seguretat i tractors lleugers i motocultors

SEGURETAT I TRACTORS LLEUGERS I MOTOCULTORSGuia de bones pràctiques en l’ús de tractors lleugers i motocultors

1

SEGURETAT I TRACTORS

LLEUGUERS I MOTOCULTORS

Guia de bones pràctiques en l’ús de tractors

lleugers i motocultors

Codi d’acció: AE - 0067/2010 Dipòsit legal: C 3222 - 2010

Amb el finançament de: Entitats sol·licitants:


3

índex

Introducció.

Protomesures i operacions prèvies.

Fitxa tècnica 01. Risc: Bolcada.

Fitxa tècnica 02. Risc: Atrapament amb l’eix Cardan.

Fitxa tècnica 03. Risc: Atropellament i caigudes de terceres persones.

Fitxa tècnica 04. Risc: Autoatropellament i caigudes des del tractor.

Fitxa tècnica 05. Risc: Accident de circulació.

Fitxa tècnica 06. Risc: Incendis/ explosions en omplir el dipòsit.

Fitxa tècnica 07. Risc: Contacte elèctric.

Fitxa tècnica 08. Risc: Contacte tèrmic / Inhalació de fums de combustió.

Fitxa tècnica 09. Risc: Atrapament i cops amb arreus / Projeccions d’objectes.

Fitxa tècnica 10. Risc: Exposició a fitosanitaris.

Fitxa tècnica 11. Risc: Exposició a soroll i vibracions / Exposició a temperatures

extremes.

Fitxa tècnica 12. Risc: Atrapament amb el tren d’aixades.

Fitxa tècnica 13. Risc: Caigudes.

Fitxa tècnica 14. Risc: Autoatropellament i xocs amb objectes.

Fitxa tècnica 15. Risc: Sobreesforços i fatiga postural.

Epíleg.

Bibliografia.

5

8

14

16

17

18

19

20

22

23

24

25

26

28

29

30

31

32

33


5

INTRODUCCIÓ L’agricultura es defineix com el conreu o el cultiu de la terra, o l’art de cultivar la terra. Des dels seus inicis en el neolític (per bé que és precisament l’aparició de l’agricultura la que marca el naixement del neolític), s’han utilitzat equips de treball per al seu desenvolupament. Amb el pas del temps s’ha anat produint una mecanització creixent del sector agrícola en general, i també una sofisticació d’aquests equips de treball, en particular, encaminada a millorar la productivitat, tant de l’agricultura com dels equips. En l’actualitat el seu exponent més significatiu és l’aparició i la utilització en el segle XX d’una màquina fonamental per a l’activitat agrària, el tractor. Un tractor es defineix1, i es caracteritza per:

“Ser una màquina que produeix tracció”

Així doncs, una conseqüència senzilla, directa, interessant i transcendental d’aquesta definició simple és que la velocitat NO és una de les característiques d’aquesta màquina. Igualment, una altra accepció2 especifica també: “Que és un vehicle automotor que té rodes o cadenes que s’adhereixen fortament al terreny, i s’utilitza per arrossegar arades, remolcs, etc., o per tirar d’aquests”.

1 Definició extreta del Diccionari de la Reial Acadèmia de Llengua Espanyola2 Definició extreta del Diccionari de la Reial Acadèmia de Llengua Espanyola


6

Una classificació dels tractors, en funció del seu sistema de rodament, és la següent:

TRACTORS DE RODES (amb dos eixos).

De propulsió al darrere

De doble tracció o quatre rodes motrius.

De rodes desiguals, sent les davanteres les més petites.

De rodes iguals.

TRACTORS DE DOS EIXOS AMB CADENES O D’ERUGA (amb una presència molt marginal en el sector agrícola).

MOTOCULTORS O TRACTORS D’UN SOL EIX (de potència reduïda, no solen sobrepassar els 15 kW (20 CV) de potència).

A més, en atenció al seu pes o a la seva massa, també es pot establir la classificació següent:

TRACTORS

Extralleugers fins a 750 kg

Lleugers de 750 kg a 1.500 kg

Mitjans de 750 kg a 6.000 kg

Pesants més de 6.000 kg

MOTOCULTORS

Petits fins a 80 kg

Mitjans de 80 kg a 250 kg

Grans més de 250 kg

Aquesta guia pretén exposar una sèrie de recomanacions bàsiques per dur a terme un ús segur, tant de tractors de rodes lleugers (que engloben igualment els extralleugers), com de motocultors, si bé és cert que molts dels continguts que s’exposen a continuació són vàlids, no tan sols per a l’ús de qualsevol mena de tractor, sinó per a l’ús de qualsevol tipus d’equip de treball i activitat.


7

Una classificació dels tractors, en funció del seu sistema de rodament, és la següent:

TRACTORS DE RODES (amb dos eixos).

De propulsió al darrere

De doble tracció o quatre rodes motrius.

De rodes desiguals, sent les davanteres les més petites.

De rodes iguals.

TRACTORS DE DOS EIXOS AMB CADENES O D’ERUGA (amb una presència molt marginal en el sector agrícola).

MOTOCULTORS O TRACTORS D’UN SOL EIX (de potència reduïda, no solen sobrepassar els 15 kW (20 CV) de potència).

A més, en atenció al seu pes o a la seva massa, també es pot establir la classificació següent:

TRACTORS

Extralleugers fins a 750 kg

Lleugers de 750 kg a 1.500 kg

Mitjans de 750 kg a 6.000 kg

Pesants més de 6.000 kg

MOTOCULTORS

Petits fins a 80 kg

Mitjans de 80 kg a 250 kg

Grans més de 250 kg

Aquesta guia pretén exposar una sèrie de recomanacions bàsiques per dur a terme un ús segur, tant de tractors de rodes lleugers (que engloben igualment els extralleugers), com de motocultors, si bé és cert que molts dels continguts que s’exposen a continuació són vàlids, no tan sols per a l’ús de qualsevol mena de tractor, sinó per a l’ús de qualsevol tipus d’equip de treball i activitat.

El tractor lleuger es caracteritza pel fet de ser adequat per a fer treballs en finques i explotacions de mida mitjana o petita, en les quals un vehicle més gran no tindria oportunitat de rendibilitzar la seva capacitat més elevada. A més, el tractor lleuger permet una maniobrabilitat i versatilitat que, moltes vegades, és incompatible amb la capacitat d'un tractor més gran, i amb les condicions físiques del terreny.

El motocultor és un equip de treball que ofereix avantatges en tasques a fer en cultius petits, i en horts en general. En aquests casos, la seva mida i la seva major simplicitat el fan més operatiu i rendible.


8 PROTOMESURES I OPERACIONS PRÈVIES

La utilització d’aquestes màquines implica, però, l’existència de diversos i múltiples riscos, que en incorporar la presència de l’ésser humà, comporten la generació de perills diferents i variats que es poden materialitzar en accidents de diversa gravetat, que en el pitjor dels casos poden ocasionar tràgiques incapacitats o la mort.

A més, també es poden produir malalties professionals amb treballs vinculats amb l'ús d'aquestes màquines, com les derivades de les exposicions a soroll o vibracions. Una mesura anterior a les mesures específiques que tot seguit es descriuen, serà conèixer el tipus de treball que s’haurà de desenvolupar, i també reconèixer les condicions del lloc en què es treballarà.


9 PROTOMESURES I OPERACIONS PRÈVIES

La utilització d’aquestes màquines implica, però, l’existència de diversos i múltiples riscos, que en incorporar la presència de l’ésser humà, comporten la generació de perills diferents i variats que es poden materialitzar en accidents de diversa gravetat, que en el pitjor dels casos poden ocasionar tràgiques incapacitats o la mort.

A més, també es poden produir malalties professionals amb treballs vinculats amb l'ús d'aquestes màquines, com les derivades de les exposicions a soroll o vibracions. Una mesura anterior a les mesures específiques que tot seguit es descriuen, serà conèixer el tipus de treball que s’haurà de desenvolupar, i també reconèixer les condicions del lloc en què es treballarà.

“Protomesura” que de manera genèrica és extensible, no sols a tota activitat laboral, sinó a tota acció humana en la qual s’apliqui el comú dels sentits. Un cop aplicat el sentit comú, és a dir, que s’ha comprovat l’adequació tant del terreny, com de l’equip de treball a emprar per a la tasca a fer, cal seguir aplicant-lo i, per tant, la primera mesura que cal tenir present serà:

Per descomptat, tant els tractors lleugers, com els motocultors, tots dos, independentment de la seva data de fabricació, han de complir el Reial decret 1.215/1997, de 18 de juliol, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització per part dels treballadors dels equips de treball. A més, els vehicles fabricats després del 31 de desembre de 1994, disposaran de la seva marca corresponent , d’acord amb el Reial decret 1.644/2008, de 10 d’octubre, pel qual s’estableixen les normes per a la comercialització i posada en servei de les màquines, i que deroga des de l’1 de gener de 2010 el Reial decret 1.435/1992, de 27 de novembre, pel qual es dicten les disposicions d'aplicació de la Directiva del Consell 89/392/CEE, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre màquines. En tot cas, abans d’utilitzar aquesta mena d’equips de treball, sempre serà fonamental i bàsic fer una sèrie de comprovacions senzilles que, d'una banda, són específiques sobre l'estat adequat de l'equip de treball que UTILITZAREM i, de l'altra, són generals sobre les condicions que treball.

Conèixer la màquina amb la qual TREBALLEM. Y per a això, és imprescindible tenir, i conèixer el manual d'instruccions del fabricant, i seguir les seves instruccions en tot moment.


10


11


12

Aquesta comprovació o revisió diària, que es guiarà per les indicacions facilitades pel fabricant, es resumeix en:

TRACTOR LLEUGER / MOTOCULTOR

Treballar amb el tractor/motocultor només si s’hi està capacitat i autoritzat per fer-ho. K

Revisió visual de l’estat de totes les proteccions (en especial de l’estructura antibolcada, del cinturó de seguretat, i de les proteccions de la presa de força).

K

Revisió visual i de funcionament dels llums.(en especial del llum de gir V-2). K

Revisió de l’estat adequat dels pneumàtics. K

Comprovació d’absència de persones i animals. K

Comprovació del funcionament adequat dels frens. K

Comprovació del funcionament adequat dels sistemes hidràulics. K

Comprovació dels nivells adequats d’oli, combustible, aigua. K

Neteja general. K

Comprovació del funcionament adequat del gir, i volta del volant (manillar amb esteves, en el cas de motocultor). K

Comprovació de l’estat adequat del quadre de comandaments, i atenció a la senyalització dels diferents indicadors d’avís.

K

Comprovar que es disposa dels EPI adequats al treball que s’ha de dur a terme. K

Comprovar que es disposa d’extintor i de farmaciola de primers auxilis. K

Ajustar la posició del seient, a la fisionomia de la persona que conduirà el tractor. K


13

Aquesta comprovació o revisió diària, que es guiarà per les indicacions facilitades pel fabricant, es resumeix en:

TRACTOR LLEUGER / MOTOCULTOR

Treballar amb el tractor/motocultor només si s’hi està capacitat i autoritzat per fer-ho. K

Revisió visual de l’estat de totes les proteccions (en especial de l’estructura antibolcada, del cinturó de seguretat, i de les proteccions de la presa de força).

K

Revisió visual i de funcionament dels llums.(en especial del llum de gir V-2). K

Revisió de l’estat adequat dels pneumàtics. K

Comprovació d’absència de persones i animals. K

Comprovació del funcionament adequat dels frens. K

Comprovació del funcionament adequat dels sistemes hidràulics. K

Comprovació dels nivells adequats d’oli, combustible, aigua. K

Neteja general. K

Comprovació del funcionament adequat del gir, i volta del volant (manillar amb esteves, en el cas de motocultor). K

Comprovació de l’estat adequat del quadre de comandaments, i atenció a la senyalització dels diferents indicadors d’avís.

K

Comprovar que es disposa dels EPI adequats al treball que s’ha de dur a terme. K

Comprovar que es disposa d’extintor i de farmaciola de primers auxilis. K

Ajustar la posició del seient, a la fisionomia de la persona que conduirà el tractor. K

L’article 19 de la Llei de prevenció de riscos laborals, estableix que: “… l’empresari ha de garantir una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en matèria preventiva (…). La formació haurà d’estar centrada específicament en el lloc de treball o en la funció de cada treballador, adaptar-se a l'evolució dels riscos i a l'aparició d’altres de nous i repetir-se periòdicament, si calgués”. Així doncs, s’ha de disposar de formació o d’un curs de capacitació específica per a la utilització d'aquest tipus de màquines. I a més, per poder circular per la via pública és requisit indispensable estar en possessió del permís de conducció amb categoria almenys B (vàlid per a vehicles de fins a 3.500 kg). L’objecte d'aquestes comprovacions inicials és garantir la seguretat i salut de les persones. Per això, davant l'aparició de deficiències, s'han de prendre les mesures per a la seva correcció, i en tot cas, no s'han d'utilitzar aquests equips de treball quan aquestes deficiències puguin ser la causa d'un accident greu o imminent. L’article 21.2 de la Llei de prevenció de riscos laborals estableix que: “D’acord amb allò que preveu l’apartat 1 de l’article 14 d’aquesta Llei, el treballador tindrà dret a interrompre la seva activitat i abandonar el lloc de treball, en cas que sigui necessari, quan consideri que aquesta activitat comporta un risc greu i imminent per a la seva vida o la seva salut”. A continuació, de manera directa i resumida, a mode de fitxes tècniques de prevenció de riscos laborals, es porta a terme una descripció dels riscos específics més significatius (es mostren un total de 15 fitxes tècniques), i de les mesures preventives a adoptar o a seguir en referència a aquests riscos, per possibilitar una seguretat i salut en el treball efectives. Hi ha riscos que són comuns, tant en la utilització de tractors lleugers, com de motocultors, si bé és cert que amb les seves particularitats i matisacions corresponents. En aquest sentit, les mesures preventives que s’exposen s’hauran d’interpretar i adaptar a cada cas concret. De manera no exhaustiva, i a l’efecte únicament de facilitar una millor explicació o ordenament dels continguts, les quatre últimes fitxes (de la 12 a la 15), es poden vincular específicament amb l’ús de motocultors. Al contrari, les onze primeres fitxes es poden associar amb riscos derivats de l’ús dels dos equips de treball, i per defecte, amb els treballs fets amb el tractor lleuger; així mateix s’ha atès a un ordenament basat en les diverses


14

especialitats que componen la prevenció de riscos laborals (seguretat en el treball, higiene industrial i ergonomia i psicologia aplicada).

Fitxa tècnica 01. Risc: BOLCADA

El risc de més importància, i de conseqüències potencialment greus o molt greus, és la bolcada del tractor. Aquesta bolcada es pot produir de manera lateral o frontal.

Mesures preventives contra la bolcada lateral:

En els casos en què el marc o pòrtic de seguretat es pugui replegar, serà fonamental que el TORNEM a col·locar en la seva posició aixecada per poder-se desplaçar amb el tractor.

Guardar sempre una distància de seguretat (per exemple: 1 metre) davant dels desnivells.

Sempre i en qualsevol circumstància, però especialment en pendents, és molt important no sobrepassar la capacitat de càrrega del tractor, i maniobrar amb precaució extrema.

Baixar amb marxes curtes, i evitar utilitzar el canvi.

Quan es treballa amb un arreu arrossegat pel terreny, és clau aixecar-lo a l’hora de fer qualsevol gir, i tornar-lo a baixar per seguir-hi treballant sobre el terreny.

Eviteu els obstacles fent marrada sempre que sigui possible, en lloc de tractar de passar-hi per sobre.

Utilitzar els accessos d’entrada/sortida de les finques o terrenys de treball.

L’existència d’una estructura de seguretat adequada (ja sigui marc o pòrtic, bastidor o cabina de seguretat), combinada amb l’ús del cinturó de seguretat, són la principal i efectiva salvaguarda de la vida del conductor, en cas de bolcada.


15

especialitats que componen la prevenció de riscos laborals (seguretat en el treball, higiene industrial i ergonomia i psicologia aplicada).

Fitxa tècnica 01. Risc: BOLCADA

El risc de més importància, i de conseqüències potencialment greus o molt greus, és la bolcada del tractor. Aquesta bolcada es pot produir de manera lateral o frontal.

Mesures preventives contra la bolcada lateral:

En els casos en què el marc o pòrtic de seguretat es pugui replegar, serà fonamental que el TORNEM a col·locar en la seva posició aixecada per poder-se desplaçar amb el tractor.

Guardar sempre una distància de seguretat (per exemple: 1 metre) davant dels desnivells.

Sempre i en qualsevol circumstància, però especialment en pendents, és molt important no sobrepassar la capacitat de càrrega del tractor, i maniobrar amb precaució extrema.

Baixar amb marxes curtes, i evitar utilitzar el canvi.

Quan es treballa amb un arreu arrossegat pel terreny, és clau aixecar-lo a l’hora de fer qualsevol gir, i tornar-lo a baixar per seguir-hi treballant sobre el terreny.

Eviteu els obstacles fent marrada sempre que sigui possible, en lloc de tractar de passar-hi per sobre.

Utilitzar els accessos d’entrada/sortida de les finques o terrenys de treball.

L’existència d’una estructura de seguretat adequada (ja sigui marc o pòrtic, bastidor o cabina de seguretat), combinada amb l’ús del cinturó de seguretat, són la principal i efectiva salvaguarda de la vida del conductor, en cas de bolcada.

Fitxa tècnica 01.

Risc: BOLCADA

Mesures preventives contra la bolcada frontal:

En els casos en què el marc o pòrtic de seguretat es pugui replegar, serà fonamental que es torni a col·locar en la seva posició aixecada per poder-se desplaçar amb el tractor.

Quan sigui necessari, es llastarà l’eix davanter del tractor de manera adequada, i d’acord amb les indicacions del fabricant.

L’eix davanter del tractor ha de suportar almenys el 20 % del pes total.

Tractar de posicionar els punts d’enganxament o acoblament entre el tractor i altres equips de treball el més avall que es pugui.

MAI, i en cap lloc, però sobretot en pendents, no es pot sobrepassar la capacitat de càrrega del tractor.

Es disposarà de dispositiu de seguretat de desenganxament automàtic de l’embragatge.

Davant d’un obstacle, NO FORÇAREM el tractor cap endavant per solucionar-ho atacant-lo directament i frontalment.

És millor tractar d’evitar l’obstacle, o superar-lo embragant de manera suau i progressiva.

ESTRUCTURA I CINTURÓ, SÓN LA TEVA SALVACIÓ


16

Fitxa tècnica 02. Risc: ATRAPAMENT AMB L’EIX CARDAN

El tractor és una màquina que disposa no solament de diverses parts mòbils generals, que comporten risc d’atrapament amb les dites parts mòbils, sinó que es caracteritza per disposar de preses de força específicament dissenyades per acoblar al mateix tractor altres equips de treball, a fi d’aprofitar la seva força motriu. Aquestes operacions comporten un risc igualment específic d’atrapament amb conseqüències greus, potencials i gairebé segures. Per tal que aquest risc s’elimini o estigui controlat, cal prendre diverses mesures de prevenció, entre les quals són clau:

Mesures preventives:

GUARDAREM la distància de seguretat respecte de les parts mòbils de l’equip de treball quan aquestes estiguin en funcionament.

Les parts de connexió i mòbils han d’estar protegides, per tal que no es pugui produir cap contacte amb aquestes.

Per connectar la presa de força, l’acoblament de l’equip de treball al tractor s’ha de fer amb aquest totalment apagat, i adequadament posicionat, i connectar només la presa de força quan s’hagi acoblat l’estri o l’arreu, i s’hagin activat tots els dispositius de seguretat establerts.

Inversament, per desconnectar o desacoblar l'equip de treball del tractor, primer de tot s’ha de desconnectar la presa de força, i després d’estacionar-lo adequadament, i apagar-lo del tot, cal procedir a desenganxar l’estri o l’arreu.

La roba de treball haurà de ser ajustada al cos, i cal evitar les peces amples que es puguin enganxar amb facilitat als equips de treball.

MAI no s’accedirà al tractor escalant per la part del darrere, ni es romandrà entre el tractor i l’estri o l'arreu quan estigui connectada la presa de força.


17

Fitxa tècnica 02. Risc: ATRAPAMENT AMB L’EIX CARDAN

El tractor és una màquina que disposa no solament de diverses parts mòbils generals, que comporten risc d’atrapament amb les dites parts mòbils, sinó que es caracteritza per disposar de preses de força específicament dissenyades per acoblar al mateix tractor altres equips de treball, a fi d’aprofitar la seva força motriu. Aquestes operacions comporten un risc igualment específic d’atrapament amb conseqüències greus, potencials i gairebé segures. Per tal que aquest risc s’elimini o estigui controlat, cal prendre diverses mesures de prevenció, entre les quals són clau:


GUARDAREM la distància de seguretat respecte de les parts mòbils de l’equip de treball quan aquestes estiguin en funcionament.

Les parts de connexió i mòbils han d’estar protegides, per tal que no es pugui produir cap contacte amb aquestes.

Per connectar la presa de força, l’acoblament de l’equip de treball al tractor s’ha de fer amb aquest totalment apagat, i adequadament posicionat, i connectar només la presa de força quan s’hagi acoblat l’estri o l’arreu, i s’hagin activat tots els dispositius de seguretat establerts.

Inversament, per desconnectar o desacoblar l'equip de treball del tractor, primer de tot s’ha de desconnectar la presa de força, i després d’estacionar-lo adequadament, i apagar-lo del tot, cal procedir a desenganxar l’estri o l’arreu.

La roba de treball haurà de ser ajustada al cos, i cal evitar les peces amples que es puguin enganxar amb facilitat als equips de treball.

MAI no s’accedirà al tractor escalant per la part del darrere, ni es romandrà entre el tractor i l’estri o l'arreu quan estigui connectada la presa de força.

Fitxa tècnica 03. Risc:

ATROPELLAMENT I CAIGUDES DE TERCERES PERSONES

En relació amb els atropellaments, i referint-se a tractors lleugers, i en menor mesura a motocultors, l’activitat amb aquests equips de treball pot comportar condicions de visibilitat deficients, a més del risc derivat d’operacions específiques en l’acoblament d’arreus en el qual altres persones poden col·laborar activament. Pel que fa a la caiguda de terceres persones, amb conseqüències potencialment greus o molt greus, cal assenyalar que la seva causa rau en una mala pràctica laboral, i per tant, la clau de la seva solució està en el factor humà.


Prestar una atenció contínua a l’entorn, i especialment a les persones que hi pugui haver.

Comprovar l’absència de persones sempre que es vagi a maniobrar, i utilitzar l’ajuda d’una altra persona (senyaler) quan les condicions no permetin una visibilitat adequada.

MAI NO PORTAREM altres persones al tractor.

Únicament es podrà portar una altra persona, si el tractor disposa de seient per a l’acompanyant.


18


AUTOATROPELLAMENT I CAIGUDES DES DEL TRACTOR

Aquest és un risc amb conseqüències que poden ser greus o fins i tot mortals. El seu origen prové de l’execució de pràctiques de treball inadequades per part del treballador/a, i per això és fonamental que aquest es comprometi i s’involucri per fer bé la seva feina.


Per baixar del tractor cal:

Posar els frens d’aparcament. Posar marxa contrària al pendent (o punt mort si no hi ha pendent). Apagar el motor. Treure la clau de contacte. Falcar el tractor si hi ha pendent (en tot cas, s’evitarà aparcar en terrenys amb pendents forts).

UTILITZAREM sempre per pujar i baixar del tractor els agafadors i l’escaleta o els estreps.

La baixada o pujada es farà sempre de cara al tractor.

Utilitzar calçat de seguretat amb sola antilliscant.

MAI no s’ha de baixar saltant des del tractor, ni pujar trepant-hi o escalant-hi.

MAI no s’ha de baixar o pujar amb el tractor en moviment.

MAI DE LA VIDA no portarem altres persones al tractor.

Conduir el tractor sempre des del seient de conducció.


19


AUTOATROPELLAMENT I CAIGUDES DES DEL TRACTOR

Aquest és un risc amb conseqüències que poden ser greus o fins i tot mortals. El seu origen prové de l’execució de pràctiques de treball inadequades per part del treballador/a, i per això és fonamental que aquest es comprometi i s’involucri per fer bé la seva feina.


Per baixar del tractor cal:

Posar els frens d’aparcament. Posar marxa contrària al pendent (o punt mort si no hi ha pendent). Apagar el motor. Treure la clau de contacte. Falcar el tractor si hi ha pendent (en tot cas, s’evitarà aparcar en terrenys amb pendents forts).

UTILITZAREM sempre per pujar i baixar del tractor els agafadors i l’escaleta o els estreps.

La baixada o pujada es farà sempre de cara al tractor.

Utilitzar calçat de seguretat amb sola antilliscant.

MAI no s’ha de baixar saltant des del tractor, ni pujar trepant-hi o escalant-hi.

MAI no s’ha de baixar o pujar amb el tractor en moviment.

MAI DE LA VIDA no portarem altres persones al tractor.

Conduir el tractor sempre des del seient de conducció.

Fitxa tècnica 05. Risc: ACCIDENT DE CIRCULACIÓ

S’especifica aquest risc per la seva transcendència especial, i les implicacions amb l’àmbit de la seguretat viària, i la potencial afectació d’altres persones alienes a l’activitat laboral agrària desenvolupada pel tractor lleuger o el motocultor.


Per circular per la via pública és requisit previ i imprescindible:

Que el vehicle disposi de la ITV correctament passada. Que el conductor/a disposi del carnet de conduir conforme.

Col·locar el blocatge dels frens, per tal que actuïn com un de sol.

Circular sempre amb el llum de gir (V-2) encès.

Circular sempre pel voral de la seva dreta quan sigui transitable i suficient, i en cas contrari, utilitzant la part imprescindible de la calçada.

Circular sempre que sigui necessari amb els llums encesos, i amb la senyalització adequada dels remolcs, arreus o les càrregues.

Circular sempre respectant els límits de velocitat específicament establerts:

Tractor sense remolc: Límit màxim de 40 km/h Tractor amb remolc: Límit màxim 25 km/h

Circular prestant atenció contínua, i especialment, en encreuaments i zones amb visibilitat dolenta.

Garantir que es disposa d’un radi de gir suficient quan s’hagi de girar circulant amb remolcs o amb arreus, ja que aquests tendeixen a tancar-se en girar.

En tot cas, RESPECTAREM sempre el codi de circulació.


20


INCENDIS / EXPLOSIONS EN OMPLIR EL DIPÒSIT

El foc necessita tres components més un per a la seva generació:

Oxigen Calor

Combustible Als quals s'afegeix com a element final el que es denomina com a:

Reacció en cadena Una de les operacions en què aquest risc es fa més evident és el moment d’omplir el dipòsit (sent també extensible a operacions relacionades amb la bateria elèctrica). Per això, tot seguit s’especifiquen una sèrie de mesures referides a aquesta operació.

Mesures destinades a eliminar la calor i/o els focus d’ignició:

Omplir el dipòsit amb el vehicle totalment apagat.

MAI NO FUMAREM quan es faci l’operació d’omplir el dipòsit.

Eliminar la càrrega electrostàtica, tocant la boca del sortidor amb l’estructura metàl·lica del vehicle.

Evitar fer altres tasques mentre s’omple el dipòsit, però especialment no s’ha de fer MAI treballs que provoquin guspires o foc (treballs de soldadura, treballs amb esmeriladores, etc.)

Fer l’operació d’omplir el dipòsit en una zona protegida i ventilada. Evitar de fer-ho a la intempèrie i en ple sol.

Desconnectar el cable de massa de la bateria abans de fer operacions sobre el sistema elèctric.


21



El foc necessita tres components més un per a la seva generació:

Oxigen Calor

Combustible Als quals s'afegeix com a element final el que es denomina com a:

Reacció en cadena Una de les operacions en què aquest risc es fa més evident és el moment d’omplir el dipòsit (sent també extensible a operacions relacionades amb la bateria elèctrica). Per això, tot seguit s’especifiquen una sèrie de mesures referides a aquesta operació.

Mesures destinades a eliminar la calor i/o els focus d’ignició:

Omplir el dipòsit amb el vehicle totalment apagat.

MAI NO FUMAREM quan es faci l’operació d’omplir el dipòsit.

Eliminar la càrrega electrostàtica, tocant la boca del sortidor amb l’estructura metàl·lica del vehicle.

Evitar fer altres tasques mentre s’omple el dipòsit, però especialment no s’ha de fer MAI treballs que provoquin guspires o foc (treballs de soldadura, treballs amb esmeriladores, etc.)

Fer l’operació d’omplir el dipòsit en una zona protegida i ventilada. Evitar de fer-ho a la intempèrie i en ple sol.




Mesures destinades a eliminar el combustible:

NO vessar el combustible.

NO fer operacions d’omplir el dipòsit en llocs on s'emmagatzemin altres materials, i especialment materials combustibles i productes químics.

NO fer operacions d’omplir el dipòsit en atmosferes explosives, o en llocs tancats i ambients carregats.

MANTINDREM l’ordre i la neteja.

Netejar les taques d’oli, greix, altres productes vessats, etc. que pogués haver-hi a la zona Recollir productes o materials en general, que pugui haver-hi.

NO fer mescles, ni rebaixar el diesel amb alcohol o altres substàncies que augmentin la volatilitat del combustible.

I a més:


22

Fitxa tècnica 07. Risc: CONTACTE ELÈCTRIC

Sota aquest epígraf cal indicar dues causes principals; d'una banda les vinculades per l'ús de l'equip de treball en zones en les quals pogués haver-hi línies elèctriques; i de l'altra, la lligada amb operacions de manteniment del mateix equip de treball.


Guardar sempre una distància de seguretat adequada davant de les línies elèctriques, tenint en compte la possibilitat de produir-se contactes elèctrics per generació d’arc voltaic i sense produir-se el contacte físic pròpiament dit entre l’equip de treball amb la línia elèctrica.

Línies aèries d’alta tensió

o Fins a 66.000 V: 3 metres o Fins a 220.000 V: 5 metres o 380.000 V: 7 metres

Línies subterrànies (sol·liciteu la informació a l’empresa subministradors davant de qualsevol dubte).

o Treballs amb eines manuals: 0,5 metres o Treballs amb eines mecàniques: 1 metre

NO fer operacions de manteniment si NO es té l’autorització, la formació i els mitjans per efectuar-los de manera adequada.


Abans de dur a terme qualsevol operació que pugui comportar la possibilitat d’entrar en contacte elèctric, COMPROVAREM l’absència d’electricitat.

Treballar amb els EPI aïllants adequats per efectuar treballs elèctrics.


23

Fitxa tècnica 07. Risc: CONTACTE ELÈCTRIC

Sota aquest epígraf cal indicar dues causes principals; d'una banda les vinculades per l'ús de l'equip de treball en zones en les quals pogués haver-hi línies elèctriques; i de l'altra, la lligada amb operacions de manteniment del mateix equip de treball.


Guardar sempre una distància de seguretat adequada davant de les línies elèctriques, tenint en compte la possibilitat de produir-se contactes elèctrics per generació d’arc voltaic i sense produir-se el contacte físic pròpiament dit entre l’equip de treball amb la línia elèctrica.

Línies aèries d’alta tensió

o Fins a 66.000 V: 3 metres o Fins a 220.000 V: 5 metres o 380.000 V: 7 metres

Línies subterrànies (sol·liciteu la informació a l’empresa subministradors davant de qualsevol dubte).

o Treballs amb eines manuals: 0,5 metres o Treballs amb eines mecàniques: 1 metre

NO fer operacions de manteniment si NO es té l’autorització, la formació i els mitjans per efectuar-los de manera adequada.


Abans de dur a terme qualsevol operació que pugui comportar la possibilitat d’entrar en contacte elèctric, COMPROVAREM l’absència d’electricitat.

Treballar amb els EPI aïllants adequats per efectuar treballs elèctrics.


CONTACTE TÈRMIC / INHALACIÓ DE FUMS DE COMBUSTIÓ

La incidència d’aquest tipus d’accidents es produeix en la seva gran majoria quan es fan operacions de manteniment o ajustament sobre l’equip de treball. Per això, les mesures preventives s’aborden des d’aquesta perspectiva, si bé, de manera general són extensibles a la resta de l’activitat i treball desenvolupat amb aquesta maquinària.

Mesures preventives contra el contacte tèrmic:

NO fer operacions de manteniment si no es té l’autorització, la formació i els mitjans per dur-los a terme de manera adequada.

NO fer operacions de manteniment amb l’equip en pendents, sense immobilitzar completament, i sense falcar.

Efectuar aquestes operacions en pla, i amb l’equip de treball immobilitzat, i falcat adequadament.

Les operacions de manteniment NO es faran amb l’equip en calent.

Es faran amb l’equip sempre en fred.

NO fer operacions de manteniment entre diverses persones.

Les ha de fer una sola persona o sota la direcció d’una única persona.

NO DEIXAREM la clau de contacte connectada a l’equip.

Retirar la clau de contacte quan es deixi el lloc de conducció.

Quan s’acabin les operacions de manteniment cal tornar a col·locar totes les proteccions de l’equip de treball, i netejar-lo adequadament. Els equips de treball disposaran de paraflames i apagaguspires.

Mesures preventives contra la inhalació de fums:

En llocs tancats, COMPROVAREM que es disposa d’una ventilació adequada quan l’equip de treball estigui encès.


24

Fitxa tècnica 09.

Risc: ATRAPAMENT I COPS AMB ARREUS /

PROJECCIONS D’OBJECTES Aquest risc es deriva de la utilització d’altres equips de treball que poden ser acoblats al tractor lleuger i al motocultor, i s’exposa per la seva importància i especificitat en l’activitat agrària.

Mesures preventives: Les parts mòbils disposaran de les proteccions adequades.

Únicament es retiraran per a operacions específiques de manteniment que ho requereixin així, i es tornaran a col·locar un cop acabades.

Qualsevol operació (ja sigui d’enganxada o de manteniment) que requereixi la intervenció en una zona perillosa, en la qual la persona pot estar exposada al risc, es faran garantint unes condicions de seguretat adequades:

Aquestes operacions es faran sempre en pla, amb terreny ferm i garantint l’ordre i la neteja adequats a la zona de treball. Aquestes operacions s'efectuaran sempre amb l'equip de treball adequat i amb el vehicle totalment aturat i fora de funcionament. NO es col·locaran els passadors des del seient del conductor. NO situar-se entre el tractor i l’estri o arreu, quan NO estiguin totalment i adequadament aturats. NO introduir eines o altres objectes a les parts mòbils mentre aquestes estiguin en funcionament. Comprovar que els elements mòbils de l’arreu estiguin aturats i en posició estable. Comprovar que no hi ha pressió als circuits, abans de desconnectar qualsevol conducció hidràulica o d’injecció.

En els casos en què intervingui més d’una persona per efectuar els treballs, ENS COORDINAREM adequadament. Conèixer i seguir les instruccions del manual del fabricant.Utilitzar els EPI adequats en funció dels treballs a fer i roba de treball ajustada.


25

Fitxa tècnica 09.

Risc: ATRAPAMENT I COPS AMB ARREUS /

PROJECCIONS D’OBJECTES Aquest risc es deriva de la utilització d’altres equips de treball que poden ser acoblats al tractor lleuger i al motocultor, i s’exposa per la seva importància i especificitat en l’activitat agrària.

Mesures preventives: Les parts mòbils disposaran de les proteccions adequades.

Únicament es retiraran per a operacions específiques de manteniment que ho requereixin així, i es tornaran a col·locar un cop acabades.

Qualsevol operació (ja sigui d’enganxada o de manteniment) que requereixi la intervenció en una zona perillosa, en la qual la persona pot estar exposada al risc, es faran garantint unes condicions de seguretat adequades:

Aquestes operacions es faran sempre en pla, amb terreny ferm i garantint l’ordre i la neteja adequats a la zona de treball. Aquestes operacions s'efectuaran sempre amb l'equip de treball adequat i amb el vehicle totalment aturat i fora de funcionament. NO es col·locaran els passadors des del seient del conductor. NO situar-se entre el tractor i l’estri o arreu, quan NO estiguin totalment i adequadament aturats. NO introduir eines o altres objectes a les parts mòbils mentre aquestes estiguin en funcionament. Comprovar que els elements mòbils de l’arreu estiguin aturats i en posició estable. Comprovar que no hi ha pressió als circuits, abans de desconnectar qualsevol conducció hidràulica o d’injecció.

En els casos en què intervingui més d’una persona per efectuar els treballs, ENS COORDINAREM adequadament. Conèixer i seguir les instruccions del manual del fabricant.Utilitzar els EPI adequats en funció dels treballs a fer i roba de treball ajustada.

Fitxa tècnica 10. Risc: EXPOSICIÓ A FITOSANITARIS

Aquest risc es deriva de la utilització d’altres equips de treball que puguin ser acoblats al tractor lleuger i al motocultor, i s’exposa per la seva importància i especificitat en l’activitat agrària. El risc es relaciona tant amb intoxicacions que poden provocar accidents de treball, com amb intoxicacions generadores de malalties professionals.


Si es disposa de cabina pressuritzada, comprovar i garantir el seu estat adequat.

UTILITZAREM els EPI adequats en funció dels fitosanitaris aplicats.

En funció dels casos es poden incloure: màscara, granota, protecció ocular o facial, calçat i guants específics.

Dins d’una cabina pressuritzada els EPI no serà necessari utilitzar màscara ja que no hi ha exposició al risc derivat del fitosanitari.

Però pot ser que calgui disposar de màscara dins de la cabina pressuritzada, per col·locar-se-la si se’n surt i hi ha exposició al fitosanitari.


26


EXPOSICIÓ A SOROLL I VIBRACIONS / EXPOSICIÓ A TEMPERATURES EXTREMES

Els factors de risc exposats sota aquest epígraf engloben aspectes que s’associen de manera habitual amb l’especialitat preventiva d’higiene industrial. El tret característic o diferenciador d’aquest agrupament es fonamenta en què aquests factors de risc es vinculen amb l’exposició a les condicions de l’ambient de treball, i/o derivades del procés productiu; i que tenen conseqüències que poden derivar en malalties professionals o en un deteriorament gradual de la salut. La qual cosa no és obstacle per ser conscients del fet que aquests factors de risc també poden tenir una incidència directa en la generació d'accidents de treball pròpiament dits.

Mesures de prevenció pel que fa a soroll i vibracions:

GARANTIREM un manteniment adequat de l’equip de treball.

Tractar de fer els treballs amb la millor saó (condicions del terreny) que es pugui.

Treballar amb les esteves protegides, ergonòmiques i ajustades (longitud i col·locació) a la persona que hagi d’utilitzar l’equip de treball.

En els casos que es disposi de seient, aquest serà ergonòmic i ajustable a les condicions de la persona que hagi d’utilitzar l’equip de treball.

Treballar amb una planificació del treball adequada, establint descansos i/o rotacions de les tasques.

Utilitzar EPI quan no s’hagi pogut eliminar o controlar suficientment l’exposició al risc:

Guants de seguretat Protecció auditiva (un indicatiu de la necessitat d’utilitzar-ne pot ser el fet de no poder mantenir una conversa a un metre de distància).


27



Els factors de risc exposats sota aquest epígraf engloben aspectes que s’associen de manera habitual amb l’especialitat preventiva d’higiene industrial. El tret característic o diferenciador d’aquest agrupament es fonamenta en què aquests factors de risc es vinculen amb l’exposició a les condicions de l’ambient de treball, i/o derivades del procés productiu; i que tenen conseqüències que poden derivar en malalties professionals o en un deteriorament gradual de la salut. La qual cosa no és obstacle per ser conscients del fet que aquests factors de risc també poden tenir una incidència directa en la generació d'accidents de treball pròpiament dits.

Mesures de prevenció pel que fa a soroll i vibracions:

GARANTIREM un manteniment adequat de l’equip de treball.

Tractar de fer els treballs amb la millor saó (condicions del terreny) que es pugui.


En els casos que es disposi de seient, aquest serà ergonòmic i ajustable a les condicions de la persona que hagi d’utilitzar l’equip de treball.

Treballar amb una planificació del treball adequada, establint descansos i/o rotacions de les tasques.


Guants de seguretat Protecció auditiva (un indicatiu de la necessitat d’utilitzar-ne pot ser el fet de no poder mantenir una conversa a un metre de distància).



Mesures de prevenció contra la calor

TREBALLAREM amb una planificació del treball adequada, establint descansos i/o rotació de les tasques:

Evitar els treballs al sol, en les hores en què l’exposició sigui més forta. Disposar d’aigua i sal per evitar la deshidratació derivada de la suor.

Tractar de fer les feines amb la millor saó (condicions del terreny) que es pugui.

Emprar roba adequada (lleugera i de colors clars)


Utilització de cremes de protecció Protegir especialment el cap (gorra, barret, etc.)

Mesures de prevenció contra el fred

Treballarem amb una planificació de la feina adequada, establint descansos i/o rotació de les tasques:

Evitar els treballs a la intempèrie, en les hores en què l’exposició al fred sigui més forta. Disposar de dietes altes en calories (NO beure alcohol).

UTILITZAREM els EPI i la roba adequada (garantint una transpiració adequada davant la sudoració derivada de la mateixa activitat).

EPI preceptiu: roba de protecció per al mal temps.


28

Fitxa tècnica 12. Risc: ATRAPAMENT AMB EL TREN D’AIXADES

Aquest constitueix un risc característic de l’ús de motocultors, amb conseqüències que poden suposar amputacions importants i incapacitats laborals.


Les parts mòbils han d’estar protegides de manera que no es pugui produir cap contacte amb aquestes.

S’ha de disposar dels dispositius de seguretat de desembragament de desconnexió quan es posi la marxa enrere; i d'un sistema d'embragament independent; i d'accionament específic i continu per al funcionament de la marxa enrere.

NO DEIXAREM ANAR sota cap concepte les esteves del motocultor mentre s’hi treballi:

NO tractar de moure o recollir objectes del terra alhora que s’hi treballa. NO tractar de desencallar la màquina alhora que s’hi treballa.

Quan es detecti qualsevol tipus d’embús, anomalia o dificultat al terreny:

NO enfilar-se sobre el tren de gir. NO accelerar. NO introduir parts del cos (mà, peus, cap) a les zones de perill de la màquina. NO aixecar el tren d’aixades en funcionament.

És millor:

Deixar d’accelerar i minorar la velocitat de gir del tren d’aixades. Si la incidència no se soluciona fent això, llavors cal... Aturar i desconnectar totalment el motocultor, comproveu que els elements mòbils s’han aturat completament. Fer les operacions oportunes per resoldre la incidència, i un cop solucionada, tornar a treballar amb l’equip de treball.

Treballar amb els EPI adequats (roba o granota ajustada, protecció ocular o facial, guants de seguretat, calçat de seguretat, màscara en funció dels casos), i en tot cas evitar l’ús de roba ampla.


29

Fitxa tècnica 12. Risc: ATRAPAMENT AMB EL TREN D’AIXADES

Aquest constitueix un risc característic de l’ús de motocultors, amb conseqüències que poden suposar amputacions importants i incapacitats laborals.


Les parts mòbils han d’estar protegides de manera que no es pugui produir cap contacte amb aquestes.

S’ha de disposar dels dispositius de seguretat de desembragament de desconnexió quan es posi la marxa enrere; i d'un sistema d'embragament independent; i d'accionament específic i continu per al funcionament de la marxa enrere.

NO DEIXAREM ANAR sota cap concepte les esteves del motocultor mentre s’hi treballi:

NO tractar de moure o recollir objectes del terra alhora que s’hi treballa. NO tractar de desencallar la màquina alhora que s’hi treballa.

Quan es detecti qualsevol tipus d’embús, anomalia o dificultat al terreny:

NO enfilar-se sobre el tren de gir. NO accelerar. NO introduir parts del cos (mà, peus, cap) a les zones de perill de la màquina. NO aixecar el tren d’aixades en funcionament.

És millor:

Deixar d’accelerar i minorar la velocitat de gir del tren d’aixades. Si la incidència no se soluciona fent això, llavors cal... Aturar i desconnectar totalment el motocultor, comproveu que els elements mòbils s’han aturat completament. Fer les operacions oportunes per resoldre la incidència, i un cop solucionada, tornar a treballar amb l’equip de treball.

Treballar amb els EPI adequats (roba o granota ajustada, protecció ocular o facial, guants de seguretat, calçat de seguretat, màscara en funció dels casos), i en tot cas evitar l’ús de roba ampla.

Fitxa tècnica 13.

Risc: CAIGUDES

És important destacar la interrelació entre aquest risc i el derivat de l’atrapament amb el tren d’aixades, atès que com a conseqüència d’una caiguda, es pot derivar un atrapament posterior.


Mantenir en tot moment l’atenció; i conèixer i adaptar-se a les condicions del terreny.

En el moment d’arrencar:

Fer-ho, sempre que sigui possible, en pla. Comprovar que la palanca de canvi està en posició de punt mort. Deixar anar l’embragatge amb suavitat, i accelerar progressivament a fi d’evitar una sortida intempestiva o provocar que l’equip de treball s’encabriti. En els motocultors amb sistema d’arrencada accionat amb corda d’arrencada enrotllada, no l’enrotllar-la MAI a la mà.


TREBALLAREM a un ritme i velocitat adequats. En tot cas:

NO córrer

NO s’han de deixar anar les esteves sota cap concepte mentre es treballa amb l'equip de treball.

Utilitzar específicament calçat de seguretat amb sola antilliscant i perfectament cordat.


30

Fitxa tècnica 14.

Risc: AUTOATROPELLAMENT I XOCS AMB OBJECTES

Suposa risc paradigmàtic del treball en finques o terrenys de mida reduïda, o amb arbredes, o en la qual pugui haver-hi diferents objectes o elements estructurals, i que pot comportar conseqüències serioses, i fins i tot la mort.


MANTINDREM en tot moment l’atenció, extremant-la quan es maniobri marxa enrere en zones amb arbres, parets o altres obstacles.

Sempre que sigui possible treballar cap endavant, i no utilitzar la marxa enrere.

No apurar en excés el treball al costat dels arbres.

Treballar amb les esteves protegides, ergonòmiques i ajustades (longitud i col·locació) a la persona que hagi d’emprar l’equip de treball.

NO s’han de deixar anar les esteves sota cap concepte mentre s’hi treballa.

Per fer marxa enrere:

Desaccelerar abans de posar la marxa enrere. Cal disposar dels dispositius de seguretat de desembragament de desconnexió quan es posa marxa enrere, i sistema d’embragament independent i d’accionament específic i continu per al funcionament de la marxa enrere.


31

Fitxa tècnica 14.

Risc: AUTOATROPELLAMENT I XOCS AMB OBJECTES

Suposa risc paradigmàtic del treball en finques o terrenys de mida reduïda, o amb arbredes, o en la qual pugui haver-hi diferents objectes o elements estructurals, i que pot comportar conseqüències serioses, i fins i tot la mort.


MANTINDREM en tot moment l’atenció, extremant-la quan es maniobri marxa enrere en zones amb arbres, parets o altres obstacles.

Sempre que sigui possible treballar cap endavant, i no utilitzar la marxa enrere.

No apurar en excés el treball al costat dels arbres.


NO s’han de deixar anar les esteves sota cap concepte mentre s’hi treballa.

Per fer marxa enrere:

Desaccelerar abans de posar la marxa enrere. Cal disposar dels dispositius de seguretat de desembragament de desconnexió quan es posa marxa enrere, i sistema d’embragament independent i d’accionament específic i continu per al funcionament de la marxa enrere.

Fitxa tècnica 15. Risc: SOBREESFORÇOS/ FATIGA POSTURAL

El treball amb motocultors comporta, d’una banda unes condicions que en si mateixes són potencialment perjudicials per a la salut, derivades de l’esforç físic i de les vibracions que requereix l’ús de l’equip de treball. D’altra banda, se’n poden derivar manipulacions manuals relacionades directament amb la utilització de l’equip de treball, però unides pel treball agrari desenvolupat.


RESPECTAREM els límits establerts per a la manipulació manual de càrregues.

Si NO es disposa d’una formació específica. Ni d’un entrenament adequat:

o Límit en homes per aixecar de manera individual

càrregues: 25 kg. o Límit en dones per aixecar de manera individual

càrregues: 15 kg.

Si es disposa d’una formació i entrenament específic, i una planificació de les tasques adequada:

o Límit en homes per aixecar de manera individual

càrregues: 40 kg. o Límit en dones per aixecar de manera individual

càrregues: 30 kg.


En els casos que es disposi de seient, aquest serà ergonòmic i ajustable a les condicions de la persona que hagi d’emprar l’equip de treball.

Treballar amb una planificació del treball adequada, establint descansos i/o rotació de les tasques.


32

EPÍLEG En matèria de formació, i amb relació als requisits que ha de tenir el formador excel·lent, es defineixen tres elements essencials, que són:

Rigor científic. Transparència didàctica.

Proximitat emocional.

En matèria de prevenció, aquests tres elements també constitueixen la base del prevencionista excel·lent. Però, en tots dos casos, hi ha un quart element:

La reacció en cadena. Amb aquesta guia de bones pràctiques en l’ús de tractors lleugers i motocultors, es pretén aconseguir, més enllà d'oferir uns coneixements tècnics i normatius establerts en el marc legal vigent en matèria de prevenció de riscos laborals, una presa de consciència de la importància de treballar de manera segura, i de FER-HO. És a dir, generar i potenciar una cultura de prevenció, una manera de fer les coses que garanteixi la seguretat i la salut de les persones. En definitiva, s’aspira que cada treballador o treballadora, en funció de les seves responsabilitats i competències, integri i interioritzi la prevenció en les seves tasques diàries, aconseguint ser en si mateix un:

Prevencionista excel·lent.

Com a condició necessària, per bé que no suficient per assolir ser un:

Treballador excel·lent.


33

EPÍLEG En matèria de formació, i amb relació als requisits que ha de tenir el formador excel·lent, es defineixen tres elements essencials, que són:

Rigor científic. Transparència didàctica.

Proximitat emocional.

En matèria de prevenció, aquests tres elements també constitueixen la base del prevencionista excel·lent. Però, en tots dos casos, hi ha un quart element:

La reacció en cadena. Amb aquesta guia de bones pràctiques en l’ús de tractors lleugers i motocultors, es pretén aconseguir, més enllà d'oferir uns coneixements tècnics i normatius establerts en el marc legal vigent en matèria de prevenció de riscos laborals, una presa de consciència de la importància de treballar de manera segura, i de FER-HO. És a dir, generar i potenciar una cultura de prevenció, una manera de fer les coses que garanteixi la seguretat i la salut de les persones. En definitiva, s’aspira que cada treballador o treballadora, en funció de les seves responsabilitats i competències, integri i interioritzi la prevenció en les seves tasques diàries, aconseguint ser en si mateix un:

Prevencionista excel·lent.

Com a condició necessària, per bé que no suficient per assolir ser un:

Treballador excel·lent.

BIBLIOGRAFIA

Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.

Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’estatut dels treballadors.

Llei 20/2007, d’11 de juliol, de l'Estatut del treball autònom.

Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social.

Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció.

Reial decret 485/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball.

Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.

Reial decret 487/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comporti riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors.

Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització per part dels treballadors dels equips de treball.

Reial decret 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització per part dels treballadors d’equips de protecció individual.

Reial decret 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició al soroll.

Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, pel qual s’aprova el text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària.

Enciclopèdia de l’Organització Internacional del Treball. Capítol 64. Agricultura y sectores basados en recursos biológicos.


34

Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball. Guidance on risk assessment at work, i fitxes tècniques.

Ministeri de Treball i Immigració. Inspecció de Treball i Seguretat Social. Guies d’Actuació Inspectora i Protocols d’Actuació Inspectora.

Ministeri de Treball i Immigració. Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball. Guía Técnica para la evaluación y la prevención de los riesgos relativos a equipos de trabajo, Guía Técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relacionados con la exposición al ruido, Guía Técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relacionados con las vibraciones mecánicas, i Nota Técnica de Prevención 259. Tractor agrícola: prevención del vuelco.

Generalitat de Catalunya. Direcció General de Relacions Laborals. Normes de seguretat en els equips agrícoles.

Xunta de Galícia. Conselleria de Treball. Direcció General de Relacions Laborals. DVD Seguridad y salud de los trabajadores en el sector agrícola.

Govern de Navarra. Institut Navarrès de Seguretat Laboral. Tareas agrarias. Riesgos y Prevención. I fitxes de prevenció en la maquinària agrícola.

Govern de la Regió de Múrcia. Institut de Seguretat i Salut de la Regió de Múrcia. Análisis de los Accidentes por vuelco de tractor en la Región de Murcia. I fitxes divulgatives FD-03/2008 Toma de fuerza en el tractor agrícola, FD-05/2008 Vuelco de tractor agrícola, FD-01/2009 Motocultor.

Govern d’Aragó. Direcció General de Treball i Immigració. Institut Aragonès de Seguretat Laboral. Cómo elaborar el manual de seguridad.

Junta d’Andalusia. Direcció General de Seguretat i Salut Laboral. Guía de buenas prácticas en el sector hortofrutícola, Guía de buenas prácticas en trabajos en el cultivo del olivar. DVD Tracción fatal. Prevención de Riesgos en la Agricultura.

Ministeri de Medi Ambient i Medi Marí i Rural. Análisis del Parque Nacional de Tractores Agrícolas (2005-2006), i fitxes tècniques:


35

Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball. Guidance on risk assessment at work, i fitxes tècniques.

Ministeri de Treball i Immigració. Inspecció de Treball i Seguretat Social. Guies d’Actuació Inspectora i Protocols d’Actuació Inspectora.

Ministeri de Treball i Immigració. Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball. Guía Técnica para la evaluación y la prevención de los riesgos relativos a equipos de trabajo, Guía Técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relacionados con la exposición al ruido, Guía Técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relacionados con las vibraciones mecánicas, i Nota Técnica de Prevención 259. Tractor agrícola: prevención del vuelco.

Generalitat de Catalunya. Direcció General de Relacions Laborals. Normes de seguretat en els equips agrícoles.

Xunta de Galícia. Conselleria de Treball. Direcció General de Relacions Laborals. DVD Seguridad y salud de los trabajadores en el sector agrícola.

Govern de Navarra. Institut Navarrès de Seguretat Laboral. Tareas agrarias. Riesgos y Prevención. I fitxes de prevenció en la maquinària agrícola.

Govern de la Regió de Múrcia. Institut de Seguretat i Salut de la Regió de Múrcia. Análisis de los Accidentes por vuelco de tractor en la Región de Murcia. I fitxes divulgatives FD-03/2008 Toma de fuerza en el tractor agrícola, FD-05/2008 Vuelco de tractor agrícola, FD-01/2009 Motocultor.

Govern d’Aragó. Direcció General de Treball i Immigració. Institut Aragonès de Seguretat Laboral. Cómo elaborar el manual de seguridad.

Junta d’Andalusia. Direcció General de Seguretat i Salut Laboral. Guía de buenas prácticas en el sector hortofrutícola, Guía de buenas prácticas en trabajos en el cultivo del olivar. DVD Tracción fatal. Prevención de Riesgos en la Agricultura.

Ministeri de Medi Ambient i Medi Marí i Rural. Análisis del Parque Nacional de Tractores Agrícolas (2005-2006), i fitxes tècniques:

Seguridad en la utilización de la maquinaria de aplicación de productos fitosanitarios.

Ministeri de Sanitat i Política Social. Vigilancia de la Salud para la Prevención de Riesgos Laborales en el Sector Agrario.

Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. Manual de Procedimiento de Inspección Técnica de Vehículos.

Secretaria del Treball i Previsió Socials dels Estats Units Mexicans. Institut Nacional de Salut Laboral. Prácticas seguras en el sector agrícola.

Ministeri d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la República de l’Argentina. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuària. Seguridad en maquinaria agrícola. Concepto-práctica.

Comissions Obreres. DVD Prevención de riesgos laborales en la producción agrícola canaria.

Fraternidad Muprespa. Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professionals. Manual de Prevención de Riesgos Laborales.

John Deere. Fundamentos de funcionamiento de maquinaria. Seguridad en la maquinaria agrícola. I manuals d’instruccions.

Pedro V. Arnal Antares, i Antonio Laguna Blanca. Tractores y Motores Agrícolas. Ed. Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (1993).

Jaime Ortiz-Cañavete. Tractores. Técnica y seguridad. Ed. Mundi-Prensa (2005).

Pedro F. Aguayo González. Universitat Tècnica Federico Santa María i Associació Xilena de Seguretat. Riesgos operativos en el trabajo con tractores y maquinaria agrícola en la agricultura chilena.

Articles de premsa i notícies en referència a casos reals d’accidents laborals.

Jurisprudència en l’Ordre Social.

seguretat i tractors lleugers i motocultors

Documents