sessió informativa sobre el pla interdepartamental de salut pública (pinsap) a l'edifici...
TRANSCRIPT
Pla Interdepartamental de
Salut Pública
Novembre 2013
La Salut en totes les politiques és una prioritat
estratègica a nivell internacional i estatal
2
Objectius estratègics de l’OMS Salut 2020: Major equitat i millor governança per a la salut 12. Salut 2020 reconeix que els governs poden aconseguir
millores reals a la salut si treballen transversalment des de
tot el govern en 2 objectius relacionats:
• Millorar la salut per a tothom i reduir les desigualtats
• Millorar el lideratge i la governança participativa per a la salut
La salut és un bé fonamental per a
la majoria de la població...
La salut es crea en el context de la vida diària, quotidiana, on la gent viu, treballa, estima, juga....
Adaptat per l’ASPB de Dahlgren G., Whitehead M, 1991
La millora de la salut de la població depèn de:
A partir de Kickbusch 2006 sobre Ottawa Charter 1986
Fer de la salut “l’ocupació”
(business) de cadascún (La persona és la protagonista i es
responsabilitza de la seva pròpia salut)
Fer de l’opció saludable,
l’opció més fàcil
Garantir l’equitat i la
sostenibilitat
La nova dinàmica de la salut
Cal començar treballant
pels determinants
socials I polítics de la
salut (no posar-los al
final)
La salut és un determinant
La salut és una inversió
La salut és un recurs
La salut és un dret humà
La salut és una força
impulsora a les societats
modernes
Kickbusch, 2006 5
La majoria dels determinants de la salut es
troben fora del sistema sanitari !
Adaptat per l’ASPB de Dahlgren G., Whitehead M, 1991 6
Les desigualtats socials es relacionen amb
la salut
Informe de Salut,2011
Obesitat Mal d’esquena
Alguns exemples de la relació entre Determinants i Salut
7
Les condicions de treball es relacionen amb les
malalties cardiovasculars i amb la salut mental
Informe de Salut,2011
Alguns exemples de la relació entre Determinants i Salut
8
Prevalença de tabaquisme* segons situació laboral en homes
Catalunya 2006-2012
* Fumadors diaris i ocasionals
Font: ESCA 2006- ESCAc 2012. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Població 16 -64 anys
39,3% 41,1%
47,3%
26,7%
36,7%
25,4% 28,2%
38,6%
42,1%
48,0%
25,3%
39,7%
35,9% 37,1%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
Treballa Aturat/da amb subsidi
Aturat/da sense subsidi
Estudiant Incapacitat Jubilat anticipadament
Una altra possibilitat
Home
2006 2012
Les condicions de treball es relacionen amb el consum de tabac
Alguns exemples de la relació entre Determinants i Salut
El consum de fruita per capita es relaciona amb un
impuls de l’agricultura i els sectors productius i
amb la salut (mortalitat coronària)
Alguns exemples de la relació entre Determinants i Salut
10
381 411
452
891
815 812
751
661 641
569 521
Font: Servei Català de Trànsit
Estalvi de morts acumulat
(10 anys): - 2.896 persones
Reducció % de morts
anuals: - 57,2 %
Les politiques de seguretat viària s’han associat a
Catalunya a un estalvi de morts acumulat de 2896
persones en 10 anys
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
L’impacte global (mortalitat, ingressos,
despeses indirectes, etc. ) equival a un
estalvi de 18.000 milions € .
Alguns exemples de la relació entre Determinants i Salut
11
Els escolars que fan més de 60 minuts d’activitat
física /dia obtenen millor rendiment acadèmic i
tenen millor salut
Alguns exemples de la relació entre Determinants i Salut
12
El nivell educatiu es
relaciona amb la
freqüència de
malalties, entre elles
les osteomusculars (ESCA, 2012)
%
Experiències actuals: alguns exemples
Pla Interdepartamental de Seguretat alimentària
Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES)
“A l’Escola la fruita entra sola”
Pla Salut, Escola i Comunitat
Salut als Barris
Pla Interdepartamental de Joventut, Infància,
pobresa
Pla de Seguretat Alimentària
Comissió Interdepartamental de Drogues, VIH/SIDA
13
Des de la col·laboració interdepartamental a
la Salut en totes les politiques
Hi ha múltiples experiències de col·laboració / cooperació
interdepartamental / intersectorial que representen guanys en
resultats específics dels departaments implicats i també en salut
Des de Salut Pública es pot incorporar el valor salut a la
priorització i l’avaluació dels resultats de les politiques no
sanitàries
Tots els sectors del govern han de poder capitalitzar les
influències que sobre la salut tenen les polítiques que
impulsen
EL PINSAP ha de permetre racionalitzar les iniciatives prèvies,
coordinar i capitalitzar el discurs de salut de l’acció de govern,
amb transparència dels resultats/visibilitat Salut en totes les
politiques
14
El Pla Interdepartamental de salut pública
Coordinat amb el Pla de salut de Catalunya, és l'eina de govern i el marc indicatiu de les accions de salut pública. Les seves propostes vinculen al govern.
És un mandat legal: compromís parlamentari per unanimitat i és el vehicle de l’estratègia de “Salut a totes les polítiques”
El Departament de Salut, a través de la Secretaria de Salut Pública i de la DGPR, té un paper de lideratge, actuant coordinadament amb el CatSalut
El 20 de novembre de 2012 es va aprovar l’Acord de Govern per a la creació de la Comissió Interdepartamental per a l'elaboració del PINSAP i el 13.05.13 s’ha constituït
15
Temps de crisi, Temps de Salut Pública
D Justícia
Departaments “determinants” per a la salut
16
D Justícia
Articulació de la salut en totes les polítiques
PINSAP 17
Exemples Departament líder
Garantir que l'Infant coneix el funcionament del seu cos
Garantir el millor nivell educatiu de la població /disminució fracàs
escolar
Ensenyament
* Augmentar la producció/disponibilitat d’aliments saludables i
segurs
Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural
Promoció transport actiu i urbanisme saludable: voreres amplies,
eliminació barreres, parcs i espais verds. Millora condicions
habitatge
Territori i Sostenibilitat
Accés al treball i millora de les condicions i la seguretat laboral Empresa i Ocupació
Suport i integració social i familiar: prevenció maltractaments,
actuacions enfront pobresa i exclusió social, actuacions en
infants, dones, gent gran
Benestar Social i Família
Promoció de l’esport i l’activitat física saludable Presidència (Esports), Territori i
Sostenibilitat
Promoció de la recerca en salut pública / Indicadors d’avaluació
d’impacte (IDESCAT)/ Gestió integrada del coneixement
Economia i Coneixement
Seguretat viària. Emergències en SP Interior
Promoció de la reinserció laboral / Prevenció de les infeccions en
presons
Justícia
Promoció de la participació en activitats culturals Cultura
Comunicació i coordinació transversal Presidència, Governació i
Relacions Institucionals
18
L’exemple del tabac
Adaptat per l’ASPB de Dahlgren G., Whitehead M, 1991 19
Causa més de 25 malalties, més de 9500
morts/any a Catalunya, un escurçament
de més de 10 anys de vida i una
despesa sanitària de més de 29.000
milions a l’ UE.
Capa Àrea
Edat
Sexe
Factors
constitucionals
Edat El consum de tabac difereix segons edat i
sexe, sent a Catalunya al 2012 més alt en
homes a totes els grups d’edat (adults).
Les tendències difereixen en homes i dones.
Estudis en bessons mostren que la influència
ambiental és major que la genètica, però hi ha
gens relacionats tant amb una major addició a
la nicotina com a una major vulnerabilitat als
efectes del consum
Sexe
Factors
constitucionals
Altres estils de
vida individuals
Consum
d’acohol
El consum de tabac s’associa amb el consum
excessiu d’alcohol, el sedentarisme i una
alimentació inadequada Sedentarisme
Alimentació
Xarxes Socials i
Comunitàries
L’estudi de Framingham ha mostrat la
importància de les xarxes socials tant en
fumar com en deixar de fumar/no fumar.
Un dels principals factors per iniciar el
consum és la pressió de grup a l’adolescència 20
Determinants socials del consum de
tabac, Catalunya 2012 (I)
Capa Àrea
Condicions
de vida i
Treball
Educació Major consum de tabac en nivells educatius més
baixos, sobre tot en homes
Atur Major consum en persones aturades, sobre tot sense
subsidi, principalment en homes i en joves
Medi Laboral Major consum en ocupacions menys qualificades,
sobre tot en homes. Recursos de prevenció limitats.
Agricultura Catalunya no produeix tabac. Espanya és el 4rt
productor Europeu. Des de 2010 no hi han subsidis
específics, però sí hi ha un “Programa para el
fomento de la calidad del tabaco” i ajudes per a la
reestructuració del sector .
Serveis
Sanitaris
Existeix una xarxa d’ajuda a deixar de fumar àmplia
integrada en el sistema de salut, però pot estar
infrautilitzada . Només una petita part de la població
deixa de fumar amb l’ajuda directa del sistema sanitari
Aigua/higiene El cultiu de tabac utilitza aigua.
En entorns on es fuma cal augmentar la neteja
(burilles, paquets, cendra, fum, etc) 21
Determinants socials del consum de
tabac, Catalunya 2012 (II)
Capa Àrea
Condicions
politiques,
socio-
econòmiques,
culturals i
medio-
ambientals
Politiques Conveni Marc de l’OMS , Directives Europees i Lleis Estatals
i Autonòmiques
Manca un Pla Nacional amb finançament
Socio-
econòmiques
Preu molt baix (relativament a nivell UE)
El 82% del preu d’un paquet de tabac va a l’Estat (58% a la
CCAA).
La crisi econòmica s’ha associat a una davallada continuada
de les vendes de tabac i a un augment del gap /desigualtats.
Contraban.
Els augments d’impostos es relacionen amb un davallada de
vendes, sobre tot en joves i classes desfavorides.
El consum de tabac s’associa a una despesa sanitària de
29.000 milions a l’UE
Culturals El patró i el tipus de consum difereix molt entre sexes en les
diferents ètnies /països de procedència de la població
immigrada
Medio-
ambientals
El Fum ambiental de tabac és un dels principals
contaminants ambientals i una causa d’incendis molt
freqüent . Els temps per a què una burilla desapareixi del
medioambient és molt llarg 22
Determinants socials del consum de
tabac, Catalunya 2012 (III)
Prevalença de tabaquisme* per grups d´edat i sexe Catalunya 2012
30,5%
44,4%
39,3% 41,8%
29,2%
20,0%
8,7%
28,0%
32,6% 29,9%
30,8%
16,2%
6,0%
1,1%
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
25,0%
30,0%
35,0%
40,0%
45,0%
50,0%
15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75 i més
Homes Dones
*Fumadors diaris i ocasionals
Font: ESCAc 2012. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya
Evolució de la prevalença de tabaquisme*
població de 15 -64 anys, per sexe Catalunya, 1982-2012
* Fumadors diaris i ocasionals / Població de 15-64 anys
Font: ESCAc 2012. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya
58,3 57,6
49,7
46,3 44,4
41,8 37,9 37,8
38,2
20 23,4
25,7 25,6
30,7 32,5
30,1 29,9 28,1
37,9
40,4 36,7 35,3 37,5 37,2
34,1 33,9 33,2
10
20
30
40
50
60
70
1982 1986 1990 1994 1998 2002 2006 2010 2012
Homes Dones Total
//
Prev.%
Prevalença de tabaquisme*
per classe social** Catalunya ESCA 2012
27,5%
33,9% 35,0% 34,9% 35,2% 37,0%
20,2% 22,9%
26,1%
20,1% 22,7% 23,0%
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
25,0%
30,0%
35,0%
40,0%
Grup I Grup II Grup III Grup IVa Grup IVb Grup V
Home Dona
* Fumadors diaris i ocasionals
** Classe social segons ocupació
Font: ESCAc 2012. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya 15 i més anys
Prevalença de tabaquisme* segons situació laboral en homes
Catalunya 2006-2012
* Fumadors diaris i ocasionals
Font: ESCA 2006- ESCAc 2012. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Població 16 -64 anys
39,3% 41,1%
47,3%
26,7%
36,7%
25,4% 28,2%
38,6%
42,1%
48,0%
25,3%
39,7%
35,9% 37,1%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
Treballa Aturat/da amb subsidi
Aturat/da sense subsidi
Estudiant Incapacitat Jubilat anticipadament
Una altra possibilitat
Home
2006 2012
Només una part petita de la població deixa de fumar
de forma directa amb el Sistema Sanitari
28
Constitució Comissió
Interdepartamental de Salut
Reunió Constitutiva
13.05.13
Grups de treball
29
Facilitació coordinació
Interdepartamental
Primera proposta
d’actuació
Mesura de l’efecte
/Avaluació
Objectiu Comissió Interdepartamental
Impulsar el disseny i la confecció del Pla,
recollint les aportacions de les
administracions, les institucions, els agents
socials i econòmics, les societats científiques,
les corporacions professionals i la societat
civil en general.
30
Funcions Comissió Interdepartamental
Promoure el disseny del PINSAP
Determinar els indicadors d’impacte que permetin
relacionar les intervencions públiques amb l’efecte
sobre la salut de la població.
Coordinar els treballs relatius a l’elaboració del Pla
Fixar els criteris d’avaluació del PINSAP
Determinar els mecanismes més indicats per
promoure la participació
Valorar i recollir, si escau, les aportacions que es
facin
31
Producte final
Un pla concret que recull l’acció de govern que té resultats en salut
(que permet que tots els sectors del govern capitalitzin les influències que
sobre la salut tenen les polítiques que impulsen)
Amb objectius definits i avaluables, prioritza i recull una sèrie
d’iniciatives interdepartamentals i intersectorials que actuen sobre els
determinants claus de la salut
Un conjunt sintètic d’indicadors que permeten un rendiment de comptes
/ transparència de resultats
Producte dinàmic que pot incorporar noves activitats i abandonar altres
En consonància amb experiències internacionals
Amb especial atenció a la situació socieconòmica i als eixos de
desigualtat
32
Les activitats del PINSAP es desenvolupen en dues
dimensions:
1. Aquelles que promou cadascun dels Departaments en l’exercici de la seva pròpia responsabilitat i competències.
La comissió interdepartamental en aquest cas procedirà a
l’anàlisi de les activitats i serveis de cada Departament que tenen un impacte rellevant sobre la salut de la població tant pel que fa a la promoció com a la protecció de la salut i si es tracta d’activitats conjuntes amb d’altres Departaments aquelles que tingui la responsabilitat principal de dirigir o de coordinar.
2. Aquelles proposades i desenvolupades ad-hoc en el marc del PINSAP
34
Àmbit Actuació Indicador* Departaments
implicats **
Pressupost
Habitatge Escales segures, visibles i fàcils d’utilitzar tant en edificis d’habitatges com en llocs de feina
Persones que utilitzen escales Activitat física saludable
TiS SLT ICD
Mobilitat Promoció de l’ús del transport actiu (bicicleta, etc) tant en la mobilitat quotidiana com a l’oci
Persones que utilitzen transport actiu per anar a la feina / a l’entorn d’oci
TiS PRE INT SLT ICD
Educació Protocol per prevenir, detectar i intervenir en el consum de drogues Potenciació dels Plans educatius d’entorn
Adolescents que utilitzen les diferents drogues Municipis en que hi ha Plans educatius d’entorn Persones que participen
ENS SLT BSF ICD
Protecció Social Model col·laboratiu entre els serveis socials bàsics i l’atenció primària de salut
BSF SLT JUS ICD
Ocupació Empreses saludables Nombre d’empreses saludables i de treballador*s
EMO-SOC SLT ICD
Sistema Sanitari Implementació del Projecte AMED en tots els centres sanitaris
Percentatge de centres sanitaris acreditats AMED
SLT
Alimentació Opció de fruita en tots els àpats als bars i restaurants
Nombre d’establiments i comensals
DAAM SLT ICD
Transversal Programa intersectorial de promoció de la salut comunitària
SLT BSF ICD
•Tots desagregats per sexe, edat i nivell Socio-econòmic
** Els Departaments implicats s’aniran completant
Salut en totes les politiques:
Algunes intervencions possibles
Potenciació de l’us
de la bicicleta
Escales com
primera opció als
habitatges
Aliments saludables
amb preus reduits
Empreses
saludables
Als restaurants
sempre opció de
fruita estacional
Edificis de nova
construcció amb
escales més amples
i lluminoses
Voluntariat social
reconegut
Programa intersectorial de promoció de la salut a
nivell territorial
•Adreçat específicament a millorar les condicions de vida que permetin minimitzar les desigualtats en salut derivades de les desigualtats socials
•Amb un especial enfocament en els efectes sobre el benestar emocional que pot tenir la crisi en determinades persones
•Tenint en compte l’efecte beneficiós que pot tenir el servei comunitari
Programa intersectorial de promoció
de la salut comunitària
Benestar Social i salut: ( a tall d’exemple) :
En relació a persones grans /malalts o amb altres necessitats Acompanyament a visites mèdiques i tràmits administratius
Ajuda per la compra d’aliments o altres. Suport per al seguiment d’una alimentació saludable
Acompanyament per sortir al carrer per fer activitat física, altres
Visites a casa per conversar, llegir, jocs de taula, (suport emocional i estimulació cognitiva)
Model similars al projecte “radar”: comprovar per telèfon, o intèrfon, o personalment que no hi ha cap necessitat especial i si es detecta, actuar en relació a ella.
Activitats en centres de salut, cívics i comunitaris: Dinamització, xerrades, tallers (cuina, etc), etc.
Acompanyament, i suport social i afectiu de malalts als hospitals, etc.
38
finals de setembre
• Acord inicial sobre les propostes considerades per part de la comissió interdepartamental
Octubre-novembre
• Col·laboració específica amb les administracions locals (ACM i FMC; Diputacions)
Novembre-desembre
• Participació societat civil (agents socials; corporacions; societats científiques i professionals, entitats cíviques, i teixit productiu)
desembre • Adopció del Govern i presentació al Parlament
Informe de Salut
Indicadors d ’Acció de Govern
Dades IDESCAT
Situació 2012
PINSAP 2013-2015
Horitzò 2020
OMS
39
http://canalsalut.gencat.cat
40