el seu veí. Iestà bé, home, que li fa, que no pot nar mes amb conte, cafegeix, quansevol diria, que ploriqueja, cofaspressament, que s’empatolla, de trepitjam els formatges, qui li diu. Iavons, toccontent, vasseure. Com un tanoca. Versos lliures L’autobús Ple El cor Buit El coll Llarg La cinta Trenada Els peus Plans Plans i aplanats El lloc Buit I la inesperada trobada vora l’estació de mil focs Extingits D’aquell cor, d’aquell coll, d’aquella cinta, d’aquells Peus.



156

3. PLA, JOSEP. Textos diversos Sobre els gossos En el nostre país hi ha molta gent que té gos; els pobres solen tenir gat; persones hi ha que no passarien per menys de tenir gat i gos; els rics solen ésser afeccionats a la música de Wagner. Així, la nostra vida ha transcorregut entre gats, gossos i wagnerians. Sobre el futbol Mentre he viscut al país, de la cosa de què he sentit parlar més copiosament és de futbol. Aquesta persistència, no sabria pas com explicar-la. Ha esta tan insidiosa, que es pot dir que n’he sentit parlar cada dia. En un moment determinat, en vaig quedar tan saturat que vaig decidir fer-hi una creu. He estat molts anys sense anar al futbol... Però heus aquí que una d’aquestes últimes tardes, trobant-me a Barcelona sense tenir res a fer, uns amics em portaren a veure un partit. I així em vaig trobar, en una tarda assolellada i suau de l’hivern, assegut en una gran tribuna, enmig de persones mudades i distingides, que fumaven uns cigars de l’Havans magnífics. Vida de societat En les èpoques de grisalla se sol fer molta vida de societat. En el nostre país, la vida de societat que fa la gent de la societat no té pas un interès excepcional. L’alcohol i el tabac Jo vaig començar a fumar molt jove. L’alcohol m’agradà de seguida. Si vaig començar a fumar i a beure tan aviat no fou pas amb l’intent de trepitjar alguna virtut respectable i positiva. Vaig fumar perquè el meu ofici s’ho porta: la cosa més útil que es pot fer quan hom va a la cacera d’adjectius, és encendre un cigarret. Per altra part, sempre m’ha semblat que, quan es té set, el millor que es pot fer és prendre un whisky.

4. PERE QUART. Bestiari

CÉRVOL Com un arbre rabent, arrelat dins el vent... CAVALL Un paràsit de l’euga més dolça el blaníssim caràcter malmet. S’encabrita: irritada s’espolsa mosca d’ase que branda fuet. ZEBRA Pel desert corre la brama que no et saps treure el pijama. CAMELL I DROMEDARI ¿És el dromedari o el camell, senyors? ¿Quin, de l’un o l’altre, té un gep o en té dos? GIRAFA Tens el cap petit perquè la distància te l’ha empetitit.



157

5. MARTÍ POL, MIQUEL. Poemes diversos de Estimada Marta.

de Set poemes d’aniversari Mira’m els ulls que cap fosca no venç. Vinc d’un estiu amb massa pluges, però duc foc a l’arrel de les ungles i no tinc cap sangtraït pels racons de la pell del record. Per l’abril farà anys dels desgavell: set anys, cosits amb una agulla d’or a la sorra del temps, platges enllà perquè la mar els renti i el sol i el vent en facin diademes. Mira’m els ulls i oblida el cos feixuc, la cambra closa, els grans silencis; de tot això só ric, i de més coses, però no em tempta la fredor del vidre i sobrevisc, aigües amunt del somni, tenaç com sempre. Mira’m els ulls. Hi pots llegir el retorn. de Capfoguer Molt he estimat i molt estimo encara. Ho dic content i fins un poc sorprès de tant d’amor que tot ho clarifica. Molt he estimat i estimaré molt més sense cap llei de mirament ni traves que m’escatimin el fondo plaer que molta gent dirà incomprensible. Ho dic content: molt he estimat i molt he d’estimar. Vull que tothom ho sàpiga. Des de l’altura clara d’aquest cos que em fa de tornaveu o de resposta quan el desig reclama plenituds, des de la intensitat d’una mirada o bé des de l’escuma d’un sol bes proclamo el meu amor: el legitimo.

de Estimada Marta IX Les clares rutes del teu cos i el vent a les terrasses altes de la nit. Llegeix-me els ulls. M’aprenc i em desaprenc sense dir res. Tant d’horitzó sobrer i aquesta melangia amb verds i blaus, fulles i somnis, i algun cant llunyà que ni somou els borrallons de pols. S’atarda el gest. Meandres de claror i aquest atzar de tot que no constreny ni lliga ni sotmet. lassos, deixem que el raig del temps flueixi lentament i ens amari de nou. Membres endins recomença el gran cicle; terra i sang mesclats confusament, i fosca i llum encara indestriables. Penso el mar immòbil i llunyà d’una postal. L’espera, Marta, clar cancell del goig.

programació de llengua catalana. nivell elemental

Documents