Recull de

Premsa

espectacles 9 DE FEBRER DEL 2015 65DILLUNS

La 65a edició de la Berlinale LLL

ser una presa de pèl. Però no és el ma-teix. Encara que discutible i sens dub-te sobrevalorada, aquella pel·lícula estava plena de troballes. Quan la va rodar, Malick l’havia estat construint al seu cap durant 20 anys. Però, ara que ha decidit ser un director prolí-fic, els perills inherents a la seva indis-ciplina –treballa sense guió, manté els seus actors en la inòpia sobre qui són els personatges– s’estan girant en contra seva.

ABSENT MALICK / I, com a conseqüèn-cia, la seva pertinaç negativa a conce-dir entrevistes o a donar la cara i ex-plicar-se està començant a no enten-dre’s com l’excentricitat pròpia d’un geni sinó com una forma de tirar la pedra i amagar la mà. Per descomp-tat Malick no va ser ahir a la roda de premsa posterior a la projecció de la pel·lícula, de manera que totes les mi-rades, i tota la responsabilitat, van re-caure sobre una parella d’actors que no van fer res per dissimular la seva condició de caps de turc. «Amb Terrence és impossible assu-mir mètodes convencionals, de ma-nera que un fa el que pot per respec-tar la seva visió», va repetir Bale di-verses vegades. Traduït, «a mi no em mireu, jo no sé res». Però el noi no està tan lliure de sospita: ja ha rodat una altra pel·lícula a les ordres de Malick. I tot apunta que no serà molt diferent d’aquesta. H

LA INTÈRPRET ‘SUPERWOMAN’

Yuja Wang, la pianista més sexi del planeta, torna a Barcelona, on aquesta nit oferirà el primer reci-tal de la seva gira europea, en què interpretarà cançons de Schubert transcrites al piano per Liszt i obres de Chopin, Scriabin i Balaki-rev. Com molts dels seus col·legues, Wang, una impressionant artista que alguns qualifiquen de superwo-man, es declara addicta a Barcelona. «És una ciutat que em fascina. La seva gent és amable, el clima, fan-tàstic, i sento que he aconseguit desenvolupar una bona connexió amb el públic», diu orgullosa des de casa seva a Nova York. Tot i néi-xer a la Xina (Pequín, 1987), Wang es considera americana d’adopció. Va aterrar als Estats Units per per-feccionar els seus coneixements musicals i va saber aprofitar totes les oportunitats que li va brindar la seva nova casa. «Estic una mica nerviosa, sem-pre em passa abans de començar una gira –comenta–. «Aquests di-es he estat molt concentrada en la música que tocaré en els reci-tals». Encara que disfruta tocant amb orquestres o acompanyada d’altres artistes, com el violinista Leonidas Kavakos, amb qui va ac-tuar al Palau de la Música aquesta mateixa temporada, Wang admet que retrobar-se sola davant del pia-no és fonamental, una prova de foc per mesurar-se amb ella mateixa. «Quan estic sola en escena amb el piano és quan més lliure em sento. Fa temps que vaig fer el meu últim recital. Va ser el desembre passat al Carnegie Hall», recorda.

Mentalització

«Després del descans de Nadal m’he hagut de mentalitzar. Neces-sito sentir-me mentalment pre-parada per tornar a entregar-me a una nova aventura, amb un pro-grama que combina coses que ja conec i coses noves». Un dels rep-tes és dotar d’unitat la selecció d’obres que oferirà. El contrast en-tre el romanticisme de Schubert/Liszt i el costat fosc de Scriabin és total amb Sonata número 9 o Missa negra. «La primera obra que inter-pretaré de Scriabin a la segona part del concert sí que té connexions amb Chopin, però l’última, la Mis-sa negra, és tot al contrari –admet–. S’hi concentra tota l’essència més fosca i boja de Scriabin». «Però no deixaré que el públic marxi amb aquest sabor i remataré la vetllada amb Islamey, de Balakirev». Diuen que aquesta obra només apta per a virtuosos va malmetre seriosament

MARTA CERVERABARCELONA

L’ànima de Yuja WangLa pianista torna a Barcelona, on inicia la seva gira europea a l’Auditori amb obres de Schubert, Chopin, Scriabin i Balakirev

la mà dreta de Scriabin. Però això a Wang no l’espanta. «Sé que a mesura que avanci la gira tot anirà sortint. No és igual mai el primer concert que l’últim. Una cosa és la tècnica d’una obra, una altra, l’ànima que hi poses», ex-plica. I diu que la literatura li ser-veix a les gires per connectar més amb allò que interpreta. «Quan es-tic de viatge tinc el costum de com-prar i llegir llibres d’escriptors dels països que visito. Poden estar rela-cionats amb els compositors que interpreto, amb la seva època o senzillament no estar-ho i trans-metre’m alguna cosa de la cultu-ra d’aquests llocs». Confessa que li agrada deixar-se portar per relats que li permeten aprofundir en els seus propis sentiments i entendre millor el món. «M’agraden els lli-bres que em mostren l’aspecte hu-mà de les coses, que m’ajuden a entendre les coses més bàsiques que tots ens preguntem: qui sóc, què faig aquí i per què, com puc fer-ho millor...». H

33 La pianista d’origen xinès Yuja Wang.

JAMES CHEADLE

L’artista xinesa, nord-americana d’adopció, oferirà alguns temes que no ha tocat abans

«Quan estic sola amb el piano en escena és quan més lliure em sento», assegura

Com tants altres escriptors de mèrit, Ignacio Vidal-Folch fa anys que publica llibres

magnífics que reben unes crítiques excel·lents i unes vendes tirant a discretes. ¿Milloraran ara que li acaben de concedir el premi Ciutat de Barcelona de literatura en caste-llà per la seva última novel·la, Pron-to seremos felices? Tant de bo. Jo, de moment, me n’alegro per ell, per-què no en va som amics des de fa gairebé 40 anys, en què ens hem anat intercanviant tot el que escri-víem i en què els consells, no sem-pre seguits, han estat d’anada i tor-nada. I com que a mi mai em donaran el Ciutat de Barcelona, tret que es creï un premi a les Ganes de Moles-tar l’Alcalde, m’alegra, almenys, que l’hi donin a algú que és al ma-teix temps un bon amic i un gran escriptor. I m’alegra especialment que el llibre elegit hagi estat Pronto sere-mos felices (Destino), perquè és un dels dos que més m’han agradat de l’obra d’Ignacio –l’altre és la col-

lecció de relats Amigos que no he vuel-to a ver (Anagrama)–, perquè en ell s’imposa una mirada sobre la mi-sèria humana carregada d’empa-tia que, potser, abans no estava tan present. Ens fem grans i més tole-rants, suposo, encara que potser només més indiferents. Pronto seremos felices és un fresc de la caiguda del comunisme als països de l’Est, fabricat voluntàri-ament amb material (humà) d’en-derrocament. Aquí no hi ha grans homes ni gestes terribles, sinó gent petita i bàsicament mesquina de-dicada a sobreviure en un entorn hostil. Les seves existències, tan misera-bles com peculiarment entranya-bles, ens són explicades per un nar-rador, un àlter ego de l’autor, que a penes parla de si mateix i es limi-ta a explicar-nos la vida dels altres. Estem davant la versió a peu de car-rer d’un gran esdeveniment histò-ric, però Ignacio cedeix la paraula als desgraciats, a les víctimes, als brivalls i als bales perdudes. I ho fa sense jutjar-los, perquè ells sols són suficients per posar al descobert les entranyes d’aquells règims menys-preables sota els quals la seva vi-da se’n va anar, inevitablement, al carall. H

La vidadels altres

RAMÓN

De España

Vidal-Folch fabrica una versió a peu de carrer de la caiguda del comunisme a l’Est

deesi

La «culpa» de Felipe González en la història xilena

33 També presentada a competi-ció, El botón de nácar és la sego-na part d’un projecte de trilogia documental que el xilè Patricio Guzmán dedica a repassar les atrocitats comeses pel règim de Pinochet. Si la seva predeces-sora, Nostalgia de la luz, transcor-ria al desert d’Atacama, ara Guzmán es capbussa a l’aigua. En concret, tracta de traçar paral-lelismes entre el genocidi de les tribus indígenes de la Patagònia a finals del segle XIX i els presos po-lítics que van ser salvatgement sepultats sota el mar durant la dictadura.

33 És una llàstima que per a això recorri a una metàfora aquàtica que es nota que està agafada pels pèls i que ocupa una porció enor-me de metratge, encarnada en plans interminables de glaceres i divagacions sobre el cosmos i els quàsars que subministra la sopo-rífera narració de Guzmán. Ahir el director va donar part de culpa a l’expresident Felipe González per la incapacitat de Xile per superar el seu passat: «Va venir a aconsellar-nos que no parléssim de les fosses comunes, que pactéssim amb els militars, i això va contribuir que no hàgim curat les ferides».

‘EL BOTÓN DE NÁCAR’

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

540000

89305

Diario

478 CM² - 45%

10856 €

65

España

9 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DILLUNS20 9 DE FEBRER DEL 2015Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Panorama POLÍTICAEl tauler català

Mas, sota els focusEl president compareix avui davant la ‘comissió Pujol’ assetjat pels escàndols del seu partit

El líder de CiU assegura que desconeixia queel seu mentor tenia fons ocults a Andorra

RAFA JULVEBARCELONA

Artur Mas es convertirà aquest dilluns en el primer president de la Generalitat que compareix en una co-

missió d’investigació del Parlament. Ho farà en la comissió sobre el cas Pu-jol, forçat per l’oposició arran dels su-posats escàndols de corrupció que es-quitxen el seu partit i, especialment, la família de qui va ser el seu mentor. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques del 15 de juny de 1995 al 30 de juliol de 1997, conse-ller d’Economia i Finances del 30 de juliol de 1997 al 19 de gener del 2001, conseller en cap del 19 de gener del 2001 al 22 de desembre del 2003 i cap del Govern des del 27 de desembre del 2010, el mandatari nacionalista tindrà l’oportunitat de dissipar dub-tes i desmentir qualsevol acusació que l’impliqui en els assumptes tèr-bols que envolten CiU.

LA FAMÍLIA POLÍTICA

Els fons ocults dels Pujol a AndorraUna pregunta planarà sobre la co-missió: amb tots els càrrecs que va ocupar en els governs de Jordi Pu-jol i donada la seva relació personal, ¿no va detectar Mas cap comporta-ment com a mínim sospitós en la fa-mília de l’expresident? ¿Mai va sa-ber dels fons ocults que tenien a l’es-tranger? L’actual líder de CiU ha subratllat en diverses ocasions que desconeixia que els Pujol tingues-sin diners a Andorra fins que ho va confessar l’expresident. «Es tracta d’un tema que no té cap relació ni amb el Govern ni amb CDC», va afir-mar Mas després que Pujol admetés l’existència d’aquests diners i que els fons provenien de l’herència del seu pare. Una vegada i una altra, el cap de l’Executiu ha circumscrit aquell es-càndol a un tema «privat i familiar». Com també ha desmentit una altra qüestió que algun grup podria posar sobre la taula: la de si el seu pare, Ar-tur Mas Barnet, va exercir de testafer-ro dels Pujol. «El meu pare i l’expre-sident Pujol a penes es coneixien, ell no va poder ser testaferro de res», va tancar el cap del Govern al setembre a TV-3.

LA FAMÍLIA BIOLÒGICA

Veritats i mentides sobre LiechtensteinArran de les contínues referències del PPC i Ciutadans, és previsible

33 El president de la Generalitat, Artur Mas, als passadissos del Parlament, el 4 de febrer.

FERRAN SENDRA

que els dos partits facin referènci-es a Liechtenstein. L’any 2008, el pa-re de Mas va regularitzar a Espanya un mínim de mig milió d’euros que havia ocultat al país alpí. Segons van afirmar llavors fonts de CiU, els fets es remuntaven al 1984, quan el pro-genitor de l’actual president va co-brar en un compte de Liechtenstein una part d’una «venda empresarial». Les mateixes fonts van afegir que tot s’havia posat en ordre a través de de-claracions complementàries i van desvincular Mas de l’operació. L’Audiència Nacional va arxivar la investigació per evasió de capi-tals a Mas Barnet per prescripció del delicte, però el petit país va tornar a sortir a col·lació en la campanya electoral del 2012. Un suposat esbor-rany de la policia indicava que tant el mateix líder de CDC com Jordi Pu-jol eren beneficiaris de comptes cor-rents a Suïssa i Liechtenstein. Mai es va demostrar la veracitat de la infor-

mació, ni es va aclarir qui l’havia re-dactat. Mas va insistir que els seus comptes estan a Catalunya i va atri-buir l’informe a una maniobra del PP per desacreditar-lo. Els populars insisteixen que Liechtenstein inves-tiga el president, però alguns diaris han publicat que aquestes indagaci-ons es van iniciar precisament com a conseqüència de l’informe apòcrif de la policia espanyola.

EL ‘CAS ITV’

Oriol Pujol i les seves trucades telefòniquesAra tots reneguen d’ell. Tant o més que del seu pare, però abans Oriol Pujol estava cridat a succeir Mas al capdavant de CDC. Fins que el cas ITV (presumpte intent de concedir de manera fraudulenta una adjudi-cació) ho ha fet saltar tot pels aires. A sobre, en una derivada d’aquesta

causa referent a uns tripijocs en la reconversió de diverses empreses s’inclouen unes converses telefòni-ques del fill del fundador de CiU en què situa Mas com a interlocutor en el procés de Sharp. «Envia-me’l i jo li diré: ‘Mira, president: només que fa-cis aquesta trucada i diguis això», li va comentar Oriol Pujol a Sergi Alsi-na, empresari amic també imputat. L’endemà de transcendir aques-tes converses, el mateix Mas es va afanyar a treure ferro al que esmen-tava per telèfon el fill de l’expresi-dent. Va defensar la seva «bona fe» en els «centenars» de contactes similars amb empresaris, va al·legar que en les seves entrevistes amb directius de companyies actua sempre «per salvar una empresa» i va rematar el seu argument amb una frase cruci-al: «Una altra cosa és si després això s’utilitza a nivell particular per part d’altres». És a dir, es va deslligar to-talment de les actituds de qui va ser

El cap de l’Executiu respondrà per separat a cada força política

33 El format de compareixença que han pactat els grups parla-mentaris facilitarà a Artur Mas passar de puntetes per les qües-tions més incòmodes. El presi-dent de la Generalitat respondrà a cada força política per separat però cada partit haurà de fer-li to-tes les preguntes en bloc, a dife-rència d’anteriors comparei-xents, que havia de contestar d’una en una cada pregunta, a manera d’interrogatori. Així s’ha fet amb els citats en qualitat de testimonis. En el cas de Mas no es va concretar sota quina condició se’l cridava a la comissió.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

540000

89305

Diario

1074 CM² - 101%

19116 €

20-21

España

9 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DILLUNS 219 DE FEBRER DEL 2015

LLL

el seu número dos a Convergèn-cia. Cosa que no evitarà que l’opo-sició furgui en el seu interrogato-ri en l’estreta relació que mante-nien aquests integrants del que es coneixia com el pinyol nacio-nalista. LES COMPANYIES

Fitxatge de Prenafeta, successor d’AlavedraMas ha treballat en càrrecs de de-signació política des del 1982, pe-rò també ha ocupat algun càrrec en l’empresa privada. Concreta-ment, va ser directiu de l’empresa de pelleteria Tipel, propietat de la família de Lluís Prenafeta, que va ser secretari de Presidència amb Jordi Pujol i membre del que va ser batejat com a sector negocis de CDC i que ara està imputat en el cas Pretòria per un presumpte cas de corrupció urbanística. Per aquest assumpte també es-tà encausat Macià Alavedra, un altre integrant d’aquell sector ne-gocis convergent, que va dirigir la Conselleria d’Economia just abans que Mas. L’oposició pot furgar en les relacions de confi-ança que va mantenir el líder de CiU amb els dos exalts càrrecs in-vestigats. Amb ells i amb Jordi Pu-jol Ferrusola, que també va tre-ballar a Tipel i que, com l’actual president, va forjar un nucli d’in-fluència en el partit als anys 90, molt abans que se li investigues-sin negocis tèrbols amb la Gene-ralitat i inversions sospitoses a l’estranger.

ALTRES POLÈMIQUES

Les comissions del 3% i el ‘cas Millet’No és l’assumpte de la comissió, però molts partits ho relaciona-ran de ple amb el cas Pujol. El cas Millet, en què el jutge acusa CDC de rebre 5,1 milions en comissi-ons de la constructora Ferrovial a través del Palau de la Música ca-talana (el partit va entregar la se-va pròpia seu com a aval), els val-drà a alguns grups per incidir en la polèmica del «3%» que va aire-jar Pasqual Maragall i que altres dirigents del tripartit, com el re-publicà Josep-Lluís Carod-Rovira, van admetre que existia. Mas, que sempre al·lega que la justícia va investigar les acu-sacions sobre el 3% i que aques-tes van acabar en foc d’encenalls, ja va comparèixer pel cas Millet el 31 de juliol del 2013 en la co-missió ordinària d’Afers Institu-cionals. Llavors es va desvincular de les finances del partit i va re-cordar que els tresorers qüestio-nats ja no formen part de la seva força política. També va argüir que la Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han audi-tat CDC i que ni les seves investi-gacions ni altres han trobat «res de res». H

«Filibusterisme parla-mentari», va senten-ciar el conseller Homs al valorar la

decisió del PP de portar els pressu-postos de la Generalitat davant el Consell de GarantiesEstatutàries. Al PP d’Alicia Sánchez-Camacho no li agrada gens que als comptes es des-tinin unes partides –el 0,2 % del total del pressupost– a impulsar les ano-menades «estructures d’Estat». Homs va utilitzar el terme «fili-busterisme» perquè la paraula de-signa aquelles tàctiques parlamen-tàries que, abusant del reglament, s’utilitzen per obstruir i endarrerir l’aprovació d’algun projecte. Tant Homs com el president Mas es van prendre malament l’acció del PP. També es van prendre molt mala-ment el que va fer ERC, és a dir, for-çar Mas a comparèixer davant la co-missió d’investigació del Parlament sobre el frau i l’evasió fiscal, ober-ta arran de la confessió de Jordi Pu-jol sobre els diners de la seva família

l’assumpte. De fet, rarament les co-missions d’investigació parlamen-tàries –menys encara quan el tema ja està en mans de la justícia– resul-ten útils. Això sí, són ideals per a la trompada estèril i l’escorxament partidista. És possible , doncs, una segona in-terpretació, que formaria part d’allò no dit, del subtext. O, si ho preferei-xen, del que el sociòleg Robert K. Merton va teoritzar com a funcions la-tents. Aquesta segona interpretació connecta la maniobra d’ERC, que abans havia evitat repetidament la compareixença de Mas, amb les elec-cions municipals i autonòmiques. En definitiva, Esquerra estaria actu-ant amb el fi d’erosionar Mas, el mi-llor actiu de què disposa CiU. Es trac-taria d’un altre tipus de filibusteris-me, d’un altre tipus de mala jugada. No obstant, Junqueras i compa-nyia saben que «apunyalar» Mas, com ho va qualificar el loquaç con-seller Vila, és, a ulls dels nacionalis-tes, una greu provocació. És possible

que els estrategs d’ERC confiïn que, per evitar fer mal al procés sobira-nista, CiU s’abstindrà de respondre a l’atac. O que, encara que ho faci, tot quedarà oblidat després del 27-S. Com diria un futbolista, el que pas-sa al camp es queda al camp.

Text isubtext

MARÇAL

Sintes

Junqueras sap quela compareixençade Mas no servirà per aclarir res

a l’estranger. Evidentment, Esquer-ra ha manifestat que el seu desig és que es pugui saber tota la veritat so-bre el que va passar, en especial so-bre l’origen de la fortuna. Però Ori-ol Junqueras i tots els parlamentaris són conscients que la compareixen-ça no servirà per aclarir res sobre

Per desgràcia, segons la meva opi-nió, tot plegat no augura res posi-tiu per al futur del país, que necessi-ta CiU i ERC, Mas i Junqueras, si vol avançar cap a cotes de llibertat i jus-tícia més àmplies. No voler adonar-se’n, incrementar el ressentiment –ho faci qui ho faci– alhora que s’ali-menten els anhels d’independèn-cia, s’assembla molt a un poc edifi-cant acte de cinisme.

Herrera aposta per la suma d’esquerres a les municipals

EL PERIÓDICOCASTELLDEFELS

El líder d’ICV creu que amb la confluència podran vèncer «la troica, el PP i CiU»

L’objectiu és arrabassar el poder municipal a la dreta. I l’única manera d’assegurar-se el tret és

mitjançant la suma de forces d’es-querres. Així ho va manifestar ahir el coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera, durant la convenció cele-brada a Castelldefels amb EUiA i En-tesa de Progrés Municipal (EPM), en què van aprovar el programa marc per a les eleccions del 24 de maig. Els ecosocialistes ja han avan-çat en aquesta direcció en alguns llocs com Barcelona, on concorre-ran amb Guanyem, Podem i Procés Constituent. Herrera va afirmar que només amb la confluència de forces d’esquerra podran vèncer «la troi-ca, el PP i CiU», i va augurar que els comicis municipals obriran el cicle per tombar les polítiques d’austeri-tat que marquen el BCE, la Comissió Europea i l’FMI, un cicle que es com-pletarà amb les eleccions catalanes i les generals. «Hem de lluitar contra els que volen mercantilitzar la nos-

tra vida», va afegir el líder d’Inicia-tiva, abans de destacar la trajectòria històrica del seu partit: «Venim de lluny [...]. El capital acumulat és im-prescindible en un procés de trans-formació».

«SYRIZA SOM NOSALTRES» / En el seu torn, el líder d’EUiA, Joan Josep Nu-et, va celebrar que «el canvi ha co-mençat a Grècia», on, va dir, «han guanyat els nostres. «Syriza ha gua-nyat i Syriza som nosaltres. És ICV i EUiA». Nuet va admetre que altres forces, com Guanyem, Podem i Pro-cés Constituent, s’identifiquen amb el partit d’Alexis Tsipras, però li va negar aquesta potestat a ERC, a la qual va criticar per «contradir-se quan s’identifica amb Syriza però aprova els pressupostos amb CiU». Finalment, el president d’EPM, José Antonio Rubio, va fer una cri-da a reivindicar el paper dels ajunta-ments, que han ofert suport als ciu-tadans en un context de crisi econò-mica, social i política. En el programa aprovat ahir, s’in-clouen 10 compromisos que la coali-ció assumeix de cara als 100 primers dies de govern, entre els quals desta-ca un pla de rescat social per garan-tir alimentació i subministraments bàsics, així com un pla d’emergèn-cia contra l’atur o un fons social de vivenda. H

33 El líder d’ICV, Joan Herrera.

JULIO CARBÓ

33 El diputat d’ERC al Congrés Alfred Bosch va negar ahir que el procés sobiranista impulsat pel seu partit i CiU hagin convertit Ca- talunya en «una nòria», com va apuntar dissabte el primer secreta-ri del PSC, Miquel Iceta. «No veiem una nòria, veiem rodes de futur, i un volant», va dir Bosch, que tot seguit va invitar Iceta a «ajudar a empè-nyer Catalunya» en lloc de «posar

pals a les rodes del futur i el pro-grés».

33 Sobre la compareixença d’avui d’Artur Mas al Parlament, va consi-derar que «és el millor favor que es pot fer al país, a la democràcia i a les seves institucions». «És la millor via per deixar ben establerta la seva desvinculació del cas Pujol o de qualsevol altre cas», va dir Bosch.

Bosch anima el PSC a sumar-se al sobiranisme i «empènyer Catalunya»

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

540000

89305

Diario

1074 CM² - 101%

19116 €

20-21

España

9 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Agenda ‘Pensado a mano’El llibre espresenta a laFundació Suñola les 19.00 h

<<

MFC ChickenEl grup ofereixun concert a lasala Marula Café,a les 22.00 h

<<

| Apunts | 43EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 DE FEBRER DEL 2015

BARCELONA19.00 CONFERÈNCIA‘La identitat de Jackl’Esbudellador: unasorprenent recerca po-licial’. El Cercle Catalàd’Història organitzaaquesta conferència alCentre Comarcal Lleidatà(Gran Via de les Corts Ca-talanes, 592, 1r). Es parlade la identitat de Jackl’Esbudellador segons lesdarreres recerques poli-cials a càrrec del grafòlegforense Jesús Delgado.

BARCELONA19.00 DEBAT‘Viabilitat econòmica imodel de futur’. Dins elcicle El país que farem,l’Ateneu Barcelonès acullaquesta xerrada en quèintervindran Marta Espa-sa, professora d’hisendapública de la UB i membredel Consell Assessor per ala Reactivació Econòmicai Creixement, i MiquelPuig, economista i autorde Com Àustria o Dina-marca. La moderadora ésPatrícia Gabancho, vice-presidenta primera del’Ateneu Barcelonès.

BARCELONA19.00 DEBAT‘Debat de Barcelona’. ElCCCB presenta una novasessió del Debat de Barce-lona, en aquesta ocasióper debatre sobre els ter-mes Individu i Comuni-tat. Primer es projectaràel documental La societatdel cansament. Byung-Chul Han a Seül i Berlín(2015), d’Isabella Gres-ser, que s’estrena a Barce-lona. A continuació tindràlloc una taula rodona ambFina Birulés, professorade filosofia a la Universi-tat de Barcelona; AlbertLladó, periodista cultural;Manel Ollé, professord’història i cultura xinesacontemporània a la Uni-versitat Pompeu Fabra, iIsabella Gresser, artistavisual. Presentador: Emi-li Manzano, periodista.

BARCELONA20.00 CONCERT‘WTF Jam Session’. Les jam session delJamboree (pl. Reial, 17)ja són un clàssic de la nitbarcelonina de dilluns.Sobre l’escenari, hi coin-cideixen els èxits mésimportants del jazz detotes les èpoques: groo-

vers i amants del hip-hop, supervisats perAurelio Santos.

BARCELONA20.00 CONFERÈNCIA‘L’expedició de SirJohn Franklin: la grantragèdia de l’explora-ció àrtica’. El Centre Cí-vic Sagrada Família orga-nitza aquesta conferèn-cia a càrrec de FrancescBailón, antropòleg espe-cialitzat en la cultura in-uit i guia de viatges cultu-rals a l’Àrtic. A mitjan se-gle XIX, una expedicióbritànica formada per129 homes i comandadaper Sir John Franklin, vaanar a la recerca del Pasdel Nord-oest i mai mésva tornar. En aquestahistòria es barregen laforça, el valor humà, elsofriment i la desolaciód’uns homes que van llui-tar fins a l’extenuacióper sobreviure en un delsllocs més inhòspits delplaneta: l’Àrtic.

BARCELONA20.30 CONCERT‘Mestres del jazz’. L’any2012 el Jazz Sí Club Ta-ller de Músics del barridel Raval de Barcelona vacelebrar el vintè aniver-sari, històricament vin-culat al Taller de Músicscom a altaveu artísticdels joves músics. Cadadilluns es dedica la sessióa alguns dels grans mes-tres que han marcat lahistòria del jazz.

BARCELONA20.30 / 21.30 / 22.30FLAMENC‘Camel arte’. Són tressessions de música i ballen directe, en un entari-mat a la sala Tarantos dela plaça Reial, que és, desde fa anys, escenari de jo-ves talents. La força delflamenc s’experimentaquan es viu en directe, enel marc d’un petit taulat.

BARCELONA22.00 CONCERT‘Jam session’ de ‘blues’.Les jam session de bluesde la sala Harlem JazzClub són, des de fatemps, una fita en lavida musical de la nitbarcelonina. Aquestessessions estan dirigidespel músic, cantant icompositor HernánSenra, El Chino.

El Cor Jove i ‘Dido &Aeneas’, de Henry Purcell

El Cor Jove de l’Orfeó Català ■ ARXIU

Humor contra unamalaltia poc comuna

Convivència sostenible

Andreu Buenafuente i Berto Romero ■ ARXIU

El documental ‘Entre el cel i la terra’ es pot veure avui ■ ARXIU

BARCELONA21.00 GALABerto Romero, Andreu Buenafuente, Mago Pop,Peyu i Toni Moog participen en una gala al TeatreBorràs per una malaltia, l’atàxia de Friedreich.

BARCELONA20.30 CONCERTEl Cor Jove de l’Orfeó Català reprèn la produccióde l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell elspropers dies al Petit Palau.

ST. CUGAT DEL VALLÈS /ST. QUIRZE DEL VALLÈS19.00 JORNADESAvui començarà el programad’activitats 2015 de les 11es Jor-nades de Sensibilització Constru-ïm Biocivilització, que organitzal’Associació Imago Catalunyaamb l’objectiu de realitzar un tre-ball de sensibilització, a través deles arts visuals, col·loquis, taulesrodones i altres activitats, en re-lació amb la convivència sosteni-ble, la solidaritat i la cura de la

nostra casa: la Terra. Així, a les19 h, la Casa de la Cultura deSant Cugat –una de les dues loca-litats on se celebra– acull la cele-bració d’un cinefòrum sobre eldocumental Entre el cel i la terra:30 anys d’Aiguamolls de l’Em-pordà (2013), guanyador delPremi Cinema Rescat 2013 delMemorimage Festival Interna-cional de Cinema de Reus.

La pel·lícula mostra la gestadels joves que fa 30 anys van sal-var els Aiguamolls de l’Empordà,

territori destinat el 1973 a serel complex turístic més grande la península Ibèrica.

El documental, estrenat al Fic-ma 2013 (Festival Internacionalde Cinema de Medi Ambient deBarcelona) i emès el novembredel 2013 al programa Sense ficcióde TV3, serà presentat per TonoFolguera, codirector i productor,que conduirà així mateix el col·lo-qui posterior a la pel·lícula.

REDACCIÓ

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

151000

14413

Diario

1609 CM² - 150%

12316 €

43-44

España

9 Febrero, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Agenda ‘Hermosa juventud’La projecció del film deJaime Rosales té lloc ala Fnac L’Illa, a les19.00 h.

<<

Yuja WangLa pianista xinesaofereix, a les 20.30 h,un concert a L’Auditoride Barcelona.

<<

EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 DE FEBRER DEL 201544 | Apunts |

BARCELONATEATRE� Almeria Teatre, Sant Lluís, 64.Copi i Ocaña, al purgatori. Prè-vies els dies 20 i 21 de febrer,20.00. Estrena, el 23 de febrer.Horaris: de dimecres a dissab-tes, 20.00, i diumenges, 17.00.

� Apolo Teatre, Paral·lel 59. Cre-mats, fins al 8 de març. Horaris:dimecres, dijous i divendres,20.30; dissabtes, 18.00 i 20.30, idiumenges, 18.00.

� Aquitània Teatre, av. Sarrià,31-33. Tributo Pepe Rubianes.Horaris: de dijous a dissabtes,20.15, i diumenges, 17.45. Orgas-mos, la comedia. Horaris: de di-jous a dissabtes, 22.00, i di-umenges, 19.30.

� Biblioteca de Catalunya,Hospital, 56. Una giornata parti-colare, a partir de l’11 de març.Dir. Oriol Broggi.

� Círcol Maldà, C. Pi, 5. El llargdinar de Nadal, Cia. La Ruta 40.Horaris: de dijous a dissabte,20.00, diumenge a les 18.00. Ifins al 15 de febrer, Expedient K,amb Dafnis Balduz. Horaris: dedivendres a dissabte, 22.00 i di-umenge, 20.00. Avui, cabaret, LaMil·limetrada, amb la Cia. Geor-gette and Miss Wolf

� Club Capitol, Sala 2, Rambla,138. Animals de companyia. Ho-raris: de dimecres a divendres,20.00; dissabte, 17.30 i 20.00, idiumenge, 17.30. I David Guapo.Horaris: de dimecres a dissab-tes, 22.00, i diumenges, 19.30.

� Club Capitol, sala Pepe Ru-bianes, Rambla, 138. APM? Elshow. Horaris: de dimecres a di-vendres, 20.30; dissabtes, 18.00i 20.30; i diumenges, 18.00. I Co-medy Zoo amb Ernesto Sevilla.Horaris: divendres i dissabte,22.30, i diumenge, 20.00.

� Condal, Av. Paral·lel, 91. Pelspèls, de Paul Pörtner, direccióAbel Folk, amb Àlex Casanovas,Mercè Comes, Pep Sais, Pep Pla-nas, Beth Rodergas i Jofre Bor-ràs. Horaris: de dimarts a diven-dres, 20.30; dissabtes, 17.30 i21.00, i diumenges, 18.00. I endoble programació, el divendres13, a les 23.30, Visto lo visto, i elsdissabtes, a les 23.30, Las no-ches del Club de la Comedia.

� Goya, Joaquim Costa, 68. Finsa l’1 de març, Prendre partit, de

Ronald Harwood, dir. Josep Ma-ria Pou, amb Josep Maria Pou,Andrés Herrera, Pepo Blasco,Sandra Monclús, Sergi Torrecillai Anna Alarcón. Horaris: de di-marts a divendres, 20.30; dis-sabtes, 18.00 i 21.00, i diumen-ges, 18.00. I en doble programa-ció, el dissabte 14, a les 23.30,David Ordinas i Pablo Puyol a Ve-nidos a menos.

� Gran Teatre del Liceu, laRambla, 51-59. Òpera: Norma,de Vincenzo Bellini. Dies 8, 9, 11,12, 14, 15 i 17 de febrer. Recitald’Andreas Scholl, dia 10 de fe-brer. Semperoper Ballett, duesfuncions, dies 20 i 21 de febrer.Infantil: El Petit Liceu: La casaflotant, dies 14 de febrer, 12.00, i15 de febrer, 11.00.

� Guasch Teatre, Aragó 140. In-fantil: Rapunzel. Horaris: dissab-tes, 12.30, 17.00 i 19.00, i di-umenges, 12.30 i 17.00. Adults:Un muerto muy vivo. Horaris:dissabtes, 21.00, i diumenges,19.00.

� La Puntual, Allada Vermell, 15.Luna, la col·leccionista de parau-les, amb la Cia. Petita Brownie.Per a majors de 3 anys. Horaris:divendres i dissabtes, 18.00, i di-umenges, 12.00 i 17.00.

� La Seca Espai Brossa, c. Flas-saders, 40. Festival Alcools: reci-tal d’Ausiàs March, amb SílviaBel i Roger Mas. Sala Brossa. Di-marts 10 de febrer, a les 21.00.La nau dels bojos, Sala Brossa,fins al 22 de febrer. Horaris: dedimecres a dissabtes, 21.00, i di-umenges, 19.00. Les criades, Sa-la Fregoli, fins al 15 de febrer. Ho-raris: de dimecres a dissabtes,20.30, i diumenges, 18.30. Festi-val Alcools: Enric Casasses. SalaPalau i Fabre. Del 12 al 14 de fe-brer, de dijous a dissabte, 21.30.

� La Villarroel, Villarroel, 87.Fins a l’1 de març, El crèdit, deJordi Galceran, dir. Sergi Belbel,amb Jordi Boixaderas i PerePonce. Horaris: dimecres i di-

jous, 20.30 ; divendres, 21.00;dissabtes, 18.00 i 20.30; di-umenges, 18.00. I en doble pro-gramació, els divendres, a les23.00, Mònica Pérez i Jordi Ríosa 1.000 merdes de gags. El dis-sabte 14, a les 23.00, Luis Álvaro.I diumenge 15, a les 20.00, ManuCandel a XXL.

� Porta 4, Carrer de l’Església,4-10 (barri de Gràcia). iMe, ambla companyia Dara, dissabtes 7 i14 de febrer, 21.00, i diumenges1, 8 i 15, 18.00. El año del cerdo,amb Factoría Los Sánchez, dis-sabtes de febrer, 18.00. De cap-girat a la terra, amb La MarcianaCompanyia, diumenges de fe-brer, 12.00. L’home dels coixins,amb Sotacabina Teatre, diumen-ges de febrer, 20.30. Loopoesía2015, dissabtes 21 i 28 de febrer,22.00.

� Romea, Hospital, 51. Fedra, deJean Racine, dir. Sergi Belbel,amb Emma Vilarasau, MercèSampietro, Lluís Soler; Xavier Ri-poll, Jordi Banacolocha, QueraltCasasayas i Gemma Martínez.Horaris: de dimarts a dissabtes,20.30; i diumenges, 18.00. I endoble programació, fins a l’1 demarç, OFF Romea: El bon lladre,de Conor McPherson, dir. XicuMasó, amb Josep Julien. Hora-ris: divendres i dissabtes, 22.45,i diumenges, 20.30. I cicle Solos:Marcos Ordóñez, dilluns 9 de fe-brer, a les 20.30, i Viggo Morten-sen, dilluns 23 de febrer.

� Sala Atrium, Consell de Cent,433. Sota Zero, una comèdia dela Cia. La Peleona. Horaris: de di-mecres a dissabtes, 21.00, i di-umenges, 19.00. L’arbre de la vi-da, d’Aboon Teatre. Horaris: di-umenges 8 i 22 de febrer, a les12.00.

� Sala Beckett - Gràcia, Alegrede Dalt 55 bis. Fins al 8 de març,L’efecte, de Lucy Prebble. SixtoPaz Produccions. Horaris: de di-mecres a dissabtes, 21.30, i di-umenges, 18.00. Dies 14, 15, 21,

22 i 28 de febrer i 1 de març, Ri-card de 3r, de Gerard Guix, dir.Montse Rodríguez. Horaris: dis-sabtes, 19.00, i diumenges,21.00.

� Sala Muntaner, Muntaner, 4.L’alè de la vida, dir. Magda Puyo,fins al 7 de març. Horaris: de di-mecres a dissabtes, 20.30, i di-umenges, 18.30. I Luis Pardo, aParanoid. De dijous a dissabtes,22.45, i diumenges, 20.30.

� Tantarantana Teatre, carrerde les Flors, 22. El Cicló: fins a l’1de març, Projecte Nisu presentaTeenage Dream. Horaris: de di-marts a dissabtes, 21.00, i di-umenges, 19.00. Programacióinfantil: del 7 al 22 de febrer, En-gruna Teatre presenta El molinetmàgic. Horaris: dissabtes, 18.00,i diumenges, 12.00.

� Teatre Akadèmia, Buenos Ai-res, 47.49. 99%, d’Elies Barberà iIan de Toffoli. Del 12 al 22 de fe-brer. Horaris: de dimecres a dis-sabtes, 20.30, i diumenges,18.00.

� Teatre Borràs, Pl. Urquinaona,9. Doble programació: Dos carasduras en crisis. Horaris: dijous idivendres, 20.30; dissabtes,18.00 i 20.30, i diumenges,18.00. Gisela y el libro mágico.Horaris: dissabtes i diumenges,12.00. Ana Morgade a Morgade-ces, dissabtes, 22.45.

� Teatre Coliseum, Gran Via,595. El intérprete, amb Asier Et-xeandia Horaris: divendres 13,21.00; dissabte 14, 21.00, i di-umenge 15, 19.00.

� Teatre del Raval, Sant AntoniAbad, 12. Prorroguem La Mo-nyos, espectacle musical en ca-talà. Horaris: dijous, 19.00; di-vendres i dissabtes, 20.30, i di-umenges, 18.00. 3, 2, 1, Impro,divendres, 23.00. DetectivesMartínez, dissabtes, 23.00. Sol-tero a los 30, diumenges, 20.30.Infantil: Màgia Júnior, dissabtes,17.30, i diumenges, 12.00.

� Teatre Gaudí Barcelona, SantAntoni Maria Claret, 120. Limbo,nou espectacle de l’Era de lesImpuxibles. Fins a l’1 de març.Horaris: de dijous a dissabte,20.00 i diumenges, 18.00. Pror-rogat, fins a l’1 de març Somriu-res i llàgrimes. Dissabte, a les17.00 i diumenge, a les 12.00.

� Teatre Lliure: Gràcia, Montse-ny, 47. Somni americà, autoria idirecció d’Oriol Tarrasón, fins al’1 de març. I Trau, de Guillem Al-bà, dies 10, 17 i 24 de febrer.

� Teatre Lliure: Montjuïc, pas-seig de Santa Madrona, 40-46 /plaça Margarida Xirgu, 1. El reiLear, de W. Shakespeare, dir.Lluís Pasqual. Entrades exhauri-des! I Joc de miralls, d’Annie Ba-ker, dir. Juan Carlos Martel. Es-trena l’11 de febrer.

� Teatre Nacional de Catalu-nya. Plaça de les Arts, 1. SalaGran: L’art de la comèdia,d’Eduardo de Filippo. Horaris: dedijous a dissabtes, 20.00, i di-umenges, 18.00. Sala Petita: Nofeu bromes amb l’amor, d’Alfredde Musset. Horaris: dijous i di-vendres, 20.00; dissabtes, 17.00i 21.30, i diumenges, 18.00.

� Teatre Poliorama, La Rambla,115. Minoria Absoluta presentaPolònia, el musical. Horaris: di-mecres i dijous, 20.30; diven-dres, 21.00; dissabtes, 18.00 i21.00, i diumenges, 18.00.

� Teatre Principal, Rambla 27.Sala B-El Latino: Tot bé, gràcies.Horaris: dijous i divendres,21.00; dissabtes, 18.00 i 21.00; idiumenges, 18.00.

� Teatre Victòria, Paral·lel, 67-69. Dagoll Dagom presenta Mar iCel. Horaris: dijous, 20.30; di-vendres, 21.30; dissabtes, 17.30 i21.30, i diumenges, 18.00.

� Teatreneu, Terol, 26 (Gràcia).Sala cafè-teatre: monòlegs, mà-gia, teatre... Sala del Mig: teatre,màgia, improvisació...

� Versus Teatre, Castillejos, 179.Titelles: Carabassa, de Titerear-te. Diumenges, 12.00. Estrena, el16 de febrer, Cloaca, de MariaGoos, dir. Òscar Molina. Horaris:de dijous a dissabtes, 20.30, i di-umenges, 18.00. En català. Es-trena, el 24 de febrer, Vintage,teatre musical, dir. Daniel An-glès. Horaris: dimarts i dime-cres, 20.30. En català.

Mònica Barrio i Marina Congost ■ CÍRCOL MALDÀ

Espectacle de cabaret al Círcol MaldàBARCELONA TEATRELa companyia Georgette and Miss Wolf interpreta, els dilluns, al Círcol Maldà l’es-pectacle de cabaret La Mil·limetrada, amb Mònica Barrio i Marina Congost. L’ar-gument se centra en un viatge sobre la vida i per la vida d’una noia normal.

GIRONA18.00 CURS‘Equilibri emocional’.Dins el programa Cursos2015 de Psicologia i So-ciologia aplicades, la Ca-sa de Cultura dóna inici aaquest curs a càrrec deToni Bardera i Trull, pro-fessor de comunicació ihabilitats socials.

GIRONA19.00 CONFERÈNCIA‘La vida de les llen-gües, les llengües de lavida’. Maria Carme Ju-nyent, professora de Lin-güística de la Universitatde Barcelona, dóna la con-ferència a la Casa de Cul-tura de la Diputació.

GUISSONA20.00 TALLERTaller de risoteràpia.Albert Brescó, especialis-ta en risoteràpia, demos-tra que riure de manerasana produeix beneficistant per al cos com per lament. El taller, en què elsomriure serà protagonis-ta i s’aparcaran els proble-mes, té lloc al Casal Jove.

MATARÓ19.00/21.00CLASSE MAGISTRAL/CONCERTYves Brouqui. YvesBrouqui, guitarrista fran-cès de jazz, oferirà avuiels seus coneixements deguitarra a tots els fans delgènere. A les 19.00 h do-narà una classe magistralal Clap, i un cop acabada,donarà pas al concertacompanyat amb el trioamb qui fa la gira, encap-çalat pel pianista mataro-ní Gerard Nieto, IgnasiGonzález al contrabaix iXavi Hinojosa a la bateria.

La barrila de l’Avi L’AVI

1167

37-1

1014

92w

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

151000

14413

Diario

1609 CM² - 150%

12316 €

43-44

España

9 Febrero, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DILLUNS, 9 FEBRER 2015 LAVANGUARDIA 37

CARTELLERADirector

Alma salvaje *** Jean-Marc ValléeNightcrawler *** Dan GilroyCamí a l'escola *** Pascal PlissonTusk *** Kevin SmithFoxcatcher *** Bennett MillerTimbuktu *** Abderrahmane SissakoBob Esponja: Un heroi fora de l’aigua ** Paul TibbittThe Interview ** Seth Rogen i Evan GoldbergEl destino de Júpiter * Andy i Lana Wachowski

DOLENTA c REGULAR * BONA ** MOLT BONA *** OBRA MESTRA ****

Vegeu els tràilers de les pel·lícules d'estrena i les sales de cinema de

Catalunya on es projecten a www.lavanguardia.com/trailers-cine

Nacho Melús

IDEES

PEL·LÍCULES BARCELONA

A little bit of soul és el nomque rep el primer treballdiscogràfic de Nacho Melús,un disc amb el qual el cantau-tor debuta i presenta a Luzde Gas. L’àlbum conté tretzetemes, tots cantats en an-glès. Un disc amb clares influ-ències de blues, funk i gos-pel. 9 euros. 21 h.

El Palau de la Músicaacull avui l’obra dramàticaDido & Aeneas, de HenryPurcell, interpretada pel CorJove de l’Orfeó Català. Elsprotagonistes seran interpre-tats per la mezzosopranoElisenda Arquimbau i el barí-ton Josep-Ramon Olivé.20.30 h. 28 euros.

AAlien, el montaje del directorEUA. 1979. DIR.: R. SCOTT. INT.: SIGOURNEY WEAVER I TOM SKERRITT. 13 A

Ciència ficció: De tornada a la Terra, la nau de càrrega Nostromo interromp elseu viatge i desperta els seus set tripulants. L'ordinador central ha detectat unatransmissió misteriosa, d'una forma de vida desconeguda, procedent d'un pla-neta proper. Obligats a investigar l'origen de la comunicació, la nau es dirigeix al'estrany planeta. 112 min.cMéliès 21.45

Alma salvajeEUA. 2014. DIR.: J.-M. VALLÉE. INT.: REESE WITHERSPOON I LAURA DERN. 16 A

Biopic: Narra l'extraordinària aventura de l'autora Cheryl Strayed. Desprésd'anys d'un comportament irresponsable, una addicció a l'heroïna i la destruc-ció del seu matrimoni, la Cheryl pren una decisió precipitada. Sense cap menad'experiència, emprèn t sola una caminada de més de 1.000 milles. 115 min.

Arenas de Barcelona 15.45 19.20 22.10Aribau Multicines 16.20 19.10 22.00

cBalmes Multicines 20.10 22.30Bosque Multicines 16.00 20.25Cinesa Diagonal Mar 17.00 19.25Cinesa Heron City 3D 17.55 22.10Gran Sarrià Multicines 16.05 19.05 22.05

cRenoir Floridablanca 16.00 18.10 20.25 22.30cVerdi HD 16.00 18.10 20.25 22.40cYelmo Cines Icaria 17.40 20.05 22.25

AnnieEUA. 2014. DIR.: WILL GLUCK. INT.: JAMIE FOXX I QUVENZHANÉ WALLIS. 7 A

Comèdia musical: L'Annie és una nena d'acollida alegre i positiva. Els pares lavan abandonar anys enrere prometent-li que algun dia tornarien a buscar-la. Totcanvia quan el magnat i candidat a l'alcaldia de Nova York Will Stacks decideixaugmentar la seva popularitat entre els votants quan acull la nena. 158 min.

Arenas de Barcelona 16.00 19.00 21.45Cinesa Diagonal 16.00 18.15Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.15Cinesa Heron City 3D 16.00 18.20 20.20Cinesa La Maquinista 16.00 18.20Cinesa Maremàgnum 16.00 18.15Glòries Multicines 16.15 19.10 22.05Palau Balaña Multicines 16.05 19.10 22.00

cYelmo Cines Icaria 17.25

AutómataESPANYA, BULGÀRIA . 2014. DIR.: G. IBÁÑEZ. INT.: A. BANDERAS. 12 A

Ciència ficció: La Terra. Un futur proper. Jacq Vaucan, agent d'assegurancesde la corporació cibernètica ROC, investiga una sèrie de casos estranys queinvolucren autòmats que han transgredit els seus protocols de seguretat. El queen principi sembla un expedient rutinari arrossega el Vaucan a ser testimonid'esdeveniments determinants per al futur dels humans. 109 min.cBalmes Multicines 15.50

BBabadookAUSTRÀLIA. 2014. DIR.: JENNIFER KENT. INT.: ESSIE DAVIS I NOAH WISEMAN. 16 A

Terror: El Samuel, de 6 anys, viu aterrit per un monstre que se li apareix ensomnis i amenaça de matar-lo. Quan un llibre de contes inquietant anomenatBabadook apareix a casa seva, el nen es mostra convençut que el protagonistaés la criatura dels seus somnis. 94 min.

Cinesa Diagonal Mar 22.20Cinesa Heron City 3D 22.45Cinesa La Maquinista 20.45 22.45

Baja mareaDIVERSOS PAÏSOS.2012. DIR.: R. MINERVINI. INT.: D. BLANCHARD. APTA

Drama: Un nen de 12 anys i la mare, soltera, viuen vides paral·leles. El nenpassa els dies sol. La seva soledat és alhora una font de llibertat i un motiu detristesa. Les seves exploracions treuen a la llum els contrastos foscos que hi haentre les regles de la societat i les lleis de la naturalesa. 92 min.cZumzeig Cinema 18.00

Birdman (o la inesperada virtud de la ignorancia)EUA. 2014. DIR.: A. GONZÁLEZ IÑÁRRITU. INT.: MICHAEL KEATON. 16 A

Comèdia dramàtica: Riggan Thomson espera que encapçalant una nova i ambi-ciosa obra a Broadway pot aconseguir, entre altres coses, donar una nova vidaa la seva moribunda carrera. 119 min.

Arenas de Barcelona 19.35 22.10Aribau Multicines 16.10 19.05 22.00

cBalmes Multicines 16.10 19.10 22.10Bosque Multicines 18.10 22.35Cinesa Diagonal 22.30Cinesa Diagonal Mar 21.30Cinesa Heron City 3D 22.15Cinesa La Maquinista 20.10Gran Sarrià Multicines 19.05 22.05

cRenoir Floridablanca 16.00 18.15 20.30 22.45cVerdi Park HD 16.00 18.10 20.25 22.40cYelmo Cines Icaria 17.30 20.05 22.30

Blackhat. Amenaza en la redEUA. 2015. DIR.: MICHAEL MANN. INT.: CHRIS HEMSWORTH I VIOLA DAVIS. 16 A

Thriller: En el món global de la ciberdelinqüència, un convicte alliberat i els seus

companys nord-americans i xinesos han de seguir la pista d'una xarxa de ciber-delinqüents des de Los Angeles a Jakarta, passant per Hong Kong. 135 min.

Arenas de Barcelona 16.00 19.20cBalmes Multicines 16.05 19.05

Bosque Multicines 20.00 22.30Cinesa Diagonal 18.00 22.00Cinesa Diagonal Mar 16.20 19.00 21.45Cinesa Heron City 3D 16.20 19.00 22.00Cinesa La Maquinista 16.30 19.15 22.00Cinesa Maremàgnum 16.15 19.10 22.00Glòries Multicines 16.00 19.00 22.00Gran Sarrià Multicines 16.00Palau Balaña Multicines 21.50

Bob Esponja: Un heroi fora de l'aiguaEUA. 2015. DIR.: P. TIBBITT, M. MITCHELL. INT.: A. BANDERAS I N. LOMAX. APTA

Animació: Bob Esponja i els seus amics han de trobar una recepta robada. Peraixò, s'embarquen en una aventura pel món real, on han d'enfrontar-se al pirataAlameda Jack. 90 min.

Arenas de Barcelona 15.45 17.45Bosque Multicines 16.05 18.05Cinesa Diagonal 16.30 18.30

C Cinesa Diagonal 16.00C Cinesa Diagonal 20.30

Cinesa Diagonal Mar 16.15 18.15UCinesa Diagonal Mar 20.15C Cinesa Diagonal Mar 19.15C Cinesa Diagonal Mar 17.15

Cinesa Heron City 3D 16.15 18.15 19.15UCinesa Heron City 3D 20.15C Cinesa Heron City 3D 17.15

Cinesa La Maquinista 16.15 18.15UCinesa La Maquinista 20.15

Cinesa Maremàgnum 16.15 18.15UCinesa Maremàgnum 20.15

Glòries Multicines 16.00 18.00C Palau Balaña Multicines 16.00 18.00 20.00

Boyhood (Momentos de una vida)EUA. 2014. DIR.: R. LINKLATER. INT.: E. COLTRANE I P. ARQUETTE. 12 A

Drama: La pel·lícula segueix el Mason des dels 6 anys durant una mica mésd'una dècada poblada de canvis, mudances i controvèrsies, relacions que tron-tollen, casaments, diferents escoles, primers amors, primeres desil·lusions,moments meravellosos, moments de por i una barreja constant d'esquinça-ment i de sorpresa. 166 min.

Arenas de Barcelona 21.45cBalmes Multicines 22.00

Cinesa Diagonal Mar 21.50Cinesa Heron City 3D 21.30

cYelmo Cines Icaria 21.45

CCamino a la escuelaFRANÇA. 2013. DIR.: PASCAL PLISSON. APTA

Documental: Documental que explica la història real i extraordinària de quatrenens i nenes, herois quotidians que han d'enfrontar-se diàriament a una multi-tud d'adversitats i perills per arribar a l'escola. 75 min.cBalmes Multicines 16.00 17.40 19.20 21.00cBoliche 18.00

Cinesa Heron City 3D 20.25C Cinesa Heron City 3D 16.00

Comèdia 16.30 18.20 20.00cMéliès 17.50cVerdi Park HD 16.15 18.20 20.30

Capitán HarlockJAPÓ. 2013. DIR.: SHINJI ARAMAKI. 7 A

Animació: És l'any 2977 i 500.000 milions d'humans anhelen tornar al planetaTerra, que encara consideren la seva llar. El Capità Harlock busca un dominiintergalàctic absolut mentre lluita contra la corrupta Coalició Gaia, que governala raça humana a tots els confins de l'espai. 115 min.

Cinesa Diagonal Mar 18.15 22.35Cinesa Heron City 3D 16.00Glòries Multicines 20.00

CoherenceEUA. 2013. DIR.: JAMES WARD. INT.: EMILY BALDONI I MAURY STERLING. 12 A

Ciència ficció: Finlàndia, 1923. Un cometa que solcava l'espai va provocar queun poble sencer de Finlàndia quedés totalment desconcertat i desorientat. Dèca-des més tard, un grup d'amics als Estats Units decideix reunir-se per sopar iobservar junts un cometa. 89 min.nCinemes Texas 22.00

Cómo acabar sin tu jefe 2EUA. 2014. DIR.: SEAN ANDERS. INT.: JASON BATEMAN I JASON SUDEIKIS. 7 A

Comèdia: El Nick, el Dale i el Kurt decideixen ser els seus propis caps llançant elseu propi negoci. No obstant això, un inversor molt espavilat fa malbé els seusplans. 108 min.cBalmes Multicines 16.30

Corazones de aceroEUA. 2014. DIR.: DAVID AYER. INT.: BRAD PITT I SHIA LABEOUF. 16 A

Drama bèl·lic: Abril, 1945. Mentre els Aliats inicien la seva ofensiva final al

front europeu, un aguerrit sergent d'artilleria anomenat Wardaddy comanda untanc Sherman i els cinc homes que componen la seva dotació, en una missiómortal darrere de les línies enemigues. 122 min.

Arenas de Barcelona 21.45Cinesa Diagonal 19.10 22.00Cinesa Diagonal Mar 16.30 19.15 22.00Cinesa Heron City 3D 18.55 21.50Cinesa La Maquinista 19.10Cinesa Maremàgnum 22.15

cYelmo Cines Icaria 21.45

D10.000 kmESPANYA, EUA. 2014. DIR.: C. MARQUES-MARCET. INT.: N. TENA. 12 A

Drama romàntic: L'Álex i el Sergi formen una parella feliç. Després d'anys derelació, s'han decidit a tenir un fill i a formar una família. No obstant això, elsseus plans es trunquen quan concedeixen a la jove una beca per desenvoluparun projecte a Los Angeles. 98 min.

Cinemes Texas 16.00 20.30

Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho?FRANÇA. 2014. DIR.: PHILIPPE DE CHAUVERON. INT.: C. CLAVIER I C. LAUBY. APTA

Comèdia: Els Verneuil són un matrimoni de províncies, elegant, tradicional,dels de tota la vida. Les parelles de les seves primeres tres filles no són com elsseus pares somiaven. Els soferts pares esperen que la filla menor, molt maca,com a mínim es casi per l'Església. 97 min.

Arenas de Barcelona 18.00 20.00 22.00Aribau Multicines 16.00 18.00 20.00 22.00

cBalmes Multicines 20.30Bosque Multicines 16.05 18.10 20.15 22.20Cinesa Diagonal 18.00 20.10 22.20Cinesa Diagonal Mar 18.10 20.10 22.10Cinesa Heron City 3D 18.15 20.20 22.25Cinesa La Maquinista 20.25 22.35Cinesa Maremàgnum 18.10 22.30Comèdia 16.20 18.20 22.20Glòries Multicines 18.05 22.15Gran Sarrià Multicines 16.15 18.15 20.15 22.15Lauren Universitat 16.15 19.00 22.15Palau Balaña Multicines 15.50 20.05

cVerdi HD 16.00 18.10 20.25 22.40cYelmo Cines Icaria 19.45

DiplomàciaALEMANYA, FRANÇA. 2014. DIR.: V. . SCHLÖNDORFF. INT.: A. . DUSSOLLIER . 7 A

Thriller: Nit del 24 al 25 d'agost del 1944. Els aliats entren a París. Poc abans del'alba, Dietrich von Choltitz, governador militar alemany, no executa les ordresde Hitler de volar la capital francesa. Es planteja per quines raons von Choltitzs'hi va negar. 84 min.nCinemes Texas 16.00 18.00 20.00

Drácula - La leyenda jamás contadaEUA. 2014. DIR.: GARY SHORE. INT.: LUKE EVANS I SARAH GADON. 16 A

Acció: Vlad Tepes és un príncep romanès i un gran guerrer. Sembla que no temningú al camp de batalla i té la facilitat d'espantar els seus enemics. Tanmateix,quan és la seva família qui està en perill, no dubta a endinsar-se en un territoridesconegut del seu regne on se li atorga un poder inimaginable. 92 min.

Cinesa Diagonal 22.45Cinesa Diagonal Mar 16.05 20.15Cinesa Heron City 3D 16.10 18.10Cinesa La Maquinista 16.00 18.10Cinesa Maremàgnum 16.00 20.20

EEl destino de JúpiterEUA. 2014. DIR.: A. WACHOWSKI, L. WACHOWSKI. INT.: M. KUNIS I C. TATUM. 12 A

Ciència ficció: Jupiter Jones va néixer sota el cel de la nit i els senyals apunta-ven que estava cridada a grans coses. Ja gran, la Jupiter somia amb els estels,però es topa amb la freda realitat de la feina com a netejadora de cases i unainfinitat de ruptures problemàtiques. No comença a ser conscient del destí quel'esperava fins que el Caine, un caçador exmilitar genèticament modificat, arribaa la Terra per perseguir-la. 127 min.

Arenas de Barcelona 16.00 19.20 22.00Aribau Club 16.30 19.15 22.00

cBalmes Multicines 16.15 19.15 22.15Bosque Multicines 16.15 19.10 22.05Cinesa Diagonal 16.40 19.20

UCinesa Diagonal 22.00Cinesa Diagonal Mar 17.00 18.40 19.45 22.25

UCinesa Diagonal Mar 16.00 21.15Cinesa Heron City 3D 17.00 18.25 19.45 22.25

UCinesa Heron City 3D 16.00 21.15Cinesa La Maquinista 17.10 19.45 22.25

UCinesa La Maquinista 16.20 19.00 22.00Cinesa Maremàgnum 16.40 19.20

UCinesa Maremàgnum 22.05Glòries Multicines 16.05 19.05 22.05

UGlòries Multicines 17.00 20.00Palau Balaña Multicines 16.00 19.00 21.55Yelmo Cines Icaria 17.20 19.50 22.25

El gran hotel BudapestREGNE UNIT, ALEMANYA. 2014. DIR.: W. ANDERSON. INT.: W. DAFOE. 12 A

Comèdia dramàtica: Narra les aventures de Gustave H., el llegendari conserged'un famós hotel europeu del període d'entreguerres, i de Zero Moustafa, ungrum que esdevé el seu amic més lleial. La història inclou un robatori, unabatalla i l'inici d'una història d'amor. 99 min.

Lauren Universitat 16.20 18.20 20.20 22.20

El Hobbit: La batalla de los cinco ejércitosEUA. 2014. DIR.: PETER JACKSON. INT.: MARTIN FREEMAN I IAN MCKELLEN. 12 A

Fantàstica: L'amenaça del drac Smaug, furiós, plana sobre els indefensos habi-tants de Ciutat del Llac. Mentrestant, afectat per la malaltia del drac, el Thorinsacrifica l'amistat i l'honor per la recerca de la llegendària Pedra de l'Arca. Inca-paç d'ajudar-lo, el Bilbo és obligat a prendre una decisió. 144 min.

Cinesa Heron City 3D 16.00Cinesa La Maquinista 17.00

El NiñoESPANYA. 2013. DIR.: DANIEL MONZÓN. INT.: LUIS TOSAR I JESÚS CASTRO. 16 A

Thriller: Estret de Gibraltar, la frontera sud d'Europa. Tot just 16 quilòmetresseparen l'Àfrica del Vell Continent. Risc, adrenalina i diners a l'abast de qualse-vol capaç de travessar aquesta distància en una llanxa carregada d'haixix volantsobre les onades i amb la policia trepitjant-li els talons. 130 min.

Cinemes Texas 18.00Yelmo Cines Icaria 20.10

FFoxcatcherEUA. 2014. DIR.: B. MILLER. INT.: STEVE CARELL I CHANNING TATUM. 12 A

Drama: Sol, enfonsat i sense recursos, l'excampió olímpic de lluita lliure MarkSchultz és convidat pel milionari John DuPont a desplaçar-se a la seva luxosafinca, Foxcatcher, per muntar junts un equip per als Jocs de Seül de 1988. ElMark aprofita l'oportunitat amb la intenció de sortir també de l'ombra del seupopular germà gran, el David, entrenador prominent i també guanyador d'unamedalla olímpica. El que en principi sembla una relació d'amistat i respectemutu esdevé alguna cosa més fosca. 134 min.

Arenas de Barcelona 15.45 19.00 21.45Aribau Multicines 16.10 19.05 22.00

cBalmes Multicines 16.00 19.00 22.00cBoliche 16.10 19.00 21.45

Bosque Multicines 16.00 19.00 22.00Cinesa Diagonal 16.20 19.10 22.10Cinesa Diagonal Mar 16.40 19.20 22.00Cinesa Heron City 3D 16.10 18.50 21.35Comèdia 16.45 19.20 22.00Gran Sarrià Multicines 16.00 19.00 22.00

cRenoir Floridablanca 16.00 18.05 20.15 22.25cYelmo Cines Icaria 19.30 22.15

HHéctor y el secreto de la felicidadDIVERSOS PAÏSOS.2014. DIR.: P. CHELSOM. INT.: S. . PEGG I R. PIKE. 7 A

Comèdia: Un psiquiatre, cansat de la seva vida moderna i de recomanar alsseus pacients consells que els ajuden poc, decideix recórrer el planeta a la recer-ca del secret de la felicitat. 120 min.cCinemes Maldà 15.00

IIFFR Live2015 SC

El cinema Zumzeig estrena cinc pel·lícules que competeixen al Festival Internaci-onal de Cinema de Rotterdam (IFFR). Les projeccions es fan simultàniament alcinema i al certamen. Més informació, aquí: http://www.zumzeig-cine.eu/cine-bistrot/iffr-live-2015-es.htmlcZumzeig Cinema 20.00 22.00

Into the woodsEUA. 2014. DIR.: ROB MARSHALL. INT.: ANNA KENDRICK I EMILY BLUNT. 7 A

Comèdia familiar: Una bruixa malvada llança una maledicció sobre un forner ila seva dona que els impedeix tenir fills. Tots dos es veuen obligats a endinsar-se al bosc amb l'objectiu d'aconseguir objectes màgics de diversos contes clàs-sics que han d'ajudar-los a trencar l'encanteri que ha caigut sobre la seva famí-lia. 124 min.

Arenas de Barcelona 16.00 19.00cBalmes Multicines 18.10

Bosque Multicines 16.00 19.00 22.00Cinesa Diagonal 16.30 19.00Cinesa Diagonal Mar 17.00 19.30 22.00Cinesa Heron City 3D 16.00 18.45Cinesa La Maquinista 16.30 19.15 22.05Cinesa Maremàgnum 17.00 19.30 22.00Glòries Multicines 16.15 19.10 22.05Palau Balaña Multicines 16.05 19.10

cRenoir Floridablanca 16.00 22.30cYelmo Cines Icaria 17.20 19.50 22.20

JJimmy's HallFRANÇA, REGNE UNIT. 2014. DIR.: KEN LOACH. INT.: B. WARD I S. KIRBY. 12 A

Drama històric : El 1921, el pecat de Jimmy Gralton va ser construir una sala de

Henry Purcell

Abreviacions: DL: dilluns, DT: dimarts, DC: dimecres, DJ: dijous, DV: divendres, DS: dissabte, DG: diumenge, F: festius, c: v.o. subtitulada en castellà, n: v.o. subtitulada en català, C: parlada en català, M: matinal, G: golfa, U: en 3D

LA CARTELLERA DE PEL·LÍCULES ESTÀ SUBJECTA A POSSIBLES CANVIS D’ÚLTIMA HORA DELS CINES

NOVETATS

M G M G M G M G

Tel Entrada: 902 10 12 12. Internet: www.telentrada.com x Ticketmaster: 902 15 00 25. Internet: www.ticketmaster.es

Cartellera elaborada per OneData. comercial@onedata.es

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

113 CM² - 10%

2810 €

37

España

9 Febrero, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DILLUNS, 9 FEBRER 2015 C U L T U R A LAVANGUARDIA 31

Francia aumenta su deducción fiscalpara cine del 20% al 30% (con unmáx. de 30 millones). España la subióen el 2014 del 18% al 21% (máx. de 3).

Uee!!! Muy contenta por CarlosMarques-Marcet! Felicitats guapo!!#Goyas2015 @PremiosGoyaEs@10000KmFilm @tonofolguera

Amigos de la industria del cine, siqueréis poner música en la gala,LLAMADNOS. Es gratis.#Goyas2015

Roger Gual Cineasta

Enhorabuena a Carlos Marques-Marcet y a todo su equipo@PauBox @tonofolguera por elGoya para @10000KmFilm!

#tuitsdecultura Juan Antonio Bayona Cineasta@FilmBayona

Aina Clotet Actriu

gens connectada amb el pop, pe-rò sí amb el món de John Cage.Ell es va introduir molt enl’Yijing, que és una manera moltxinesa de funcionar, en aquestarecerca del zen i de la meditacióa fi de situar-se en el present isentir el moment. Trobo molt in-teressant el seu llibre Silenci, la te-oria que tot respon a l’atzar. Arabusco això, aquest estat de relaxa-ment en què deixes que les cosespassin.

Com porta una jove vital ique gaudeix de la moda l’equili-bri entre el plaer i el deure?De vegades penso que m’agrada-ria que la meva vida sempre foscom ara, però després sento queno seria gens divertit. El cas ésque no tinc elecció, encara queno vulgui he de practicar i sortira tocar. Això sí, quan tinc tempslliure sé que puc escollir entrequedar-me tranquil·la llegint oveient la tele a l’habitació, sortiramb els amics i tornar-me boja, itenir converses brillants sobreles quals puc reflexionar l’ende-mà.Quan estic de gira i no practi-co m’estimo més concentrar-meen petits plaers, com menjar bé iconèixer gent interessant, que ésel que vull fer a Barcelona.M’agradaria trobar-me amb es-criptors, arquitectes, composi-tors... He de trobar un equilibrientre el que he de fer i el que emdiversifica i expandeix, perquè alfinal el de la clàssica és un campmolt petit en la societat. Lamúsi-ca és molt poderosa i vull saberquè em pot donar.c

@ainaclotet

M. CHAVARRÍA Barcelona

E n un altre pol de laconsciència com aintèrpret se situaMaria João Pires,que amb 70 anys ha

gosat tocar per primer cop l’últi-ma sonata de Beethoven. Va serfa dues setmanes a Tenerife,quan inaugurava la gira espanyo-la amb Ibercamera, si bé aques-ta Op. 111 no s’inclou en el pro-grama que porta dimecres al Pa-lau de laMúsica (Schubert i Ra-vel). L’artista portuguesa ho ex-plica davant d’un plat vegetariàen un restaurant de Gràcia.

Per què va fer esperar tantBeethoven?Quan tenia 20 anys em vaig ena-morar de les sonates de Beetho-ven, volia tocar-les totes, però lameva professora em va renyar...“Qui t’has cregut que ets, podràsfer-ho quan en facis 50”. Nomésvolia advertir-me que havia deser madura per tocar certes co-ses, però jo m’ho vaig prendremassa seriosament. I vaig espe-rar. Però un cop arribats els 50,sempre hi van haver altres cosesper preparar o fer, fins que l’anypassat, quan era al Japó, em vaigdir: “Si no ho fas ara no ho faràsmai imoriràs amb una gran frus-tració”. Cada any aprenc pecesnoves, no havia de tenir por, iem vaig prometre que abans defer els 70, el juliol de l’any pas-sat, havia de saber-me l’Op. 111dememòria. I la vaig tocar per ami mateixa la vigília.

I Espanya ha estat el llocper a aquest esdevenimenttan esperat. Què aporta la se-va interpretació?És una aproximació totalmentdiferent, s’havia convertit en

una qüestió de vida o mort, novolia fer una sonata més. Peròem vaig estressarmolt. Uns diesabans vaig estar al llit amb unagrip i els meus alumnes de laQueen Elisabeth, on ensenyo a

Bèlgica, venien a veure’m cadadia i em van trobar tan mala-ment que em van dir que potserseria millor que canviés el pro-grama de Tenerife. “Abans emmoro!”, els vaig respondre[rialles].

Al Palau toca amb un delsseus alumnes a quatre mansl’Allegro en la menor Lebens-stürme de Schubert. És partdel seu projecte educatiu Par-titura. En què consisteix?És comun postgrau per encararla vida professional. Intentoque afrontin els problemes delmónd’avui de lamanera correc-ta, perquè tenim molts músicsamb talent pel món i es veuenobligats a seguir elsmateixos ca-nals per aconseguir feina: con-cursos per ser considerat “elmi-llor” i lluitar per la fama... demanera molt solitària. És clarque és important presentar-losdavant del públic, però el mésimportant és compartir algunacosa entre generacions, i aques-ta transmissió de coneixementsha desaparegut, ja no hi ha pro-

fessors amb aquesta capacitatd’ensenyar com s’ha de tocar.Ja no comparteixen, nomésvenen un producte comercial.El model renaixentista de tre-ball en grup és important, unaexperiència compartida, orgàni-ca. No només estàs aprofitant-te del present sinó projectant-te. Si no projectes, res no succe-eix. Però avui els joves treba-llen sols i acaben inventant unaaltra interpretació de Beetho-ven o Mozart. Es pensen queser intèrpret és ser inventor, ex-pressar el món de la maneraque desitges, posant-hi els teussentiments.

Com era en els seus tempsd’estudiant?Hi havia unes bases que estransmetien, unes regles, per-què no ets lliure, el compositorva ser allà, hi ha una estructura,una cosa escrita amb compte. Iaprendre a llegir una partiturano ho pots fer pel teu compte.És tràgic. I els joves no ho sa-ben, però han d’escollir: volsser útil a la música o ser famós?

Parli’mdeSchubert, del cor-pus que ve a tocar.És el desinterès delmónmateri-al, un altremètode, una altra es-tructura. Beethoven (que no vede Mozart, sinó de Haydn) co-mença i Schubert continua, pe-rò el seu univers és tan gran...Beethoven és el 50% dels estu-dis a la meva escola. Si podenentendre les seves sonates enl’expressió més profunda, po-den tocar el que vulguin.c

Ricard Robles Codirector del Sónar@ricardroblesm@RogerGual

AMB SETANTA ANYS

“Per fi m’heatrevit a tocarl’última sonatade Beethoven”

IAN DOUGLAS

JOVES TALENTS

“Aquests joves hand’escollir entre serútils a la músicai ser famosos”

XAVIER CERVERA

MARIA JOÃO

“Hemdeixat sols els joves, espensenque interpretar és inventar”

PIRES

A Barcelona. La granmestra del piano tocaràSchubert a quatre mansamb un alumne

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

737 CM² - 65%

18265 €

31

España

9 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Larevista 17 DILLUNS 9 DE FEBRER DEL 2015

Malick decepciona en la Berlinale Terrence Malick decep-cionó ayer en el Festival de Cine de Berlín con Knight of Cups, anuncia-da como plato fuerte del concurso. Los críticos en-contraron la película que protagonizan Natalie Portman y Christian Bale pretenciosa y vacía.

Los directores de Hollywood premian a Iñárritu El mexicano Alejandro González Iñárritu se alzó el sábado con el premio del Sindicato de Directores de EE UU al mejor director por su película Birdman.

J. J. Abrams defiende la nueva Kylo Ren El director J. J. Abrams de-fendió este fin de semana el nuevo y controvertido diseño de la espada láser de Kylo Ren, conocida co-mo espada «de los cuer-nos», en la nueva entrega de Star Wars. Abrams ase-guró que la elección se lle-vó a cabo tras estudiar y discutir varias ideas.

SEGUNDOS

El arte bajo el reinado del grungeTomando como lema ‘Come As You Are’, una muestra ahonda en el arte ‘sucio’ de los noventa, la década de la globalización Los años finales del siglo XX

estuvieron marcados por la desazón generacional y las frustraciones acumuladas. También, sin embargo, por la ampliación de los horizontes artísticos gracias al desarrollo imparable de las tecnologías audiovisuales, los softwares de creación virtual y la consolida-ción de un mercado sin fronte-ras aparentes.

Desde este marco de par-tida, la exposición del museo, uno de los pocos dedicados a arte estadounidense en exclu-siva, pivota en torno a tres grandes temas: la idea de iden-tidad, la revolución digital y la globalización. Las cuestiones que preocupaban a los artistas de los años noventa «todavía están en juego» en forma de «preocupaciones sociales y políticas» y sobre «el lugar al que nos está llevando la tecno-logía», dice la comisaria de la muestra, Alexandra Schwartz.

‘Princess Kurt’, homenaje a Cobain de Elizabeth Peyton; una pandilla punk fotografiada por Nikki S. Lee; foto sin título de Sharon Lockhart y Combined Action, de D. J. Martínez.

JOSÉ ÁNGEL GONZÁLEZ entretenimiento@20minutos.es / twitter: @20m

20minutos

¿Qué pasó en la última déca-da del siglo XX? ¿Podría usted citar a vuelapluma a algún ar-tista plástico de aquel mo-mento? ¿Trajeron los tiempos del grunge similar furioso re-vuelo en la música que en la pintura, la escultura, la foto-grafía, el vídeo y las demás formas de expresión plástica? Aunque ha transcurrido ya un cuarto de siglo desde 1990, las preguntas aún no se han planteado con seriedad ni insistencia.

Tomando como lema el tí-tulo de una de las canciones más adoradas de Nirvana, el grupo del gran héroe pop de la época, Kurt Cobain, la ex-posición Come As You Are: Arts of the 1990’s (Ven como eres: Artes en los noventa) pro-

pone una primera reflexión sobre la producción artística en los años de la globaliza-ción, la explosión de lo digital y la proliferación de ferias y bienales en cada esquina del globo. Con 65 obras de 45 ar-tistas, la muestra arrancó ayer en el Monclair Art Museum de Nueva Jersey.

La canción de Nirvana de 1992 Come As You Are es «un himno para la década» y puede aplicar-se a la forma en la que los artis-tas intentaron ocupar un lugar debatiendo cuestiones pendien-tes (el género, la sexualidad, la raza y la clase social) que habían sido olvidadas durante la déca-da de los ochenta, dominada por el personalismo.

Un himno para una década

SortirAVUI � CONCERT

‘Dido & Aeneas’ El Cor Jove de l’Orfeó Català interpreta avui Dido & Aenenas de Purcell al Palau de la Música. L’actuació d’avui segueix a la que van oferir al mateix escenari ahir diumenge. L’espectacle ha estat creat amb Òpera de Butxaca i Nova Creació.Palau

de la Música, 4. Avui a partir de

les 20.30 hores. Preu: 28 euros.

www.palaumusica.cat.

� ESCENA

Marcos Ordóñez El cicle Solos del Teatre Romea convida avui a Marcos Ordóñez per regalar al públic assistent una vetllada d’una hora de de poesia, prosa, teatre i cançons, extretes del seu bagatge personal i artístic. Hospital, 51. Avui a partir de les

20.30 hores. Preu: 15 i 18 euros.

www.teatreromea.com.

Espectacle benèfic al Teatre Borràs El Teatre Borràs acull un espectacle solidari protago-nitzat per Berto Romero (foto), Toni Moog, Andreu Buenafuente, Mago Pop i Peyu. És una gala benèfica a favor de l’Asociación de Familiares y Afectados por

la Ataxia de Friedreich del bajo Aragón. Teatre Borràs. Pl.

Urquinaona, 9. Avui a partir de

les 21.00 hores. Preu de les

entrades solidàries: 20 i 25 euros.

www.grupbalana.com.

� CICLE

‘Prendre la Paraula’ El cicle de debats sobre

Barcelona al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) dedica la sessió d’aquest dilluns al concepte Individu i Comunitat, amb l’estrena del documental La societat del cansament. Byung-Chul Han a Seül i Berlín i el debat posterior amb Fina Birulés, Albert Lladó, Manel Ollé i Isabella Gresser. Presenta la sessió Emili Manzano. Montalegre, 5. Avui a partir de les

19.00 hores. Preu: 3 euros. Més

informació al web:

www.cccb.org.

EL TALENT AL PIANO DE YUJA WANG CONCERT � La jove pianista xinesa, artista del segell Deutsche Grammophon, ha passejat la seva tècnica sorprenent pels au-ditoris més importants del món, tant com a solista en recital com amb les principals orquestres. Avui pren L’Auditori. Lepant, 150. Avui

(20.30 hores). De 10 a 48 euros. www.auditori.cat.

VARIACIONES ‘Constelaciones’ TEATRO

Constelaciones, de Nick Payne, es un deleite formal, una sucesión de

escenas cortas cronológicamente desordenadas pero dispuestas de tal forma que en un mismo grupo una cambia solo un poco con respecto a la anterior. Su historia, la historia de amor de una pareja, bien servida, con un conflicto añadido. En el fondo, un precioso juego de posibilidades inspirado en la hipótesis de los

universos paralelos y traído a colación de que el personaje femenino trabaja como física cuántica. Lo que hacen los ejecutores de estas variaciones, Inma Cuevas y Fran Calvo, es un auténtico ejercicio de virtuosis-mo. Sin que medie más tiempo que el que se tarda en suspirar, arrancan una escena que tal vez difiere de la precedente en solo un puñado de palabras, en alguna sutileza, pero acometen con éxito la enorme tarea de mudarle el color. Cuevas tiene una soltura asombrosa, además de una de esas dicciones que deben ser celebra-das. Calvo le replica con una verosimilitud muy apropiada. Pero si estamos ante una producción redonda es porque se ha mantenido la coherencia del juego y el esquema de la pieza se ha trasladado a todos los aspectos. Los desplazamientos, las acciones, desempeñan un papel fundamental a la hora de completar estas peculiares variaciones. También la utilería. Todo resuelto gracias a la detallista dirección de Fernando Soto. � En el Teatro Lara

de Madrid hasta el 5 de marzo. www.teatrolara.com;

www.kendosanproducciones.es

LOS BLOGS DE 20minutos.es

Estoy dramatizando

Raquel Gómez

AR

XIU

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

205000

179919

Lunes a viernes

180 CM² - 20%

2500 €

17

España

9 Febrero, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Comisión de investigación del caso Pujol

MARÍA JESÚS CAÑIZARES BARCELONA

El presidente de la Gene-

ralitat, Artur Mas, se re-

encontrará mañana con

su pasado. Lo hará en la comisión de investigación

sobre el fraude y la eva-

sión fiscal y las prácticas de corrup-

ción política, para responder a las pre-

guntas de los grupos parlamentarios

sobre su grado de conocimiento de los

negocios turbios de la familia Pujol-

Ferrusola. Uno de los puntos oscuros

de su gestión que la oposición sacará

a relucir fue la presión que Mas reali-

zó en 2002, cuando ostentaba el car-

go de consejero jefe del Gobierno ca-

talán, para que se desbloqueara la au-

torización de parques eólicos que

contaban con informes negativos del

departamento de Medio Ambiente.

Se da la circunstancia de que dos

de esos parques pertenecían a uno de

los fundadores de CDC, Joan Fages,

mientras que los informes sobre im-

pacto ambiental favorables a esos pro-

yectos fueron realizados por las em-

presas Entorn SL, dirigida por Pere

Pujol Ferrusola, hijo del expresiden-

te, y Codema, presidida por Carles Su-

marroca, también fundador de CDC.

Mas envió una carta al entonces con-

sejero de Medio Ambiente, Ramón Es-

padaler, en el que le instaba a dar luz

verde a esos parque eólicos. Previa-

mente, el asunto había sido tratado en

una reunión entre el director de Ener-

gía y Minas, Albert Mitjà, y el secreta-

rio de Industria, Oriol Pujol, quien pudo

haber apelado a Mas para sacar ade-

lante el proyecto.

El sumario de las ITV La relación entre Oriol Pujol y Artur

Mas estará muy presente en la comi-

sión de investigación del lunes, que

comenzará a las 16 horas. Hace dos se-

manas trascendían llamadas telefóni-

cas y mensajes vía SMS incorporados

al sumario sobre la adjudicación irre-

gular de ITV, en las que el hijo peque-

ño del matrimonio Pujol-Ferrusola,

inculpado por el supuesto cobro de co-

misiones, asegura haber hablado con

el presidente Mas sobre el proceso de

deslocalización de empresas instala-

das en Cataluña.

Artur Mas trabajó codo con codo

con el expresidente Jordi Pujol en ca-

lidad de consejero jefe, consejero de

Economía y consejero de Política Te-

Artur Mas medió para adjudicar parques eólicos a empresarios afines a CDC∑ La oposición examina

mañana la relación del líder de CiU con los negocios de Pujol

EFE Mas y Pujol se abrazan tras una reunión de CDC en diciembre de 2013

En mayo de 2002, el entonces consejero jefe de la Generalitat, Artur Mas, envió una carta al consejero de Medio Ambiente, Ramon Espadaler, en la que urgía el desbloqueo de varios parques eólicos que contaban con informes medioambientales negativos. La misiva, enviada con copia al presidente Jordi Pujol, decía: «En las últimas semanas he ido insistiendo en la necesidad y urgencia de autori-

zar la instalación de algunos parques eólicos. Me gustaría que me informes lo antes posible de la situación de los proyectos siguientes: Prat de Comte (parques eólicos de Carena de la Tossa y Coll Ventós); Ascó (parque eólico de Barbers); Colldejou (parque eólico de Les Costes); Portbou (parque eólico de Tramuntana). ¿Cuáles son las razones que impiden conceder estas autorizaciones?».

«He insistido en la necesidad de autorizar algunos parques eólicos»

rritorial y Obras Públicas, lo que le con-

virtió en pieza clave en la gestión de

contratos e inversiones. Entre 1995 y

1997, administró un total de 2.129 mi-

llones de euros al frente de Política Te-

rritorial, un departamento que ha vuel-

to a estar en el punto de mira judicial,

tras la inculpación de Jordi Pujol Fe-

rrusola, que pudo haber actuado de

testaferro en el desvío de dinero su-

puestamente procedente de comisio-

nes por adjudicación de obra pública,

hacia paraísos fiscales.

Como se sabe, la citada comisión

parlamentaria fue constituida después

de que Jordi Pujol confesara en julio

de 2014 que había evadido impuestos

a través de una cuenta oculta en An-

dorra. El patrimonio acumulado ha re-

sucitado el fantasma de la financia-

28 ESPAÑA abc.es/españa DOMINGO, 8 DE FEBRERO DE 2015 ABC

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

11000

5224

Diario

910 CM² - 100%

5164 €

28-29

España

8 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ción irregular de Convergència me-diante comisiones –el famoso 3% de-nunciado por Pasqual Maragall– a lo largo de los 23 años de gobierno de Pu-jol. El papel relevante de Artur Mas en este gobierno, unido a las estrechas relaciones personales que siempre ha mantenido con los Pujol-Ferrusola –él mismo ha calificado al fundador de Convergència como su «padre políti-co»–, hacían necesaria su presencia en la comisión, según los partidos de la oposición. Éstos son favorables a abordar todos los casos de corrupción que afectan a Convergència y no limi-tar la sesión a la evasión fiscal de Jor-di Pujol. Por ello, mañana estará muy presente el expolio del Palau de la Mú-sica, que derivó en el embargo de la sede de Convergència por supuesta fi-nanciación irregular.

Los grupos preguntarán a Mas so-bre las empresas que tradicionalmen-te han sido más favorecidas en los con-tratos de obra pública del Ejecutivo de CiU, tal como figura en varias investi-gaciones policiales y judiciales. Des-tacan Teyco y Emte, pertenecientes a la familia Sumarroca y que, en a tra-vés de una UTE, se hizo con la cons-trucción de la línea 9 del Metro poco antes de las elecciones de 2003, en las que el tripartito se hizo con el poder de la Generalitat. Artur Mas deberá aclarar si conocía la existencia del pago de comisiones, si se favorecía a deter-minados empresarios afines a CDC o si él mismo tuvo cuentas en paraísos fiscales, como Jordi Pujol.

La «traición» de Esquerra Por cuatro ocasiones, ERC vetó con sus votos la declaración de Artur Mas en la Comisión, pero finalmente, soli-citó su comparecencia, lo que CiU ha interpretado como una traición, dado el pacto electoral que ambas forma-ciones cerraron a mediados de enero para impulsar el proceso de indepen-dencia de Cataluña. Pero tras las cita-das revelaciones de la trama de las ITV, Esquerra no podía demorar por más tiempo su petición si pretende hacer bandera de la transparencia y de la lu-cha contra la corrupción.

Es poco probable que mañana haya careo entre el líder de CiU y los gru-pos parlamentarios, por lo que las pre-guntas de la oposición se agruparán para que el presidente catalán repli-que a todas en una misma interven-ción. Y mientras algunos partidos como Ciudadanos e ICV han decidido que sean sus líderes quienes intervengan (Albert Rivera y Joan Herrera, respec-tivamente), el PP es más partidario de que asistan los diputados designados para la Comisión para despolitizar la sesión y dotarla de un rango más téc-nico. El PSC pretendía que fueran los portavoces parlamentarios quienes formularan las preguntas y, por parte de ERC, se sabe que Oriol Junqueras no estará presente.

Videoanálisis sobre las conexiones de Artur Mas con el clan Pujol

Las claves del interrogatorio

Los pinchazos efectuados a los in-culpados por la trama de las ITV destaparon que Artur Mas pudo te-ner un papel relevante en las ne-gociaciones sobre la deslocaliza-ción de empresas instaladas en Ca-taluña. En el caso de la empresa Sharp, se intentó que Cirsa, propie-dad de Manel Lao, se quedara con los activos para mantener la acti-vidad industrial.

En un SMS, Oriol Pujol le dice a su amigo Sergi Alsina, asesor en

esas deslocalizaciones: «Sergi, ya he hablado con Manel Lao hijo. También he hablado con Mas y po-dría ser que llame a alguno de los dos. Dos semanas más tarde, Pu-jol y Alsina hablan por teléfono: «A ver, Artur habló con Manel».

En el caso de Yamaha, Pujol le dice a Alsina: «Yo le diré, mira pre-sident, solo que hagas esta llama-da y digas, y que además añádeme algo de que veo que SEAT se ha ido a China ¿no?».

«Yo le diré, mira president, solo que hagas esta llamada y digas esto...»

En varios sumarios judiciales figu-ra el extremado interés del Gobier-no de Jordi Pujol en la adjudicación de parques eólicos. En su calidad de consejero jefe, Artur Mas fue muy proactivo en el desbloqueo de proyectos que contaban con infor-mes negativos. Pero, finalmente, algunas concesiones fueron otor-gadas en base a informes medioam-bientales positivos realizados por dos empresas vinculadas a Carles

Sumarroca, fundador de CDC e ín-timo amigo de Pujol. Una de esas empresas, Entorn, estaba dirigida por Pere Pujol Ferrusola. Esta con-sultora realizó numerosos estudios para el Ejecutivo de Pujol.

En 2002, el responsable de con-ceder la licencia de los proyectos eólicos era el Secretario de Indus-tria de la Generalitat, Oriol Pujol, actualmente inculpado en la tra-ma de las ITV.

Parques eólicos e informes encargados al entorno del expresidente Pujol

El mayor escándalo judicial de los últimos tiempos, el expolio del Pa-lau de la Música de Barcelona, des-tapó la financiación irregular de Convergència. De resultas, la sede de CDC está embargada.

El juez instructor y Fiscalía con-cluyeron que CDC ingresó 6,6 mi-llones de euros en comisiones por obras públicas que la constructo-ra Ferrovial le habría pagado a tra-vés del Palau, camuflados como falsos patrocinios a la entidad mu-

sical. El extesorero de CDC Daniel Osàcar –el otro tesorero implica-do falleció– está imputado. La Fis-calía pide para él siete años y me-dio de cárcel. El presidente Mas ad-mitió que se reunió con Félix Millet, cerebro del expolio, en Menorca, pero niega que hablaran de finan-ciación. Con todo, nunca ha con-cretado la fecha de esta cita, ante los rumores que fue tras estallar el Caso Palau y para pactar el silen-cio de Millet.

Sede de CDC embargada y financiación irregular a través del Palau

Artur Mas gestionó 2.129 millones de euros a la sombra de Jordi Pu-jol entre 1995 y 1997 como conse-jero de Política Territorial y Obras Públicas. Durante el mandato del expresidente, dos de las empresas que más contratos de obra públi-ca obtuvieron fueron Teyco y Emte, pertenecientes a la familia Suma-rroca, estrechamente relacionada con Pujol. Poco antes de que se ce-lebraran las elecciones de 2003, en

las que el pacto tripartito destitu-yó a CiU al frente de la Generalitat, Emte obtuvo mediante una UTE la adjudicación de una de las obras más importantes del Gobierno ca-talán, la línea 9 del Metro de Bar-celona, por valor de 150 millones.

Los trabajos de consultoría rea-lizados por Jordi Pujol Ferrusola para Emte forman parte del suma-rio judicial abierto contra el hijo mayor del expresidente.

2.129 millones en obra pública con el entorno de Pujol como beneficiario

ESPAÑA 29ABC DOMINGO, 8 DE FEBRERO DE 2015abc.es/españa

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

11000

5224

Diario

910 CM² - 100%

5164 €

28-29

España

8 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ción irregular de Convergència me-diante comisiones –el famoso 3% de-nunciado por Pasqual Maragall– a lo largo de los 23 años de gobierno de Pu-jol. El papel relevante de Artur Mas en este gobierno, unido a las estrechas relaciones personales que siempre ha mantenido con los Pujol-Ferrusola –él mismo ha calificado al fundador de Convergència como su «padre políti-co»–, hacían necesaria su presencia en la comisión, según los partidos de la oposición. Éstos son favorables a abordar todos los casos de corrupción que afectan a Convergència y no limi-tar la sesión a la evasión fiscal de Jor-di Pujol. Por ello, mañana estará muy presente el expolio del Palau de la Mú-sica, que derivó en el embargo de la sede de Convergència por supuesta fi-nanciación irregular.

Los grupos preguntarán a Mas so-bre las empresas que tradicionalmen-te han sido más favorecidas en los con-tratos de obra pública del Ejecutivo de CiU, tal como figura en varias investi-gaciones policiales y judiciales. Des-tacan Teyco y Emte, pertenecientes a la familia Sumarroca y que, en a tra-vés de una UTE, se hizo con la cons-trucción de la línea 9 del Metro poco antes de las elecciones de 2003, en las que el tripartito se hizo con el poder de la Generalitat. Artur Mas deberá aclarar si conocía la existencia del pago de comisiones, si se favorecía a deter-minados empresarios afines a CDC o si él mismo tuvo cuentas en paraísos fiscales, como Jordi Pujol.

La «traición» de Esquerra Por cuatro ocasiones, ERC vetó con sus votos la declaración de Artur Mas en la Comisión, pero finalmente, soli-citó su comparecencia, lo que CiU ha interpretado como una traición, dado el pacto electoral que ambas forma-ciones cerraron a mediados de enero para impulsar el proceso de indepen-dencia de Cataluña. Pero tras las cita-das revelaciones de la trama de las ITV, Esquerra no podía demorar por más tiempo su petición si pretende hacer bandera de la transparencia y de la lu-cha contra la corrupción.

Es poco probable que mañana haya careo entre el líder de CiU y los gru-pos parlamentarios, por lo que las pre-guntas de la oposición se agruparán para que el presidente catalán repli-que a todas en una misma interven-ción. Y mientras algunos partidos como Ciudadanos e ICV han decidido que sean sus líderes quienes intervengan (Albert Rivera y Joan Herrera, respec-tivamente), el PP es más partidario de que asistan los diputados designados para la Comisión para despolitizar la sesión y dotarla de un rango más téc-nico. El PSC pretendía que fueran los portavoces parlamentarios quienes formularan las preguntas y, por parte de ERC, se sabe que Oriol Junqueras no estará presente.

Videoanálisis sobre las conexiones de Artur Mas con el clan Pujol

Las claves del interrogatorio

Los pinchazos efectuados a los in-culpados por la trama de las ITV destaparon que Artur Mas pudo te-ner un papel relevante en las ne-gociaciones sobre la deslocaliza-ción de empresas instaladas en Ca-taluña. En el caso de la empresa Sharp, se intentó que Cirsa, propie-dad de Manel Lao, se quedara con los activos para mantener la acti-vidad industrial.

En un SMS, Oriol Pujol le dice a su amigo Sergi Alsina, asesor en

esas deslocalizaciones: «Sergi, ya he hablado con Manel Lao hijo. También he hablado con Mas y po-dría ser que llame a alguno de los dos. Dos semanas más tarde, Pu-jol y Alsina hablan por teléfono: «A ver, Artur habló con Manel».

En el caso de Yamaha, Pujol le dice a Alsina: «Yo le diré, mira pre-sident, solo que hagas esta llama-da y digas, y que además añádeme algo de que veo que SEAT se ha ido a China ¿no?».

«Yo le diré, mira president, solo que hagas esta llamada y digas esto...»

En varios sumarios judiciales figu-ra el extremado interés del Gobier-no de Jordi Pujol en la adjudicación de parques eólicos. En su calidad de consejero jefe, Artur Mas fue muy proactivo en el desbloqueo de proyectos que contaban con infor-mes negativos. Pero, finalmente, algunas concesiones fueron otor-gadas en base a informes medioam-bientales positivos realizados por dos empresas vinculadas a Carles

Sumarroca, fundador de CDC e ín-timo amigo de Pujol. Una de esas empresas, Entorn, estaba dirigida por Pere Pujol Ferrusola. Esta con-sultora realizó numerosos estudios para el Ejecutivo de Pujol.

En 2002, el responsable de con-ceder la licencia de los proyectos eólicos era el Secretario de Indus-tria de la Generalitat, Oriol Pujol, actualmente inculpado en la tra-ma de las ITV.

Parques eólicos e informes encargados al entorno del expresidente Pujol

El mayor escándalo judicial de los últimos tiempos, el expolio del Pa-lau de la Música de Barcelona, des-tapó la financiación irregular de Convergència. De resultas, la sede de CDC está embargada.

El juez instructor y Fiscalía con-cluyeron que CDC ingresó 6,6 mi-llones de euros en comisiones por obras públicas que la constructo-ra Ferrovial le habría pagado a tra-vés del Palau, camuflados como falsos patrocinios a la entidad mu-

sical. El extesorero de CDC Daniel Osàcar –el otro tesorero implica-do falleció– está imputado. La Fis-calía pide para él siete años y me-dio de cárcel. El presidente Mas ad-mitió que se reunió con Félix Millet, cerebro del expolio, en Menorca, pero niega que hablaran de finan-ciación. Con todo, nunca ha con-cretado la fecha de esta cita, ante los rumores que fue tras estallar el Caso Palau y para pactar el silen-cio de Millet.

Sede de CDC embargada y financiación irregular a través del Palau

Artur Mas gestionó 2.129 millones de euros a la sombra de Jordi Pu-jol entre 1995 y 1997 como conse-jero de Política Territorial y Obras Públicas. Durante el mandato del expresidente, dos de las empresas que más contratos de obra públi-ca obtuvieron fueron Teyco y Emte, pertenecientes a la familia Suma-rroca, estrechamente relacionada con Pujol. Poco antes de que se ce-lebraran las elecciones de 2003, en

las que el pacto tripartito destitu-yó a CiU al frente de la Generalitat, Emte obtuvo mediante una UTE la adjudicación de una de las obras más importantes del Gobierno ca-talán, la línea 9 del Metro de Bar-celona, por valor de 150 millones.

Los trabajos de consultoría rea-lizados por Jordi Pujol Ferrusola para Emte forman parte del suma-rio judicial abierto contra el hijo mayor del expresidente.

2.129 millones en obra pública con el entorno de Pujol como beneficiario

ESPAÑA 29ABC DOMINGO, 8 DE FEBRERO DE 2015abc.es/españa

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

11000

5224

Diario

455 CM² - 50%

2918 €

29

España

8 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

domingo 8 de febrero de 2015

CATALUÑA Catalunya@elpais.es

elpais.com/espana/catalunya

Los recortes acechan a la sani-dad concertada catalana, unos60 hospitales de la red pública. Afalta de un convenio laboral co-lectivo para todo el sector, los sin-dicatos de los hospitales llevandesde 2012 negociando acuerdosindividuales con sus gerencias y,según denuncian los trabajado-res, para este 2015, los directivoshan puesto sobre la mesa de ne-gociación algunas propuestasque amenazan de nuevo sus dere-chos laborales. Esta vez, los em-pleados de algunos hospitalesconcertados se han negado aaceptar nuevas rebajas retributi-vas y han decidido pasar a la ac-ción con concentraciones de pro-testa para exigir más financia-ción para sus centros.

A las primeras manifestacio-nes, auspiciadas por los trabaja-dores del Consorcio Sanitario deTerrasa (CST), se han unido, ensólo tres semanas, los empleadosde otros cinco hospitales concer-

tados. “El Parc Taulí de Sabadell,la Atención Primaria de Badalo-na, la Fundación Althaia de Man-resa, el hospital de Vilafranca yel Pius Hospital de Valls tambiénestán realizando acciones de pro-testa, pero esperamos que enunas semanas vaya a más y seextienda a todos los centros de laconcertada”, sintetiza XavierLleonart, presidente del comitéde empresa del CST y vicesecreta-rio general del sindicato Metgesde Cataluña (MC). En la últimamanifestación, el pasado viernes,los trabajadores del CST tambiéncontaron con el apoyo de miem-bros del comité de empresa de laMutua de Terrassa.

El presupuesto de los hospita-les, que arrastra un recorte conti-nuado desde 2010, es práctica-mente el mismo que el del añopasado, pero las circunstanciaseconómicas a las que hacer fren-te se han endurecido. El IVA sani-tario ha pasado de un 10% a un

21%, los precios de los gastos co-rrientes como luz o agua han su-bido y, según Lleonart, Salud exi-ge que, con la misma contrata-ción, los centros mantengan elaumento de actividad quirúrgicade un 2% exigido el pasado vera-no para atajar las listas de espe-ra. Sólo la subida del IVA sanita-rio, advierte el facultativo de Te-rrassa, supondrá para el CST un“gasto extra de entre 500.000 yun millón de euros”. “Los trabaja-dores no vamos a hacer de ban-queros de los hospitales”, zanjael médico. Sobre la mesa de nego-ciación del CST —que engloba alhospital de Terrassa, dos centros

de salud mental y siete centrosde atención primaria— se hanpuesto medidas de ahorro comocongelar los incentivos por carre-ra profesional o condicionar lospluses por objetivos a no hacerdéficit o “amortizar puestos detrabajo no indispensables”.

Los empleados de todos loshospitales que se han unido a lasprotestas coinciden en que el pro-blema es “la infrafinanciación”de sus centros y la única formade arreglarlo es que Salud au-mente las partidas destinadas aestas empresas. “Desde 2010, elServicio Catalán de la Salud (Ca-tsalut) no nos financia sobre la

actividad que realizamos y lacomplejidad que tenemos; ellosmismos lo han reconocido. No esun problema de eficiencia, esta-mos infrafinanciados con respec-to a la media de Cataluña”, sequeja Jordi Cruz, delegado deMC en el hospital de Mataró. Sucentro no se ha unido a las pro-testas porque la gerencia ha da-do una prórroga de tres meses alpacto del año pasado. Pero Cruzasegura que simplemente “se haaplazado el problema” y que enunas semanas no tendrán másremedio que “sumarse a la gue-rra” porque sólo el IVA sanitariosupondrá un gasto extra “de 1,5

millones para el hospital”. Lostrabajadores ya tienen, además,la paga vinculada a objetivos su-jeta a un equilibrio presupuesta-rio que, dadas las circunstancias,nunca alcanzan.

Otra de las quejas de los usua-rios de la concertada es que, adiferencia de los funcionarios pú-blicos, no cobrarán la paga extraque se suprimió en 2012. “Somostrabajadores públicos para loque quieren, como para sacar-nos la paga extra, pero luego pa-ra devolverla dicen que no, quenosotros somos personal laboral,no funcionario, y no hay dineropara restaurar esa paga”, criticaConcha Antolín, delegada de MCen la Fundación Althaia. Pese aque el consejero de Salud, BoiRuiz, se comprometió a devolveresa retribución a todos los sanita-rios de la red pública, los trabaja-dores se muestran descreídoscon la promesa.

Pasa a la página 3

“Para mí era Dios. Era un tío alque veías abrazarse con Pujol ycon Maragall, que se iba de vaca-ciones con el alcalde de Barcelo-na… ¿quién era yo para descon-fiar?”. Miguel Terrino rememoralos largos años junto a FranciscoGarcía Prieto en el timón de laFecac, la Federación de Entida-des Culturales Andaluzas en Ca-

taluña. Durante casi tres déca-das, García Prieto organizó la Fe-ria de Abril, un evento al que acu-den cada año millones de perso-nas y cuya popularidad le sirviópara tener en un puño a los dosgrandes partidos (PSC y CiU) ytambién, presuntamente, paraenriquecerse de forma ilegal.

“Personalista”, “persuasivo”,“astuto” y con “una gran capaci-dad de liderazgo”, García Prieto

ha caído del pedestal. Las sospe-chas de irregularidades se re-montan a los inicios de su ges-tión, pero nunca habían prospe-rado. Hasta ahora. La fiscalía leha denunciado ante el juez porsaquear los fondos de la Fecac(1,6 millones) y manejar las sub-venciones a su antojo hasta 2013,cuando fue forzado a abandonar-la. Terrino y otras tres exmiem-bros de la junta le denunciaron.

“Un anónimo nos envió unas fac-turas de Pepsi Cola y de la Dammy vimos que los números no cua-draban. La Fecac compraba bote-llas a 35 céntimos. Pero el alma-cén de la feria, que controlaba él,las vendía a entidades por 90”.

“Ha sido un chasco para to-dos. Ha resultado ser el Milletdel pueblo”, sintetiza FranciscoFlores, secretario de Fecac. Pasa a la página 3

“García Prieto es el Millet del pueblo”El hombre que organizó durante tres décadas la Feria de Abril, acusadoahora de enriquecerse a su costa, supo granjearse el favor de los políticos

Por Milagros Pérez Oliva

La sanidad concertada también protestaLos trabajadores de 6 de los 60 hospitales integrados en la red públicacomienzan a movilizarse contra los recortes que soportan desde 2010

OPINIÓN

¿Más importantecurar que cuidar?

¿A qué no te acuerdas de cuántos países hasvisitado y qué museos has visto en ellos?Dos visitantes que ayer estrenaban el Mu-seo de las Culturas del Mundo de Barcelona(MCMB), en los flamantes palacios Llió ydel Nadal de la calle de Montcada, hablaban

de sus recuerdos de viajes en una de lasanimadísimas salas en el día de aperturadel nuevo museo municipal y día de puertasabiertas de muchos otros centros cultura-les por la festividad de Santa Eulàlia, copa-trona de Barcelona. Un vistazo a las cultu-

ras de África, Oceanía, Asia y América porlas tres plantas del museo que reúne 529piezas procedentes, principalmente, del Mu-seo de Etnología y de varias colecciones par-ticulares. Una exposición que se podrá vergratis hasta el 7 de abril. Página 5

joan sánchez

Un vistazo a los continentes desde la calle de Montcada

Muchos ojos,pocas manos

Por Joan Subirats

Página 2

JESSICA MOUZOBarcelona

JESÚS GARCÍA, Barcelona

Se les retiró lapaga extra comoen la pública, perono se les restablece

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

148000

55738

Diario

904 CM² - 80%

12120 €

1,3

España

8 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PAÍS, domingo 8 de febrero de 2015 3

CATALUÑA

Viene de la página 1Los paralelismos están ahí: igualque hiciera Fèlix Millet en el Pa-lau de la Música, Francisco Gar-cía Prieto ha llevado bien sujetaslas riendas de la Fecac, ha dadoescasas explicaciones sobre losnúmeros —“cada año repetía quehabía 100 millones de pesetas; alfinal nos reíamos”, dice Flores— yse ha granjeado el apoyo casi in-condicional de políticos e institu-ciones. En especial, del PSC, gra-cias en parte a su principal vale-dor: JosepMaria Sala, condenadopor el caso Filesa y ahora secreta-rio de ciudadanía del partido.

Los partidos compraban el dis-curso de García Prieto y acudíanpuntualmente entre sevillanas,pescaíto frito y rebujito a la citade abril, donde instalaban sus ca-setas. “Supo representar el uni-verso simbólico de la Andalucíacatalana y los valores delmestiza-je”, explica un ex alto responsa-ble del Ayuntamiento de Barcelo-na. “La sociedad vio con muchafrescura la feria. El pujolismotambién fue hábil y supo tenerbuen trato con García Prieto, queademás tenía los atributos de al-guien con don de gentes: contabachistes, era visceral...”.

Uno de los méritos de GarcíaPrieto, aseguran ahora quienestanto tiempo le han venerado, eshaber transmitido la sensaciónde que podía influir decisivamen-te sobre el voto de origen anda-luz. “Tenía una habilidad paracomprometer a los políticos, quecaían en sus redes”, tercia Santia-go Moreno, que organizó la pri-mera Feria de Abril, en 1982, enBarberà del Vallès. Moreno esotro de los desencantados. “Élnos generaba confianza y dába-mos por bueno todo lo que hacía.Dedicaba todo el año a la feria y,en apariencia, no obtenía benefi-cios. Entendíamos quedistribuye-ra sus productos, pero no sabía-mos que, además, ganaba dinero

a costa de la entidad”, razona.De sus dotes, reales o fingidas,

de líder, fue testigo de primeraTerrino. Un año, en los 80—cuan-do la feria aún se celebraba enBarberà— las lluvias estuvieron apunto de arruinar el evento. Ha-bía que alargar la feria una sema-na y “se necesitaba un millón depesetas”. “García Prieto llamó aPujol y le pidió el dinero. Nos con-tó que el expresident le dijo quele enviaría al chófer con el dine-ro. No sé si se lo dio, pero vimosque el chófer llegó y la feria secelebró”.

Otro episodio curioso se pro-dujo en 1998, cuando la ley depolítica lingüística enfrentó a lasentidades andaluzas con el Go-bierno catalán. Además de reunir-se con el presidente en su despa-cho, el factótum de la Fecac seentrevistó con el exconsejero deCultura Joan Maria Pujals. Traslimar asperezas, éste le tendió lamano y García Prieto le comentóque su pueblo (Dehesa de Riotin-

to, en Huelva) pretendía organi-zarle un homenaje. “Se giró haciamí y me preguntó cuánto podríacostar eso. Yo dije, pero por decir,quemedio millón de pesetas”, ex-plica Terrino.

Aquelmismoverano, una dele-gación de 200 personas viajó a laDehesa deRiotinto, se alojó en unhotel de lujo que aún no tenía li-cencia —y que se abrió expresa-mente para la comitiva— ypartici-

pó en una gran fiesta. “Fue comobienvenido míster Marhsall. Labanda de música en el ayunta-miento, una comilona... Allí fue-ron Manuela de Madre[exalcaldesa de Santa Colomà],Antoni Comas [exconsejero deBienestar Social] y otros políticosa inaugurar una plaza en su ho-nor”, recuerda Francisco Flores.

“Paco te decía quehabía conse-guido esto o lo otro. Luego los de-más teníamos que ejecutar. Eraastuto, te convencía... Es un ven-dedor nato”, concedeTerrino. Na-cido en una familia humilde e hi-jo de padreminero, García Prietofue delegado en Cataluña de unadistribuidora cordobesa de aceitey productos cárnicos. Y empezó aintroducir sus productos en la fe-ria. “La idea de crear un almacénfue suya. Allí distribuía su jamón,su chorizo...”, rememora.

El “almacén distribuidor”—un espacio al que las entidadespueden reponer productos a cual-quier hora— está en el epicentro

de la investigación. La Fiscalíacree que el expresidente desvió asu bolsillo (y al de dos de sus hi-jos) los descuentos, de más del50%, que Damm otorgaba a la Fe-cac a cambio de tener la exclusi-va en el recinto ferial. Así obtuvo,presuntamente, más de 400.000euros. También se quedó, segúnla fiscal, otros 1,2 millones de losbeneficios de las bebidas que de-bían ir a las arcas de la Fecac.

“Siempre ha sido opaco. Nun-ca hemos tenido acceso a lascuentas. Ha vivido de la feria”,cuentaMoreno. Un exconcejal deBarcelonadiscrepa: “Meda la sen-sación de que, en la feria, todo elmundo tenía su pequeña parcelade negocio”. “García Prieto esta-ba convencido del valor simbóli-co de lo que representaba. Y loutilizaba. Los políticos lo sabía-mos. Era un gran organizador,tremendamente convincente”,opina el exedil, que ve “justifica-das” las subvenciones otorgadasa la Fecac.

Esas ayudas públicas tambiénestán en el ojo del huracán. LaFecac recibía importantes sub-venciones —para organizar la Fe-ria, pero también el Rocío o el Díade Andalucía— de casi todas lasinstituciones. Aunque las cifrasvarían, la media superaba los200.000 euros anuales. La Fisca-lía cree que García Prieto“justifícó falsamente” actividadesque, en algunos casos, no llega-ban a celebrarse o no tenían quever con el objeto de la subven-ción. Se ignora el destino de esascantidades.

La Fiscalía subraya inclusoque utilizó una tarjeta de la Fecacpara pagar la reparación (1.600euros) de unAudi A6. De carácterafable pero impulsivo, ante losmedios se crecía y se vanagloria-ba de su ascendencia sobre loscargos públicos.

García Prieto siempreha nega-do cualquier irregularidad. E in-cluso ha atacado a quienes le hanacusado. En 2006, tras la denun-cia de unos feriantes por los so-breprecios, dijo: “Lasminorías so-lo están para que lasmayorías po-damos triunfar y ganar; a las mi-norías hay que apartarlas y joder-las”. Su discurso fue escuchadopor el entonces presidente Pas-qual Maragall y por el alcaldeJoan Clos. Nadie le chistó.

Francisco García Prieto, el vendedorque se ganó a CiU y PSCLa Fiscalía acusa de desviar fondos al organizador de la Feria de Abril

Viene de la página 1“Nosotros queremos que nos de-vuelvan la paga como a los fun-cionarios pero hay un problemade financiación y no lo van a ha-cer porque lo que falta siemprenos lo cogen a los trabajadores”,apunta Antolín. Los trabajado-res de Althaia se han unido a lasprotestas con una acampada enel vestíbulo de la zona de consul-tas hace dos semanas y una cho-colatada al día siguiente para in-formar a los usuarios de su situa-ción. La empresa ha decidido demanera unilateral aplicar el ar-tículo 41 del estatuto de los traba-jadores —modificar sustancial-mente las condiciones laboralespor razones económicas— y estoimplica “un 5%menos de sueldo,la reducción de las condicionesde las bajas y no remunerar losniveles profesionales”, apunta

Antolín, que asegura que su enti-dad ha visto reducido su presu-puesto en cinco millones en losúltimos años. “Y 3,5 de ellos losasumió el personal”, subraya.Los empleados de Althaia tam-bién están recogiendo firmas deapoyo entre los ciudadanos y enla fiesta mayor de Manresa lasentregarán al Ayuntamiento trasuna concentración con velas.

La aplicación del artículo 41también ha sido el detonante pa-ra que otros centros sanitariosse implicasen en la ola de protes-tas. Es el caso de los trabajado-res de la empresa municipal Ba-dalona Servicios Asistenciales(BSA)—a la que pertenece el hos-pital municipal, seis ambulato-rios y otros centros socio sanita-rios. Los empleados denuncia-ron un nuevo recorte salarialque asciende al 7% y que se suma

a otra reducción retributiva del5% pactada en agosto de 2013 du-rante un año y medio y al acuer-do de recortar un 7% la paga porobjetivos. Los sanitarios de Bada-lona, que se manifestaron la pa-sada semana en la plaza delAyuntamiento, presentaron unadenuncia ante el Tribunal Labo-ral de Cataluña por la aplicacióndel artículo 41.

Más de lo mismo sucedió afinales de 2014 en el Pius Hospi-tal de Vall: “Como no se logró unacuerdo, la empresa envió unacarta explicando las medidasque aplicaría de forma unilate-ral y que implican una reduc-ción del 3,5% en el sueldo y del40% en la paga extra de Navidadpara 2015. Además, las retribu-ciones por objetivos se merita-rán en función del equilibrio pre-supuestario”, explica el presiden-

te del comité de empresa, JoséManuel Vicente Colomer. El fa-cultativo asegura que entre 2012y 2014, se ahorraron “5,6 millo-nes en sueldos” y la empresa pre-tendía recortar este año dos mi-llones más. Los trabajadores del

centro sanitario se han unido alas protestas al estilo de Terras-sa, manifestándose todas las se-manas en su hospital. “No vamosa parar hasta que se revierta estasituación”, avisa Vicente Colo-mer.

Acampada en el hospital

“Te convencía... Esun vendedor nato”,dice de él su exmano derecha

Una delegación depolíticos acudió arendirle homenajea su pueblo natal

Médicos en el Parc Taulí de Sabadell. / cristóbal castro

El expresidente José Montilla y García Prieto en la Feria de Abril en el Fórum en 2008. / t. garriga (efe)

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

148000

55738

Diario

904 CM² - 80%

12120 €

1,3

España

8 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIUMENGE, 8 FEBRER 2015 C U L T U R A LAVANGUARDIA 63

Elpiano

Per una vegada les cues alcarrer Montcada no eren alcostat del Museu Picasso,sinó davant, per al nou Mu-seu de Cultures. Durant dosmesos, la visita és gratuïta ia les quatre de la tarda lesprimeres sales ja eren ple-nes. Gent de totes les edatsque miraven amb curiositati desconcert les peces del’Àfrica, l’Amèrica precolom-bina, Oceania i Àsia. Elscomentaris mostraven unabsolut desconeixementdels significats de les pecesrituals, sense que els breustextos de les etiquetes sal-vessin la falta d’informació.Tampoc no relacionaven lesmàscares i les estatuetesamb la influència en l’obradel veí Picasso.Els comentaris dels pri-

mers visitants, servits peruna nombrosa legió d’emple-

ats, variaven. “Em semblabé, encara que coneixentl’origen de les obres crecque s’ha donat un espai pú-blic a col·leccions privades.Moltes ja eren al MuseuEtnològic de Montjuïc”, diuel Bienvenido, que anavaamb el seu fill petit. En can-vi, la María, una estudiant,

es mostrava encantada: “Ésuna manera d’acostar-nos aaltres cultures, que si noviatges als seus llocs d’ori-gen, no tindries oportunitatde veure. És un museu queens feia falta”. “Un Britishde butxaca”, comentava en-tre rialles la japonesa Naru-mi. D’altres eren més escèp-

tics: la Núria i el Domingo,matrimoni de funcionaris,opinen que “està bé, però noté cap peça especial, s’assem-bla a altres museus d’altresciutats. Potser només aquestBuda en dejuni, que diuenque és únic a Europa”.L’Albert, professor d’insti-

tut, opina que “és un museumolt dispers, poques pecesde molts llocs, i no t’ubi-ques. Més exotisme per aturistes que no pas unacol·lecció planificada”. Des-prés de tantes vitrines i pro-hibit tocar, nens i adultsjugaven en una taula depantalles grans tàctils on espoden consultar receptes,músiques i llengües. Entreels visitants, Josep Benedi-to, l’arquitecte que en no-més 14 mesos ha dut a ter-me el projecte: sales blan-ques i neutres, amb la pre-sència callada i indirecta delcinquè continent, Europa.mitjançant l’arquitecturagòtica, a vegades amb pecescoetànies.

CCCBno tinc la sensació que esti-guem competint pels mateixos re-cursos. Uns són per a infraestruc-tura i els altres per a activitat”. Pe-rò el cert, i la comparació resultasagnant, és que el granmuseucata-là, el MNAC, disposa de 961.000euros per organitzar les seves ex-posicions i activitats, és a dir, unatercera part de la que disposa elCCCB o l’Arts Santa Mònica i unmilió menys que el Macba.Capítol a part mereix el Museu

Marítim de Barcelona (MMB).Participat a terços entre l’Ajun-tament, la Diputació de Barcelo-na i el Port, celebrava fa exacta-ment 722 dies, el 16 de febrer del2013, una jornada de portes ober-tes per commemorar que havias’acabat el procés de restauració:17 milions d’euros. Les immensesnaus de les quals van sortir durantdècadesdesenes de vaixells queda-ven confortablement adequadesper visitar-les.Ja llavors el director, Roger

Marcet, anunciava que fins a fi-nals del 2014 no podria tornar aposar la col·lecció a la sala per fal-ta depressupost. Passat aquell ter-mini, el museu continua pràctica-ment buit. Perfectament adequat,amb climatització i sòls visitables,però gairebé buit. Només es po-den veure’s la famosa galera Joand’Àustria i algunes naus menors.El museu continuarà en aques-

tes condicions “sense data”, ex-plica una font de la institució. “Nohi ha un projecte executiu aracom ara”. El projecte de museït-zació costa uns 5,9milions d’euros(el pressupost del museu per al2015 és de 6,1 milions) i la sevaexecució està avui ajornada “sen-se data”.Per això, la gran sala es lloga

per dies: aquesta setmana, el salóde moda 080 i un sopar destinat arecaptar fons per a la lluita contrael càncer. El lloguer de les tresnaus de ponent costa 25.000 eu-ros al dia. Si se li afegeix la part dela Joan d’Àustria en costa 15.000més, tot i que a partir de les 19 ho-res aquesta ala costa 5.000.S’hi organitzenexposicions tem-

porals, que el museu adquireix aaltres institucions, principalmenta la Diputació de Barcelona. “Ge-neralment d’assumptes rela-cionats amb el mar”, afegeix l’es-mentada font. L’entrada almuseu,que havia baixat de 7 a 5 eurosatesa la pobresa de l’oferta, ha tor-nat a pujar a 7 des que ha comen-çat el 2015.Les penúries en el sector cultu-

ral barceloní inclouen també audi-toris i teatres, necessitats d’aporta-cions extra, vinguin d’on vinguin.L’Ajuntament és l’administracióquemésha respectat els seus com-promisos amb el Liceu, per exem-ple, fins al punt d’incrementar elseu percentatge de participació enel teatre.Ara bé, una altra aportació ex-

tra hauria suposat l’evidència queel consistori considera el seu tea-tre d’òpera una de les institucionsfonamentals de la cultura barcelo-nina. La veritat és que entre uns ialtres, el Liceu està en greu risc deperdre pistonada en el context in-ternacional mentre que el TeatroReal mira per primera vegada persobre de l’espatlla al seu homòlegbarceloní. És sabuda per tothomlaurgència del teatre de la Ramblaper cobrir el seu deute de 5 mi-lionsdesprés que les administraci-onshaguessin assumit els onzemi-lions restants del seu forat.

Informació de T. Sesé, M. Chavarría,J. Barranco i I. Orovio

CRÍT ICA DE MÚSICA CLÀSSICA

Turistes de cultures

Artur Mas, davant el Buda en dejuni, en la inauguració del Museu de Cultures del Món

ANA JIMÉNEZ

–el baró, la rígida Pluche, el pre-ceptor i el capellà– i la parella ju-venil Perdican-Camille, que,amb el joc de simulacions i rega-tejos, va a la seva sense pietat,consideracions ni lliçons apre-ses. D’altra banda, el comporta-ment del tarambana Perdican i lasimplicitat i la pura naturalesaque representa la rústega Roset-ta, que acaba seduïda pel jove.Mentre Perdican practica els

estratagemes de l’enamorador in-corregible i Camille, l’estira-i-ar-ronsa d’una joveneta que en la se-va etapa de formació va estar aprop de fer-semonja, el món delsadults es desenquaderna: el pre-ceptor i capellà cada cop beuenmés a deshores i el baró no sapquin paper fer. Dels ben dirigitsintèrprets destaquen el del baró iel de Mestre Bridaine.c

EL MIRADOR

András Schiff

Lloc i data: Palau 100. Palau dela Música (5/II/2015)

JORGE DE PERSIA

Cridava l’atenció aquell piano im-ponent centrant l’escenari, amb elteclat orientat unamicamés cap ala platea que de costum; en veu-re’l de prop va deixar veure queera un Bechstein, i alguna cosaens va dir el seu so rodó, càlid, desdel primer moment que sirAndrás Schiff va començar la sevaversióde la Sonata núm. 17deMo-zart; de moment suggeria que no

era un piano actual. I, en efecte, elprogramademà va confirmar queSchiff tocava amb el seu granBechstein del 1920.

Curiosament, fèiemal·lusió a ai-xò –a la particular sonoritat i cali-desa d’aquests pianos anteriors ala Segona Guerra– arran del reci-tal de Gabetta-Chamayou del diaanterior a l’Auditori. Peròd’aques-ta constatació l’atenció va passara aquesta delícia mozartiana –laseva penúltima Sonata núm. 17–tal com la va concebre Schiff, ambun tempo lent, un buscat caràcterpreciosista en el toc i l’articulació,i contrastos inicials de certa candi-desa (mozartiana) malgrat serobra tardana. I aquí una altra

clau, perquè el programa–intel·li-gent– anava d’això que es va dir apartir d’escrits d’Adorno, repre-sos després per Nair, “l’estil tar-dà”, tan singular especialment aBeethoveno en la sensació de fini-tud també de Schubert, sobretoten obres de cambra. Totes erenpenúltimes sonates. I precisa-mentva seguir l’Op. 110deBeetho-ven, en la qual l’instrument vadei-xar possibilitats a Schiff de treba-llar el color, i rics matisos, a més

de dibuixar tota la interioritat i li-risme, que culmina amb la fuga, iquedescansa enun lleu esclat queanticipa Chopin.I en la segona part, un Haydn

breu (Sonata núm. 61) amb tota laseva entitat, va donar pas a la im-posant i terminant Sonata en lamajor (D. 959) de Schubert en laqual Schiff a més d’encantar ambel ternari Andantino va exhibirqualitats tècniques absolutes enuna partitura sense la intensitatdel contrapunt beethovenià, enca-ra que amb serioses dificultats rít-miques en les figuracions de lesdues mans. Un públic entusiasta ijust va aplaudir amb força, i en lespropines Schiff va deixar, ambbon criteri, la forma sonata perpassar a les petites formes romàn-tiques. No podia ser de cap altramanera. Gràcies.c

En les propines,Schiff va deixar laforma sonata perpassar a les petitesformes romàntiques

JORDI BEDMAR/EFE

Josep Massot

Curiositat idesconcertdels primersvisitants del nouMuseu de Cultures

Museu gairebé buit.El Museu Marítim,restaurat fa poc, conti-nua pràcticament buit

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

150739

Diario

226 CM² - 20%

9000 €

63

España

8 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Barcelona ciutat

3a Trobada d’Amics dels Encenalls. Tro-bada dels artesans, torners i pirogra-radars, que permetran viure i conEi-xer I’experiEncia del sou treball arabla fusta. Entrada gratu’ita.Centre dvic El Sor~idor. Pla.ca de/Sor~idor, 12 (de 10 a 13 hares).

Palo Alto Market. La tercera edicidd’aquest sofisticat mercat de carrerarriba plena de novetats.Polo Alto. Pellaires, 30 (d’11 a 20 ha-res). 2 euros.

BSW Swingui Qui Vingui @ Poblenou.Compartir la passi6 per la mfisica iels balls de swing ballant a l’airelliure.Casino Allan,ca del Poblenou. Rambladel Poblenou, 42 (de 12 a 14.30 h).

Silenci, fem m,~sRa. Concert a c~rrecde Toni Vilapriny6 amb el baix elEc-tric Rickenbaker.Museu de la MUsico. Lepont, 150{17.30 hares). Umtui~.

Con(eft solidari a favor de la Funda-den Manos Providentes, de Call, ¢o-ibmbia. Lorena Lanza, violoncel, i As-trid Steinschaden, piano, interpretenobres de J.S. Bach, Txaikovski i R.Schumann. Aportaci6 volunt~ria.Esgldsia de Sant 5aietO. Consell deCent, 293 (18 hares).

El Piset. Representaci6 d’aquestaobra a c~rrec del grup Teatre ArsEnic.La Sedeta. Sicilia, 321 (18 hores). euros.

Dido & Aeneas. El Car Jove de I’Orte6Catal~ interpreta aquesta bpera dePurcell. 28 euros.Petit Polou de/ Polou de Io MOsica{evui, 1B h, dem~, 20.30 h).

Extemporani. Espectacle a c~rrec deI’actriu La Calamidown (Sbnia Este-ba Cat). 6 euros.Almezen. Uuifr(, 9, baixos (18 hares).

Xc~,ntric. Projecci6 de Pants adaman-tins: The Illiac Passion, de Gregory J.Markopoulos.CCCB. Centre de Cultura Contempor~nia de Barcelona. Montalegre, 5(18.30 hares). A cures.

JO SOC D’UNA PETITA TERRACentre Cultural Calisay

Riera Pare Fita, 35.Mews de Mar. De francwww.sineracultura.cat

--’Jo sdc d’una petita terra’ ~s una exposicid que commemora els 30anys de la mort de Salvador Espriu, comissariada per Juli~l Guilla-man, que ha tingut la coHaboraci6 de la familia del poeta, el CCC deBarcelona i la Fundaci6 Ricard Salvat. La mostra recull aspectes de laseva vinculaci6 amb Arenys de Mar.

La petita terra d’EspriuFEDE CEDOArenys de Mar

J o he estimat sempreArenys, dins de les ree-ves molt limitades for-

ces. Ha prova m4s de cinquan-ta anys d’aprenentatge litera-

va esdevenir simbol de l’anti-franquisme i el catalanisme, ies mostra el seu cake m~s po-pular: la relaci6 amb el cantantRaimon i els muntatges de l’es-cola d’art dramatic Adrift Gual.

La mostra recorda els aspec-tes que vinculen Espriu arab

personatges i, molt destaca-bles, els sis gravats ffancesosde la seva t/a, Maria Castell6,que relaten la histdria blblicade la re/no Esther, en qu6 es ba-sauna de les obres catalanescabdals, la seva Primera h/st&rio d’Esther. ~,s, probablement,

ri", deia el poeta el1980. Ara es com-pleixen 30 anys dela mort de Salva-dor Espriu(1912-1985) i lase-

Un gravatfrances queva inspirarl’obra teatralsobre lareina Esther

va mitica Sinera ret un al~’e ho-menatge al seu fill m~s iHus-~’e. La mostra ressegueix elscarrers i paisatges de la seva in-fmatesa en l’espai mltic on esdesenvolupen moltes de les se-ves obres. Es presenta tamb6l’evoluci6 de la imatge d’Es-priu, queen els anys seLxanta

Arenys de Mar. Atravds d’imatges fa-miliars i d’altresde l’arxiu histdricFidel Fita, els visi-tants podran cap-

tar l’entorn familiar mds intimi algunes persones o fets esde-vinguts durant la seva infante-so. A rods, es mostren n/notsque feia el seu pare, el notariFrancesc Espriu, caricaturesque connecten amb el to demoltes narracions del poeta ode les descripcions dels seus

ARXIU

la primera vegada que els gra-vats sorgits de la casa familiars’exposen pfiblicament.

Destaquen els figurins queva/dear Fabi~t Puigse~ver peral vesmari dels personatges del’obra de la re/no Esther; unaconversa amb Raimon, difusorclau de la poesia d’Espriu; car-tells obra de Pla Narbona iCardona Torrandell per a laRonda& mort a S/hera oun ~l-bum de fotografies de l’escrip-tar, captades per destacats fo-tbgrafs.~

Cool jazz duet. Concert arab Fran Tor-res, guitarra, i Rodrigo Carvajal, sa-XO.

Sonora de Gr&io. R/era de 5ont Mi-quel, 59 (19.30 hares).

El Polio Campero, (omidas para Ilevar.La companyia Sekvantaro representapeces codependents de duraci6 rela-tiva en les quals les actrius intentenno fer teatre.fl Arco de Io Virgen. Verge, 10 (20 hares). 5 euros.

Jazz manoucheo Concert a c~rrec del’Albert Bello Trio i Antoine Bayer.Milono Co&toil Bar. Rondo Universi-tot, 35 (21 hares).

Zinemaldia.caL Projecci6 de la pel.li-cula d’animaci6 Dixie y la rebeliOnzombie, de Ricardo Ramdn i BefiatBeltia. 4,5 euros.Cinemes 5irono. 5irona, 175 (21.30hares).

Barcelona

CALIDETENES (Osono)IV Calldedowns. La companyia Xicanaexplica la historia deXicono, una pa-Ilassa que vol fer m~]gia pore quesempre $’equivoca. 7 euro$.Auditori Teotre (17.30 hares).

CORNELI~ DE LLOBREGAT (B. Llobr.)9i~ Concurs de teatre amateur dutat de(ornell~l Memorial Joaquim Villi Fol(h. Representaci6 de R.I.P., a c~r-rec del grup La K-Mama, de Calafell.Potronat Cultural i Recreotiu. Moss(nJacint Verdaguer, 52 (18.30 hares).

MATARI~ (Moresme)Acrometda. Geometria d’emocions.Representacid d’aquest espectadede Psirc, ple d’energia, emocid i circ.Teotre Monumental. Lo Riem, 159(19 hares). 11 euros.

I~RRASSA (Vall#s Oriental)

Viu en directe.., el modernisme. EIs se-crets familiars que amaguen els tei-xits. Uns teixits inacabats dissenyatsper Gaspar Homar. Una familia ben-estant, els Tay~, que viu un drama facent anys... Gratu’it.Centre de Documentacid i Museu T#xtil. Solmerdn, 25 (11 hares).

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

150739

Diario

623 CM² - 55%

24750 €

71

España

8 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

AndrAs Schiff, tocatper la grhcia schubertiana

Critica

XAVIER CESTER

Andr;ts Schiff

Algun fenomen que va m~senllh de qualsevol explica-ci6 rational es produeLx en1 transcurs d’un concertrovoca que el que era una

actuaci6 de gran nivell esdevingui unpur miracle. Un exemple? AndrOsSchiff va atacar la Sonata D. 959 de

Schubert i de cop i volta ens va trans-portar a una esfera poStica sublim.L’afirmativa fermesa de l’arrencada ila gentilesa de la frase subsegiient vaser un primer tast dela manera magis-tral com el pianista hongar~s ens vacapbussar en els dilatats paisatgesmusicals del compositor austriac.L’eleghncia en la conducci6 del dis-curs, la nitidesa de les veus, la subti-lesa en les transicions no van amagarmai el dolor pregon que, arai ad6s, sor-geix arab for~a de l’interior d’aquestspentagrames i que va cristal.]itzar enunAndantino corprenedor. Tocat perlainefable gdtcia schubertiana, vapro-longarl’impacte amb tres propines del

mateix compositor: la deliciosaMelo-dia hongaresa D. 817i el segon i tercerdels Impromptus D. 899.

Tot el que s’havia sentit abans novaset menyspreable, ans al contrari.Acompanyat per un preci6s pianoBechstein de11921 de sonoritat singu-lar (aguts acampanats, greus sense pe-santor), Schiff s’ha embarcat en unaexploraci6 de les sonates f’mals de qua-tre compositors interconnectats en eltemps il’espal, unjoc fascinant de cor-respond~ncies lluny dels recitals es-pectacle de moda avui en dia. Si enMozart (Sonata KV570) i Haydn (So-nata Hob. XVI:51) la seva concepci6dihfana del classicisme no va estarexempta d’humor, laSonata op. 110 deBeethoven va adoptar tma mirada m~sdidhctica (/~d’aqui els temps mode-rats?), corn siSchiffvolgu~s iHuminardes de dins les entranyes de l’obra. E1xoc arribaria amb Schubert.--

E1 pianista hongarbs AndrAs Schiff durantel concert de dijous al Palau de la Mfisica. ~ ~OV~L

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

132000

13060

Diario

168 CM² - 20%

890 €

37

España

7 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles DISSABTE54 7 DE FEBRER DEL 2015

Un febrer de cine

Algú hauria d’estar pensant a demanar-li a la Unesco, o a l’ONU, o a qui correspon-guin aquestes coses, que

qualifiqui el mes de febrer com el mes del cine. Ja no s’hi val amb un dia. És quedar-se curt. Per a dia ja te-nim el que tradicionalment s’ha anomenat «dia de l’espectador» (un dia elevat a festa recentment –la Fes-ta del Cine– amb tres jornades a preus de saldo). Però el que passa el mes de febrer és de traca: gairebé to-tes les cerimònies d’entrega de pre-mis es concentren en aquests 28 (o 29) dies, que sembla que per ser mes camacurt se l’hagi de compensar omplint-lo de gales, perquè no se’ns ensorri. Vegin, si no, l’agenda: el diumen-ge 1 van obrir la desfilada els pre-

mis Gaudí. Segueixen, avui dissab-te, els premis Goya. Demà diumen-ge –¡atenció, novetat!– els BAFTA, que concedeixen els professionals del Regne Unit i que per primera ve-gada es podran veure a Espanya, en directe (en canal de pagament, això sí). I el diumenge 22, gairebé tancant el mes, la gran gala dels Oscars. ¿Hi ha qui en doni més?

Sense comptar que, per anar es-calfant motors, a mitjans de gener es van entregar els Forqué, a finals els Feroz, i que entre els Gaudí i els Goya s’han colat, dilluns passat, els del Cercle d’Escriptors Cinemato-gràfics. A més a més d’altres, de me-nors, que busquen, aquests dies, el seu espai i la seva notícia. La pregun-ta ja no és «¿per què els premis?», de la qual tots sabem la resposta: pro-moció, promoció i promoció. (Ben-vinguda tanta –i santa– promoció). No. La pregunta és «¿per què preci-sament al febrer?». Crec haver tro-bat la resposta en el refranyer. (Rima no buscada: febrer i refranyer. Que rimen, al seu torn, amb pel·liculer. ¿Ho veuen com tot encaixa?) «L’aigua de febrer sempre va bé» és el refrany preferit dels que es que-

Josep Maria PouACTOR I DIRECTOR DE TEATRE

Gairebé totes les cerimònies d’entrega de premis es concentren aquest mes

den algun premi. I la variant «Ai-gua de febrer, mata l’usurer», el dels seus productors amb deutes encara pendents. Els que tornen a casa sen-se cap mena de premi es consolen remugant: «Febrer, mes mentider, un dia dolent i l’altre també» i «el fe-brer és molt traïdor, borrascós i ge-lador». Als més rancorosos se’ls esca-pa, mirant de reüll els guanyadors: «Si pel febrer calent estàs, per Pas-qua tremolaràs». Encara que, al fi-nal, tots a cor, coincideixen en el ma-teix: «Febrer ennuvolat, bona anya-da de blat», cosa que vist el mes que està fent, promet collita «de cine». ¡Ah! Hi ha refrany també per als que decideixin sortir de casa i anar a un cine aquesta nit o demà: «Febrer, febreret, set capes i un barret». De res. H

puntsa

Strenes posa el focus en el pop català3El festival de Girona acollirà més de 50 recitals del 10 al 25 d’abril

JORDI BIANCIOTTO BARCELONA

El festival Strenes de Girona reafirma la seva funció d’aparador anual de nove-tats de l’escena catalana,

amb epicentre en l’entorn pop, a tra-vés d’una tercera edició que agluti-na una potent bateria de presentaci-ons. Més de 50 concerts que tindran lloc del 10 al 25 d’abril en un total de 12 escenaris d’aquella ciutat i la veï-na Salt. La Companyia Elèctrica Dharma protagonitzarà el concert inaugu-ral, el 10 d’abril al Teatre Munici-pal. Una actuació en què les entra-des ja estan esgotades i que suposa el retorn del grup barceloní 18 me-sos després de la mort del seu bate-ria i membre fundador, Josep For-tuny. Aquest escenari acollirà altres actuacions destacades, com les de Cris Juanico, que estrenarà nou disc (17 d’abril); Mazoni, que presenta-rà Totes les històries que hem viscut, reci-tal que commemora el 10è aniversa-ri del seu primer disc; Roger Mas, en la primera nit del seu nou recital an-tològic (24), i Joan Miquel Oliver (25). El guitarrista interpretarà per pri-mer cop les cançons del seu primer disc després de la dissolució d’Antò-nia Font, el desembre del 2013. Una altra plaça transitada serà l’auditori del Centre Cultural La Mercè, que el 10 d’abril acollirà Ma-rinah, l’excantant d’Ojos de Brujo, en la seva nova aliança amb la gui-tarra de Chicuelo, i que l’endemà re-

brà la mallorquina Maika Makovski en l’estrena de cançons destinades al seu pròxim disc. Aquí actuaran Gos-sos (24) amb un recital que comme-mora el seu 22è aniversari, i el tem-peramental cantant valencià Miquel Gil (25), exmembre d’Al Tall, que re-correrà els seus 40 anys de carrera. Blaumut mostrarà el seu segon disc a l’Auditori (11), escenari per on passaran Lax’n’Busto (12, acompa-nyat de tres cors infantils), The New Raemon (17), Andrea Motis i Joan Chamorro (18), que estrenarà es-pectacle amb l’Orquestra Nacional d’Andorra, i Dolo Beltrán (25), can-tant de Pastora, amb el seu primer cançoner en solitari.

VEUS EN DESENVOLUPAMENT / Dues po-pulars sales de concerts pop, La Pla-neta i La Mirona, s’integren en el cartell. La primera, amb el retorn de Xavi Sarrià, excantant d’Obrint Pas, ara formant equip amb Feliu Ventu-ra (17 d’abril). I la segona, acollint les estrenes de Teràpia de Shock (10) i Ebri Knight (17). Dues seccions, Des-cobertes i El que vindrà, acolliran pro-postes en desenvolupament com les de Judith Neddermann (10), Corio-là (11), Rosa-Luxemburg (12), Hall-dor Mar (18), The Seihos (18) i el do-blet d’Anna Moliner i Cèlia Pallí (19). Amb aquest programa, Stre-nes, que compta amb un pressupost de 215.000 euros (la meitat aportats per institucions i patrocinadors), es-pera superar la xifra d’assistència de l’any passat, 13.000 persones. H

3a EDICIÓ DE LA MOSTRA MUSICALJOAN PUIG / FERRAN SENDRA / ARXIU

La Companyia Elèctrica Dharma.

Joan Miquel Oliver.

Maika Makovski.

Mazoni.

CÉSAR LÓPEZ ROSELLBARCELONA

No estem parlant d’una aparició com la del talentós Daniil Trifo-nov, sinó de l’actuació de qui ja és un mestre consumat com sir An-drás Schiff (Budapest, 1953). La seva presència en l’exclusiu cicle Palau 100 era garantia de rigor in-terpretatiu i més en un repertori en què ha fet escola. Des del teclat del majestuós C. Bechstein, el pi-anista va exhibir una gran facili-tat per transmetre amb pulcritud i emoció un programa integrat per les últimes sonates escrites per Mozart, Beethoven, Haydn i Schubert. En el seu viatge sonor per aquestes obres creades durant la transició del classicisme al ro-manticisme gairebé no hi va ha-ver pausa. Va començar amb la cristal·lina Sonata número 17 mo-zartiana, que s’inicia amb un Alle-gro cantabile, segueix amb un pau-sat Adagio i tanca amb un rítmic Rondo. Allegretto. Amb la Sonata nú-mero 31 de Beethoven no va variar gens ni mica la precisió interpre-tativa, però sí l’adaptació a la per-sonalitat de l’autor, com succei-ria amb la resta de les versions del concert. Els quatre moviments, tots en mode major i en tempo pausat o ràpid, van trobar el dis-curs exigible per a la peça. Abans de les propines, Schiff va fer una exhibició amb la Sonata en la major de Schubert, obra com-posta dos mesos abans de la mort de l’autor. La peça, oferta després d’una breu sonata de Haydn, va entusiasmar un auditori emoci-onat per l’equilibri i harmonia d’una execució de net fraseig. Ma- gistral. H

Schiff,a cop de sonataCRÒNICA El mestre hongarès sedueix amb obres per a piano

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

540000

89305

Diario

148 CM² - 14%

2649 €

54

España

7 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Concert de JavierPerianes a BanyolesR. Est~ban~N~O~

Javier Perim~es, conside-rat el millor p’mnista del’Estat espauyol del mo-ment, oferirh aquest di-umenge a Banyoles (audi-tori de l’Ateneu, 19 h, 18euros) un concert en qu~inte~]oretar~ temes deSchubert (]a Sonata pSs-

~uma i Allegro en Do me-nor), Debussy (una selec-ci5 de Preludis i Quadern/) i Manuel de Falla (Fan-tasia Baet’ica). Al migdia,Perianes donar~ una clas-se magistral als alumnesde l’Escola Municipal deMfisica. L’interpret anda-lfis, de 37 anys, va ser pre-mi nacio~ml de mfisica del2012 i recentment ha de-

butat al Palau de la Mfisi-ca. T~ publicats diversosdiscos, entre els quals, m~sde temes de Mendelssolm(~s e] seu darter treballpu-blicat) i de sonates deBeethoven. L’actuaci5 aBanyoles s’emmarca enuna gira per l’Estat espa-nyolip~ecedeix un cicle deconcer~s a It~dia, Alema-nya i els EUA. ̄ Javier Perianes durant un concert que va oferir el 2007 en el festival de Vilabertran ¯ E. PICAS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARCAS

80000

10253

Diario

214 CM² - 20%

821 €

46

España

7 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

44 LAVANGUARDIA C U L T U R A DISSABTE, 7 FEBRER 2015

Granvioloncel·lista

Barcelona, un farde cultura almón

CRÍT ICA DE CLÀSSICA

E n uns moments de crisi econòmica comels actuals, hi ha la tendència més omenys interessada a pensar que lainversió en cultura és una despesa pocprioritària, accessòria o, fins i tot, sump-

tuària. Però no és així, la cultura és un dels principalsmotors econòmics que tenim (aproximadament un6% del PIB català), i un veritable element de progréssocial que ens enriqueix com a país, però també coma persones.Avui ho tenim ben present quan inaugurem el nou

Museu de Cultures del Món. Gràcies a la col·labora-ció entre institucions públiques i col·leccionistes pri-vats, Barcelona té l’oportunitat demostrar per prime-ra vegada, amb el màxim rigor, peces de gran valorartístic i patrimonial de diversos pobles d’Àsia, Àfri-ca, Amèrica i Oceania.És sobre la base d’aquesta col·laboració público-

privada com també plantegem futurs projectesculturals de la ciutat com la Muntanya dels MuseusdeMontjuïc, que incorporarà noves col·leccions artís-tiques.El Museu de Cultures del Món és excepcional pel

seu contingut, però també pel seu continent. L’ober-tura del nou museu ha comportat la rehabilitació dedues joies arquitectòniques medievals, les casesNadal i delMarquès de Llió. Aquestmuseu reflecteixmolt bé la vocació de capitalitat cultural de Barcelo-na, visible també en la remodelació del recinte mo-dernista de Sant Pau, el Born Centre Cultural o elDisseny Hub Barcelona.La promoció de la creativitat i la difusió de projec-

tes artístics contemporanis necessita espais per a laprofessionalització i visibilitat de nous artistes emer-gents, com el parc de recerca creativa del Canòdrom,la Fabra i Coats i les noves fàbriques de creació.Estemoferint també el nostre suport al comerç cul-

tural de proximitat, iajuts per a la rehabili-tació d’ateneus i cen-tres culturals de laciutat. Treballem al-hora per fermés asse-quible l’accés a la cul-tura dels barceloninsi barcelonines, mit-jançant programesd’abonaments, qua-

derns i carnets de cultura. Amés continuarem impul-sant i fent créixer els nostres equipaments de proximi-tat com la xarxa de 40 biblioteques i 51 centres cívics.Poques ciutats del nostre entorn poden mostrar

una vitalitat i un potencial cultural tan importantcom el nostre. El futur de Barcelona depèn en bonapart de la cultura, i per això hi destinem al voltant del6% del pressupost municipal, el 12% si hi afegim lespartides d’educació i coneixement. Un percentatgesimilar al d’altres ciutats i països que fixen la culturacom a prioritat estratègica i que ens ha permès, perexemple, crear un fons de gairebé 20 milions d’eurosper als grans equipaments culturals de la ciutat. ElMacba, L’Auditori, el Mercat de les Flors, el TeatreLliure, la Fundació Miró, la Fundació Tàpies, elMNAC, el Liceu i el Palau de laMúsica han rebut unaaportació extraordinària durant uns anys, en elsquals han estatmaltractats en els Pressupostos Gene-rals de l’Estat.Així entenc la capitalitat cultural de Barcelona,

comun esforç compartit entre institucions públiquesi privades que col·laboren per impulsar projectes iequilibrar els recursos existents. Com estem fentamb el nou model de gestió del Museu Picasso, quevisiten cada any un milió de persones.Certament caldria aprofundirmés en la cultura del

mecenatge i oferir millors avantatges fiscals per alsqui vulguin apostar per la cultura a la ciutat. La capi-talitat de Barcelona ens converteix en un far de cultu-ra, coneixement, creativitat i innovació, que posa alservei de Catalunya tot el seu potencial de projeccióper difondre el nostre patrimoni i el nostre talentcreatiu al món.c

Xavier Bosch, que ha escrit Algú com tu, guanyadora en català del premi que concedeix Planeta

TRIBUNA

Caldria aprofundiren la culturadel mecenatgei oferir millorsavantatges fiscals

Música de Cambra

Intèrprets: Sol Gabetta, violon-cel; Bertrand Chamayou, pianoLloc i data: L’Auditori(3/II/2015)

JORGE DE PERSIA

Avís per a navegants en aquestesaigües difícils de la música decambra: el cicle de L’Auditori es-tà assolint una velocitat decreuer encoratjadora. Una pro-gramació variada i atractiva, denivell alt –amb algunes conces-sions de què es podria prescindir,com la molt present Yuja Wang–i sensibilitat. I el millor és que elpúblic –i molts joves que bus-quen firma i foto amb la intèr-

pret– omple gairebé la sala. Aquíla intèrpret era la violoncel·listaargentina Sol Gabetta.Hi ha bones propostes cambrís-

tiques a Barcelona en aquestsdies, i de formats variats: dies en-rere aMusitekton –una petita sa-la de lutiers– un trio amb instru-ments antics va fer repertorissubstancials. I per això, a més detrompa natural i clarinet van uti-litzar un piano excel·lent del1920. I ve a tomb perquè enaquesta sessió a L’Auditori,aquest piano hauria estat idealper concertar amb el violoncel deSol Gabetta. Sobretot en reperto-ris com Beethoven (Variacionssobre La flauta màgica), la Sona-ta per a violoncel en re major deMendelssohn, la de sol menor deChopin i el seu Gran duo concer-

tant sobre temes deRobert leDia-ble (d’autoria gairebé dubtosa).Excel·lent pianista Chamayou,

sensible, amb una afinitat en eldiàleg i fraseig amb Gabetta, peròutilitzant un piano, com tots elsnous, que tenen un timbre poc cà-lid. Cal anar-se’n als dels anysvint per trobar calidesa, i aquestso envoltant que cal per coincidiramb la noblesa del violoncel. Ga-betta ha assolit una tècnica sor-prenent, amb un arc sensible id’estil versàtil –que es va veureen els Rakhmàninov i Xostakó-vitx de la propina– i que en elLlarg de la Sonata de Chopin vasermagistral, dúctil, amb aspiraci-ons i rubatos que van encantar.En la primera part hi va haver des-ajustos en el balanç, amb un pia-no abassegador, encara que el li-rismedel violoncel en elMendels-sohn va compensar amb escreix ivamarcar el to del recital. És sensdubte ja una gran violoncel·lista.c

MANÉ ESPINOSA

Alcalde de Barcelona

JOSEP MASSOTBarcelona

D iuen que l’amorquees recorda sem-pre és aquell quedura el temps exac-te perquè sigui ino-

blidable. Xavier Bosch ha gua-nyat el premi Ramon Llull ambuna novel·la romàntica,Algú comtu, en la qual els protagonistesviuen un amor voraç de cinc dies.Bosch deixa aparcat Dani Santa-na, el seu esbudellador de tramescorruptes, per assajar una obraambuna trama de partida que re-corda Els ponts de Madison deClint Eastwood. L’autor ho resu-meix: “Gina descobreix, moltsanys després que la seva mare,Paulina Homs, morís molt jove,que ella amagava un amor secretque va recordar la resta de la se-va vida. Va ser a l’estiu, el junydel 1981, quan la Paulina va anara París al casament d’una cosina.Allà va conèixer Jean-Pierre Za-nardi, un galerista de laRiveGau-che, a la rue de Seine. Tots dosviuen una història d’amor intens.Aquells cinc dies, que guardarà

de forma perdurable, serveixen aPaulina perquè es conegui a simateixa”.Boschdiu que la filla, Gina, “co-

mença a investigar –som a l’any2006– la història oculta de la se-va mare, perquè ella tambénecessita saber què va passar persaber qui és, com era la seva ma-re, què sentia. com vivia, què lafeia patir”.

Com són els protagonistes dela història d’amor? “Paulina –diul’autor– és una dona casada queviu una vida tranquil·la, familiar,a Barcelona, fins que el viatge aParís ho trasbalsa tot. Jean-Pierre té la seva galeria al carrerdels antiquaris, és expert en artdel segleXX, fuma en pipa, escol-tamúsica clàssica, és sensible, es-portiu, lliure i solitari. A poc apoc el lector anirà esbrinant els

motius pels quals s’ha convertiten un solitari”.“La meva novel·la –diu l’au-

tor– reivindica l’amor sense ver-gonya, les il·lusions que durensempre, perquè m’agraden lespersones que arrisquen i s’atre-veixen a viure unahistòria que sa-ben que no pot acabar bé”.La novel·la, segons Bosch, “és

també un homenatge a les llibre-ries i als llibreters, ja que les lli-breries tenen un pes importanten la història i hi ha una bibliote-ca que els uneix. També és unho-menatge als meus pares, queeren uns enamorats de París, en-cara que per desgràcia ja no po-dran llegir-la”. “Jo –continuadient– conec molt bé París per-què durant uns anys vaig ser cor-responsal deLaVanguardia a Es-trasburg i m’escapava a París ca-da cap de setmana”.El lliurament del premi, que

havia d’estar presidit per ArturMas, es va anul·lar en senyal dedol després de la mort del presi-dent de Planeta, JoséManuel La-ra Bosch. Algú com tu serà publi-cada per Planeta en català i caste-llà els primers dies de març.c

Xavier Trias

Xavier Bosch guanya el Ramon Llull amb una història romàntica

L’amorsecretde lamare

LA TRAMA

Una filla descobreixque la seva mare, jamorta, va viure unaapassionada aventura

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

306 CM² - 27%

6885 €

44

España

7 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DISSABTE, 7 FEBRER 2015 C U L T U R A LAVANGUARDIA 47

wLa Generalitat Valenciana va anunciar ahir que, després del’autorització de la Comissió Europea, prepara el plec de con-dicions per a la venda de la Ciutat de la Llum d’Alacant, com-plex cinematogràfic arruïnat, que va costar 256 milions d’eu-ros i que havia de tornar tots els ajuts públics, segons va deci-dir la UE. La venda es realitzarà al preu que es pugui mitjan-çant subhasta i en sis lots. / S. Enguix

wL’inici de la gira per celebrar els 40 anys de la CompanyiaElèctrica Dharma serà l’espectacle inaugural de la terceraedició del Festival Strenes, que se celebrarà a Girona del 10 al25 d’abril i que per primera vegada inclou actuacions al car-rer. El públic del certamen serà el primer a sentir els noustreballs de Blaumut, Cris Juanico, Andrea Motis i JoanChamorro i Joan Miquel Oliver, entre d’altres. / S. Oller

ww El recital que havia de ferJonas Kaufmann el passat10 d’octubre al Palau de laMúsica Catalana i que es vacancel·lar per malaltia deltenor se celebrarà el 9 dejuny de l’any 2016. Segonsha informat el Palau en uncomunicat, Kaufmann actua-rà com estava previst al cos-tat del pianista Helmut Deut-sch, encara que el programadel concert està encara perdeterminar. / Redacció

JonasKaufmannrecuperarà el recitaldel Palauel 2016

Jonas Kaufmann

Edificiambmàscara

GREGOR HOHENBERG

LLÀTZER MOIX

Juan Navarro Baldeweg, undels grans noms de l’arquitectu-ra espanyola, va completant elseu conjunt de tres edificis queintegren el Parc de Recerca delaUPF.Ho fa a la reposada velo-citat que permet la tresoreria:han passat gairebé vint anysdes que el 1996 vaguanyar el concurs;set des que va inau-gurar el 2008 la sevaprimera peça, l’edifi-ci Mercè RodoredaI, i en falta un, al-menys, perquè cul-mini l’encàrrec ambl’obertura de la Fun-dació Pasqual Mara-gall per a la Investi-gació de l’Alzhei-mer. Mentrestant, eldesembre passat, esva inaugurar l’edificiMercè Rodoreda II,de 8.720metres qua-drats.Situat, com els al-

tres dos, davant elparc de la Ciutadella, aquestbloc és el de façana més llarga iel més assolellat. Potser per ai-xò Baldeweg l’ha dotat d’unadoble pell. La primera és d’alu-mini lacat de blanc, presentagrans buits rectilinis, de ritmesdiversos, i és definida pel seuautor com unamàscara, que re-

dueix la insolació sense elimi-nar les línies visuals. La façanainterior té finestres de tipusconvencional. Entre totes duesse situa un matalàs d’aire quemillora el rendiment tèrmic iuna relliga que facilita elmante-niment.Si elMercèRodoreda I es dis-

tingia pel seu gran atri vidrat,

amb uns brisse soleils vermellsincrustats que semblaven gransbrotxades i ens remetien a la fa-ceta pictòrica de Baldeweg,aquest Mercè Rodoreda II,amb el qual forma una unitat, lioposa el seu atri vidrat en unafaçana lateral, de formes irregu-lars. En aquest cas, no ha estatconcebut com un gran buit al

qual s’aboquen les cir-culacions de les diver-ses plantes, sinó comuna successió de ter-rasses flotants, inter-connectades amb es-cales, que constituei-xen apropiats espaisde relació amb un fortcomponent vertical.El nou edifici ser-

veix un programad’oficines individualsdestinades a l’ús delsinvestigadors o a au-les, i distribuïdes encinc pisos (més laplanta baixa i un soter-rani), racionalmentdistribuïts.En el nivell supe-

rior, el nou edifici disposa amés de menjadors i d’una es-plèndida terrassa correguda,amb vistes sobre el parc de laCiutadella. En suma, aquestaconstrucció constitueix una in-tervenció de to discret, que faciutat amb expressivitat contin-guda i subtil.

El nou edifici barceloní de Navarro Baldeweg

AlbertoFabraposa a la venda, al preuque sigui, laCiutat de la Llumd’Alacant

L’ElèctricaDharma inauguraràel Festival Strenes deGirona

CRÍT ICA D’ARQUITECTURA

KIM MANRESA

PANORAMA

Edifici M. Rodoreda (II)

Arquitecte: Juan NavarroBaldewegUbicació: Barcelona. CarrerRamon Trias Fargas, 25-27

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

113 CM² - 10%

2810 €

47

España

7 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

LA VANGUARDIA Dissabte, 7 febrer 2015 PROTAGONISTES DE LA SETMANA QUI 11

E l pitjor de la ceri-mònia dels Oscarsón les seves imita-cions. I, sens dub-te, els presidents o

presidentes d’algunes de lesanomenades acadèmies del ci-nema, que creuen que tot es re-dueix a vestir-se de Brad Pitt oAngelina Jolie. No es pot parlara favor del cinema i avorrir.Aquest és un delicte que hauriad’estar penat. Probablement, sialguns han deixat d’anar al ci-nema és perquè han hagut desuportar l’interminable i avor-rit discurs d’un d’aquests presi-dents o presidentes d’acadè-mia. I aquest greu delicte s’hatornat a cometre aquests dies aBarcelona i sospito que tambées tornarà a cometre aquestanit a Madrid.Aquí, en aquesta

Barcelona d’ara ma-teix, Jaime de Mari-chalar va saludar elporter de l’hotel onestava allotjat i vasorprendre, perquèabans, quan era duccolorista i usuari cir-cumstancial de pati-net, és a dir, exhibi-cionista, mai no sa-ludava els portersd’hotel. O sigui, queamb la cosa de lamoda hem tor-nat a tenir l’exduc a Barcelona.També el detectiu SherlockHolmes ha tornat a la bibliotecaArús, que fa olor d’història, dedavantal i de “tinguda”, és a dir,de maçoneria. Això de Holmesté a veure amb la setmana de lanovel·la negra, amb aquestaBCNegra que acaba avui i queobliga el meu estimat llibreterPaco Camarasa a posar-se ves-tit i corbata per parlar, perexemple, amb Beatriz de Mou-ra, del novel·listaHenningMan-kell, que ara lluita contra uncàncer. Lluita i ho explica en elseu blog i crec que també en undiari suec.Paco Camarasa sol dir que

ningú ja no mata com ho feiaAgatha Christie i que Sherlock

Holmes és molt més que un de-tectiu. Holmes, és, així ho afir-ma aquest càlid i torrencial va-lencià, un valor occidental, comel Hamlet de Shakespeare. I totaixò, a més d’insistir que nos’ha de confondre la novel·lanegra amb la policíaca, ho diuCamarasa a la seva llibreria Ne-gra y Criminal, a la Barceloneta,mentre s’aplica als musclos queprepara la seva companya, la lli-bretera Montse Clavé. Tambého pot dir establert al bar Jai-Ca, l’amo del qual és l’amic Jau-me Tomillero.Durant alguns anys, Tomille-

ro va tenir una femella de lloroque es deia Baldomero perquèal principi tots creien que eramascle. Baldomero sabia lesmi-llors històries reals de la Barce-

loneta. Històries de contraban-distes, de mariners i pescadors.I Tomillero, no el seu lloro, eraqui li preparava uns recon-fortants vermuts a ManuelVázquez Montalbán: Picon,unes gotes d’angostura i gine-bra i una tapa d’olives verdesfarcides.Manuel Vázquez Montalbán

va descobrir el barri de la Barce-loneta quan anava per les casescobrant el rebut d’una compa-nyia molt coneguda d’assegu-rances de defunció. Perquè elspobres es pagaven i encara escontinuen pagant mensual-ment l’enterrament que els es-pera. Aquells cobradors de re-buts trucaven a la porta de la fin-ca, algun veí els obria i, mentrepujaven caminant l’estreta esca-

la, cridaven: “El rebut delsmorts, que vinc a cobrar elsmorts”. Llavors a la mort no sel’anomenava defunció sinómort. Aquell crit, “el rebut delsmorts”, espantava el barri.En aquesta Barcelona d’ara

mateix, l’artista Perejaume esva obstinar a fer ballar una al-zina al Palau de laMúsica. L’al-zina simbolitza la longevitat ila força. I era l’arbre consagrata Cíbele, la deessa de la MareTerra, i a Júpiter, déu de déusi, per tant, també del llamp. Elsentesos diuen que si l’alzina esva consagrar a Júpiter va serperquè els antics creien queera l’arbre que atreu més elllamp.Estic convençut que Perejau-

me, que és home culte i pro-fund coneixedor delbosc i la muntanya,sap totes aquestes co-ses. Fins i tot ha de sa-ber que la clava o ma-ça que empunyavaHèrcules era de fustad’alzina. I potser per-què sap tot això es vadecidir per l’alzina.En aquesta Barce-

lona d’ara mateix janingú no parla de Fè-lix Millet, el veritablefantasma del Palau de

la Música. De qui sí que es con-tinua parlant, en dono fe, és del’expresident Jordi Pujol. Omés ben dit: del ciutadà que fauns mesos li va clavar una pun-tada de peu en les seves partsposteriorsmentre, lleument en-corbat, l’expresident miravaamb molta atenció l’aparadord’una botiga a Ribes de Freser.Jordi Pujol va estar a punt deperdre l’equilibri i acabar aterra. Si parlo avui d’aquestapuntada de peu és perquè ahirse’m va acostar un lector i emva dir: “Tots els periodistes souiguals. Tampoc tu no et vasatrevir al seu dia a escriure so-bre Quiñones. O, com diem aRibes, ‘en Quiñones’, l’únic ca-talà que es va atrevir amb JordiPujol”.

teritzen per unir comoditat iextravagància, dos atributsmolt buscats per les estilistesde les famoses que no dubtena acudir a ell per a la seva citaamb la catifa vermella. Les se-ves sabates fabricades a Elda(Alacant) han acompanyat desde top models comKate Mossfins a actrius comAngelina Jo-lie i cantants com Beyoncé. Elseu vincle amb Hollywood vaoriginar la creació de les “saba-tes d’un milió de dòlars” queva lluir l’actriu Laura Harringen la cerimònia dels Oscar del2002 i que es decoraven ambmés de 460 diamants.

MANOLO BLAHNIK cEl sabater espanyolmés internacional,Manolo Blahnikforma part delfirmament delfashion-systemmundial gràci-es a la seva dila-tada trajectò-ria, els seus fe-

menins dissenysd’elegància clàssica

i la seva legió d’admira-dores. Canari, va créixer

en un món aïllat que el vaajudar a conrear la sevafantasia, una quali-tat que desprésplasmaria enunes sabatesque escapen atendències ies reconei-xen amb faci-l i t a t .Establert aLondres als efer-vescents anys sei-xanta, coneix la lle-

gendària editora demodaDia-naVreeland, que l’anima a de-dicar-se al calçat de dona. Ai-xí neix la llegenda Blahnik,els dissenys de la qual fan sos-pirar des d’aristòcrates imem-bres de la reialesa fins a can-tants, models i actrius. KateMoss, Diana de Gal·les, KateMiddleton,Olivia Palermo, Ri-hanna i Sarah Jessica Parkersón només algunes de les fa-moses clientes de l’espanyol.

CHARLOTTE ANDOLYMPIA c Lla-vis vermells, cabellera ambones i sabates de taló amb laja emblemàtica plataforma.Amb la seva estètica retro depin-up, la dissenyadora Char-lotte Dellal és lamillor ambai-xadora de la seva marca i hasabut transcendir la seva imat-ge poderosa fins a uns dis-senys del més exclusius. Elseu ric i exuberant univers vi-sual recorda Blahnik, de quisembla haver pres els codisper actualitzar-los en sabatesque creen tendència. Fins i totSarah Jessica Parker ha can-viat els seus manolos per lessabates d’Olympia. Filla de lamodelAndreaDellal i l’empre-sari multimilionari Jack De-

llal i germana de la it-girli també model Alice

Dellal, Charlotteràpidament va te-nir clients famo-sos: de SiennaMiller i AlexaChung a KimKardashian iMichelleWilli-ams. Cap no es

resisteix a la dis-senyadora del mo-

ment.

ARTURO SAN AGUSTÍN

Els guanyadors dels últims premis Gaudí, al final de la gala, diumenge passat

JENNY ANDERSON / GETTY IMAGES MIKE MARSLAND / WIERELMAGE

LAURA GUERRERO

cròniques a peu de carrer

Va saludar el porter de l’hotelon s’allotjava i va sorprendre,perquè quan era duc coloristamai no ho feia

Lasetmananegra

marichalar

x charlotte and olympia

BLAHNIK

CHARLOTTEANDOLYMPIA

LA VANGUARDIA QUIEN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

677000

141874

Semanal

578 CM² - 51%

14331 €

11

España

7 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

AOpinióA5Diari d’Andorra Divendres, 6 de febrer del 2015

Estratègia de fuga o de manipula-ció? Per a l’adolescent, mentir éscrear-se una bombolla en la qualpodrà protegir les seves experièn-cies, i en la qual explora el món ies descobreix com a ésser inde-pendent per una voluntat d’e-mancipació i d’autonomia de ca-ra a les persones de les qualsdepèn encara. És amb aquestesestratègies que farà el vaivé nonomés entre la realitat i l’imagi-nari com feia abans, sinó queaquesta vegada entre allò a quèaspira i el que heu construït i pro-jectat en ell. Foradar aquestabombolla només retardaria elprocés d’identificació i d’indivi-dualització que el conduirà a laseva autonomia i a l’expressió dela seva identitat. Encara que l’a-dolescent sigui encara fràgil, lesbases educatives ja estan funcio-nant, i és en aquestes bases que elnostre jove experimentarà el gustper certa llibertat. Cal foradar-hotot? Cal buscar entre les seves co-ses; en la memòria del seu mòbil?Si les ganes d’escapar, no a l’afec-te dels seus pares, però sí a l’edu-cació i a l’intel·lecte dels paresexisteix, l’adolescent sabrà trobarles eines d’escapar al control. Latransgressió de les regles és unade les característiques de l’ado-lescència. És important oferir lapossibilitat de transgredir senseperill. La comunicació és el mi-llor control i el millor acompa -nyament. Dir les nostres pors, elsnostres dubtes, permet conservaruna forma de contacte amb elnostre fill, ja que les paraules ser-veixen de fet quan estem lluny(una mica com aquest valent Pe-pet el grill que és la consciènciade Pinotxo). Però si les vostrespors són tan grans que us torneu

detectius, podria passar que elvostre fill tingui més malícia, opitjor encara, una mena d’abdi-cació desconcertant. Si cal analit-zar aquesta mena d’abdicació,parlaria d’una segona bombolladesenvolupada pel jove, unabombolla que complicarà la tas-ca dels pares. És la idea de dosmons paral·lels on la sensaciód’ir realitat ve a l’esperit de les fa-mílies que me’n parlen. “Peròcom? L’he vist fer-ho i ell perjuraque no és veritat! En tinc totes lesproves i el meu fill continua ne-gant-me la veritat. Tinc la sensa-ció de no conèixer-lo, està ma-lalt?” Aquest quadre podria ser el

de la mitomania de l’adolescent ode la paranoia dels pares, peròno! Aleshores? De què es tracta?Estem en una altra dimensió,aquella en què l’adolescent estàen la seva veritat, però una veritatque no troba un ganxo en els va-lors inculcats. Aquesta dimensióno pot ser visible ja que l’adoles-

cent troba un esperit de lleialtatcap al seus. Acordar el dret quetot no pot ser transparent, és con-siderar el fill “com una personasencera, singular i una personade veritat, que interactuarà ambels seus pares” (Dana Castro, psi-coterapeuta). No obstant això, l’a-dult, pare o mare, ets tu. Si latransgressió provoca un impacteen els vostres valors, en la integri-tat, fins i tot en la seguretat, és im-portant dir que ens sentim traïts,que hi ha desobediència. El càstigés el mitjà educatiu per posar denou la vostra posició al davant ique torni al bon camí en cas dedistracció important. L’absència

de sanció pot tenir l’efecte demenysvalorar i de treure respon-sabilitat, és la responsabilitat delspares no abdicar i recordar les re-gles i els perills. El jove adoles-cent serà conscient dels seus ac-tes i de la manera que téd’amagar-los o de protegir-los sies continua sentint en el marc isota la protecció dels pares. Emsembla important de dir, quenos altres (pares) ja no hem de sa-ber tots els detalls, però que lanostra presència i el nostre con-trol actuen com una protecció adistància, un estat de vetlla actiuon el diàleg és la clau.

Espai de llibertat, la mentidaajuda a créixer! És part integrant

de la nostra construcció. Lliurar-se, resoldre’s a una total transpa-rència, seria acceptar que l’altreté totes les parts dels nostrescomponents. La transparènciatotal i ineducable és la manera desubmissió que agreujaria el camícap a l’autonomia i el distancia-ment, la individualització. “Pucdeixar-te dir la teva veritat peròaccepta que pugui tenir dubtesdel que em dius!” Amb aquestafórmula posicionem tota la nos-tra autoritat i la nostra voluntat aprotegir el nostre fill. Obrim laporta de la discussió, de la possi-ble reformulació dels fets i tambéde l’autocorrecció.

Per l’adolescent, mentir és crear-se una bombolla en la qual podrà protegir les seves experiències

En Pinotxo no va mentir (i II)la tribuna

Educador de suport parental i acció educativa

JEAN-LUC HERBERT

05/02/2015

Carme Vidal

�EL SEGRE

AMBAIXADORS CATALANS

És cert que hi ha accions exclusives

per als humans, tot i que dimarts al

Palau de la Música Perejaume feia ba-

llar, amb música de Pascal Comelade,

una alzina amb la voluntat de fer

“commoure l’arbre més humil”. Deia

l’artista que és possible que nosaltres

tinguem menys ànima del que ens

pensem, i que les “coses”, en aquest

cas un ésser viu, en tenen més de la

que els suposem, d’ànima. Certa-

ment, entre verbs ésser, viure i existir,

els humans compartim el “ser” amb

tota la matèria, només el fet de “viu-

re” el compartim amb els éssers vius,

però “existir” és un verb exclusiva-

ment humà. Per existir necessitem el

reconeixement dels altres, que sàpi-

guen de nosaltres. És l’exemple del

negre de Ralph Ellison quan diu “no

existeixo perquè tothom refusa de

veure’m”. Passa tant a nivell indivi-

dual com a nivell col·lectiu. Si no ens

fem conèixer, si no expliquem la nos-

tra realitat, el món no sabrà de la nos-

tra voluntat de secessió, de voler-nos

un país lliure i sobirà. [...]

05/02/2015

Javier Moreno Luzón

�EL PAÍS

MALEÏDA ENDOGÀMIA

És difícil exagerar la importància de la

universitat per al nostre futur. Sempre

que no ens resignem a viure en un pa-

ís de salaris baixos i alta desocupa-

ció, amarrat al turisme i a l’espera de

periòdiques arrencades immobiliàries.

De la universitat depenen la formació i

el reciclatge de professionals compe-

tents, gran part de la investigació

científica i de les innovacions que ali-

menten una economia moderna, i el

treball en llibertat de gent dedicada a

pensar en un món complex. A més, la

bona universitat pública constitueix un

potent motor per al foment de la igual-

tat d’oportunitats i per a l’aprofita-

ment de la intel·ligència. Una societat

madura hauria de mimar la seva uni-

versitat, exigint-li que assoleixi els

seus objectius a canvi dels recursos

necessaris. En contrast amb aquestes

premisses, la política universitària re-

cent ha estat sorprenent. I no només

per les retallades pressupostàries.

Les autoritats han disparat les taxes

que paguen els estudiants rebaixat la

quantitat dedicada a beques en plena

recessió. Alhora, han buscat la gra-

dual reducció del nombre de docents.

I tot això mentre escassejaven les

convocatòries per a investigadors i

emigraven molts dels més brillants.

[...]

05/02/2015

Eulàlia Solé

�LA VANGUARDIA

LES NENES NO!

Si us plau, les nenes no! Ja apareixen

problemes amb la imatge de les mo-

dels adultes, amb una bellesa tan ex-

hibida que provoca malestar en mol-

tes de les dones que no estan ben do-

tades. Comparació, baixa autoestima,

desig d’imitació, control excessiu del

pes. Pot passar això en un col·lectiu

que, per raciocini o per experiència, se

suposa capaç de discernir entre el

que és superflu o vàlid, aparent o

substancial. Si a més en l’esfera de la

moda s’introdueix la infantesa, l’aber -

ració esdevé descomunal. Per a les

petites models, inexcusablement, i per

a les altres nenes, previsiblement.

Les primeres perjudicades són les ne-

nes objecte posades a mercè del ne-

goci de les marques, d’una banda, i

dels designis dels seus progenitors,

de l’altra. Les altres són les moltes

criatures que, indefenses davant

aquella visió en paper o a la pantalla,

s’amaren d’un ideal de bellesa que

els entela la ment i el cor. [...]

retalls

L’ABSÈNCIA DE SANCIÓ

POT TENIR L’EFECTE

DE MENYSVALORAR I DE

TREURE RESPONSABILITAT

LA TRANSGRESSIÓ DE LES

REGLES ÉS UNA DE LES

CARACTERÍSTIQUES DE

L’ADOLESCÈNCIA

DIARI D'ANDORRA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

Diario

168 CM² - 20%

199 €

5

España

6 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

COMENTARI

Josep Ferr Director de l’OrquestraSimf6nica Sant Cugat

2015: aniversari deI’Orquestra Simf6nicaSant Cugat

EI 4 d’abril de 1990 va realitzarel primer assaig de I Orquestra deCambra Sant Cugat. La presentaci6de Ibrquestra es va realitzar al

Monestir aquest mateix any en el cor~cende Festa Major de la Coral Sant Cugatdel Club Muntanyenc De 1990 a 1995destaquem les representacions de les6peres de Mozart"La Clemenza de Titd’i "11Re Pastor" que es varen presentar al Palaude [a Mt]sica i alTeatre La Far~dula deSabadell els anys 1991 i 1992,A Ibctubre de11995, Ibrquestra de cambraes va cof]vertir en "Orquestra Simf~)aicaSant Cugatt

CARMEN DE BIZETEl dissabte 14 de febrer ales 2 | hpresentem 16pera CARMEN de Bizet arabsolistes de primer nivell i la coHaboraci6de la Societat Coral la Lira, el Cor Aulos i laCoral Infantil Sant Cugat.l~estrena de Ibpera va ser molt pol~mica,l’obra esva considerar immoral i pocaFopiada per presentar-la al p0blicfamiliar habitual de l’~)pera-Comique deParis,

CONCERT SANTJORDIVolem que el concert de Sant Jordi d’aquestany2015 sicjui especial. Ser~ el concertdel 25~ aniversari per6 ho volem celebrarmirant el futur. El format traditional delconcert ha d’evolucionar cap a novesformes de participaci6. Ofefirem duesestrenes absolutes: el concert per atrompeta i orquestra del compositor JuanCarlos Valencia Ramos dedicada a MatewSimon, solista de jazz, i a la nostra orquestrai l’estrena de l’obertura "Els tresTambors"sobre la can(;6 popular catalana de DavidBozzo que ha escrit Ibbra expressameat peraquest concert.

¯ IOSICA DE OWIBRA[~Orquestra tamb~ prog rama pels sodsi simpatilzants concer~s de m6sica decambra que es realitzen a l’Aula Magnadel Conservatod Victoria dels,~ngels,S6n concertsd’una durada de 45 minutsi que acaben amb una copa de cava percompartir amb els m0sics que hi participeaAquests concerts es realitzen sempre ales12 h del migdia i s6n d’eatrada IliurW/

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

Semanal

172 CM² - 20%

116 €

61

España

6 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

~" EL PLA

La familia de Jordi Vall~s cedeix el Ilegat del jove a I’Ajuntament del Pla del Pened~s

Vall~s va morlr arab 26 anys i el per set una persona molt activa vainterve~r en diferents inves-seullegat recttllllibresimaterial en la vida cultural i associativa tigadons hist6riques i gmps dedels seus anys d’esmdi, partita- del municipi. Va presidir el cor recerca.L’Ajuntaraentjahacon-res de m~lca, discs, progmmesde caramelles i va format pa~c rmctat arab l’IEPper dassificar elde festivals i obres de ~eatre. de rag~upad6 juvenil Can Brau material i tamb6 ha destacat elLlicendatenHistbfia, delaqual idelGrupdeGrallers.Am6s, va grancompromisdeJordiVali~sera un apassionat, se’l recorda set membre de l’Offe6 Catal~ i amb el municipii elpais.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

3327

Semanal

88 CM² - 10%

78 €

16

España

6 Febrero, 2015

ORFEO CATALA

La culpa es del muertoEL CULEBR(~N DE LOS PUJOL y desu supuesta herencia ha tenidoun nuevo episodio en las de-claraciones de la familia ante eljuez. Jordi Pujol se limita a hablarde unos supuestos "papeles" quenunca muestra. Marta Ferrusola,con su genio y figura habituales,se ha negado pot completo a de-clarar y los hijos del matrimoniosufren una cierta amnesia y dicen que no recuerdan el dineroque recibieron. La tlnica novedad

es que el exhonorable ha puestoel foco sobre el responsable de lacustodia de su fortuna en Ando-rra, al que ya nombra y que, ca-stmlmente, ya muri6. Me ha recordado al caso Palau, en el queCiU tambi6n responsabiliz6 a untesorero fallecido, que por razones obvias no podia defenderse,de su relaci6n con el ya conde-nado F~lix Millet. Yes que ya sesabe: los muertos suelen tener laculpa de todo.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BUZON

131000

30601

Semanal

57 CM² - 10%

1150 €

6

España

6 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Arnau Tom s torna al Principal per tocar

la seva exitosa versi( de les suites de BachJunt amb el violinista Abel Tom&s, t~ una intensa relaci(~ amb SabadellEnregistrar les suitesde Bach, en el discque al novembre vapublicar Discmedi,formava part del destfd’Amau Tom&s. Desque Pau Casals les varescatar literalmentde I’oblit. I’any 1925,mai no han deixat dede set un repte per alsgrans violoncelistes.

JOSEP ACHE

La devoci(~ d’Arnau Tom~sper I’hist~)ric solista es mesque pregona. No en va, va do-nar el nom de Quartet Casalsal que forma junt amb el seugerm~, el violinista Abel Tom&s,Vera Martfnez el segon viol[ i elviolista nordameric& JonathanBrown. Es tracta del conjuntde cambra catal& amb majorprojecci6 i prestigi internacio-nals. EIs germans Tom~s s(~ntambe I’~nima del Trio Ludwig,amb la pianista coreana Hyo-Sun Lin.

Tambe seria inexcusableque Arnau Tom~s no vinguesal Principal a presentar-hi laseva versi5 de tes suites deBach, tal corn far& aquest di-vendres (21 h), en la tempo-rada de cambra que hi progra-ma Joventuts Musicals. El TrioLudwig hi va ser la formaci(~resident durant dues tempora-des, del 2011 al 2014, i fenthonor al seu nom hi va inter-pretar la integral dels trios deBeethoven.

M~s enll~ de Pau Casals

A Sabadell, Arnau i Abel Tom&stambe ban establert intensosvincles amb la Simf~)nica. AI2013 hi van actuar corn a so-listes en el Triple Concert deBeethoven. Ifa encara no unmes, al Palau de la Mdsica Ca-talana, van tornar-hi a ser so-listes principals, i Abel Tom~sconcert[4director a rues, en unpotent programa a cavall entreel barroc i el primer classicis-me, amb el tercer dels con-

Amau Ton~s acaba d’enregistrar les suites de Bach, fonamentals en el repedori violoncelistic

i la Simf6nicacerts de Brandemburg de Ba-ch i la Simfonia ndmero 40 deMozart.

Hi anaven mes que pistesdel tractament que AmauTom~s donar~ aquest diven-dres a les suites de Bach, deles quals interpretar~ les sispdmeres. Sense contradir elromanticisme amb que les vaimpregnar Pau Casals, que ames va ser tamb~ el primer enenregistraples, anir~ a buscaraspectes interpretatius moltintensos, deguts a la posteriorrevaloritzaci5 de la mdsica an-riga.

I, amb la naturalitat deguda, Arnau Tom&s evidenciar&maduresa. Les suites de Bach, relegades durant segles asimples peces d’estudi, tam-be es van convertir en obresd’aquelles que es reserven alssolistes rues experimentats iamb car&cter. Pau Casals te-nia 48 anys quan les va tocarper primer cop en pdblic. Arn-au Tom~s en far~ ara 42 ¯

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

4438

Martes a sábados

462 CM² - 50%

550 €

31

España

5 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA