qualitat i 1. la qualitat a l’ensenyament 3 2. la gestió...

1

Qüestionari d’autoavaluació

IES-SEP Esteve Terradas

Qualitat i millora contínua

juny de 2005

Versió 2.1

2

ÍNDEX 1. La qualitat a l’ensenyament _________________________________________________ 3

2. La gestió de la qualitat _____________________________________________________ 4

3. Els clients o usuaris del servei educatiu que presta un institut de secundària ________ 4

4. El sistema organitzatiu i de gestió d’un institut _________________________________ 6

5. L’avaluació del sistema de gestió del centre ____________________________________ 6

6. El model europeu de la qualitat ______________________________________________ 7

Model Europeu de la Qualitat _________________________________________________ 9

7. L’autoavaluació __________________________________________________________ 10

8. El qüestionari d’autoavaluació _____________________________________________ 10

9. La sessió de posada en comú de l’equip directiu o d'altres _______________________ 12

10. Autoavaluació de l’institut: síntesi i principals conclusions ___________________ 13

11. El procés d'autoavaluació: revisió i seguiment________________________________ 13

12. Puntuació del qüestionari _________________________________________________ 14

1. LIDERATGE____________________________________________________________ 16

2. PLANIFICACIÓ I ESTRATÈGIA __________________________________________ 19

3. GESTIÓ DEL PERSONAL ________________________________________________ 22

4. RECURSOS _____________________________________________________________ 26

5. PROCESSOS ____________________________________________________________ 30

6. SATISFACCIÓ DEL CLIENT _____________________________________________ 33

7. SATISFACCIÓ DEL PERSONAL __________________________________________ 36

8. IMPACTE EN LA SOCIETAT _____________________________________________ 39

9. RESULTATS DE L’INSTITUT_____________________________________________ 42

Glossari terminològic _______________________________________________________ 51

3

1. La qualitat a l’ensenyament La millora de la qualitat a l’ensenyament és una idea que apareix reiteradament, com a demanda de la societat (població en general, organitzacions, empreses, institucions, etc.) i com a exigència de la mateixa comunitat educativa: pares, professors, sindicats, la mateixa administració educativa. La llei d’ordenació del sistema educatiu (LOGSE) i la de participació, avaluació i govern dels centres docents (LOPAGCE) estableixen que l’objectiu del sistema educatiu ha de ser: satisfer permanentment les demandes socials i les necessitats educatives de la població. Aquest requeriment, traspassat a un centre educatiu, es concreta en l’objectiu de: satisfer permanentment les demandes i necessitats de la comunitat a la qual dóna servei (alumnes, pares, empreses, institucions, etc.). El sistema educatiu i els centres de formació oferiran un servei de qualitat sempre que siguin capaços de satisfer de manera permanent les necessitats educatives de la societat. Segons aquesta concepció, la qualitat del servei educatiu es pot definir com: • el conjunt de característiques que li confereix la seva aptitud per satisfer les

necessitats educatives i formatives establertes o implícites en la societat a la qual serveix.

Per tant, per determinar la qualitat del servei educatiu caldrà, bàsicament, mesurar el grau de satisfacció dels usuaris respecte del servei rebut i de les necessitats cobertes. Aquesta concepció de la qualitat del sistema educatiu entronca amb les més modernes visions de la qualitat, que des de fa una sèrie d’anys s’han començat a aplicar en diferents organitzacions no educatives, i que han donat lloc a l’anomenada qualitat total. La qualitat total no és un fi en si mateix, sinó una estratègia i un mètode de gestió, l’objectiu del qual és millorar els serveis que presta una organització per tal d’aconseguir la satisfacció dels clients o destinataris dels serveis. La qualitat no es pot entendre només com quelcom que es produeix o es fa, sinó com quelcom que es percep. L’òptica de l’usuari o receptor esdevé fonamental a l’hora de determinar si un servei és de qualitat.

4

2. La gestió de la qualitat La qualitat que pot oferir un centre és quelcom que no s’obté d’una manera espontània, cal: • definir uns objectius i planificar unes activitats en relació amb la qualitat; • executar allò que s’ha planificat; • avaluar sistemàticament si s’estan aconseguint els objectius prèviament

establerts; • millorar contínuament per aconseguir l’excel·lència dels resultats. La qualitat total, com a model de gestió, inclou tots els aspectes anteriors (definició/planificació, execució, avaluació i millora), però, a més a més, els integra com a part d’una estratègia més global. Aquest enfocament abraça totes les persones i activitats de l’organització. La qualitat total es pot definir com la cultura, estratègia o estil de funcionament d’una organització segons el qual totes les persones de l’organització estudien, practiquen, participen i fomenten la consecució, el manteniment i la millora contínua de la qualitat i, per tant, de la satisfacció dels seus clients. La gestió de la qualitat total és una forma de gestionar una organització que es regeix pels principis de qualitat total: orientació permanent del seu funcionament cap a la millora dels seus processos i dels seus resultats. Els cinc pilars on es fonamenta la gestió de la qualitat total es poden resumir en: • La satisfacció de les necessitats del client, ja sigui extern o intern a l’organització.

El personal intern és considerat com el factor clau de l’eficiència de l’organització. • La prevenció (mètode de treball consistent a evitar els errors, a fer-ho bé a la

primera). • La millora permanent: la recerca de l’excel·lència. • La mesura del nivell de qualitat (per poder millorar). • La responsabilització de cadascú en totes les seves tasques.

3. Els clients o usuaris del servei educatiu que presta un institut de secundària El servei educatiu que presta un institut consisteix, bàsicament, en una sèrie de capacitats educatives que han de servir per a la formació i el desenvolupament personal dels seus alumnes, com també en la prestació de serveis complementaris necessaris a l’ensenyament com: orientació i inserció laboral, informació i atenció d’alumnes i famílies, biblioteca, manutenció, oci, etc.

5

El client és tot aquell que es beneficia directament del servei educatiu prestat per l’institut. Els usuaris o clients de l’institut estaran satisfets si els serveis efectivament rebuts són iguals o superiors a les expectatives que hi tenien dipositades. Les expectatives poden ser satisfetes a curt o a llarg termini. El concepte de client s’amplia amb el de client intern. Els clients interns d’un institut són tots aquells destinataris intermediaris d’algun servei. Cada persona, cada unitat o àrea de l’institut és, a la vegada, prestatària i receptora de serveis. Per exemple, un conserge de l’institut és receptor dels serveis, informacions o instruccions que li subministra l’administrador i, al mateix temps, el conserge presta o dóna, entre d’altres, serveis de reprografia als professors. També, un professor-tutor és receptor de serveis i informacions del coordinador pedagògic o del coordinador d’ESO i a la vegada presta un servei d’informació, coordinació, etc., a l’equip docent del grup d’alumnes del qual és tutor. Cada centre ha d’identificar els seus usuaris o clients del servei educatiu, si bé, per a un centre que imparteixi ensenyament secundari i formació professional aquests clients, classificats en usuaris interns i externs, podrien ser: Usuaris o clients externs: • Directes: alumnes i les seves famílies, les empreses o institucions que han de

donar feina als titulats, altres centres educatius que reben alumnes per continuar estudis.

• Indirectes: la comunitat on dóna servei el centre (singularitzada en les institucions

que la representen), l’administració educativa (en tant que defineix la política educativa que aplica el centre), els exalumnes titulats (com a usuaris d’eventuals ofertes de formació contínua), les empreses o organismes que, eventualment, puguin fer donacions o donar suport al centre.

Usuaris o clients interns: • De l’àmbit acadèmic: els alumnes, doncs, formen part activa del procés educatiu,

els professors, les empreses que realitzen els crèdits de formació en centres de treball, els departaments i les unitats educatives del centre.

• De l’àmbit administratiu o de serveis: els alumnes, el personal d’administració i

serveis, unitats de serveis (secretaria, consergeria, manteniment, bar, etc.). La qualitat del servei educatiu, entesa com a mesura de la satisfacció dels usuaris, és difícil de valorar. La qualitat, en ésser un bé intangible, és marcada, fonamentalment, per la percepció que els mateixos usuaris en tinguin. La percepció de la qualitat que tenen els usuaris no depèn, solament, de la qualitat amb què es presta el servei educatiu, estrictament considerat (objecte que dóna sentit

6

a l’organització educativa), sinó que també depèn de totes les atencions que rep l’usuari durant la seva relació o estada en la institució, com, per exemple: l’atenció del professorat, la informació i orientació dels alumnes i dels seus pares, el coneixement adequat de tota l’oferta educativa disponible en la xarxa de centres, el procediment de matriculació, la neteja i higiene de les instal·lacions, l’horari de classes, les activitats culturals i de lleure, el servei de reprografia, el servei de biblioteca, el servei de menjador i transport, la borsa de treball, el prestigi social de la institució, etc. La satisfacció de l’usuari així considerada, comporta que la qualitat oferta no és responsabilitat exclusiva de les persones que presten directament el servei educatiu, sinó que ha d’ésser una exigència de tota l'organització.

4. El sistema organitzatiu i de gestió d’un institut El sistema organitzatiu i de gestió d’un institut està emmarcat pel conjunt de projectes i programes que ell desenvolupa per dur a terme el servei educatiu. La qualitat que vol donar un centre educatiu ha d’estar definida, principalment, en el seus projectes educatiu i curricular. Ambdós projectes, elaborats i validats pels diversos òrgans del centre (equip directiu, consell escolar i claustre de professors), expliciten les intencions o objectius del servei educatiu que el centre vol prestar al seu entorn socioeconòmic i cultural. El projecte educatiu expressa el marc general del centre, sota el qual s’estableix la seva missió essencial, la visió (perspectiva de futur), les opcions i els principis que el caracteritzen, com també els objectius i les estratègies que vol desplegar, d’acord amb la seva realitat i la de l’entorn socioeconòmic i cultural on desenvolupa la seva acció formativa. El projecte educatiu especifica les finalitats dels diferents ensenyaments que imparteix el centre, les intencions respecte a l’organització i la gestió dels seus recursos i els objectius referents a la relació i col·laboració amb el seu entorn. El projecte curricular concreta, mitjançant una sèrie d’objectius, intencions i accions, les polítiques i estratègies del projecte educatiu relacionades amb l’acció pedagògica i contextualitza a la realitat del centre les prescripcions i orientacions del currículum establertes pel Govern de la Generalitat. El centre concreta les directrius establertes pel projecte educatiu i pel projecte curricular mitjançant una sèrie de programes operatius i reglaments: reglament de règim interior, programa general del centre, pressupost, programa d’activitats extraescolars i d’activitats escolars complementàries, programes dels diversos departaments didàctics, programes de les diverses àrees curriculars, etc.

5. L’avaluació del sistema de gestió del centre

7

A la fase de definició de les intencions del centre, establertes en els seus projectes i programes, li segueix la fase de posada en acció i a aquesta, ineludiblement, ha de seguir una fase d’avaluació. L’avaluació ha de permetre determinar el grau d’assoliment dels objectius establerts prèviament i, així mateix, concretar les mesures de correcció o de millora adients. El centre educatiu ha d’assegurar-se que els projectes que té definits i les accions que desenvolupa dia a dia satisfan, adequadament, les necessitats i els interessos dels seus alumnes i del seu entorn socioeconòmic i cultural. El model de gestió d’un centre s’ha de plantejar com un sistema dinàmic, que incorpori tots aquells mecanismes que puguin tenir informat el centre, de la manera més fiable possible, del grau de bondat del seu model de gestió. Qualsevol objectiu, sigui de caire estratègic o més específic, ha de portar incorporat aquells elements que possibiliten la seva avaluació. El disseny del mètode de mesura d’un objectiu és important, fins al punt que la seva existència dóna credibilitat al mateix objectiu. Tot objectiu s’ha de dissenyar pensant en com es mesurarà en el temps per assegurar el seu grau de compliment. L’avaluació i, més concretament, l’autoavaluació que un centre pugui fer de les activitats que en ell es desenvolupen pot ser l’element de la roda (planificació-execució-avaluació-millora) per on començar per aproximar, al màxim possible, les activitats a les intencions prèviament explicitades, i aquestes a les necessitats reals dels alumnes i de l’entorn socioeconòmic i cultural del centre.

6. El model europeu de la qualitat Una sèrie d’organitzacions europees van decidir constituir el 1988 la Fundació Europea per a la Gestió de la Qualitat (EFQM - European Foundation for Quality Management). El nombre de membres que la formen ha anat augmentant i ultrapassa ja els 600 membres de quasi tots els països europeus i de tots els sectors de l’activitat. Els seus objectius principals són: • Accelerar l’acceptació de la qualitat com a estratègia. • Estimular la posada en marxa d’activitats per a la millora de la qualitat i prestar-

hi ajut. Una de les principals contribucions de la Fundació Europea ha estat el disseny d’un model europeu de qualitat, que es basa en el principis de la qualitat total. El model permet a una institució fer un diagnòstic del nivell de qualitat de la seva gestió, però no el mètode que aquesta ha de seguir per millorar, ni la priorització de

8

les actuacions per abordar millores. A aquest diagnòstic s’hi arriba mitjançant una avaluació. Una manera de realitzar-la consisteix en la reflexió, per part de l’equip directiu de la institució, sobre com es gestionen una sèrie d’aspectes que el model europeu considera bàsics per a una gestió amb qualitat. Per a la reflexió s’empra la tècnica del qüestionari d’autoavaluació. El model europeu de la qualitat centra l’atenció en 9 elements que considera bàsics en l’excel·lència d’una institució. A cada element se li assigna un % que representa el pes específic de cada element en la gestió de la qualitat.

9

Model Europeu de la Qualitat Els nou elements estan agrupats en dues categories: • Resultats: agrupa els elements que descriuen què ha aconseguit o està

aconseguint la institució. • Agents: agrupa els elements que reflecteixen com s’aconsegueixen els resultats. En essència, el model d’autoavaluació que es vol emprar, adaptat al context d’un institut de secundària, es basa en el principi següent:

La satisfacció dels usuaris o clients d’un institut, del professorat i del personal d’administració i serveis que hi treballa, com també l’adequat prestigi i imatge del centre en la societat que l’envolta

s’aconsegueixen mitjançant el liderat (direcció del centre, coordinació de nivells, etc.), l’estratègia i planificació, la gestió de les persones, dels recursos i dels processos del centre,

els quals condueixen, finalment, cap a l’excel·lència en els resultats aconseguits.

LIDERATGE (10%)

RESULTATS

(15%)

PROCESSOS (14%)

SATISFACCIÓ DEL PERSONAL

(9%)

IMPACTE EN LA SOCIETAT

(6%)

SATISFACCIÓ DEL CLIENT

(20%)

GESTIÓ DE PERSONAL

(9%)

RECURSOS

(9%)

PLANIFICACIÓ I ESTRATÈGIA

(8%)

AGENTS FACILITADORS (50%) RESULTATS (50%)

10

7. L’autoavaluació L’autoavaluació consisteix en la revisió regular i sistemàtica de les activitats i els resultats de l’institut per part de l’equip directiu o un grup definit de l'Institut. El procés d’autoavaluació permet a l’institut determinar la seva situació actual, distingint amb claredat quins són els seus punts forts i quines són les seves àrees de millora més prioritàries pel que fa a la qualitat. Els principis i les conviccions inherents en aquesta autoavaluació són els següents: • Tots els plantejaments i mètodes s’han de revisar de manera periòdica i han

d’estar sotmesos a un procés de millora contínua. • Els directius de l’institut han de predicar amb l’exemple i donar suport al

personal en la millora de la qualitat. • La comunicació dins de l’institut ha de funcionar en els dos sentits. • La comparació amb altres centres o organitzacions de referència (benchmarking)

ha de ser considerada una activitat fonamental i imprescindible. • El concepte de client intern és bàsic, segons aquest, cada persona o

departament és proveïdor de serveis o informació i, alhora, és receptor d’uns altres serveis.

• El centre ha de reconèixer els esforços que les persones o unitats fan per a la

millora. • El treball en equip ha de constituir una via normal de millora dins del centre. • Les decisions s’han de basar en fets i dades fiables, que han de poder obtenir-

se amb facilitat i periòdicament.

8. El qüestionari d’autoavaluació Com s’ha comentat anteriorment, l’autoavaluació és un procés de reflexió de l’equip directiu sobre els aspectes que el model europeu de la qualitat considera bàsics. El qüestionari mitjançant el qual es concreta el procés d’autoavaluació serveix de guia operativa per realitzar, a través de 40 preguntes, una profunda reflexió per part dels integrants que fan l'autoavaluació de l’institut sobre els nou elements del

11

model. Cadascuna de les 40 preguntes té una importància idèntica i contribueix en la mateixa proporció a l’avaluació final. És evident que 40 preguntes no són suficients per donar una imatge completa de l’Institut, però sí que poden constituir una base molt útil i un indicador per a activitats futures. Per això és especialment útil dedicar un esforç important a identificar punt forts i àrees de millora de cada aspecte. Respondre a aquest qüestionari requereix, sens dubte, una tasca difícil, atès que s’ha de procurar: • Comprendre bé el significat de cada pregunta. • Assignar-hi la resposta més honesta i realista. • Considerar les limitacions i els marges d’actuació que es donen a l’institut com a

institució de l’administració pública. Les respostes possibles i els criteris a l’hora de seleccionar-los són els que figuren en el quadre següent: RESPOSTA PROGRÉS SIGNIFICAT

D

Cap avenç.

Encara no s’ha realitzat cap acció, només hi ha hagut algunes bones idees que no s’han concretat.

C

Cert avenç.

S’ha fet alguna acció puntual assolida amb resultats aïllats o alguna anàlisi ocasional que ha donat lloc a certes millores.

B

Avenç

significatiu.

Es realitzen accions i revisions de manera sistemàtica i periòdica, en les quals s’assoleixen millores, però no s’ha fet una aplicació general a tot l’institut o no s’ha aprofitat tot el seu potencial.

A

Objectiu

aconseguit.

Plantejament excel·lent i aplicat de manera general a l’institut amb solucions i resultats que es poden utilitzar com a model i que resulta difícil de pensar que puguin ser millorats.

NOTA IMPORTANT: És absolutament necessari tenir en compte aquest quadre per respondre adequadament el qüestionari.

12

9. La sessió de posada en comú de l’equip directiu o d'altres Després que cadascun dels membres de l'autoavaluació hagi respost el qüestionari de manera individual, cal posar en comú les diferents opinions en una sessió de treball. PRINCIPALS OBJECTIUS DE LA SESSIÓ: • Identificar quins són els punts forts i les àrees de millora amb què l’equip

directiu està especialment sensibilitzat, i que poden ser un bon punt de partida per a l’elaboració o modificació dels projectes i programes estratègics de l’institut.

• Aprofundir en determinats aspectes, atès que cada un dels membres aporta

informació al grup. • Identificar les diferents percepcions que els membres de l’equip directiu

poden tenir al voltant d’alguns temes. FUNCIONAMENT DE LA SESSIÓ: Per a cadascun dels 9 apartats del model s’aplica el procediment següent:

1. Posada en comú de punts forts i àrees de millora

En l’anàlisi de cada apartat, es fa una roda en què cada participant de la sessió relaciona els punts forts i les àrees de millora que ha identificat.

2. Posada en comú de les respostes a cada pregunta i assignació d’una

valoració del grup

A continuació, per a cadascuna de les preguntes de l’apartat en qüestió es procedeix de la manera següent:

2.1. Es fa una roda en què cada participant comunica la resposta que ha donat

a la pregunta, amb alguna explicació en el cas que ho consideri necessari. 2.2. Es determina quina és la resposta de consens del grup a la pregunta.

- En els casos en què no hi hagi gran divergència entre les respostes dels diferents membres de l’equip directiu, s’agafa la resposta més votada. - En els casos que hi hagi una gran divergència, es tracta d’acostar posicions mitjançant el diàleg. Si, no obstant això, les posicions no s’acosten, es pren la resposta que representi millor el grup.

3. Càlcul de la puntuació numèrica obtinguda en l’apartat

Un cop el grup ha valorat totes les preguntes de cada apartat, es calcula la puntuació numèrica obtinguda.

13

10. Autoavaluació de l’institut: síntesi i principals conclusions Al final de la sessió es recullen tots els fulls d'identificació de punts forts i àrees de millora i les respostes i puntuacions a les preguntes per tal de disposar de la informació necessària per elaborar un document amb els principals continguts de la sessió. Per aprofitar la dinàmica iniciada i no perdre informació important, es recomana que aquest document es realitzi al llarg de la setmana en què s'ha fet la sessió i que no tingui una extensió superior a les 10/15 pàgines. L'equip directiu ha de designar un dels seus membres perquè confeccioni aquest document. El document deixa constància escrita de les principals idees exposades en la sessió i té molta utilitat com a eina de treball de planificació, tant si l’institut té elaborats i aprovats els seus projectes i programes com si els està elaborant.

11. El procés d'autoavaluació: revisió i seguiment El procés d'autoavaluació és iteratiu. Un cop l'equip directiu ha fet l'autoavaluació i, a partir d'aquesta, ha dissenyat el pla d’actuacions i millora corresponents, cal posar en marxa totes les accions que se'n derivin, realitzar-ne el seguiment i tornar, finalment, a fer una nova autoavaluació per tal de veure quin ha estat l'impacte de totes aquestes accions i el camí recorregut en la millora de la qualitat. Per aquest motiu és convenient que l'equip directiu es reuneixi periòdicament, per tal de fer el seguiment de l'execució del pla. Un cop transcorregut l'horitzó temporal previst, s'ha de tornar a realitzar una nova sessió d'autoavaluació per establir la planificació dels propers anys.

14

12. Puntuació del qüestionari • Com es calcula la puntuació obtinguda en cada apartat? La lògica dels formularis d'avaluació es basa senzillament en la idea que una marca en la columna D puntua 0%, una marca en la columna C puntua 33%, una marca en la columna B puntua 67% i una marca en la columna A puntua 100%. La puntuació de les seccions es calcula sumant els percentatges "marcats" i dividint el resultat pel nombre de preguntes contestades, d’aquí s'obté el resultat o la puntuació mitjana.

Punts forts/Àrees de millora/Conclusions Sessió d'autoavaluació (sessió de posada en

comú amb l'equip directiu)

EFQM Presentació

metodològica

Emplenament individual del

qüestionari

Seguiment Pla

d’actuacions i millora

Execució Pla


Elaboració Pla


Document autoavaluació

institut

Font d'informació i eina de treball

15

• Com s'analitza la puntuació de cada apartat? La finalitat del qüestionari és proporcionar una idea de la situació actual de l'institut. La distribució de les marques de les columnes ofereix una visió de conjunt ràpida dels "punts forts" i de les "àrees de millora". Quan el qüestionari ha estat emplenat per un equip, la dispersió de les seves valoracions mostra les àrees on hi ha diferències de percepció importants. Atès que totes les preguntes tenen la mateixa importància, les preguntes i seccions amb menys puntuació representen els objectius potencials on s'han d'aplicar mesures correctives. No obstant això, les decisions finals sobre les accions de millora depenen de molts factors, entre els quals les prioritats culturals i estratègiques de l'institut són les més importants. • La puntuació global La puntuació global del qüestionari EFQM és, si es vol, anecdòtica. La qüestió veritablement important és l'exercici d'anàlisi, reflexió i posada en comú de l'equip. La puntuació no és més que un punt de referència que ens servirà per situar-nos en l'entorn i planificar el llarg camí cap a l'excel·lència. També pot servir per comparar-nos d'aquí a un temps o per comparar-nos amb altres institucions. Podríem dir que moltes organitzacions que no han implementat polítiques de qualitat o millora contínua se situarien entorn del 20%. Organitzacions excel·lents obtindrien puntuacions del 50% i organitzacions líders a nivell mundial aconsegueixen un 75%. Naturalment, totes aquestes referències són aproximacions, sempre que les preguntes es responguin de forma realista.

16

1. LIDERATGE

En aquesta secció es valora el comportament i les actuacions de l’equip directiu i de la resta de persones que lideren l’institut Esteve Terrades en la creació, l’estímul, el suport i el foment de valors clars de qualitat en el centre: orientació al client, millora contínua, participació del personal, gestió sistemàtica de les activitats del centre, coherència en els objectius, el client intern, orientació cap als resultats. També s’examina com els líders transmeten i enforteixen aquests valors, i com es comprometen personalment i treballen tant amb els estudiants, les empreses, els centres de formació superior i els altres clients com amb les unitats i els equips de l’institut.

EL QÜESTIONARI

Fulls de treball

17

PREGUNTES 1. Demostren els membres que lideren l’institut un compromís personal en l'elaboració d'una estratègia que inclogui els objectius i els valors de la qualitat?

.Donen exemple i actuen com a model dels valors de qualitat.

.Són accessibles i escolten i responen a tots els membres de l’institut: alumnes, empreses col·laboradores, professorat, personal d’administració, i altres membres interns o externs del centre. .S’involucren activament i personalment en les activitats de millora. .Revisen i milloren l’efectivitat de les seves decisions i actuacions. .Tenen formació sobre qualitat i millora contínua.

2. Donen, els membres que lideren l’institut, suport a la millora de la qualitat, tot oferint els recursos i l’ajut adients?

.Defineixen, prioritzen i participen en les activitats de millora del centre.

.Possibiliten la participació del personal en les activitats de millora.

.Assignen els recursos materials i humans necessaris per dur a terme les millores.

.Utilitzen sistemes d’avaluació dels resultats per donar suport a la millora. 3. Prenen, els membres que lideren l’institut, iniciatives per entrevistar-se i realitzar accions conjuntes amb els alumnes, els pares, les empreses, les escoles de secundària i superiors i altres organitzacions externes?

.Afronten, comprenen i donen resposta a les necessitats que es generen per part dels alumnes, pares, empreses, escoles superiors, etc. .Estableixen i participen en activitats de millora conjunta. .Estableixen i participen en activitats de coordinació amb els centres que subministren alumnes a l‘institut i amb els centres, organitzacions i empreses receptores d’alumnes de l’Institut. .Participen activament en conferències, seminaris, etc. relacionats amb l’ensenyament i la seva millora. .Animen a tots els nivells de l’institut a identificar els seus clients i proveïdors (interns i externs) i subratllen la importància dels vincles amb els clients externs.

4. Reconeixen i valoren, els membres que lideren l’institut, de manera adequada i oportuna, els esforços realitzats i les fites assolides en les millores per part de les persones i els equips, tant de dins com de fora de l’institut, implicats en els resultats del centre?

Agraïments personals, agraïments públics, lliuraments d’acreditacions, o altres formes de reconeixement a:

.Persones i equips de l’institut: professorat, personal d’administració i serveis, departaments didàctics, etc. .Persones i equips de clients o proveïdors de l’institut: alumnat, associació de pares, empreses i institucions que col·laboren en l’FCT, centres de primària i secundària de procedència dels alumnes, ajuntament, associacions i organitzacions empresarials i d'altres implicats en els resultats del centre.

A

1 B

C

D

A

1 B

C

D

A

1 B

C

D

A

1 B

C

D

18

1. LIDERATGE PUNTS FORTS / EVIDÈNCIES

ESTAN DEFINIDES LA MISSIÓ I VISIÓ DE L’INSTITUT INVOLUCRACIÓ EN ELS EQUIPS DE MILLORA ESFORÇ I COMPROMÍS AMB LA QUALITAT ESTABILITAT EQUIP DIRECTIU CONFIANÇA DE LES COORDINACIONS I PROFESSORAT AMB L’EQUIP DIRECTIU COINCIDÈNCIA DE L’EQUIP DIRECTIU AMB LA COMISSIÓ DE QUALITAT BONA FORMACIÓ EN QUALITAT ES FOMENTA EL TREBALL AMB PLANS ESTRATÈGICS ACCESSIBILITAT EQUIP DIRECTIU POTENCIAR SISTEMÀTICAMENT EL DEBAT INTERN I L’AUTOCRÍTICA DONAR SUPORT A LA MILLORA DE LA QUALITAT TOT OFERINT RECURSOS I AJUTS

ADIENTS ÀREES DE MILLORA

1. SIMPLIFICAR LA BUROCRÀCIA 2. DONAR RESPOSTA A LES NECESSITATS DE L’ALUMNAT 3. FOMENTAR LA VISIÓ GLOBAL DE L’INSTITUT I ESTABLIR CRITERIS ESPECÍFICS PER

A ESO-BATXILLERAT I CICLES 4. VETLLAR PER A QUE ELS CRITERIS ESTABLERTS D’ACTUACIÓ DELS/LES

COORDINADORS/ES ES TRANSMETIN FIDELMENT ALS EQUIPS DOCENTS 5. FOMENTAR EL SENTIT DE PERTINENÇA A UN EQUIP DE GESTIÓ 6. FOMENTAR EL “FEED-BACK” AMB L’EQUIP DIRECTIU 7. MILLORAR I SISTEMATITZAR ACTIVITATS DE COORDINACIÓ AMB ELS CENTRES

SUBMINISTRADORS I RECEPTORS D’ALUMNAT 8. FOMENTAR EL LIDERATGE DEL PROFESSORAT EN EL SEU ÀMBIT PROFESSIONAL 9. POTENCIAR EL RECONEIXEMENT PERSONAL DE PROFESSORAT I SISTEMATITZAR-

LO 10. MILLORAR LES ACTIVITATS DE COORDINACIÓ AMB LES EMPRESES 11. FOMENTAR RELACIÓ AMB EX-ALUMNAT 12. MILLORAR LA CAPACITAT DE RECOLLIR LA SENSIBILITAT DEL CLAUSTRE I

AUGMENTAR EL COMPROMÍS DE LA RESPOSTA 13. MILLORAR LA PLANIFICACIÓ DEL CENTRE SEGONS LES AVALUACIONS DELS

RESULTATS 14. MILLORAR EL LLENGUATGE DE QUALITAT 15. REFORÇAR LA FORMACIÓ EN QUALITAT DE L’EQUIP DIRECTIU 16. FOMENTAR ELS REGISTRES I SISTEMES D’AVALUACIÓ DE LA MILLORA CONTÍNUA 17. ESTABLIR ACTIVITATS DE MILLORA CONJUNTAMENT AMB ALUMNAT, FAMÍLIES I

EMPRESES 18. FOMENTAR LA FORMACIÓ DEL PROFESSORAT 19. FOMENTAR EL SENTIMENT DE PERTINENÇA A L’INSTITUT DE L’ALUMNAT

Recordatori: Resposta Progrés Significat

D Cap avenç. Encara no s’ha realitzat cap acció, només hi ha hagut algunes bones idees que no s’han concretat. C Cert avenç. S’ha fet alguna acció puntual assolida amb resultats aïllats o alguna anàlisi ocasional que ha donat lloc a certes

millores. B Avenç significatiu. Es realitzen accions i revisions de manera sistemàtica i periòdica, en les quals s’assoleixen millores, però no

s’ha fet una aplicació general a tot l’institut o no s’ha aprofitat tot el seu potencial. A Objectiu

aconseguit. Plantejament excel·lent i aplicat de manera general a l’institut amb solucions i resultats que es poden utilitzar com a model i que resulta difícil de pensar que puguin ser millorats.

19

2. PLANIFICACIÓ I ESTRATÈGIA En aquesta secció s’examina com l'institut Esteve Terrades implanta els objectius i els valors en matèria de qualitat (orientació al client, participació del personal, gestió de processos i millora contínua) en els seus projectes i programes estratègics. Es valora com l’institut formula, desplega i revisa els seus projectes i programes estratègics (projecte educatiu de centre, projecte curricular de centre, programa general del centre, pressupostos, etc.), si aquests estan basats en fets i dades fiables, i si es converteixen en programes operatius realistes i factibles (programa de tutoria, programa d’activitats extraescolars, programes de crèdits, programes de cursos, etc.). També s'examina si el centre utilitza altres organitzacions de referència (instituts de secundària, centres privats, altres) per comparar el rendiment i fixar els seus objectius o, si al contrari, es limita a basar-se en els resultats de l'any anterior.

20

PREGUNTES 1. Elabora, l’institut, els seus projectes i programes estratègics d’acord amb les dades i informacions rellevants i completes, internes i externes al centre?

Procedents, entre d’altres, de: .Opinió i característiques dels usuaris o clients directes. .Opinió i característiques del personal de l’institut. .Resultats de cursos anteriors i indicadors interns de rendiment . .Característiques i tendències tecnològiques, organitzatives i laborals de l’entorn socioeconòmic. .Altres centres educatius que sobresurten per les fites aconseguides. .Dades demogràfiques. .Iniciatives, normatives, dissenys curriculars i orientacions del Departament d’Ensenyament.

2. Reflecteixen, els principis, els objectius i les accions recollits en els projectes i programes de l’institut, els objectius i valors de la qualitat?

.Desenvolupa, el projecte educatiu, els trets d’identitat i la missió del centre, com també els valors i els principis pedagògics i organitzatius en què es basa. .Els programes estratègics del centre es formulen de manera conseqüent amb els trets d’identitat, els valors, la missió i els principis recollits en el projecte educatiu. .Els projectes i programes estratègics mantenen l’equilibri entre les necessitats i les expectatives de totes les parts interessades del centre. .Participa tot el personal del centre en l’elaboració dels projectes i programes estratègics.

3. Té, l’institut, una forma sistemàtica i eficaç de comunicar el contingut dels projectes i els programes estratègics, de tal manera que tot el personal conegui quins són els objectius generals que afecten el seu lloc de treball, com també els programes operatius definits a la seva àrea per assolir-los? 4. Té, l’institut, un mètode per assegurar-se que els seus objectius, els projectes i els programes més importants són factibles i consistents, i que aquests es despleguen en objectius, programes operatius i actuacions als diferents nivells organitzatius (unitats, funcions, equips, persones, etc.)?

.S’empren els projectes i programes estratègics com a base per a la planificació de les activitats i l’establiment dels objectius de tot el centre. .Es prova, s’avalua, es millora i s’estableixen prioritats entre els diferents programes i actuacions del centre. .S’avalua la sensibilització del personal respecte als projectes i programes estratègics. .Existeix un sistema estructurat per fer realitat els projectes i programes estratègics.

5. Actualitza i millora periòdicament, l’institut, els projectes i els programes que defineixen la seva política i estratègia?

.S’avalua la importància i efectivitat dels projectes i programes estratègics del centre.

.Es revisen, s’actualitzen i es milloren els projectes i programes estratègics del centre.

A

1 B

C

D

A

1 B

C

D

A

1 B

C

D

A

1 B

C

D

A

1 B

C

D

21

2. PLANIFICACIÓ I ESTRATÈGIA PUNTS FORTS / EVIDÈNCIES

CLAREDAT DEL PEC PLANS ESTRATÈGICS I LA SEVA AVALUACIÓ TOTS ELS PROJECTES I PROGRAMES ESTRATÈGICS ELABORATS AMB DADES

RELLEVANTS FUNCIONAMENT PER OBJECTIUS PLANIFICACIÓ ELABORADA PER CONSENS I AMB MOLTA ANTELACIÓ OBJECTIUS DEFINITS PELS PROPERS TRES CURSOS

ÀREES DE MILLORA

20. ADEQUAR LA PLANIFICACIÓ DEL PCC A LES NOVES NECESSITATS 21. MILLORAR LA COMUNICACIÓ DELS PLANS I PROGRAMES ESTRATÈGICS I ELS

RESULTATS 22. MILLORAR EL PAT, PER DONAR EINES I REFORÇAR EL PAPER DEL TUTOR/A 23. INTEGRAR LES NOVES TECNOLOGIES EN ELS PROGRAMES I PROJECTES I

FOMENTAR-NE L’ÚS EN EL PROCÉS D’E-A 24. POTENCIAR LA PARTICIPACIÓ DE LES PERSONES EN PROJECTES, RECURSOS,

PUBLICAR OBJECTIUS I PRESENTAR RESULTATS 25. FOMENTAR L’OPERATIVITAT DELS EQUIPS DOCENTS 26. REVISAR NIVELLS ACADÈMICS EN ALGUNS CCFF






22

3. GESTIÓ DEL PERSONAL En aquesta secció s’estudia com l'institut Esteve Terrades aprofita tot el ple potencial del seu personal (professorat i personal d’administració i serveis), tot animant-lo i fent-lo participar en la consecució de millores contínues dins del centre. L'autoavaluació haurà de mostrar com s'actua per millorar les condicions del personal i com es realitza la seva gestió per a la millora contínua de l’institut i de la formació de l'alumnat, tot i que, una part important de la gestió de personal està atribuïda al Departament d’Ensenyament. Així mateix, es comprova si els objectius i les metes professionals de les persones es corresponen amb els de l'institut.

23

PREGUNTES

1. Es planifiquen i milloren les necessitats i la gestió del personal d'acord amb els requisits dels projectes i programes de l’institut?

.En l’assignació de les funcions i responsabilitats es tenen en compte les necessitats del centre i la capacitació del personal. .La distribució de reduccions d’hores lectives i l’assignació de recursos estan en concordança amb els projectes i programes estratègics de l’institut. .Es realitza un seguiment permanent de la gestió del personal per tal de millorar la forma de treballar. .Es desenvolupen i empren enquestes de personal.

2. Estan establerts procediments per facilitar el desenvolupament de l’experiència i les capacitats del personal del centre?

.S’identifiquen i es relacionen les capacitats del personal amb les necessitats del centre.

.Es promocionen plans de formació o actualització del personal.

.Es revisa l’efectivitat de la formació.

.Es desenvolupen les habilitats de treball en equip.

.Es fomenta l’aprenentatge continu del personal del centre. 3. Existeix la possibilitat que el personal pugui actuar i participar de manera important en la definició i la revisió dels objectius de tot el centre?

.Existeix un procediment per alinear els objectius de les persones i dels equips del centre amb els de l’Institut. .S’avaluen i es revisen permanentment els objectius individuals i d’equip. .Es faciliten a les persones els recursos i els suports necessaris per al compliment dels objectius.

4. Es promociona i reconeix la participació del personal, tant individualment com en grup, en la millora contínua del centre?

.Es fomenta i dóna suport a la participació individual i d’equips en la millora del centre.

.Es fomenta la implicació del personal mitjançant reunions, xerrades i actes realitzats dins del centre.

.Es possibilita que les persones realitzen accions de millora i s’avalua la seva efectivitat.

.Es reconeixen i valoren els esforços destinats a la millora de la qualitat realitzats per les persones (agraïments personals, públics, acreditacions, etc.).

5. S’impulsa des de la direcció una comunicació eficient entre tots els nivells del centre?

.S’identifiquen les necessitats de comunicació del centre.

.S’estableixen vies efectives de diàleg i comunicació amb el personal del centre.

.S’avalua i millora l’eficàcia de la comunicació.

.S’estructura la comunicació ascendent, descendent i horitzontal. 6. Es fomenta un clima de confiança, solidaritat i desenvolupament personal entre el personal de l’institut?

.Es fomenten activitats socials i culturals entre el personal, com també la conscienciació i implicació en temes de salut, seguretat i medi ambient. .Es tenen en compte les situacions familiars, físiques i psíquiques de cada persona en l’organització del treball. .Es fomenta un ambient de confiança i solidaritat mútua, com també es garanteixen condicions d’autèntica llibertat en decisions personals. .Es considera el personal com a font de descobriments i generació de recursos.

A

1 B

C

D

A

B

1 C

D

A

1 B

C

D

A

B

1 C

D

A

1 B

C

D

A

1 B

C

D

24

3. GESTIÓ DE PERSONAL PUNTS FORTS / EVIDÈNCIES

FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ EN EQUIPS DE MILLORA BONA ACTITUD I PARTICIPACIÓ DEL PROFESSORAT DAVANT LA IMPLANTACIÓ

DEL SISTEMA DE QUALITAT EXPERIÈNCIA DE LES COORDINACIONS QUE ES PROJECTA AMB MÉS PROPOSTES I

PROJECTES CONCRETS ES PROMOCIONEN PLANS DE FORMACIÓ I ELEVADA PARTICIPACIÓ BONA GESTIÓ DE LES REDUCCIONS HORÀRIES, SEGONS ELS PROGRAMES I

PROJECTES ESTRATÈGICS BON AMBIENT DE TREBALL BONA ACTITUD I PARTICIPACIÓ DEL PROFESSORAT EN EL SISTEMA DE GESTIÓ PLA D’ACOLLIDA DEL PROFESSORAT NOUVINGUT ASSIGNACIÓ DE FUNCIONS SEGONS LES CAPACITATS DE LES PERSONES

(DEPARTAMENTS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL) ES REVISEN ELS OBJECTIUS INDIVIDUALS I PER EQUIPS PERSONAL ACTIU I PARTICIPATIU COMPROMÍS DEL PROFESSORAT DE LLENGÜES ESTRANGERES EN PROJECTES

D’INTERCANVIS ÀREES DE MILLORA

27. MILLORAR L’EFICÀCIA DE LA COMUNICACIÓ 28. AVALUAR I COMUNICAR SISTEMÀTICAMENT LES EXPERIÈNCIES REALITZADES EN

ELS DEPARTAMENTS A TOTA LA COMUNITAT 29. AUGMENTAR LA SENSIBILITAT DE LES PERSONES EN VERS ELS PROJECTES I

PROGRAMES ESTRATÈGICS 30. UTILITZAR ELS EQUIPS DOCENTS I DEPARTAMENTS D’ESO-BATXILLERAT COM A

TRANSMISSORS DELS VALORS I MÈTODES DEL SISTEMA DE QUALITAT 31. AFAVORIR LA PROMOCIÓ PERSONAL I ALINEAR ELS OBJECTIUS INDIVIDUALS I DE

CENTRE 32. FOMENTAR LA PARTICIPACIÓ EN LES ENQUESTES 33. MILLORAR LA COMUNICACIÓ ENTRE ETAPES EDUCATIVES (FP, ESO-BAT) 34. MILLORAR LES CONDICIONS DE TREBALL DE TUTORS/ES D’ESO-BATXILLERAT 35. FOMENTAR EL RECONEIXEMENT I MOTIVACIÓ DEL PROFESSORAT 36. FOMENTAR LA IMPLICACIÓ DEL PERSONAL EN LA CONSECUCIÓ D’OBJECTIUS DE

CENTRE 37. FOMENTAR LES SUBSTITUCIONS DEL PROFESSORAT PER ALTRES DEL MATEIX

DEPARTAMENT 38. DEFINIR LES COMPETÈNCIES PROFESSIONALS DELS LLOCS DE TREBALL I

FOMENTAR PLANS DE FORMACIÓ PER OBTENIR-LES 39. AFAVORIR LA CONTINUÏTAT D’ESPECIALISTES 40. MILLORAR ELS HORARIS DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT I PROMOCIONAR LA

FORMACIÓ ESPECÍFICA EN EL CENTRE 41. AFAVORIR LA COL·LABORACIÓ ENTRE EL PROFESSORAT DELS DIFERENTS

DEPARTAMENTS 42. AFAVORIR EL SEGUIMENT DE LA GESTIÓ DEL PERSONAL, PER MILLORAR LA SEVA

FORMA DE TREBALLAR 43. MILLORAR LA FORMACIÓ I INFORMACIÓ DEL PROFESSORAT NOUVINGUT 44. MILLORAR ELS CRITERIS DE L’ASSIGNACIÓ DE CÀRRECS I REDUCCIONS HORÀRIES 45. AVALUAR L’EFICÀCIA DE LA FORMACIÓ DEL PROFESSORAT 46. SISTEMATITZAR EL PREMI A LES BONES PRÀCTIQUES DOCENTS I A LES PERSONES 47. ESTIMULAR LA INNOVACIÓ I LA CREATIVITAT DEL PERSONAL PER LA MILLORA

DELS PROCESSOS



25




26

4. RECURSOS Aquesta secció pretén valorar com l'institut Esteve Terrades gestiona, utilitza i conserva els seus recursos: econòmics, didàctics, d’informació, edifici, instal·lacions. L’Autoavaluació ha de mostrar si els recursos disponibles, i emprats realment, estan en consonància amb els objectius dels projectes i programes estratègics del centre, i com actua l’institut per millorar de manera contínua la gestió dels recursos. Cal tenir present que els centres educatius no disposen d'una autonomia completa en la gestió de recursos, per tant, l’autoavaluació no ha de mesurar si els recursos o assignacions són el adequats, sinó com, dins dels límits establerts, es gestionen els seus recursos per al suport dels objectius dels projectes i programes estratègics.

27

PREGUNTES 1. L'assignació dels recursos econòmics que es fa a les diferents àrees i funcions de l’institut està vinculada als objectius, els projectes i els programes estratègics del centre i s’avalua la seva eficàcia?

.Existeix un sistema de planificació i control dels recursos econòmics.

.Es gestionen els recursos econòmics d’acord amb els projectes i programes del centre.

.S’avalua i millora permanentment l’eficàcia dels recursos esmerçats i el sistema de planificació i control emprat. .S’avaluen regularment els costos de la no-qualitat.

2. Disposa, l’institut, de la informació necessària per desenvolupar adequadament els projectes i programes estratègics, i es fa arribar amb diligència a les persones que la necessiten (òrgans de coordinació, professorat, alumnes, famílies, empreses, etc.)?

.Es disposa de la informació necessària per desenvolupar adequadament els objectius, els projectes i els programes del centre. .Es manté la informació actualitzada. .Es posa a l’abast de les persones interessades la informació rellevant. .S’adequa la forma i el contingut de la informació a les característiques i les necessitats dels receptors.

3. Manté, l’institut, relacions amb els proveïdors de materials (de consum, didàctics, etc.) i de serveis (manteniment, transport, menjador, etc.) per tal d’optimitzar i millorar les compres?

.Es realitzen seleccions prèvies dels proveïdors per tal d’optimitzar la relació qualitat/preu.

.Existeixen procediments per aprovar els proveïdors i per controlar que els serveis o productes subministrats compleixen amb els requisits especificats. .Es disposa de sistemes d’avaluació periòdica dels proveïdors. .S’ha aconseguit que els proveïdors participin en l’optimització de la compra i en l’ús dels materials i serveis per part del centre.

4. Es disposa d’un sistema eficaç de gestió del mobiliari, els equips, els materials i els edificis de l’institut?

.Es garanteix que els mitjans actius que s’empren en el centre estan en línia amb els seus projectes i els programes. .Es disposa d’un sistema de control de l’ús eficient dels recursos: nivells d’utilització, evitació de malbarataments, disminució i reciclatge de residus, estalvi energètic, etc. .Existeix un sistema de manteniment preventiu del mobiliari, dels equips i dels edificis per millorar el rendiment total del seu cicle de vida. .Existeix un pla d’inversions per al manteniment i la renovació.

5. S’impulsen i es realitzen innovacions per tal de trobar millors solucions (pedagògiques, organitzatives, de comunicació i en altres camps) per als serveis que s’hi presten, tant de l'àmbit educatiu com administratiu i dels serveis complementaris?

.S’exploten les idees, els coneixements i l’experiència existents en el propi centre.

.S’identifiquen i s’avaluen metodologies o tecnologies alternatives i emergents que vagin en la línia dels projectes i programes estratègics del centre. .Es cerquen solucions adoptades fora del propi centre. .Es treballa conjuntament amb altres centres amb el propòsit d’innovar i millorar constantment.

A

1 B

C

D

A

1 B

C

D

A

1 B

C

D

A

1 B

C

D

A

1 B

C

D

28

4. RECURSOS

PUNTS FORTS / EVIDÈNCIES BONA PLANIFICACIÓ I DISTRIBUCIÓ DELS RECURSOS, AMB TRANSPARÈNCIA,

OBJECTIVITAT I CONSENS L’ASSIGNACIÓ DELS RECURSOS ECONÒMICS ESTÀ VINCULADA ALS OBJECTIUS I

PROJECTES ESTRATÈGICS BON CONTROL DE RECURSOS I DESPESES BONA RELACIÓ AMB PROVEÏDORS I HOMOLOGACIÓ BON SERVEI DE MANTENIMENT INCREMENT DE RECURSOS DE REEQUIPAMENTS, OBRES I ESPAIS DETECCIÓ DE NECESSITATS AUTONOMIA EN LA GESTIÓ DELS RECURSOS DEL DEPARTAMENT, BASADA EN LA

CONFIANÇA I RESPONSABILITAT INCORPORACIÓ DE LES “NTICs” A LES AULES AUGMENT DE RECURSOS PER LA PARTICIPACIÓ EN PROJECTES D’INNOVACIÓ

(LEONARDO, TRASNACIONALS, OCUPACIONALS, ...) BONA RELACIÓ AMB L’ADMINISTRACIÓ EDUCATIVA EN L’ASSIGNACIÓ DELS

RECURSOS MATERIALS ÀREES DE MILLORA

48. OBRIR CONTACTES AMB ALTRES CENTRES PER OBTENIR EQUIPAMENTS 49. IMPLANTAR UN SISTEMA PER GARANTIR QUE LES AULES QUEDEN NETES,

ORDENADES I SENSE PAPERS NI PINTADES 50. MILLORAR LES CONSULTES ECONÒMIQUES PER INTRANET 51. EXPLOTAR LES IDEES, CONEIXEMENTS I LES EXPERIÈNCIES EXISTENTS EN EL

PROPI CENTRE 52. AVALUAR L’EFICÀCIA DELS RECURSOS UTILITZATS 53. DISPOSAR DE CLIMATITZACIÓ INDIVIDUAL DELS ESPAIS 54. MILLORAR LA INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA 55. POTENCIAR LA CESSIÓ D’EQUIPAMENTS D’EMPRESES COL·LABORADORES 56. POTENCIAR ELS INTERCANVIS DE RECURSOS I LES COL·LABORACIONS ENTRE

DEPARTAMENTS 57. INTEGRAR LES “NTICs” A LES AULES 58. MILLORAR EL MANTENIMENT DELS SERVIDORS I XARXA 59. REVISAR RRI EN LA REGULACIÓ DE LES DESTROSSES MATERIALS I LA SEVA

APLICACIÓ 60. MILLORAR ELS ACCESSOS A L’INSTITUT I REDUCCIÓ BARRERES

ARQUITECTÒNIQUES 61. MILLORAR ESPAIS (SALA ACTES, BAR, BIBLIOTECA, LABORATORIS, GIMNÀS, ...) 62. DETECTAR NECESSITATS GLOBALS I AGRUPAR PROVEÏDORS 63. MILLORAR LES SOLUCIONS DE MULTIPLATAFORMA 64. BUSCAR SISTEMES PER A MILLORAR LA SEGURETAT DE MÀQUINES I

MANTENIMENT DE TALLERS 65. OPTIMITZAR LA GESTIÓ D’ESPAIS 66. ESTABLIR I DOCUMENTAR PLANS DE MANTENIMENT PER DEPARTAMENTS 67. DISMINUIR ELS RESIDUS I ENTRAR A LA “XARXA D’ESCOLES VERDES” 68. AMPLIAR EL PÀRKING 69. MILLORAR LA GESTIÓ DE SUBVENCIONS (DINERS I LLIBRES) PER PART DE L’AMPA

I L’ESCOLA 70. MILLORAR EL MANTENIMENT I EL CONTROL DE L’AULA D’INFORMÀTICA ESO-

BATXILLERAT 71. POSAR EN FUNCIONAMENT LA SEGONA AULA INFORMÀTICA PER A ESO-

BATXILLERAT



29




30

5. PROCESSOS En aquesta secció s’examina com l'institut Esteve Terrades identifica, gestiona, revisa i millora els seus processos per assegurar la millora contínua en totes les activitats del centre que generen valor afegit. També s’analitza el sistema de control i millora dels processos per garantir-ne la utilitat i l'eficàcia. El centre desenvolupa una sèrie de processos clau (ensenyament-aprenentatge, anàlisi de necessitats dels alumnes i de l’entorn, orientació, programació curricular dels cicles, seguiment i avaluació de l’FCT, programació de cursos de formació contínua, avaluació de capacitats, avaluació de satisfacció dels usuaris i el personal, altres), de prestació de serveis (borsa de treball, biblioteca, reprografia, arribada i sortida diària dels alumnes, altres), com també de processos de suport (organitzatius, administratius, gestió econòmica, d’inventari, de manteniment, altres). Els processos clau i de prestació de serveis són els que tenen un major impacte en els clients o destinataris del servei del centre. Els processos de suport no tenen un impacte immediat en els usuaris però faciliten el funcionament de l’institut.

31

PREGUNTES 1. Té, l’institut, identificats i descrits els processos fonamentals per a l'èxit dels serveis que hi presta?

.S’han definit els processos clau de la prestació del servei: ensenyament-aprenentatge, avaluació de capacitats, acollida d’alumnes, etc. .Els processos estan documentats. .S’avalua l’impacte dels processos en els resultats del centre.

2. Gestiona, l’institut, els seus processos d’una manera sistemàtica?

.S’estableixen els propietaris o responsables dels processos.

.S’han establert objectius i indicadors de resultats dels processos, i els seus estàndards (resultats desitjats). .Es mesuren els indicadors. .S’apliquen sistemes normalitzats (normatives: d’inici de curs del Departament d’Ensenyament, de seguiment de l’FCT, d’ingressos i despeses, de seguretat i higiene, etc.) per a la gestió dels processos. .Es resolen els problemes d’interconnexió d’uns processos amb uns altres.

3. Revisa, l’institut, els seus processos i estableix objectius per a la seva millora?

.S’han establert mètodes de millora contínua dels processos del centre.

.La revisió es realitza segons els resultats obtinguts i la informació i les opinions procedents del professorat i el personal d’administració i serveis del centre. .S’empra informació i opinions dels pares, l’alumnat, els exalumnes, els centres receptors, altres centres de referència, les empreses, les organitzacions i els agents socials, el Departament d’Ensenyament, i altres interessats. .Es posen en relació les mesures de rendiment i els objectius de millora actuals amb les fites aconseguides en el passat.

4. Estimula, l’institut, de manera efectiva, entre el professorat i el personal d’administració i serveis, la innovació i la creativitat en la millora dels processos?

.S’identifica, es potencia i s’utilitza el talent creatiu del personal del centre per contribuir a la millora dels processos. .Es descobreixen i s’apliquen noves idees i nous mètodes o formes de fer les coses; es propicien experiències pilot per millorar els processos. .S’altera l’estructura organitzativa del centre per facilitar la innovació i la creativitat del personal. .S’utilitza informació procedent de clients, proveïdors i centres que sobresurtin per estimular la innovació i la creativitat en la gestió dels processos.

5. Modifica i millora, l’institut, els processos i avalua els avantatges que es deriven de les modificacions?

.Abans d’implantar un canvi en un procés s’estableix i s’acorda el mètode a seguir.

.Abans d’un canvi o modificació, es prova i s’avalua l’eficàcia i els beneficis dels canvis.

.Es comuniquen els canvis dels processos.

.Es forma i implica el personal afectat directament, abans d’introduir els canvis.

.Es revisen els canvis dels processos per assegurar la consecució dels resultats previstos.

A

B

1 C

D

A

1 B

C

D

A

1 B

C

D

A

1 B

C

D

A

1 B

C

D

32

5. PROCESSOS

PUNTS FORTS / EVIDÈNCIES ESTAN IDENTIFICATS I DOCUMENTATS ELS PROCESSOS DE L’INSTITUT I ELS

RESPONSABLES IDENTIFICACIÓ DELS PROCESSOS AMB LA CULTURA DE GESTIÓ DEL CENTRE AVENÇ SIGNIFICATIU EN DIFERENTS DEPARTAMENTS EN EL DESENVOLUPAMENT

D’EINES INFORMÀTIQUES PER A LA MILLORA DEL PROCÉS D’E-A MANTENIMENT I ACTUALITZACIÓ DELS PROCESSOS A LA PÀGINA WEB S’UTILITZEN SISTEMES NORMALITZATS PER A LA GESTIÓ DELS PROCESSOS ES GESTIONEN I REVISEN ELS PROCESSOS SISTEMÀTICAMENT ESTAN ESTABLERTS INDICADORS CONSENSUATS PEL SEGUIMENT DEL PROCÉS

D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE S’HAN ESTABLERT MÈTODES DE MILLORA ALS PROCESSOS

ÀREES DE MILLORA

72. DONAR A CONÈIXER AL PROFESSORAT TOTS ELS PROCESSOS DE L’INSTITUT 73. AUGMENTAR LA PARTICIPACIÓ DEL PROFESSORAT EN LA REVISIÓ DE PROCESSOS 74. MILLORAR, DIFONDRE I APLICAR EL PROCEDIMENT DE RESOLUCIÓ DE

CONFLICTES 75. REVISAR I MODIFICAR ALGUNS INDICADORS 76. DEFINIR LES TASQUES DE CONSERGERIA 77. INFORMATITZAR L’ELABORACIÓ D’HORARIS DEL PROFESSORAT I GRUPS 78. REVISAR LA DOCUMENTACIÓ DELS PROCESSOS DE SORTIDES EXTRAESCOLARS 79. AUGMENTAR LA CULTURA DE “PASSAR COMPTES” DELS RESPONSABLES DE

PROCESSOS 80. CREAR COMISSIÓ DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES I PROCEDIMENT PER DEFINIR

L’INSTRUCTOR/A 81. MILLORAR EL SEGUIMENT DEL PAT I POSAR INDICADORS, ESPECIALMENT EL

BATXILLERAT 82. REDUIR LA QUANTITAT DE PROCESSOS I INTERACCIONAR EL MAPA PROCESSOS 83. CREAR EL PROCEDIMENT PER A LA DETECCIÓ PRECOÇ DEL “MATONISME” 84. MILLORAR EL CONTROL DE GUARDIA






33

6. SATISFACCIÓ DEL CLIENT En aquesta secció s'examina la forma en què l'institut Esteve Terrades identifica els diferents grups de clients externs i la forma en què els segmenta. Es tracta de determinar el nivell de satisfacció dels clients respecte del servei educatiu rebut, tant:

• preguntant-los directament l’opinió respecte a les característiques del servei rebut (per exemple, a través d'enquestes externes, bústia d’opinions, converses amb els clients, reunions, etc.), obtenint així la veritable percepció del client,

• com a través d'indicadors destinats a predir la satisfacció

dels clients (nivell de queixes, tractament de les reclamacions, temps de procés dels serveis, nombre d’alumnes matriculats, de baixes voluntàries, d’incidències disciplinàries, grau de participació d’alumnes en activitats del centre, grau d’inserció laboral en acabar, grau de participació d’exalumnes en activitats del centre, altres).

En aquesta secció també s’analitza si l’institut es compara amb altres centres públics o privats de referència.

34

PREGUNTES 1. Avalua, l’institut, periòdicament, la percepció que tenen els seus clients sobre els aspectes més rellevants de la formació i els altres serveis que s’hi donen (mitjançant enquestes, entrevistes, reunions, bústia d’opinions, etc.)?

Imatge, relació i comunicació: .Accessibilitat i actitud del personal per part dels clients. .Informació i atenció als potencials clients, alumnes, famílies, empreses i altres clients. .Clima de convivència, relacions i tracte correcte. .Tractament de queixes, reclamacions i conflictes. .Flexibilitat per satisfer necessitats dels clients: organització i horaris, realització de tràmits, etc. .Comprensió i utilitat de la documentació donada. Servei educatiu: .Satisfacció de l’alumnat i de les famílies amb les capacitats rebudes. .Satisfacció de les empreses que desenvolupen l’FCT. .Capacitació i actuació didàctica del professorat. .Acció tutorial. .Aclariment dels criteris d’avaluació de la formació.

.Serietat, fiabilitat i garantia de la formació.

.Aprofitament del temps en el centre.

.Satisfacció de les empreses que contracten alumnes o centres educatius que en reben. .Satisfacció del Departament d’Ensenyament. Altres serveis del centre: .Oferta d’activitats complementàries: culturals, esportives, lúdiques. .Instal·lacions i equipaments disponibles. .Accés a serveis del centre: manutenció, borsa de treball, biblioteca, etc. .Seguiment i suport dels exalumnes. Fidelitat en el centre: .Intenció de fer nous ensenyaments en el mateix centre: reglats o ocupacionals. .Voluntat de recomanar el centre.

2. Es du a terme, mitjançant indicadors de referència, una avaluació periòdica per entendre, predir i millorar la satisfacció dels clients de l’institut? - Imatge i reconeixements del centre: .Reconeixements i felicitacions externs rebuts per alumnat, professorat o PAS del centre. .Ressò de les activitats relacionades amb el centre en els mitjans de comunicació. .Nombre de projectes aprovats o assignats al centre. - Servei educatiu: .Preinscripció d’alumnes amb relació a altres centres. .Nombre d’alumnes matriculats. .Nombre de queixes i reclamacions. .Nombre de suggeriments i aportacions. .Temps necessari per superar els ensenyaments. .Nombre de baixes voluntàries. .Nombre d’incidències disciplinàries. .Resultats acadèmics i alumnes que promocionen curs. .Nombre d’empreses que col·laboren en l’FCT. .Nombre d’entrevistes personals amb alumnes, pares, empreses i altres clients. .Grau d’inserció laboral dels alumnes en acabar. .Grau de continuació d’estudis desitjats. - Altres serveis del centre:

.Nombre de participants en activitats complementàries: culturals, esportives, lleure. .Nombre d’alumnes que usen altres serveis del centre: manutenció, biblioteca, etc. .Nombre d’exalumnes que reben informació i suport per part del centre. - Fidelitat en el centre .Germans d’exalumnes que es matriculen en el centre. .Alumnes que cursen uns segons ensenyaments en el centre (altres cicles). .Empreses que s’adrecen repetidament per sol·licitar alumnes en pràctiques. .Empreses que s’adrecen repetidament al centre per contractar laboralment alumnes. .Participació d’exalumnes en activitats del centre.

3. Compara, l’institut, els resultats obtinguts en les anteriors avaluacions amb altres centres de referència? 4. Actua, l’institut, sobre les àrees o funcions que faci falta d’acord amb el grau de satisfacció dels clients obtingut de les avaluacions anteriors?

A

B

1 C

D

A

1 B

C

D

A

1 B

C

D

A

B

1 C

D

35

6. SATISFACCIÓ DEL CLIENT

PUNTS FORTS / EVIDÈNCIES INCREMENT MATRICULACIÓ ELEVADA INSERCIÓ LABORAL COL·LABORACIÓ AMB EMPRESES ELEVADA SATISFACCIÓ DE L’ALUMNAT AMB LA FORMACIÓ REBUDA ALS CCFF AUGMENT DE L’OFERTA FORMATIVA AVALUACIÓ DE L’ACCIÓ TUTORIAL SATISFACCIÓ DE L’ALUMNAT QUE REALITZA FORMACIÓ OCUPACIONAL FIDELITAT DE L’ALUMNAT QUE CONTINUEN EN EL CENTRE FENT ALTRES ESTUDIS INCREMENT DELS PROJECTES ASSIGNATS AL CENTRE RECONEIXEMENT EXTERN SATISFACCIÓ DE LES EMPRESES EN LA FCT OFERTA DE CRÈDITS DE PISCINA SERVEI DE MENJADOR ESCOLAR

ÀREES DE MILLORA

85. MILLORAR LES VISITES TÈCNIQUES A EMPRESES I LES XERRADES 86. POTENCIAR LA BORSA DE TREBALL 87. POTENCIAR RELACIÓ AMB EX-ALUMNAT DE BATXILLERAT 88. MILLORAR LA RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES 89. MILLORAR EL SEGUIMENT D’EX-ALUMNAT DE CCFF 90. CONSOLIDAR LA FIGURA DE L’ALUMNE ACOMPANYANT 91. MILLORAR L’OFERTA D’ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES 92. AUGMENTAR LES ENTREVISTES PERSONALS AMB FAMÍLIES I ALUMNAT 93. CERCAR INDICADORS ALTERNATIUS PER MESURAR LA SATISFACCIÓ DELS

CLIENTS 94. OFERIR FORMACIÓ CONTÍNUA 95. AFAVORIR LA CONTINUACIÓ DELS ESTUDIS PER EX-ALUMNAT DE CICLES DE GM 96. AUGMENTAR LA PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES A L’AMPA 97. DEMANAR INDICADORS PER COMPARAR RESULTATS ACADÈMICS AMB ALTRES

CENTRES 98. FER UNA COMPARACIÓ AMB ALTRES CENTRES CERTIFICATS 99. POTENCIAR LA RELACIÓ AMB L’AMPA 100. SISTEMATITZAR RECOLLIDA DE DADES: TEMPS DE PERMANÈNCIA DE L’ALUMNAT

A L’INSTITUT, BAIXES VOLUNTÀRIES, GERMANS MATRICULATS I PARTICIPACIÓ EN ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

101. INCREMENTAR LA PUBLICITAT DELS PROJECTES REALITZATS 102. MODIFICAR L’ENQUESTA D’ACOLLIDA, DEMANANT PER QUÈ HAN ESCOLLIT EL

NOSTRE CENTRE






36

7. SATISFACCIÓ DEL PERSONAL En aquesta secció s'examinen el nivell de satisfacció de les necessitats i les expectatives del personal de l'Institut Esteve Terrades (professorat i personal d’administració i serveis). Es tracta de conèixer tant la percepció del personal, que es pot obtenir a través d'enquestes i altres, com els indicadors (absentisme, etc.) i les mesures que permetran preveure'n la satisfacció o influir-hi. Es pregunta si es divulguen els seus resultats i s'actua d'acord amb aquests, com també si es comparen amb altres centres de referència. Cal tenir present que el centre té limitacions externes en aquest apartat, per tant, la valoració haurà de centrar-se només en les àrees en què l’institut té llibertat d’actuació.

37

PREGUNTES 1. Mesura i valora periòdicament, l’institut (mitjançant enquestes, reunions, sistemes de suggeriments, grups específics, altres), la percepció que té el personal sobre diversos aspectes? Motivació: .Nivell d’informació i comunicació. .Autonomia de treball. .Estil de direcció .Igualtat d’oportunitats. .Tracte just i equitatiu. .Treball per objectius: definir-los i avaluar-los. .Implicació del personal en les activitats del centre. .Oportunitats d’aprendre i d’aconseguir objectius. .Reconeixement del treball. .Formació permanent. .Participació en el procés de presa de decisions i en el seu desenvolupament.

Satisfacció: .L’organització i gestió del centre. .Condicions de la feina: organització de l’horari, disponibilitats horàries, complements econòmics, etc. .Instal·lacions, mitjans i serveis disponibles per realitzar la feina. .Condicions de seguretat i higiene. .Relacions amb els companys i la direcció. .Innovacions dutes a terme. .Contribució a la millora de la formació dels alumnes. .Paper del centre en la comunitat i l’entorn social al qual dóna servei.

2. Mesura i valora periòdicament, l’institut, mitjançant indicadors de predicció, la satisfacció i la implicació del personal?

Motivació i implicació del personal .Nombre de participants en activitats de millora i innovació. .Nombre de suggeriments aportats. .Grau de resposta en activitats complementàries. .Reconeixements a persones i equips. .Assistència a reunions d’àrea, comissions, etc. .Índex de resposta quan es sol·licita l’opinió. .Efectes beneficiosos dels treballs en equip. .Assistència a activitats de formació. .Relació amb altres centres, equips disciplinaris. .Nivell de formació del personal.

Satisfacció del personal .Absentisme, retards i baixes per malaltia. .Índex d’accidents. .Queixes. .Conflictes entre el personal. .Conflictes del personal amb els clients. .Estabilitat del personal en el centre. .Estabilitat en les funcions desenvolupades. .Ús de les instal·lacions del centre (lleure, esportives, etc.). .Rapidesa de resposta a preguntes plantejades.

3. Compara, l’institut, d’una manera sistemàtica el grau de satisfacció del seu personal amb els resultats d'altres centres similars de referència?

4. Actua, l’institut, sobre les àrees que ho requereixen d'acord amb la tendència mostrada pels resultats de les avaluacions anteriors?

A

1 B

C

D

A

B

1 C

D

A

B

1 C

D

A

B

1 C

D

38

7. SATISFACCIÓ DEL PERSONAL PUNTS FORTS / EVIDÈNCIES

ELEVAT NOMBRE DE PERSONES IMPLICADES EN EL BON FUNCIONAMENT DE L’INSTITUT I QUE PARTICIPEN EN ACTIVITATS DE MILLORA

DILIGÈNCIA EN LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES I ASSUMPTES PERSONALS BON AMBIENT DE TREBALL ELEVAT GRAU DE PROFESSIONALITAT BONA RELACIÓ ENTRE LA DIRECCIÓ I EL PROFESSORAT BAIX ABSENTISME ELEVADA PARTICIPACIÓ EN CURSOS DE FORMACIÓ REDUÏT NOMBRE DE QUEIXES BONA DISPOSICIÓ DE SECRETARIA

ÀREES DE MILLORA

103. RESOLUCIÓ DEFINITIVA DEL PROBLEMA DEL TABAQUISME 104. AUGMENTAR LA COORDINACIÓ ENTRE DEPARTAMENTS AFINS 105. AUGMENTAR LA PARTICIPACIÓ DEL PROFESSORAT EN LA PRESA DE DECISIONS

(BIS) 106. MILLORAR LA INFORMACIÓ DISPONIBLE EN INTRANET (ACTES, ...) 107. FOMENTAR LA CULTURA DE LA QUEIXA RAONADA, UTILITZANT EL PROCEDIMENT

ESTABLERT 108. AFAVORIR LA RESPOSTA DE LES ENQUESTES DE SATISFACCIÓ 109. MILLORAR L’ENQUESTA DE SATISFACCIÓ: ESPAIS, CONDICIONS DE FEINA,

HORARIS, MITJANS I SERVEIS DISPONIBLES PER FER LA FEINA 110. AUGMENTAR LES CONDICIONS HIGIÈNIQUES I DE SEGURETAT 111. RECOLZAR AL PROFESSORAT D’ESO, RESPECTE A LA CONFLICTIVITAT, GUÀRDIES,

... 112. FOMENTAR LA PARTICIPACIÓ EN ACTIVITATS LÚDIQUES I CULTURALS COM A VIA

DE INTERRELACIÓ PERSONAL






39

8. IMPACTE EN LA SOCIETAT En aquesta secció s'examinen les activitats que l'Institut Esteve Terrades du a terme més enllà de les seves activitats pròpies d’ensenyament que té reglamentades, i s'analitza quines són les seves conseqüències per a la societat en general i per a l’entorn de l’institut, en particular. Aquesta secció procura, a més, descobrir si es coneix l'opinió de la societat sobre l’institut (s'ha comprovat que molt poques organitzacions poden respondre a aquesta pregunta, però es considera que aquest serà un factor cada vegada més important de l'èxit de les organitzacions). L'impacte social de l’institut es pot mesurar directament i indirecta. Les mesures directes s'identifiquen amb les percepcions de la societat en conjunt (com està vostè de satisfet amb...?) i, com a tal, tenen un caràcter subjectiu; les indirectes es basen en aspectes complementaris i sempre són mesures objectives de la realitat.

40

PREGUNTES 1. Es mesura i valora, periòdicament, la percepció que té de l’institut la societat, en general, i l’entorn d’influència (extreta, per exemple, mitjançant enquestes, informes, reunions públiques, representants socials, autoritats, etc.), en aspectes com: - La seva actuació com a membre responsable de la societat .Incidència en el nivell cultural de l’entorn d’influència. .Incidència sobre l’ocupació i l’economia local. .Relació i col·laboració amb empreses, institucions professionals, centres universitaris, etc. .Difusió d’informació rellevant per a la comunitat. .Contribució a la inserció laboral dels alumnes. - Implicació activa en la societat on està inserit .Activitats esportives, d’oci i culturals. .Activitats de formació, informació i orientació, al marge de les reglamentàries establertes. .Activitats de solidaritat i voluntariat. .Activitats institucionals i socials de la localitat. .Obertura de les instal·lacions del centre a la comunitat local.

- Minimització de molèsties i danys ocasionats pel seu funcionament

.Entrades i sortides dels alumnes de l’institut. .Sorolls. .Riscos en la circulació viària. .Comportament de l’alumnat quan fa l’FCT dels cicles, quan fan activitats fora del centre. .Comportament de l’alumnat en l’entorn pròxim del centre. - Preocupació pel manteniment i la preservació dels recursos .Estalvi d’energia. .Ús de materials reciclats. .Reciclatge, minimització de malbaratament de materials. .Cura de jardins, espais i mobiliari urbà.

2. Es realitzen periòdicament mesures d’indicadors per entendre, predir i millorar la satisfacció de la societat, com ara: .Nombre de queixes de la població. .Nombre de guardons, reconeixements explícits i premis rebuts per l’institut. .Referències sobre l’institut aparegudes en informes de professionals experts, inspectors d’ensenyament, etc. .Nombre d’incidents relacionats amb la salut laboral i escolar. .Referències en els mitjans de comunicació. .Nombre de demandes rebudes perquè persones de la comunitat educativa del centre participin en activitats socials, d’oci, professionals, etc. de la localitat o l’entorn d’influència. 3. Compara, l’institut, el seu impacte social amb altres centres de la mateixa localitat o zona d’influència? 4. Estableix, l’institut, programes actius d’impacte en la societat en funció del resultats obtinguts en les avaluacions anteriors?

A

B

1 C

D

A

B

1 C

D

A

B

1 C

D

A

B

1 C

D

41

8. IMPACTE EN LA SOCIETAT

PUNTS FORTS / EVIDÈNCIES SER IES-SEP (FER CC FF) BON AMBIENT DE L’ALUMNAT EN ESPAIS PROPERS A L’INSTITUT, ESPECIALMENT

A LA TARDA BONA RELACIÓ I CONSIDERACIÓ AMB EL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ ELEVADA INCIDÈNCIA EN L’OCUPACIÓ I ECONOMIA LOCAL ELEVAT NOMBRE DE CONSULTES A LA WEB ORGANITZACIÓ DEL PREMI ESTEVE TERRADAS POLÍTICA MEDIAMBIENTAL: ESTALVI D’ENERGIA, AMB PLAQUES

FOTOVOLTAIQUES, RECOLLIDA SELECTIVA RESIDUS, ... BIBLIOTECA PÚBLICA IMATGE CORPORATIVA SERVEI DE PUBLICACIONS CONCERT DE MÚSICA

ÀREES DE MILLORA

113. MILLORAR LA GESTIÓ MEDIAMBIENTAL I MILLORAR L’ESTALVI ENERGÈTIC 114. MILLORAR L’ACTITUD DE L’ALUMNAT ALS VOLTANTS DE L’INSTITUT 115. PUBLICAR EL “CURRÍCULUM VTAE” DE L’INSTITUT (PREMIS, PROJECTES,

CERTIFICACIONS, COL·LABORACIONS, ACTIVITATS, ...) I PORTAR REGISTRES 116. AUGMENTAR LA PARTICIPACIÓ EN PREMIS I CONCURSOS 117. PUBLICAR ELS RESULTATS DELS PROCESSOS DE L’INSTITUT 118. AFAVORIR LES ACTIVITATS ESPORTIVES 119. OBRIR L’INSTITUT AL BARRI 120. CERCAR COL·LABORACIONS AMB AGENTS EXTERNS PER PREVENIR I SOLUCIONAR

CONFLICTES 121. POTENCIAR FORUMS I BLOGS A LA WEB 122. CREAR REVISTA INSTITUT 123. POTENCIAR LA IMPLANTACIÓ DE LA IMATGE CORPORATIVA 124. POTENCIAR EL RECONEIXEMENT A LES EMPRESES I FELICITACIONS 125. FOMENTAR LA COL·LABORACIÓ EN ACCIONS SOCIALS 126. MILLORAR LA SENYALITZACIÓ DE L’INSTITUT ALS VOLTANTS DE L’INSTITUT 127. DISPOSAR D’ESTUDIS PER PODER PREVENIR POSSIBLES CONFLICTES DERIVATS DE

L’ARRIBADA D’ALUMNAT D’ALTRES CULTURES






42

9. RESULTATS DE L’INSTITUT En aquesta última secció s’analitza allò que aconsegueix l'institut Esteve Terrades en relació amb els objectius de la planificació i l’estratègia establerts en els seus projectes i programes, i respecte a la satisfacció de les necessitats i expectatives dels alumnes, de les famílies, de les empreses o institucions i, en general, dels seus clients. S'analitza també si el centre ha definit indicadors dels resultats de les seves activitats, si els mesura periòdicament i si l'evolució d'aquests indicadors mostra una tendència positiva. Són resultats de l’institut qualsevol projecte educatiu, de gestió o social, a curt, mitjà i llarg termini, que contribueixi a l'èxit del centre educatiu, que sigui mesurable de manera directa o indirecta, i que es derivi amb certesa de l'execució de la planificació i de l'estratègia del centre (secció 2), com també dels processos clau o fonamentals (secció 5). Els resultats de l’institut constitueixen, en primer terme, mesures de l’eficiència i de l’efectivitat en la formació de l’alumne i de la resta de serveis prestats. Cal, però, tenir en compte les circumstàncies particulars de l’institut.

43

PREGUNTES 1. Té establert, l’institut, un sistema que determini el rendiment de les seves activitats, tot relacionant els resultats obtinguts amb els recursos econòmics utilitzats per assolir-los? 2. Es mesura i valora amb regularitat l’eficiència i l’efectivitat del rendiment general de l’institut? Per exemple, mesures de rendiment relatives a: - Evolució de la preinscripció i la matrícula: ESO, batxillerat, cicles, altres. - Consecució dels objectius fixats en els projectes i programes de l’institut: projecte educatiu, projecte curricular, programa general del curs, etc. - Resultats dels processos d’avaluació de l’institut: aprovats, suspesos, abandonaments, repeticions, resultats dels alumnes procedents de proves d’accés a cicles, etc. - Resultats de les activitats de programació escolar i d’ensenyament: .Grau d’execució de programacions didàctiques, grau de consecució dels objectius terminals de les àrees i matèries o crèdits. .Resultats dels criteris d’organització del currículum de l’ESO, batxillerat i cicles formatius. .Desplegament de l’FCT: nombre convenis, etc. .Grau d’utilització de recursos didàctics del centre. .Eficàcia del funcionament dels equips docents. .Resultats de l’acció tutorial. .Execució de les decisions de juntes d’avaluació. .Temps de correcció d’exercicis i lliurament de resultats als alumnes. .Temps per solucionar queixes i reclamacions. - Resultats relatius a la convivència i relacions humanes a l’institut: .Control de faltes i retards dels alumnes. .Procés d’acollida dels nous alumnes .Detecció de necessitats d’alumnes i els pares. .De relació i comunicació amb pares i alumnes. .D’aplicació del reglament de règim intern. .Dels resultats de participació i informació.

.De la relació amb l’administració educativa. - Resultats dels processos d’altres serveis i dels processos de suport .Funcionament i gestió de la biblioteca. .Funcionament de les activitats complementàries i extraescolars. .Manteniment d’instal·lacions i equipaments. .Desenvolupament de serveis nous. .Gestió administrativa. .Promoció i informació. .Gestió de la matriculació. - Resultats de la gestió del professorat i del personal d’administració i serveis

.Assignació de les hores lectives i complementàries del professorat efectuades. .Treballs i cursos de formació del personal. .Horaris. .Puntualitat, absentisme, guàrdies, substitucions. .Temps de resposta a demandes del personal: formació, necessitats de material, etc. .Resolució de queixes. - Promoció i sortides de l’alumnat: .Inserció laboral, altres estudis, etc. - Inspeccions i avaluacions externes i internes. - Indicadors exigits per les normatives.

A

1 B

C

D

A

B

1 C

D

44

3. Compara, l’institut, aquests resultats amb els d’altres centres de referència i es coneix si estan per sota o per sobre?

A

B

1 C

D

45

9. RESULTATS

PUNTS FORTS / EVIDÈNCIES ES MESURA I VALORA L’EVOLUCIÓ DE LA PREINSCRIPCIÓ I MATRICULACIÓ AUGMENT SIGNIFICATIU D’ALUMNAT I PROFESSORAT ELEVADA SATISFACCIÓ DE L’ALUMNAT EN L’ACOLLIDA SUPERAR IMPARTIR EL 95% DE LES UD ASSOLIR LA CERTIFICACIÓ ISO REVISIÓ ANUAL DEL RRI SUPERAR EL GRAU DE SATISFACCIÓ ESTABLERT AMB EMPRESES

COL·LABORADORES SUPERAR EL % DELS RESULTATS OBTINGUTS EN LA INSERCIÓ LABORAL SUPERAR EL % D’ALUMNAT QUE SUPEREN EL CURS EN CC FF SUPERAR EL 95% DEL RESULTAT DEL PLA ESTRATÈGIC AMB UN 75% DEL TEMPS

PREVIST ÀREES DE MILLORA 128. MILLORAR EL RESULTAT DE LA SELECTIVITAT I COMPETÈNCIES BÀSIQUES 129. REDUIR EL PERCENTATGE D’ALUMNES QUE ABANDONEN EL CCFF EL PRIMER

CURS 130. AUGMENTAR EL NIVELL ACADÈMIC DE L’ESO, PER TAL D’EVITAR EL FRACÀS A

BATX. 131. MILLORAR EL CONTROL DE FALTA D’ASSISTÈNCIA I RETARDS DELS ALUMNES 132. ESTABLIR UN OBJECTIU PER REDUIR LES FALTES D’ORTOGRAFIA EN ACABAR

L’ESO. 133. ESTABLIR OBJECTIUS PER REDUIR CONFLICTES DISCIPLINARIS (ESO)






46

FULLS DE PUNTUACIÓ

47

1. LIDERATGE A B C D Marques 4 x X x x Factor 100 67 33 0 Total % aconseguit = = = = + 268 + + = 268 :4= 67

2. PLANIFICACIÓ I A B C D ESTRATÈGIA Marques 5 x x x x Factor 100 67 33 0 Total % aconseguit = = = = + 335 + + = 335 :5= 67

3. GESTIÓ DEL A B C D PERSONAL Marques 4 2 x x x x Factor 100 67 33 0 Total % aconseguit = = = = + 268 + 66 + = 334 :6= 56

4. GESTIÓ DELS A B C D RECURSOS Marques 5 x x x x Factor 100 67 33 0 Total % aconseguit = = = = + 335 + + = 335 :5 = 67

5. PROCESSOS A B C D Marques 4 1 x x x x Factor 100 67 33 0 Total % aconseguit = = = = + 268 + 33 + = 301 :5= 60

eRepresentació gràfica dels % aconseguits 25% 50% 75% 100%

1. LIDERATGE ██████████

████████ ██████ 67

2. PLANIFICACIÓ Iº. ESTRATÈGIA ██████████

████████ ██████ 67

4. GESTIÓ DELºPERSONAL ██████████

████████ █ 56

5. GESTIÓ DELS RECURSOS ██████████

████████ ██████ 67

Avaluació dels “agents”

48

5. PROCESSOS ██████████

██ 60

49

6. SATISFACCIÓ A B C D DEL CLIENT Marques 2 2 x x x x Factor 100 67 33 0 Total % aconseguit = = = = + 134 + 66 + = 200 :4= 50

7. SATISFACCIÓ A B C D PERSONAL Marques 1 3 x x x x Factor 100 67 33 0 Total % aconseguit = = = = + 67 + 99 + = 166 :4= 42

8. IMPACTE A B C D SOCIETAT Marques 4 x x x x Factor 100 67 33 0 Total % aconseguit = = = = + + 132 + = 132 :4= 33

9. RESULTATS A B C D Marques 1 2 x x x x Factor 100 67 33 0 Total % aconseguit = = = = + 67 + 66 + = 133 :3= 44

eRepresentació gràfica dels % aconseguits 25% 50% 75% 100% 6. SATISFACCIÓ DEL CLIENT █████████ ███████ 50 7. SATISFACCIÓ PERSONAL █████████ █████ 42 8. IMPACTE SOCIETAT █████████ ██ 33 9. RESULTATS █████████ █████

44

AVALUACIÓ DELS “RESULTATS”

50

% aconseguit

pes en el model

total

1. LIDERATGE 67 x 10/100 = 7 2.PLANIFICA. I ESTRATÈGIA 67 x 8/100 = 5 3. GESTIÓ DEL PERSONAL 56 x 9/100 = 5 4. RECURSOS 67 x 9/100 = 6 5. PROCESSOS 60 x 14/100 = 8 6. SATISFACCIÓ DEL CLIENT 50 x 20/100 = 10 7. SATISFAC. DEL PERSONAL 42 x 9/100 = 4 8. IMPACTE A LA SOCIETAT 33 x 6/100 = 2 9. RESULTATS 44 x 15/100 = 7 TOTAL 54

Resum gràfic de l’institut

20% 10% 0 40%

LIDERATGE

PLANIFICACIÓ I ESTRATÈGIA

GESTIÓ DEL PERSONAL

GESTIÓ DELS RECURSOS

PROCESSOS

CÀLCUL DE LA PUNTUACIÓ TOTAL DE L’INSTITUT

████████

██████

██████

█████████

████████

███████████

███

██

████████

██████████████████████████

SATISFACCIÓ DEL CLIENT

SATISFACCIÓ DEL PERSONAL

IMPACTE A LA SOCIETAT

RESULTATS

PUNTUACIÓ TOTAL

50% 20% 0 100%

51

Glossari terminològic Autoavaluació: examen global, sistemàtic i regular de les activitats i els resultats d’un institut, comparats amb un model de resultats satisfactoris. L’autoavaluació, en el marc de la qualitat total, ha de determinar el valor. Benchmarking: procés continu de comparació de serveis propis en relació amb les organitzacions reconegudes en la societat per tal de descobrir millors pràctiques que ens adrecin a l’excel·lència. Client: tot aquell que es beneficia directament dels serveis prestats per una altra persona o institució. Client extern: persones o organitzacions que reben el resultat del servei educatiu de l’institut: pares, empreses o institucions on s’han d’inserir el alumnes, les escoles superiors, la societat, els alumnes (parcialment), etc. Client intern: persona de l’institut que rep d’una altra persona (el seu proveïdor intern) un producte o servei (informació, documents, coneixements, etc.) que forma part d’un procés establert i al qual ha d’afegir valor amb el seu treball; l’alumne també es considera client intern, ja que forma part activa dels processos d’ensenyament-aprenentatge. Control de la qualitat: procés mitjançant el qual es pot mesurar la qualitat real, comparar-la amb unes normes o especificacions i actuar sobre la diferència; es caracteritza per la realització d’inspeccions i proves per comprovar si un determinat “input” (per exemple, avaluació prèvia dels alumnes, etc.), durant el procés (per exemple, avaluació formativa, etc.) i en acabar o “output” (per exemple, avaluació sumativa, etc.), compleixen amb les especificacions o objectius preestablerts. Cultura d’una organització: tota organització té una cultura, uns valors, creences i hàbits àmpliament assumits pels seus membres que condicionen el comportament del personal; els aspectes que componen la cultura d’una organització poden ser: estil de direcció, valors i creences de tot el personal, grau en què es perceben els clients com una prioritat, forma de comunicar-se de la direcció amb la resta de personal, forma de resoldre els problemes, mètodes de presa de decisions. Direcció estratègica: orientació a mitjà termini dels objectius i actuacions de l’Institut per aconseguir, a llarg termini, l’assoliment dels objectius establerts en els projectes del centre; es concreta mitjançant la programació general de centre de caràcter anual. Estàndard: resultat desitjat d’un procés (per exemple, el nombre mínim d’alumnes del centre que ha d’assistir-hi per dur a terme una activitat); els

52

estàndards es fixen a partir de l’experiència històrica pròpia i aliena, són modificables i serveixen per establir objectius, mesurar el progrés. Expectatives: allò que l’usuari o client espera aconseguir amb l’ús o gaudiment d’un producte o servei. Les expectatives poden ser actuals o futures. Gestió de la qualitat: forma de gestionar una organització que es regeix pels principis de qualitat total: orientació permanent del seu funcionament cap a la millora dels seus processos i dels seus resultats; treballar amb qualitat en una organització exigeix una intenció explícita: definir i implantar una política de qualitat prèviament definida. Indicador: característica o tret mesurable o quantificable. Lideratge: funció, direcció i coordinació desenvolupades a qualsevol nivell de l’institut; hi són inclosos l’equip directiu i tots aquells que ocupen llocs de direcció d’equips de treball. Model europeu de la qualitat: mètode d’autoavaluació elaborat per l’European Foundation for Quality Management, per promoure un model d’excel·lència; el model fomenta la gestió de la qualitat total, impulsa activitats de millora i permet valorar els resultats obtinguts per l’organització. Personal de l’institut: qualsevol persona que presti els seus serveis a l’institut: professorat, personal d’administració, personal de serveis. Planificació i estratègia: és el marc de referència de l’institut on es defineixen els projectes i programes estratègics (projecte educatiu, projecte curricular, programació general, pressupost, etc.) constituïts per un conjunt d’objectius i estratègies; a partir d’aquests, l’institut desenvolupa una sèrie de programes operatius (programa de tutoria, programació de cicles, àrees, matèries o crèdits, programes dels departaments didàctics, programa d’activitats extraescolars i complementàries, etc.). Procés: sèrie organitzada d’activitats capaces de produir resultats que satisfacin els requeriments del client, sigui aquest intern o extern a l’organització; cada activitat del procés ha d’afegir valor. Procés clau, crític o fonamental: conjunt d’activitats que més influència tenen en la consecució dels resultats establerts per l’institut (ensenyament-aprenentatge, avaluació, etc.). Programació general de l’institut (PG): concreta les funcions d’organització general del centre, la programació anual d’activitats, la concreció anual dels diversos projectes i plans del centre, entre d’altres. Programes operatius: conjunt de programes de tipus sectorial o relatius a una unitat de l’institut que concreten i desenvolupen els projectes i programes

53

estratègics: programa de tutoria, programa d’activitats extraescolars, programació didàctica dels diversos cicles, àrees, matèries o crèdits, programes d’actuació dels diversos departaments didàctics, programes de les diverses tutories tècniques del centre (informàtica, normalització lingüística, etc.), programa de secretaria, etc. Projectes i programes estratègics: conjunt de documents format per: el projecte educatiu de centre (PEC), el projecte curricular de centre (PCC), la programació general de l’institut (PG), el reglament de règim interior (RRI). Projecte educatiu de centre: plasma de manera coherent l’acció educativa adoptada per l’institut després d’una anàlisi de la seva realitat i del seu context socioeconòmic i cultural; el PEC incorpora els trets d’identitat de l’Institut, els principis pedagògics i els principis organitzatius i de gestió dels recursos humans, materials i funcionals, com també l’optimització de les instal·lacions i l’equip escolar, les relacions i les col·laboracions amb d’altres centres i institucions. Projecte curricular de centre: garanteix la coherència i la continuïtat de l’acció pedagògica atenent els criteris establerts en el marc del projecte educatiu de centre i les prescripcions i orientacions del currículum establertes pel Departament d’Ensenyament; els seus components són: contextualització i desenvolupament dels objectius i continguts de les diverses àrees, matèries o crèdits, criteris d’avaluació, formes organitzatives d’alumnes, professors, espais i temps per al procés d’ensenyament-aprenentatge, distribució de recursos humans, funcionals i materials, organització de l’acció tutorial, atenció a la diversitat, orientació educativa, entre d’altres. Proveïdor: persona o unitats que subministren béns o presten serveis, com coneixements, recursos materials, serveis de manteniment; poden ser externs o interns a l’institut. Proveïdor intern: persona o unitat de l’institut que proporciona a una altra persona o unitat (client intern o destinatari) un producte o servei, perquè aquest li afegeixi valor. Qualitat: és la satisfacció de les necessitats i expectatives dels clients o usuaris; també es pot definir com el conjunt de característiques d’un servei o procés que li confereixen la seva aptitud per satisfer les necessitats establertes o implícites. Qualitat total: cultura, estratègia o estil de funcionament d’una organització segons els quals totes les persones de l’organització estudien, practiquen, participen i fomenten la millora contínua de la qualitat, i, per tant, de la satisfacció dels seus clients interns i externs; per aconseguir la qualitat total s’han de considerar les organitzacions com a conjunts de processos orientats a clients, i comprometre i involucrar tot el personal en la millora contínua. Amb el temps el concepte de qualitat ha evolucionat: d’inspecció a

54

control de qualitat, d’aquí a assegurament de la qualitat, i per últim a qualitat total. Resultats de l’institut: conjunt de fites assolides, de tipus educatiu, de gestió o social en relació amb els seus requisits estatutaris i d’estratègia. Satisfacció: és la diferència entre el servei efectivament donat i les expectatives prèvies del client o usuari; satisfacció = servei - expectatives. Servei educatiu: ensenyament a l’alumne d’una sèrie de capacitats educatives que han de servir per a la seva formació i per al seu desenvolupament personal, com també la prestació de serveis complementaris a l’ensenyament necessaris (orientació, manutenció, oci, etc.). Sistema de qualitat: és l’estructura organitzativa, els procediments, els processos i els recursos necessaris per implantar la gestió de la qualitat. Valor d’un servei: és la suma dels beneficis rebuts a canvi de les càrregues suportades (temps, esforç, cost, pèrdua d’oportunitats, d’altres); el valor d’un servei no és el preu; l’important no és el servei en si, sinó la seva percepció per part del client o usuari. A més, a llarg termini, en la majoria de situacions, el valor es pot definir com la diferència entre el nivell d’educació rebuda i el nivell de formació demandada, ja sigui en una altra etapa educativa, ja sigui per la societat o la derivada d’una situació de treball. En aquest cas, la satisfacció de l’usuari es mesura en funció del valor d’ús o de canvi del servei rebut per l’usuari. Així plantejat, el valor que dóna l’usuari al servei rebut pot variar amb el temps i amb les situacions en què es pugui trobar.

qualitat i 1. la qualitat a l’ensenyament 3 2. la gestió...

Documents