(RE)DESCOBRIR VILANOVA

Del 24 d'abril al 29 de juny de 2008

Presentació

La intensa i prolongada passió pel dibuix de Joan Vilanova, el va dur a convertir-se en un dels artistes més importants que ha tingut la ciutat de Manresa. Joan Vilanova va ser un dibuixant de vocació, un treballador infatigable que va compaginar, des dels 13 anys fins a la jubilació, la seva feina com a cap de magatzem a la C.A.M.E. (Companyia Anònima Manresana d'Electricitat), amb una segona jornada de treball com a dibuixant i il·lustrador d'encàrrec. El fruit de tota una vida dedicada al dibuix és l'extensa, variada i complexa obra realitzada per Joan Vilanova, aquest dibuixant, humorista, dramaturg i activista cultural, que va des de col·laboracions en diaris i revistes, fins a cartells, portades de programes, ex-libris, nadales, llibres il·lustrats, etc. Amb motiu del centenari del seu naixement, la ciutat de Manresa li ha volgut dedicar, entre els diferents actes del que ha estat nomenat Any Joan Vilanova, organitzats per amics, entitats i institucions, l'exposició d'una mostra del seu treball. Des de la mirada d'una nova generació que no ha conegut el personatge ni la seva època,

l'exposició (Re)descobrir Vilanova no vol ser només una exposició d'homenatge, sinó una oportunitat per a gaudir, tot descobrint o bé redescobrint, l'obra d'aquest gran dibuixant. Estructurada en quatre etapes cronològiques, l'exposició presenta una selecció d'originals de diferents èpoques, que inclou des de les primeres plomes, publicades en revistes i calendaris, fins a dibuixos particulars mai publicats durant l'etapa de joventut, on es pot apreciar l'estil més satíric i caricaturesc dels inicis. El seu estil evolucionarà a través de la forta influència de l'obra de Junceda, representada en l'etapa de plenitud i en les il·lustracions per al Full Dominical de Solsona, el llibre L'Angelet que no rèia o les col·laboracions a la revista Bages, amb el Calendari Folklòric. Aquesta etapa culmina amb una nova evolució de l'artista en la maduresa, cap a un estil més personal i detallista, de composicions cada vegada més plenes i complexes en que les escenes prenen narrativitat i s'acosten al llenguatge del còmic, com és el cas de l'Auca de la Sèquia. Finalment la mostra conclou amb els dibuixos a llapis de la gran obra de Vilanova, el Cançoner Català, on es pot apreciar el mestratge de tota una vida i el gran esforç que va dur a terme en els seus últims anys. Un projecte personal que Vilanova afrontà com la realització del seu gran somni. Aquesta tria presenta una selecció, feta amb emoció i admiració, basada estrictement en el valor artístic dels dibuixos i el talent del seu autor, amb l'objectiu de mostrar l'elegància del seu traç, el virtuosisme del dibuix, la densitat de les composicions i la bellesa global de la seva obra. Més enllà del classicisme dels temes i l'anecdotari dels continguts, (Re)descobrir Vilanova vol convidar a admirar la qualitat de cada obra per sí mateixa, despullada si cal del rerefons del seu autor, i apreciar-la en conjunt com el llegat que va deixar aquest gran i encara ara desconegut dibuixant. És per tot això que, aprofitant l'any del centenari, aquesta exposició vol contribuïr a l'esforç de difusió, de revaloració, estudi crític i anàlisi que mereix l'obra de Joan Vilanova i Roset, per a reivindicar la seva pervivència i donar-la a conèixer més enllà de la ciutat de Manresa. Isaac Bosch i Annabel Sardans Comissaris de l'exposició TEXTOS DE L’EXPOSICIÓ

Joan Vilanova i Roset és, encara avui, un dibuixant força desconegut dins l'àmplia tradició de la il·lustració catalana. Vilanova va néixer i va viure tota la vida a Manresa i, contradient el tòpic, ell sí que va ser profeta a la seva terra. No és d'estranyar, sent com va ser tan estimat, reconegut i valorat per tothom, per la seva bonhomia, tendresa i murrieria.

Un hàbil i enginyós conversador, defensor dels més dèbils, fossin animals o bé persones. Un romàntic, un idealista i un gran observador... Però, per damunt de tot, un immens dibuixant. En aquesta mostra, la seva obra reivindica la necessitat de ser exposada i reconeguda, més enllà de la seva ciutat. Per tornar a Vilanova una mica de la seva generositat. EL NANO DE LA SEU – Infància i joventut (1908-1928) Joan Vilanova i Roset neix i creix en un entorn peculiar, a la sagristia de la Basílica de la Seu. De petit ajuda el seu pare en les tasques de sagristà i campaner, i amb els seus germans recull les orenetes caigudes amb un cistell, per deixar-les volar des de dalt del campanar. És un nen de salut fràgil, que es passa hores llegint i rellegint El Patufet i omplint l'empedrat de la baixada de la Seu de dibuixos de llargs trens, que desperten l'admiració dels vianants. Tot i que no destaca mai en els estudis, als deu anys entra com a intern al Seminari de Vic. Però als dotze, desmotivat, abandona la idea de ser capellà i torna a casa, pensant seriosament en el consell rebut, durant anys, per mestres i capellans, que li deien que es dediqués a ser dibuixant. Seguint, en part, el consell, amb tretze anys entra d'aprenent de delineant a la Companyia Anònima Manresana d'Electricitat. Però, tot i la feina, Vilanova continua dibuixant, amb passió, a les seves estones lliures. Als quinze anys, el seu talent autodidacte sorprèn el mestre i pintor Evarist Basiana a l'Escola d'Arts i Oficis. A través d'ell, coneix altres joves artistes manresans, engrescats amb la idea de formar un cercle artístic, i assisteix per primera vegada a les tertúlies del cafè de La Gàbia i a les sessions de dibuix al natural. En aquesta primera etapa de formació, Joan Vilanova s'encamina cap a un futur incert com a il·lustrador. No serà fins al naixement d'una sèrie de publicacions locals, a partir de l’any 1929, que començarà a poder publicar. DIBUIXANT DE VOCACIÓ – Vilanova i la premsa (1929-1943) El 30 de juliol de 1929 Vilanova veu publicat el seu primer dibuix a la revista L'Om. És la primera d'una llarga llista de col·laboracions en diaris i revistes locals, com El Dia, La Lluna, l'Ara, l'Ave Maria..., on un jove Vilanova, sovint amb un estil satíric i caricaturesc, influenciat per dibuixants com Mallol i Castanys, es va obrint pas. Empès pels nous aires de la República i l'amistat entusiasta d'artistes i intel·lectuals com Lluís Uró, Evarist Basiana i Estanislau Vilajosana, Vilanova se sent encoratjat a tirar endavant i a llaurar-se un camí com a il·lustrador. A principis dels anys trenta, anys d'efervescència i joventut, Vilanova coneix l'Angeleta (Àngels Calveras), una noia oberta, decidida i moderna, que esdevé de seguida l'amor i la companya inseparable. És en aquests anys que la seva trajectòria fa un gran pas endavant: el desembre de 1933 publica un dibuix a El Be Negre, dirigit aleshores pel manresà Josep M. Planas; a l'estiu de 1934 es casa, a Gironella, amb Àngels Calveras, i el 1935 il·lustra, juntament amb Lluís Mallafré, el llibre de text El meu segon llibre, de Lluís Alabart, que comptarà amb una segona edició en català i dues més en castellà.

Però tot queda estroncat l'any 1936. La mort, als vint-i-dos anys, d'Àngels Calveras, embarassada del seu primer fill, serà un cop molt dur per a Vilanova, seguit per l'esclat de la guerra. El 1938 és mobilitzat al front de l'Ebre, on farà de cartògraf a l'Estat Major. Perduda la guerra, Vilanova és conduït al camp de concentració de Prats de Molló, a la Catalunya Nord, d'on s'evadeix poc després. El perillós retorn a Manresa, l'any 1939, redueix la seva vida i les seves aspiracions a la supervivència i el desencís. Amb la pèrdua d'amics i companys, i la misèria de la postguerra, Vilanova passa diversos anys gairebé sense dibuixar. El 1941 il·lustra el calendari de Magatzems Jorba, que el donarà a conèixer àmpliament, a moltes llars manresanes.

L'EVOLUCIÓ CAP AL GRAN ARTISTA – La plenitud creativa (1944-1969) L'any 1944 Joan Vilanova retroba l'estabilitat i abandona definitivament la vida bohèmia. És l'any del seu casament amb Josefina Lleonart, una jove modista molt decidida, que havia estudiat a Barcelona. Amb ella Vilanova compartirà la passió per la música i la lectura i tindran dos fills: el Joan i la Roser. També és l'any que comença a col·laborar en la revista Pax, encetant d’aquesta manera una llarga llista de col·laboracions en fulls parroquials i entitats manresanes. Són aquests nous encàrrecs, sobretot de contingut religiós, els que marquen la necessitat de buscar un estil afí, més realista i més popular, que Vilanova troba en la influència del gran mestre i referent de la il·lustració catalana Joan Junceda. Entre els anys 1949 i 1951 realitza una col·laboració setmanal al Full Dominical de Solsona, i el 1953 comença a fer il·lustracions per a la revista cultural Bages, entre les quals destaquen les obres del Calendari Folklòric i l'Auca de la Llum. El 1955 publica el seu únic conte infantil, L'angelet que no reia, amb text d'Antoni Ribas i Grau.

Cofundador del Gremi de Sant Lluc i habitual de la tertúlia de l'Hotel Sant Domingo, Vilanova destacarà pel seu paper d'activista cultural, i es convertirà en un personatge popular, conegut i respectat. En plena dictadura promou activitats culturals en català i escriu i representa una sèrie d'obres de teatre satíriques, que li crearan més d'un problema amb la censura. Són els anys de més activitat cultural i artística, els més productius del dibuixant, que no té mai un no per a les múltiples col·laboracions desinteressades que li demanen. Cartells de Festa Major, programes de la Llum, goigs, logotips, capçaleres, nadales... Vilanova és omnipresent en la història gràfica de la ciutat. UN SOMNI FET REALITAT: EL CANÇONER CATALÀ – El llegat i els homenatges (1970-1990) La dècada dels anys setanta Vilanova l'inicia jubilat de la C.A.M.E. Lliure d'obligacions, es proposa dur a terme el gran repte que sempre ha somniat: il·lustrar les cançons “que han estat la música de fons de la meva vida”. Preocupat per la dispersió de la seva obra, i per tal de deixar un llegat, per a la família i per a Catalunya, Joan Vilanova engega el projecte del Cançoner Català. Després de superar diverses dificultats en la recerca de finançament, Vilanova se centra en l'obra més personal i menys reconeguda, on l'estil més propi i més ric arriba al seu punt culminant. Els dibuixos, la majoria a llapis, són cada vegada més detallistes, les composicions més denses i narratives, on Vilanova porta a l'extrem la seva passió pel dibuix. Les darreres setmanes, completament exhaust, pateix per la seva salut fins a l'extrem de creure que morirà abans de poder-ho enllestir. El 21 de desembre de 1980 la ciutat de Manresa li concedeix la medalla de plata. Al mateix temps, s'inaugura una exposició antològica i es fa la presentació del primer volum del Cançoner Català. Els tres volums següents aniran sortint, successivament, un cada any. En aquesta etapa, Vilanova també realitza les seves darreres col·laboracions en diaris i revistes, i il·lustra tres llibres d'història manresana. El 1985 rep el Premi Bages de Cultura, atorgat per Òmnium Cultural, i veu aparèixer el llibre Dibuixos d'una època, que recull la seva prolífica col·laboració en el Full Dominical de Solsona. Els darrers anys, malalt, quan ja no pot sortir de casa i ni tan sols pot dibuixar, viu envoltat dels seus dibuixos recreant-se en la seva contemplació i gaudint de la companyia de la família i amics. Mor el 21 d'agost de 1990 a l'edat de vuitanta-un anys, i amb ell perdem un dels últims dibuixants d'arrel noucentista. L'obra de Joan Vilanova i Roset mereix no estar relegada a l'oblit i passar a tenir un lloc entre els noms dels grans dibuixants clàssics catalans.

CRÈDITS DE L’EXPOSICIÓ Producció: Ajuntament de Manresa Organització: Centre Cultural el Casino i Museu Comarcal de Manresa Amb el suport de Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona Comissariat: Isaac Bosch i Annabel Sardans Assesorament: Pere Puig, Joan Vilanova i Lleonart, i Francesc Villegas Coordinació: Maria Camp i Francesc Vilà Disseny: Isaac Bosch i Annabel Sardans Procedència de les obres: Biblioteca del Barri Vell – Universitat de Girona, Biblioteca Central d’Igualada, Montserrat Farré Vilanova, Xavier Jovés, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Pere Puig, Família Pujol, Antoni Solsona, Família Vilanova Lleonart Marcs: El Taller Retolació: Sarrió i Rètols Porquet Pintura: Manel Pintó Mestres Servei educatiu: Anna Crespo Agraïments: Arxiu Comarcal del Bages, Quim Aloy, Biblioteca del Barri Vell – Universitat de Girona, Biblioteca Central d’Igualada, Biblioteca del Casino, Mn. Enric Bartrina, Família Bellorbí, Jaume Bernades, Josep Tomàs Cabot, Josep M. Cadena, Aurèlia Calveras, Montserrat Castillo, Francesc Comas, Mn. Oriol Diví, Josep Esquius, Josep M. Esquius, Montserrat Farré Vilanova, Carme Farré Vilanova, Josep Farré Vilanova, Antoni Fernández, Montserrat Fontanet, Josep M. Gasol, Josep Guardiola, Família Jorba, Xavier Jovés, Josefina Lleonart, Ernest Macià, Andreu Monsó, Gabriel Mora i Arana, David Moreno, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Josefina Orriols, Pilar Parcerisas, Jaume Pons, M. Carme Prat, Pere Puig, Anna Puig, Cristina Puig, Mariona Puig, Antoni Puig Vila, Família Pujol, Teresa Roca, Núria Sant, F. Sant Masoliver, Ramon Salisi, Família Selga, Pere Sobrerroca, Antoni Solsona, Jordi Torner, Josep Torra, Agnès Torras, Marc Torras, Família Uró, Jaume Vidal Oliveras, Roser Vila, Joan Vilanova i Lleonart, Liliana Vilanova, Marc Vilanova, Mariona Vilaseca, Francesc Villegas.