revista mà 21 osona

Entrevista a Carles

Feiner, sociólogo

Amsawal akid Carles Feiner, netta d asusiuluji

Interview with

Carles Feiner,

sociologist

Interview avec Carles Feiner, sociologue

ENTREVISTAP. 4 I 5“Si les xarxes socials són febles, la convivència és feble”Carles FeinerSociòleg i Coordinador de l’Àrea d’Acció Social i Drets Civils de l’Ajuntament de Terrassa

5Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!3Premi

Paco Candel,

Premi

Civisme 2008

i Premi

Laus 09GRATUÏT

Número 21Gener 2010www.revistama.cat

42 l

1

NoTíCIES P. 9

Salsa colombiana a Vic

NoTíCIES P. 19

Gairebé 2.500 osonencs han estat afectats per EROs el 2009

CUlTURA P. 12

Els amazighs celebren l’any 2960

El Comité Cívico Colombiano

prepara un concurso de baile

en Vic

Tisedma n ikulumbiyyen

ssewjaden ijj n urar n cdih’

di Vic

The Colombian Civic Com-

mittee is preparing a dance

competition in Vic

Le Comité Civique

Colombien prépare

un concours

de danse à Vic

Continúa subiendo el paro

en la comarca

Lbitala 3ad tga33ad di

Catalunya

Unemployment continues

to rise in the comarca

Le chômage continue à

augmenter dans la région

Los amazighs celebran el

año 2960

Imazighen teggen urar n

asegwas amaynu 2960

The Amazighs celebrate

the Year 2960

Les Amazighs fêtent

l’an 2960

P. 6 I 7 I EdITORIAL

da

Seny, si us plau

Padrón: Hay que garanti-

zar los servicios básicos a

todas las personas

Padrun, itxessa ad ned-

men marra min itxessan i

marra iwdan

The Municipal Register:

Everybody should have the

right to the basic services

Recensement : il faut

garantir les services

élémentaires à

toutes les personnes

Polèmica de l’empadronament a Vic

Revista Mà per a conviure a osonaRevista Mano para convivir en osonaAr’majalla Fus Hima anem`acher di osona

Hand Magazine living together in osonaMagazine Main vivre ensemble à osona手杂志为了在欧松纳共同生活

2 Revista MàUn espai de convivència

un espacio de convivenciaamchan iwamachar

a space of communal lifeun espace de cohabitation

Espai de Participació

[email protected]

Un bon dia em van proposar una feina que havia de desen-volupar als barris del Remei, Estadi i Santa Anna. Quan m’ho van dir, vaig estar a punt d’agafar la porta i renunciar-hi, però era una feina on m’havia de relacionar amb la gent i a mi això m’agrada molt.Recordo que el primer dia tota jo tremolava per la por que algú en un moment m’havia en-comanat. Gent de Vic i de fora (dels pobles dels voltants) sem-pre m’havien dit que aquests barris eren problemàtics i que semblava el “Bronx”.La qüestió era experimentar, una feina nova, companys nous, gent nova. Tenia la sensació que era la meva primera feina.

A mida que anaven passant els dies i em movia per aquests bar-ris percebia una tranquil·litat, un contacte de tu a tu amb les persones que hi viuen, i recor-dava aquells dies d’estiu al meu poble quan sortien els pares i els avis al carrer asseguts en una cadira mentre nosaltres jugà-vem. No calia tancar cap porta amb pany i clau i podíem anar a jugar a l’amagada tres carrers més avall del nostre i ningú no ens renyava per fer-ho.Aquesta experiència també m’ha servit per poder anar a Barcelona jo sola i moure’m pels carrers del Barri Gòtic sense jutjar a la gent pel seu as-pecte o per una simple mirada perduda.

Tot aquest temps he pogut descobrir el què sent la gent de fora del nostre país, quan arriba amb una mà al davant i una al-tra al darrera i ha de començar una nova vida amb l’entrebanc, entre d’altres, de no tenir la seva família a proa que li pugui transmetre l’alegria quan aconsegueix un sostre on viure o la tristor d’haver perdut la feina o un abonament per anar a recollir aliments. Què faríem nosaltres davant d’aquestes situacions? De ben segur que amb les alegries reaccionaríem igual, però amb les tristors segurament aniríem corrents a l’administració per escridassar a la primera persona que tin-guéssim al davant (perquè no-saltres no tenim mai culpa). No senyors, les coses no s’arreglen d’aquesta manera, cal dialogar, valorar el què tenim i lluitar pel que volem.Tot això no es pot entendre fins que tens contacte amb les persones nouvingudes, que

tot i que tenen altres creences, tenim una cosa en comú: són persones i tenen sentiments.He viscut un munt d’anècdotes, des de la veïna que fa 40 anys que viu a la mateixa escala i que t’explica que mai ningú l’havia ajudat, fins ara que té veïns nouvinguts i l’estant esperant que arribi de comprar per pujar-li les bosses, fins la veïna que la conviden a un bateig d’un nen de nacionalitat africana (amb el què suposen aquestes festes) i s’hi presenta la Guàrdia Urbana per excés de sorolls i la troben allà al mig de tanta gent.La conclusió que en trec de tota aquesta experiència és que cal valorar més el què tenim, que no cal tenir-ho tot per ser feliç, i que per ser feliç només cal estimar als altres com a tu mateix.

P.R.

Cal dialogar, valorar el que tenim i lluitar pel que volem

Hace falta dialogar, valorar lo que tenemos y luchar por lo que queremosAR’MATBA`AItxessa-negh umsawar, d use-mghar zi min ghar-negh,d ughnas mah’end ad naf min narezzu

We need to talk, value what we have and struggle for what we wantIl faut dialoguer, apprécier ce qui nous avons et lutter pour ce que nous voulons

g

3Revista MàUn espai de convivència



LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿Toros si o toros no?

NEXT QUESTION:Bullfighting: yes, or no?

ASEQSI ID GHAYASSEN:Amenghi ifunasen n rexra wah nigh lla?

LA PROCHAINE QUESTION : Taureaux ? Oui ou non ?

El baròmetre municipal de Vic, fet dies abans de la polèmica de l’empa-dronament, situava la immigració en la preocu-pació número nou dels vigatans. Podem afirmar que a Vic, l’arribada d’un 25% de persones d’origen estranger en els darrers

anys no ha generat cap conflicte social greu. No hi ha conflicte, sinó situacions complica-des que cal atendre, en la majoria d’espais de convivència: no n’hi ha conflicte a l’escola (els EBE han ajudat a l’arribada de nois grans a mig curs), no n’hi ha a les empreses (l’atur pot generar pobresa però no hi ha conflicte de convivència als centres de treball), no n’hi ha en l’ús de l’espai públic, no hi ha conflicte en els serveis públics (més enllà de les demagògi-es, la pressió a l’estat del benestar, sobretot en la sanitat i les pensions, és més per l’enve-lliment de la població que per l’arribada de nouvinguts que la majoria són joves, forts i disposats a treballar). Hi pot haver situacions complicades en la convivència quotidiana a l’escala de veïns (amb pisos sobreocupats, en els hàbits del bon veïnatge...). Si l’Ajunta-ment de Vic volia atendre aquesta realitat, els problemes de l’escala, es va equivocar del tot: no empadronant els nouvinguts sense visat no s’aconsegueix que el problema desaparegui, no deixaran de viure 15 persones en un pis, sinó tot el contrari, encara hi haurà més des-gavell. La proposta de l’Ajuntament –més enllà del debat entre la seva legalitat i el respecte als drets humans- no es corresponia en cap cas a un suposat objectiu racionalitzable per gesti-onar adequadament i política la diversitat i les problemàtiques de convivència.És erroni vincular la proposta de l’ajunta-ment vigatà en una causa/efecte electoral: la polarització a Vic -11% la CUP, 18% PxC i enfonsada dels partits més centrals- no té com a causa central a la immigració. És una lectura simplista i molt parcial.Ara bé, aquests 15 dies han canviat de forma transcendent el debat sobre la immigració al nostre país, a favor de postures reaccionàries. El mal ja està fet, i la imatge, no sols de Vic, sinó de Catalunya, i especialment del catala-nisme ha quedat tocada. Fins ara ho havíem fet bé. El catalanisme com element integrador, i el país, la societat, les ciutats com espais d’acollida. Qui pogués tornar el rellotge enrere.

g

*

EDITORIAL

EDITORIALVic no se merecía estoAR’MATBA`AVic ur istihedj ca manaya

EDITORIALVic didn’t deserve thisEDITORIALVic ne méritait pas ça

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

Cesc Poch i Ros

r

Determinades actuacions dels individus poden ser il·legals, en el sentit de que violen o transgredeixen la llei. Malgrat tot, les persones com a tals no són ni poden ser il·legals. L’adjectiu “il·legal” pot qualificar accions i coses, però no a persones. Certes persones poden estar man-cats de papers, de la documentació legal precisa que autoritzi la seva presència en el territori d’un determinat Estat, però tot això no el priva de la seva condició de subjecte de drets ni el situa fora de l’àmbit de la situació de la llei. La perversa utilització del terme “il·legal” iden-tifica l’estranger en situació irregular amb una persona mancada dels més mínims drets, i quan no, com a sinònim de delinqüent. L’extensió d’aquest llenguatge propicia la proliferació de xenòfobs entre la pob-lació autòctona. El fet d’emigrar no és en sí una activitat il·legal, sinó, pel contrari, està reconeguda per la Declaració Universal dels Drets Humans (art. 13. 2).

“Hi ha immigrants il·legals”

LES MENTIDES DEL RACISME:

Propera pregunta

Toros si o toros no?

Envia la teva opinió a:

[email protected]

Vic per la convivència

El canvi climàtic és irre-versible encara que po-guem mitigar els seusefectes. Cal acceptar-ho, els humans tenim més d’homo que de sàpiens. Però si alguna cosa ens caracteitza és que som uns grans comediants; la cime-ra de Copenhaguen va ser l’escenificació per fer veure no-sé-què, ja les faaquestes coses el Poder, tot i que parafernàlies d’aquestes característiques són més pròpies del segle XIX que del XXI. Biel Barnils33 anys. Torelló

M’ha semblat una altra ocasió perduda per part dels Estats per fer polí-

tiques de gran abast i al servei del planeta i no d’interessos particulars, locals, insolidaris, electo-ralistes i criminals... Jordi ArmengolTarragona

Suposo que ningú té cap dubte que el canvi climàtic és una realitat ben evident, i que la única cosa possi-ble és tractar d’endarrerir les seves conseqüències el màxim possible, tot i que la meva opinió és que ja s’ha fet tard.Crec que els països desen-volupats no poden sinó que avergonyir-se del pa-per fet a la cimera mundi-al de Copenhaguen, ja que van demostrar fidelment que són els responsables del desastre ecològic en el que vivim, i que mal-grat tot, encara no estan disposats a fer res per a aturar-ho.Roser Santos i Hortet 49 anys. La Pobla de Montornès (Tarragonès)

Encara que és arriscat opinar sobre un tema com aquest perquè probable-ment rebem molta infor-mació interessada a crear un estat d’opinió concret, crec que hi ha una cosa clara: no és seriós plan-tejar-se avançar si el país més poderós del món fa el ronsa, ni a Copenhaguen ni enlloc.Anna Domingo Palau44 anysEl Catllar

Què en penses del canvi climàtic i de la cimera de Copenhaguen?

LAS MENTIRAS DEL RACISMO“Hay inmigrantes ilegales”IKHARRIQAN N’R`UNSORIADin ine3raq ur ghar sen bu recwaghed

THE LIES OF RACISM“There are illegal immigrants” LAS MENSONGES DU RACISME« Il y a des immi-grants illégaux »




“No hay que engañar a na-die, pero no hace falta decir lo mismo a todos”Itxessa war n cemmet ura d ijjen ,maca war nzem-mar ad nini kifkif i marra iwdan

“You shouldn’t lie to any-body, but you don’t need to say the same thing to everybody”« Il ne faut tromper per-sonne, mais il est inutile de dire la même chose à tout le monde »

La convivència millora o empitjora?Depèn. El problema és què entenem per convivència. Si el que entenem és que tothom estigui tranquil, les coses estan estancades o empitjorant, però aquest és un concepte de convi-vència molt reduccionista. Ens hem de preguntar què entenem per convivència: la percepció de risc o de conflicte a l’espai públic, el bon funcionament de les comunitats de veïns, la participació igualitària de mares i pares autòctons i immigrants a les AMPAs... Es pot analitzar des de moltes perspectives. A mi m’agrada incorporar el concep-te de xarxa social. Les xarxes socials primàries, les que tenen a veure amb la família, amb els amics, amb els processos de formació de parella, amb els vin-cles de confiança, aquestes que no estan institucionalitzades, són les més importants, però estan en un procés d’increment de fragilitat. No és degut a que hagi vingut molta gent de fora i molt de cop, sinó que ja hi havia processos endògens i processos provocats per canvis socials que ja estaven fragilitzant les xarxes. Si les xarxes són febles, la convi-vència és feble. S’ha de treballar a l’espai públic i a les comuni-tats, quan hi ha problemes, però també s’ha de treballar amb xarxes bàsiques i amb tothom. La fragilització de les xarxes bàsiques no és problema única-ment dels nouvinguts.

Com valora les polítiques de diversitat i d’immigració que s’estan fent?Depèn del municipi. No es po-den fer unes polítiques homo-gènies a Salt, a Vic i a Guissona, s’han d’adaptar a la realitat de cada municipi. En general s’han adaptat força bé, hi ha aspectes vinculats a aquest foment de la

ENTREVISTA A FONDOEntrevista a Carles Feiner, sociólogoAMSAQAR GHAR RAJJAXTAmsawal akid Carles Feiner, netta d asusiuluji

IN-DEPTH INTERVIEWInterview with Carles Feiner, sociologistLA GRANDE INTERVIEWInterview avec Carles Feiner, sociologue

g

“Si les xarxes socials són febles, la convivència és feble”Carles Feiner, Sociòleg i coordinador de l’Àrea d’Acció Social i Drets Civils de l’Ajuntament de Terrassa

Entrevista

g

L

Carles Feiner, Sociòleg i coordinador de l’Àrea d’Acció So-cial i Drets Civils de l’Ajuntament de Terrassa.

Carles Feiner és, a part de sociòleg, el coordinador de l’Àrea d’Acció Social i Drets Civils de l’Ajuntament de Terrassa. Però també és conegut a d’altres punts de Ca-talunya, sobretot dins el món casteller, degut a la seva vinculació amb els Minyons de Terrassa.Sara Blázquez Terrassa

Entrevista




xarxa social bàsica que podrien ser generalitzables, o bastant comuns a molts llocs, i llavors hi ha un altre tema que és el mercat de treball. Les polítiques vinculades a l’ocupació són un gran punt dèbil.

Pensa que s’estan donant respostes adequades a la crisi?Des del punt de vista macro les respostes no són adequades. Es van fent accions d’apedaçament del sector de la construcció, polítiques industrials indefini-des, polítiques territorials que no estan connectades amb els processos de creació d’ocupació, o sigui que es parla de salvar el sistema financer, posar pedaços a la indústria i innovar molt, però clar, són eslògans. Tenim un excedent de mà d’obra que hem de metabolitzar, generant nous sectors d’ocupació, i em temo que els nous sectors d’ocu-pació no aniran per on la gent es pensa. Hi ha la gran esperan-ça dels sectors de proximitat i l’experiència comença a demos-trar que no hi haurà tants llocs de treball com caldria esperar, i per una altra banda hi ha un procés de generalització, globa-lització de determinats sectors. Concretament, amb el tema dels nouvinguts, que van venir fona-mentalment per una demanda de mà d’obra espectacular dels sectors de la construcció, prima-ri i hostaleria, o sigui les potes del país que els autòctons no vo-lien fer, en el moment que hi ha frenada de consum i es perden llocs de treball en aquests sub-sectors, tota aquesta mà d’obra s’ha de recol·locar, i és evident que no es pot recol·locar en el territori. Hem de començar a fer polítiques de mobilitat geogràfi-ca molt més ambicioses del que s’estan fent.

Alguna vegada ha dit que les realitats són diverses i que no a tot arreu es pot parlar de la mateixa manera. A què es refereix?Si agafem Guissona el que predominen són persones de l’Europa de l’Est, que es volen quedar durant un període re-lativament llarg, d’entre 5 i 10 anys, però que tenen molt clar que tornaran al seu país. I això genera unes determinades po-lítiques, tant laborals com d’in-tegració. Si agafem Vic, estem parlant de població magribina i població de l’Àfrica negra, fonamentalment, i menys pes, però considerable, d’Amèrica del Sud, i Europa de l’Est té un pes relativament petit, i les fonts generadores d’aquest

moviment, no tant a Vic, sinó a tota la comarca d’Osona, és o bé el sector primari, o bé sector serveis. Són realitats completament diferents, em refereixo a això.

Quina feina feu a Terrassa des de l’Àrea d’Acció Social i Drets Civils?L’Àrea d’Acció Social integra tot el que serien polítiques de benestar social. Ara estem amb el canvi de les polítiques de benestar social de nova gene-ració, que es caracteritzen per considerar que l’accés als serveis i prestacions de benestar social són un dret universal i no pas una prestació substitutòria. Ofe-rim el que són els serveis socials d’atenció primària, els serveis especialitzats, les polítiques vinculades a l’acollida i a la in-tegració dels immigrants, políti-ques de gent gran, polítiques de salut, polítiques de consum... El pack del que podríem anomenar drets socials. És evident que es-tem en un context difícil i que, per una banda, estem desenvolu-pant serveis de nova generació, com poden ser les polítiques de

llei de la dependència, al costat d’un increment espectacular de les necessitats socials bàsiques. El gran repte és fer compatibles aquestes necessitats i que ningú no es quedi pel camí.

Heu impulsat polítiques de la nova llei de serveis socials de Catalunya i de la llei de la dependència de l’Estat. Estem preparats per donar resposta a les noves realitats?Home, sempre és una qüestió de recursos. Hi ha una qüestió de mentalitats, que nosaltres estem encarant molt bé, hi ha un canvi de mentalitat pro-fessional, però cal un canvi de mentalitat política, que costa, les inèrcies polítiques són més llargues, però penso que els polítics també estan fent un esforç significatiu per ficar-se en aquest nou paradigma. Però hi ha el problema dels recur-sos. Què hem de fer? Governar aquest procés d’atenció, de demanda, prioritzant adequada-ment, treballant de manera més eficient, i jerarquitzant, perquè no hi ha recursos per tot.

Ha estat en diverses enti-tats culturals. Quin és el paper de les entitats i de les administracions?Des del punt de vista del tercer sector o de les entitats socials, hi ha molt camp a córrer. Hi ha unes grans entitats que tenen visió global, com podria ser Creu Roja, Càrites, o grans fun-dacions, que estan treballant gairebé amb peu d’igualtat amb administracions, no locals, sinó la Generalitat o fins i tot el go-vern central. Aquestes grans en-titats són socis obligats, perquè ni ells poden atendre-ho tot, ni les administracions tampoc. Crec que hi ha una feina pen-dent de concertació de planifi-cació conjunta, de complemen-tarietat. Penso que anem ben encaminats, però cal millorar, sobretot una estructura unifor-mada de sistema d’informació que eviti la duplicitat de feines, que eviti la mala coordinació a l’hora d’atendre casos concrets. Després hi ha les entitats de caire local, de menys grandària i molt especialitzades temàti-cament. Aquí hi ha un repte doble: per una banda possibili-tar mecanismes de creixement i d’increment de l’eficiència, de l’eficàcia i de la professionali-tat d’aquestes entitats, perquè moltes d’elles treballen amb molta voluntat i amb molt pocs recursos. També queda pendent veure quines possibilitats hi ha de col·laboració i fusió d’aques-tes entitats més petites per mirar de generar economies d’escala. Les entitats culturals, esportives, contribueixen tam-bé a la integració, la cohesió social, i fins i tot lluiten contra l’exclusió social. La gent que és membre d’una entitat esporti-va, veïnal, o altres, ho té més difícil per quedar-se a l’atur, i si s’hi queda té més recursos per trobar feina.

He encapçalat un grup de cultura popular com són els Minyons de Terrassa. Com es barreja la cultura popu-lar i l’interculturalitat?És una barreja normal. Són en-titats que admeten gent de gene-racions diferents, de municipis diferents. Al costat dels castells, que són l’activitat principal, hi ha festa, vida social, activitats esportives... La gent que s’hi ha pogut acostar, sigui autòctona o no ho sigui, ho ha detectat, i la gent nouvinguda que ha entrat ha fet processos d’integració molt exitosos, molt més ràpids i intensos que la gent que no ha pogut participar-hi. A mi el que em fa por és la tendència que hi ha d’agrupar els immigrants pel

lloc d’origen. Penso que ajudar a que els nouvinguts puguin participar a les entitats que ja estan normalitzades és molt important.

Com a casteller de Terrassa, quin missatge transmetries al món casteller d’Osona i el Camp?No som tan diferents d’Osona o el Camp de Tarragona.

Carles Feiner es jefe del Área de Acción Social y Cudadanía en el Ay-untamiento de TerrassaCarles Feiner, netta d amsuyar n min iteqnen ghar weydud di lbaladi-yya n Terrassa

Carles Feiner heads the Department of Social Action and Citizenship of the Terrassa City CouncilCarles Feiner est chef de Service de l’Action So-ciale et de la Citoyenneté de la Mairie de Terrassa

Quina és la relació entre el catalanisme i la immigració?

Amb el catalanisme no ho sé, amb la cata-lanitat sí. Jo diria que això haurien de ser processos de normalització, cosa que és difícil perquè no som un país exactament normal. Aquí hi ha consciències nacionals contraposades, per tant, què farà un es-tranger? Com diuen els castellans allá donde fueres, haz lo que vieres. A Vic, per exemple, hi ha moltes més probabilitats d’acabar par-lant català i acabar integrant-se a la visió del món catalana, que un estranger que arribi a L’Hospitalet, per dir alguna cosa. Per tant no ena hauriem de preguntar per la relació entre els estrangers amb la cata-lanitat, sinó per la relació del país amb la catalanitat.

“Nos hemos pasado de-masiado tiempo mirando hacia otro lugar en vez de enfrentarnos al prob-lema”Nesse3du attas n wakud di tarezzut deg umcan nneghni ,mebra ma ad narzu x umxumber

“We’ve spent too much time looking the other way instead of facing up to the problem”« Nous avons tourné la tête trop longtemps au lieu d’affronter le prob-lème »

g

Entrevista

“La gent nouvin-guda que forma part d’entitats culturals, esportives o veïnals, ha fet processos d’integració molt exitosos, ràpids i intensos”

g




Reportatge

Empadronament: entre la legalitat i els drets bàsics

El tema del mes

Centenars de periodistes de tot l’Estat han passat per la ciutat i tothom s’ha atrevit a dir la seva, malmetent així la imatge de Vic, i encara pitjor, creant una fractu-ra social important entre tots els seus ciutadans. La idea de l’Ajuntament de Vic era exigir als ciutadans estrangers que viuen al mu-nicipi i tenen l’obligació legal d’empadronar-se que, per fer aquest tràmit, acreditessin que són titulars d’una autorització administrativa de residència legal. L’Ajuntament va decidir també que transmetria als cossos policials competents en matèria de control de legalitat adminis-trativa d’estrangeria les dades obtingudes aprofitant aquesta circumstància, dels ciutadans sense autorització administra-tiva de residència. Arrel de la publicació d’aquesta informació

als mitjans de comunicació, les reaccions no es van aturar. Un dels primers organismes a reaccionar va ser la Comissió de Defensa del Col•legi d’Advocats de Barcelona, que va considerar “molt greu” aquesta mesura, donat que en el cas que es tirés endavant, “es faria sense respec-tar el marc jurídic i es vulnerari-en els drets de les persones que formen part del col·lectiu dels ciutadans sense autorització ad-ministrativa de residència legal i de la resta de ciutadans”. Aquesta comissió va emetre un comunicat en el qual recollia el marc normatiu que hauria de respectar aquesta mesura. Les inscripcions al padró dels municipis estan regulades principalment en la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Aquesta llei, en el seu article 15, confi-gura la inscripció al padró com una “obligació” de tota persona que visqui al territori espanyol. L’article 16.1 defineix el Padró municipal com un registre administratiu on consten els veïns d’un municipi, i en el punt 2 recull les dades obligatòries que hauran de constar en les ins-cripcions del padró. Respecte a les dades obligatòries s’indica el document per acreditar la iden-titat de la persona quan aquesta no sigui nacional espanyol ni comunitària (és a dir, un ciutadà estranger) diu que s’exigirà el “número d’identificació d’estran-ger que consti al document, en vigor, expedit per les autoritats espanyoles o, en el seu defecte, per no ser titulars d’aquests, el número del passaport en vigor expedit per les autoritats del país de procedència, tractant-se de ciutadans nacionals d’Estats no compresos en l’incís anterior d’aquest paràgraf”. L’Ajuntament de Vic, però, va fer la seva pròpia interpretació de la llei, i es va emparar en aquesta per defensar els nous criteris d’empadronament. Després de totes les acusacions que es van fer a l’equip de govern, l’Ajunta-ment va reiterar la voluntat de ti-rar endavant amb els nous crite-ris, ja que, segons va dir l’alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal “l’únic que fem és donar compliment al que marca la llei”. També va manifestar que la mesura té com a únic objectiu “posar ordre en el padró municipal després de l’en-trada en vigor de la Llei orgànica 2/2009 d’11 de desembre”. Segons l’Ajuntament, la posada en funcionament de les dues noves oficines d’atenció ciu-tadana, l’Oficina d’Atenció Ciutadana i l’Oficina Municipal d’Acollida i la nova legislació

Vic ha estat les últi-mes setmanes a l’ull de l’huracà, arran de la voluntat del seu ajuntament de no empadronar els immigrants “sense papers”, fet que ha causat moltes i diver-ses reaccions.Sara Blázquez Vic

F: Sara

Blá

zquez

El Ayuntamiento de Vic pretende modificar los cri-terios de empadronamiento, y no empadronar así a los ciudadanos con situación administrativa irregular

Lbaladiyya n Vic texs ad tbedder timesrayin yeqnen ghar upadruna ,ataf war tzmmimen ca inni war gha yedji ca recwaghedThe Vic Council wants to mod-ify the criteria for the munici-pal register, and in so doing, not register citizens whose papers are not in orderLa Mairie de Vic prétend modifier les critères de recensement et ainsi, ne pas recenser les citoyens se trouvant dans une situation administrative irrégulière




Reportatge

“fa que l’Ajuntament de Vic vegi la necessitat d’arbitrar unes mesures que concretin els criteris d’empadronament”. Aquestes mesures determinaven que l’interessat en empadronar-se a Vic ho hauria de sol·licitar mitjançant una instància prepa-rada expressament i en la qual s’hi hauria d’indicar les dades del DNI, del NIE, del passaport o de la targeta de residència, les dades del municipi de procedèn-cia i les del domicili on declara viure. La instància hauria d’anar acompanyada de la documenta-ció (DNI, NIE o passaport vigent) i un document que acrediti la disponibilitat de l’habitatge on pretén empadronar-se. L’Ajuntament, segons diu, s’emparava a l’article 25 de la Llei Orgànica 4/2000 d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers, modificada per la Llei Orgànica 2/2009, d’11 de desembre. L’article disposa que l’estranger que entri a Espanya ha d’entrar en possessió del pas-saport o document de viatge que acrediti la seva identitat i exigeix un visat excepte quan disposi de la targeta d’identitat d’estranger o, excepcionalment, d’una auto-rització de retorn. Malgrat tot, el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril que aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en el seu article 39.1, quan parla de les inscripcions al padró, diu “Tota persona que visqui a Cata-lunya resta obligada a inscriure’s en el padró del municipi en el qual resideix habitualment”. A l’article 40 recull la definició i

caràcter de les dades del padró “El padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d’un municipi. Les dades que consten en el padró cons-titueixen una prova pel que fa a la residència al municipi i al domicili habitual”. Així doncs, segons la normativa vigent, el padró municipal es configura com a un registre ad-ministratiu, és un registre de la població i per tant ha d’incloure totes les persones que resideixen en aquell territori amb indepen-dència de la seva situació admi-nistrativa, és a dir, la població real del municipi. Segons diu el Col·legi d’Advocats “l’administra-ció ha de facilitar el compliment de les obligacions que tenen els ciutadans, no dificultar-lo”. Però qui de veritat ha estat al punt de mira durant aquestes setmanes han estat les persones d’origen estranger que viuen a Vic, que s’han vist desbordades per la situació, s’han sentit menystingudes per part d’un Ajuntament que els prometia les seves millors intencions pel que fa a polítiques de diversitat i de convivència, i que s’han agrupat per reclamar respecte, i la retira-da immediata d’aquests criteris. Les associacions que agrupen les persones nouvingudes, junta-ment amb els sindicats i altres associacions que estan en desa-cord amb la intenció de l’Ajun-tament de Vic, com Càrites, el CSA La Torratxa, o la Revista Mà, van redactar un manifest en el que demanaven la retirada dels criteris d’empadronament, que consideren il·legals i greument

discriminatoris, i contradiuen el Pacte Nacional per a la Immigra-ció, reclamen respecte pel col-lectiu de persones nouvingudes, i que es deixi de criminalitzar les persones pel seu origen, condició social o situació administrati-va. També anunciaven la seva voluntat de continuar treballant colze a colze amb l’Ajuntament de Vic i reclamaven que no se’ls margini quan s’ha de prendre decisions que els afecten, ja que el primer requisit d’una bona convivència és el diàleg construc-tiu i respectuós. Demanaven a les administracions que intensifi-quin el seu esforç i recolzament a favor de les poblacions que tenen uns majors índexs d’immi-gració i de les polítiques a favor de la igualtat d’oportunitats , proporcionant les degudes dota-cions econòmiques i de mitjans materials i humans, per tal de preservar la pau social i la bona entesa entre tots i totes. Finalment, però, l’Ajuntament de Vic ha hagut de fer marxa enrere en la seva idea de no em-padronar els immigrants “sense papers”. L’Advocacia de l’Estat va emetre un dictamen que desautoritzava la nova norma-tiva del padró de Vic. L’alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal, va dir que ho “acataven, però que no ho compartien”. L’Ajuntament havia entrat la consulta a l’Estat basada en l’informe anterior del jurista Miquel Roca i Junyent, que afirmava que la normativa proposada entrava dins de la llei. Des de l’Estat es va desautoritzar l’informe adduint que estava fet a instància de part.

La Revista Mà, arran de les mesu-res que es volien imposar-se des de l’Ajuntament de Vic als nou-vinguts per poder empadronar-se a la ciutat va voler manifestar el seu rebuig, considerant-les del tot discriminatòries. És per això que la publicació va escriure un manifest i va obrir una pàgina a la xarxa social Facebook, anomenada “Pel dret a empadronar-se a Vic”, que ja té gairebé 5.000 admiradors. La pà-gina vol ser un espai de trobada on tothom pugui intercanviar les seves opinions sobre el tema. A més, la Revista Mà va engegar, conjuntament amb la UGT de

Catalunya, una campanya per enviar una carta a l’alcalde de Vic (i a tot l’equip de govern) reclamant respecte al dret d’em-padronament. Des del blog de la revista (www.revistama.cat) es pot llegir la carta i es pot enviar a l’Ajuntament automàticament des del mateix blog. De moment, ja se n’han enviat més de 300.La carta, i el manifest de la Revista Mà es titula “Tots som persones, tots som ciutadans”, i manifesten que l’empadrona-ment és per poder planificar i distribuir els recursos d’acord amb la població, però que en cap cas es pot utilitzar per rebut-

jar el dret a la ciutadania i negar els serveis bàsics de cap persona.També es manifesta que aquestes mesures no frenaran la vinguda de nous ciutadans, sinó que faran que aquests fugin a altres muni-cipis o visquin a la ciutat sense poder accedir als serveis univer-sals, vulnerant els seus drets. A més, el fet de no accedir a l’empadronament impossibilita l’accés a l’educació, a la sanitat i als serveis socials, per tant a gairebé a tot. L’entitat ceru que l’Ajuntament s’hauria d’apropar als seus ciuta-dans i saber que molts d’ells fa mesos i anys que estan esperant

perquè es regularitzi la seva situació i que és impossible que la persona en situació irregular pugui regularitzar-la en tan sols tres mesos. Manifesta també que la immigra-ció no pot ser terreny de confron-tació electoral, fet que pot afectar la cohesió i la convivència. És per aquest motius que la Re-vista Mà va demanar a l’Ajunta-ment que respecti el dret a l’em-padronament, sense vulnerar el dret de les persones a viure amb dignitat, i que, per tant, retirés les mesures adoptades.

La Revista Mà reuneix 5.000 persones al facebook i envia més de 300 cartes a l’Ajuntament de Vic

Todos somos ciudadanosPor el derecho al empa-dronamientoNeccin marra d lmu-watinin Mah’end ad tiri tesghart n upadruna

We are all citizensFor the right to register in the municipality where we liveNous sommes tous des citoyens Pour le droit au recensement

Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya- No empadronar persones que viuen al municipi vol dir desconèixer qui viu al munici-pi, quina edat té, el seu sexe, la nacionalitat... fent molt difícil tant la planificació de serveis com totes les polítiques de con-vivència, com ara les d’acollida i integració.- No empadronar persones que viuen al municipi obstaculitza l’accés a drets com la salut i l’educació, exposa les persones a situacions vulnerables i pot derivar en problemes de salut pública, no escolarització de menors o marginalitat social.- La decisió de viure en un mu-nicipi depèn més de l’habitat-ge, del treball o de les relacions personals que no pas de l’accés al padró. No estar empadronat no significa no ser-hi- La Taula de Ciutadania i Immigració (l’òrgan de participació de la Generalitat en polítiques d’immigració integrat pels agents socioeco-nòmics, les organitzacions més representatives del sector i les dues entitats municipalistes) va aprovar el 26 d’octubre de 2010 un document de consens i recomanacions als Ajunta-ments per unificar els criteris d’empadronament de persones estrangeres arreu del territori.

Pere Prat, alcalde de ManlleuL’Ajuntament de Manlleu respecta la intenció de l’Ajuntament de Vic i reconeix l’esforç que sempre ha fet per la integració dels immigrants a la seva ciutat.Des de Manlleu vàrem pro-posar i continuem pensant que la millor solució per solucionar les diferents interpretacions que es poden fer de la normativa del padró municipal és que hi hagi uns criteris totalment objectius que serveixin perquè els ajun-taments els puguem aplicar tots igual. Esperem que el treball que s’està coordinant des del Consell Comarcal doni el seu fruit i que ben aviat puguem gaudir d’aquests criteris uniformes per tots els ajuntaments de la comarca i també del país.També creiem que no podem barrejar la llei d’estrangeria amb la llei de règim de bases local, on hi ha l’articulat que s’ha d’utilitzar per gestionar el padró. Si aquestes lleis han d’es-tar connectades o si la primera ha de modificar la segona és responsabilitat de les instituci-ons que els hi correspon, i que no emboliquin al món local, ja que l’aplicació, seguiment i compliment de la llei d’estran-geria li correspon a l’Estat.

Algunes reaccions




Opinió

OpinióOpinió

Records de la URSS

Els meus records de la Moldàvia comunista no són grans, per la meva edat, però en sóc conscient i tinc perspectiva suficient per valorar-los. Dec a aquell sistema el fet d’haver-me ensenyat a lluitar, a esforçar-me i

a valorar les coses. Sense aquells ensenya-ments, possiblement hauria fracassat. A la meva infància, l’escola era un món on hi apreníem de tot, a col·laborar, a jugar sen-se excloure, a combinar feines manuals amb feines intel·lectuals és clar... ens preparaven per a ser futurs ciutadans de l‘”imperi” i també ens feien treballar. El que més ens agradava de l’escola era l’inici del curs, que coincidia amb l’època de la collita. Du-rant un mes la nostra Sociedad Col·lectiva Agrícola Comarcal (KOLHOZ) necessitava de l’ajuda de la ciutadania. Tothom feia el que no li toca fer: era divertit veure una mestra anar a l’escola amb un cistell i un mocador al cap, o un grupet d’infermeres esperant a la parada l’autobús, vestides com a campe-roles. Però, el que més m’impressionava era el canvi que feia l’escola. El primer dia del curs veníem tots ben guapos , d’uniforme. El segon dia portàvem tots una ferrada amb l’esmorzar i roba vella i, amb un somriure d’orella a orella, esperàvem els autobusos que ens portaven al camp; què ens toca-va aquell dia? Pomes, raïm, tomàquets... Treballàvem junts, dinàvem junts, jugàvem junts i alhora ens ho passàvem molt bé, però el millor de tot era que “vivíem” com agermanats, immersos en un esperit de col·laboració familiar que mai he oblidat. El meu primer sou el vaig tenir als 11 anys. Em vaig sentir molt orgullosa i satisfeta ja que l’havia guanyat amb la meva suor. Un any la meva classe va ser la que més va rendir i com a premi ens van portar d’excursió a Odessa. Va ser genial! Però després vam haver de tornar a classe.Avui a Catalunya, aquests fets produirien un dilema o en el pitjor dels casos una rialla. Va ser un abús per part de l’admi-nistració? Explotació? Adoctrinament? O simplement una manera d’educar per a la ciutadania a partir de fets i no de parau-les? Per a mi va ser formació i educació alhora, no en tinc cap dubte.

Oxana Stratenco

El derecho a ser i ser tratado como persona está por encima de cualquier ley y acto Tasghart n ufeggan mah’end ad yiri netta sennej i marra izerfan d lqawanin yedjan

The right to exist, and to be treated as a person, should take precedence over all laws and acts Le droit d’être une personne et d’être traité comme telle est au-dessus de toute loi et de tout acte

Youcef Allaoui es pedagogo y mediador Youssef Allaoui, netta d asermad 3awed d asawad n tusna

Youcef Allaoui is a pedagogue and mediator Youcef Allaoui est pédagogue et médiateur

El dret de ser persona

Quan es deixa de ser ‘immigrant’?

La premsa d’aquest país –de dretes i d’esquerres– està perpetrant un fort greuge envers els immigrants. Fins al punt que el mot es rela-cioni per defecte amb un seguit d’adjectius despectius, els diaris i els informatius s’obliden de l’èti-ca. Entre tots han comés el crim d’incrustar en el nostre llenguatge el sintagma ‘immigrant il·legal’.Il·legals poden ser-ho els actes d’una persona si transgredeixen allò que diuen les lleis, però no l’ésser humà. Igual que un impu-tat per atracament o malversació no és un ciutadà il·legal sinó un ciutadà que ha comés un delicte, un immigrant que no compleix amb els requisits burocràtics que exigeix el país on arriba no és il·legal tampoc, sinó que està cometent un delicte.Més enllà, podríem qüestionar les raons que sostenen aquest dictat,

la legitimitat de les fronteres polítiques... No obstant, el que no és qüestionable, el que no és permissible, és la cosificació de l’immigrant. Acompanyant-lo del complement ‘il·legal’ se l’està equiparant ja no amb un violador o un lladre, sinó amb una violació o un robatori. ‘Il·legal’ diu de la persona que és menys que això, que és una cosa, és el delicte que està cometent abans que l’ésser humà que viu i respira.El fet que aquest sintagma apare-gui dia rere dia a tots els mitjans espanyols hauria d’obrir un debat intern en la professió. No serà mai de qualitat una premsa que no respecti el dret d’una persona a ser-ho indepen-dentment dels seus actes.

Ens preguntem quan un immi-grant deixa de ser immigrant?, quan li passa pel cap marxar de la seva terra?, quan arriba?, quan hi treballa?, quan fa amics?, quan paga els impostos?, quan aconse-gueix tenir els papers?, etc.Els immigrants deixaran de ser-ho algun dia o, es parlarà de la primera, segona, tercera, quarta, cinquena i, sí, potser de la desena generació d’immigrants? Els pedagogs, els educadors, els em-presaris, els polítics tindrem tema sobre què parlar si els immigrants deixen de ser immigrants? La nostra societat està preparada per una plena convivència? Si tractem la immigració com l’entenem ara, de situar-nos en un bàndol o altre, de ser blancs o negres, de ser orientals o occiden-tals, de ser els bons o els dolents, serà molt difícil aconseguir una bona convivència, potser acon-

seguirem la tolerància vers els diferents a nosaltres, però, si no acceptem l’altre com una realitat de la nostra societat és difícil que hi hagi interculturalitat, tots for-mem part d’aquesta realitat i hem de fer esforços, perquè tothom s’hi senti còmode.Per sentir-nos còmodes dins de la realitat que ens ha tocat viure, primer de tot cada persona hauria d’anar traçant el seu camí, tal i com li dicta el cor, el cos, la ment, l’esperit, perquè cada persona és un món, diferent als altres, i tots plegats, per intentar conviure millor, hauríem de començar a acceptar-nos així, cadascú amb el cap ben alt, buscant el seu propi camí sense trepitjar ni deixar-se trepitjar pels altres.

David Aliaga

Youcef Allaoui

Pedagog i assessor d’AMIC-UGT

Oxana Stratenco, de Vandellós, recuerda su infancia en la URSS

0xana Stratenco ,itxaress di ussan n temzi nnes di umuni n ssuviatOxana Stratenco, from Vandellós, remembers her childhood in the USSROxana Stratenco, de Vandellós, se souvient de son enfance en URSS

g

Edita:SOCIALCATPresident: Cesc Poch i RosCoordinadora editorial: Imma Bové i VinyetPlaça d’Osona, 4, 1er, 08500 VicT. [email protected] Camp de Tarragona:C. Ixart, 11, 1er. 43003 [email protected]

Director:Jordi Salvador, edició Camp de TarragonaCesc Poch, edició OsonaConsell de direcció: Raquel GilMiquel Àngel EscobarChaquir El HomraniMohamadi BouzianeJannete VallejoJulià GarciaSara BlázquezCap de redacció i edició Osona:Sara Blázquez

Redacció edició Camp de Tarragona:Jordi GenéConsell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador)Glòria CarbonellJordi CasalsSaoka KingoloJames KwasiJamel el MezianiCarlos ordoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto Villaescusa

Col·laboradors:CNL Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Xevi Quirante (fotografia)Mari MoyanoAlbert PortellEduard SolerDisseny original i maquetació:Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design)Traduccions:Babel TraductorsDipòsit legalB-52647

Amb la col·laboració de:

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Amb el suport de:

d

d

5




Després de l’èxit que va tenir l’any passat, el Comitè Cívic Colombià de Vic ha tornat a organitzar un concurs de salsa, que es farà dissabte 30 de gener al recinte firal d’El Sucre, a partir de les 7 de la tarda. “L’any passat van venir unes 300 persones i quatre de les set parelles que van participar al concurs de ball, eren catalanes”, diu la vicepresidenta de l’associació, Angelica Romero, contenta de l’acceptació que va tenir l’acte. Enguany, però, el concurs ha canviat d’ubicació. Si l’any passat es va celebrar a La Central, ara es trasllada al Sucre amb algu-nes novetats, com la participació d’una or-questra en directe, que serà l’encarregada de fer ballar les parelles participants. Tot aquell que vulgui participar i encara no s’hagi ins-crit al Racó de les Cassoles (carrer Manlleu de Vic) ho podrà fer el mateix dia a partir de les 7 de la tarda, hora en que començarà la mostra gastronòmica i les danses. No serà fins les nou del vespre quan comen-çarà el concurs de salsa. “No és un concurs a nivell professional, hi pot participar tothom qui tingui ganes de ballar”, diu Ro-mero, a més, hi haurà tres premis de 500, 300, i 150 euros per les tres parelles que s’enduguin els tres primers premis, a part del sorteig d’un viatge a Colòmbia. Tot i que fa cinc anys que un grup de perso-nes d’origen colombià va crear el comitè, no va ser fins el 2008 quan es van constituir com associació. “Tenim ganes de treballar com un grup actiu a Vic, organitzar activitats que fomentin l’intercanvi cultural, la integració, i involucrar tot el col·lectiu de colombians”, diu Romero, i de moment ho han demostrat. Es van estrenar organitzant el primer concurs de salsa, el gener de l’any passat, també van

organitzar, per Sant Jordi, una exposició de contes colombians, en català, per a nens d’entre 4 i 5 anys a la Biblioteca Joan Triadú, per on van passar més de 250 nens i nenes de quatre escoles vigatanes. “Aquest any ho volem repetir, però ens volem dirigir a un públic adolescent i jove, la literatura és pri-mordial per a fer aquest intercanvi”.L’associació també va participar a la Mos-tra d’Entitats i va organitzar una exposició fotogràfica sobre Colòmbia al Centre Cívic Remei-Estadi, durant el mes de setembre, “vam voler mostrar l’altra cara del país. Molta gent té una idea estigmatitzada de Colòmbia i de la seva gent, i el país té mol-tes coses bones, i la gent és treballadora, té il·lusions, ganes de fer coses...”.Encara que estan lluny del seu país d’origen, els membres del Comitè Cívic Colombià també tenen previst engegar un projecte amb una ONG de Colòmbia, “des d’aquí es veuen les coses diferents. No es poden oblidar els orígens, i ens hem d’in-volucrar a la comunitat on estem”. Tampoc ells es queden al marge de la polè-mica sorgida arran de la decisió de l’Ajun-tament de Vic de modificar la normativa d’empadronament. L’associació no ho veu amb bons ulls, i estan preocupats per què pot passar amb “aquesta gent que se’ls exclou. Viuran sempre en la il·legalitat i en la marginació, i han de tenir l’oportunitat de regularitzar la seva situació”. Per altra banda, com entitat es senten exclosos del procés de decisió, i l’Angelica es pregunta: “Per què parlen tant de participa-ció ciutadana? No hem estat informats ni hem tingut dret a participar”. Sara Blázquez Vic

Breus Societat

El Comitè Cívic Colombià de Vic prepara un concurs de salsa

El Comité Cívico Colombi-ano prepara un concurso de baile en Vic

Tisedma n ikulumbiyyen ssewjaden ijj n urar n cdih’ di VicThe Colombian Civic Com-mittee is preparing a dance competition in VicLe Comité Civique Colom-bien prépare un concours de danse à Vic

g

El documental ‘To shoot an elephant’ es va projectar a Vic El passat 18 de gener va fer un any que es va acabar l’operació ‘plom fos’ que va provocar l’assassinat de més de 1.400 persones a la Franja de Gaza. En motiu d’aquest dia, cen-tenars de ciutats de tot el món van projectar el documental “To shoot an elephant”, dirigit per Alberto Arce, únic càmera occidental que va viure els bombardejos en primera persona i que va acompanyar als serveis d’emergències en les seves sortides des dels hospitals en la re-cerca de cadàvers, ferits i persones aïllades. La projecció del documen-tal a Vic va anar a càrrec de l’associ-ació Cultura, Pau i Solidaritat.Se proyectó el documental To shoot an elephant en Vic Asaru xef udraq n tmessi x lfil di Vic

The documentary film To shoot an elephant shown in VicLe documentaire To shoot an elephant a été projeté à Vic

Can Patalarga acull una exposició sobre calcesFins el 31 de gener es pot visitar a la sala d’exposicions Can Patalarga de Manlleu la mostra “Hagas lo que ha-gas ponte bragas”, que parteix del dibuix i la il·lustració. És el primer treball d’un nou col·lectiu d’artistes, Bómito Vonito, per treballar en la seva primera obra col·lectiva. Tot parteix de la primera pel·lícula de Pedro Almodóvar “Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón”, en la qual apareixia la frase “Hagas lo que hagas ponte bragas”, i aquesta ha servit per batejar l’exposició. Cuatro ilustradores exponen su obra en Manlleu Areb3a n inazuren ggin rmas nsen di Manlleu

Four illustrators exhibit their work in ManlleuQuatre illustrateurs exposent leur œuvre à Manlleu

h

Noticies




Arrel de les controvertides i greus declaracions de l’equip de govern de l’Ajuntament de Vic sobre la decisió de no empadronar les persones im-migrants que no tinguin la re-sidència o el permís de treball, o que no puguin demostrar que l’Estat ha tramitat o està tramitant la seva regularitza-ció; diverses associacions d’im-migrants, sindicats i l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barce-lona, entre d’altres organitza-cions, han manifestat el seu rebuig a aquesta mesura per considerar-la discriminatòria i il•legal, ja que no es cenyeix al que dicta la normativa jurídica vigent sobre l’empadronament. D’acord al marc normatiu d’aquest país, tota persona que està a l’Estat espanyol té l’obligació i el dret d’inscriure’s al Padró del municipi en el que resideix habitualment (Art. 15 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local), i els Ajuntaments tenen l’obligació d’incorporar al padró a tots els estrangers que tinguin el seu domicili habitual al municipi i mante-nir actualitzada la informació relativa als mateixos (Art. 6.3), fins i tot a oferir la inscripció a qui no tingui domicili fix (Llei Orgànica d’Estrangeria 4/2.000, Redactat conforme la Llei Orgànica 2/2.009). “El Padró Municipal és el registre admi-

nistratiu on consten els veïns d’un municipi. Les dades que hi consten constitueixen una pro-va amb respecte a la residència en el municipi i a la residència habitual” (Art. 40 Decret Legis-latiu 2/2.003, de 28 d’abril). És un instrument objectiu que permet conèixer la realitat de-mogràfica d’un territori, però en cap cas és, i d’acord a la Llei, un mecanisme de control de la residència legal.És urgent que les administraci-ons acordin unificar criteris so-bre els requisits per inscriure’s al padró, de manera que no es vulneri el dret a l’empadrona-ment de les persones immigra-des en situació administrativa irregular i per tant, no se’ls negui l’accés a drets univer-sals fonamentals com són: el dret a l’assistència sanitària i a l’ensenyança bàsica (Art. 9 i 11 de la LOE 4/2000, redactats conforme la Llei Orgànica 2/2009 d’11 de desembre). I sobre aquest punt, el Govern català a través de la Taula de Ciutadania i Immigració, òrgan assessor i consultiu (del qual és membre la UGT de Ca-talunya), ha aprovat el passat mes d’octubre un document de recomanacions elaborades per la Federació de Municipis, per tal d¡abordar aquest procedi-ment administratiu. Amb el punt de mira en les pròximes eleccions municipals,

la instrumentalització de la immigració com a arma per guanyar vots, lluny de ser una qüestió positiva pel conjunt de la societat, enfronta a uns i altres ciutadans. Posa en qüestió les polítiques actuals en matèria d’integració i acollida dels immigrants, polítiques com és el Pacte Nacional per a la Immigració. Creiem que és necessari generar debat però sense demagògia, arribar a acords previ consens i amb plena responsabilitat moral i social.

Un dels principals canvis que la reforma de la Llei d’estrangeria 4/2000, que va entrar en vigor el passat mes de desembre, contempla es que s’autoritza per treballar al cònjuge i fills reagrupats en edat laboral (no als ascendents), sense realitzar cap altre tràmit administratiu.

• Els reagrupats que desitgin treballar:- No hauran de sol·licitar un canvi de la seva targeta.- Només hauran de sol·licitar la renovació de la seva targeta quan caduqui.- En aquestos casos el reagrupat continua de-penent del seu reagrupant per renovar la seva targeta, no obstant pot treballar per compte aliena si ho desitja.

• Si el reagrupat desitja una autorització de residència independent de la del reagrupant, podrà sol·licitar:- Residència temporal no lucrativa, acreditant que disposa de mitjans econòmics suficients

per viure sense treballar.- Autorització de residència per compte propi, complint amb els requisits assenyalats en la llei, i presentant una sol·licitud de modificació davant del SOC.- Autorització de residència i treball per compte aliena, aportant contracte de treball per 1 any i mitjans econòmics suficients per mantenir-se de forma independent.

* Aquesta residència temporal independent, es sol·licitarà a: L’Oficina d’Estrangers. Des d’aquest moment la seva renovació deixarà de dependre del seu rea-grupant i per tant tan sols renovarà si compleix per ell mateix els requisits exigits per la llei per renovar una autorització de residencia tempo-ral i treball compte aliena

Fitxa d’estrangeria

Recursos de extranjeríaAutorización de residencia de cónyuge e hijos reagrupadosLmawarid n rbarraniTasghart n uzdagh i rwacun id ya-rezfen

Immigration law resourcesAuthorising the residence of ‘re-grouped’ partner and childrenRecours d’extranéitéPermis de résidence du conjoint et des enfants regroupés

g

Autorització de residència i treball per al cònjuge i fills reagrupats en edat laboral

Empadronar-se és un dret i una obligació per a tots, sigui quina sigui la nacionalitat i la situació administrativaAMIC-UGT de Catalunya

Estrangeria

Empadronarse es un dere-cho y una obligación para todos

Apadruna d ict tesghart i marra imezdagh itxessa s bezzez ad tetwagRegistering with the Town Council is a right and an obligation for allSe recenser est un droit et une obligation erga omnes

g

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

11

VIVIMJUNTSNúm. 19 gener 2010

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà

Editorial

Tenim al davant un nou anyple de reptes i algunes difi-cultats importants, ningú ho

dubta. Segurament molts sortiremd’aquesta crisi treballant en àmbitsdiferents. I per això és clau em-prendre i formar-se. Des de la Se-cretaria per a la Immigracióagafem cinc compromisos de su-port a la formació per al 2010: unservei de primera acollida arreu deCatalunya, tal com preveu la futuraLlei d’acollida; ampliar el ProjecteReagrupament i Treball per a la in-serció de la migració familiar, unpla nacional d’alfabetització, el re-forç del català a través dels casalsd’estiu per a nens i nenes, i un nouprojecte de reconeixement profes-sional per a facilitar l’homologacióde títols universitaris. Perquècreiem que l’esforç de millora en lanostra pròpia formació és la milloreina contra la crisi.

Primer any del Pacte Nacional per a la Immigració

La Generalitat participarà enels processos d’estrangeria

Mesures aconseguides:

-autorització de treball per als reagrupats (cònjugues i fills)-lluita contra la contractació irregular (traspàs de la Inspec-ció de Treball)-unificació dels criteris d’empadronament -comissió bilateral Estat-Generalitat-acreditació de la integració per part de la Generalitat -dret a la pràctica religiosa (Llei de centres de culte)

Mesures desplegades:

-accés a la formació contínua i a l’ocupació-formació en els serveis de proximitat i de cura a les persones-inserció sociolaboral de joves-retorn assistit per a presos i expresos -circuits integrals d’acollida per a persones reagrupades-retorn voluntari -codesenvolupament amb els països d’origen-acollida als centres laborals-distribució equitativa de l’alumnat nouvingut-foment de la interculturalitat als centres educatius-programa d’alfabetització i formació d’adults-lluita contra l’infrahabitatge-igualtat d’oportuntitats entre homes i dones

Mesures iniciades:

-presència de persones nouvingudes a les administracions-solucions per als casos d’ordres d’expulsió impossibles d’efectuar-acollida a persones refugiades-atenció a víctimes de tràfic o tracta -participació en el teixit cívic, cultural i associatiu-homologació de títols -reconeixement de l’experiència professional-servei de primera acollida (futura Llei d’acollida)-agilització de les autoritzacions inicials de treball

El passat mes de desembre va ferun any de la signatura del PacteNacional per a la Immigració, un

dels quatre acords estratègics d’aquestalegislatura signat per la gran majoria departits polítics parlamentaris, els agentssocioeconòmics, les dues associacionsde municipis i les entitats més represen-tatives del sector. La consellera d’AccióSocial i Ciutadania, Carme Capdevila, i elsecretari per a la Immigració, Oriol Amo-rós, van fer un balanç satisfactori del seudesplegament i van destacar l’assumpcióde noves competències per part de laGeneralitat, recollides en la recent re-forma de la Llei d’estrangeria. Concreta-ment, van assenyalar el fet que laGeneralitat podrà acreditar a partir d’a-

quest 2010 la integració de les personesimmigrades en diversos procedimentsd’estrangeria: “per primera vegada inter-vindrem en processos d’estrangeria,d’una banda per oferir més garanties ales persones nouvingudes i, de l’altra, perfacilitar proves objectives del seu esforçd’integració davant l’Administració esta-tal”, va assegurar la consellera. Capde-vila també va celebrar que finalments’hagi aconseguit l’autorització automà-tica de treball per a les persones reagru-pades (amb efectes retroactius per a lesarribades anteriorment), en concret per acònjuges i fills en edat laboral. Això afa-vorirà, sens dubte, la seva integració so-ciolaboral i eliminarà moltes de les traveslegals que tenien fins ara.

Nou Pla de Ciutadania i Immigració

D’altra banda, el Govern va aprovar elmateix mes de desembre el nou Pla deCiutadania i Immigració 2009-2012 queincorpora les concrecions de les mesuresestablertes en el Pacte Nacional i quepermetrà coordinar les actuacions delsdiferents departaments. És el quart Plad’aquestes característiques que impulsael Govern de Catalunya. Del paquet d’ac-tuacions noves que en deriven sobresurtel futur servei universal d’acollida, previsten el Projecte de llei d’acollida en tràmitsal Parlament, o un nou projecte per al re-coneixement professional de les perso-nes immigrades i la seva homologació detítols.

Oriol Amorós i la consellera Carme Capdevila durant la presentació del balanç

Balanç del Pacte

Més informació: www.gencat.cat/dasc/pni

signatura: firmaentitats: entidades

balanç: balancedesplegament: despliegue

noves: nuevasvegada: vez

Compromisos pel2010

vj 19 revista ma :Maquetación 1 28/12/09 12:47 Página 1

Revista Màper a conviure a Osona 12para convivir en Osona

Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活2 VIVIMJUNTS

El passat 19 de desembre la Secre-taria per a la Immigració del De-partament d’Acció Social i

Ciutadania i la Xarxa 18 de Desembre deCatalunya van organitzar un acte institu-cional al Parlament en motiu del Dia In-ternacional del Migrant. La celebració va

estar precedida per les IV Jornades deParticipació i Associacionisme d’origen

immigrant. Una trobada de caràcteranual que enguany commemorava el 30èaniversari de vida associativa entre elscol·lectius de persones nouvingudes aCatalunya. El president del Parlament,

Ernest Benach, va intervenir per recordarque el poble català també ha hagut d'e-migrar en més d'una ocasió i que aixòpot ajudar a exercir el seu paper depoble d'acollida. També va demanar ales persones nouvingudes un esforç perconèixer la societat catalana, les sevesinstitucions, la seva identitat, la seva llen-gua i la seva cultura. Així mateix els vaanimar a "implicar-se i participar" en laconstrucció de la Catalunya del segleXXI perquè "el de Catalunya és un pro-jecte obert, dinàmic, basat en el progrési en valors col·lectius de llibertat, pau, so-lidaritat i justícia social. Ser català passaper sumar-se a ell activament". A través de les jornades, representants dela xarxa associativa d’origen immigrat d’a-rreu del país van debatre i intercanviar opi-nions per buscar solucions als reptesproposats durant tres sessions de treballparal·leles: sobre drets polítics, teixit asso-ciatiu i el paper de les dones immigrades.En total, es van generar 28 conclusions,com ara la necessitat de fomentar la parti-cipació en el món associatiu, incrementar

la visibilitat de les dones nouvingudes ocombatre la xenofòbia, especialment desdels mitjans de comunicació. Durant elmateix acte també es van lliurar els premisdel concurs 'Som Catalunya. País de con-vivència' organitzats per la Secretaria enmotiu del primer aniversari del Pacte Na-cional per a la Immigració.

Dia Internacional del Migrant

La veu de les entitats de personesimmigrades es fa ressò al Parlament

Catalunya Ràdio, la ràdio nacio-nal de Catalunya, ha rebut da-rrerament la visita d’algunes de

les parelles lingüístiques que actual-ment participen en el programa “Vo-luntariat per la llengua”, dirigit afomentar l’ús de la llengua catalana enles relacions interpersonals. Aquestainiciativa forma part d’un acord entre elConsorci per a la Normalització Lin-güística de la Generalitat i CatalunyaRàdio a través de la seva Comissió pera la Diversitat. Es tracta de la primerad’un seguit de visites que es faran du-rant la temporada amb una periodicitat

mensual perquè una part de les perso-nes immigrants que participen en elprojecte coneguin de primera mà l’es-tructura audiovisual catalana. Durant laprimera ocasió els aprenents i els vo-luntarisvan recòrrer les instal·lacions deCatalunya Ràdio acompanyats per RitaMarzoa i Adrià Bas, del programa “So-lidaris”, que els van explicar algunesanècdotes habituals en el dia a dia del’emissora pública catalana. Al final dela visita, les parelles participants, ambnouvinguts de Bolívia, el Senegal,França, Bèlgica i Costa de Marfil, vanpoder assistir en directe als darrers mi-nuts del programa "El Suplement" deNúria Ferré, en què van poder explicarbreument què és el programa “Volun-tariat per la llengua”.

Les noves Taules Territorials de Ciu-tadania i Immigració de les demar-cacions de Lleida i Girona es van

presentar el passat mes de desembreamb un notable èxit d’assistència. Estracta de dos òrgans descentralitzats ques’emmarquen dins de la Taula de Ciuta-dania i Immigració de la Generalitat: l’es-pai de participació i consens per a lespolítiques relacionades amb la gestió delfet migratori a Catalunya. L’objectiu és fo-mentar, de forma descentralitzada, la co-operació i participació entre el Govern,els ens locals i la societat civil en les po-lítiques relacionades amb la immigració,per tal de tenir en compte les realitats i lesnecessitats específiques de cada demar-cació. La composició és oberta a aque-lles entitats i ens locals que manifestin lavoluntat de participar-hi, així com a aque-lles persones que a títol individual o en re-presentació de grups puguin feraportacions d'interès. La Taula de Ciuta-dania i Immigració és l’òrgan encarregat

de deliberar i proposar accions al Governen matèria d’immigració. A banda de lestaules territorials, està integrada per di-versos grups de treball que analitzenqüestions concretes, pel Plenari des d’ons’aborden els aspectes més estratègics iper la Comissió Permanent, que s’enca-rrega d’avaluar i fer seguiment del Pla deCiutadania i Immigració de la Generalitat,així com de les polítiques locals, estatalsi europees en el mateix àmbit i que in-flueixen a Catalunya.

“Voluntaris per la llen-gua” a Catalunya Ràdio

La Taula de Ciutadania i Immigració, a Lleida i Girona

Bones pràctiques Participació al territori

bones: buenasrebut: recibido

ús: uso

Cloenda de l’acte institucional a l’auditori de la cambra catalana

veu: vozressò: eco

motiu: motivoenguany: este año

ha hagut: ha habidoexercir: ejercer

conèixer: conocerseves: sus

segle: siglopau: paz

xarxa: reddebatre: debatir

reptes: retosteixit: tejido

paper: papelmón: mundo

combatre: combatirmitjans: medios

taules: mesasespai : espacio

consens: consensofet: hechoens: entes

en compte: en consideraciónoberta: abierta

encarregat: encargadotreball: trabajo

des d’on: desde donde


VIVIMJUNTS 3

Apendre català

El poble d’Espolla pertany a la co-marca de l’Alt Empordà, al nord-est del Principat. Tot i estar a

redós de les muntanyes de l’Albera, latramuntana hi bufa fort i sovint. Espollafa frontera amb la Catalunya Nord illinda amb tres pobles de la comarcadel Rosselló: Banyuls, Argelés i Sureda. La seva extensió territorial és de les mésimportants de la comarca. Són 4.309 Ha,on la majoria d’arbres són alzines, roures,

suros, mates baixes, vinyes i oliveres.L’economia del poble es basa en el vi, l’olii la ramaderia. A causa de la tramuntana, elclima és sec, el cel serè i el terreny pissa-rrós. Amb una altitud de 124 m sobre el ni-vell del mar, les terres d’Espolla donen unsvins de primeríssima qualitat i un excel·lentoli verge. El producte estrella de la vila enhonor al qual, cada mes de gener i enplena collita, se celebra la Fira de l’Oli i l’O-livera. La cooperativa d’Espolla, inaugu-

rada l’any 1931, fou pionera a la comarcade l’Empordà i l’any 2006 va celebrar el75è aniversari. La Fira de l’Oli i l’Olivera éstot un esdeveniment pel poble d’Espolla.Durant dos dies, tothom qui la visita gau-deix de la presència dels trullaires de la co-marca, artesans, músics tradicionals i, finsi tot, venedors de planter d’olivera. I totaixò, acompanyat de la degustació d’unfantàstic Caldo servit en un bol comme-moratiu de la Fira. I si voleu conèixer millorEspolla i els seus voltants, encara us que-den un parell de coses per fer: la primera,visitar l’església dedicada a Sant Jaume,datada de 1730, que amb el seu campa-nar de torre quadrada va ser construïdasobre una antiga església romànica; i la se-gona, anar a les oficines del Paratge Natu-ral d’Interès Nacional de l’Albera (al costatde l’Ajuntament). De segur que allí us in-formaran d’on podeu trobar els millors iti-neraris i senders per conèixer el poble i,fins i tot, trobar alguns sepulcres megalí-tics.La serra de l’Albera és el nom que repel tram oriental dels Pirineus, des del Per-tús fins a la mar.

Com diu aquell refrany A Espolla hi tro-bàreu bon vi i bona gent. Espolla pertornar-hi!

Conèixer Catalunya per a més informació consultar www.firesifestes.com

pertany: pertenecevessant: vertiente

a redós: a cubiertobufa: sopla

llinda: limitaalzines: encinas

roures: roblessuros: alcornoques

oli: aceite

Fira de l’Oli a Espolla

L’oli d’oliva és un dels productes més típics de Catalunya

Dissabte 16 de gener: visites organitza-des i comentades al trull d'Espolla.Diumenge 17 de gener: Fira de l'Oli i l'Oli-vera pels carrers d'Espolla, amb els tru-llaires de la comarca i artesans, iconcurs de llançament de pinyol d’oliva.Setmana del 20 al 26 de gener: "La cuinade l'olivera" a diversos restaurants de lacomarca.

Ajuntament d'Espolla Tel. 972 563 179


Entrevista Marc Simón, Fundació “la Caixa”

[email protected]/dasc/immigracio

www.acollida.gencat.cat

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social iCiutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorit-

zació per part de l’autor.

“Ningú no està per sobre de ningú”

4

BreusEl CAC constata l’escassa presènciade les persones immigrades en els informatius El Consell de l’Audiovisual de Cata-lunya (CAC) ha presentat aquest pas-sat mes de desembre un informe sobrela presència de la immigració en els te-leinformatius de sis cadenes de televi-sió d’àmbit nacional català. Lesprincipals conclusions indiquen unapresència escassa de les persones im-migrades en els informatius, una pre-sència diferent segons la procedència,uns àmbits temàtics diferenciats res-pecte a la població autòctona, així comuna poca diversitat de rols i de pocprestigi. El CAC ha recordat la vigèn-cia de les recomanacions sobre eltractament informatiu de la immigracióde 2002 promogudes pel Col·legi dePeriodistes i pensades des de l’autore-gulació. El Consell ha realitzat aquestaanàlisi en compliment del mandat le-gislatiu que li atribueix vetllar pels di-versos tipus de pluralisme als mitjansde comunicació audiovisuals. Més informació: www.cac.cat

Premi Pompeu Fabraper a un concursantd’origen colombià deBocamoll (TV3) El Premi Pompeu Fabra a la incorpora-ció a la comunitat lingüística catalana2009, que organitza el Departament dela Vicepresidència de la Generalitat, harecaigut enguany al ciutadà d’origencolombià Giovanni Castro, resident aCatalunya des de fa 10 anys i que vaguanyar recentment el rècord de per-manència al programa Bocamoll deTV3. Un concurs que juga amb la llen-gua i la cultura catalana d’una formaamena i divertida i que requereix del’habilitat lingüística dels concursants.El vicepresident del Govern, JosepLluís Carod-Rovira, va destacar durantl’acte d’entrega que “el futur de la llen-gua catalana només depèn dels cata-lanoparlants, tant els de tota la vidacom aquells que ja s’han incorporat al’ús i han decidit compartir amb nosal-tres el destí”. Altres premiats en la ma-teixa edició han estat el cercadorGoogle, Galetes Trias, Patrizio Rigoboni Isabel Clara-Simó

VIVIMJUNTS

www.acollida.gencat.cat

Marc Simón (Esplugues de Llobre-gat, 1960) és el director de l’Àread’Integració Social de la Funda-

ció “la Caixa”. Des d’aquest departament,creat el 2006, de la principal entitat finan-cera del país es treballa activament pereradicar les diverses formes d’exclusiósocial que es manifesten a la nostra so-cietat. En aquesta entrevista parlem de laseva feina al respecte.

Què és l’Àrea d’Integració Social de laFundació “la Caixa”?És l’encarregada d’afrontar tots els pro-cessos de lluita contra l’exclusió social,que es tradueix, per una banda, en el su-port a projectes aliens, de tercers, quevagin en aquesta línia i, per l’altra, en l’e-laboració de projectes propis. Els nostresprojectes tenen com a objectiu canviar larealitat d’aquelles situacions concretesque considerem de risc.

Com per exemple?Des de l’Àrea d’Integració Social de laFundació “la Caixa” treballem en diversosfronts: les famílies amb perill de pobresainfantil, el suport a persones que pateixenmalalties avançades, amb dones maltrac-tades, les aules hospitalàries (per a nensingressats en centres mèdics), en progra-mes de conciliació de la vida laboral i fa-miliar, en prevenció del consum dedrogues, en incorporació al mercat labo-ral de persones amb dificultats per incor-porar-s’hi, en la formació de la poblacióreclusa, i també en la interculturalitat. En

tots els àmbits on actuem ho fem sempreen col·laboració amb entitats del tercersector, perquè, per a ser efectius, cal evi-tar la duplicació d’estructures.

De tots aquests programes, quins en des-tacaria especialment?N’hi tres que són molt importants per a no-saltres. Les famílies amb risc que els seusfills pateixin pobresa, les persones ambproblemes per accedir al mercat laboral ila interculturalitat. En el primer cas, el deles famílies amb pobresa infantil, hem des-tinat 12,5 milions d’euros, només a l’àreametropiltana de Barcelona, per treballar-hi.Pel què fa a la incorporació a una feina dela gent que més li costa, apliquem unaprograma novedós d’inserció laboral, encol·laboració amb les administracions,que cerca les necessitats de l’empresa encada cada cas. Gràcies a aquesta meto-dologia aquest any 2009 hem augmentaten un 30% el nombre de contractes labo-rals signats.

I pel que fa a la interculturalitat?La treballem a dos nivells, la mediació in-tercultural pròpiament dita i la mediaciódins l’àmbit sanitari. Aquest darrer camp,compartit amb la Generalitat.

Però com enteneu la interculturalitat desde la vostra Àrea?És una eina per afavorir la convivència, apartir de dues concepcions individualscompatibles i complementàries: l’orgull depertinença i els lligams al territori d’aco-

llida. Aquests valors, com dèia, han de sercompatibles entre ells, ja que ningú noestà per sobre de ningú.

La presència de persones nouvingudesés superior en algun dels sectors on tre-balleu per davant dels altres?La immigració és un element present entots els sectors en els quals actuem, peròamb una incidència especial en les famí-lies en situació de vulnerabilitat i amb riscde patir pobresa infantil. En aquests dosgrups els índexs de persones immigradesés superior a la resta.

Quin és vostre mètode d’actuació al res-pecte?Tenim diferents programes dins d’aquestàmbit, com l’ajut econòmic a les entitats es-pecialitzades en el tema, l’edició de mate-rials específics de difusió com la guia“Cómo es este país”, la publicació de di-rectoris d’entitats del sector i la mediació in-tercultural. En concret, aquest darrer arribaaquest any a la fi de la seva primera fase.

I a partir d’ara?Després del període 2006-09 ara arribema la seva conclusió, i a partir d’ara inicia-rem un nou projecte, que anomenem d’in-tervenció comunitària.

En que consistirà?Buscarem territoris on existeixi una im-portant diversitat cultural i hi desplegaremdiferents actuacions amb l’objectiu d’afa-vorir-ne la convivència. Aquestes actua-cions incidiran sobre els àmbits queconsiderem més idonis a tal efecte, comsón l’escolar, el de la salut i el del teixit as-sociatiu. A més, es faran també convenisamb l’Administració per donar suport ainiciatives que vagin en aquesta línia. No-saltres no aportem únicament el finança-ment dels programes sinó que hiintroduim un mètode de treball. I això estradueix en les eines que posem a dispo-sició dels professionals i en la creació degrups interdisciplinars on s’aplica aquestamanera de fer.

lluita: luchafronts: frentes

risc: riesgocerca: busca

enteneu: entendeiseina: herramientalligams: ataduras





Després d’aquesta recepta tots els arrossos són possibles. De vegades hi ha barreges d’ingredients que sembla que no hagin de lligar, però la cuina, com la vida, està plena de sorpreses, i aquest n’és un exemple.Fem un fumet amb peix de roca i gambes, les quals abans de fer el fumet les saltarem a la paella. El fumets de peix, un cop fet uns 20 minuts, cal passar-lo pel xino, espe-cialment si hi ha gambes traurem al màxim l’essència i el sabor intens de les gambes.En una paella on abans hem saltat les gambes fem el sofregit, primer amb la ceba i després amb els alls, la nyora, el pebrot vermell i el verd, el porro i la tomata. En funció del temps que estiguem fent la ceba i després la tomata ens quedarà un sofregit més potent. El sofregit sempre s’ha de fer a foc lent i anar vigilant sobretot que no se’ns cremi, quan considerem que ja està, el reguem amb un bon raig de vi blanc i deixem que es redueixi. Llavors posem l’arròs que el barrejarem bé amb el sofregit tot rossejant-lo una mica, després ja podem tirar el fumet que haurà d’estar bullint i una mica de safrà, deixem que vagi fent xup xup i uns 5-8 minuts abans de d’acabar la cocció, depenent de l’arròs són entre 18 i 20 minuts, posarem el marisc –gambes, musclos, cloïsses, ...- i després el pebre ver-mell picant al gust, cal vigilar, però sense posar-ne molt poc, la mesura aproximada per unes quatre persones seria unes 3 cullerades de cafè, així quedarà només un punt picant, a partir d’aquí cadascú faci el que vulgui, això sí, cal que quedi molt ben repartit. I ja està llest.

*

Què fem aquestcap de setmana?

Paella de marisc picant

Mapa dels carnavals de Catalu-nyaEl Carnaval és una festa molt popular a Catalunya i cada zona o municipi la celebra de manera diferent. Hi ha moltes festes de carnaval pe-culiars a Catalunya, però aprofitant que s’acosta la data, fa-rem un repàs de les més assenyalades.

COCINAPaella de marisco picanteAXXAM U SANWIMacca n tabeh’rit s tiqqest

COOKERYSpicy seafood paellaCUISINEPaella piquante aux fruits de mer

Mapa de los carnavales de Cataluña

Lxarita n uraren imeqranen di CatalunyaMap of the Carnivals of CatalunyaProgramme des carnavals de Catalogne

g

La cuina d’en Camil

El Carnaval és una celebra-ció que pertany al culte lu-nar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera, el 20 de març. El diu-menge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la set-mana anterior és Diumenge de Rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enre-re i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.Un dels carnavals que, tot i la prohibició franquista, es va continuar fent, i ha esdevin-gut un dels més populars de Catalunya, és el de Vilanova i la Geltrú. El Dijous Gras se celebra un sopar: primer plat de xató, segon plat de truites, i finalit-zar-ho amb l’empastifada de la merenga. Avui constitueix un senyal d’identitat de la ciutat, i de tota la comarca. Després de la Xatonada arriba, el dissabte, la Nit de Mascarots, nit dedicada al joc de l’equívoc i la mistificació de rols personals.El Carnaval de Solsona és una festa popular que comença ja uns dies abans del Dijous Gras i acaba, com tot Carnaval tradi-cional, el Dimecres de Cendra.

És un dels més coneguts i emblemàtics de tots els Països Catalans. El Carna-val solsoní està confor-mat per més de 50 actes repartits en 10 o 11 dies:

actes de carrer, concerts i balls, actes per a la canalla...

Un dels emblemes de la festa és la Penjada del Ruc, que es fa el dissabte al vespre. No es fa amb una bèstia de carn i ossos, sinó amb un ruc de cartró pedra i peluix. El ruc es penja al so de la cançó A Solsona, bona gent, que la gent de la plaça canta mentre es va pujant el ruc fins dalt del campanar de la Torre de les Hores.Al Carnaval de Sitges, però, el dia clau és el diumenge, quan es celebra La Rua de la Disbauxa, on participen una cinquantena de carrosses i més de 3.000 per-sones disfressades.El Carnaval de Reus també és prou conegut, s’inicia el Dijous Gras amb l’arribada del Carnes-toltes. Entre els actes més desta-

cats cal fer esment a la guerra de tomaques

i la rua de lluïment del dissabte, la rua

de la reial ressaca i la batalla de confeti del diumenge, la vetlla i crema del Carnestoltes i, el Dimecres de Cendra, l’enterrament del braç.A Prats de Molló i la Presta, un municipi català de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord, es celebra la Festa de l’Ós, que és molt vistosa i celebra, anualment, el despertar de la primavera. Els veïns de la pobla-ció es vesteixen d’óssos i de ca-çadors i fan un bon tiberi al Fort de la Guàrdia. Havent dinat, els óssos, untats amb una mescla de sutge i oli, miren d’embrutar els assistents a la festa, enmig de corredisses. Quan els óssos cauen a mans dels caçadors, els barbers els afaiten, per represen-tar la castració de l’animal. El ball de l’ós, en què els protago-nistes ballen al so de la cobla, posa fi a la festa.




Pel·lícula:

Bienvenidos al norte Direcció i guió: Dany BoonFrança, 2008. 106’

Phillippe Abrams és un carter que el destinen a un poblet al costat de la frontera amb Bèlgica. Ell pensa que serà un lloc horrible, però es troba amb gent encan-tadora. Tot i així li diu a la seva dona que és un infern. Quan la seva dona el va a visitar, Philippe demana als seus amics que es comportin de manera tosca.Es una de las películas más taquilleras del cine francés

Netta d ijj usaru zeg inni it-wazran attas deg saru n fransa It is one of the biggest box of-fice successes of French cinema C’est un des films du cinéma français qui a fait le plus d’entrées

Llibre:

100 mitos sobre Oriente Próximo Fred HallidayEditorial, ANY

En aquesta obre imprescindible, Fred Halliday selecciona un cen-tenar d’entre les més populars i malinterpretades “veritats” sobre Orient Pròxim (de l’àmbit polític, cultural, social o històric). Halli-day analitza amb rigor temes tan diversos com la crisi palestina, la guerra entre Iran i Iraq o les intervencions militars d’EUA.El autor analiza 100 mitos sobre Oriente Próximo

Amarir issawar x mya n th’uja n asammar alemmas The author analyses 100 myths about the Middle East L’auteur fait l’étude de 100 mythes sur le Proche-Orient

Música:

Xarnego Dani Flaco Vicious Group Dani Flaco és un cantautor de Bellvitge que defensda la seva identitat bilingüe com a xarne-go, fill de murcià i catalana, i així va titular el seu tercer disc. És una recopilació de les can-çons del seu primer i segon disc traduïdes al català, a més de la inclusió d’una versió del “Que tinguem sort”, de Lluís Llach.“Xarnego” es el disco de Dani Flaco

Ufugh n deghya , netta d adebsi n Dani Flaco “Xarnego” is a recording by Dani Flaco « Xarnego » est le titre du disque de Dani Flaco

Web:

www.cine.cat

Cine.cat és el primer portal fet en català de cinema. Se centra en el món de l’oci, la cultura i l’en-treteniment, més concretament en el món del cinema, i s’edita des de Barcelona. Participa com a mitjà de col·laborador oficial dels festivals que es realitzen arreu de Catalunya i que tenen el cinema com a punt de partida.Cine.cat es el primer portal de cine en catalán

cine.cat netta d tawwart tamezwarut n usaru di Cat-alunya Cine.cat is the first Catalan language cinema portal Cine.cat est le premier por-tail de cinéma en catalan

Blog:

http://culturaipau.vicentitats.cat És el blog de l’Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santama-ría, una entitat creada amb el pro-pòsit de treballar per la cultura de la pau, els drets humans i l’anàlisi de conflictes i dels processos de pau. Volen donar a conèixer la realitat que viuen els palestins, els iraquians i tots aquells pobles que pateixen el terrorisme dels imperis i els seus aliats.Es el blog de la asociación Cultura i Pau

Wa d blog n tmesmunt n tusna d wafra The blog of the Cultura i Pau Association C’est le blog de l’association Cultura i Pau

Ressenyes

Osona també va celebrar el capd’any amazigh

Cultura

Pocs dies després de que la majoria d’oso-nencs mengessin els dotze grans de raïm per tal de celebrar l’ar-ribada de l’any nou, la comunitat amazigha va voler convidar tothom per celebrar l’arribada del seu any nou: el 2960. Ho van celebrar el passat 16 de gener al vespre, amb la pro-jecció d’un documen-tal sobre la cultura amazigha, un concert i una exposició foto-gràfica, tot per donar a

conèixer la seva cultura, que tot i que celebra l’any 2960, encara és lluny de ser reconeguda. Des de 1994 que l’associació Amic Amazigh organitza la celebració del cap d’any. Aquest any, però, han canviat l’antic Centre Comunitari (on sempre se celebrava), pel Centre Social Autogestionat La Torratxa, per tal de fer-ne una festa més participativa.El 80% de les persones d’origen

marroquí que viuen a Osona són amazighs. L’origen d’aquest poble és desconegut, i el de la seva llengua també. Estan repartits per diversos països de la Mediterrània, tenen una cul-tura comuna, una llengua, un calendari, una bandera i moltes festes. Una d’elles, potser la més important, és el cap d’any, que es celebra cada gener.És una tradició fer la celebra-ció a casa, amb la família o els amics, mentre es gaudeix dels menjars típics amazighs, com el cuscús dolç, fet amb canyella i sucre, i els fruits secs recollits l’any anterior. Compten els anys des de que un rei amazigh va començar a governar a Egipte després d’una llarga guerra amb els faraons, ara, és un ani-versari per a tots els amazighs. Aquell any, ja en fa 2960, l’agri-cultura va anar molt bé, és per això que els amazighs mengen els fruits secs de l’any anterior. Agafen de l’any anterior, l’espe-rança per l’any nou.Mica en mica, s’han anat incorporant la música i els concerts a aquesta celebració,

per fer més festa. Al Marroc, els amazigh estan concentrats a la zona del Rif, al nord del país, a l’Atlas, al centre i a Sous, al sud, i representen gairebé el 70% dels habitants del país nord africà. Malgrat tot, encara lluiten perquè el seu cap d’any sigui una festa oficial al Marroc. Aquest és un dels seus objec-tius. A més, volen que els més petits aprenguin la llengua amazigha a totes les escoles de les zones amazighes, i que aquesta llengua sigui reconegu-da oficialment.

Un any més, la comunitat amaziga d’Osona ha vol-gut compartir amb la resta d’osonencs una de les seves celebracions més importants de l’any, el cap d’any. El 16 de gener es va celebrar al Centre Social Autogestionat La Torratxa l’arribada de l’any 2960.

Sara Blázquez Vic

F: A

MIC

AM

AZIG

H

Los amazighs celebran el año 2960

Imazighen teggen urar n asegwas amaynu 2960The Amazighs celebrate the Year 2960Les Amazighs fêtent l’an 2960

g

Cultura




Cultura

Preguntes Creuades Exposició

Les preguntes de la Liliana

La Maite respon:

Et relaciones habitualment amb immigrants?Si. No faig cap distinció per aquest motiu.

Creus que hi ha conflictes de convivència entre nou-vinguts i “autòctons”?En general no n’hi ha. Pot haver-hi algun cas concret i puntual que desconec. Aque-lles persones que no busquen els problemes, no en tindran. Aquells que troben problemes a tot arreu, també en trobaran en aquest aspecte (com en d’al-tres coses de la vida diària).

La integració del nouvin-gut, és una qüestió exclu-siva de l’immigrant?És una qüestió compartida. El pes d’aquest procés l’ha de por-tar majoritàriament la persona, ja que és aquesta qui decideix si vol o no vol integrar-se, com fer-ho, quan fer-ho i fins on fer-ho. És una voluntat personal que ningú ha de forçar. Per altra banda, la societat ha de dispo-sar de les eines adequades que facilitin aquest procés i l’encaix en la societat. Però la societat també ha de fer un esforç per a reconèixer la diversitat i veure en ella una font de millora i de creixement.

En la integració, quin paper hi juguen els partits polítics?Els partits no haurien d’uti-litzar aquest tema com a arma política. És una qüestió sensible.

La Liliana respon:

Què tal ha estat la teva integració a Catalunya?Molt bona. Estic totalment integrada en la societat catala-na. Al principi és complicat al venir d’un lloc que és diferent, com és Colòmbia; però amb ganes i visió positiva tot es pot fer. Tinc dos fills i tots dos són catalans. El gran és diu Jordi i el petit Andreu.

Què et va sobtar més quan vas arribar a Catalunya?El fred i el fet que es parlés un idioma diferent a l’espanyol. Coses que tinc totalment superades.

En qüestió d’immigració, què li demanaries als par-tits polítics?Els demano que tractin aquest tema com qualsevol altre, amb mentalitat catalana, sense demagògia. Tots som persones i tots som catalans. Indepen-dentment del nostre lloc d’ori-gen, tots els catalans hem de col•laborar en millorar aquest país, treballant conjuntament i amb un objectiu concret, que és la millora de Catalunya. Els polítics són persones que han de treballar per al conjunt de la societat.

Quin és el teu futur?El meu futur el veig en aques-ta terra, que ja és també la meva, com ho és Colòmbia. Vull seguir vivint al Camp de Tarragona. Desitjo el mateix que qualsevol, prosperar i mi-llorar tant personal com pro-fessionalment i, a més, donar el millor per als meus fills.

Les preguntes de la Maite

Ja es pot visitar al Museu de l’Art de la Pell (MAP) de Vic la segona exposició mono-gràfica del projecte La Pell del Món, aquesta vegada dedicada al continent americà, i titulada La Pell d’Amèrica. La Pell del Món és un projecte de sensibilit-zació i participació del Consell Comarcal d’Osona i el Museu de l’Art de la Pell que pretén definir un espai on es retrobin els objectes i les persones procedents del mateix indret per tal que dialoguin i enri-queixin la visió sobre les peces i els països que tenen vincles amb Osona. El projecte es va iniciar amb una primera fase de documentació i contextualització en la qual es va recollir informació sobre més de vuitanta peces del MAP a través d’entrevistes amb osonencs procedents de dinou països diferents; el resultat de tot aquest procés es pot veure en una sèrie d’exposicions monogràfiques. La primera va ser La Pell de l’Àsia, i la segona, La Pell d’Amèrica, es pot visitar fins el 28 de març. L’empresari adober Andreu Coomer Munmany, fundador del MAP, va recopilar durant més de 50 anys, més d’un miler de peces artístiques i artesanals d’arreu del món per a la seva col·lecció. Gairebé mig segle després, una sèrie de persones que van néixer i van viure als mateixos països on es van elaborar aquestes peces, també han fet el mateix periple i, actualment

s’han establert a Osona.

El projec-te, a

més,

no queda tancat al museu. Durant cada exposició, el Cine Club Vic projectarà una pel·lícula del continent que es tracti. En aquest cas, Diarios de motocicleta.El Secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, va ser l’encarregat de pronunciar la conferència inaugural el passat 20 de gener, davant una gran expectació, degut a la polèmica sobre la normativa d’empa-dronament a Vic. Amorós va remarcar que “el repte de la immigració comença ara, hem d’aprendre a viure junts”, i va posar la ciutat de Vic com a exemple de la feina ben feta per a la convivència, amb projectes com els que han impulsat el Centre de Normalització Lingüística, els Sagals d’Osona o la Revista Mà. Va afirmar, també, que “l’Ajuntament no es mereix algunes de les coses que s’han dit”. Tot i així, el Secretari no va amagar la seva disconformitat amb la intenció del consistori vigatà, i va dir que “una societat és digna si porta els seus malalts al metge i els seus nens a l’escola”. Amorós, a més, va voler remarcar que la irregularitat és un problema, “però n’hem de buscar les causes, i les dades per fer-ho les tenim gràcies als padrons municipals”.

Oriol Amorós inaugura l’exposició monogràfica ‘La Pell d’Amèrica’ a Vic

El Secretario de Inmigración, Oriol Amorós, inauguró la exposición “La Pell d’Amèrica”

Amarir yedjan xef une3raq di Catalunya Oriol Amoros yarzem rmars xef tirmect n umarikanThe Secretary for Immigration, Oriol Amorós, inaugurates the exhibition “La Pell d’Amèrica – The Skin of America” Le Secrétaire chargé de l’Immigration, Oriol Amorós, a inauguré l’exposition intitulée « La Pell d’Amèrica »

g




EsportCAT

Esports i oci

En esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

El FC Barcelona vol oferir els triomfs d’aquest any històric als socis i aficionats, és per això que les sis copes del Barça visitaran 110 poblacions de Catalunya i la Catalunya Nord, que ja estan en plena rua-exposició per tot el territori. El club vol que tots els aficionats participin en aquests èxits mentre celebren els 110 anys d’història de l’entitat. Els trofeus s’exposaran al Bus Campions 2009, on tothom que vulgui es podrà fotografiar amb les copes aconseguides i rememorar aquest fantàstic any amb les millors imatges. Aques-ta iniciativa té com a finalitat recordar i compartir els més de cent anys d’història blaugra-na amb tota l’afició del Barça repartida arreu del país, posant especial èmfasi en les copes aconseguides aquest 2009.L’exposició està integrada en un autobús especial, amb un espai interior de 45 m2, que ha estat modificat i guarnit amb colors i elements blaugrana per a l’oca-sió. Uns cilindres lluminosos indicaran l’entrada a l’autobús i en cas de pluja s’hi habilitaran unes carpes. El Bus Campions 2009 va començar el seu recorregut el

passat dimecres 30 de desem-bre al Camp Nou i continuarà l’itinerari, en horaris de matí i tarda, per les capitals de les 41 comarques catalanes i algunes poblacions de les comarques que tinguin més socis del club. L’exposició itinerant també viatjarà fins a la Catalunya Nord, concretament a Perpinyà. La ruta finalitzarà el recorregut al mateix Camp Nou el cap de setmana del 3-4 d’abril, coinci-dint amb el partit de Lliga de la jornada 30 que enfrontarà el FC Barcelona amb l’Athletic Club de Bilbao.Aquest mes de gener ja ha visitat algunes poblacions de les comarques del Camp de Tarrago-na, com Vila-seca, Falset, Reus, Cambrils, Salou, Torredembarra, Alcover, Montblanc, Santa Colo-ma de Queralt i Cunit, i acabarà la seva ruta pel Camp els dies 30 i 31 de gener a Calafell, El Vendrell, Valls i Tarragona. Els aficionats d’Osona, però, en-cara tenen temps de visitar-lo, ja que la rua-exposició es plantarà a Torelló el dia 12 de febrer al matí, i a la tarda serà a Manlleu. L’endemà al matí serà a Tona, i a la tarda clourà la visita a la comarca fent parada a Vic.

El bus del Barça visita Osona i el Camp de Tarragona

g

Esport a Catalunya

Las copas del Barça recorren Cataluña

Rkissan Barsa ggin-as asari yemghar i CatalunyaThe Cups won by Barça on tour around CatalunyaLes coupes du Barça par-courent la Catalogne

F: w

ww.fcb

arc

elon

a.c

at

Humor. Partir-se de riure

Des del comen-çament de la Lliga de Futbol Professional ja s’han jugat nou partits de

la nostra Lliga de Futbol dels Països Catalans, que enfronta els equips de primera divisió dels territoris de parla catalana. Segueix al capdavant de la classificació el F.C. Barcelona, encara que aquesta vegada, amb

el mateix nombre de partits jugats, el València l’ha empatat en punts, ja que ha guanyat els seus últims dos partits, contra l’Espanyol i el Villareal.

Classificació Partits Punts jugats

1 Barça 4 82 València 4 83 Villareal 4 34 Mallorca 3 25 Espanyol 3 1

Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC)

Taula de resultats

gHumor. Partirse el pechoTadeh’act, amsebdi n idmaren

Humour: split your sidesHumour. Se tordre de rire

Bar. Esp. Mall. Val. Vill.Barça 0-0 Espanyol 1-0 1-0 0-0

Mallorca 4-2 1-1 1-1 València Villarreal 1-1 4-1




Llengua

Consorci per a la Normalització LingüísticaPla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

El carnaval, també anomenat carnestoltes, està relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns quants dies abans del dimecres de cendra (dia que comença la quaresma (pe-ríode que en la tradició cristia-na és temps de sacrifici, en el qual no es pot menjar gaire). Per això durant el carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles.

El dijous llarder (o dijous gras) és l’últim dijous abans de la quaresma. Tra-dicionalment era el primer dia de carnaval. En aquest dia és tradició menjar...

Durant la quaresma és tradicional menjar...

Bacallà BunyolsCoca de llardonsBotifarra d’ou Botifarra negra

Parlem de CarnavalLENGUA Información sobre el CarnavalTOTALAYT (IRAS) Aneghmis xef carnaval

LANGUAGE Information about CarnivalLANGUEInformations sur le Carnaval

Hi ha dos personatges que han representat la lluita entre el Carnaval i la Qua-resma. Per una banda, hi ha el rei Carnestoltes: un personatge esbojarrat i trans-gressor; i per l’altra, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna i és vegetariana.

És costum que durant el carnaval la gent es disfressi tant individualment com col·lectivament. Quan un grup de persones porten la mateixa disfressa en diem comparsa.

El rei Carnestoltes La vella Quaresma

OFICINES AMIC UGT

TELÈFONS D’INTERÈS

RENFE Tel. 902 240 202 Mossos d’Esquadra088 Emergències mèdiques061

Bombers085

OFICINES AMIC-UGT

AMIC-UGT, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentació i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 AMIC-UGT Manlleu C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

AMIC-UGT Tarragona C/ Ixart, 11Tel. 977213131 AMIC-UGT Reus Pl. Villarroel, 2, 1a i 2a plantaTel. 977 77 14 14

CURSOS DE CATALÀ

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88

Oficina de Català de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22 CNL TarragonaPl. del Pallol, 3 (Antiga Audiència)43003 TarragonaTel. 977243527

CNL ReusC/ de l´Amargura, 26, 1r43201 ReusTel. 977128861

CONSOLATS ESTRANGERS A BARCELONAGuia de Serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services

Consolat de BolíviaCarrer Roger de Flor, 308018 BarcelonaTel. 93 322 65 12

Consolat de ColòmbiaCarrer de Pau Claris, 10208009 BarcelonaTel. 93 412 78 28

Consolat del PakistanRonda del General Mitre, 12608021 BarcelonaTel. 93 451 27 56

Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: [email protected] Consolat de l’ÍndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: [email protected] Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrònic: [email protected] www.kgbarcelona.org Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrònic: [email protected] Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722




han estimat que el fet de tenir permís de treball no era motiu suficient per no poder rebre les pensions o prestacions derivades d’accident de treball. Respecte a les prestacions contributives per contingències comuns, s’han decantat per negar el dret dels treballadors a poder causar-les. Respecte a l’atur, hi ha hagut disparitat de criteris: alguns tri-bunals ho han acceptat i altres no. El que està clar és que l’IN-EM no ho accepta i nega aquest dret de forma reiterada. També la Tresoreria General de la Seguretat Social ha negat que es pugui tramitar una alta a la Seguretat Social i cotitzaci-ons sense gaudir del permís de treball, encara que alguns tri-bunals i la Inspecció de Treball obliguen a pagar les cotitzacions a l’empresa com a forma de sanció.

Consell del mes Companys i companyes estran-gers: encara que estigueu tre-ballant sense permís de treball, podeu reclamar els vostres drets davant els Jutjats Socials. És a dir, podeu reclamar al jutjat i presentar una demanda contra l’empresa sense cap tipus de problema.

Treballa amb dignitat. Pep Camprubí

Entrevista a Gemma Núñez‘Croupier’, des de fa cinc anys, al Casino de Pe-relada (Girona)

gTRABAJA CON DIGNIDADResolvemos consultas labo-rales IXEDDEM SE’L ÄZZNarezzem amcawar xef ise-qsan yeqnen ghar rxedmet

WORKING WITH DIGNITYWe deal with your employ-ment queries UN TRAVAIL DIGNENous répondons aux questions se rapportant au travail

Permís de treballEn Josep Maria, de Vic, ens fa la següent consulta: ¿en matèria laboral i de segure-tat social, cal tenir permís de residència per treballar i per afiliar-se a la Seguretat Social?La Llei d’estrangeria requereix, per la signatura del contracte de treball i per a poder afiliar-se i donar-se d’alta a la Seguretat Social, l’obtenció del permís de treball. No obstant, els tribunals han configurat un panorama jurídic protector i en consonància amb la situació real que s’ha vingut produint: malgrat no haver obtingut el permís de treball, molts treballadors estrangers han treballat i treballen per empreses, per autònoms o tenint cura de famílies, malalts o gent gran. Els Tribunals han deixat clar que el fet de no tenir el tristament famós permís de treball no impedeix que els treballadors tinguin drets laborals i drets respecte algunes prestacions de Seguretat Social.En primer lloc, han deixat clar que contracte de treball no queda invalidat (encara que sigui ver-bal, com acostuma a ser) pel fet de no tenir permís de treball. Per tant, els treballadors sense permís poden reclamar contra l’acomiadament, contra l’impagament de salaris i per tant, amb alguns límits implícits, contra la majoria de situacions derivades del contracte de treball i la relació labo-ral. És a dir, si un treballador és acomiadat sense causa, pot reclamar la improcedència de l ‘acomi-adament per cobrar la oportuna indemnització. El mateix passa si l’empresa els deixa d’abonar els salaris: podran reclamar al Jutjat Social. Fins i tot els tribunals han reconegut salaris de tramita-ció i s’ha declarat la responsabilitat del FOGASA pel pagament de salaris i indemnitzacions per insolvència. Respecte a les prestacions de Seguretat Social, els tribunals no han estat tan protectors, ni tampoc tan unànimes. Respecte a les prestacions o pensi-ons derivades d’accident de treball, els Tribunals

L’1 de gener de 2006 va en-trar en vigor la llei antita-bac, que prohibia fumar als centres de treball, però no es va tenir en consideració els milers de treballadors d’hostaleria i joc que encara treballeu a llocs permissius amb el tabac. Com viviu aquesta situació?Per a nosaltres és molt pitjor la situació d’ara que abans de la llei. Abans al casino fumadors i no fumadors estaven junts en la mateixa sala, però aquesta era gran i estava ventilada, i la gent estava en continu moviment. En aplicació de la llei es va fer una sala només per a fumadors, que coneixem com “la peixera”, molt petita i on es concentra molta gent que fuma continuadament, per tant l’ambient és irrespira-ble. Quan et toca treballar allà –perquè no hi ha rotació durant la nit, sinó que el cap de Joc et distribueix per les taules en funció del nombre de clients i de treballadors- la sensació és molt angoixant i claustrofòbica.

I com us afecta?Surts destrossat de treballar: ir-ritació ocular, faringitis –perquè

parlem molt-, afonia, ronquera... i quan passin els anys veurem els efectes cardiovasculars. Quan portes hores treballant a la sala de fumadors acabes amb la gola com paper de vidre i els ulls com si t’hi hagués entrat sorra. Si jo, que sóc fumadora, surto molt afectada, imagina’t els tre-balladors que no són fumadors.

Per tant, esteu d’acord amb la imminent prohibició total de fumar al espais públics.Et pots imaginar que com a tre-balladors estem molt contents. Per a nosaltres és una necessitat imprescindible que es prohibei-xi fumar. O si no, que es pren-guin altres mesures, com sales de fumadors més grans, amb més renovació de l’aire, amb un mínim de metres cúbics per fu-mador, etc. A més no crec, com s’ha dit, que els clients deixin de venir al casino, i suposo que s’habilitaran zones per fumar en espais exteriors.

Treball

“Necessitem que es prohibeixi fu-mar totalment als espais públics”

En esta sección entrevista-mos a alguien relacionado con el mundo del trabajoDi azyen-a ntemsawar akid ca n ijj ghar-s min gha yini di amadal n rxedmet

Every month we interview someone connected with the world of workDans cette rubrique, nous avons un entretien avec une personne liée au monde du travail

g




Publicitat




Notícies

Sara Blázquez Vic

Un total de 2.464 persones van ser les que l’any passat es van veure afectades per Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) a Osona. El 2009 es van presentar a Oso-na 141 EROs, la majoria, 106, de suspensió, que van afectar 2.016 persones. Però també es van presentar 24 expedients de rescissió, que van afectar 294 treballadors, i 11 de reducció, amb 154 persones afectades. Cal dir que el sector més tocat per aquesta crisi ha estat el del metall, amb un total de 64 EROs durant el 2009, i que acapara més de la meitat de totes les persones afectades, ja que 1.454 treballadors del sector metall han rebut les con-seqüències dels EROs. Els altres sectors influenciats han estat la indústria i la construcció, amb 29 i 15 EROs presentats respec-tivament. Les mateixes dades apunten que majoritàriament han hagut de presentar els EROs les em-preses més petites. 63 dels EROs provenen d’empreses molt peti-tes, 55 d’empreses petites, i 22 d’empreses mitjanes. Només un

dels expedients pertany a una empresa gran de la comarca, Girbau S.A.El subsector més afectat ha es-tat, sens dubte, el de fabricació de maquinària, amb un total de 21 EROs, que han deixat sense feina 724 treballadors oso-nencs. També dins el sector del metall, les empreses que feien productes metàl·lics, excepte maquinària i equips, van ser també unes de les més vulne-rables, ja que van presentar 19 EROs, amb 429 treballadors afectats, i en tercer lloc, les em-preses dedicades a activitats es-pecialitzades de la construcció van presentar 10 EROs, afectant així 112 persones. Algunes de les empreses més importants que han estat protagonistes d’aquesta crisi han estat Girbau SA, que el mes de febrer va aplicar un ERO de suspensió a 329 dels seus 406 treballadors, Axilona Metal, de Sant Pere de Torelló, que al març també va presentar un ERO de suspensió a 180 dels seus 192 treballadors, o Colo-mer i Munmany, on 90 dels 136 treballadors van ser afectats per un ERO, aquest, però, de rescissió.

Els casos més recents, però han estat els d’Eilin, que va aplicar al desembre un ERO de sus-pensió als seus 19 treballadors, Construccions Freixa, de Tara-dell, Construccions Rocapreve-ra, de Torelló, Especial Inox, o Impremta Sellarès.

Gairebé 2.500 persones han estat afectades per EROs el 2009

g

NotíciesPublicitat

Continúa subiendo el paro en la comarca

Lbitala 3ad tga33ad di Cat-alunyaUnemployment continues to rise in the comarcaLe chômage continue à aug-menter dans la région

F: Sara

Blá

zquez

La veu del barri

www.bitjove.cat

Acosta’t al barri seguint o participant al programa de

la ràdio jove de Vic

Una ràdio feta per joves de la ciutatEscolta-la i participa!

Els drets humans no són joguines

L’Ajunta-ment de Vic no ha d’ac-tuar així, d’aquesta manera sorprenent, prohibir l’empa-drona-

ment pels immigrants “sense papers”, el que provocarà molts problemes. Una mesura així no fa res més que abocar a la marginalitat i la clandestinitat a aquestes persones que formen part d’aquesta “societat multi-cultural, viva i exemplar”, com està acostumat a dir el discurs habitual de l’ajuntament. Una decisió que implica una es-cassa sensibilitat als drets fona-mentals d’aquestes persones. No sabem si aquesta decisió il•legal és de CiU-ERC-PSC o és de PxC. No sabem qui governa en aquest ajuntament: l’equip de govern o la PxC d’Anglada. La decisió crea-rà el malestar entre els vinguts i farà saltar espurnes a la societat en un moment difícil, com és la crisi que estem vivint.El que han construït pels immi-grants des de l’ajuntament en el passat, ho han destruït en un moment, amb una sola decisió absurda. Equivocada. Aquesta de-cisió no té sentit jurídic, polític ni humà, i causarà una angoixa en el govern local i a la societat. Pel bé del poble, de la ciutat, de la bona convivència, que existeix, segur que rectificaran, i la justí-cia social guanyarà al final.

OPINIÓ

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat mul-tilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvin-guts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona i 9.000 al Camp de Tarragona.

Revista Mà Gener 2010www.revistama.cat

Mohamadi

Bouziane

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“Fa tres anys que sóc aquí”

En Maninderjit-Singh va néixer a l’Índia fa 14 anys, però ara ja fa tres anys que viu a Vic, on va venir amb la seva família. Tant li agrada l’Índia com Catalunya, segons diu. “Al principi no ente-nia res, però he anat aprenent molt ràpid”, diu el jove, que estudia segons d’ESO a l’IES La Plana de Vic, on ha après molt la llengua, i ha fet molts amics. Tot i que troba a faltar algunes coses del seu país d’origen, com alguns amics i familiars, li agradaria quedar-se a Catalunya.

%

Maninderjit-Singh14 anys

¡Yo ya no soy inmigrante!Necc ur djigh ca d ane3raq

I’m no longer an immigrant! Je ne suis plus un immigrant !

Los derechos humanos no son juguetes

Tasghart n ufeggan ur tedji ca ttirarett n ih’enjaren imezyanenHuman Rights are not to be played withLes droits de l’homme ne sont pas des jouets

g

ma›A�N_20.indd 18 1/2/10 19:04:34

revista mà 21 osona

Documents