Rebobine, por favorMichel Gondry

Material didàctic de la pel·lícula

Drac Màgic

Sant Pere Mitjà, 66

08003 Barcelona

tel.: 93 216 00 04

fax: 93 215 35 19

correu electrònic:

d r a c @ d r a c m a g i c . c a t

w w w. d r a c m a g i c . c a t

Amb el suport de:

3 Fitxa tècnica

3 Sinopsi

3 Objectius

4 Assaig

7 Proposta d’activitats

7 Filmografia relacionada

8 Glossari

í n d e x

2

Rebobine, por favor

Títol original: Be Kind Rewind

Direcció: Michel GondryGuió: Michel GondryInterpretació: Jack Black, Mos Def,Danny Glover, Mia Farrow, MelonieDiaz, Chandler Parker, SigourneyWeaverFotografia: Ellen KurasMuntatge: Jeff BuchananMúsica: Jean-Michel BernardProducció: EUA, 2007Versió: original en anglès subtituladaen castellàDurada: 101 minuts

Després d’un fallit intent de sabotatge a

la central elèctrica de la seva ciutat,

Passaic, a Nova Orleans, Jerry des-

magnetitza les cintes VHS del videoclub

on treballa el seu amic Mike. Per tal de

solucionar-ho i conservar la clientela,

ambdós amics decideixen gravar les

seves versions de les pel·lícules més

sol·licitades pel veïnat, que, entusias-

mat, s’involucrarà en el projecte. Però

els representants de les distribuïdores i

productores, i els especuladors immobi-

liaris, no els ho posaran fàcil.

f i t x a t è c n i c a

s i n o p s i

3

• El film es presenta com un conte en què la creació

col·lectiva i el treball en equip conviuen amb el con-

cepte actual del “fes-t’ho tu mateix” de la generació

You Tube. Una celebració del cinema i la cultura

popular i una reivindicació de la creativitat en una

època d’homogeneïtzació.

• Conèixer el cinema dins del cinema

• Aproximar-se a les noves produccions mediàtiques

digitals, creades per divulgar-les per la xarxa

d ’ I n t e r n e t

o b j e c t i u s

Homenatge al cinema

Els especuladors immobiliaris amenacen

el Sr. Fletcher, el propietari del videoclub

de cintes VHS de Passaic, a Nova Jersei.

El seu atrotinat local té el dies comptats

com a conseqüència d’un pla de reforma

urbanística. Tant se val el seu valor histò-

ric, perquè és la casa natal del famós

compositor de jazz Fats Wa l l e r, o que

sigui un punt de reunió de cinèfils. El Sr.

Fletcher també s’adona que les grans

cadenes de videoclubs en DVD s’enduen

molta clientela. Mentre ell és fora “de

vacances”, Mike serà el responsable de

la botiga, però no podrà evitar el cataclis-

me provocat pel seu amic Jerry: totes les

pel·lícules es desmagnetitzen. La solu-

ció? Agafar una vella càmera de vídeo i,

amb l’ajut d’Alma, la dependenta de la

tintoreria, enre-

gistrar les seves

pròpies versions

de blockbus -

ters com Els

caçafantasmes,

Passejant Miss

Daisy, El rei

lleó, Robocop,

2001, una odis -

sea de l’espai,

King Kong, etc.

Tot i ser principiants en el tema, el seu

treball creatiu i artesanal, que batejaran

com a “suecades”, triomfarà entre el veï-

nat, que cada cop s’implicarà més en el

rodatge dels remakes. Però l’energia cre-

ativa, la implicació comunitària i el treball

artesanal toparan amb dos esculls insal-

vables: el control dels grans estudis

sobre els drets de reproducció de les

imatges i l’enderrocament imminent del

vell videoclub. Com a homenatge a la

feina feta pel Sr. Fletcher i el seu establi-

ment, tot el barri s’involucrarà –com a

extres, responsables d’attrezzo o simples

entusiastes– en el rodatge d’un biopic, un

fals documental sobre la figura de Fats

Wa l l e r.

La pel·lícula planteja una pregunta: podrí-

em viure sense cinema? Què faríem tots

nosaltres si de manera accidental s’esbo-

rressin les pel·lícules? Probablement

actuaríem com els protagonistes.

Voldríem refer les pel·lícules, homenatjar-

les per tal de no oblidar-les. Perquè d’una

manera o d’una altra, pertanyem a les

pel·lícules que estimem o recordem, i una

part de nosaltres viu dins de cadascuna;

per tant, el seu efecte és inesborrable. Be

Kind Rewind és un homenatge al cinema i

a les seves mitologies, i el director, Michel

G o n d r y, ofereix als espectadors i especta-

dores la possibilitat de gaudir el cinema

dins del cinema. Ens proposa experimen-

tar amb aquell plaer compartit que es

genera en el reconeixement de certs

relats cinematogràfics de consum popular

que han originat un imaginari comú. La

pel·lícula revisa l’atmosfera i les caracte-

rístiques estilístiques del cinema del pas-

sat i, a més a més, repassa títols popula-

ritzats per la distribució de les mítiques

cintes VHS. Les sigles VHS (Video Home

System) al·ludeixen a l’entorn domèstic,

als magnetoscopis domèstics que es van

estendre per les llars dels països occiden-

tals a mitjan anys vuitanta i que van popu-

laritzar el consum familiar del cinema

d’entreteniment. Molts dels títols versio-

nats al film són referents d’una educació

visual, globalitzada i associada al temps

d’oci, promoguda des de la indústria de

Hollywood (hi ha films que van ser des-

acreditats per la crítica tradicional, però

de consum massiu als videoclubs).

Aquesta relectura nostàlgica és una

característica d’alguns textos o pràctiques

artístiques actuals que exploren el seu

univers referencial i volen “fer de nou” tex-

a s s a i g

4

tos o obres del passat. Aquesta mirada

enrere i el collage de gèneres i estils és

present en molts formats: tant en espots

publicitaris que rememoren la dècada

dels 80, com en les versions de cançons

pop, els videojocs o les sèries de TV d’ai-

re r e t r o. El públic reconeix els arguments,

les iconografies i els trets estilístics. A i x ò

propicia que les paròdies o les cites

siguin més o menys reeixides, i s’esta-

bleix una fascinació conscient entre el

text i els lectors. Aquesta tendència a la

retrospectiva i a la hibridació de l’època

actual significa que ha desaparegut la

c r e a t i v i t a t ?

Mike i Jerry demostren que això no és

cert. Els dos protagonistes actuen com a

cineastes amateurs, engrescats i

neguitosos per rodar la seva primera

pel·lícula. Tots els rodatges dels rema -

kes desborden d’imaginació, manuali-

tats, reciclatge i bricolatge casolà.

Perquè, a diferència de les produccions

actuals, els curtmetratges de Mike i

Jerry no passaran pel procés de post-

producció. La imatge no es manipularà

posteriorment a la gravació i els realit-

zadors se les hauran d’empescar per

recrear l’atmosfera, l’estil i, fins i tot, la

textura de les pel·lícules versionades.

Ambdós semblaran pioners del cinema

traspassats al segle XXI. Aquesta emoció

del debutant es contagia als espectadors,

i per uns instants entenem per què el

cinema pot ser tant apassionant i entre-

tingut. D’una banda, perquè Be Kind

Rewind manté el compromís amb la tradi-

ció cinematogràfica clàssica i “naturalitza-

da” que implica l’acció de recrear la reali-

tat, aquí plantejada com una comèdia

clàssica de l’estil de les de Frank Capra

(Què bonic és viure, 1946): un conte

amable i optimista amb trets d’un cinema

social, que és crític i denuncia el mercan-

tilisme del cinema i la seva dependència

tecnològica, però que també reivindica

l’impuls de la comunitat i els bons resul-

tats d’una experiència col·lectiva.

D’altra banda, el tractament plàstic i la

posada en escena són la manifestació de

la desbordant imaginació visual de Michel

G o n d r y, un cineasta amb una extensa fil-

mografia com a realitzador d’alguns dels

espots (Levi’s, Smirnoff) i videoclips

(Björk, Rolling Stones, The White Stripes,

The Chemical Brothers, Kylie Minogue)

més brillants dels últims anys. Les “sue-

cades” i el fals documental sobre Fats

Waller són una demostració del seu

talent. Gondry és especialista a utilitzar

tècniques en el mateix rodatge –i oblidar-

se d’efectes especials–. Per això trobem

enginys òptics, trucs de perspectiva,

decorats fets amb cartró reciclat i escena-

ris sobreposats, vestuaris surrealistes i

artefactes per produir efectes visuals. Un

d’aquests s’utilitza en el rodatge dels fals

documental sobre Fats Waller i consisteix

en un senzill ventilador, que posat davant

de la videocàmera produeix un efecte de

filtre que deixa passar la llum intermitent-

ment, com si es tractés d’una pel·lícula

antiga (a principis del segle XX funciona-

ven a 18 fotogrames per segon en comp-

tes dels 24 actuals). Són breus fragments

d’artesania que ensenyen que qualsevol

que s’ho proposi pot fer una peça audiovi-

sual, original i intel·ligent encara que

compti amb pocs mitjans.

Michel Gondry és un referent idoni per

introduir-se en algunes de les tècniques

cinematogràfiques bàsiques de la història

del cinema. Molta gent compara la seva

obra amb la de George Mèlies, i no tan

sols perquè ambdós siguin francesos,

5

sinó per l’experimentació i l’esperit lúdic i

màgic que confereixen a les seves filma-

cions. Podem conèixer paraules clau del

vocabulari audiovisual amb algunes de

les seqüències de la seva filmografia (si

consulteu l’arxiu pdf des de l’ordinador, a

l’apartat del glossari, trobareu enllaços

amb exemples d’algunes tècniques

audiovisuals emprades per Gondry als

seus treballs). A Be Kind Rewind hi ha,

per exemple, un fals pla seqüència a la

part final del metratge que recorda altres

produccions, especialment videoclips i

espots publicitaris. Es tracta de la

seqüència que mostra el procés de filma-

ció “en cadena” dels remakes. És una

seqüència que mira d’explicar el frenètic

procés de gravació en què es veuen

immersos Mike, Jerry i Alma amb l’ajut de

la gent del barri i que segueix els seus

moviments en un fals tràveling sense,

aparentment, talls en el muntatge. Però

per això és un fals pla seqüència, perquè

pretén fer invisibles els talls entre els

plans i es falseja l’espai-temps per donar

continuïtat a les imatges.

Generació You Tube

L’estrena de Be Kind

Rewind va anar acom-

panyada d’una proposta

innovadora llançada des

de la seva pàgina web.

Seguint la iniciativa dels

protagonistes, es convi-

dava la gent a participar

al concurs de remakes

gravats amb càmera

domèstica, que després es “penjarien” al

web. Molts dels vídeos o “suecades” dels

participants al concurs, del mateix direc-

tor Michel Gondry i d’altres adeptes, es

poden trobar a xarxes socials com You

Tube o al web

h t t p : / / w w w. s w e d e d m o v i e s . o r g

Aquest és només un exemple de l’aug-

ment en la difusió de continguts audiovi-

suals a Internet des de l’aparició dels

Web 2.0. Aquesta segona generació

d’Internet va estimular que la xarxa es

convertís en un espai d’encontre, interac-

tiu i orientat cap a la creació del que es

coneix com a xarxes socials, en què els

internautes poden intercanviar i compartir

tot tipus de continguts. Dins d’aquesta

societat de la informació qualsevol usuari

o usuària té la possibilitat d’accedir a ges-

tors de continguts de tot tipus i ho pot fer

de forma gratuïta i sense gaires coneixe-

ments tecnològics. Sota el concepte de

les comunitats virtuals, el software

col·laboratiu i la “intel·ligència col·lectiva”

han anat apareixent iniciatives tan interes-

sants com els blocs, la Viquipèdia, les

comunitats de Facebook, MySpace, hi5;

el programari lliure, etc. En aquests

espais de participació via web han culmi-

nat els nous escenaris narratius digitals

que la publicitat, els videojocs i els video-

clips havien explorat anteriorment, però

sense aconseguir l’expansió que poden

tenir avui en dia. Els nous canals creatius

col·lectius d’Internet i les noves aplica-

cions (webcams, bluetooth, etc.) han origi-

nat noves expressions i han obert vies

narratives innovadores, com els vídeos

virals o els concursos de curtmetratges

enregistrats amb el telèfon mòbil.

Be Kind Rewind celebra aquesta cultura

emergent del “fes-t’ho tu mateix”, una ten-

dència que ha animat molta gent, i molts

col·lectius, cap a la creació i difusió de

micro-relats o experiments audiovisuals

de tot tipus a través de la xarxa. Molts

d’aquests vídeos que es “pugen” a

Internet són producte de la nostàlgia i

l’homenatge (imatges de sèries, films o

videoclips dels anys setanta i vuitanta) o

fins i tot, com a la pel·lícula, són el resul-

tat de la manipulació o de l’evocació deli-

rant de productes concrets ja existents.

És l’acció de s u e c a r o versionar (sobre

obres audiovisuals), de customitzar ( s o b r e

la roba) o de tunejar (sobre els cotxes).

Però aquesta activitat també ha desenca-

6

7

denat un seriós conflicte. La “globalització” mediàti-

ca ha propiciat el debat sobre l’autoria de les imat-

ges i els drets d’autor en les descàrregues de

pel·lícules i música a través de les xarxes P2P. Be

Kind Rewind és crítica amb alguns dels mecanis-

mes que regulen l’activitat mercantil al voltant de la

indústria cinematogràfica, però no aborda la contro-

vèrsia sobre Internet perquè precisament està rei-

vindicant l’ús d’eines analògiques, prèvies al de-

senvolupament tecnològic actual.

Proposta d’activitats

• Parleu a classe sobre les pel·lícules que formen

part de la vostra educació audiovisual. Compartiu

algun títol que sigui un referent generacional?

• Experimenteu amb alguns dels enginys que heu

vist a la pel·lícula. Si disposeu d’una càmera de

vídeo, podeu fer alguns trucs molt senzills i efec-

tius. Les càmeres domèstiques disposen de fil-

tres que us poden anar molt bé per donar un

aspecte en sípia (com de pel·lícula antiga); l’efec-

te solarize (que és el filtre que utilitzen a

Rebobine, por favor per rodar el remake de 2 0 0 1 ,

una odissea de l’espai). També podeu jugar amb

els trucs de perspectiva que us permeten simular

que sou gegant i que esclafeu un cotxe (quan en

realitat feu servir un cotxe de joguina) o podeu

aconseguir efectes molt creïbles si tan sols incli-

neu la càmera. Així, podeu fer veure que escaleu

una paret, o que graviteu per l’espai, o fins i tot,

si situeu la càmera en posició zenital podeu fer

veure que esteu caient des de dalt.

• Escolliu una pel·lícula mítica de la vostra infante-

sa i enregistreu la vostra suecada.

La última pel·lícula (The Last Picture Show). Peter

Bogdanovic. EUA, 1971

Ambientada als anys 50 en una població de Te x a s ,

La última pel·lícula és un homenatge al cinema i

explica el ràpid pas de l’adolescència a l’edat adul-

ta d’uns joves just en l’època de substitució de sím-

bols en la indústria de l’entreteniment: el pas del

cinema a la televisió.

La nit americana (La nuit américaine). François

Tr u ffaut. França, 1973

Per conèixer el concepte del “cinema dins del cine-

ma”, res millor que aquesta magnífica pel·lícula de

Tr u ffaut. Ens endinsem en el ritme voraginós del

rodatge de la pel·lícula Us presento la Pamela i

serem testimonis de les vivències dels membres de

l’equip tècnic i artístic que formen part d’aquesta fil-

mació.

Un final made in Hollywood (Hollywood Ending) .

Woody Allen. EUA, 2002

Pot encarregar-se del rodatge d’una pel·lícula un

director cec? Una comèdia que explica les peripè-

cies i els maldecaps del director Val Waxman per

filmar sense que ningú s’adoni de la seva invidèn-

c i a .

Tristram Shandy (Tristram Shandy: a Cook and

Bull Story). Michael Winterbottom. Gran Bretanya,

2 0 0 5

Adaptació de l’obra mestra de Laurence Sterne (s.

XVIII) construïda des de la impossibilitat de fer una

adaptació per al cinema del text literari. La ficció

cinematogràfica es construeix a partir de dues his-

tòries, la de l’entorn familiar de Tristram Shandy i la

del rodatge caòtic de la seva filmació.

Títols “suecats”:

Carrie. Brain De Palma. EUA, 1976

El rei lleó (The Lion King). Roger Allers i Rob

M i n k o ff. EUA, 1994

Els caçafantasmes (The Ghostbusters). Ivan

Reitman. EUA, 1984

f i l m o g r a f i a r e l a c i o n a d a

8

Els nois del barri (Boyz N the Hood). John

Singleton. EUA, 1991

Els paraigües de Cherbourg (Les parapluies de

Cherbourg). Jacques Demy. França, 1964

Homes de negre (Men in Black). Barry Sonenfeld.

EUA, 1997

Hora punta 2 (Rush Hour 2). Brett Rattner. EUA,

2 0 0 1

King Kong. Merian C. Cooper. EUA, 1933

Robocop. Paul Verhoven. EUA, 1987

Tot passejant Miss Daisy (Driving Miss Daisy) .

Bruce Beresford. EUA, 1989

Enginys i recursos cinematogràfics en l’obra

de Michel Gondry

Like a Rolling Stone (The Rolling Stones)

M o r p h i n g: efecte especial o trucatge

digital d’una imatge per transformar-la

progressivament en una altra.

Come Into my world (Kylie Minogue) + making off

Fals pla seqüència: el pla seqüència és

un tipus de construcció cinematogràfica

que consisteix a agrupar en un sol pla el

conjunt d’una escena o d’una seqüència.

En el cas d’aquest videoclip, en què la

cantant KylieMinogue camina per un

carrer i els personatges semblen clonar-se

dins d’un bucle, es va manipular digital

ment per tal de crear l’efecte d’un pla en

c o n t i n u ï t a t .

Tràveling circular: el desplaçament de la

càmera en l’espai que descriu un llarg

cercle horitzontal.

The Hardest Button to Button (The White

S t r i p e s )

S t o p - m o t i o n: tècnica que consisteix a

filmar les imatges fotograma a fotograma

(objectes, ninots de plastilina o intèrprets

reals).

Espot d’Smirnoff

Bullet time: efecte d’extremada ralentitza

ció del temps per permetre captar movi-

ments molt veloços (com el recorregut

d’una bala). Michel Gondry va ser dels

primers que va utilitzar aquesta tècnica en

aquest anunci d’Smirnoff, un efecte que

posteriorment va popularitzar la pel·lícula

M a t r i x.

B l o c k b u s t e r : pel·lícula d’elevat pressupost de la

qual els productors i exhibidors esperen

treure la màxima rendibilitat.

R e m a k e : Nova versió d’una obra, especialment

cinematogràfica, que n’actualitza la forma i

el contingut.

Vídeo viral: clips de vídeo, normalment de

caràcter humorístic, que guanyen populari-

tat gràcies a la seva difusió a Internet

especialment a través del correu electrò-

nic o dels mòbils.

g l o s s a r i

Si llegiu el dossier des de l’ordinador podreu veure els clips via Internet si cliqueu damunt el text de color blau

Rebobine, por favor

Títol original: Be Kind Rewind

Direcció: Michel GondryGuió: Michel GondryInterpretació: Jack Black, Mos Def,Danny Glover, Mia Farrow, MelonieDiaz, Chandler Parker, SigourneyWeaverFotografia: Ellen KurasMuntatge: Jeff BuchananMúsica: Jean-Michel BernardProducció: EUA, 2007Versió: original en anglès subtituladaen castellàDurada: 101 minuts

Després d’un fallit intent de sabotatge a

la central elèctrica de la seva ciutat,

Passaic, a Nova Orleans, Jerry des-

magnetitza en les cintes VHS del vide-

oclub on treballa el seu amic Mike. Per

tal de solucionar-ho i conservar la clien-

tela, ambdós amics decideixen gravar

les seves versions de les pel·lícules

més sol·licitades pel veïnat, que, entu-

siasmat, s’involucrarà en el projecte.

Però els representants de les distribuï-

dores i productores, i els especuladors

immobiliaris, no els ho posaran fàcil.

f i t x a t è c n i c a

P r o g r a m a d e m à

anys. Gondry és especialista a utilitzar tècniques en

el mateix rodatge -i oblidar-se d'efectes especials-.

Per això trobem enginys òptics, trucs de perspectiva,

decorats fets amb cartró reciclat i escenaris sobrepo-

sats, vestuaris surrealistes i artefactes per produir

efectes visuals. Un d'aquests s'utilitza en el rodatge

dels fals documental que roden sobre el músic Fats

Waller i consisteix en un senzill ventilador, que posat

davant de la videocàmera produeix un efecte de filtre

que deixa passar la llum intermitentment, com si es

tractés d'una pel·lícula antiga (a principis del segle

XX funcionaven a 18 fotogrames per segon en comp-

tes dels 24 actuals). Són breus fragments d'artesania

que ensenyen que qualsevol que s'ho proposi pot fer

una peça audiovisual, original i intel·ligent encara que

compti amb pocs mitjans.

El cinema com a artesania

Be kind rewind planteja la pregunta: podríem viure

sense cinema? Què faríem tots nosaltres si de mane-

ra accidental s'esborressin les pel·lícules?

Probablement actuaríem com els protagonistes.

Voldríem refer les pel·lícules, homenatjar-les per tal

de no oblidar-les. Perquè d'una manera o d'una altra,

pertanyem a les pel·lícules que estimem o recordem,

i una part de nosaltres viu dins de cadascuna, per

tant, el seu efecte és inesborrable. Tots els rodatges

dels remakes del Mike, el Jerry i l'Alma (en diuen

“suecades”) desborden d'imaginació, manualitats,

reciclatge i bricolatge casolà. El tractament plàstic i la

posada en escena són la manifestació de la desbor-

dant imaginació visual de Michel Gondry, un cineasta

amb una extensa filmografia com a realitzador d'al-

guns dels espots (Levi's, Smirnoff) i videoclips (Björk,

Rolling Stones, The White Stripes,The Chemical

Brothers, Kylie Minogue) més brillants dels últims

The New York Times. A. O. Scott, 22 de febrer de

2008

“Be kind rewind tracta les pel·lícules com a objectes

trobats, com un material amb què cal jugar, explorar i

reimaginar. Connecta l’estètica del “fes-t’ho-tu-mateix”

de You Tube i altres enginys digitals amb entreteni-

ments anteriors i predigitals com els jocs al pati de

darrere o com tocar els temes dels grups musicals de

moda amb els amics al garatge de casa. I el principal

al·licient de la pel·lícula del Sr. Gondry és que permet

a l’audiència de vincular-s’hi afectivament. Aquest

afecte no ve propulsat per la psicologia dels personat-

ges ni per l’engranatge de la trama, sinó pel lent

anhel de passar l’estona, veure què passarà a conti-

nuació, mirar d’imaginar què succeiria si nosaltres

mateixos intentéssim versionar Els caçafantasmes a

la cuina de casa. És atractiva, poc exigent i totalment

meravellosa. Voldreu tornar-la a veure o, com a

mínim, fer la vostra pròpia ‘suecada’”.

Comentaris de la crítica

El País. Jordi Costa, 11 d’abril de 2008

“Una de las películas más libres, divertidas y, a la vez,

conmovedoras de esta temporada: en Rebobine por

favor, el cine es hipnosis colectiva frente a una her-

mosa mentira. O, también, lo que se nos queda en la

cabeza después de una tarde en las multisalas: aque-

llo siempre puede reconstruirse a través de un brico-

laje onírico. Pero, sobre todo, el cine es la mitologia

(no necesariamente divina o noble) que cohesiona a

una comunidad. Y, también, el tren eléctrico más

barato del mundo, construido, pongamos por caso,

con papel de aluminio. Y cartulina”

Cahiers du Cinema. Carlos Reviriego, abril de 2008

“Rebobine por favor es una fábula posmoderna que

mira al pasado. Con las vestiduras de una comedia

fantàstica, es el film-epitafio del VHS y del cine que

nos ha conmovido y que a determinada generación

nos ha educado audiovisualmente. Hay en ella una

crítica abierta al lobo feroz del espectáculo blockbus-

ter y, en su reverso, una declaración de amor al cine

artesanal. Desde el territorio del fantástico, por lo

tanto, debemos (ad)mirarla”.

Fotogramas. Sergi Sánchez, abril de 2008

“Gondry entiende la cinefilia como la recreación de

mundos ajenos que se cruzan con una visión y una

mitologia personales. Proclama, pues, el ejercicio de

una suerte de democracia romàntica: todos y cada

uno de nosotros podemos ser cineastas y exhibidores

de nuestra propia obra”.

Filmografia Michel Gondry

Human Nature (2003); ¡Olvídate de mí! (2004); La ciencia del sueño (2006); Rebobine, por favor (2007).