projecte d’una escola bressol - edubcn.cat · incloure cara al futur de les energies...

1

PROJECTE D’UNA

ESCOLA BRESSOL

Pseudònim: Norman Foster

Treball de recerca

Barcelona, 20 de gener del 2012

2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ............................................................................................................................ 3

2. OBJECTIUS ................................................................................................................................. 4

3. ESTAT ACTUAL ........................................................................................................................... 5

3.1. ZONA D’EQUIPAMENT ........................................................................................................ 5

3.2. SITUACIÓ I VOLTANTS ........................................................................................................ 5

4. EL PROJECTE .............................................................................................................................. 7

4.1. EXPLICACIÓ DEL PROJECTE ................................................................................................. 7

4.2. NORMATIVA ....................................................................................................................... 7

4.3. SUPERFÍCIE ......................................................................................................................... 9

4.5. ESPAIS I ORGANITZACIÓ ................................................................................................... 16

4.5.1. MATERIALS ................................................................................................................ 53

4.6. INSTAL·LACIONS ............................................................................................................... 55

4.6.1. ENERGIA SOLAR ......................................................................................................... 56

4.6.2. GAS ............................................................................................................................ 59

4.6.3. ELECTRICITAT ............................................................................................................. 60

4.6.4. AIGUA ........................................................................................................................ 60

4.7. PRESSUPOST ..................................................................................................................... 61

4.8. VISTES DEL PROJECTE ....................................................................................................... 62

5. CONCLUSIONS ......................................................................................................................... 64

6. BIBLIOGRAFIA .......................................................................................................................... 65

7. AGRAÏMENTS ........................................................................................................................... 66

8. ANNEXOS ................................................................................................................................. 67

8.1. PLÀNOLS ........................................................................................................................... 67

8.2. ESBOSSOS ......................................................................................................................... 74

8.3. INSPIRACIONS ................................................................................................................... 75

3

1. INTRODUCCIÓ

Aquest treball de recerca, relacionat especialment amb l’àmbit arquitectònic i

tecnològic, es basa en la construcció d’una escola bressol. Es té en compte el màxim

d’aspectes possibles per fer d’aquest projecte una real i possible opció d’edificació pel

barri escollit, La Sagrera, actualment en reformes innovadores i constants a causa

d’infraestructures majors, com l’AVE. Aquesta nova edificació compliria amb una de

les necessitats dels ciutadans sense trencar el paisatge de l’entorn i alhora, mitjançant

energies alternatives, proporcionaria a la ciutat un augment d’ús d’aquestes gràcies a

l’arquitectura bioclimàtica i la reducció de costos a llarg període. Així doncs, respectant

en tot moment la zona intervindríem per aconseguir innovar i millorar la vida del barri.

Personalment cal destacar que és una elecció tenint el compte el futur acadèmic que

m’agradaria realitzar, arquitectura, i un tema del qual desitjaria que anés més enllà del

entorn al qual hi estic familiaritzada. D’aquesta carrera no tan sols m’interessa el punt

constructiu i el punt de vista alhora d’innovar i millorar el mètode d’edificació aquí a

Catalunya, si no la història que aquesta comporta i l’avenç del disseny que s’està

produint darrerament. La compaginació de necessitat i disseny implica molts factors i

molts seguiments que tard o d’hora m’acabaria agradant tractar en un futur.

4

2. OBJECTIUS

L’objectiu principal que es vol realitzar amb aquest treball de recerca és realitzar el

disseny i el projecte d’una possible escola bressol situada en una ubicació del pla

urbanístic.

Caldria remarcar diferents aspectes dels quals es volen tractar:

El coneixement detallat de la zona i l’obtenció de la superfície tenint en compte

les demandes del barri.

L’ús de materials pràctics, dinàmics, eficients i de baix cost intentant reduir una

possible contaminació mediambiental i paisatgística a l’entorn.

La millora, respecte a altres edificacions del mateix ús, pel que fa orientacions i

utilitats on un cop realitzades les construccions acabin tenint els mínims

defectes.

Incloure cara al futur de les energies alternatives, diferents aspectes de

l’arquitectura bioclimàtica per tal de reduir-ne els costos a llarg període i

millorar l’aprofitament de les energies a la nostra ciutat.

Tenir com a màxima prioritat les necessitats dels infants seguint al peu de la

lletra la normativa vigent que es demana a totes les noves edificacions escolars

per tal de poder aconseguir el vist i plau per part de l’ajuntament.

Aprofitar al màxim la capacitat de la superfície de la qual disposem i realitzar

una organització útil i bàsica per als més petits i per als seus cuidadors.

L’ús de programes informàtics com l’AutoCAD LT 2002 ®, l’SketchUp 8

® i el

Photoshop CS5 Extended ® , per aconseguir les vistes del projecte a una escala

determinada amb 3D i dissenyar el mobiliari de l’escola (feina inclosa dins d’un

CD a la part posterior del treball), ja que no tots els components són extrets de la

font que proporciona el propi programa.

5

Hipòtesis que duré a terme al llarg del treball: confirmar i resoldre una necessitat per

als veïns mitjançant un toc de modernitat sense trencar el paisatgisme del barri en si.

3. ESTAT ACTUAL

3.1. ZONA D’EQUIPAMENT

Les zones d’equipament són superfícies destinades a uns edificis singulars i

públics, com col·legis, mercats, espais verds, poliesportius, entre d’altres, descartant les

vivendes. Majoritàriament han estat destinades a edificis de titularitat pública o privada

sobre sòl públic, ja que no deixen de ser un aprofitament pel barri que milloren l’espai

urbà del districte.

3.2. SITUACIÓ I VOLTANTS

El projecte de l’escola bressol, la qual dissenyarem, està situada dins de La

Sagrera, a la zona Berenguer de Palou, illa delimitada pels carrers Camp de Ferro,

Berenguer de Palou i Pare Manyanet. Aquesta, té una superfície total de 28.751m2

els

quals estan destinats pels

següents equipaments: la

Llotja, l’Edifici de la

Guàrdia Urbana, l’Hospital

Evangèlic de Barcelona i

Consorci Sanitari (amb dos

terrenys), la Comunitat

infantil de Sant Andreu, el

Centre del barri, el

Poliesportiu, un habitatge

dotacional i una reserva que més endavant tindrà altres equipaments necessaris pel

veïnat. Excepte l’hospital i l’habitatge les altres edificacions tenen una alçada simètrica

sense superar les dues plantes.

Els voltants de l’illa, objecte d’estudi, estan destinades a una nova estació

central de transport situada al barri de La Sagrera. Serà una estació semisoterrada d’unes

Situació de l’escola bressol. Fig.1

6

dimensions comparables amb la, ja acabada, terminal 1 del aeroport. Comptarà amb

dues entrades, una des de La Sagrera i l’altra des de Sant Martí. Això crearà una unió

pels dos barris actualment dividits per les obres i la manca de connectivitat de teixit

urbà lligada a la poca edificació en una de les zones. L’actual projecte urbanístic, ja

dissenyat, ha estat modelat diverses vegades per finalment acabar amb un disseny basat

en la natura, el joc dels vidres i de la llum i la innovació per al barri. S’han eliminat

idees d’aigua i volums els quals trencaven el paisatge notablement. L’element més

característic del qual podrem gaudir, serà d’una mena de pèrgola vegetal (amb diferents

tipus de vegetació) que donarà una certa continuïtat al parc central. A hores d’ara,

s’estan realitzant les cimentacions dels fonaments, però, com bé ens indica el projecte,

tindrà un total de quatre plantes per a una capacitat de 100 milions de viatgers anuals,

connectant l’alta velocitat amb diferents transports Metropolitans com el Metro (on ja

estarien creades la L4 i la L9), els autobusos i el servei ferroviari de Rodalies.

La data de fi d’aquesta gran infraestructura encara no està determinada, però

tenint en compte diferents característiques, no s’espera l’acabament fins dintre d’uns 4

anys. S’espera que aquest equipament porti un augment d’economia pels comerços dels

voltants i més turisme per la zona, per un augment de l’afluència de persones.

Tot i la inversió de 2.250 milions d’euros (sense comptar l’edificació), aquest

conjunt d’infraestructures porta estratègicament lligats els equipaments que formaran un

nou centre urbà al voltant de l’estació el qual tindrà un gran potencial de zona verda (40

hectàrees en total) afavorint a gran escala un canvi de benestar per la nova urbanització.

Artículo I. Projecte de La Sagrera

7

4. EL PROJECTE

4.1. EXPLICACIÓ DEL PROJECTE

Un cop tractada la nostra hipòtesis i cal buscar detalladament la ubicació del que

serà la escola bressol. Aquesta, podia estar situada en dues zones, o bé, a l’illa de

Berenguer de Palou o Sobre la Llosa. Per qüestions polítiques i les inseguretats que

aquestes comporten, finalment s’ha triat la primera, més desenvolupada i amb un futur

més prometedor.

Tenint una certa base, cal informar-nos sobre el projecte que es té previst fer

amb la superfície específica, si més no, saber-ne l’alçada, els propòsits i els voltants.

Després d’enllestir aquesta part, es durà a terme el disseny i la tria de materials tenint en

compte les necessitats dels nens i nenes de 4 mesos fins als 3 anys. En aquest apartat la

normativa serà la base i el principal conjunt d’obligacions a seguir per aconseguir

l’aprovació del client i de l’autoritat del pla urbanístic, en aquest cas els dos són els

mateixos: l’ajuntament.

Mitjançant esbossos a mà, programes de disseny com l’ l’AutoCAD LT 2002 ® o

l’SketchUp 8 ® i alguns de retoc com el Photoshop CS5 Extended

® es realitzarà el

disseny i el projecte final de l’edificació tan interiorment com exteriorment en 3D, 2D i

amb plànols. Tan els detalls com les principals característiques seran remarcades. A

més, després d’obtenir tota l’escola bressol amb les necessitats legals, en una segona

fase, es farà l’explicació de diversos apartats com el material, el pressupost, els usos i

organitzacions i farem esment de les principals inspiracions que ens han mogut a

escollir aquest disseny.

4.2. NORMATIVA

El món de l’edificació consta d’una normativa adient per a cada construcció

depenent-ne de l’ús que se’n vol fer. Aquest conjunt de normes milloren l’establiment

garantint unes bases mínimes per a cada lloc.

En el cas de les escoles bressol són necessàries diferents bases que s’han de

seguir, tenint en compte les necessitats dels infants al llarg del seu creixement:

8

· Totes les aules i altres sales per als nens i nenes han d’estar orientades i obertes

al pati principal de l’escola, ja sigui mitjançant una sortida o simplement una entrada

per a la llum (finestres etc.)

· El mobiliari, la fontaneria i totes les instal·lacions han d’estar dissenyades per

als nens, per tal que tinguin tot a la seva alçada i res els impedeixi fer la funció com les

aixetes i les piques al seu nivell.

· Cada bany ha d’estar integrat dins l’aula perquè el professorat pugui controlar

els seus alumnes i ajudar-los en cas de problema.

· El pati ha d’establir una sèrie de normes com tenir: porxo i/o zona d’ombra per

les hores més caloroses, una font d’aigua potable a l’alçada dels més menuts, diferents

superfícies per a jugar, a ser possibles, diferenciades (sorra, pavimentació...) i diverses

zones de recreació on disposin de peces de joc específiques (tobogans, casetes etc.).

· El mobiliari ha d’estar protegit de possibles cops, per tant, l’arrodoniment, el

sistema antipinçadits a l’alçada dels infants i altres sistemes de protecció d’aquests, són

fonamental. A més, les manetes i els poms de la porta han de mantenir-se a l’altura dels

adults per a completar la seguretat exigida. Cal remarcar que cap element de la

instal·lació elèctrica no estarà mai a l’abast dels més petits.

· Cada escola ha de tenir una sala per dipositar els cotxets dels nens i nenes per

tal que els pares i mares puguin gaudir una major comoditat.

· L’escola bressol ha de constar d’un moll de descarrega per la zona de cuina,

pel manteniment i l’aprovisionament de l’alimentació. Separat i aïllat de l’abast dels

més petits.

· Ja d’un caire més exigent, trobem la visibilitat dels nens i les nenes. L’ús del

vidre a les portes i envans ha de permetre que l’infant, tot i estar assegut al terra, pugui

satisfer la seva necessitat de xafardejar i controlar la major part de visió per

desenvolupar mica en mica la comunicació visual amb els altres.

9

4.3. SUPERFÍCIE

El pla urbanístic compost per l’illa delimitada pels carrers de Camp de Ferro, Berenguer

de Palou i Pare Manyanet, té una millora urbana basada en la regulació d’una sèrie

d’equipaments, en el qual trobem una futura escola bressol. Aquest és la superfície

edificable que aprofitarem per desenvolupar el projecte que durem a terme, on inclou

una superfície total de 960m2

de terreny, duplicat per la quantitat de plantes que podem

edificar (la planta baixa i el primer pis).

Tenint en compte els aspectes necessaris i funcions de l’escola, aquesta es

divideix en diferents àmbits, la zona exterior, la zona interior (incloent les aules, la

biblioteca i el gimnàs) i la zona de servei (menjador, aules del professorat, altres

instal·lacions etc.).

· Superfície exterior

La superfície exterior es divideix amb els patis que conté l’escola. El més gran de tots és

el nucli d’ella i els altres són els que tenen un ús per als nens més petits, o bé, per a

activitats especials. Cal remarcar que no la superfície del porxo no la contem finalment

com a espai exterior, però si que la incloem dins el pati de la planta baixa.

Zona Superfície Superfície total

Pati de la planta baixa + Porxo 198,05m2+ 13,28 m

2 211,33m

2

Pati petit de la planta baixa 40,37m2 40,37m

2

Superfície total: 238,425m2

· Superfície interior

- Superfície interior apta pels nens

La zona que està especialment dissenyada per l’ús continu dels infants, consta de

diferents parts, totes elles, grans, àmplies i acomodades per dur a terme la funció de

l’activitat que detalli el professorat o les pròpies necessitats de cada alumne.

10


Aula 1 + Dormitori 1 57,04m2 + 24,96m

2 82m

2

Aula 2 + Bany Aula2 + Dormitori 2 75, 36m2 + 16,52m

2 + 24,96 m

2 116,84m

2

Aula 3 + Bany Aula3 + Dormitori 3 81,20m2 + 13,44m

2 + 36,8m

2 131,44m

2

Menjador 71,36m2 71,36m

2

Gimnàs+Bany

Gimnàs+Magatzem

101,4m2 + 10,08m

2 + 9,12m

2 120,6m

2

Biblioteca + Bany Biblioteca 91,82m2 + 9,12m

2 100,94m

2


- Superfície interior dirigida als serveis

Aquestes zones estan especialment dissenyades per l’ús dels treballadors i del

professorat de l’escola. Consta de diverses parts, tant d’ús per l’escola com ara la

recepció com per ús privat, com els vestuaris. Totes les zones consten d’un difícil accés

per als nens (a causa del perill) i d’un immobiliari adequat per fer-ne un ús econòmic i

aprofitable.


Sala de cotxets 22,08m2 22,08m

2

Armari/sala de màquines 17,28m2 17,28m

2

Armari 4,16m2 4,16m

2

Professorat 20,72m2 20,72m

2

Recepció 10,64m2 10,64m

2

Cuina + Rebost + Sala d’entrada 51,04m2

+ 12,96m2

+ 3,24m2 67,24m

2

Magatzem 18,24m2 18,24m

2

11

Bugaderia 15,36m2 15,36m

2

Vestuari + Bany Vestuari 18m2

+ 4,80m2 22,8m

2


· Superfície interior de trànsit


Espai transitori de la planta

baixa + Sala distribuïdora 164,26m

2 + 36,72m

2 200,98m

2

Escales Est + Escales Oest

(Planta baixa) 15,20m

2 + 10m

2 25,30m

2

Espai transitori del primer pis 229,09m2 229,09m

2

Escales Est + Escales Oest

(Primer pis)

15,20m2

+ 29,12m2 44,32m

2


Així doncs, un cop establertes i definides les diferents superfícies, veiem que segons la

normativa establerta referent a les escoles bressol, compleix els requisits i els metres

quadrats necessaris tenint en compte la capacitat de l’escola i en nombre d’alumnes.

12

4.4. DISSENY

El projecte d’aquesta Escola Bressol, com ja hem dit, es caracteritza per la novetat i pel

toc que aporta al barri sense trencar l’estil d’aquest. Sant Andreu no tan sols mostra ser

un barri modern i arrelat a un sentiment català (trobem diferents associacions, equips i

els mateixos andreuencs que ho demostren), si no que mitjançant diferents visions

comparteixen un ideal obert i solidari amb altra gent del barri. Tant és així, que els seus

edificis ho mostren, com la pròpia reforma que es durà a terme al mateix lloc d’aquesta

edificació, apta per a tots els barcelonins. Així doncs, aquesta escola es mantindrà ferma

a les bases principals de Sant Andreu visiblement per tothom.

La façana de l’edifici és la part més característica del disseny, la que més crida

l’atenció i la que està pensada amb més detall per ser diferenciat de diferents edificis

públics i mostrar la seva funció, ser una escola bressol i per tant pels infants. Així

doncs, finalment obtenim el resultat següent:

La part visible de l’edificació utilitza com a base de textura i to, un arrebossat

lliscat, evitant la granulació per possibles danys als infants, amb una pigmentació del

color NCS S 0510-Y10R1 de la gamma de colors Natural Color System, diferent a la

carta RAL, més bàsica i general. Per contrarestar, reforçar la vivacitat del projecte i

mostrar visualment que l’edifici és un joc més per als nens i nenes, es pintaran zones

irregulars dels dos blocs principals seguin una degradació de to, depenent-ne del lloc i la

zona, representant un toc d’alegria mitjançant la tècnica d’un gran arquitecte del

modernisme català arrelat arreu de Catalunya, Antoni Gaudí. D’aquesta manera,

s’omplirà la façana d’un mosaic amb degradació en zones puntuals. Aquest conjunt serà

protegit per una pintura antigraffits als baixos i per la pròpia composició del arrebossat

Escola Bressol façana . Fig.2

1 Carta de colors inclosa a la part posterior del treball.

13

lliscant, la façana serà resistent a les condicions adverses de la meteorologia i possibles

vandalismes. Tot i evitar els danys a la part visible de la façana aquesta requerirà un

manteniment a llarg període, sense tindre un cost elevat, i al contrari de l’obra vista, la

paret serà suficientment adaptada per aïllar l’edifici dels canvis de temperatura. Així

doncs aquesta elecció, a més a més de ser un disseny totalment personal, ha estat

escollida per les solucions que pot aportar a l’escola, volent minimitzar els possibles

defectes posteriors. Per tant, s’ha buscat una imatge a la vegada que original i adaptada

al barri, eficaç, raonada i sostenible econòmicament.

Per tal de fer una seguiment més correcte, es dividirà l’edifici en diferents parts.

El cos del projecte consta principalment en tres zones, els dos blocs destinat al

públic i el bloc central, utilitzat pels alumnes però visibles per a tothom, ja que consta

del pati i d’una nau elevada sostinguda pels tres pilars.

· Blocs propers.

Mantenint-se a l’altura i la línia del carrer, les dues torres de l’edifici es mostren

destinades a l’ús continu, tant dels treballadors i empreses com pels alumnes i familiars.

En principal i més freqüentat centralitza la porta d’entrada mitjançant la façana i la

situació especialment escollida. Consta d’un total de quatre finestres orientades a l’est,

aprofitant d’aquesta manera la llum natural, i especialitzades per evitar molèsties del sol

a l’alumnat.

Els colors degradants del mosaic destinats per aquest espai són d’una elecció de

gamma càlida, tenint en compte el pes que provoca visualment l’edifici del costat i la

vivacitat que ha d’aportar a la part més transitable de l’escola. En la part inferior

s’utilitzarà un degradat de colors verds (NCS S 0530-G70Y, NCS S 1040-G70Y, NCS S

2040-G70Y, NCS S 3040-G70Y i

NCS S 4040-G70Y) i colors vermells

(NCS S 1070-R, NCS S 1080-Y90R i

NCS S 2070-R), seguidament de tons

més càlids com el groc i el taronja

(NCS S 0530-G90Y, NCS S 0550-Y,

NCS S 0550-Y20R i NCS S 0550-

Y60R) i finalment i a la part superior Bloc 1. Fig.3

14

més aïllada cap a la part central, una sèrie de tons torrats (NCS S 2040-Y50R, NCS S

4020-Y50R i NCS S 5030-Y90R). La col·locació i ubicació de les zones de color, estan

dirigides a crear un cert equilibri visual i enganyar, en certa manera, el camp de visió,

expandint-lo mitjançant l’ús de les diferents tonalitats dels colors. Tot i així, sempre es

pot substituir la capa de colors, per un adhesiu del mateix disseny (utilitzant la mateixa

gamma de tonalitats, per tant, feta especialment per l’escola), la qual és més econòmica,

té menys manteniment i es pot anar substituint al llarg del temps.

Pel que fa el segon bloc, destinat especialment per l’ús de càrrega i descàrrega,

consta d’un pes físic i visual inferior. La porta de ferro, centralitza i capta el pes major i

la finestra dóna l’equilibri. A més, és aquí on trobem un espai obert en el pis superior,

que dona directament al carrer i que manté la mateixa estructura que la resta de l’edifici

(no es tracta d’un lloc aïllat, incomunicable, sense ús). Aquesta balcó o petita terrassa,

posseeix dues finestres àmplies, novament adaptades a la llum, i un accés a l’interior de

l’edifici.

Pel que fa el disseny, és en aquest bloc, on s’utilitzen una gamma de colors freds

com a base del mosaic. Les zones escollides, altra vegada, estan fixades pel pes visual

que provoca tot l’edifici i l’espai transitable i ampli de la zona Sud-Est. Així doncs,

s’han situat a la part inferior dreta, una base de colors degradats blavencs (NCS S 0530-

R80B, NCS S 2040-R80B, NCS S 4040-R80B, NCS S 2060-R80B i NCS S 4050-

R80B), a l’extrem oposat colors derivats del lila (NCS S 0530-R50B, NCS S 2050-

R50B i NCS S 3050-R50B) i entre mig i a la part superior una gamma de rosats (NCS S

3050-R30B, NCS S 1040-

R30B i NCS S 3040-R30B).

D’aquesta manera obtenim un

bloc més fred per l’ús i la

funció que té, pel fet de ser

menys transitable (pels

alumnes, pel professorat i per

les famílies) i per l’impacte

visual.

Bloc 2. Fig.4

15

· Cos principal

L’última part de l’Escola i en certa manera, la més important, és la part central.

Aquesta es caracteritza principalment pels dos patis i el gran nombre de finestrals, els

quals estan incorporats al cos elevat sostingut pels pilars del porxo i destaquen pel tipus

de vidre escollit. Tenint en compte novament la orientació de l’edifici, el Sol formarà

una part essencial en la vida dels alumnes a l’escola i, per tant, s’han d’evitar possibles

molèsties. Una d’elles és la calor que pot provocar i l’altra la llum constant i persistent

que aporta a tot l’edifici, comportant un problema per a les zones àmplies que no volen

obtenir calor. Així doncs, s’instal·len uns vidres reflectants que físicament aportaran a la

façana un joc de contrastos ampliat a tot l’edifici junt amb la resta de les finestres, on

totes, tindran un contorn negre, similar a la dels vidres centrals. Per altra banda, a

l’extrem dret i a la part superior, uns vidres col·locats en sèrie aportaran més amplitud a

l’àrea i més llum dins l’edificació. Aquesta vegada no caldrà l’ús de vidres reflectants,

però si el perímetre de color negre.

Aquesta zona serà la que evitarà els mosaics i els colors que aporten vivacitat,

perquè el gran nombre de vidres i la seva contrastació amb la resta de l’edifici, seran el

punt clau per aconseguir, novament, l’equilibri desitjat. A més, la centralització

d’aquesta zona està basada en l’espai lliure de joc, el qual proporciona per la seva

pròpia funció un lloc ampli, lluminós i vitalici. Cal remarcar que és un espai compartit

entre diferents edats i que, per aquest motiu, hi ha una separació del pati mitjançant una

tanca i dos arbres triats detalladament pel tracte directe amb els nens. Tot i aquestes

característiques, la façana d’aquesta zona seguirà la mateixa estructura com a base, un

arrebossat lliscat del color suara esmentat.

Cos central. Fig.5

16

· Part posterior

La part posterior a la façana principal està orientada cap a una zona àmplia, que

delimita i aïlla l’escola dels edificis que es troben seguidament. Per aquesta causa i pel

trànsit nul dels ciutadans, l’edifici és monòton en tot moment pel que fa la pintura i el

material (arrebossat lliscat) i l’única i suficient decoració, són les finestres que estan

col·locades sistemàticament en sèrie, utilitzant el contrast nombrat anteriorment i un

vidre específic.

4.5. ESPAIS I ORGANITZACIÓ

L’escola bressol de la qual tractem disposa de tots els espais adients i necessaris

a qualsevol centre d’aquests tipus i amb una superfície suficientment extensa per la

quantitat de nens dels quals tractem. No tan sols contem d’aquest espais bàsics, si no

que, tenint en compte la superfície disponible, en disposem d’altres per a millorar

l’aprenentatge i comoditat dels més petits.

PLANTA BAIXA

ZONA D’ORGANITZACIÓ:

· Vestíbul

Es tracta de crear un espai d’intercanvi i rebuda entre el professorat, els nens i la

família, dividit en vàries estances per a diferents usos tenint en compte el trànsit diari

que té. Ampli, amb llum i amb un separació natural dels més menuts als més grans,

consta de diferents accessos als familiars que veurem més endavant. La sala ha d’estar

lliure d’elements ornamentals, d’estructures sòlides i estàtiques i ha de constar d’una

Planta baixa. Fig.6

17

estança suficientment àmplia perquè l’educadora

pugui manegar l’alumnat en funció del que té

previst fer, de manera que no obstaculitzi tot el

trànsit del passadís i del vestíbul.

En aquest projecte, l’escola consta d’un

vestíbul amb suficient capacitat i una superfície

àmplia que distribueix diferents espais com: la sala

pels cotxets, l’aula 1 (pels nens més petits, que van

dels 4 mesos a l’any), la recepció, la sala de

professorat i altres zones com l’ascensor, les escales o el bany del professorat.

El seu disseny segueix un únic color per tal d’afavorir l’amplitud, el pes visual i

el preu final de la construcció. A més, es distingeix entre les estances amb més color de

l’escola, aclarint d’aquesta manera que és tracta d’una zona de trànsit i no pas de joc. El

color base té una tonalitat cremosa (NCS S 0510-Y40R) i també és utilitzada a la planta

superior.

Aquesta zona i els passadissos, comparteixen tan el disseny com la il·luminació,

ja que les dues constaran amb bombetes d’alta potència per a millorar novament

l’amplitud i l’estètica.

· Recepció

És un dels espais més disponibles cara als familiars, als interessats i als

treballadors ja que, junt amb l’aula del professorat, és on són atesos per atribuir-los

Vestíbul, planta Fig.7

Vestíbul, perspectiva. Fig.8

18

informació de l’escola, dels seus fills, dels permisos cara als proveïdors de la zona de

carga i descàrrega etc. Senzill i amb una maquinària necessària, com ara fotocopiadores.

Consta d’una gran finestrada o porta cara al públic.

La recepció té una visió clara i directa

de la porta d’entrada. Tot i així consta amb

diferents sistemes de comunicació que

connecten en varis punts del centre. Té una

visió directa amb l’exterior gràcies a la

finestra que dona a la part posterior de

l’escola, espaiada i àmplia gràcies a la gran

distància entre construcció i construcció.

La recepció segueix l’estil de l’escola i

compleix, tot i ser un lloc prohibit pels nens, una visió alegre. A la paret principal

(paral·lela a la de la porta d’aquesta estància) té un contrast aconseguit gràcies a una

sèrie de figures polièdriques irregulars entre elles, col·locades estratègicament per

aconseguir un cert equilibri. Els colors són vius i ressalten entre ells per aportar

vivacitat i contrastació amb les altres parets de pigmentació blanca. Bàsicament i

seguint l’objectiu, els colors escollit són els següents: NCS S 0550-Y10R (groc), NCS S

1060-Y30R, NCS S 1080-Y50R (taronges), NCS S 1080-Y90R (vermell), NCS S 2060-

B90G, NCS S 1060-G50Y,

NCS S 4050-G50Y i NCS S

4050-B90G (verds blaus) (tots

ells de la carta de colors

Natural Color System). Pel que

fa el terra, segueix la tendència

dels llocs transitables de

l’escola, on el color blanc fa de

les zones un lloc més ampli i amb més llum.

El mobiliari de la recepció es basa principalment en l’ús de màquines i, en certa

manera, el lloc per guardar algun dels documents. Així doncs, consta amb una

fotocopiadora industrial, prestatgeries i una gran taula amb un ordinador incorporat per

poder dur a terme escanejos, impressions o altres demandes per part del professorat. A

Recepció, planta. Fig.9

Recepció, perspectiva. Fig.10

19

més a més, consta d’un videoporter (el central), abans esmentat, que connectarà tota

l’escola bressol amb l’exterior.

· Aula professorat

És una zona destinada al treball de tots els educadors i empleats que participen

en el desenvolupament dels alumnes del centre. La sala, tot i no està permesa l’entrada

dels infants sols, comparteix el programa sobre seguretat, accessibilitat, visibilitat i

intercomunicatiu exigits a la normativa i adaptada a les altres parts del centre. Acostuma

a ser el lloc de reunió principal i, per aquesta raó, és necessari que tingui un acolliment

especial, mobiliari, una petita zona de llibreria per a llibres educatius, medis per a

comunicar-se (com un telèfon i/o intèrfons) i ordinadors d’ús compartit. Cal remarcar la

seva amplitud i lluminositat per garantir més ambient.

Aquesta sala té una capacitat estimada suficient per al professorat del centre. Té

dues finestres que proporcionen lluminositat i creen una sensació de profunditat a l’aula.

Aquest espai, pel fet de ser un lloc de reunió per crear una certa organització

entre els infants del centre i per les dimensions les quals estem tractant, té com a color

base una pigmentació clara i amb un to cremós (exactament: NCS S 0507-Y20R). Per

contraposar-ho, als extrems de l’aula trobem una sèrie de tonalitats graduals, reflectides

en uns llapis de colors, creant així, el toc infantil i innocent que requereix un escola

bressol. A més, per cercar més voluminositat i amplitud a la sala, els llapis tindran una

tonalitat fosca al cantó dret (creant un efecte visual d’ombres), així doncs, utilitzarem

els següents colors (tots ells i com tota l’escola de la gamma de colors Natural Color

Aula professorat, planta. Fig.11

20

System): NCS S 0520-Y50R (per la “fusta”), NCS S 4050-G50Y/NCS S 4050-B90G

(verds), NCS S 0530-G90Y/NCS S 0550-Y (grocs), NCS S 1060-Y30R/NCS S 1050-

Y40R (taronges), NCS S 1080-Y90R/ NCS S 5030-Y90R (vermells), NCS S 0530-

R30B/ NCS S 1040-R30B (roses), NCS S 2030-R50B/NCS S 2050-R50B (liles), NCS

S 0530-R80B/ NCS S 4040-R80B (blaus), NCS S 1050-Y40R/ NCS S 2040-Y50R

(marrons), NCS S 2502-B/ NCS S 2500-N (grisos), NCS S 1040-G70Y/ NCS S 2040-

G70Y (verds), NCS S 1070-R/ NCS S 2070-R (granes) i NCS S 05030-R30B (rosa). Pel

que fa referent al terra, s’utilitza el mateix que les àrees transitables (passadissos,

menjador etc.).

El mobiliari que cal destacar d’aquesta zona, es basa en la necessitat

imprescindible d’informar, per tant, trobem diferents llibreries i tres ordinadors d’ús

compartit als extrems de la sala (evitant la llum directa del sol a les pantalles) i una gran

taula al centre. Tots els mobles són de fusta de cirerer fosc, per tal d’aconseguir una

contrast major. Aquest lloc de reunió serà apte tan per a familiars com per a membres de

l’escola.

· Bany professorat

El bany del professorat està aïllat,

normalment, del dels més petits. En aquest cas,

trobem un espai únic per a ells prop de l’aula dels

més petits i al costat de l’aula de professors.

Aula professorat, perspectiva. Fig.12

Bany professorat, planta. Fig.13

21

D’aquesta manera, la vigilància dels més menuts i la comoditat es manté.

Pel que fa el disseny està basat en un estil més apropiat per l’edat dels seus

usuaris i, per tant, s’eviten els colors més cridaners. Trobem un contrast continu entre el

blanc i el negre, ja que gràcies a la seva amplitud, ens ho podem permetre. A més, tenint

en compte que és tracta d’un edifici escolar infantil, és dona un toc de joc i elegància

amb un dibuix fet a partir d’una plantilla, on podem veure un conjunt de flors negres i

una papallona al seu extrem.

D’aquesta manera, el recinte queda

decorat.

Pel que fa el mobiliari cal

destacar els aparells sanitaris,

blancs i suspesos per tal de

millorar la comoditat dels

treballadors.

· Sala de cotxets

El guardacotxes, molt pròxim a l’entrada per

evitar que la brutícia de les rodes vagi més enllà, és

un espai més de comoditat per a les famílies. Aquest,

permet guardar els cotxets dels infants i evitar que els

pares i mares carreguin amb un pes innecessari. Sense

ornaments, espaiat i sense necessitat d’haver-hi res

més que els cotxets, no deixa de ser una sala amb una

possible barana de recolzament. A més, tenint en

compte que aquests es poden plegar, no es necessita

un gran dimensió l’espai.

A l’escola bressol, aquesta zona està ambientada seguint l’estil de l’aula 1 (la

dels nens i nenes que comprenen l’edat de 4 mesos a l’any) ja que seran els que

utilitzaran més aquest recinte. Consta d’un gran espai, sense ornaments i sense

il·luminació natural, ja que les parets blanques (com el terra) creen la lluminositat

desitjada. En una única paret, la principal, hi ha la part alegre de la sala, gràcies a unes

Bany professorat, perspectiva. Fig.14

Sala cotxets, planta. Fig.15

22

circumferències (cinc en total) interposades de diferents colors i radis. Abasten una sèrie

de degradats entre el rosa i el lila, el taronja i el groc i el verd: NCS S 1040-R30B

(rosa), NCS S 3050-R50B, NCS S3040 - R30B (liles), NCS S1060-Y30R, NCS S1080-

Y50R (taronges), NCS S 1060-Y10R (groc) i NCS S1060-G50Y (verd).

Pel que fa el mobiliari, es basarà amb una barana a l’alçada dels carrets i els

propis, els quals seran particulars i de cada alumne.

ZONA DE SERVEIS:

· Ascensor/ Escales

Unes de les instal·lacions tècniques més importants

per al moviment i transport de materials dintre de l’escola

és la del ascensor, necessari en tots els edificis que consten

de més d’una planta per connectar amb totes d’una manera

còmoda i imprescindible per als nens i nenes discapacitats.

Per altra banda i d’ús majoritari per a tots els

escolars hi trobem les escales, amples i amb una barana

entre les dues alçades (les dels adults i les dels nens i

nenes) perquè s’hi puguin agafar sense cap problema.

En aquesta escola es disposen un total de dues

escales per al trànsit continu dels alumnes, del professorat i

dels treballadors. Consten amb un petit replà il·luminat de

Sala cotxets, perspectiva. Fig.16

Ascensor. Fig.17

Escales. Fig.18

23

color gris perla (com les escales), exactament el NCS S 2500-N. Les baranes són

cilíndriques per a una major comoditat i, l’ascensor, és de ferro d’una tonalitat grisosa

fosca pintat amb l’Oxiron forja rugós. Els dos serveis estan pròxims a l’entrada i a les

aules.

· Cambra d’instal·lacions

Aquesta sala està destinada a reunir tota

la instal·lació elèctrica de l’escola. Gràcies a la

seva proximitat amb l’ascensor i la recepció,

queda vigilada i recollida en una zona aïllada

d’accés dels més petits. No té llum natural i el

seu disseny és basa en la utilització del blanc

com a color uniforme per tota l’estança.

Cal destacar que l’electricitat provinent de les plaques solars, passa per una

doble paret (d’uns 5 cm) fins arribar aquesta sala. D’aquesta manera, no es veu la

instal·lació.

· Menjador

La zona d’àpat és compartida entre els treballadors i els més petits. Consta de

diferents mobiliaris, com ara dos tipus de taules (una acord amb l’alçada de la mainada i

l’altra per als adults) amb les seves cadires

corresponents i una comunicació directa

amb la cuina perquè les educadores puguin

portar l’aliment amb un carretó i distribuir-

los als alumnes. Tot i que els professors

mengin en un altra hora diferent a ells, les

taules estan a prop les unes de les altres per

poder controlar i no tindre cap obstacle de

visibilitat. Destaca, principalment, per la

Cambra d’instal·lacions, planta. Fig.19

Menjador, planta. Fig.20

24

gran amplitud, lluminositat i connexió amb la cuina.

A causa de la seva forma irregular, el menjador juga amb les tonalitats de les

parets. Les que no tenen un angle de noranta graus, estan pintades de blanc (creant

amplitud) i tenen una sèrie de dibuixos que proporcionen una millor estança per als

alumnes. Cal remarcar que es tracten d’una sèrie d’arbres col·locats estratègicament de

colors marrons i que tenen com a fulles papallones (aconseguim així el toc infantil). Per

ressaltar-ho i contrastar l’espai les parets oposades segueixen la gamma de colors dels

arbres, amb una tonalitat tarongina potent (NCS S 1050-Y40R) i contrària a la llum

natural.

Pel que fa el mobiliari, el menjador consta amb un total de cinc taules per als

infants (amb un total de sis cadires), ja que estarà destinada especialment per als nens i

nenes que tenen un edat entre els dos i tres anys, és a dir, per a un total de trenta-cinc

infants. La distribució i l’organització dels alumnes estarà regida pel professorat, però

les pertinences de cada un estaran ubicades a l’armari de casellers que trobem a una

paret del menjador. Tenen una altura pensada pels adults, així doncs els petits no hi

tindran pas accés.

· Cuina

És l’espai on diàriament s’elaboren els àpats dels infants i dels treballadors, per

tant ha de complir tant les normes de seguretat laboral com la normativa d’higiene i

seguretat alimentària. S’adopten una sèrie de normes com, per exemple, que les famílies

no poden portar menjar de fora (això no impedeix que l’escola prengui nota dels

Menjador, perspectiva. Fig.21.

25

requisits de cada infant). És un dels espais més importants, ja que també participa en el

desenvolupament de cada nen, específicament del gust.

La cuina està distribuïda en tres zones diferenciades (la freda, la calenta i la de

rentat) per poder evitar la contaminació creuada dels aliments crus o cuinats i per

facilitar els circuits tant de mercaderies

(matèries primeres) com de les persones.

La zona freda és on els aliments

són rentats i racionats per després poder

ser, o bé guardats en les neveres, o bé

cuinats i on també es preparen els plats

que no necessiten cocció (amanides,

pures de fruites etc.)

Aquest espai es troba format per les taules de treball amb endolls i piques

incorporades (utilitzades per la neteja dels aliments i per la possible opció d’utilització

d’aparells que necessiten corrent com el braç triturador) i de les diferents lleixes. Es

tracta d’un espai molt ampli i còmode per realitzar el menjar en condicions i, per

aquesta raó, és la zona central de l’estança.

Pel que fa la zona

calenta, és la que tracta tota

la cocció i preparació dels

aliments abans de ser

servits i distribuïts, consta

d’una cuina en línia (la qual

inclou dos forns i una

fregidora industrial), de la

campana i de tot el que és la part per emmagatzemar el material. Per una major

comoditat, la trobem lluny del pas continu i a prop de la zona de rentat.

A prop de cada espai, en una de les parets, s’han ficat les lleixes per

emmagatzemar el material de cuina (bateries, eines etc.) i el material de menjador (plats,

gots, coberts etc.).

Cuina, planta. Fig.22

26

Finalment, trobem la zona de rentat, oposada a l’entrada perquè s’utilitza

principalment per al rentat dels aparells i per la utilització continua de l’aigua en la zona

calenta, la qual es basa en un conjunt de piques amb aixetes de mànec extensible. No

s’ha de confondre en la zona d’ús higiènic dels treballadors, ja que aquesta la trobem a

l’entrada de la cuina per a millor aquest aspecte, molt important quan tractem amb el

menjar

El disseny d’aquesta estança està basat amb l’oposició de colors i el joc visual

amb el mobiliari metal·litzat industrial de tota la cuina. A la paret paral·lela a la de la

porta principal i la de l’entrada, estan pintades de color fosc, exactament un to similar al

negre, el carbó ( NCS S 7502-B). En canvi, les altres, segueixen el color del terra, el

blanc trencat, fet amb rajoles de ceràmica per a millorar la neteja i la sanitat. Aquest

contrast produeix visiblement un espai ampli i lluminós, tot i no tindre finestres cap a

l’exterior.

· Rebost

Inclòs dins la cuina, és un espai d’emmagatzematge d’aliments a temperatura

ambient disposats de manera ordenada en una prestatgeria pensada i dissenyada per

suportar aquests tipus de pes. Normalment inclou l’extractor que molesta a la cuina per

la seva contaminació acústica i

sempre té una connexió directa i oberta amb ella per a més comoditat. No és una sala

amb molta capacitat, sempre i quan la quantitat d’aliments que es vulguin

Rebost, planta. Fig.24

27

emmagatzemar siguin corresponents amb la quantitat de gent que està al centre. Té poca

llum per aconseguir frescor i una sola pintura especialitzada en humitats per evitar-les.

Aquesta petita sala, consta amb un seguit de prestatges d’alumini, seguint l’estil

de la cuina i evitant possibles humitats, a la paret oposada a la cuina (per tal d’evitar la

calor). La sala està tota pintada amb una pintura contra humitats de color blanc i el terra

segueix sent el mateix que el de la cuina.

· Zona de carga i descàrrega.

És un espai obert destinat a

l’aparcament de camions per la descàrrega i

carga d’aliments, productes i altres

necessitats per al centre. No deixa de ser una

zona de trànsit continu i per tant a d’estar

separat de l’alumnat per evitar olors

molestes, soroll i accidents. Acostuma a

estar prop de la cuina i del rebost, així és

possible una major comoditat per als transportistes i pels mateixos treballadors de

l’escola bressol.

En la nostra escola, aquesta zona està ubicada a la part més transitable pels

vehicles. És una zona coberta per aprofitar d’aquesta manera la superfície de la que

disposem i té una capacitat per a dos furgonetes. Té una connexió directa amb una petita

Rebost, perspectiva. Fig.25

Carga i descàrrega, planta. Fig.26

28

sala que distribueix el rebost i la cuina i amb la sala de màquines. Conté una gran porta

principal, corredissa i de ferro rugós fosc (com el de l’ascensor) amb una entrada

individual pels vianants, pintada amb Oxiron Forja de color negre, per aconseguir una

major rugositat i vistositat.

Els colors de les parets és el

blanc, perquè fan més neta la zona,

àmplia i amb major lluminositat. A

més, contrasta amb el terra, el qual té

una pintura especial per a pàrkings de

colors gris clar NCS S 2502-B. Està

destinada per a un ús continu i únic

pels treballadors, així que l’entrada

estarà vigilada i rigorosament

normalitzada.

· Sala de màquines

En aquesta sala està instal·lat tot el sistema de calefacció i altres instal·lacions,

excepte la llum. Part d’aquesta maquinària està situada al terrat, junt amb les plaques

solars, per estalviar lloc. És una sala suficientment gran i sense llum natural, situada a la

zona carga i descàrrega, de fàcil accessibilitat per al porter o els treballadors que se’n

facin càrrec i aïllada dels alumnes i familiars.

No té cap disseny especial, si no que les parets estan pintades de color blanc per

crear amplitud.

Carrega i descàrrega, perspectiva. Fig.27

Sala de màquines, planta. Fig.28

29

ZONA DE L’ALUMNAT:

· Aula 1

A través dels jocs els nens desenvolupen diferents facultats que a la llarga creen

un cert valor d’autonomia. Això, s’ha de veure reflectit en diferents aspectes de l’aula,

on es senten integrats i segurs al llarg del dia. Per tant, hem d’intentar de no trencar la

seguretat que estan creant en ells mateixos i, alhora, fomentar-la. L’aula ha de ser un

espai ampli, amb molta llum i amb diferents zones de joc per tal que ells propis

investiguin. El terra, però, ha de ser tot continu, sense cap esglaó, que no els pugui fer

caure i perdre aquella seguretat nombrada anteriorment. Per altra banda, s’ha de tenir

molt en compte les diferents característiques dels lactants, dels que gategen i dels que ja

comencen a caminar. Aquesta aula, dirigida específicament als lactants, consta de

diverses parts diferenciades visiblement: el bany/canviador (explicat més endavant), la

zona on es preparen els àpats (els biberons, les farinetes, etc.) i la zona de joc.

Tots els espais han de ser visibles des de qualsevol punt de l’aula per facilitar la

vigilància del cuidador i complir amb la necessitat de curiositat dels nens. D’aquesta

manera l’aula reuneix les diferents tasques que duen a terme els infants al llarg del dia

sense necessitat de desplaçar-se de la seva pròpia aula diversos cops.

El disseny de l’aula compleix tots els requisits anterior i a més, es basa en un

disseny que desenvolupa el seu creixement, on els colors constitueixen part d’aquest

pas. Per aquest motiu, la sala juga amb diferents colors, tot i que la base principal és un

Aula 1, planta. Fig.29

30

base amb una tonalitat suau i harmoniosa per intentar mantenir una certa concentració i

tranquil·litat als infants. Específicament trobem com a base el color cremós/grogós:

NCS S 1015-Y20R. Per altra banda, els colors, els trobem inclosos dins el disseny de

l’aula, la qual es basa en una sèrie de circumferències repartides a uns llocs específics

de les parets de tota l’estància per aconseguir no trencar un equilibri visual, s’interposen

entre elles creant nous colors. La visió d’aquestes formes desenvoluparà l’aspecte

geomètric de l’infant. La pigmentació escollida roman entre els següents colors: NCS S

3050-R50B, NCS S 0520-R50B, NCS S 2050-R50B, NCS S 1050-R90B, NCS S 1050-

B10G, NCS S 2060-R90B, NCS S 2030-R80B (per les circumferències de tonalitat

blavosa i lilosa); NCS S 1060-G30Y, NCS S 1040-G70Y, NCS S 1060-G10Y, NCS S

4050-G50Y, NCS S4050-B90G (per les àrees de gamma verda); NCS S 1080-Y90R,

NCS S 1070-R, NCS S 3060-R (per les figures de tons vermells) i NCS S 1040-R30B,

NCS S 3040-R30B, NCS S 2050-R50B i NCS S 2030-R50B (per les circumferències de

tonalitats roses i liles). La llum natural provinent dels grans finestrals amb vidres foscos

que permeten el pas de la llum però no el de la calor, faran d’aquests colors un joc

visual.

Pel que fa el mobiliari segueix completament l’estil de la pròpia aula.

Principalment trobem una gran catifa circular negra que ressalta davant el color blanc

del terra, una superfície diferent que les dels passadissos i apta pels nens, ja que no es

tracta del terratzo si no del sintasol, un material de plàstic que, com la moqueta,

s’utilitza per a paviments interiors.

Aula 1, perspectiva. Fig.30

31

L’aula està dividida en dues parts, la de joc i la de sanitat. Tot i així no ho

trobem separat dràsticament per una paret, si no que la forma part corba i el moble

canviador, ens divideix l’estança suament. Pel que fa la zona de joc, hi trobem

prestatges, penjadors per a cada nen i nena, jocs i suficient espai per realitzar diferents

activitats. La zona d’higiene o sanitat, conté en canviador, dirigit en tot moment cap a la

resta de l’aula, per poder controlar la resta dels infants.

· Bany/ Canviador aula 1

Aquest espai destinat als infants de lactància és visible des de qualsevol punt de

l’aula. Consta d’un canviador adaptat a les cuidadores, és a dir, a l’altura adient i sense

barres de protecció ja que el

matalàs té una forma que

evita les caigudes dels

infants. En aquest cas no

contem amb unes escales per

a què els nens pugin pel seu

propi peu, ja que encara són

massa petits per fer-ho. A una

alçada específica trobem un

caseller amb diferents forats, tants com nombres d’alumnes hi hagi en aquella aula, amb

la fotografia i nom de l’alumne corresponent per guardar-hi les pertinences de cada nen

(xumet, bolquers, muda etc.). A la mateixa saleta i trobem un armari, aquest més gran,

per posar-hi qualsevol accessori del canviador, articles de neteja etc. Després, al mateix

canviador però a la part de baix, trobem un calaix on podem guardar-hi diferents

necessitats més petites i d’ús més continu, com pomades o tovalloletes (cal remarcar la

necessitat de rebaixar l’agafador perquè els nens evitin obrir els calaixos que tinguin al

seu abast).

Tot aquest mobiliari és de fusta natural, ambientat i dissenyat tenint en compte

els colors i el disseny de l’aula.

Aula 1, canviador. Fig.31

32

· Dormitori aula 1

En les primeres etapes de la vida, els

infants tenen un ritme de descans molt més

alt que no pas els adults, per tant, és obvi

que per no alterar les seves demandes

necessitin dormir dos o tres cops a l’horari

escolar. Els més petits, és a dir, els que es

troben en aquesta aula, tenen en aquesta sala

bressols individuals per a garantir que cada

nen pugui seguir el seu ritme de són.

D’aquesta manera, quan uns juguen, els

altres poden dormir sense ser destorbats. Pel mobiliari, aquesta aula necessita amplitud i

una lluminositat controlable, ja sigui mitjançant cortines com persianes. A més, la sala

ha d’estar lliures de calors i per això s’acostuma a orientar al lloc més fresc del centre

evitant la màxima calor a l’estiu.

Seguint aquestes pautes, el

dormitori amb una única finestra

directa a l’exterior, orientada a la

zona més fresca i graduable amb

persianes i cortines. Consta amb

un total de sis bressols, un per

infant, els quals concorden amb el

disseny de l’estança. Aquesta,

segueix el mateix estil que l’aula, tant pel que fa el mobiliari com pel que fa el disseny.

El color principal i en el quan es basa tot el dormitori, és un color cremós menys potent

que el del aula per crear el clima desitjat, exactament el NCS S 0510-Y10R, el qual

ressalta amb les circumferències que segueixen una tonalitat verdosa, de taronges i

rosenca (colors ja mostrats anteriorment en l’aula).

Pel que fa el mobiliari, apart dels bressols, trobem a la sala un armari amb sis

caselles (tantes com infants hi ha) per tal de poder guardar les pertinències de cada nen,

ja siguin xumets, com altres pertinències pròpies, dissenyat especialment per aquest

espai, ja que la fusta està pintada amb les tonalitats escaients.

Dormitori aula 2, planta. Fig.32

Dormitori aula 2, perspectiva. Fig.33

33

· Aula 2

Els alumnes de 1 a 2 anys estaran ubicats en aquesta aula. Es basa en les

característiques anomenades anteriorment (aula 1) per tal de desenvolupar els seus

sentits mitjançant el joc. El seu mobiliari, adaptat, destaca dins aquesta sala, perquè tot

hi haver les diferents zones de joc, trobem les taules i cadires per als nens i nenes.

Comunica directament el bany i el dormitori com al resta de les aules.

Consta de superfícies continues i de difícil erosió (com en tot el centre) amb

diferents jocs, zones i colors. Es caracteritza per la gran lluminositat provinent del

finestral (amb vidres especials) i la comunicació directament amb el porxo del pati el

qual es pot utilitzar, en l’època adequada, per ampliar l’espai, jugar en un lloc cobert en

cas de pluja o utilitzar per canviar el funcionament de les classes i activitats i fer-les

menys monòtones.

Pel que fa el disseny d’aquesta

aula, és caracteritza per el contrast de

diferents figures situades en una de les

parets. Tota la sala té com a base

principal el color verd (NCS S 1060-

G50Y) i la que és paral·lela a la

principal, té un seguit de rectangles a

diferents tons de verd que porta vivor a l’aula. (NCS S 1060-G10Y, NCS S 1040-G70Y,

NCS S 1040-G70Y, NCS S 1060-G30Y).



34

El mobiliari són majoritàriament jocs, disposats de forma diversa en tota l’aula.

Cal destacar la gran catifa circular

negra que presideix l’aula i els

estants per a organitzar les joguines

o altres objectes pel seu ús. A

l’entrada de la sala, on trobem una

mena de passadís, trobaríem la

zona de penjadors, necessària per

als abrics i pertinències de

l’alumnat.

· Bany aula 2

El bany és un dels llocs que proporciona més coneixement d’un mateix i dels

altres, ja que no deixa de ser un lloc de reunió entre diferents alumnes per conèixer el

cos de l’altre, el propi i per parlar-ne. És un dels espais més especialitzats pels menuts ja

que tot el que poden arribar a toca està a la seva mida i és allí on comencen a

desenvolupar part de la seva autonomia. Els orinals (dos per la superfície la qual tractem

i pel nombre d’alumnes que els utilitzaran aproximadament) són col·locats un al costat

de l’altre, sense tapa i a la seva alçada. A més, tenint en compte que es tracten de nens

d’1 a 2 anys, també es conta amb un canviador, els qual ocupa el lloc davant la finestra,

per tal que el professorat pugui fer-ne ús alhora que vigila als altres alumnes.

Per altra banda trobem quatre grans piques, on, amb unes aixetes de creu, poden

jugar amb l’aigua, rentar les nines i les joguines, explorar, beure aigua, rentar-se les


Bany aula 2, planta. Fig.37

35

mans etc. A més, hi ha un mirall, molt important per desenvolupar aquell coneixement

progressiu de la seva pròpia imatge i la dels que l’envolten.

Aquest bany, segueix l’estil de l’aula, tot i que combina dos colors verdosos,

dividits simètricament; la part més clara de la meitat en amunt (per donar més amplitud)

(NCS S0540-G70Y) i la part més fosca (el color de l’aula) a la part baixa.

· Dormitori aula 2

El segon dormitori que hi ha a l’escola

bressol està destinat per l’alumnat més gran

d’un any. La principal diferència amb l’altre

és el mobiliari del qual disposen, com és

evident, canviem els bressols per possibles

lliteretes fixes i útils al llarg de dia, i

especialment, alhora de la migdiada dels

alumnes. Dins d’aquesta aula hi ha una sèrie

d’armaris per a dipositar els llençols, els coixins i possibles matalassos de recanvi. Es

distingeix de les altres aules per d’inexistència de joguines, sempre i quan aquestes no

ajudin a dormir als nens i nenes.

Bany aula 2, perspectiva. Fig.38


36

El disseny és idèntic al de l’aula, tan pel que fa la tonalitat principal, com la

paret que conté els figures regulars. Cal remarcar que la paret més “carregada” està a

contrallum per evitar un major pes visual.

· Sala lluminària

Aquest és un espai que uneix el menjador,

el pati, la cuina i l’alumnat de 2 a 3 anys, per

aquest motiu té una capacitat suficientment gran.

Es caracteritza per la gran lluminositat i l’

inexistència de joguines. Tot i així, no deixa de

ser un lloc més de zona de joc en els horaris

relacionats amb l’àpat, ja que el disseny fa de

l’estança un lloc divertit i entretingut.

L’estètica d’aquesta sala, juga amb la combinació de diferents formes i colors.

En dues de les parets trobem com a color principal el taronja (NCS S 1060-Y30R), el

qual ressalta clarament amb la

blancor de les altres dues. Una

d’elles, però, conté un seguit de

circumferències de diferents colors

disposades irregularment per la

superfície, per tal de transmetre

vivacitat a la sala (NCS S 7502-B

(negre), NCS S 1080-Y90R


Sala lluminària, planta. Fig.41

Sala lluminària, perspectiva. Fig.42

37

(vermell), NCS S 4050-R80B (blau marí), NCS S 1050-R90B (blau clar), NCS S 0530-

R50B (lila), NCS S 1060-G50Y (verd clar), NCS S 0510-Y10R (crema), NCS S 2050-

R50B (lila fosc), NCS S 0530-R50B (lila clar), NCS S 1040-R30B(rosa)) A més, tres

d’aquestes figures no es troben al nivell de la paret, si no més enfonsades, per tal de

canviar la monotonia.

· Pati 1

Al primer pati és destinat als infants que arriben a l’any. No té unes dimensions

molt grans però és suficient per la quantitat de nens que tractem, el tipus i l’ús que més

tard en faran. Té una part d’ombra gràcies a la vegetació d’arbres que trobem al fons.

Majoritàriament trobem un terra simple i sense entrebancs, evitant els esglaons i la zona

de sorra. Connecta directament amb l’aula 1, gràcies a uns grans finestrals.

· Pati 2

El pati principal de tota l’escola està destinat als nens i nenes d’1 a 3 anys. Aquí

es reuneixen diàriament per compartir el moment d’esbarjo a l’exterior. Consta de

diferents parts; el porxo, el sorral, l’hort i els jocs varis.

El porxo és el lloc de comunicació directa amb l’aula dels nens d’1 a 2 anys, qui

es mantenen al primer pis per l’accessibilitat sense escales a les classes. D’aquesta

manera ells surten des de la seva aula fins la zona d’esbarjo sense passar per

passadissos, a diferencia de la mainada de 2 a 3 anys, qui entren al pati mitjançant la

Pati 1, perspectiva. Fig.44 Pati 1, planta. Fig.43

38

porta que troben a la sala il·luminada. Cal destacar que el porxo és creat pel bloc

central, on el gimnàs sobresurt de la delimitació de la façana.

El sorral està disposat i separat del joc continu per evitar que se’n vagi més

enllà de la zona de sorra. Està situat sota els dos arbres, el qual proporciona ombra a

part del sorral. Aquests, reben el nom d’Acacia dealbata, la mimosa, i es caracteritzen

per la seva àmplia copa irregular. S’ha escollit aquesta espècie per diferents motius:

- Són de fulla perenne, i per tant, els nens

no correran cap perill, sigui tòxic o no.

- Té una alçada màxima d’uns 10 metres,

suficient per l’edifici que estem tractant.

- Pel seu tronc llis i gruixut, evitant

d’aquesta manera danys als infants.

- Floreix durant gener i febrer, demostrant més vitalitat en les èpoques més

fredes a l’escola i als nens.

- Les seves fulles són gran i té les flors grogues, rodones i cridaneres.

Aquestes característiques faran que els infants comencin a tenir curiositat

per la vegetació i els proporcionarà un inici del desenvolupament

educatiu.

L’hort és un espai molt ampli per a que els alumnes puguin veure el creixement i

desenvolupament de les plantes, fomentant l’aprenentatge. Està separat directament per

Pati 2, planta. Fig.45

Acacia dealbata

39

una tanca de la zona de joc per evitar que hi entrin sense el permís dels adults però que

ho puguin veure tot i estar tancat. Està

dividit per diferents zones de cultiu, les

quals organitzaran el professorat. Rep

sol i ombra gràcies a la seva situació,

és a dir, a l’extrem esquerra del pati.

Per altra banda trobem la zona de

jocs diversos, on hi són situats diferents

activitats com el tobogan, la caseta petita etc.

També és presenta com una zona de joc

lliure, ja que hi ha suficient espai per jugar

amb pilotes o altres objectes com els

tricicles.

Una part del pati té una zona de paviment dur (al porxo), perquè no deixa de ser

un perllongament o un espai exterior de l’aula per aprofitar quan el temps ho permet.

Després trobem la zona del paviment

tou (de les plantes, els arbres, l’hort

etc.) i una altra perquè els nens no es

facin mal (sobretots els lactants).

S’instal·len buneres a la zona de les

aixetes i aspersors, per absorbir

l’aigua i evitar l’acumulament

d’aquesta (bassals).

Hort pati 2. Fig.46

Jocs diversos. Fig.47

Pati 2, perspectiva. Fig.48

40

PLANTA SUPERIOR

ZONA DE SERVEIS:

· Vestuari treballadors

El vestuari normalment inclou la zona per canviar-se de roba amb armaris

personals per a guardar les pertinences i l’àrea de serveis, on estaria inclòs el vàter, la

pica i les dues dutxes. Cal remarcar que aquest espai està destinat únicament als

treballadors del centre i, per tant, els nens i nenes no hi tenen accés. Té una superfície

suficientment gran per a tots ells i una zona bastant àmplia per al rentat.

El disseny és senzill. Combina el color blanc fum amb una tonalitat blava (NCS

S 2040-R80B), utilitzada per a les parets de les dutxes, per les portes d’aquestes i pels

dos cantons de la que separa el bany del propi vestuari.

El mobiliari d’aquesta estança, es basa en un seguit de taquilles personals, que

segueixen l’estil de la zona, i amb dos bancs. L’altra part del vestuari és ocupada per les

Vestuari treballadors, planta. Fig.49

Planta superior

41

dutxes, les quals estan adaptades pels

minusvàlids. A més, cal destacar, que les

portes d’aquestes són batents i per tant,

milloren la higiene de tota l’estança.

· Bany treballadors

Tant en el pis inferior com en aquest, hi trobem un bany per al professorat.

Aquest, a diferència dels altres, està adaptat a l’alçada dels adults i als discapacitats (tant

la pica com els vàters) i poden fer-ne ús sense cap problema. Com que en aquesta planta

trobem només una aula per l’alumnat de 2 a 3 anys, el bany està situat a l’interior del

vestuari. Aquest, segueix l’estil de la zona en la que es troba (ja que una de les parets és

de color blava) i, destacant sobre la paret blanca, trobem tres circumferències amb una

cromàtica degradada de color blau (NCS S1050-R90B, NCS S2060-R90B i NCS

S4050-R80B).

Pel que fa el mobiliari,

disposa d’un vàter suspès

adaptat (per facilitar la neteja)

del mateix estil que la resta de

banys de l’escola. També té

dues grans piques amb un

mirall situat a la paret. Cal

destacar, que la porta és

corredissa per aprofitar les dimensions del bany.

· Magatzem

Aquesta cambra sol ser un espai per a emmagatzemar els productes de neteja que

s’utilitzen dins el centre. Té una capacitat per a guardar diferents carrets de la neteja i un

seguit de prestatgeries on hi ha dipositats els productes. A més, a la part inferior, hi

trobem els estris de major volum (com el motxo, l’escombra, els recipients etc.). Sol ser

Vestuari treballadors, perspectiva. Fig.50

Bany. Fig.51

42

un recinte amb poc trànsit de persones i amb poca necessitat de llum natural, ja que se’n

fa ús quan s’acaba l’horari escolar.

Tot i tenir poc trànsit, aquesta sala segueix un disseny semblant a la del bany del

vestuari. En un extrem de la paret paral·lela a la de la porta, trobem tres circumferències

col·locades verticalment que segueixen

una degradació cromàtica de colors

càlids, com el salmó, el taronja i el

marró (NCS S 0550-Y60R, NCS S

1060-Y30R i NCS S1050-Y40R). Les

altres parets, estan pintades de color

blanc fum per a crear una major

amplitud.

· Bugaderia

Aquesta sala és una zona que produeix un manteniment continu i rutinari per

part dels treballadors de l’escola, especialment dels que s’encarreguen de la neteja diària

dels productes i

materials usats pels

infants, com ara,

llençols, tovalloles i

altres peces de roba del

centre. Té una capacitat

per a un gran

Magatzem, planta. Fig.52

Magatzem, perspectiva. Fig.53

Bugaderia, planta. Fig.54

43

emmagatzematge per aquest tipus de roba i inclou diferents electrodomèstics com la

rentadora, la assecadora i la planxa. Cal remarcar l’ús prohibit d’aquesta zona als

alumnes (per una major seguretat) i l’exigència i especial cura. Així doncs, acostumarà

a estar tancada.

El disseny d’aquesta sala, segueix l’estil de la majoria de estances per adults

d’aquest pis. En un extrem tornem a trobar tres circumferències verticals del mateix

color que les del bany, ja que es relacionen per l’ús d’aigua (NCS S1050-R90B, NCS

S2060-R90B i NCS S4050-R80B).

Consta principalment d’una sèrie de prestatgeries per a posar qualsevol tipus

d’objectes o materials. En el racó més

pròxim al vestuari trobem la rentadora

industrial, suficient per la capacitat

d’alumnes que té l’escola. Al seu

costat, i fet especialment per aquesta

estança, es situa un armari encastat per

aprofitar més l’espai i per a posar-hi els

productes necessaris d’aquesta sala.

ZONA DE L’ALUMNAT:

· Aula 3

L’última de les aules està destinada per als nens i nenes de 2 a 3 anys a causa de

la seva situació (primer pis). En aquesta edat comencen a fer ús de les escales i els hi

proporcionen més

seguretat i independència

d’ells mateixos. Es

caracteritza per la gran

amplitud que té, per la

decoració amb mobiliari

adaptat altra vegada a ells

Bugaderia, perspectiva. Fig.55


44

(taules, cadires etc.), i la gran lluminària provinent dels finestral que donen al pati.

L’aula connecta directament amb el dormitori i el bany per a ells, la qual cosa

proporciona al professorat un major control.

És una zona àmplia i

amb molta llum provinent de

la gran finestrada (amb vidres

especials) que dóna al pati i

les dues finestres situades a la

façana. Pel que fa el disseny,

es caracteritza pel joc de

tonalitats i l’impacte visual

que crea una estança molt

més alegre. Combina dos

tipus de colors vermells en una de les parets (la més propera al dormitori) fent un dibuix

irregular i amb corbes per motivar i incrementar l’educació visual dels nens i nenes

(NCS S 1060-R, base, i NCS S 2060-R10B per les figures irregulars). En el cantó

oposat segueix el vermell majoritari (base) de la paret ja nombrada. Els altres extrems,

en canvi, són de color blanc fum, per trencar amb el pes visual recolzat a les altres

parets.

Pel que fa el mobiliari es caracteritza, com ja hem dit, per les taules i cadires

situades a un extrem de l’aula (la de major il·luminació). A més, a la part de joc, ressalta

una gran catifa redona de

color negre per tal de millorar

la comoditats dels alumnes.

La sala també disposa de

prestatgeries, tant per guardar

llibres com per guardar

joguines. Per últim, en una de

les parets, trobem un conjunt

de peces de números penjades

irregularment per a començar a inculcar-ho a la mainada, ja que els més grans ja

comencen a distingir alguns nombres.



45

· Bany aula 3

L’altre espai destinat al coneixement i al desenvolupament dels nens i nenes és

el bany. Aquest consta de diferents

orinals, ja que els vàters es

comencen a inculcar a partir dels 3

anys. D’altra banda trobem tres

grans piques per a diferents usos,

principalment per la neteja de

l’infant, acompanyada d’un mirall

a la seva alçada i de diferents

casellers per a la col·locació de les seves pertinences. Es segueixen les mateixes normes

i seguretats que en la resta del centre i es manté d’igual manera, la llum i la connexió

directa amb l’aula.

Pel que fa el disseny, segueix el de la planta a la qual es troba. El seu color base

és el blau cel (NCS S 1050-R90B), el qual és pintat en totes les parets, excepte una, la

qual juga amb diferents tonalitats blavoses a partir de franges verticals de diferent gruix

(NCS S 1050-R90B, NCS

S2060-R80B, NCS S 2040-

R80B, NCS S 0520-B, NCS

S 1015-R80B, NCS S 2060-

R90B). Això, dóna vivacitat a

l’estança i fa que els nens

aprenguin a descobrir i a

jugar d’una manera més

divertida.

Principalment cal destacar el gran caseller amb tants apartats com alumnes hi ha.

S’usa per a guardar les pertinences dels nens i nenes, seguint una organització, molt

necessària en aquest tipus d’edificacions.

Bany aula 3, planta. Fig.59

Bany aula 3, perspectiva. Fig.60

46

· Dormitori aula 3

Els nens i nenes de 2 a 3 anys

ja comencen a adaptar-se al son dels

adults, tret de la migdiada, segueixen

els mateixos passos i per tant,

segueixen un horari en comú entre

tots els companys. Així doncs, el

dormitori, pot estar separat de l’aula,

ja que tots van a la mateixa hora i la cuidadora no

ha d’estar vigilant a l’altra mainada mentre els

altres dormen. En aquest cas, trobem una gran sala amb tants llits com alumnes hi ha a

l’aula. Per estalviar lloc, s’utilitzen petites lliteres per a nens de la mateixa edat.

Després, trobem una sèrie d’armaris per guardar els llençols, els matalassos i altres

materials necessaris. La llum és graduable i a l’estiu, la frescor és constant.

Segueix el disseny de l’aula,

en aquest cas connectada

directament, ja que utilitza en dues

de les seves parets figures corbades

per a millorar l’aspecte. Tot i així,

aquesta vegada s’utilitzen dues

tonalitats més càlides i tranquil·les

per a facilitar el son de l’alumnat.

Exactament, segueixen un to

cremós/torrat (NCS S 0520-Y50R i NCS S0550-Y60R) més a salmonat que la

pigmentació dels passadissos.

· Gimnàs

Aquest espai, destinat pels alumnes de 2 i 3 anys, està projectat per a fomentar el

joc en un lloc més ampli, lliure i col·lectiu. Té una gran lluminària gràcies a la seva

estructura sobresortida dins de la base assignada a tota l’escola bressol i sobretot,

gràcies als grans finestrals amb vidres especials que fan visible tota la zona de joc del



47

pati i la part nord i nord-oest del centre. Aquest disseny proporciona l’ombra al pati 2

mitjançant un porxo que aquest mateix crea. Cal destacar que connecta directament amb

dues zones; el bany i el magatzem.

Amb un terra tou i amb joguines adients per un gimnàs (matalassos, cercles,

pilotes etc.), formarà a ser part d’una de les estances amb més ús d’aquest pis. Per

aquesta raó, el seu disseny és vistós i amb diferents tonalitats, ja que aprofitant la llum

que entrarà pels grans finestrals mostrarà més vivacitat. Tot i així, no tota la sala és

regular, ja que les altres parets contigües als finestrals mantenen el mateix color

ataronjat (NCS S1060-Y30R), creant d’aquesta manera, una certa amplitud visual.

L’altra paret (la principal) té un total de catorze colors que es combinen en tot moment

amb el blanc. Segueixen una gamma cromàtica creixent a partir dels colors vermellosos

(NCS S1060-R, NCS S1070-R, NCS S2060-R10B), passant pels rosats (NCS S 1040-

R30B, NCS S0530-R30B,

NCS S0530-R50B), els de

tonalitat lila (NCS S 2030-

R50B, NCS S 2050-R50B),

els blavosos (NCS S 2040-

R80B, NCS S2060-R90B,

NCS S 2060-B90G) i

finalment, els de color verd

(NCS S 4050-B90G, NCS S

1060-G10Y).

Gimnàs, planta. Fig.63

Gimnàs, perspectiva. Fig.64

48

· Magatzem de joguines

Amb connexió directa al gimnàs, és utilitzada com a

magatzem per a les joguines i materials que s’utilitzen a la

sala del costat. Hi ha diferents caixes per a les pilotes, un

gran prestatge per als matalassos i altres accessoris per tindre

ordenada la sala.

Segueix l’estil de les zones per als adults, amb tres

circumferències a un extrem de la paret, el qual trenca amb la

monotonia de les parets blanques que fan, de l’estança,

una zona més àmplia. Els seus colors són degradants i

tenen la mateixa tonalitat que les del magatzem principal, (NCS S 0550-Y60R, NCS S

1060-Y30R i NCS S1050-Y40R).

· Bany gimnàs

Per a una major comoditat dels

infants, trobem connectat directament

amb el gimnàs, un bany. Aquest té les

dimensions similars a les de l’aula,

però a diferència i com a conseqüència

de no ser el principal, no consta amb el

caseller de tot l’alumnat. Tot i així és

poden incloure a posteriori altre

Magatzem, planta. Fig.65

Magatzem, perspectiva. Fig.66

Bany, planta. Fig.67

49

mobiliari d’emmagatzematge.

El disseny és idèntic al bany de l’aula (explicat anteriorment), però canvia el

color escollit, tant el principal (NCS S 1060-Y30R, taronja) com els degradats (NCS

S0550-Y10R, NCS S0550-Y60R, NCS S1080-Y50R, NCS S0550-Y20R, NCS S0520-

Y50R, NCS S1050-Y40R), els quals és repeteixen entre ells per no crear un excés de

vistositat. Com que aquest es troba al gimnàs, el qual té un ressalt del color taronja als

extrems, la tonalitat amb la que es basa és el carbassa.

Pel que fa el mobiliari,

continua consistint en un conjunt

d’orinals a conjunt, tres grans

piques situades a l’alçada dels

menuts i un mirall. Cal remarcar

que la zona d’aigua coincideix

directament amb el bany del costat

per a una major comoditat alhora

de fer la instal·lació.

· Biblioteca

Tot i que les edats les quals estem tractant els nens i nenes encara no saben

llegir, ja comencen a tocar i visualitzar diferents contes per els seus dibuixos, imatges,

textures i propis jocs. Per aquesta raó, la

biblioteca és fonamental per al seu

creixement. El professorat l’utilitza per

explicar contes, i fins i tot per a fer jocs

relacionats amb lectures, com ara

titelles. Parlem d’una sala gran, amb

diferents zones, la de “lectura” i la de

descans. En la de lectura i trobem les

llibreries (tant altes com de la seva

alçada) i en la de descans un gran espai

per a poder escoltar a l’educador en rotllana. Per atreure el seu interès cal jugar amb

Bany, perspectiva. Fig.68

Biblioteca, planta. Fig.69

50

diferents característiques, o bé posant mobiliari especial (com ara pufs o recolzaments

tous) o bé remarcant altres punts de decoració i joc (com els titelles).

En aquesta escola, la biblioteca és una de les sales que tenen una major

irregularitat pel que fa la forma. Tot i així, les dues zones es distingeixen i s’organitzen

a partir del gust de l’educadora, ja que no hi ha una divisió radical. Tota la biblioteca

rep llum natural provinent del petit pati (amb sortida directa des d’aquesta sala) o

balconada.

El seu disseny regeix

l’estil vistós, infantil i juganer

de tota l’escola. En dues de

les parets (la principal i

l’oposada a aquesta) trobem

una continuïtat del mateix

color, el grana (NCS S 1080-

Y90R). Per ressaltar aquest

pes visual, en les altres dues

parets (les que reben la llum directa de la llum), trobem el blanc fumat com a base

principal. A més, en aquesta, trobem un seguit de lletres de d’un metre d’alçada que

segueixen una degradació cromàtica a partir del color rosa i fins al salmó, passant per

tots els colors d’una manera suau, simpàtica i atractiva. Per reduir costos d’edificació i

manteniment i per millorar la textura, l’abecedari estarà fet d’adhesius que es

col·locaran a posteriori.

Pel que fa el mobiliari, la biblioteca contarà amb un nombre reduït de taules i

cadires per als nens i nenes, les quals descansaran sobre dues grans catifes circulars de

color negre, i amb un estants a la seva alçada situats a una de les parets granes. En

l’extrem oposat trobem diversos jocs o altres objectes per a poder dur a terme les

activitats desitjades pels professors.

· Bany biblioteca

Perquè les activitats a la biblioteca siguin més còmodes i organitzades s’instal·la

un bany prop d’ella, exactament al davant. És un bany de pas, és a dir, no té les

Biblioteca, perspectiva. Fig.70

51

mateixes funcions que el de l’aula (no té casellers ni pertinences particulars especials).

Trobem un disseny similar al de la planta, ja que per mantenir el joc dels colors i

la vivacitat hi ha un total de dotze circumferències amb quatre colors degradants

(S4050-G50Y, S1060-G30Y, S1060-G60Y, pels verds, S1080-Y50R, S0550-Y20R,

S1060-Y30R, pels taronges, S1080-Y90R, S3060-R, S1060-R, pels vermells i S3050-

R50B,S2050-R50B, S0530-R30B pels lila).

El mobiliari es basa en un conjunt d’orinals i tres piques amb el mirall

corresponent.

· Pati

L’última estança de la

biblioteca es caracteritza per la seva

disposició a l’aire lliure. Quan el

temps ho permet les activitats poden

variar i ser adaptades a l’aire lliure.

Els nens i nenes d’aquesta planta no

farà falta que baixin per a jugar a fora

per a fer una activitat a l’exterior, si no

que mitjançant aquest espai poden realitzar jocs col·lectius aquí. Les parets són segures

i altes per evitar accidents i el terra, tou. A més, gràcies a una estructura lleugera imitant

un sostre amb la possibilitat de posar lona a l’estiu (col·locada a posteriori), evita el

Bany, planta. Fig.71 Bany, perspectiva. Fig.72

Pati biblioteca, planta. Fig.72

52

contacte directe i continu amb el sol. Si més no, aquest és un comoditat per als nens i

nenes que apart de aportar-los coneixements, entren amb més contacte amb el medi

ambient.

Gràcies a la connexió directa amb la biblioteca, l’espai podrà ser engrandit i

gaudit per tot l’alumnat de 2 a 3 anys.

El disseny d’aquest espai segueix el

de la façana, ja que l’únic color que té

és aquests. Tot i així, continuem tenint

el contrast destacat constantment en

aquesta escola, gràcies als vidres

foscos especials de les dues finestres.

Pati biblioteca, perspectiva. Fig.73

53

4.5.1. MATERIALS

Tot i nombrar anteriorment alguns dels materials que hem utilitzat a cada

apartat, cal nombrar i especificar diferents objectes i materials que s’han dut a terme,

majoritàriament, en totes les sales.

- Les sales on els petits i tenen accés,

contenen una doble porta amb un gran

vidre a l’extrem perquè puguin veure en

tot moment el que hi ha dins. Són de fusta

natural de faig i tenen el mànec de la porta

per sobre de l’altura normal, per tal que els

adults hi tinguin excés però els nens i

nenes no. A més, incorporen un sistema antipinçadits per evitar danys.

Cal remarcar que per una major comoditat alhora de visualitzar l’escola

en 3D, les portes, excepte les que connecten amb l’exterior, tenen la

ubicació dins l’estança però no estan incloses.

- Pel que fan les sales dels treballadors són totalment de fusta massissa,

sense vidres, però igualment de doble porta. Continuen tenint el sistema

antipinçadits per mantenir una seguretat i una regularitat amb les altres

de l’escola.

- En les sales més petites, com els vestuaris, s’utilitzen portes corredisses

per a estalviar lloc i alhora, transitar amb major comoditat. A més, dins

d’aquesta estança, també s’utilitzen unes altres portes, les de la dutxa.

Aquestes són del mateix color que les parets blaves i es caracteritzen per

ser batents.

- Una de les majors preocupacions per

part d’una escola bressol, i en

general en totes les edificacions

escolars, és la protecció que rep

l’alumnat. Per aquesta raó, i tenint en

compte que el pati dóna a l’exterior

Antipinçadits

Reixa

54

per causes d’orientació, el reixat escollit proporciona privatització,

disseny i alhora, amplitud.

- Les finestres de l’escola, es caracteritzen per ser d’alumini i utilitzar un

vidre que deixa passar la llum però no la calor. D’aquesta manera els

nens podran gaudir de les estances que tenen grans finestrals i del sol,

tant al hivern com a l’estiu.

- Pel que fa el mobiliari, cal destacar els dels banys. Tots estan adaptats

pels minusvàlids i segueixen la normativa adient, per tal de fer de

l’escola un espai per a tots els nens i nenes.

- Pel que fa l’estructura i el fonament de

l’edifici està dissenyat per millorar el

impacte visual que provocaria, per

exemple, el pas de l’electricitat. D’aquesta

manera, es col·loca un doble sostre per fer

invisible el pas dels filaments i de les

possibles canonades. També és fa una

doble paret en la part est de l’edifici per

ocultar la connexió entre les plaques solars

i la sala de llums, al voltant d’uns tres

centímetres.

Secció

55

4.6. INSTAL·LACIONS

Les instal·lacions tècniques tenen una gran importància per al centre i no deixen

de ser importants per donar per evident la seva estada en el centre. Principalment

trobem les diferents instal·lacions:

- Instal·lació elèctrica.

- Instal·lació de climatització per bomba de calor, instal·lats a les aules

d’alumnes i de professorat, a la biblioteca, a les sales i passadissos, a

la cuina, a la secretaria i al gimnàs. Els equips de compressors se

situen a la coberta de l’edifici per evitar la contaminació visual.

- Instal·lació de gas natural amb subministrament a la cuina i a

l’escalfador d’aigua que proporciona aigua calenta sanitària a la

cuina, als vestidors i a la zona de bugaderia.

- Instal·lació d’energia solar a la coberta i un acumulador d’una

capacitat estimada d’uns 500 litres (depenent-ne de la superfície que

rebrà el subministrament) per la producció d’aigua calenta sanitària.

- Instal·lació contra incendis i enllumenat d’emergència.

- Instal·lació d’alarma antirobatori connectada amb l’empresa de

seguretat.

- Possible instal·lació d’un videoporter (intercomunicador) per a les

aules, la secretaria i la cuina, per facilitar la comoditat entre els

treballadors i els familiars alhora de cedir el pas al centre amb

seguretat, la dels transportistes i els treballadors que s’encarreguen de

la cuina i altres comoditats de les quals la recepció se’n farà càrrec

principalment.

Totes aquestes instal·lacions seran situades de manera oculta mitjançant un

doble sostre o altres sistemes que evitaran la visió d’aquests. A més, podran ser

desconnectades o connectades a través d’un interruptor general elèctric comú per a cada

instal·lació (excepte les de 24 hores com les del frigorífic). No cal dir que les que

56

arribaran a mans dels més petits (com l’aigua calenta) tindran la protecció adequada i

les característiques adients les quals entraran dins l’apartat de fontaneria.

4.6.1. ENERGIA SOLAR

L’energia solar és una font d’energia neta, gratuïta, inesgotable i disponible

durant tot l’any, la qual, mitjançant diferents processos podem transformar-la o bé en

energia elèctrica o bé en energia tèrmica.

En l’àmbit de l’arquitectura, trobem l’aprofitament d’aquesta energia mitjançant

diferents sistemes d’emmagatzematge per tal de millorar el confort i el cost a llarg

període de la vivenda, aconseguint-ho de manera natural i utilitzant diferents elements

bàsics com:

- Les vidrieres, que capten l’energia solar i retenen la calor mitjançant l’efecte

hivernacle, el qual es basa en la col·locació d’una mena de parany per tal de conservar

les radiacions dins de l’espai tancat on es troba algun fluid transportador, que augmenta

la seva temperatura a l’instant i l’envia a l’interior de la llar.

- La massa tèrmica, és a dir, elements estructurals com les parets o els murs que tenen

com a finalitat emmagatzemar la calor. Un exemple n’és el mur Trombe, una paret

orientada al sol que impedeix el pas de la temperatura exterior a l’estiu, mantenint un

confort higrotèrmic a la vivenda, i produeix un augment de temperatura a l’hivern. El

procediment d’aquest sistema s’aconsegueix gràcies a un vidre (semiopaca a la radiació

infraroja) que retorna l’escalfor perduda a l’interior de la casa, aconseguint d’aquesta

manera un bon aïllament tèrmic.

- Els elements de protecció estan compostos per persianes, volades, teulades, aïllaments

i altres elements que impedeixen i protegeixen la casa de pèrdues de calor i d’un excés

de temperatures al interior d’ella.

- Els reflectors són superfícies que impedeixen el pas de la radiació i alhora s’usen com

a aïllament per evitar el fred.

57

En tots aquests elements bàsics (que permeten una reducció econòmica de les

instal·lacions) s’han de tindre en compte aspectes com la orientació de la vivenda per tal

de treure rendiment als sistemes de captació solar.

Un altre sistema comú i cada cop més utilitzat a l’edificació són les plaques o

planells fotovoltaics, els quals utilitzarem en la construcció de l’escola bressol.

- APLICACIÓ: PLANELLS FOTOVOLTAICS

La conversió fotovoltaica és un altre sistema d’aprofitament de la radiació solar,

que consisteix en transformar-la directament en energia elèctrica mitjançant captadors

compostos de cèl·lules fotovoltaiques. Aquestes cèl·lules estan formades normalment

de silici (material semiconductor) que es caracteritzen per produir electricitat quan hi

incideixen els fotons de les radiacions (efecte fotovoltaic). Avui en dia, però, s’estan

buscant altres materials per dur a terme aquesta transformació ja que el preu del silici és

molt elevat i dispara el cost d’aquests sistemes. En un principi es pensa amb el silici

amorf, el qual proporciona una diferència del rendiment superior al 30% i té una

producció molt menys costosa i molt més barata, ja que la seva fabricació afecta molt

menys als problemes ambientals, s’utilitza menys silici i menys temps d’amortització

del cost energètic. Aquets panells tenen una estructura molt més resistent a la intempèrie

i funciona de manera estable aguantant les altes temperatures de l’estiu. Poden produir

fins a un màxim de 100W (depenent-ne de la superfície instal·lada) i el seu pes és d’uns

21 Kg. A més, gràcies a la seva connexió en paral·lel la tensió obtinguda és suficient per

l’ús al qual està destinat.

Aquest sistema es pot trobar majoritàriament en dos sectors, o bé, en l’àmbit

rural i per tant s’utilitza per una causa d’aïllament dels focus que proporcionen una

major energia i o bé, en l’àmbit urbà, on s’utilitzen instal·lacions connectades a la

xarxa elèctrica, com ara les centrals i els sistemes integrats a les construccions.

L’energia fotovoltaica té diversos avantatges, gràcies als quals s’inclouen en

diferents edificacions:

- Utilitza com a matèria prima l’energia solar, per tant, és renovable,

neta, no contamina (emet menys C02 a l’atmosfera), és gratuïta i és,

especialment en el territori que ens trobem, molt potent.

58

- És abundant, fins i tot un 80% més que en d’altres països.

Tot i així, també té alguns inconvenients que afecta directament a la seva gran

producció i al ús que se’n fa arreu del món:

- El preu de fabricació és alt.

- Té dificultat d’acumulació, ja que depèn de les estacions de l’any, les

condicions atmosfèriques, el cicle dia/nit etc. No són programables i

la quantitat no és permanent. Tot i així, gràcies a la connexió a la

xarxa, aquest inconvenient s’està suprimint cada cop més.

En aquesta escola bressol, s’instal·larà una sèrie de panells fotovoltaics de silici

amorf a la part superior de l’edifici que proporcionarà part de l’energia elèctrica

necessària a tot el conjunt. El terrat és transitable especialment pel manteniment

d’aquestes instal·lacions i per tant, està totalment adaptat a qualsevol especificació i

normativa d’aquest sistema.

Els panells estaran col·locats especialment al cos central de l’edifici, i ocuparan

una superfície total d’uns 350m2

aproximadament. A més, tenint en compte els seus

voltants i l’orientació de la qual disposem, els conductes passaran per la part posterior

de l’edifici, sense danyar visualment l’escola (tant la maquinària com els motors, seran

invisibles des dels punts de vista inferior a la planta 1) ni l’entorn.

Dins del mercat obtenim diferents panells pel

rendiment dels edificis. Després de tindre en compte

la superfície que tractarem i l’objectiu principal, s’ha

escollit el model més idoni: MA100 de Mitsubishi

Heavy Industries, una empresa japonesa que ens

proporciona aquest panell el qual té una energia

màxima de 100W, col·locats amb sèrie i fins i tot

arriba al 600V de tensió. Té unes dimensions de

414mm x 1114mm x 35 mm i pesa aproximadament

21 kg. Pel que fa les característiques elèctriques

consta d’una tensió màxima de sortida de 108V, una corrent de sortida de 0,93 A, una

tensió del circuit obert de 141V i una total de 600V. Cal remarcar que el mòdul té una

temperatura de 25oC, però que, en comparació amb els altres té una sèrie d’avantatges

MA100 de Mitsubishi

59

ambientals notables, sense contar el cost energètic de fabricació (més barat), la menor

quantitat de silici utilitzat, el temps d’amortització del cost energètic etc. A més, com

que és un Mòdul Fotovoltaic de Pel·lícula Prima, té una estructura resistent a la

intempèrie i funciona de manera estable amb les temperatures de Barcelona.

Així doncs, tenint en compte les característiques, les dimensions que poden

arribar a tindre els panells per les edificacions grans i la potència total, es col·locaran un

total de nou panells de 4m2 de superfície i, els quals, ocuparan un total de 36m

2. Amb

aquesta disposició, l’escola obtindrà la suficient aportació elèctrica per al continu ús de

les instal·lacions.

- CAPTADORS SOLARS: AIGUA CALENTA SANITÀRIA

Per obtenir l’aigua calenta a tota l’escola, s’utilitzaran una sèrie de captadors

solars situats a la part esquerra del terrat, junt amb els panells fotovoltaics, orientats

específicament. Aquesta instal·lació tindrà una relació directa amb el gas, ja que

proporcionarà a l’escola els recursos necessaris per a poder utilitzar el sistema de la

calefacció.

A causa del poc ús de l’aigua sanitària calenta i gràcies a l’acumulador que hi

haurà a la sala de màquines (necessari en aquest sistema), es col·locaran un total de tres

captadors de vidre. Aquest material, apart de protegir la instal·lació, permet fer un

efecte hivernacle per tal de tenir un major rendiment.

Cal destacar que no danya el medi ambient, és net i, a llarg període, barat. Això,

a més, també ens permetrà obtenir la quantitat i la qualitat de l’aigua desitjada per a

diferents usos (banys, cuina, dutxes etc.).

4.6.2. GAS

El gas de l’escola estarà solament situat a la cuina i en el sistema de calefacció,

els únics llocs d’ús continu. Compleix tots els requisits de seguretat i, sobretot, és manté

en una sola zona, evitant així, conductes i passos de gas perillosos per als nens.

Principalment s’utilitzarà gas natural pel que fa les instal·lacions de la cuina, ja que és

preferible en àmbits alimentaris per a la cocció i preparació d’aliments.

60

4.6.3. ELECTRICITAT

En totes les estances de l’escola l’ús de la electricitat serà completament

necessària. Tot i així, i per major comoditat alhora de distribuir i intentar aïllar als nens

de possibles perills, la sala està situada al costat de l’ascensor.

Cada aula consta amb endolls, interruptors i, si aquesta té dues sortides,

commutadors (per tal de millorar la comoditat). Pel que fa la il·luminació es basarà

principalment amb fluorescents de mitja potència per les aules i bombetes leds d’alta

potència per als passadissos, la cuina, el menjador i altres estances on els nens no hi

siguin permanentment.

4.6.4. AIGUA

Les estances que necessiten aigua freda i aigua calenta són els banys, els

vestuaris, la cuina, el menjador i el pati. Majoritàriament és troben en zones comunes, és

a dir, les sales on és necessita l’aigua estan properes per tal d’evitar més conductes a

l’escola, i coincideixen verticalment amb les sales de la planta superior, per a tenir una

connexió més directa. Així, reduirem costos i millorarem l’estètica de l’edifici.

Totes els tubs vindran de la sala de màquines situada en la part “freda” de

l’escola (el segon bloc), ja que aquesta, acumularà l’energia tèrmica provinent dels

captadors solars del terrat.

61

4.7. PRESSUPOST

Després de fer un càlcul el més aproximat possible als preus actuals del mercat,

s’ha arribat a la conclusió del pressupost següent:

P.A. Estructura Obra 80.000€

P.A. Panells fotovoltaics + Captadors 30.000€

P.A. Instal·lacions (aigua, gas,

electricitats, videoporter...)

35.000€

P.A. Pintura interior i exterior +

antigraffits

43.000€

P.A. Paviments interiors 15.000€

P.A. Finestres, portes i vidrieries 18.000€

P.A. Mobiliari 24.000€

P.A. Aparells sanitaris 6.000€

P.A. Maquinaria industrial cuina 18.000€

P.A. Jardineria 3.000€

P.A. Jocs infantils 3.000€

P.A. Ascensor 18.000€

*P.A.= Partida Alçada

Import total (abans d’IVA): 293.000€

62

4.8. VISTES DEL PROJECTE

Estructura de l’edifici.

Edifici frontal.

Edifici perspectiva

63

Part posterior

Edifici perfil perspectiva

Edifici perfil

64

5. CONCLUSIONS

Després de tenir en compte totes les organitzacions, els processos, els detalls i el

creixement dels infants, s’ha pogut dur a terme el projecte d’una escola bressol situada

al barri de La Sagrera. S’han realitzat diferents processos per tal de fer una estructuració

clara i útil al treball a mesura que s’anava desenvolupant, començant per la recerca

d’informació de la zona, de l’equipament i de tot el que comporta (ja siguin els plànols

proporcionats per l’Ajuntament com les ajudes de les diferents associacions del barri),

continuant per el seguiment continu de les obres que s’hi estan realitzant, seguint per la

constant atenció en l’àmbit de la política (especialment de les lleis que fan referència a

les escoles bressol) i acabant pels estudis dels desnivells topogràfics i les observacions

realitzades en diferents escoles bressol de distintes localitats. A més, s’ha pogut seguir

regularment la construcció d’una d’elles fins la seva finalització i, fins i tot, el primer

transcurs del curs.

Tot i això, els objectius i la hipòtesi han estat la clau per desenvolupar el treball i

concloure amb l’acabat de l’edificació amb un pressupost total de 293.000€ (IVA

exclòs), assequible tenint en compte el benefici a llarg període. A més, no tan sols s’ha

aconseguit un preu raonable utilitzant els materials més encertats pel tipus d’edificació

que estem tractant, si no que també, s’ha obtingut un edifici que segueix l’estil del barri.

Cal destacar que ha estat un treball molt enriquidor, ja que m’ha proporcionat un

aprenentatge individual molt necessari per a poder iniciar qualsevol carrera universitària

(d’aquest estil) tenint un estudi que va més enllà del límit establert a les diferents

matèries del batxillerat. D’aquesta manera, la utilització de diferents programes

informàtics m’han acabat aportant nocions bàsiques, de la mateixa manera que l’estudi

del pressupost, de les superfícies, dels desnivells i d’altres aspectes matemàtics, han

reforçat el meu coneixement sobre aquesta matèria. També, ha estat enriquit

considerablement l’aspecte arquitectònic i artístic gràcies a la planificació, l’orientació,

l’organització, visualització i la decoració de l’escola bressol.

65

6. BIBLIOGRAFIA

CORMINA, Eusebi i altres. El treball de recerca. Vic: Eumo Editorial, 2000.

GAUZIN-MÜLLER, Dominique. Arquitectura ecológica. Barcelona: Gustavo Gili, SL,

2006.

GONZÁLEZ, María Jesús. Arquitectura sostenible y aprovechamiento solar. Madrid:

S.A.P.T. Publicaciones técnicas,S.L., 2004.

MACHADO, Aida. Manual imprescindible de Presto 10.2 : presupuestos, mediciones

y certificaciones de obras. Madrid: Anaya Multimedia, cop. 2010.

NEUFERT, Ernst. El arte de proyectar en arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 2002.

PLUMMER, Henry. La arquitectura de la luz natural. Barcelona: Blume, 2009

TOOMER, Simon. Árboles para jardines pequeños. Barcelona: Blume, 2005.

Arquitectura Viva: Parque escolar, núm.78, 2009.

Arquitectura Viva: Hormigón sostenible, núm.128, 2011.

“La Sagrera Park”. AV Proyectos, núm. 045, 2004.

- BIBLIOGRAFIA WEB

LA SAGRERA (en línia) <http://www.barcelonasagrera.com/> [consulta: al inici del

treball]

PLATAFORMA ARQUITECTURA (en línia)

<http://www.plataformaarquitectura.cl/category/arquitectura-educacional/> [consulta:

15.9.2011]

SÓLO ARQUITECTURA (en línia) <http://www.soloarquitectura.com/> [consulta:

15.9.2011]

KANEA HYBRID PV (en línia) < http://www.kaneka-solar.com/technology/thin-film/>

[06.10.2011]

http://www.barcelonasagrera.com/

http://www.plataformaarquitectura.cl/category/arquitectura-educacional/

http://www.soloarquitectura.com/

http://www.kaneka-solar.com/technology/thin-film/

66

7. AGRAÏMENTS

- Al meu tutor Josep Lluís Farrés, que contínuament m’ha ajudat a fer el

desenvolupament del meu treball de recerca sense cap mena d’inconvenient i amb una

coordinació molt favorable.

- A l’Associació de Sant Andreu del Palomar, per la informació obtinguda sobre el

barri.

- A l’Associació de La Sagrera, en especial al Sr. Josep Barbero, el qual em va

proporcionar tota la informació de La Sagrera per poder iniciar el meu treball d’una

manera molt satisfactòria.

- A l’Escola Bressol de Castellserà, pel tracte i el permís de veure i fotografiar

l’organització i l’interior de l’edifici.

- Al meu pare, que m’ha proporcionat els estris i materials necessaris per a poder dur a

terme el disseny, els plànols i els esbossos.

- A la gent més propera, tant en l’àmbit familiar com en el d’amistat, que m’han ajudat

moralment durant el llarg transcurs d’aquest treball.

67

8. ANNEXOS

En la part final del projecte, s’inclou un CD on hi podem una carpeta amb les

imatges del projecte, els annexes, és a dir, la carta de colors i una carpeta amb els

diferents plànols i els fitxers en 3D de la planta baixa, la planta superior i l’edifici

global.

Dins d’aquest suplement, per la seva mida i format, també s’inclouen els plànols de

distribució de l’escola, de les instal·lacions i de l’estructura. Tots ells tenen la llegenda,

l’escala i la secció a la qual pertanyen indicada al mateix full, obtenint així, més

organització.

Per a una major comoditat i, després de l’apartat d’inspiracions en el qual s’ha basat

el projecte per fer el disseny de l’escola i els esbossos, trobem una carta de colors

desplegable per a veure els tons més reals (encara que varien una mica en la seva

aplicació), i així, poder anar comparant i revisant el color escollit. És una petita selecció

on només hi ha els pigments utilitzats a l’escola, extrets tots de la companyia Natural

Color System, per la seva gran varietat comparació amb els RAL, més senzills i bàsics.

8.1. PLÀNOLS

- PLANTA BAIXA

- PLANTA SUPERIOR

- ESTRUCTURA PLANTA BAIXA

- ESTRUCTURA PLANTA SUPERIOR

- IL·LUMINACIÓ PLANTA BAIXA

- IL·LUMINACIÓ PLANTA SUPERIOR

68

PLANTA BAIXA. Escala: 1/250

69

PLANTA SUPERIOR. Escala: 1/250

70

ESTRUCTURA PLANTA BAIXA.

Escala: 1/250

71

ESTRUCTURA PLANTA SUPERIOR.

Escala: 1/250

72

IL·LUMINACIÓ PLANTA BAIXA.

73

IL·LUMINACIÓ PLANTA SUPERIOR

74

8.2. ESBOSSOS

Façana de l’escola bressol

Façana de l’escola bressol, aquarel·les

75

8.3. INSPIRACIONS

Per dur a terme el disseny d’aquest projecte

m’he basat en el sentiment i en les arrels de

Sant Andreu i per tant, Barcelona. La nostra

ciutat es caracteritza per tindre un gran nivell

d’arquitectura arreu d’ella, començant per

edificis relativament nous com l’Hotel Vela i

acabant per grans monuments com la Sagrada

Família. Per aquest motiu i, pel tema que

tractem, he triat un estil similar al d’Antoni

Gaudí per fer la façana de l’escola. Els colors

vius, el trencadís i el toc modern del moment,

reflexa en certa manera el que l’arquitecte va fer

amb diferents obres situades a la ciutat com: el Palau Güell, la Casa Batlló, la Colònia

Güell, la Sagrada Família i el Parc Güell, entre d’altres.

Antoni Gaudí, utilitzava la tècnica del trencadís mitjançant ceràmiques (tot i que

també va utilitzar més d’un cop, plats i tasses de cafè) per tal de donar més brillantor,

dimensions i color a les seves obres. Aquesta mena de mosaic, donava en la majoria de

les ocasions la decoració de l’edifici i, a més, ho aconseguia d’una manera cromàtica.

Seguint aquest estil, la façana de l’escola bressol, utilitza el mosaic com a decoració.

Tot i així ho fa de manera surrealista, ja que no utilitza la pròpia ceràmica per a fer el

trencadís, si no que mitjançant diferents tonalitats cromàtiques de color produeix una

representació bàsica, senzilla i llisa d’ell.

Així doncs, canviant i adaptant aquest estil, tenint en compte pel públic al qual va

dirigit, s’aconsegueix un edifici que ressalta pels seus colors i es relaciona directament

amb els nens i nenes, un objectiu primordial a l’hora d’edificar.

76

CARTA DE COLORS DEL PROJECTE, NATURAL COLOR SYSTEM.

S0510-Y10 S0540-G70Y S1040-G70Y S2040-G70Y S3040-G70Y S4040-G70Y S0530-G90Y S0550-Y

S0550-Y60R S1070-R S1080-Y90R S2070-R S2040-Y50R S4020-Y50R S5030-Y90R S0530-R80B

S4040-R80B S2060-R80B S4050-R80B S0530-R50B S2040-R60B S3050-R50B S3050-R30B S1040-R30B

S0510-Y40R S0550-Y10R S1060-Y30R S1080-Y50R S2060-B90G S1060-G50Y S4050-G50Y S4050-B90G

S1060-Y10R S2500-N S1050-Y40R S7502-B S2502-B S1015-Y20R S2030-R50B S1050-B10G

S1050-R90B S2060-R90B S1060-G30Y S1060-G10Y S3060-R S1060-R S2060-R10B S0520-B

S0550-Y20R S2040-R80B S3040-R30B S0507-Y20R S2050-R50B S1015-R80B S0520-Y50R S0530-R30B

projecte d’una escola bressol - edubcn.cat · incloure cara al futur de les energies...

Documents