revista mà 15 osona

5Una rev

ista

per a totho

m,

Agafam!!5

Revista M

Premi

Paco Candel

i Premi

Civisme 200

8GRATUT

Nmero 15Maig 2009www.revistama.cat

Entrevista a Raquel Gil, presidenta de AMIC-UGTAmsawal akid Raquel Gil, tameqrant n AMIC-UGTInterview with Raquel Gil, President of AMIC-UGT

Un entretien avec Raquel Gil, prsi-dente de lAMIC-UGT

ENTREVISTAP. 4 I 5El treball s leix central en la vida de les personesRaquel Gil

Presidenta de

lassociaci AMIC-UGT

4

CULTURA P. 12

Vic fa un homenatge a Serra i Moret

El Museu de lArt de la Pell

acoge una exposicin sobre

Manuel Serra i Moret

Asinag n tzuri n termect

a din yiri rmas x Manuel

Serra i Moret

The Museu de lArt de la

Pell hosts an exhibition

about Manuel Serra i Moret

Le Muse de lArt du

Cuir accueille une

exposition sur Manuel

Serra i Moret

Cinco polticos debatieron en

Vic sobre el derecho a voto de

los inmigrantes

Xemsa n isertanen ssiwren

di Vic x tasghart n ine`raq di

lintixab

El dret a vot dels immigrants a debat

NOTICIES P. 2

Vic va acollir una taula rodona amb representants poltics en el marc de la Setmana de la Ciutadania

In Vic, five politicians discuss

the right of immigrants to vote

Un dbat sur le droit de vote

des immigrs organis Vic en

prsence de cinq reprsentants

politiques

4

La Formacin Profe-

sional es el nivel edu-

cativo ms estratgico

para el crecimiento de

un pas

Aremmud asadur netta

d ijjen aswil n wesyem

ad issuyar regnus ghar

zzat mseqqem

Vocational Training is the

most strategic educational

tool for the growth of a

country

La formation profession-

nelle est le dispositif

ducatif le plus stratgique

pour le dveloppement

dun territoire

REPORTATGE P. 6 I 7

Ara s lhora de la Formaci Professional

u

Revista M per a conviure a OsonaRevista Mano para convivir en OsonaArmajalla Fus Hima anem`acher di Osona

Hand Magazine Living together in OsonaMagazine Main vivre ensamble Osona

Revista Mper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble Osona

2

[email protected]

Veus Diverses, acompanyada de les entitats dimmigrants dOsona, i daltres entitats com AMIC-UGT, lAssociaci Casal Claret o Crites, van organitzar una taula rodona a Vic sobre el Dret a Vot de les per-sones immigrades. Es va celebrar el passat 23 de maig i era un acte emmarcat dins la Setmana de la Ciutadania de la ciutat. La taula rodona clausurava un cicle dactivitats sobre la mateixa temtica, ja que durant la Mostra dEntitats i Msiques de Vic, el passat 16 de maig, ja es va poder veure una exposici titulada Histria i Actualitat del Dret a Vot, i tamb es va fer Teatre Social pel Dret a Vot. Per les associacions convocants no es van voler quedar, noms, amb la part ms ldica, sin que van demanar lassistncia a poltics parlamen-

taris, de grups amb representaci al Congrs de Diputats, perqu posessin sobre la taula el seu punt de vista sobre el Dret a Vot. Els poltics que van assistir-hi, submergits en la campanya de les Eleccions Europees, van ser Carles Campuzano (CiU), Joan Tard (ERC), Esperana Esteve (PSC), Jordi Guillot (ICV) i ngels Olano (PP). El presentador i moderador de lacte va ser el periodista dEL9NOU, Jordi Vilarrod. Lluny darribar a un acord, els re-presentants van explicar la posici dels partits al respecte dampliar o no el dret a vot de les persones immigrades. Jordi Guillot, en nom dICV, troba que s una qesti fonamental i que s important de-batre-ho, totes les persones tenen deures per tamb tenen drets i el dret a vot s un dret fonamental,

restringit per un 17% de la poblaci de Catalunya. Joan Tard (ERC), per la seva banda i coincidint amb Guillot, va dir que tothom ha de poder votar en totes les elec-cions. Tard creu que no hi haur cohesi social si no hi ha sentiment de pertinena. Per Carles Capuzano (CiU), per, el ms important s el debat sobre laccs a la ciutadania, ja que per a ell, el dret a vot s el punt darri-bada al dret a ser ciutadans. ngels Olano va defensar que

des del Partit Popular plantegen el debat des de la responsabilitat. Va defensar el seu posicionament en contra de les regularitzacions massives. En canvi, Esperana Esteve (PSC), va defensar que la plena carta a la ciutadania s el

dret a votar, i que la histria de les migracions s la histria de la humanitat. Desprs del posterior debat, els assistents van poder fer preguntes i es va llegir el manifest Tots hi som, tots volem votar.

Vic acull un debat sobre el dret al vot dels immigrants

F: Sara

Bl

zquez

Revista Mper a conviure a Osona 3para convivir en OsonaHima anemàcher di Osona Living together in OsonaVivre ensemble Osona

LA PRXIMAPREGUNTA:Cambiareis los planes de vacaciones por culpa de la crisis?

NEXT QUESTION:Are you going to change your holiday plans because of the crisis?

ASEQSI ID GHAYASSEN:Ad tbedrem min tugha tenwam ateggem deg nebdu aren-dat i tzawa?

LA PROCHAINE QUESTION : Allez-vous modifier le programme de vos vacances cause de la crise ?

Ho venem dient des de feia anys: tenim un sistema productiu amb peus de fang, hereu dun model basat en la m dobra intensiva i la precarietat laboral. La cons-trucci va ser un miratge i refugi que no ens va perme-tre veure el que realment passava. I quan han vingut

maldades la primera gran crisi econmica de la globalitzaci- hem vist que no estvem preparats, no tenem les empreses i la societat a lloc, pels temps que ens ha tocat viure i patir.Des de fa uns anys, el pas est afrontant aquests reptes: Lacord per la competitivitat de leconomia, els pactes nacionals dimmigraci, educaci, infra-estructures, el finanament autonmic... Ara b, en tot aix ha quedat un forat pendent que esdev la pedra de toc per poder-nos-en sortir: la Forma-ci Professional. Leconomia i lempresa del futur requereix un nou model i perfil de treballadors i treballadores, ms encara quan detectem que latur actual s sobretot un atur dels perfils formatius baixos. La Formaci professional, tota, la reglada, ladreada a les persones en atur o als treballadors en actiu ha desdevenir el principal eix pel qual ha de circular la recuperaci econmica. Malauradament, per al costat de molt bones iniciatives que cal esmentar lEscola dhostaleria de Tona o el nou cicle formatiu per a territoris rurals del Lluans, per citar-ne dos- encara ens falta molt recorregut i valentia. El Departament de Treball ha obert una mica la flexibilitat i inter-relaci entre la formaci professional contnua, ocupacional i reglada. El Departament dEducaci tamb ha mogut fitxa en aquest sentit. Per els canvis sn lents i poc valents, davant la greu situ-aci actual. No sembla pas que hi hagi una aposta estratgica decidida. No pot ser que a Osona tin-guem les mateixes hores de formaci per aturats el 2008 que el 2009. No pot ser que quan el primer sector econmic actual i sembla que de futur de la comarca s la indstria agroalimentria no tin-guem cap cicle formatiu al respecte. Pel treball del futur, laposta s clara: ara s lhora de la Formaci Professional.

g

*

EDITORIAL

EDITORIALEl impulso de la Formacin Profe-sional es prioritario para el futuro econmicoARMATBAÀAremmud usadur zeg mezwura i gha yessuyaren tadsa deg imar

EDITORIALPromoting Vocational Training is essential for our economic futureEDITORIALLe dveloppement de la formation professionnelle est une priorit pour lconomie de demain

La pregunta daquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVdeo

Blog

Cesc Poch i Ros

Sc del Bara des de fa ms de deu anys, i abans de venir a Catalunya jo ja estimava molt el Bara. Per-qu el Bara s un gran club, s un club solidari, el Bara s un club que ens ha deixat compartir la mateixa alegria amb els catalans. Estimar el Bara ens ha deixat acostar-nos ms a la cultura i la llengua catalana, i cantar lhimne del Bara amb els catalans al Camp Nou. I amb les victries del Bara tots som gent blaugrana i tots som catalans. Visca el Bara i visca Catalunya!Mustapha Bouziane Vic

Es pot ser catal sense necessitat de ser del Bara i, evidentment, es pot ser del Bara sense ser catal. Tot i que el Bara ha representat sempre uns valors nacionals i fins i tot s un bon element cohesiona-dor, ser catal va molt ms enll destimar ms o menys els colors

blaugrana. Hi haur qui expressi la seva catalanitat defensat la llen-gua, ballant sardanes o comprant vi del Priorat i daltres que no tindran ms remei que treballar 14 hores diries a casa nostra i, ni aix, molts els consideraran catalans.Jordi Molina Barcelona

No. El Bara com a club est inequ-vocament lligat amb la histria, la cultura i el territori catalans. s un club catal. Ara b, pot tenir i t seguidors arreu del mn, de cultures i nacionalitats distintes. Hi ha colombians, marroquins, indis, japonesos, espanyols... del Bara. Han de saber per, que sn seguidors daix, dun club amb una identitat prpia, i aquesta s catalana.Isaac Peraire Prats de Lluans

Si clar, en Zapatero tamb s del Bara i de catal res de res! Albert Portell Vic

Hi ha molta gent que s del Bara i no ho s gens, de catalana, i nhi ha molta daltra que s molt cata-lana per en canvi no s del Bara. s veritat que el Bara vol fer seva

la identitat catalana, i la major part de la seva afici ho s, per no hem doblidar que a Catalunya hi

ha un altre club, lEspanyol, que per estrany que ens sembli, tamb s un equip catal, i la majoria dels seus aficionats se senten catalans abans que espanyols. Aquest any hem estat de sort TOTS els catalans, els del Bara i els de lEspanyol.Alfons Castells 57 anys. Manlleu

Si sc del Bara ja sc catal o catalana?

r

Segons la Confederaci Espanyola de Pares dAlumnes (CEAPA),

aquesta afirmaci s una fallcia rotundament falsa. El prob-

lema radica en que shaurien de gestionar millor els recursos a

les escoles, com crear classes de refor per a qui ho necessiti. Des

de CEAPA tamb es puntualitza que tampoc s veritat que els

estrangers prenguin les beques als autctons: Les ajudes es donen

a qui ms les necessita i en aquest cas es tracta dels estrangers, que

venen amb menys recursos. En la seva opini, el que falta s un

major nombre de beques.

Els immigrants baixen el nivell de lEducaci

LES MENTIDES DEL RACISME (15):

Participa

!

Propera p

regunta

Canviareu

els plans

de vacanc

es per cul

pa

de la cris

i?

Envia la t

eva opini

a:

redaccio@

revistama

.cat

Ara s lhora de la Formaci Professional

LAS MENTIRAS DEL RACISMOLos inmigrantes bajan el nivel de la EducacinIKHARRIQAN NRÙNSORIAIne`raq shekwan aswir n usyam

THE LIES OF RACISMImmigrants lower the educational level in schoolsLAS MENSONGES DU RACISME Les immigrs font baisser le niveau de lenseignement




4

Entrevista a Raquel Gil, presidenta de AMIC-UGTAmsawal akid Raquel Gil ,tameqrant n AMIC-UGT

Interview with Raquel Gil, President of AMIC-UGTUn entretien avec Raquel Gil, prsidente de lAMIC-UGT

Per qu s important la in-tegraci sociolaboral de les persones nouvingudes?El treball s eix central en les vides de les persones, s el que et dna accs a drets. Tenir feina o no tenir feina vincula a tenir habitatge o no, a tenir accs a leducaci i de quina forma, per tant la integraci de les persones nouvingudes est molt relaciona-da amb el mn laboral. El centre de treball funciona com a ele-ment integrador, molt ms que lescola o el barri, perqu s on passem ms hores, i on hi ha una coneixena ms gran. De vegades ens trobem amb persones amb un discurs general on es veu que tenen certes reticncies amb la immigraci, per en el moment en qu et parlen del seu company de feina, ell no, ell s diferent. Perqu a ell el coneixen i als altres no. Aquesta coneixena permet canviar estereotips.

Per qu es va crear AMIC-UGT?Quan va nixer AMIC, ja fa 16 anys, va ser el moment en qu va comenar a haver un creixe-ment de la poblaci immigrada, encara molt petit, i com a sindi-cat es va detectar que hi havia uns treballadors, que sn els es-trangers, que tenien una proble-mtica especfica a banda de les que tenen tots els treballadors, i que va molt relacionada amb la seva situaci administrativa a lhora de poder-hi ser, de poder treballar, i de quina manera aix afecta fins i tot la seva vida familiar. Per tant, es va optar per crear aquesta entitat, per donar aquest suport de docu-mentaci, de trmits adminis-tratius, per que tamb permet treballar en xarxa amb la resta dentitats dimmigrants i per-met tocar temes ms enll dels estrictament laborals. Temes de cultura, de reagrupament...

AMIC-UGT es una asociacin que trabaja para la inte-gracin sociolaboral de los inmigrantesAmic-UGT nettatt d ict tmes-munt iyxedmen i tghawsi-win n ine`raq

AMIC-UGT is an association that works to integrate im-migrants socially and in the world of workLAMIC-UGT, une association qui uvre lintgration socioprofessionnelle des im-migrs

g

El treball s eix central en la vida de les persones

Raquel Gil, Presidenta dAMIC-UGT

Entrevista

g

L

Raquel Gil, Presidenta dAMIC-UGT

Ja fa setze anys que va nixer lassociaci dAjuda Mtua dImmigrants a Ca-talunya (AMIC) dins el sindicat UGT. Ra-quel Gil, advocada de professi i Secretria dIgualtat i Poltiques Socials de la UGT de Catalunya, ns la seva presidenta, i ens ha ats per explicar-nos qu s i com fun-ciona lentitat. AMIC-UGT t oficines a Vic i Manlleu.Sara Blzquez Barcelona

Entrevista


De quina manera es treballa?Donem molta informaci. Creiem que la informaci et permet tenir autonomia, ja sigui com accedir al mercat de treball, com estar-hi, o qu passa quan surts, per amb la coneixena de la societat on ests vivint, de les diferents entitats i dels recursos que hi ha. Tamb fem formaci, tant a tcnics com a gent de les administracions que est treballant amb persones nouvingudes, com tamb a les mateixes persones nouvingudes. Quan AMIC fa guies del mercat laboral intentem no duplicar aquelles guies que ja t el sindicat, per intentem explicar de forma ms planera aquelles coses que per alg que ha estat sempre dins daquest mercat de treball sn molt bvies, per per alg que hi arriba i ve amb un esquema de com funcionen les coses, aquesta prvia els permet estar en una situaci ms igual. Tamb fem activitats ms concretes, com xerrades o materials, i ltima-ment hem fet els Congressos de la Immigraci, que s una manera de donar veu i espai a qui de mo-ment no la t.

Amb quines situacions us trobeu?De tot, des de gent que ve a preguntar qu s un empadro-nament i que acaba darribar, i que no t contactes i ve a preguntar-te el ms bsic, a gent que ja porta molt de temps i est tramitant nacionalitats, o altres persones que vnen a demanar quina escola s millor pels seus fills. Treballem en confiana i la informaci que donem no t cap inters al darrera. Aix et converteix en un referent dins del territori. Ens hem trobat amb situacions molt dures, per la poca sortida que tenen, per collectius en risc dexclusi, que a ms sels suma el tema de la documenta-

ci, i el tenir o no tenir perms. Per tamb s maco quan veus alg que ha vingut amb situaci-ons molt dures, i que el seu procs s positiu. Que en dos o tres anys est treballant, en un lloc de treball de certa qualitat, t a la famlia, el tema de lidioma est superat, est fent formaci per una altra cosa... Aix dna sentit a la feina que fem. Veus el millor i el pitjor de la condici humana.

Quin paper t AMIC dins del sindicat?La idea s fer de frontissa entre les dues bandes. Hi ha gent que ve de cultures on el sindicat s un instrument de lestat, un instru-ment repressor, que no existeix, i amb unes condicions democr-tiques molt precries. Dentrada, no anirien a un sindicat perqu no entenen que la seva aportaci al sindicat pugui ser positiva, i

per tant s ms fcil que vagin a una associaci com AMIC. A partir daqu els podem fer saber quin model de sindicat tenim i perqu s important que la gent hi formi part. I per una altra banda que lestructura del sindi-cat es faci permeable a aquesta nova realitat: anar passant fluxos dinformaci, de formaci, trobar espais comuns de trobada amb la gent... Fem de porta giratria dentrada i sortida, de comunica-ci entre les dues bandes.

Com ha canviat la realitat en aquests 16 anys?Quan va nixer lAMIC hi havia un degoteig de persones immigrades, i feia poc que hi havia llei destran-geria. Si hi ha hagut un creixement tan gran de la immigraci s perqu hi ha hagut un creixement econmic, basat en un creixement pel creixement, molt basat en la m dobra poc qualificada, no en la millora de les condicions laborals, sin en buscar persones amb una situaci tan precria que poguessin acceptar aquelles feines. No sha fet b, i ara ens trobem en aquesta situaci. Ha canviat molt, ara nhi ha molts ms i a ms, estem en un moment de recessi, qui arriba ltim s qui pateix ms.

Com veu la realitat de la comarca dOsona?En el cas dOsona latur est col-pejant fins i tot ms que en altres llocs, i a ms s una comarca que t un nivell de poblaci estran-gera bastant important. Tamb s un lloc on ha sortit alguna veu contrria als drets de les persones immigrades per, malgrat aix, du nhi d el nivell de convivn-cia que sha aconseguit. En el cas dOsona, tinc la percepci que es tracta duna poblaci amb un nivell destabilitzaci important, ha crescut molt rpid, per hi ha molt reagrupament familiar, i voluntat de permanncia.

AMIC-UGT es una entidad con ms de 15 aos de vidaAMIC-UGT nettatt d ict tmesmunt i ghar yedja ktar zi 15 iseggusa di tudart-nnes

AMIC-UGT has existed for more than 15 yearsLassociation AMIC-UGT peut se valoir de ses plus de quinze ans dexistence

En quina situaci es troben els plans dacollida dimmigrants a les empreses?

La asociacin tiene 44 oficinas repartidas por toda CataluaTamesmunt ghar-s 44 n imucan di Katalunya marra

The association has 44 offices scattered through-out CataloniaLassociation dispose de 44 antennes qui cou-vrent lensemble du ter-ritoire catalan

g

Entrevista

En el cas dOsona latur est colpejant fins i tot ms fort que en altres llocs, i a ms t un nivell de poblaci estrangera important

No hi ha cap obligaci legal dimplantar cap pla dacollida a les empreses. Amb lavant-projecte de pla dacollida de la Generalitat s que parla de que seria desitjable, per ho deixa com una cosa voluntria. El millor pla dacollida s la rebuda que et fan els companys, i pensem que els delegats sindicals poden fer una feina molt bona amb aquesta acollida, poden establi canals, crear ponts. Hem dentendre aquesta acollida com una posada en valor de la diversitat que tene les empreses, que moltes vegades es veu com un problema, quan potser tenen gent que poden apor-tar coneixement de pasos a nivell dobrir mercat, coneixements didiomes, daltres realitats... s impor-tant que les plantilles no acabin separades en dos.

g




6Reportatge

El tema del mes

Tot i que pateix una manca de prestigi i durant molt de temps sha infravalorat, algunes veus asseguren que ara s el moment de la Formaci Professional. Un estudi de la Cambra de Comer de Barcelona a Osona afirma, desprs de realitzar una anlisi de les necessitats de les empreses dOsona en relaci a loferta professionalitzadora a la comarca, que shan de definir mesures encaminades a millorar el dficit destudiants de Forma-ci Professional (FP), aix com els continguts de la formaci, per tal dadaptar-ho a les necessitats de les empreses en el territori. La manca de personal dofici amb estudis de Formaci Professional s un fet en lactual mercat de treball que sha posat de manifest reiterades vegades per part dels participants en el projecte de la Taula de la FP dOsona, creada per la Cambra de Comer de Barcelo-na a Osona. La Formaci Professional, espe-cialment la de grau mitj, s una assignatura pendent del sistema educatiu del nostre pas. A Catalu-nya, noms el 25,2% de la poblaci ocupada t formaci secundria on sinclou la FP. Aquest percen-tatge s a lEstat espanyol del 23,1% i a la Uni Europea del 44,4%. Ca-talunya t una base molt mplia de persones amb estudis primaris en el mercat laboral (41,4%) i amb estudis universitaris (33,5%), en detriment de la Formaci Pro-

fessional. El dficit de titulats en Formaci Professional s una pro-blemtica que arrossega des de fa temps el nostre sistema productiu en general, i les empreses dOsona no en sn una excepci. Per tant, s una necessitat augmentar el nombre destudiants de Formaci Professional. No cal oblidar el context econ-mic en el qual ens trobem sub-mergits, la crisi colpeja amb fora. La Formaci Professional s el nivell educatiu ms estratgic per al creixement econmic dun pas. La seva missi s desenvolupar perfils professionals capaos din-tegrar-se a les empreses i cobrir les seves necessitats de contractaci, tan actuals com de futur. Segons dades de lObservatori del Mercat de Treball a Osona i lAnu-ari Socioeconmic de la Comarca dOsona, les activitats agrcoles i la indstria agroalimentria tenen un pes molt important a la comarca, i entre totes les activitats industrials, el pes de la indstria alimentria sobre el PIB s un 10,20%, el segon ms important de la comarca, noms darrera de la indstria de productes metllics i maquinria. Cal destacar que linforme de la Cambra de Comer observa uns ndexs despecialit-zaci en comparaci al total de la provncia de Barcelona molt elevats, i lexistncia dempreses molt representatives del sector a Catalunya. Les que van participar a la Taula de Formaci Professio-

nal per fer linforme van ser Casa Tarradellas, Cooperativa Plana de Vic, Embotits Espina, Embotits Salgot, Leche Pascual i Pinsos Victria. Els perfils que ms demanen aquestes empreses, i que tenen ms dificultats per trobar sn carnissers, operaris de producci i peons, que requeririen una titula-ci dFP de Tcnic en escorxador i carnisseria-xarcuteria, que a Osona no simparteix. Tampoc simparteix la de tcnic superior en indstria alimentria, que tamb respon a un dels perfils ms demandats, ni la de tcnic en ex-plotacions ramaderes, que tamb est fora buscat. Lnic perfil que busquen les empreses i que s que cobreix la Formaci Professional a Osona s la de Dependent de Comer. Dins la famlia dActivitats Agrries, el Centre EFA Quintanes ofereix gaireb tots els cicles de grau mig i de grau superior. Pel que fa a la famlia dIndstries Alimentries, no sofereix cap cicle formatiu ni a Osona ni a les comarques venes. Tamb hi ha una clara necessi-tat de dependents especialitzats del sector, ja que tot i que s que simparteix el cicle de Tcnic en Comer, no sofereix en concret la figura del carnisser-xarcuter. Segons els mateix informe, per, quan hi ha hagut alguna iniciati-va en la implantaci de cicles de la famlia dIndstries Alimentries

Durant molt de temps sha menystingut la Formaci Professio-nal, que pateix una manca de prestigi. Tot i aix, fa temps que sha posat de manifest la problemtica que el sector empresarial t a Osona a lhora dincorporar nous professionals a les seves organitzacions, especialment provi-nents de la Formaci Professional. Sara Blzquez Vic

F: Dep

art

am

ent de

Sanitat

de

lIE

S V

ic/X

evi Quir

ante

F: X

evi Quir

ante

Ahora es la hora de la Formacin Profe-sional

Rexxu yiwedd wakud n uremmud asadurNow is the time for Vocational TrainingLe pays lheure de la formation profes-sionnelle

g

Ara s lhora de la FormaciProfessional


Reportatge

va fracassar per manca dalumnes. Sorprs que en una comarca on el sector t un pes tan important no shagi aconseguit tenir aquesta cobertura de la FP resolta. Lestudi conclou que es necessita la impli-caci del sector i la sensibilitzaci vers la FP per part del sistema educatiu i la societat. De totes les activitats industrials, el conjunt de les que formen part de la indstria de productes metllics i de maquinria sn les que tenen un pes ms gran sobre el PIB de la comarca. En aquest cas, els ndexs despecialitzaci sn ms petits que els de la indstria agroalimentria. A Osona, loferta de Cicle Forma-

tius de la Formaci Professional dins de les famlies dElectricitat i Electrnica, Fabricaci Mecnica i Manteniment i Serveis de la Pro-ducci es realitza a travs de dos centres: La Salle i lIES Vic. Loferta existent s mplia, per tot i aix, linforme de la Cambra de Comer percep una hiperes-pecialitzaci de la formaci i la necessitat de revisi de loferta i els continguts en funci de les necessitats de les empreses. Segons diuen, sobresurt la necessitat dun nou enfocament, la mecatrnica, que integri les disciplines delec-trnica, mecnica, informtica, control i materials. Les activitats que formen part de

lhostaleria i el turisme, tot i que tenen un pes econmic inferior sobre el teixit empresarial, es consideren estratgiques per al seu desenvolupament. Lnica oferta formativa dins la FP s el cicle de Grau Mig de Cuina que es fa a lEscola dHostaleria dOsona. La manca de professio-nals de la FP ha portat a les empre-ses a recrrer a la immigraci com a soluci. La seva incorporaci en el sector, juntament amb uns horaris i salaris poc competitius no contribueixen a prestigiar els oficis del sector i a estimular la formaci de futurs professionals.

Per qu ha estat tan in-fravalorada la Formaci Professional en els ltims temps?A finals dels anys 70 estava molt ben valorada pel sector industrial, va ser en el canvi de modalitat (FP-1 i FP-2) quan la formaci professi-onal es massifica de joves que no aproven lEGB (14 anys) i el fet de no poder entrar legalment al mn laboral (16 anys), feia que fos lnica sortida que tenien, tant si ho feien motivats com si no. Va comportar un alt percentatge de no titulats i un desprestigi de la FP-1. Fins a la meitat dels 90, la FP va ser la germa-neta pobra del sistema educatiu, encara que la FP-2 comptava amb un prestigi creixent. A mitjans dels 90 va tornar a canviar el sistema educatiu amb dos nivells, els cicles

formatius de grau mitj i grau su-perior, on per accedir-hi calia titula-ci acadmica. Ara sestan revisant els continguts dels ttols i lorganit-zaci dels estudis, ms adaptada a les necessitats de les persones. Lactual Formaci professional t un alt nivell de reconeixement per part dels sectors empresarials, i cada cop ms per part de les famlies i la societat.

Per qu cal impulsar-la?Avui en dia s una formaci clau, diria que estratgica, pel desenvo-lupament daquest pas, sempre de la m amb les empreses o sectors productius. A Catalunya la Forma-ci Professional est orientada a les persones, no noms a joves, tamb a treballadors amb necessitats de re-qualificaci. Les ltimes actuacions

van encaminades cap a una nica formaci professional que integri els tres subsistemes actuals, inicial, con-tnua i ocupacional. A partir dara es parlar molt de lFP.cat, Centres integrals dFP o Pla Qualificat.

Quines mesures cal prendre per impulsar-la?El Departament dEducaci est implementant un seguit de mesu-res que shan anomenat mesures flexibilitzadores. La detecci de necessitats ja est feta, i en aquest moment estan ja en funcionament. Les mesures pretenen acostar la formaci professional al ciutad, que tothom qui vulgui formar-se o requalificar-se en un context pro-fessionalitzador ho pugui fer, per exemple, al ritme que li permeti la seva activitat laboral (matricu-

laci per crdits solts), o que li sigui reconeguda la seva experincia professional (acreditaci de compe-tncies professionals).

Qu demana el mercat de treball?Crec que ens fa arribar missatges, en certa forma, contradictoris. Per una banda demanda professionals especialitzats, amb una capacita-ci important, vol treballadors que siguin bons especialistes. Al mateix temps, tamb requereix un nivell important de polivaln-cia, que en lmbit laboral concret siguin capaos de desenvolupar diverses funcions o tasques dins lempresa. Especialitzaci i poli-valncia sn termes antagnics. No ms s possible si es treballa plegats formaci i empresa.

Entrevista a Antoni Cornudella, Coordinador territorial dEnsenyaments Professionals

F: Departament de com

er IES Vic/Xevi Quirante

La Formacin Profe-sional se tiene que adaptar y flexibilizar a las nuevas necesi-dadesAremmud usadur d wenni i gha nehwaj ssa tsawent

Vocational Training has to adapt to the new needsLa formation profes-sionnelle doit gag-ner en flexibilit et sadapter aux nou-veaux besoins

El mercat de treball demana treballadors especialitzats i polivalents




8

Igualtat al territori

Tots som iguals? O ms ben dit, tots hem de ser iguals? A la primera pregunta la resposta s clara, no! En canvi, a la segona, crec que s; tots tenim drets, per tamb, encara que no tothom ho vulgui acceptar, tenim deures.A ms, ara tenim

noves realitats i necessitats, per tamb noves oportunitats i hem devitar caure en la demaggia, no acceptar la xenofbia, ni lamentar-nos i actuar amb sentit com, acceptant i entenent que res s gratut, que tot t un cost i que, en conseqncia, no tot s possible. Per tant, el debat que hem de generar els representats poltics, socials i econmics dels pobles i ciutats dOsona s quins serveis, quins equipaments i quines infraestructures volem per a la comarca, al mateix temps que posem en valor el con-junt del territori i vetllem pel seu equilibri.I s que actualment la igualtat passa per garantir la justcia social i eliminar les diferncies entre els habitants dels diversos territoris i s que, ara, tots hem de tenir clar que el ms important no s quan sorti-rem de la crisi, sin com en sortirem. Per tant, el debat de les necessitats i de les oportunitats del territori s molt necessari que es faci; amb els corresponents pros i contres, perqu lestat del benestar actual ja no noms passa per tenir accs a leduca-ci, a la sanitat i per vetllar per locupaci garantint pensions datur i de jubilaci, sin que tamb passa per mantenir aquesta igualtat, aquesta estabilitat econmica i aquest equilibri entre els drets socials i les llibertats empresarials. Shan de potenciar les poltiques socials i assistencials, aix com vetllar per millorar i facilitar les comunicacions, tant les que es realitzen per mitj dels transports (pblics i privats), com les que es realitzen a travs de les tec-nologies de la informaci, perqu, avui en dia, s tan necessari saber llegir o escriure com formar-se, estar informat constant-ment, saber i poder accedir i comunicar-se amb els nous sistemes de la informaci i de la comunicaci.

Opini Opini

Josep Par Aregall

1r tinent dalcalde

Ajuntament de

Centelles

Viajar es una buena man-era para reinterpretar la realidad Abedder n wemcan itejja atarras ad issen u as ifhem tidet

Travelling is a good way to reinterpret reality Voyager, une bonne manire de rinterprter la ralit qui nous entoure

Mohamed Ainaaissa habla sobre los efectos de la crisisMohamed Ainaaissa issa-war x min d-tiwi tzawa

Mohamed Ainaaissa talks about the effects of the crisis Mohamed Ainaaissa nous parle des consquences de la crise

Reaprendre a pensar

La crisi de la crisi

En una societat on la immediatesa agafa fora, lexpressi reaprendre a pensar es fa imprescindible. Tots estem condicionats pel nostre pas-sat, per la formaci dun criteri cr-tic i lliure est a labast de cadasc.Dins de les frmules per reapren-dre a pensar vull destacar la dels viatges com a font per ser capaos de reinterpretar la realitat. Una realitat superficial i tancada on la possibilitat de participar en societat cada vegada s ms limitada. Vi-atjar oxigena les nostres monto-nes vides i ens permet aprendre, reinterpretar, filosofar sobre mons inexplorats i, el que s ms important; comprendre. Ms duna vegada hem escoltat que viatjar cura lestupidesa i la intolerncia.A la comarca dOsona, hi ha qui no sha cansat de fustigar dialctica-ment els diferents, els companys daltres terres que han decidit

compartir les seves vides entre nosaltres. Aquests que agredei-xen impunement des dalgunes institucions no estan sols, compten amb el suport dels seus companys que menyspreen o infravaloren les necessitats dels nostres nous companys; aquests que treballen a les fbriques, al camp i en totes aquelles feines que els nadius fa temps que hem decidit no fer.No s difcil de contrastar la huma-nitat daquests immigrants, sempre complaents i humils. Hospitalaris en els seus llocs dorigen i hospita-laris aqu.Emigrants serem tots quan tanquin les empreses dautomoci, les cr-nies, el txtil. Al-guns ja ho som i ho continuarem sent. Viatjar ens ha educat i ho continuar fent.

Tots sabem que el mn viu actual-ment una crisi en tots els domins, aquesta crisi va nixer del sistema capitalista, que noms t inters a guanyar ms diners sense donar un valor a lhome, que s el ms important.Cal tenir en compte que les empre-ses sn globals, i per aix va venir la crisi tamb a Catalunya com a altres llocs del mn.El tema de la crisi s el tema ms discutit en aquests ltims mesos, i tothom pensa en com solucionar-la, perqu ha afectat a tothom, i per tant la crisi sembla un gorila en contra de tothom.El problema s que els mitjans de comunicaci han jugat una mala carta, i han aportat una nova crisi a leconmica: la crisi psicolgica.Trobo, personalment, que aquesta ltima crisi s ms greu que leco-

nmica, perqu tothom sha donat per venut, per exemple molts habitants extrangers es plantegen tornar als seus pasos dorigen.Realment existex una crisi econ-mica, per la crisi sempre existeix, sin s aqu s all.Cal que lenfrontem amb els mitjans de qu disposem, i que no consumim la paraula crisi.Finalment demano als mxims responsables que organitzin tallers i conferncies sobre la crisi, que facin entendre al ciutad que si tots lenfrontem, tots lacabarem, malgrat que els governs i les entitats bancries tinguin la major responsabilitat.

Manuel Tapial

Associaci Cultura, Pau i Solidaritat

Hayde Santamara

www.culturaipau.blogspot.com

Mohamed Ainaaissa

Associaci Amic Amazigh

d

d

Hay que eliminar las diferencias entre los habitantes

Itxessa ad itwakkes bettu jar im-ezdaghWe have to eliminate the differ-ences between the inhabitantsIl faut supprimer les barrires qui sparent les habitants

g

Director: Cesc Poch i RosSotsdirectors:Mohamadi BouzianeMustapha BouzianeRedacci:Sara BlzquezCollaboradors:CNL dOsona (Llengua)Josep Camprub (Treball)Mia Coll (Fotografia)Xevi Quirante (Foto)Amic AmazighCoordinaci editorial:Imma BovDisseny original:Xavi RocaTraduccions: Babel TraductorsDipsit legal:B-52647

5

Revista M

per a conviure a Osonapara convivir en OsonaHima anem`acher di Osona


Consell Editorial: Glria Carbonell Jordi CasalsRaquel GilZouhir JaddiSaoka KingoloJames KwasiDoroteo Marco (President)Jamel el MezianiCarlos OrdoezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto Villaescusa

Amb la collaboraci de:

Amb el suport de:

Edita:SOCIALCATPlaa dOsona 4, 1erO8500 VicT. 938 895 [email protected]

Uni General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Opini


Falta aproximadament un mes per a lapaga-da analgica en alguns indrets, s a dir, per-qu els seus habitants ja no puguin veure la tele com sempre ho han fet, sin que noms ho puguin fer a travs dun descodificador. Perqu noms puguin veure la Televisi Digital Terrestre (TDT). s un dels motius que t el Departament de Governaci de la Generalitat de Catalunya per afanyar-se a desplegar definitivament el Pla Catalunya Connecta, dins el qual es troba lambicis Osona Connecta. El pla pretn proporcionar cobertura de telefonia mbil, internet de banda ampla i Televisi Digital Terrestre a, com a mnim, tots els nuclis de ms de 50 habitants, a tots els polgons industrials i a zones despecial in-ters econmic, comercial, turstic o cultural. El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informaci,

Jordi Bosch, junta-

ment amb

el

president del Consell Comarcal, Miquel Ari-sa, va presentar el projecte el 19 de maig a la seu del Consell Comarcal, davant de regidors i alcaldes de tota la comarca. Segons va explicar Jordi Bosch, els municipis perden poblaci i creixement econmic si no tenen infraestructures en telecomunica-cions. Malgrat tot, els municipis no tenen legalment el dret de tenir telefonia mbil o banda ampla, encara que sense banda ampla o TDT, les persones quedaran mancades dels drets de formaci, informaci i cultura, diu Bosch. En definitiva, es tracta de promoure el Pla Universal Virtual Catal que representa tenir cobertura dalmenys un operador de telefonia mbil, banda ampla amb velocitat dun Mega, i accs a la TDT. Fins ara ja shan fet 68 de les 115 actuacions previstes a la comarca, shan gastat 3,8 dels 7,4 milions deuros previstos. De moment sha ampliat la cobertura de telefonia mbil als polgons, noms falta abastar-ne 10 perqu els 129 polgons de la comarca tinguin cobertura mbil. Sha ampliat tamb lrea de cobertura de banda ampla, els 129 polgons ja en tenen, tots els nuclis de ms de 50 habitants tamb, i 13 dels 16 nuclis de menys de 50 habitants tamb. Tot i que lobjectiu era donar cobertura a tots els nuclis de ms de 50 habitants, amb Osona sha fet una excepci, en aquesta comarca hi ha fora nuclis amb menys de 50 habitants, i sha baixat el llindar, per no es pot abastar el 100% de la poblaci. Hi ha un pressupost limitat de 110 milions deuros, i hem dacabar abans del 2010. Sara Blzquez Vic

Breus Societat

Telefonia mbil, banda ampla i TDT per a tothom

El Plan Osona Conecta pretende que todos tenga-mos cobertura de mvil, de banda ancha i de TDT.

Asenfar n Osona Conecta yexs mahend a ghar-negh tiri tracca n triffu ufus d banda ancha d TDTThe Osona Connect Plan aims to give us all mobile phone coverage, broad band internet access and digital TV.Le programme Osona Conecta veut permettre tous les habitants du canton daccder aux rseaux de tlphonie portable, ADSL et TNT

g

El barri s nostre sestrena el 13 de junyFa setmanes que shauria dhaver estrenat El barri s nostre, la pellcula que sha fet al barri dOsona, dirigida per Quim Crusellas, per es va haver de suspendre per culpa de la pluja. Tot i que la pellcula ja es va projec-tar al Festival de Cinema Solidari de Navarcles, el passat 2 de maig, ser el prxim 13 de juny quan els vens del barri la podran veure a travs duna gran pantalla a casa seva, al Barri dOsona. De moment, es pot veure el triler del film a travs dInternet. El podreu trobar al blog de la Revista M (www.revistama.cat)La pelcula del barrio de Osona se estrenar el 13 de junio Asaru n dcar n Osona ad iffegh ass n 13 yunyu

The film about the Barri dOsona to be premiered on 13 JuneSortie en salles le 13 juin pour le film tourn dans le quartier dOsona

Tona ofereix cursos gratuts dinformtica i InternetDavant lactual situaci econmica i social, lAjuntament de Tona ha fet una aposta per la formaci adreada a tota la poblaci, en aquest cas, ofereix cursos gratuts dinform-tica i Internet. Es tracta dun curs diniciaci a Internet i dun altre de coneixement de lordinador, que es comenaran a impartir a partir del 25 de maig, encara que hi haur una segona edici a partir del 8 de juny. Les incripcions estan obertes des del 19 de maig. Cal anar a lAula Oberta, a Can Licus, a Tona, o trucar al telfon 93 887 07 61. Tona ofrece cursos gratuitos de informtica Tona tarezzem tiwwura i wermad n infurmatika bater

Tona offers free computer coursesLa ville de Tona met gratu-itement la disposition des habitants des cours dinformatique

I

Noticies

F: Sara

Bl

zquez




10

106.7 RDIO TARADELL

FRECUENCIA TROPICALCondut per Omar Castillo

Ritmes llatins, salsa, bachata, merengue, cumbia, notcies i entrevistes.

Cada divendres de 18 a 20 de la tarda!

Anunciat!

Truca al

938895590

o envia un correu electrnic a

[email protected]


Altres llenges

Musulmanes dEurope: contre toute attenteBeyrouth En Avril dernier, le prsident amricain Barack Obama a nomm une femme musulmane qui porte le hijab (le foulard islamique) au poste de conseillre aux affaires religieuses. Cette nomination est devenu un sujet brlant en Europe, o cela a engendr la fois des questions mais aussi de lespoir quant une plus grande participation des musulmanes europennes dans la vie politique. Sur les 20 millions de musulmans vivant en Europe, 12 millions sont des femmes. Ces mu-sulmanes sont diverses du point de vue social, conomique, ethnique et politique mais elles sont toutes sujettes cette mme discrimination facettes multiples, qui les voit comme celles qui viennent dune minorit ethnique , celles qui sont prives de leurs droits et mme, celles qui reprsentent une menace potentiellement radicale . Les musulmanes dEurope sont souvent strotypes comme tant les victimes de mariages forcs, de violences domestiques et de crimes dhonneur.Cependant, un nombre croissant de ces femmes en particulier celles qui ont grandi en Europe parlent dsormais de libert et de religion, dgalit de droits et de diversit et luttent contre la discrimination qui mane des communauts musulmanes aussi bien que des communauts non-musulmanes. Elles ont notamment commenc revendiquer le droit un espace gal dans les mosqu-es et laccs la mme formation religieuse que reoivent les hommes. En effet, la majo-rit des tudiants dans les instituts dtudes islamiques qui ont fait leur apparition dans les grandes villes europennes au cours de ces dix dernires annes sont actuellement des femmes qui cherchent connatre leurs droits religieux afin de pouvoir dfendre leur statut au sein de leur propre communaut. Par consquent, les musulmanes commencent trouver des solutions aux problmes qui se posent elles dans leur communaut. Lan dernier, un groupe de quatre associations musulmanes, cres rcemment, a lanc le programme Joining Hands Against Forced Marriages (Joignons nos mains contre les mariages forcs) dans diffrentes villes dEuro-pe dont Bruxelles, Paris, Madrid, Londres, Berlin, Bologne et Rotterdam. Ces groupes dont le but est dinstaurer un dialogue, ont runi des imams, des parents, des enfants et des responsables municipaux pour expliquer aussi bien aux musulmans quaux non-musul-mans que lislam interdit ces pratiques. En mme temps, les musulmanes souffrent dune discrimination qui est due lincom-prhension de la socit non musulmane qui les entoure lcole, dans les centres sani-taires et sociaux, au sein des partis politiques ou auprs des agences immobilires. Ainsi, les discours officiels dfinissant le port du foulard comme le symbole de loppression de la femme ont pour consquence que lon critique les femmes qui se voilent dans les lieux publics car on trouve quen agissant ainsi elles consentent la domination masculine. Si la discrimination a conduit certaines femmes se mettre en retrait de la socit, la plupart essaient de sy faire une place en investissant de nouvelles voies : les mdias et le secteur priv. Des revues comme le magazine anglais Emel ou encore MWM en France offrent une autre vision de la femme musulmane en visant un public qui ne sarrte pas aux musulmans. Crer leur propre mode islamique ou leurs propres socits de bio-cos-mtiques est une manire pour les musulmanes dEurope dchapper la discrimination au niveau du march du travail. Au Danemark, les femmes musulmanes ont franchi les obstacles avec laide du gouver-nement et de la socit. Aprs la controverse des caricatures en 2005, les musulmanes sont devenues plus nombreuses dans la vie politique du pays. On compte galement une prsentatrice de tlvision, et une joueuse au sein de lquipe nationale de football. Etonnamment, toutes portent le hijab. Cest travers des modles positifs didentificati-on comme ceux-ci que les femmes musulmanes sont en train de dvelopper aujourdhui leur confiance en elles-mmes. La discrimination que subissent les musulmanes dEurope devrait tre combattue par lusage dune approche multidimensionnelle incluant le dveloppement de leurs con-naissances au niveau de leurs droits, laugmentation de leur participation dans les mdi-as et dans les institutions publiques et enfin la cration de partenariats entre musulmans et non-musulmans ainsi quentre hommes et femmes. La faon dont les musulmanes profitent de leur environnement europen pour revendi-quer leurs droits est rvlateur du fait que les identits fministes, religieuses et ethni-ques sont en train de changer. En exigeant lgalit de leurs droits et laccs la sphre publique, ces femmes sont en train de confronter les responsables politiques au besoin dadapter leurs stratgies un contexte qui est en train de stendre rapidement en termes de diversit. Les responsables politiques doivent changer la faon dont ils peroivent les musul-manes de limage dimmigres aux valeurs anti-europennes devant sintgrer , ils doivent passer celle de rsidantes et citoyennes actives, visibles, voulant se sentir en scurit, travaillant et sduquant. La discrimination contre les femmes musulmanes quelle vienne des communauts musulmanes dans lesquelles elles sont leves ou de la socit qui les entoure doit devenir une question dintrt gnral pour le dveloppe-ment dune Europe plus cohsive.par Amel Boubekeur, 22 mai 2009Source : Service de Presse Common Ground (CGNews), 22 mai 2009,

Musulmans dEuropa: un fet imprevisibleBeyrouth Labril passat, el president nord-americ Barack Obama va nomenar una dona musulmana que duu el hijab (el mocador islmic) per al crrec de consellera dafers religi-osos. Aquest nomenament ha esdevingut un fet delicat a Europa, on ha suscitat controvr-sia, per tamb esperana quant a una participaci ms gran dels musulmans europeus en la vida poltica. Dels vint milions de musulmans que viuen a Europa, dotze milions sn dones. Aquestes musulmanes sn diverses, des del punt de vista social, econmic, tnic i poltic, per totes estan subjectes a aquesta mateixa discriminaci des de facetes mltiples, ja que es conside-ra que provenen duna minoria tnica, que sn privades dels seus drets i fins i tot que representen una amenaa potencialment radical. Les musulmanes dEuropa sovint sn estereotipades com si fossin les vctimes de casaments forats, de violncia domstica i de crims dhonor.Tanmateix, un nombre creixent daquestes dones en particular les que han crescut a Euro-pa parlen de llibertat i de religi, digualtat de drets i de diversitat i lluiten contra la discri-minaci que emana de les comunitats musulmanes i de les comunitats no musulmanes. En especial, han comenat a reivindicar el dret a un espai igual a les mesquites i laccs a la mateixa formaci religiosa que reben els homes. En efecte, la majoria dels estudiants dels instituts destudis islmics que han fet la seva aparici a les grans ciutats europees els darrers deu anys actualment sn dones que tenen la pretensi de conixer els seus drets religiosos, per poder defensar el seu estatut al si de la seva comunitat. Aix doncs, les musulmanes comencen a trobar solucions als problemes que sels presenten a la seva comunitat. Lany passat, un grup de quatre associacions musulmanes, creades recentment, va iniciar el programa Joining Hands Against Forced Marriages (Ajuntem les nostres mans contra els casaments forats) a diferents ciutats dEuropa, entre les quals Brusselles, Pars, Madrid, Londres, Berln, Bolonya i Rotterdam. Aquests grups, lobjectiu dels quals s instaurar el dileg, han reunit els imams, els pares, els infants i els responsables municipals per explicar tant als musulmans com als no musulmans que lislam prohibeix aquestes prctiques. Daltra banda, les musulmanes pateixen una discriminaci que es deu a la incomprensi de la societat no musulmana que les envolta a lescola, als centres sanitaris i socials, al si dels partits poltics o a les agncies immobiliries. Aix, els discursos oficials que defineixen el fet de dur el mocador com un smbol de lopressi de la dona tenen com a conseqncia que es critiqui les dones que es tapen el cap als llocs pblics, perqu es considera que si actuen daquesta manera s que consenten la dominaci masculina. Si b la discriminaci ha provocat que certes dones sallin de la societat, nhi ha una bona part que proven de fer-shi un lloc a travs de noves vies: els mitjans de comunicaci i el sector privat. Revistes com el magazn angls Emel o fins i tot MWM, a Frana, ofereixen una altra visi de la dona musulmana, per a un pblic que no es limita pas als musulmans. Crear la seva moda islmica o les seves societats de biocosmtics s una manera per a les musulmanes dEuropa descapar de la discriminaci en lmbit del mercat de treball. A Dinamarca, les dones musulmanes han superat els obstacles amb lajuda del govern i de la societat. Desprs de la controvrsia de les caricatures, el 2005, les musulmanes han esdevingut ms nombroses en la vida poltica del pas. A ms, tamb hi ha una presentado-ra de televisi i una jugadora en el si de lequip nacional de futbol. Sorprenentment, totes portent el hijab. A travs dels models positius didentificaci s com les dones musulmanes poden desenvolupar avui dia la seva confiana en elles mateixes. La discriminaci que pateixen les musulmanes dEuropa shauria de combatre a travs dun enfocament multidimensional, que inclogui el desenvolupament de les seves coneixen-ces quant als seus drets, laugment de la seva participaci en els mitjans de comunicaci i les institucions pbliques i la creaci de partenariats entre musulmans i no musulmans, homes i dones. La manera com les musulmanes aprofiten el seu entorn europeu per reivindicar els seus drets revela el fet que les identitats feministes, religioses i tniques estan canviant. Amb la demanda de la igualtat dels seus drets i laccs a lesfera pblica, aquestes dones poden fer arribar als responsables poltiques la necessitat dadaptar les seves estratgies a un context que pot crixer rpidament, en termes de diversitat. Els responsables poltics han de canviar la manera com perceben les musulmanes: de la imatge dimmigrades amb valors antieuropeus que cal integrar han de passar a la de residents i ciutadanes actives, visibles, que es volen sentir segures, que treballen i que seduquen. La discriminaci contra les dones musulmanes que prov de les comunitats musulmanes, en les quals sn allades de la societat que les envolta ha desdevenir una qesti dinters general per al desenvolupament duna Europa ms cohesiva.

Amel Boubekeur22 de maig de 2009

* Amel Boubekeur s professor associat al Carnegie Middle East Center, de Beyrouth. Article escrit per al Service de Presse Common Ground (CGNews).

Font: Service de Presse Common Ground (CGNews), 22 de maig de 2009.




12

Pellcula:

La sal de este mar Direcci i gui: Annemarie JacirPalestina/Frana, 2008. 109

s la histria de dos palestins, Soraya i Emad, amb vides dife-rents per que tenen en com un sentiment de marginalitat. Soraya es vol quedar a Palestina i Emad vol fugir-ne. Soraya va nixer i es va educar a Brooklyn, per ha decidit tornar a Palestina, mentre que el somni dEmad s marxar a estudiar al Canad. Un film sobre dos vidas palestinas

Ijjen usaru xef sin n tudar-tin tifalastiniyyin A film about the lives of two Palestinians Un film o se croisent les trajectoires de deux Pales-tiniens

Llibre:

La papallona negra Antoni PladevallColumna Edicions, 2009

La papallona negra s lltim treball de lescriptor de Taradell Antoni Pladevall, guanyador del Premi Carlemany 2008. La histria narra la relaci entre lhereu de Can Montal, una casa pairal de la Catalunya interior, i una univer-sitria de Barcelona, sense deixar de banda la vida a pags de la famlia, i com aquesta canvia amb lobertura duna casa rural. El ltimo libro de Antoni Pladevall

Adlis aneggar n Antoni Pladevall The latest book by Antoni Pladevall Le dernier ouvrage dAntoni Pladevall

Msica:

La femme chocolat Olivia Ruiz

Olivia Ruiz s una jove cantant nascuda a Carcassona, i que, amb una veu dola i en llengua france-sa, fa una barreja de pop i chanson. Lany 2007, La femme chocolat va vendre ms d1.000.000 de cpies per tot el mn. Un treball curis, inspirat en la feina de Roald Dalh i Tim Burton.

El disco ms vendido de Olivia Ruiz

Adebsi iyemmenzen attas n Olivia Ruiz The best selling recording by Olivia Ruiz Le disque le plus vendu dOlivia Ruiz

Web:

www.acollida.gencat.cat

La Generalitat de Catalunya ha posat en funcionament un portal a Internet, www.acollida.gencat.cat, per facilitar la integraci de les persones immigrades. Est disponible en 10 llenges i facilita informaci bsica sobre la societat catalana i sobre els principals drets i deures.

Una herramienta para tra-bajar la inmigracin

ij nalwasila bac atxadmad amhajar A tool for working on im-migration issuesUn outil pour faire avancer la question de limmigration

Blog:

latralla.blogspot.com/

s el blog duna de les llibreries ms conegudes de Vic, La Tralla. La llibreria no noms ven tota mena de llibres, sin que tamb organitza presentacions de llibres i trobades amb escriptors, xerrades... En aquest blog, La Tralla informa sobre aquestes activitats. El Blog de La Tralla, una de las libreras ms conocidas de Vic

Blug n Tralla ,netta d ijjen zi tadlisin i yetwasnen attas di Vic The blog of La Tralla, one of the best-known bookshops in Vic Le blog de La Tralla, lune des plus importantes librai-ries de Vic

Ressenyes

Cultura

Amb motiu dels 125 anys del naixe-ment de Manuel Serra i Moret (Vic, 1884-Perpiny, 1963), la seva ciutat natal li fa un ho-menatge.Manuel Serra i Moret era fill de lhistoriador i arxiver Josep Serra i Campdelacreu i va ser un dels ms importants poltics catalanistes del seu temps. Va ser alcalde de Pineda

de Mar en temps de la Mancomu-nitat, va ocupar la Conselleria del Govern provisional de la Genera-litat fins a laprovaci de lEstatut de 1932. Diputat al Parlament catal i al Congrs espanyol, du-rant la Guerra Civil va presidir el Consell dEconomia de Catalunya. s autor duna important obra terica sobre poltica, economia i cooperativisme. Un cop exiliat, va ser nomenat ministre de la II Repblica i, a la mort dAntoni Ro-

vira i Virgili, va ocupar interina-ment la presidncia del Parlament de Catalunya.s per aix que la ciutat retr homentge, en els propers mesos, al poltic vigat. Lacte central de lhomenatge s lexposici Naci, socialisme i democrcia. Manel Serra i Moret, un vigat universal, que es pot veure al Museu de lArt de la Pell (MAP) fins el 2 dagost. En la mostra shi poden trobar escrits, objectes personals o imatges que ajuden a entendre la importncia poltica del personatge. Lexposi-ci, a ms, es complementa amb un audiovisual on, a ms de la seva vinculaci amb Vic, es visiten ciutats amb les que Serra i Moret hi va tenir una relaci, com Perpi-ny, on va morir, o Pineda de Mar, ciutat on va ser alcalde. A part daquesta exposici, el Mu-seu de lArt de la Pell (MAP) tamb acull una mostra que vol explicar la figura de Serra i Moret als ms joves, on es pot conixer la seva figura a travs de les illustracions que Pilarin Bays va fer per a una biografia de Serra i Moret que va editar leditorial Mediterrnia.

Coincidint tamb amb la ce-lebraci dels 125 anys del seu naixement, el Patronat dEstudis Osonencs editar el llibre biogrfic que ha escrit Miquel-ngel Ve-lasco, la biografia ms completa i ms documentada que sha escrit fins ara de Serra i Moret, ja que les que hi havia fins ara eren molt ms contempornies a ell. Aquest llibre, que es publicar en breu, permet analitzar el personatge amb ms perspectiva histrica.

En motiu del 125 aniversari del naixement de

Manuel Serra i Moret, Vic li fa un homenatge en

forma dexposici, entre daltres activitats que ja

shan fet a la ciutat. Lexposici, que s al Museu

de lArt de la Pell de Vic, mostra escrits, objectes

personals i imatges que ajuden a entendre una

mica millor la vida daquest poltic vigat. La mos-

tra es complementa amb un audiovisual.

Sara Blzquez Vic

F: S

ARA

BL

ZQUEZ

Serra i Moret fue un impor-tante poltico catalanista de Vic

Serra i Morell netta d ijjen usertan d Akatalan d ameqranSerra i Moret was an im-portant Catalanist politician from VicManuel Serra i Moret fut un important homme politique catalaniste de Vic

g

Cultura

Vic ret homenatge a Manuel Serra i Moret


Preguntes Creuades Espectacles

Les preguntes de lAnna

En Lita respon:

Qu s el que ms tagrada daqu?Que hi ha molta naturalesa, magrada molt la muntanya daqu. Tamb magraden els concerts al carrer i lambient de festa que hi ha per Msica Viva.

Com som els v ?Jo mhe trobat amb molt bona gent, en general son amigables, veig que les persones quan es troben a les botigues sempre tenen alguna cosa per dir-se o per dir-te. Sn gent prxima i familiar.

Qu trobes a faltar del teu pas?Tot, la familia, la gent, la vida lenta, el surf, estar amb els amics tot el dia tocant msica...

I qu s el que no tagrada daqu?Haver destar sempre perseguint el temps.

Com s per tu viure en un lloc tan diferent del teu pas?Al principi va ser difcil, sobretot perqu no entenia res del que passava al meu voltant. Jo havia vist Barcelona per la televisi per no sabia que exisita Catalu-nya ni el catal. Va ser una gran sorpresa i em sentia perdut. Tot i aix el tenir novia catalana em donava seguretat, per per alg que ve sol ha de ser molt difcil.

LAnna respon:

Qu s el que ms tagrada de viure aqu?Home, jo mestimo molt aquesta terra, sempre que torno de viat-ge penso que s el millor lloc del mn. Per suposo que s perqu s casa meva. Per el que ms magrada de viure aqu, a part de que tenim racons molt macos i la platja i la muntanya a tocar, s que tinc la meva famlia i amics a prop.

Qu no tagrada de viure aqu?No magrada que sempre has de tenir el cap ocupat amb les coses que has de fer, i que el ritme de vida a vegades sembla que set mengi. Quan he estat un temps en altres pasos com el teu mhe sentit ms lliure i ms viva.

I a quin altre lloc tagradaria viure?A molts llocs diferents. B, el que magradaria s viure tempora-des a llocs diferents per conixer mn. Per tamb magradaria viure a Madagascar. Seria perfec-te si poguessim viure mig any a Madagascar i mig any aqu.

Com et sents vivint amb un estranger?Molt b! Magrada molt. Tot i que en alguns moments pot semblar difcil, amb la predispo-sici de tots dos la uni s molt rica. Jo aprenc de tu coses que a la gent daqu crec que ens fa molta falta, com per exemple, viure el moment, no preocupar-me tan pel que passar, aferrar-me menys a les coses. I per un altre cant compartir formes diferents de cuinar i de portar la casa s molt interessant. Jo crec que ho portem molt b.

Les preguntes den Lita

La polititzaci de la LEC defrauda als docents i a la societat

La comissi de treball de la futura llei educativa de Catalunya (LEC) ha tancat la porta. Noms resta la votaci parlamentria per ttols. Han transcendit els resultats pactistes finals. El joc dapostes i malabarismes dels partits poltics ha primat per damunt del ser-vei educatiu objectiu que demanda la societat. La subhasta del poder, domini i elitisme han enterrat definitivament el Pacte Nacional de lEducaci del 2006 (PNE). El somni duna xarxa nica, escola pblica i concertada unificades, lhomologaci plena dels seus docents, la gratutat total (dret constitucional) o exempci de quotes i el repartiment equitatiu obligatori dels nouvinguts, sha esvat. Ans el contrari, es blinden les fronteres entre els centres pblics i les entitats educatives privades concertades que allunyen tota expectativa dun transvasament mutu de models i serveis comuns per vasos comuni-cants. Oportunitat histrica perduda i decebedora, s lopini molt compartida entre el professorat.De poc ha servit la pressi dels ensenyants i funcionaris que han sortit tres vegades al carrer en el decurs daquesta tramitaci legislativa. Calia una llei, si poc o res ha can-viat? No era suficient un estatut del docent? Coneixem la satisfacci de CiU que avala la LEC sense reticncies ni palliatius emparats per nombroses patronals i entitats del sector, patrocinadors de lescola concertada. Shi adhereix ERC, joiosa del blindatge de la immersi lingstica del catal com a llengua vehicular. Per, oblida principis bsics de lescola republicana pblica i laica. No es vol implicar ms per no repetir la mala expe-rincia de lEstatut amb una negativa a la llei? Gens sorprenent s lactitud del PPC i Cs per loposici legislativa a acceptar un bilingisme escolar lliure. nicament ICV planta cara a la sepultura del PNE amb diverses esmenes i defensa el reconeixement social que comportava la seva aplicaci immediata.Ramon Mas Sanglas. Docent

ENSENYAMENT

Ja est en marxa el cicle danimaci inafntil RESS, organitzat per lAjuntament de Vic a travs del Pla de barris, que consisteix en portar espactacles infantils als diferents barris de Vic. Diumenge 24 de maig es va celebrar el segon espectacle del cicle, que durar fins a finals de juny, aquesta vegada al barri de Santa Anna. Unes 200 persones es van acos-tar a la pista del barri per veure lactuaci de lactuaci de Pep Lpez i Sopars de duro amb lespectacle Can Seixanta.El pblic familiar aplegat per a locasi va poder gaudir dun repertori indit, de creaci prpia i adaptacions de temes tra-dicionals en balls i danses que ens va oferir aquesta formaci, composta per bateria, guitarra i acordi.El segent diumenge, 31 de maig, al carrer

Sant Isidre dels Habitatges Montseny (barri del Remei), continuar el RESS, Cicle dAnimaci Infantil, amb lactuaci dOriol Bargall i lespectacle Amanida de Mainada.Desprs ser el torn de la Serra-de-senferm (7 de juny), amb Can Cantem, i dues setma-nes deprs, Jaume Barri ser a lEstadi, amb lespectacle Animaci per a la mainada... i ms grandets.Lltim barri en gaudir del seu espectacle ser el Barri dOsona, que el dia 21 de juny rebr Cesc Serrat i Llus Pinyot, i lespectacle Festa la festa. La festa coincidir amb el mer-cat del trasto Segonesmans, que organitza lassociaci de vens, i que es far durant tot el mat a la plaa dOsona, de nou a dues del migdia. El RESS compta amb la collaboraci de les associacions de vens de tots els barris.

El cicle infantil RESS aplega dues-centes persones a Santa Anna

Ya est en marcha el ciclo de ani-macin infantil Ress

Aqa tessentar taqwirt n umussu ihenjirenThe cycle of childrens entertain-ment Ress has startedDmarrage de Ress , le pro-gramme danimations pour les enfants

g

Cultura




14

UGT. AMIC, Vic Associaci dAjuda Mtua als Immigrants a CatalunyaInformaci i orientaci sobre documentaci i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 UGT. AMIC, Manlleu Associaci dAjuda Mtua als Immigrants a CatalunyaInformaci i orientaci sobre documentacii assumptes laborals.C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69 OTG (Oficina de Treball de la Generalitat)C/ Ramon Sala i Saala, s/n. 08500 VicTel. 93 889 27 67 Hospital General de VicC/ Francesc Pla El Vigat, s/n. 08500 VicTel. 93 889 11 11

CNLO (Centre de Normalitzaci Lingstica dOsona)Catal i formaci dadultsC/ Pla de Baleny, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88 Critas ArxiprestalC/ Sant Just, 3. 08500 Vic RENFE Tel. 902 240 202 Autobs urbTel. 93 889 25 77 Estaci dautobusosC/ Pare Galliss, 4. VicTel. 93 889 19 17 Gurdia UrbanaTel. 93 885 00 00 Mossos dEsquadraTel. 93 881 57 00 BombersTel. 93 886 25 25 oficinesTel. 93 885 10 80 urgncies

Oficina de Catal de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22

Deixalleria Municipal del VerdaguerP.I. El Verdaguer. C/ Eduard Rif, s/nTel. 93 850 75 23

Consorci del LluansC/Vell, 3Santa Creu de JutglarTel. 93 888 00 50

Consell Comarcal dOsonaC/Historiador Ramon dAbadal i Vinyals, 5Vic.Tel. 93 883 22 12

Ajuntament de VicC/ de la Ciutat, 1. 08500 VicTel. 93 886 21 00

Ajuntament de ManlleuPlaa Fra Bernard, 6Tel. 93 850 66 66

Ajuntament de TorellC/Ges dAvall, 5Tel. 93 859 10 50

Ajuntament de CentellesC/ Nou, 19Tel. 93 881 03 75

Consolat de lEquadorC/ Npols, 187, 5. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de la Repblica de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrnic: [email protected] Consolat de lndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrnic: [email protected] Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputaci, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la Repblica de PolniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrnic: [email protected] www.kgbarcelona.org Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrnic: [email protected] Consolat de la Repblica del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722 Consolat de la Repblica Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Llengua

InstItucIons consoLats estRangeRs a BaRceLona

consorci per a la normalitzaci LingsticaPla de Baleny 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

aPunts De LXIc

Objectes mbils que formen part de lequip estable duna casa o edifici

El llit

La butaca La prestatgeria

La calaixera La gandula

Parlem de mobles...

Moblar: Guarnir de mobles (una casa, una habitaci).

Van llogar una casa moblada. Han anat moblant la casa a poc a poc.

Muntar: Armar, drear, (un objecte) ajustant les parts de qu es compon. Han muntat la prestatgeria en un moment.

Entapissar: Cobrir amb tapissos. Folrar, recobrir, (un moble, una paret) amb tapisseria

Envernissar: Donar una capa de verns (a algu-na cosa).

El moble s fet i pintat, per encara sha denvernissar.

Lengua Vocabulario entorno a los mueblestotaLaYt (IRas) Amawal x rqec n taddart

Language Vocabulary related to furnitureLanguePetit lexique sur le mobilier

guia de serveis

Gua de serviciosArguid anwamawan

Guide des servicesGuide to services


*

Qu fem aquestcap de setmana?

Penegal al forn amb cru despinacs

El Solc, Msica i Tradici al Llua-ns s un cicle de msica tradicio-nal i cultura popular al LLuans. T la seva seu a Prats de Lluans i coordina les activitats de les dife-rents entitats i organismes de cada poble des de 1993. Es va iniciar a partir duna iniciativa de cultura popular, i es basa en la proposta dactivitats musicals, amb balls, concerts i cantades; actuacions teatrals; caminades i activitats a lentorn de la histria; cerca-viles i trobades de diables i gegants; recuperaci de fires i revetlles; xerrades i expo-sicions sobre la realitat cultural del Lluans i del conjunt del pas durant els mesos de maig, juny i juliol.Aquest any sest portant a terme el 17 cicle Solc. Es va inaugurar el passat 3 de maig a Santa Creu de Jutglar amb els Acordionistes del Solc, i lha organitzat el Consorci del Lluans i lassociaci Solc, msica i tradici al Lluans.El Solc representa tres mesos dactivitats a tots els pobles de la comarca basats en una proposta de msica folk i tradicional dels Pasos Catalans i amb algunes aportacions daltres pasos, aquest any Grcia, Sudamrica i Occit-nia, a travs dun grup de la Vall dAran. Quant a la programaci daquest any cal destacar la presncia de fora formacions joves i noves, per tamb alguns noms prou consolidats com ara la Carrau, que actuaran a Santa Eullia de Puig-oriol, o el Pont dArcals, que ser`a

lacte de tancament del cicle a Orist, el 2 dagost.

La nova proposta mant els actes

ms

em-ble-mtics

del cicle, com la

trobada de cantadors, la fira de la transhumncia,

el Solc dall enll o la Taverna dall enll a Olost, i la monumen-tal panera del Solc, amb prop de 200 productes de tot tipus donats per establiments de la comarca. Algunes de les activitats ms representatives a partir del mes de juny, sn la trobada de geganters del 13 de juny a Sant Feliu Sasserra, que comenar a les 6 de la tarda i acabar amb ball amb Amanida Folk. L11 de juliol, coincidint amb la Festa Major destiu de Santa Eullia de Puig-oriol, hi haur concert i ball amb es Revetlers (Mallorca) i La Carrau (Valls). L1 dagost est previst celebrar el Solc dall enll a Olost. A les 6 de la tarda hi haur un taller de danses gregues, i a partir de les 9 del vespre, la Taverna dall enll, una degustaci de menjars i begudes dels pasos dorigen dels grups que participen als Solc dall enll. A les 11 de la nit hi haur lactuaci de Sakapat (Chile-Per) i Askides (Grcia). Lendem a la tarda ser la cloenda del Solc, amb concert i ball a crrec de El Pont dArcals i

Els Cosins del Sac.

Anem al Solc, Msica i Tradici al Llua-nsUna bona proposta per passar una bona es-tona aquests prxims mesos s acostar-se al Solc, un cicle de msica tradicional i cultura popular al Lluans. Va comenar a principis de maig i no sacaba fins el 2 dagost.Prats de Lluans

COCINAPenegal al horno con crudo de espinacasAXXAM U SANWIPenegal deg farran akid tibbi tazizawt

COOKERYBaked rosefish with raw spinachCUISINESbaste au four sur son lit dpinards en salade

Visitamos el Solc, un ciclo de msica i tradicin en el Lluans

A narzef ghar el Solc, ijjen taqwirt n musiqa d izerfan di LluansLets visit Solc, a traditional music cycle in el Lluans la dcouverte du Solc , un festival alliant mu-sique et tradition dans le Lluans

g

La cuina den Camil

El penegal un peix de la Mediterrnia, parent del cap-roig o lescrpora. El vermell brillant de la pell, el gran cap i les espines el fan tericament un peix dur, en canvi quan el menges s gusts i tendre, fora utilitzat, diuen, per sopes i suquets... Doncs per portar la contrria aquest cop est preparat al forn.Posem a foc lent una paella amb un dit loli, alls laminats, llorer, bitxo, deixem que vagi fent xup xup fins que ens quedin daurats i cruixents els alls, al mateix temps i a part, haurem fet una reducci de vinagre de sidra. Loli aromatitzat i un punt picant, junt amb el vinagre, ens servir per coure el peix.Amb el forn a 180 i posem el penegal amb sal maldon ben regat amb loli i el vinagre, hem de reservar oli i vinagre per anar-nhi afegint durant la cocci, i un cop cuit, el po-sem en una sabata amb un llit despinacs en cru amanits amb sal maldon i loli i vinagre del peix, s una manera de fer un acompan-yament diferent i fresc.Un altre peix al forn per la collecci, la qesti s anar canviant de peix i dacompanyament, aix sembla que s un plat diferent i en part s cert.


Noticies

Madame Cabr sembla que duu un daquests avisos de frgil de les pertinences que sacaronen en les mudances estivals. Ho penso mentre redueix la velocitat del seu Clio en cada pas de zebra que ning creua. Va nixer lany 1931 a Montbri-son, una localitat propera a Lyon, en una famlia burgesa de comer-ciants per part materna que la va matricular als millors collegis de lpoca. Lucie, la seva mare, va ha-bituar a les seves filles al carcter de les lluitadores de la postguerra. A mi em van ensenyar a resistir. Lucie els repetia, una vegada darrera laltra, all que nosaltres hem injuriat tant que sens ha passat per alt: No parlar amb la boca plena, respectar als grans, portar-se b. De pare espanyol, amb la pell dels vells samaritans que per humils sn sempre savis, Madame Cabr va decidir estudiar Filologia Hispnica. Va viatjar a Barcelona, acceptant la invitaci duna de les seves germanes que en aquells dies vivia a la ciutat dels serens, i aqu es va desmaiar per un amor consentit. Va arribar a lensenyament com a

mitj de subsistncia, per entre les criatures de tres a 11 anys va trobar la vocaci dels forjadors. Lany 1954, un any desprs de contraure matrimoni amb Se-bastin, un catal de soca-rel que treballava com a personal civil al port, a la base de lexrcit nord-americ, es va presentar al Liceu Francs disposada a obtenir el Certificat dAptitud Pedaggica. Va carregar tan b les tintes que, desprs del qestionari definitiu, linspector va veure en ella un nima indeleble, i la va encastel-lar a les pissarres ms altes. El 1969, per a poder practicar la seva prpia pedagogia, va fundar lcole Bon Soleil, a Gav, en un paratge desolat i tapiat de pells de culebra, prop de lautovia de Castelldefels. Hi havia tant de sol que li vam posar aquest nom. Vam comenar amb 12 nens. El lloc era tercermundista: sense clavegueres, sense telfon, sembarrava quan queien quatre gotes..., per els nens eren felios. Quan ella es va jubilar, el 1997, lescola era ja una instituci slida i de prestigi. Va deixar les cordes de la direcci a Josphine, la seva nora, que havia crescut

amb el sentit del deure que la seva mentora li havia inculcat, mentre que Antonio, fill de Claire i esps de Josphine, seguia els passos del pare i socupava de la burocrcia. Ambds han convertit lcole Bon Soleil en el que actualment s el Collge Bon Soleil: una instituci ped-aggica amb 1.200 alumnes i unes installacions que ocupen 25.000 metres quadrats. Els mestres no noms instrum, eduquem. I leducaci s insistir. Laprenentatge ha dsser amb normes, per aquestes no sn innates en els nens. El primer responsable de transmetre-les s la famlia, i, desprs, lescola. Madame Cabr, convenuda de que havia de preparar les noves generacions per a afrontar un futur cada vegada ms dur, veia com la societat sagomorrava: Sense voler generalitzar, hi ha mitjans de comunicaci que inciten a la permissivitat, dese-structuren les famlies i buiden dautoritat la figura dels pares. Els exemples no sn balad: s fonamental saber menjar cor-rectament, i rentar-se les mans abans, per descomptat. No s

noms una qesti de bon gust, s tamb dhigiene i respecte a qui comparteix taula amb tu. Cal apostar pel mrit, la constncia i la voluntat dajudar al nen a frenar les seves pulsions en determinades circumstncies. Un nen ha de saber usar les paraules mgiques grcies i per favor. I ha dentendre que les joguines que ja no usa les pot aprofitar un altre nen, i que compartir el seu entrep amb un captaire no s una qesti religiosa, sin que t a veure amb el sentiment de bondat, lelegncia de lesperit i la compassi prpies del ser hum. Quiero ser mayor, de venda en lli-breries, s un oport regal perqu les vies el posin en mans dels seus fills, ja pares, potser desorien-tats per leducaci dels seus. De fet, ms de 100 preocupades vies, mares dels meus exalumnes, lhan llegit. Madame Cabr no t el desdeny dels secretaris dEstat, i la seva mxima s tan humana com el Marc Aurelio de A mi mateix: Tots han darribar al mxim de les seves possibilitats, al seu sostre dxit. Ha estat condecorada amb la medalla de Palmes Acadmiques

de Frana en reconeixement al seu magisteri. Abans que els seus nadons saltessin a la Univer-sitat, aquesta institutriu els reunia a laula magna, tal si fos la directora McGee de linstitut Rydell de Grease: Per molts ttols acadmics que atresoreu, si no teniu do de gents, mai avanareu. Com transmetre aquest do, aquest savoir-faire als nens de cinc a 12 anys s el que ens ofereix Claire en Quiero ser mayor o cmo ejercer de padres sin sufrir ningn infarto.

Amb veu de dona

Claire Santamara de Cabr publica una guia de bons costums per als pares davui

g

Sabrs qui sc per la meva carpeta vermella. Amb la seva carpeta ver-mella va parar el cotxe davant la Plaa de lEstaci de Castelldefels per a dur-me al santuari de casa seva. Mad-ame Cabr, com se la coneix pel seu cognom de casada, ha buidat la seva memria en un manual dirigit als pares, als quals veu ms necessitats que mancats dinters. Jess Martnez Castelldefels

F: Je

ss

Mart

nez

Entrevista a Claire San-tamara de Cabr

Amsawar akid Claire Satamara de CabrInterview with Claire San-tamara de CabrUn entretien avec Claire Santamara de Cabr




18

Consells del mes Aquest mes el consell s breu, per no per aix s menys important: Atenci! Tant en materia de permisos, com en la majoria de temes i dubtes que pogueu tenir respecte als vostres drets, s molt important que indentifiqueu quin s el conveni collectiu que est aplicant lempresa, lestudieu i el consulteu sempre. El coveni collectiu serveix bsicament per millorar les condicions de treball que marca la Llei bsica laboral, que s lEstatut dels Treballadors. Per tant, s molt possible que tingueu ms dies de perms i altres avantatges que els mnims que marca lEstatut dels Treballadors.

Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de lUGT dOsona. Josep Camprub

Entrevista a Betty CostaDelegada sindical de Bon Preu i responsable de FECTESE

gTRABAJA CON DIGNIDADEste mes, resolvemos con-sultas IXEDDEM SEL ZZDi Ayur-a a narzem taw-wart iyseqsan

WORKING WITH DIGNITYThis month, we deal with your queriesUN TRAVAIL DIGNECe mois-ci, nos rponses vos questions

Resolem consultesLa Maria de Centelles, que lltim nme-ro de la revista ja ens va fer una consulta referent al perms de lactncia, ens dema-na tamb que li fem cinc cntims sobre la reducci de jornada per tenir un fill menor de 8 anys. Aquest dret consisteix en reduir la nostra jornada de treball i tamb el nostre salari entre 1/8 part (que s el mateix que reduir una hora de treball si la nostra jornada s de 8 hores) i la meitat (de la jornada i el salari). Aquest dret correspon indistinta i simultni-ament a pare i a mare. s a dir, per un mateix fill es poden reduir la jornada tan el pare com la mare. La nica restricci s si els dos treballen a la mateixa empresa. En aquest cas, lempresa pot limitar-ho noms a un dels dos pares, si noms tenen un fill menor de 8 anys; s a dir, si tots dos ho han demanat pel mateix fill. Per tant, si ho demana cadasc per un fill diferent, lempresa no els ho pot negar.Tal com hem dit abans, aquest dret de reducci de jornada s totalment compatible amb el perms de lactncia. Els treballadors tenen el dret a triar-se lhorari de tre-ball i en molts casos hi ha friccions i problemes amb lempresa. En principi sentenia que el/a treballador/a noms podia triar lhorari dins la seva jornada ordinria de treball. No obstant els tribunals han anat matitzant aquesta limitaci i fins i tot hi ha una sentncia del Tribunal Constitucional que diu que en el cas que no se li permeti escollir un horari diferent al que venia realitzant i que li sigui necessari per compatibilitzar el dret a tenir cura del menor, shau-r de fonamentar de forma suficient la negativa, tan si s lempresa com un Jutjat Social qui ho deneguen. Per tant, sempre que tinguem raons fonamentades per demanar un canvi dhorari o torn (dins la jornada i horaris de lempresa) ho podem sollicitar. En el cas que no hi hagi acord amb lempresa, lEstatut dels Treballadors diu que haur de ser un Jutge qui ho decideixi.

Com va anar a parar al sindicat?Una companya del poble em va dir que hi havia un grup de joves, AVALOT, que feien activitats molt interessants i que segur que a mi magradaria. Aix que hi vaig anar i all em vaig quedar, desprs ja vaig entrar a la UGT dOsona.Ara, en qu consisteix la seva feina?Sc delegada sindical del Grup Bon Preu. La meva feina consisteix en anar a visitar totes les botigues daquest grup de Catalunya per informar i assessorar dels seus drets als treballadors. A ms treballo el divendres a lobrador on hi tinc molt bones companyes i on tamb hem aconseguit bons resultats sindicals i hem millorat les condicions dincentius i de comunicaci.Per qu creu que s impor-tant la feina del delegat sindical? El delegat ha de tenir sempre en compte que est representant molts treballadors, persones que necessiten treballar per viure i portar una vida digna, immi-grants que necessiten ajuda per poder regularitzar la seva situaci, i no podem oblidar que darrera

cada persona hi ha una famlia. Aix s molta responsabilitat i aix s el que ha de motivar un delegat sindical, les ganes i la fora per fer tot el que estigui a les seves mans per ajudar els dems. A ms, sempre ha de mirar de buscar solucions i acords per continuar millorant les condicions actuals dels treballadors tenint en compte la majoria.Sha fet notar gaire la crisi al sector del comer i als altres dels que se nocupa? Crec que en el comer es pot notar una mica la crisi, per ara per ara, no s el sector ms afectat. La gent ha de menjar per viure i les marques blanques sn una bona sortida per leconomia familiar.El sector de lhostaleria est patint ms aquesta crisi, no tant pel turisme, que nhi continua havent, sin per les convencions i esdeveniments dempreses que ara fan les coses ms senzilles i si cal es reuneix al propi despatx o instal-lacions de la prpia empresa.

Treball

El delegat representa molts treballadors

Entrevista a Betty Costa, responsable de FECTESEAmsawar akid Betty Costa nettt taneghlaft n FECT-ESE

Interview with Betty Costa, representative of FECTESEUn entretien avec Betty Costa, responsable de la FECTESE

g


Aquest mes ja sha acabat la Lliga de futbol dels Pasos Catalans, on els equips daquest

territori que juguen a la Lliga BBVA han jugat entre ells. Tots els equips han jugat 8 partits entre ells i el campi ha estat el Villareal, amb 15 punts. El segueix el Bara amb noms un punt de diferncia, i el Mallorca amb 10

punts. LEspanyol i el Valncia estan empatats a la cua amb 8 punts cada un. Els ltims partits han estat cabdals pel Villareal, que ha aconseguit 7 punts en els ltims tres partits.Classificaci Partits Punts jugats

1 Villareal 8 152 Bara 8 143 Mallorca 8 104 Espanyol 8 85 Valncia 8 8

Lliga de futbol delsPasos Catalans (LFPC)

EsportCAT

Esports

gEn esta liga solo juegan los equipos de primera divisin de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi nthmazwareth ntmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est rserv aux quipes de premire division des territoires de langue catalane

Bar. Esp. Mall. Val. Vill.Bara 1-2 2-1 2-2 1-2Espanyol 1-2 3-0 2-1 1-0Mallorca 3-1 3-3 3-0 2-0Valncia 4-0 3-0 3-1 3-1Villarreal 3-3 0-0 2-3 3-3

Taula de resultats

Proves de foraLes proves de fora mxima les haurem de realitzar en un gimns ja que tenen les mquines apropiades per mesurar el mxim pes que po-dem aixecar. Podrem mesurar pectorals, bceps, qudriceps, bessons...Les proves de fora explosiva (potncia) les efectuarem sobre les extre-mitats superiors i inferiors.- Extremitats superiors: Situats davant duna lnia amb una pilota medicinal de 3 kg. agafada amb les mans amb la posici de llenar un fora de banda i amb els peus parallels separats 20-30 cm., sense trepitjar la lnia, llenar la pilota el ms lluny possible. Mesurarem la distncia de la lnia al primer bot de la pilota al terra amb metres i centmetres.- Extremitats inferiors: Situats davant duna lnia amb els peus paral-lels separats 20-30 cm., efectuar un salt a peus junts el ms lluny possi-ble. Mesurarem la distncia de la lnia al tal del peu que hagi quedat ms enrera o de lempremta de la sola que hagi quedat a terra.Les proves de fora resistncia les exposarem en segent nmero de la revista.

Eduard Soler

Salut i Esport

Dins la Setmana de la Ciutadania, que es va celebrar a Vic des del 16 de maig fins el dia 23, diverses associacions i entitats es van unir per organitzar DE TOTS COLORS, una tarda dactivitats ldiques i esportives a la Plaa Major el dia 17 de maig. Algunes de les entitats que hi van participar van ser Amic Amazigh, mnium Cultu-ral, Osona Rugby Club (Crancs), Club Esportiu Universitari de Vic (Garrins), ADFO, Vic Bitlles i la Coordinadora dassociacions dimmigrants, que agrupa totes les associacions de nouvinguts de Vic. Durant dues hores a la tarda, la plaa es va convertir en un espai de jocs i esports en

el que els ms joves van poder participar en una competici de futbol amb nens dentre 7 i 10 anys provinents de diferents centres educatius de la ciutat, en una mostra de salts de llargada, una competici de bitlles catala-nes, una demostraci de rugby, un circuit de cadires de rodes, o a lactivitat Jocs del Mn, en la que tothom podia seure a les taules i jugar a diferents jocs de taula darreu del mn. Tamb hi havia lexposici + que un joc. Lafluncia de pblic va ser cons-tant durant tota la tarda. Uns 40 nens van participar a lactivitat de futbol, i una trentena van fer el circuit amb cadira de rodes.

Va ser un espai per compartir i gaudir dun diumenge

festiu. Els ms petits van poder jugar i aprendre,

mentre que els grans van jugar a bitlles, o a diversos jocs del mn

Esports i jocs de tot el mn comparteixen la Plaa Major de Vic

g

Esport a Osona

Diversas entidades organizaron una tarde de actividades deportivas

Ca n tmes-munin ggint ijjen u`ecci n waddal Various groups organ-ise an after-noon of sportsUne aprs-midi dactivits sportives organise par diverses as-sociations

gPruebas de fuerza para el plan de entrenamiento personalTarmit n jjehd i lmuwaddafin

Strength tests for the personal training planDes exercices de force pour le programme dentranement personnel

La immigraci, la paraula meditica

Es parla molt de la immi-graci. El govern est al poder gr-cies a aques-ta paraula, manipulada pel govern i loposi-

ci. Doncs b, hem de saber que immigraci significa persones, que representen diferents pasos i cultures, que han aportat coses molt importants a la societat i al pas. La societat sempre depn daltres cultures, perqu les cultu-res sn com un mosaic: una pea complementa laltra. Si s veritat que aquestes perso-nes sn ciutadans, com diuen els discursos per qu no sels reconeix els dret a vot que els permeti par-ticipar i contribuir a nivell local i nacional? La millor integraci dels benvinguts s en el mn de la poltica. Aquest collectiu tan important, la immigraci, est totalment integrat en lmbit la-boral, on fins i tot representen els seus companys, tant immigrants com autctons, a les empreses, i defensen els seus drets. Per qu no els representen a lajuntament o al Parlament? Mai renunciarem al nostre dret a votar, i laconseguirem a travs de tots els mitjans que tinguem. De quina llibertat dexpressi estem parlant? I quina democrcia es-tem vivint? Les properes eleccions respondran.

OPINI

La Revista M s una revista mensual gratuta. Proposa un model lingstic com el que volem per la nostra societat: una realitat multi-linge on el catal sigui la llengua compartida. Vol do-nar veu a tothom, sobretot a aquells que sn nouvinguts. T una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca dOsona.

Revista M Maig 2009www.revistama.cat

Mohamadi

Bouziane

JO JA NO SCIMMIGRANT!

Els estudis sn una mica d

revista mà 15 osona

Documents