ruraltransformacions demografÍa • població rural Èxode rural anys seixanta diferència entre...
TRANSCRIPT
1
2
RURAL
Mineria Secundari
Terciari Artesania
Hàbitat
AGRARI
Ramaderia
Pesca Caça
Explotació forestal
AGRÍCOLA
Agricultura
2
CONCEPTES BÀSICS• Parcel·la
• Explotació agrària• SAU
RÈGIMEXPLOTACIÓ
• DIRECTE• INDIRECTE
Lloguer Parceria
DIMENSIONS
• XICOTETA• MITJANA• GRAN
PROPIETAT
• INDIVIDUAL• COL·LECTIVA
•INTENSIU•EXTENSIU
•RENDIMENT•PRODUCCIÓ
Guaret
APROFITAMENT PARCEL·LAÚs aigua
• REGADIU• SECÀ
VARIETAT CULTIUS
• Policultura• Monocultura 3
1022 m2
4990 m2
4
5
6
CONDICIONANTS
FACTORS CONDICIONANTSI ELEMENTS DE L’ESPAI RURAL
Relleu Clima Sòl
ELEMENTS
Estructura agrària Poblament Política agrària 7
L’estructura agrària
TRADICIONAL
• mà d’obra
• Explotacions extensives
• productivitat (rendiment)
• Autoconsum
• Mercat interior molt protegit
• Tecnologia endarrerida
MODERNA
• Mà d’obra escassa i envellida
• Explotacions intensives
• productivitat (rendiment)
• Especialització regional
• Mercat globalitzat i liberalitzat
• Tecnologia avançada 8
TRANSFORMACIONS
DEMOGRAFÍA
• Població rural Èxode rural anys seixanta Diferència entre CCAA Envelliment + Despoblament
• Tendències Manté envelliment
EXPLOTACIONS AGRÀRIES
• nombre d’explotacions• dimensió mitjana• Manté excessiva parcel·lació• Manté valors extrems
RÈGIM TINENÇA
• l’arrendament i es redueix la parceria
TÈCNIQUES I SISTEMES AGRARIS
• Mecanització, selecció genètica, ús fertilitzants i productes fitosanitaris.
• Intensificació producció.• rendiments 9
2935
2571
23752284
1790
11401079 1043
2034
2498
2680 2633
33153371
33163224
15,2
17,818,7 18,8
23,6
29,2
30,6731,76
0
5
10
15
20
25
30
35
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
1962
1972
1982
1989
1999
2003
2005
2007 FONT: ine.es
(elaboració pròpia)
MIL
ER
SEvolució de les explotacions agrícoles
Nº total explotacions (milers ha)
Superfície regada (milers ha)
Superfície total explotacions(ha)
Ha
10
Quin dels dos mapes no és correcte?
11
12
FONT: ine.es (Elaboració pròpia) 13
Estructura explotacions agrícoles a Espanya en 1997 segons SAU i MBT
0
10
20
30
40
50
60
< 2 2 a < 5 ha 5 a < 10 ha 10 a <30ha
30 a < 50ha
50 a <100ha
>= 100ha
%
% nombre explotacions % SAU % MBT
Estructura explotacions agrícoles a Espanya, 2007
0102030405060
< 1 1 a < 2 2 a < 5 5 a < 10 10 a <20
20 a <30
30 a <50
50 a <100
>=100
%Explotaciones. % Superficie total.% SAU. %
FONT: INE, Enquesta estructura explotacions Agrícoles, 1997 (elaboració pròpia)
Font: INE (elaboració pròpia)
84’58 % explotacions
14
EL POBLAMENT RURAL
Nuclis amb menys de 10.000 habitants
CONCENTRAT DISPERS
Meseta nord i vall Ebre Meseta sud i Andalusia15
16
17
18
INTENTS DE SOLUCIÓ DELS PROBLEMES AGRARIS DES
DEL SEGLE XIX
SISTEMA PROPIETAT DE LA TERRA
• Desamortitzacions de Mendizàbal i Madoz• Reforma Agrària de la IIª República• Colonitzacions i extensió del regadiu en terres privades
TAMANY PROPIETAT DE LA TERRA
• Concentració parcel·lària (SNCPYOR, IRYDA)• Llei de finques manifestament millorables
• MERCAT INTERIOR PROTEGIT
• AUGMENT RENDIMENT
19
Marca la política agrària espanyola des de 1986
MERCAT INTERIOR
• OCM: preus màxims i mínims
MERCAT EXTERIOR
• Alliberament intercanvis No proteccionisme: modernització Preferència comunitària Tarifa exterior comuna Ajudes per davall preu mínim
establert
• qualitat, productivitat i competitivitat
• Modernitzar les explotacions
• Ajudes del FEOGA FEAGA (oct. 2006)
POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA
20
COM HA AFECTATLA PAC
Elevats preus producteseuropeus
• Reducció preus mínims
Excedents agraris
• Abandonar l’activitat• Quotes de producció• Guaret i silvicultura• Ajuda única
Exigències consumidors
• Qualitat productes• Sanitat• Agricultura ecològica • Atenció medi ambient• Ajuda medi ambient
Despoblament àreesrurals
• Política desenvolupament rural
CCAA
• Negatiu en zones excedentàries i poc
competitives
Zones ramaderia, vinya i cereal
• Positiu
MediterraniAndalusia21
ORDENACIÓ DEL TERRITORI
1. - Fons Estructurales* Mantindre població
- diversificar activitats- millorar infraestructures
2. – Programa LEADER* Fomenta turisme rural
- agroturisme, rutes alimentàries, ecoturisme, …
UNIÓ EUROPEA
COMUNITATS AUTÒNOMES
* Desenvolupament endogen* Augment qualitat de vida
ADMINISTRACIÓ LOCAL
22
PRINCIPALS VIES D’ACTUACIÓ
1. Desenvolupament econòmic* Diversificar activitats
- indústria endògena / turisme- augmentar qualitat de vida- denominació origen, cooperatives
2. Accessibilitat, equipaments,infraestructura* Desenvolupament nuclis rurals xicotets
3. Medi ambient* Política de desenvolupament rural
- Silvicultura- Potenciar activitats tradicionals
* Agricultura biològica23
24
Distribució de la superficie rural, 2006 (en %)
34,41
13,8134,78
20,4Cultius -
Prats naturals ipastiusTerreny forestal +
Altres
25
26
1. – L’ ACTIVITAT AGRÍCOLA
ESPECIALITZADA
ÚS TÈCNIQUES MODERNES
• Selecció llavors• Transgènics• Fertilitzants i pesticides• Mecanització• Encoixinament, hivernacles,
arenament, hidropònics...
INTENSIVA
• Reducció del guaret Augmenta per la PAC
• Expansió del regadiu
28
29
30
31
• Expansió del regadiu• 1900: 1’2 milions ha
• Hui: 3.473.474milions ha
• Decisiu: Canàries, Balears i litoral mediterrani• Important: Interior càlid Meseta.• Marginal: Resta d’Espanya
•Major rentabilitat: Camp de Dalías, Níjar, Àguilas, Mazarrón, Cartagena, Baix Segura, Camp d’Elx, la Safor, les Riberes, l’Horta, la Plana
AFAVORIT PER
• Vies de comunicació ràpides amb Europa: FFCC i AP7
32
33
FONT: Anàlisi dels regadius espanyols, MAPA (Elaboració pròpia)
29,7
14,33
8,23
47,74
Tipus de regadiu a España (%), (2011)
Gravetat Aspersió Altres Localitzat
34
1000000
1100000
1200000
1300000
1400000
1500000
1600000
1700000
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Ha
Evolució superficie regada a Espanya segons tipus de regadiu(anys 2004-2011)
GravetatLocalitzat
FONT: Anàlisi dels regadius espanyols, MAPA35
FONT: Anàlisi dels regadius espanyols, MAPA 36
Sistemes de regadiu, 2006
05
101520253035404550
Gal
icia
Ast
úrie
s
Can
tàbr
ia
País
Basc
Nav
arra
La R
ioja
Ara
gó
Cat
alun
ya
Bale
ars
C. L
leó
Mad
rid
C. L
a M
anxa
Val
ènci
a
Múr
cia
Extr
emad
ura
And
alus
ia
Can
àrie
s
%
GravetatLocalitzat
FONT: Anàlisi dels regadius espanyols, MAPA (Elaboració pròpia)37
010
0000
2000
0030
0000
4000
0050
0000
6000
0070
0000
8000
0090
0000
1000
000
CantàbriaPri. d'Astúries
País BascIlles BalearsC. de Madrid
CanàriesGalíciala Rioja
CF de NavarraMúrcia
ExtremaduraCatalunya
C. ValencianaAragó
Castella-LleóCastella-laAndalusia
Distribució de la superfície regada per CCAA en ha, 2006
Font: MAPA. Anuari d’ Estadística Agrària, 2006 (Elaboració pròpia) 38
CLASSIFICACIÓ•Zones
Interior Litoral mediterrani
1. Producció estacional
2. Productivita mitja
3. Una collita anual
4. Poca aportació al PIB
5. Reté poca població al camp
6. Consumeix la major part de l’aigua del regadiuConsolidat amb la PAC
1. Producció extra estacional
2. Productivitat alta o molt alta
3. Més d’una collita anual
4. Elevada aportació al PIB
5. Població rural estable o en
6. Consumeix ⅓ de l’aigua de regadiu
EXTENSIU INTENSIU
39
40
41
42
43
44
45
S’han produït transformacions
per competir en el mercat europeu,
mundial i les exigències de la
PAC
46
CEREALS•Interior peninsular fonamentalment
• ± 60 % superfície cultivada• Producció inferior a l’europea
DESTINACIÓ• Consum Humà
blat, arròs Bestiar i pinsos
Ordi (cebada), dacsa, ségol (centeno)
Biocarburants ordi, blat
PAC Quotes de producció superfície cultivada (19%) Ajuda deslligada producció
MODERNITZACIÓ
•Millores tècniques regadiu localitzat ceps més qualitat
Promoció mercats
Denominació Origen
LA VINYA• consum en fresc• producció de vi
La Manxa, principal productora
PAC
• Quotes producció
Reducció cultiu
Destil·lació i sucs
47
48
49
• Associats als cereals com a cultiu de rotació.
• Subsisteix per les ajudes de la PAC
• Dificultats mecanització
• Baixa producció
ELS LLEGUMSAndalusia, Extremadura,
les dues Castelles
50
SUPERFÍCIE CULTIVADA
• En augment per regadiu
PAC• Quotes producció inferiors a la
producció real.
• Ajudes deslligades a la producció.
OLIVARAndalusia, Extremadura,
Ciutat Real, Toledo
50
51
HORTÍCOLA• València, Múrcia, Almeria• Al voltant nuclis urbans• Competidors
Marroc, Israel, Turquia
FRUITERS
• Cítrics: exportació Preus a la baixa Minifundisme valencià
• De llavor i pinyol Litoral, valls regades
de l’Ebre,Lleida, Astúries • Tropicals
Màlaga, Granada, Canàries
HORTOFRUTÍCOLA• Regadius peninsulars i insulars
CULTIUS
Remolatxa sucrera, cotó, gira-sol, tabac
•Quotes de producció a la producció real
• Biocarburants
• GIRASOL Permet reduir el guaret
PLANTES INDUSTRIALS• Castella, Extremadura i Andalusia• Estructura productiva vertical
• Regadiu
52
53
PLANTES FARRATGERES• Meitat septentrional península
• Regadiu extensius• Alimentar el ramat
• Producció creix segons la demanda del bestiar
• Ajudes desvinculades de la producció
Alfals, dacsa farratgera, veça
54
Factors condicionants AGRICULTURA RAMADERIA EXPLOTACIÓ FORESTAL
Relleu Poblament Règim de propietat Ocupa una supercície escassaAfavorida pel clima, la demandaBasada en el faig, el roure, el p Accidentat Dispers intercalar i és de secà. urbana de carn i llet. i l'eucalipto.
en llogarets, Individual A la costa i a les valls.parròquies i pobles Minifundi Galícia Moble i pasta de paper.
Clima Mitjana Segons rendiment Xicoteta i mitjana explotació Temperatures suaus Extensiu familiar. Precipitacions abundants 3 de cada 5 explotacions i regulars Població menys de 5 ha. Segons varietat Cantàbric
Escassa i envellida Policultura Explotacions més grans i Morfologia parcel·les Dacsa, creïlles, vinya i fruiters. modernes. Bocage Ordi i sègol. ATP en les xicotetes.
Sòl Ramaderia familiar. Calcari i silici Conseqüències Bestiar boví
Problemes mecanització Règim d'explotació Carn: extensiu o semiextensiu. Baixa rendibilitat Llet: intensiu
DirectaSolucióConcentració parcel·lària Indirecta
Lloguer i sublloguer. Parceria
ActualitatHorta i farratges per al ramat.
ESTRUCTURA AGRÀRIA
Paisatge agrari de l'Espanya humida
Des de Galícia fins al País Basc
56
57
58
59
61
62
2. – L’ ACTIVITAT RAMADERA
GENERALITATS
± 35 % de la PAF
Explotacions ↓a les europees
Dualitat ramadera• intensiva• extensiva
DISTRIBUCIÓ• BOVI
nord peninsular OVÍ
secans de l’interior PORCÍ
Peneplà occidental, Andalusia i Catalunya
AVÍCOLA Catalunya, Aragó i Castella
i Lleó CABRUM
Sud, SE i Canàries64
65
RAMADERIA TRADICIONAL
Explotacions de caràcter familiar
Tècniques extensives
• ocupen molt d’espai• necessita molta mà d’obra
• poca rentabilitat• a temps parcial
PROBLEMES• escassesa aliment natural• predomini minifundi• competència europea• quotes PAC
Coexisteixen espècies diferents en una
explotació
66
67
• Especialització en carn i llet races estrangeres
• Intensificació tamany explotacions nombre caps explotació Deslligada del medi Estabulada Consum pinsos i farratges
• Ubicació Prop centres consum Nordest peninsular Litoral mediterrani
• Augment rendiments
TRANSFORMACIONS ACTUALS
1. EN L’ESTRUCTURA
TRANSFORMACIONS ACTUALS
2. EN LA PRODUCCIÓ
• AUGMENTA per augment consum carn i llet per mecanització del camp
(allibera mà d’obra) conservació sòl amb els farratges
EN EL BESTIAR per poder competir en el mercat per exigència de la PAC
imposa quotes desvincula les ajudes producció condiciona ajudes a
seguretat alimentària benestar dels animals atenció mediambiental
RÈGIM
INTENSIU
EXTENSIU
• competència carnporc i au, llet europea
PAC• quotes a la producció de llet
abandonament de l’activitat reconversió cap al sector de la carn
PROBLEMES
BOVI
RÈGIM
INTENSIU
EXTENSIU: secans de l’interior
PAC• fortes ajudes
al règim extensiu
OVI
PRODUCCIÓ
CARN / LLETRaces estrangeres
68
69
PORCÍ
Consum en fresc i embotits
PROBLEMES• oscil·lació preus de la carn• excedents• sense ajudes a la producció• importacions
EXTENSIU Producció de qualitat en l’oest
peninsular amb races autòctones:
Extremadura i Salamanca
INTENSIU Pinsos i races estrangeres
Producció vertical o integrada
Catalunya, Múrcia, Castelló
AVÍCOLA
Intensiu i integrat
• Producció carn demanda
• Catalunya, Castella i Lleó,Aragó, interior València iCastelló
PAC• ajudes a l’exportació carn,ous i a la retirada de carn del mercat
70
Dinàmiques recents Del món rural
ESPAI RURAL
Problemes i solucions
EconòmicsEquipament i qualitat de vida
MediambientalsExplotacions rentables
HETEROGENI + COMPLEX
• Usos diferents als agraris tradicionals
• Hi conviuen tradició i modernitat comarques de ruralitat profunda comarques modernitzades i dinàmiques
Crisi
72
1. - NOUS USOS DE L’ESPAI RURAL
Afavorits per
• percepció positiva del món rural• descentralització:
residència producció serveis
Classificació
• Residencials• Industrials• Terciaris• Paisatgísticoculturals
Conseqüències
• Distribució equilibrada de la població i activitat econòmica• Pèrdua identitat de l’espai agrari• Canvi cultural perquè el món rural s’ha obert• Accentuació contrastos territorials
Ordenació rural
73
2. – LA CRISI DEL MÓN RURAL
Població activa
Contribució relativa al PIB
Participació agrària comerç exterior
74
PARTICIPACIÓ DE LES ACTIVITATS AGRÀRIES EN L'OCUPACIÓ I EN EL PIB
4,5
47,6
42,15
2,90
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
1950 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2007
%
Participació en l'ocupació Participació en el PIB
FONT: Llibre de text Geografia 2n Batxiller, ed. Santillana75
3. - PROBLEMES DEMOGRÀFICS
• Reducció i envelliment població
• Escassa qualificació mà d’obra
Indemnitzacions compensatòries
Millora competitivitat explotacions
Diversificació econòmica
Ajudes als joves agricultors
Formació
Impacte sobre el territori:
Abandonament nuclis més xicotets
Creixement capitals comarca
Per davall umbral mínim població: pèrdua de servicis i agudització problemes
Afecta les àrees de major ruralitat76
4. - PROBLEMES D’EQUIPAMENT I QUALITAT DE VIDA
Mala accessibilitat
Falta d’ infraestructures
Falta servicis elementals (telefonia, recollida de fems...)
Falta d’equipament (escoles, centres mèdics...)
Provocat per la baixa densitat de població i l’aïllament
77
5. - PROBLEMES ECONÒMICS
• Escassa diversificació econòmica• Insuficient ús telecomunicacions i noves tecnologies• Dependència agrària de la indústria i del mercat• Adopció mesures seguretat, sanitat i benestar animal
Ajudes PAC en funció del grau de compliment Exigències en quant a qualitat i diversificació
Denominacions d’origen, campanyes de promoció
• Fomentar indústria endògena• Turisme rural• Desenvolupament I+D+I agrària • Fomentar el cooperativisme
78
6. - PROBLEMES MEDIAMBIENTALS
Agricultura ecològica
Ajudes UE per evitar el despoblament
Alteracions mediambientals Sobreexplotació de les aigües Contaminació aigües: fertilitzants, herbecides, purins... Deforestació: tala, roturacions... Sobreexplotació del sòl per cultius intensius
Cultius intensius = reducció de la biodiversitat
Desaparició paisatges rurals tradicionals pel despoblament
79
7. – EXPLOTACIONS MENYS RENTABLES QUE LES EUROPEES
• superfície cultivada però la superfície dedicada al regadiu
• Anys noranta
• nombre d’explotacions
• La dimensió física i econòmica de les explotacions
• el nombre de jornades laborals invertides
Marge brut per explotació inferior a l’europeu
80
8.- CANVI CULTURAL PERQUÈ EL MÓN RURAL S’HA OBERT EN DOBLE SENTIT:
A la població urbana que accedeix a l’espai rural com a turista o com a propietari vivenda.
Implica:
Serveis i equipaments bàsics (llum, aigua,...) Serveis bàsics privats (oci, alimentació.):
* estacionalitat preus (sòl, vivenda, serveis) en àrees de més demanda
dualitat de demanda i necessitats pels dos grups de població (forània i resident)
A les comoditas que ofereix la vida urbana
81
DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC
Diversificació de l’activitat econòmica (turisme rural, transformació industrial o artesanal)
Modernització i augment de la qualitat (denominacions d’origen i de qualitat)
Promoció de cooperatives
MILLORA INFRAESTRUCTURES, EQUIPAMENTS COL·LECTIUS I QUALITAT VIDA
Accessibilitat, paper dels xicotets nuclis urbans com a centres concentradors d’aquestes millores
PRESERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT
Polítiques de desenvolupament rural de la UE, agricultura biològica
POLÍTICA DE DESENVOLUPAMENT RURAL
Financiada amb:
Programa Europeu LEADER I i II (àrees regressives)
Programa PRODER (Programa d’Orientació i Diversificació de l’Economia Rural) desenvolupament pel govern espanyol (són àrees dinàmiques)
Programa LEADER + (iniciativa Comunitària): afecta a les àreesdel LEADER I i II
83
LA PESCA
84
INTRODUCCIÓ
Carència aliments posguerra consum peix
Política desarrollista anys 60 i 70Llei de modernització de la flota pesquera(1961)
• Objectiu: cobrir demanda interna i abastir mercat urbà en expansió a preus baixos.
• Com: construcció de grans bucs congeladors operatius en qualsevol part del món.
Serà base crisi pesquera anys 80 i 90entesa com a un procés de reconversió i no com un declivi de l’activitat
85
FLO
TA:
•Arte
sana
l•D
’altu
ra Característiquesactivitat pesquera
Desembarc pesca
congelada 86
LA CRISI PESQUERA
• És un procés de reconversió i no un declivi de l’activitat
• Es reflecteix en indicadors com:
població activa en el sector
contribució al PIB ( però té un poder multiplicador d’activitats secundàries)
• Balança comercial deficitària
87
PROBLEMES
1. - ESTRUCTURALS
2.- CALADORS
3.- SOCIALS
4.- MEDIAMBIENTALS
1. - ESTRUCTURALS
• Escassa diversificació econòmica• Ús insuficient telecomunicacions i noves tecnologies
Reducció i envelliment mà d’obra per:
• crisi pesca artesanal• mecanització activitats• reducció llicències pesca• competència altres activitats
Flota pesquera caracteritzada per:
• excessiu nombre embarcacions
89
SOLUCIONS
RECONVERSIÓ DEL SECTOR
• Competitivitat Reducció grandària flota (tamany i nombre = reducció capacitat) Renovació i modernització
• Diversificació sectorDiversificar activitats: pesca esportiva, turisme, aqüicultura..
• Ajudes als joves pescadors• Formació professional Millorar la transformació i la comercialitzacióo Normes de seguretat, sanitat i benestar animal
o Qualitat per a satisfer exigències del consumidor
FEP / FSE90
2.- CALADORS
a. Caladors nacionals Esgotament
b. Caladors comunitaris Quotes pesca
• Pèrdua de caladors (Terranova, Noruega...)
• Programa eliminació grans embarcacions
• Empreses mixtes (Regne Unit, Argentina, Mauritània..)
c. Caladors internacionals Pesca restringida per
Zones exclusives ORP
Depén d’acords amb tercers
• Pesca procedent d’altres caladors• Peix i marisc congelats• Importacions de peix
91
3.- SOCIALS
a. Pèrdua qualitat de vida
• Fomentar aqüicultura marina continental
• Ajudes pesca artesanal• Diversificació econòmica
ALTRES PROBLEMES
4.- MEDIAMBIENTALS
a. Sobreexplotació
b. Contaminació
• Talla mínima• Parades biològiques• Prohibició determinades
arts de pesca92
93