regne animal

7
REGNE ANIMAL INVERTEBRATS: Són el grup més abundant del regne animal: es caracteritzen per no tenir columna vertebral. Es divideixen en aquests grups: a) Porífers. b) Celenterats. c) Platiehelmints. d) Nematodes. e) Anèl·lids. f) Mol·luscs. g) Equinoderms. h) Artròpodes. A) Porífers: són les esponges . són animals aquàtics que viuen sobre roques. El seu cos està ple de porus per on entra l’aigua fins una cavitat anomenada òscul ( orifici de la part superior de l’animal. B) Celenterats: Cnidaris. Aquàtics amb una obertura envoltada de tentacles:. a. Els que tenen forma d’ombrela que són nedadores ( Medusa). b. Forma de sac que están fixats al fons. (pòlips) Tots tenen cèl·lules que contenen un líquid irritant que fan servir per paralitzar a les seves preses . Els seus residus són expulsats per l’única obertura que tenen. C) Platihelmint: tenen òrgans . a. Planàries: Vida lliure, aquatics I carnívors ( sponges, insects::) Es poden regenerar b. Tènies: Paràsits que viuen a l’intestí. AL porc i la vaca i després a l’home. Tenen molt

Upload: clopez64

Post on 05-Dec-2015

5 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Resum regne animals primer e.s.o.

TRANSCRIPT

Page 1: Regne Animal

REGNE ANIMAL

INVERTEBRATS:

Són el grup més abundant del regne animal: es caracteritzen per no tenir columna vertebral. Es divideixen en aquests grups:

a) Porífers.b) Celenterats.c) Platiehelmints.d) Nematodes.e) Anèl·lids.f) Mol·luscs.g) Equinoderms.h) Artròpodes.

A) Porífers: són les esponges . són animals aquàtics que viuen sobre roques. El seu cos està ple de porus per on entra l’aigua fins una cavitat anomenada òscul ( orifici de la part superior de l’animal.

B) Celenterats: Cnidaris. Aquàtics amb una obertura envoltada de tentacles:.

a. Els que tenen forma d’ombrela que són nedadores ( Medusa).b. Forma de sac que están fixats al fons. (pòlips)

Tots tenen cèl·lules que contenen un líquid irritant que fan servir per paralitzar a les seves preses .

Els seus residus són expulsats per l’única obertura que tenen.

C) Platihelmint: tenen òrgans .a. Planàries: Vida lliure, aquatics I carnívors ( sponges, insects::) Es

poden regenerarb. Tènies: Paràsits que viuen a l’intestí. AL porc i la vaca i després a

l’home. Tenen molt desenvolupat l’aparell reproductor. Fabriquen molts ous.

D) Nematodes: Cucs amb el cos cilíndric i prim.. Gran capacitat reproductora. Viuen en molts hábitats però principalment en ambients humits. Solen ser paràsits de plantes i animal i provoquen moltes malalties.

E) Anèl·lids: Cos format per anells, separats interiorment per envans. El tub digestiu recorre tot el cos. El seu cos està recobert d’una substància mucosa per mantener-lo humit.

a. Cucs arenícoles i cucs de tub: cap ben desenvolupat amb ulls i antenes. Tenen moltes quetes. Marins.

Page 2: Regne Animal

b. Sangoneres: Aigua dolça. Paràsits externs que s’alimenten de sang. Tenen dues ventoses que els permeten adherir-se a la presa.

c. Cucs de terra: No tenen el cap desenvolupat. Tenen molts anells, poques quetes. Excaven tunels al sòl , fan passar la terra pel seu tub digestiu i s’alimenten de matèria orgánica en descomposició.

F) Mol·luscs: Cos tou i protegit per una closca.Tenen un òrgan musculos (peu) que els serveix per moure’s.

a. Gasteròpodes: marins però ni ha d’aigua dolça i terrestres( cargol). Peu ample i closca. Pagellides, cargols de punxex, cargols de terra i els llimacs.

b. Bivalves: cos protegir per dues closques; No tenen cap. Cloïses, ostres i musclos.

c. Cefalòpodes: Peu format per tentacles amb ventoses per agafar les preses. Ulls molt desenvolupats i són molt rapids nadant. Pops ( sense closca) I calamars I sípies amb closca interna.

G) Equinoderms: viuen a les roques al fons del mar. Tenen esquelet extern format per plaques amb espines. No es diferencia el cap. Tenen simetría radial. Tenen aparell ambulacral( tubs que recorren el cos per on entra l’aigua a pressió i permeten el moviment).Tenen reproducció sexual, però hi han certes estrelles de mar que poden tenir regeneració .

a. Eriçons de mar: forma de globus amb moltes punxes.b. Estrelles de mar: mengen mol·luscs i crustacis.c. Ofiuroïdeus: semblants a les estrelles de mar amb els braços molt

prims.d. Holoturoïdeus: forma allargada( cogombre de mar).e. Crinoïdeus: Lliris de mar.

H) Artròpodes: Estan molt bén adaptats. Són els més abundants del regne. Tenen el cos dividit: cap, torax i adbomen. Presenten apèndixs articulats amb funcions especialitzades: potes,mandíbules, urpes, antenes o pinces. Órgans dels sentíts molt desenvolupats i situats al cap.Cos recobert per un exoesquelet que es renova al llarg de la seva vida.(muda).

a. Crustacis: Cos dividit en cefalotórax i abdomen. Presenten una closca dura.

1. Crustacis inferiors: Microscòpics que formen el plancton. I alguns més grans. També hi han de terrestres (paneroles de la humitat).

2. Crustacis superiors: cefalotórax cobert amb una closca rígida. Abdomen protegit per sis anells artiuclats. Dos ulls, dos parells d’antenes I una mandíbula mastegadora

Page 3: Regne Animal

que es mou de costat I cinc parells de potes caminadores. Gambes, cranc de riu..

b. Miriàpodes: tronc format per mols anells articulats, amb un o dos parells de potes a cada un. Dos ulls i un parell d’antenes i a una boca mastegadora. Cent peus, escolopendra i milpeus.

c. Aràcnids: Cos dividit en cefalotórax i abdomen. No tenen antenes, ni mandíbules però si tenen six apèndixs: un parell de quelícers, un parell de pedipals i quatre parell de potes.Tenen digestió externa. Aboquen damunt de les preses sucs digestius i absorbeixen substàncies digerides. Aranyes i escorpins.

d. Insectes: cos dividit en cap, tórax i abdomen. Un parell d’antenes i diverses peces bucals. Hi han aparells bucals mastegadors, però també poden tenir peces modificades per xuclar, perforar …Al tòrx tenen tres parells de potes que poden ser caminadores, nedadores , saltadores i exacavadores.La majoria tenen dos parells d’ales, alguns tenen un d’aquest parell d’ales modificades per a la seva protecció i altres les han perdut ( formigues).Han pogut colonitzar tants espais perquè van poder abandonar els espais humits degut al seu exoesquelet. Poden viure en ambients reduïts ja que són petits i tenen diferents tipus d’alimentació ( eviten competencia). Al poder volar poden fugir dels seus depredadors. Una altra estrategia és que les seves larves tenen una alimentació diferent i això evita la competencia.

Page 4: Regne Animal

Vertebrats: Es caracteritzen per tenir columna vertebral.

1. Peixos: tenen vida aquàtica . el cos té forma allargada ( forma dinámica que millora el seu rendiment) pell coberta per escates que els protegeix i els ajuda al desplaçament. Es mouen gràcies a les aletes que els ajuden a impulsar-se i a canviar de direcció. Respiració per brànquies. Aigua entra per la boca i flueix per las lamines branquials que capten oxigen dissolt a l’aigua. L’aigua surt per unes obertures laterals ( feses branquials). Per poder mantenir certa profunditat tenen la bufeta natatòria: bolsa plena d’aire que si augmenta el seu volum el peix ascendeix i si disminueix el volum es submergeix.Tenen órgans dels sentits iguals que els humans i a més a més tenen la línea lateral: òrgan capta información sobre els moviments de l’aigua que envolta l’animal.Alimentació molt variada. Fecundació externa ( ovípars). També hi ha de vivipars ( fecundació interna)

2. Amfibis: Poden viure a l’exterior però necessiten humitat per reproduirse i per mantenir la pell humida.No tenen coll , Boca amb dents primes i una llengua musculosa. Ulls prominents amb parpelles mòbils Presenten orificis auditius coberts amb una membrana. Pell fina i sense escates i amb glandules secretores de mocus per protegir-la humida. Dos parells de potes unides a la columna vertebral . Les potes delanteres tenen 4 dits i les traseres tenen cinc i estan units amb membranes interdigitals. Les seves larves tenen bránquies però els adults tenen pulmons i complementen la seva respiració amb respiració cutània.Són carnívors ( insectes i cucs).

3. Rèptils: Tenen vida terrestre. Tenen el cos impermeabilitzat amb escates seques I dures. Tenen fecundació interna. L’ou està protegit per embolcalls protectors que eviten la dessecació. No coven els ous.Es mouen per reptació. Cap unit al coll . boca amb dents i pot tenir glandules verinoses. Molt bon sentit de l’olfacte. Tronc amb quatre extremitats amb cinc dits am bungles ( excepte les serps) Musculatura molt desenvolupada. Son carnívors.Són poiquiloterms ( sang Freda) igual que anfibis I peixos tenen la temperature semblant a la del seu ambient.

4. Ocells: Cos cobert de plomes per evitar la pèrdua de calor. Extremitats convertides en ales i les posteriors per poder caminar.

Page 5: Regne Animal

Bec sense dents adaptat a la seva alimentació. Fecundació interna ( ovípars) i coven els ous. Són homeoterms ( temperatura constant independent de la del exteriror).Vol: tenen forma aerodinámica per reduir la resistència a l’aire). Esquelet lleuger amb ossos prims i buits. Extremitats anteriors transformades en ales i permeten que s’hi insereixen els músculs i les plomes. Pulmons són petits .Tenen molt desenvolupada la vista.

5. Mamífers: tenim quatre extremitats adaptades a la seva marxa. La boca té dents per tallar l’aliment i presenten un tub digestiu amb boca i anus.Respiració pulmonar .Els embrions es desenvolupen a l’úter matern i Quan neixen alleten a les seves cries.Som homeoterms, tenen el cos cobert de pèl per ajudar a mantenir la temperatura. ( excepte els marins, ja que els hi dificulta el moviment).Tenen desenvolupat el sistema nerviós i els òrgans dels sentits.

Els humans: la columna vertebral ens manté en posición erguida, això ens permet caminar. La mandíbula és petita amb les dents amb una mida similar. Tenim poc pèl , excepte en el cap. Encèfal és molt gran i això ha permés desenvolupar la inteligencia i fer funcions intelectuals.Cames són llargues i els dits dels peus no tenen la capacitat d’agafar. Les mans ens permeten fer activiatas especialitzadesPelvis és curta i ampla. L’etapa d’infància és més allargada que en altres mamífers i ens permet assolir un aprenentatge més gran.