sfÖi de laur - free university of...

66
SFÖI DE LAUR

Upload: truongdan

Post on 10-Dec-2018

213 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

SFÖ

I DE

LAU

R

2

1

SFÖ

I DE

LAU

R

Test y conzet:Ruth Videsott, Veronica Rubatscher, Daria Valentin Letorat: Isabella Ties Grafi ca y layout: marameolab.net Consulënza scientifi ca:Rico Cathomas (conzet y didatica)Paul Videsott (linguistica) En colaboraziun cun la Intendënza Ladina, Provinzia Autonoma de Balsan, SüdtirolIn Zusammenarbeit mit dem Ladinischen Schulamt, Autonome Provinz Bozen, SüdtirolIn collaborazione con l’Intendenza scolastica Ladina, Provincia Autonoma di Bolzano, Alto Adige

© 2017 by Bozen-Bolzano University Presswww.unibz.it/universitypress Chësc material didatich debann é ma a desposiziun por la fasa de proa tles scores elementares ladines tratan l’ann de scora 2017/2018 en colaboraziun cun les auturies. Les osservaziuns y i comentars pó gní mená ite a chësta misciun: [email protected]

AUTONOME PROVINZ

BOZENSÜDTIROL

PROVINCIA AUTONOMA DI BOLZANOALTO ADIGE

PROVINZIA AUTONOMA DE BULSANSÜDTIROL

3

4A

4B

4C

44

47

49

LA CONGIUNZIUN

LA CONGIUNZIUN

LA CONGIUNZIUN

3A

3B

3C

50

52

55

LE SOGET Y L'OGET

L’OGET

L’OGET

58 REPETIZIUN

60 MANIRES DA DÍ

10 LE SONN Ë7A

4A

4B

4C

4D

36

37

40

41

I TËMPS

I TËMPS

I TËMPS

I TËMPS

4A

4B

4C

31

33

35

LE PRONOM REFLESSIF

LE PRONOM REFLESSIF

LE PRONOM REFLESSIF1A

2B

11

15

LES SILBES

L’AZËNT

4A

4B

4C

16

17

19

L’INOM GENERAL YL’INOM INDIVIDUAL

L’INOM GENERAL Y L’INOM INDIVIDUAL

L’INOM GENERAL Y L’INOM INDIVIDUAL

4A

4B

4C

26

28

30

L’AGETIF NUMERAL

L’AGETIF NUMERAL

L’AGETIF NUMERAL

4A

4B

4C

5A

5B

20

21

22

23

24

L’ARTICUL DETERMINATIF YL’ARTICUL INDETERMINATIF

L'ARTICUL INDETERMINATIF

L’ARTICUL DETERMINATIF YL’ARTICUL INDETERMINATIF

L’ARTICUL INDETERMINATIF Y LA PREPOSIZIUN

L’ARTICUL INDETERMINATIF Y LA PREPOSIZIUN

Sonns

Silbes

Frasa

Ladin

Todësch

Talian

InglescPor vigni lingaz n corú

Ciara avisa!

Mët averda

Inom

Pronom

Verb

Articul

Agetif

Particoles

Categoria

Indicaziuneserzize

1° classa

2° classa

3° classa

4° classa

5° classa

1A

Recordete!

6

Verb

Agetif

Particoles

Articul

7

Frasa

Pronom

Inom

Sonns

Silbes

8

Tan bel che al ê da dormí. Mo sëgn él sté Cëch le stambëch y Bita la ciuita che me á descedé.Ai me á dit che Nata la schirata é rodada cun os fora por i pra y i bosć a chirí parores y frases. Chësc ói pa ince iö porvé da fá. I me la conforti da pié ia cun os…

9

Iö sun Lola la muntagnola.

10

LE SONN Ë

Scrí les parores che mancia y les lëtres Ë o A tles loces!

Söinsom la sön na ,

él dui che fej la .

Un di dui toma jö tla ,

y l’ater ars sc tla .

La uma scr ia fora de :

“Al é dui amesa l’ ”.

Debota salta le pere a tó na ,

mo slomina cun so bel ,

y le pere ciump da dal gran ,

toma tl tar gn y le nes se sf nn.

7B

11

Incola les silbes sot le dër inom y lascia na lerch danter les silbes!

LES SILBES1B

UMA FANCELA CIAMPANA

LAT MUNTAGNOLA Ü

GORMEL CARTUN PECH

CIUCHELADA BOZA URT

SO OLA GAMBARELA

GOTA LU EGA

ORA

13

Taia la parora te silbes!

U M A F A N C E L A C I A M P A N A

L A T M U N TA G N O L A Ü

G O R M E L C A R T U N P E C H

C I U C H E L A D A B O Z A U R T

S O O L A G A M B A R E L A

G O T A L U E G A

O R A

L’AZËNTScrí l’azënt olache al vá debojëgn!

tru portela cagadu

colomba cariga fancela

ste parentela so

de Pasca Nade

edema ativite ambrela

forfesc iat alte

batadu vacia ji

poferle cogora pale

chidlada scincunda porina

formia pert domisde

barca fi fomena

triangul Carlasce gni

gnoch iste goba

antina ciantarin fa

fava pe tra

2B

15

16

Valades ladines

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

Melodia: Almanac SingersParores y Ar.: Bruno Rives

sa - vuns’ ch’al é les va - la - des la - di - nes.

Gher - dë - na, Val Ba - di - a, Fa - scia, Fo - dom y Am - pëz.

Al é les cin' va - la - des, da döt le monn a - mi - ra - - des.

In - cër le crëp dl Se - la, a - me - sa les Do - lo - mi - tes

Incër le crëp dl Sela, amesa les Dolomites savuns’ ch’al é les valades ladines.La Val Badia é lungia, da Frara a Mantëna cun Pütia, Sassongher, Sas dla Crusc. Gherdëna é na valada, por l’ert inc’ dër stimada, amesa i crëps, Seceda y Saslunch.Te Fascia él i bufons, laché y i marascogns, la Marmolada y le Vajolet.Fodom cun Col de Lana, Pelf y la Ciuita, le Tru dla Vëna y Ciastel d’Andrac. Ampëz á pa Cortina, cun so bel ciampaní. Tofanes, Cristalo y ra Regoles.

1

1

4

2

5

3

6

L'INOM GENERAL Y L'INOM INDIVIDUAL

Ascuta sö la ciantia "Valades ladines"!Ciantede deboriada!

4A

17

Gher - dë - na, Val Ba - di - a, Fa - scia, Fo - dom y Am - pëz.

Al é les cin' va - la - des, da döt le monn a - mi - ra - - des.

Chir ejëmpli da scrí tles tabeles:

L’INOM GENERAL Y L’INOM INDIVIDUAL 4B

inom general inom individual

pere Paul

uma

fre

so

tota

tot

berba

mëda

jorman

nene

18

inom general inom individual

ël Susan

cité

crëp

Trënt

Adige

Cima Boé

cane

gatto

Lago di Garda

Sportler

Lehrerin

Vinschgau

Italien

Fußballer

politician

pupil

Germany

village

America

19

L’INOM GENERAL YL’INOM INDIVIDUAL

Trëi zbergli dai ciapí

Trëi zbergli dal inom siur Cöce, siur Vërt y siur Bröm se incunta te urt.Un de ëi dij: “Chësta é bela! I un n ciapel cöce, n ciapel vërt y n ciapel bröm.”“Mo ci trazaria! Degun de nos ne á le ciapel dal corú coche so inom”, injunta le zbergl dal ciapel bröm. “Al é vëi“, respogn siur Vërt.

Scrí la frasa ingleja chiló dessot por ladin, talian y todësch. Ci desfarënzies vëigheste pa fora da scrí gran y pice danter i lingac?

De ci corú é pa le ciapel de siur Bröm?

4C

Three dwarfs, Mr. Red, Mr. Green and Mr. Blue, meet in the garden.

20

Püre Cëch, al á me indlunch:

(Cëch tlocora pro üsc.)

Dotur: Ma inant!Cëch: Bun de!Dotur: Bun de. Ci Ves mëna pa incö adalerch?Cëch: Siur dotur, i me stá pa tan ert.Dotur: Pu ci Ves falel pa?Cëch: Döt me fej me.Dotur: Propi döt?Cëch: Sce! Sce i azichi le ce, me fejel me. Sce i azichi le spiné, me fejel me. Sce i azichi la bocia, me fejel me. Sce i azichi le cü, me fejel me…Dotur: Pu lascedeme mo odëi. (Le dotur ti ciara ales perts dl corp che al á dit y les palpa jö.) Fejel me, sce i drüchi chiló? (Al drüca p.ej. sön le spiné.)Cëch: No.Dotur: Y sce i drüchi chiló? (Al drüca p.ej. sön la bocia.)Cëch: No. Mo al é pa davëi döt che me fej me, siur dotur! Sce i azichi na iama, me fejel me. Sce i azichi n pe, me fejel me. Sce i azichi n dëit, me fejel me. Sce i azichi na orëdla, me fejel me… (Le dotur ti ciara ales perts dl corp che al á dit y les palpa jö indô.)Dotur: Fejel me, sce i drüchi chiló? (Al drüca p.ej. sön na iama.)Cëch: No.Dotur: Mo, lascedeme mo odëi le dëit. (Le dotur ti ciara al dëit y vëiga n te gran tai sön la piza dl dëit.) Sëgn capësci. I ëis n te gran tai sön la piza dl dëit. I ëis le dëit che Ves fej me!Cëch: Pu i Ves á pö dit che al me fej me indlunch olache i me azichi!

L’ARTICUL DETERMINATIF Y L’ARTICUL INDETERMINATIF 4A

21

L’ARTICUL INDETERMINATIFL’ARTICUL INDETERMINATIF

Ci toleste pa da te sturté ia i ciavëis?

piete

Ci toleste pa da te lavé i dënz? busc

Ci toleste pa da te lavé les mans?

jafa

Can poste pa indô gosté? doman

Ci toleste pa da te taié i ciavëis? forfesc

Can poste pa indô dormí dî? domënia

Ci toleste pa da astagné na plaia? flaster

Ci toleste pa da te infascé sö na ferida?

fascia

Ci toleste pa da te sbujé na viscia?

aodla

Can este pa te na classa dessura? ater ann

Ci toleste pa da te assuié i ciavëis?

assüiaciavëis

Ci toleste pa da te mocé? fazorel

Ci toleste pa da te unje la pel? crema

Ci toleste pa da te crazé? aundla

Ci toleste pa da te sconé le ce? elm

Ci toleste pa da te tó fora na spina?

pinzëta

4BScrí ite tla locia le dër articul indeterminatif. Pro trëi frases ne vál nia ite l'articul, mo na parora nöia, ciüna pa?

22

articul determinatif articul indeterminatifLa man tëgn na corda.

mano tiene .

Hand hält .

hand holds .

brac rovënn .

braccia guidano macchina.

Arme steuern .

arms drive .

bocia ciaugna .

bocca mastica .

Mund kaut Samen.

mouth chews .

lënga leca .

lingua lecca .

Zunge leckt .

tongue licks ice-cream.

pe tira cogora.

piede tira .

Fuß schießt .

foot kicks .

L’ARTICUL DETERMINATIF Y L’ARTICUL INDETERMINATIF

Scrí ite i articui y les parores che mancia. Confrontëia sce l’articul é feminin o mascolin ti trëi lingac!

4C

23

L’ARTICUL INDETERMINATIF Y LA PREPOSIZIUN

L’agü

L’agü dal ce toronn y dala piza spiza

ti sciampa fora dl pügn al zumpradú.

Al toma jö sön ur dl tru.

Propi sëgn vëgnel le motor jö dal ju

y passa sura la piza dl agü.

L’agü se ficia ite tl montl

y ti sbüja la roda al motor.

Ci él pa sozedü?

Le motor ti á fracé le ce al agü,

le ciafer se á spordü

y é tomé sön le cü

tl parü.

Barata fora l’articul determinatif cun l’articul indeterminatif. Can ne vára pa nia da mudé l’articul?Ciodí pa nia?

5A

24

L’ARTICUL INDETERMINATIF Y LA PREPOSIZIUN 5B

Taca ite la storia tl dër ordin.

25

Scrí la storia danü cun l’articul indeterminatif. Can ne vára pa nia da mudé l’articul?

26

L’AGETIF NUMERAL

dëit trëi

poresc

iama cater

brac

man

pe

crëpa dl ce vintedui

spiné trëntetrëi

costëis vintecater

üf

dënz

schelet duicëntedodesc

Da tan de osc é pa metü adöm le poresc?

4A

27

Da tan de osc é pa metü adöm n dëit?

dëit

poresc dui

iama

brac trëi

man vintesset

pe vintessis

crëpa dl ce

spiné

costëis

üf trëi

dënz trëntedui

schelet

Da tan de osc é pa metü adöm nosc schelet? Ci informaziuns te mancel pa? Damana tüa compagna/to compagn do les informaziuns y scrí fora la tabela!

28

L’AGETIF NUMERAL

cardinal ordinal

Conësceste la storia di set asos?

Romolo é sté le pröm di set resc de Roma.

Le terz pest dla ola dla fortüna é n fonin.

Sëgn te diji por le cuint iade da romené ia tü nü chidli!

La pröma strada dles Dolomites é gnüda fata sö tl ventejim secul.

Mia lâ â önesc fredesc y sorus.

Micurá de Rü é nasciü coche cuart möt,mo al é sté le pröm che é jü a studié.

I viun tl vintunejim secul.

I á somié che i â arjunt le cuart post dala gara dla liösa.

Mi pröm pinsier é sté chël da sciampé debota a ciasa.

Nosc schelet é metü adöm da 212 osc.

Agetif numeral cardinal o ordinal? Sotrissëia l’agetif y fá na crusc.

4B

29

Pordona, olá é pa l’ofize dla scora? Tla (2) alzada, le (2) üsc sön la man ciampa.

Prëibel vá a cumpré (6) üs y (1) n chilo de smalz.

Dan (100) agn ne â ciamó degügn le scialdamënt te ciasa. Che sá pa coche ara sará te (1000) agn?

Le sogadú é gnü sciuré fora de ciamp do le (3) fal, do che al ê bele gnü amoní bëgn (3) iadi.

Ciodí ne respogneste pa nia? I á porvé da te cherdé sö (4) iadi y chësc é bele le (4) messaje che i te scrii.

Scrí le dër agetif numeral cardinal o ordinal!

30

cardinal ordinal

Lönesc, ai 24 de jená

Lunedì, 24 gennaio

Montag, am 24. Jänner

Monday, 24th January

L’AGETIF NUMERAL

CURS DA NODÉ!

Al vëgn organisé n curs da nodé por vint mitans y mituns dla

scora elementara, vigni edema dui iadi: le lönesc y le mercui,

dales trëi domisdé. Tolesse para öna na pezadamans, döes ares,

ma un n per de odlá porom y trëi euro por la cherta. I ves aspetun!

Co scríon pa la data ti cater lingac? Fá na crusc sce l’agetif numeral é cardinal o ordinal.

Lí l’invit da jí a nodé. Sotrissëia i agetifs numerai y proa da ponsé coche an dij ti atri lingac.

4C

31

LE PRONOM REFLESSIF

I compagns de Cëch baia ma talian, todësch y inglesc! Fá la traduziun ti atri lingac. Insciö pó Cëch ti cunté a düc ci che al fej ia por le de.

4A

da doman alla mattina am Morgen in the morning

I levi.

I me destiri.

I gosti.

I me visti.

I me lavi.

I me ciari te spidl.

da misdé a mezzogiorno zu Mittag at noon

I marëni.

I me poni.

da sëra alla sera am Abend in the evening

I cëni.

I me lavi.

I me visti le pigiama.

I me poni te let.

I dormi.

32

ladin italiano Deutsch English

lové alzarsi aufstehen to wake up

se destrá sgranchirsi sich recken to stretch oneself

gosté fare colazione frühstücken to have breakfast

se vistí vestirsi sich anziehen to get dressed

se lavé lavarsi sich waschen to wash oneself

se ciaré te spidl guardarsi allo specchio

sich im Spiegel betrachten

to look oneself in the mirror

marné pranzare zu Mittag essen to have lunch

se pone sdraiarsi sich hinlegen to lay down

cené cenare zu Abend essen to have dinner

se vistí le pigiama mettersi il pigiama den Pyjama anziehen

to put on the pyjamas

se pone te let mettersi a letto sich ins Bett legen to lay down in the bed

dormí dormire schlafen to sleep

Te pos te daidécun chësc glossar:

33

LE PRONOM REFLESSIF

Taia fora y fá le jüch dl domino! Scrí i pronoms reflessifs tles loces!

4B

START i

vistes ara

vist i

vistis ares

vist FIN

visti te

vist al

vistiun i

vist ai

35

LE PRONOM REFLESSIF

ladin italiano Deutsch English

I me Mi lavo Ich mich I myself

Scrí tla tabela i verbs cun le pronom reflessif che vëgn dant te vigni lingaz! Scrí inant les formes dles atres porsones che te conësces te düc i lingac!

4C

Te recordeste ciamó ci che Cëch fej ia por le de?

I TËMPS

I verbs é aziuns

y ai á cater coniugaziuns

düc mëss se rové cun -é, -ëi, -e, -í

coche salté, orëi, bate, dormí.

Vigni verb á so tëmp olache al mëss sté.

I plü importanc orunse sëgn imparé:

le futur messunse impormó aspeté

le passé chël é bele sté

y le presënt é sëgn chiló

cun le bel y le burt che toca lapró.

Recordete tres chësta poesia adamënz!

Salté é na aziunporchël ne pól ester

ater co n verb!

4A

36

I TËMPS

La stlata dles ganes dla Plata

Conësceste la stlata dles ganes dla Plata?

Al é la gana Cör che mangia pieries,

al é la gana Fëia, na te gran gana che fej la stria,

al é la gana Roda che fira la lana,

al é la gana Cöga che cöj la cëna.

Al é le salvan Müstl che pó jí a ciacia,

al é le salvan Vardian che bat cun le martel,

al é le salvan Paltan che dorm sot n punt.

Conësceste la stlata dles ganes dla Plata?

Sce te la scries cun Ë él döta la stlata che se la rí!

Lí la storia!

4B

37

38

la stlata dles ganes dla Plata? Al la gana Cör che pieries,al la gana Fëia, na te gran gana che la stria, al la gana Roda che la lana,al la gana Cöga che la cëna.Al le salvan Müstl che jí a ciacia,al le salvan Vardian che cun le martel,al le salvan Paltan che sot n punt.

la stlata dles ganes dla Plata? Sce te la cun Ë döta la stlata che se la !

Scrí tles loces i verbs che mancia tl imperfet.

39

la stlata dles ganes dla Plata?Al la gana Cör che pieries,al la gana Fëia, na te gran gana che la stria,al la gana Roda che la lana,al la gana Cöga che la cëna.Al le salvan Müstl che jí a ciacia,al le salvan Vardian che cun le martel,al le salvan Paltan che sot n punt.

la stlata dles ganes dla Plata? Sce te la cun Ë döta la stlata che se la !

Scrí tles loces i verbs che mancia tl futur.

40

I TËMPS

Ci fej pa les ganes y i salvanste chëstes sajuns?Cunta la storia y scríela sö dedô te to sföi!

4C

INVERN

ISTÉ

AISCIÖDA

ALTONN

41

I TËMPS

salté podëi

i i te te ara ara al al i i i i ares ares ai ai

perde dormí

i i te te ara ara al al i i i i ares ares ai ai

Coniughëia chisc verbs tl presënt!Ciafeste fora na particolarité por chësta coniugaziun?

4D

42

cianté messëi

i i te te ara ara al al i i i i ares ares ai ai

sbate cují

i i te te ara ara al al i i i i ares ares ai ai

Coniughëia chisc verbs tl imperfet!Ciafeste fora na particolarité por chësta coniugaziun?

43

lavé orëi

i i te te ara ara al al i i i i ares ares ai ai

morde chirí

i i te te ara ara al al i i i i ares ares ai ai

Coniughëia chisc verbs tl futur!Ciafeste fora na particolarité por chësta coniugaziun?

44

LA CONGIUNZIUN

Co dijon pa por ladin?Traslatëia les parores che mancia!

Il gatto è pigro.Le iat Die Katze ist faul.

Era bello.Al Es war schön.

L’ape vola. jora.

Die Biene fliegt.

La mela e la peraLe pom Der Apfel und die Birne

4A

45

cianta.

Le cian

frëit.

les stëres.

Le Y unësc. La Ê jora. Le É y le Ê spliga.

Scrí ci che te vëighes

- 10

47

LA CONGIUNZIUN

Y SCE OLACHE CANCHE MO O

Taia fora les congiunziuns dessot, incoleles ite tl dër cadrel y al gnaráfora n stomat! Proa da stomé ci che al é miné!

4B

ARA É TACADA SÖN LE PARËI

ARA TI DÁLA MAN A DÜC.

ARA É TRES ADASSOSTA ARA É IMPÓ TRES MOLA.

AL É N TIER CHE É SENTÉ SÖN TËT SÖN SI.

ARA Á N GRÖMDE DËNZ

ARA NE É IMPONE NIA BONA DA MANGÉ.

ARA É SÖ AL CIL,DLUNGIA LES STËRES NOS DORMIUN.

ARA É BELA GHELA DA TI CIARÉ

AN TAIA LAITE ÉL DA PITÉ.

LA CONGIUNZIUN

ladin italiano Deutsch

Tl tëmp lëde me sál tan bel da cianté y da balé,

mo le jüch dl palé me plej ince. Canche i vá a ciafé

Cëch sunse döt le domisdé tl ciamp dal sport, olache

al é ince de atres mitans y de atri mituns che tira le

palé. I oress ince imparé da soné n stromënt, ajache

la musiga me plej. Dessi imparé da soné la vidora o la

trombëta? Mi compagns dij che i dess ma imparé da

soné la trombëta, sce i ó jí pro la musiga de mi paisc.

Lí ci che Bita fej te so tëmp lëde! Sotrissëia les congiunziuns y scríeles tla tabela. Traslatëia les congiunziuns ti atri lingac!

4C

49

50

LE SOGET Y L'OGET

Chirete fora n inom y n verb y proa da respogne ales domandes. Invëntete les parores che mancia da formé la frasa. Ci parora é pa le soget? Ci é pa la parora che ne é nia soget y gnanca predicat?

iagher · tistler · cöga

boteghier · direturia

friseria · estetista · möta da mituns

ostira · secreteria · boschier

tescere · zumpradëssa

informatichDa che pa?

A che pa?

C

i pa?

se stravardé

·

se temëi

·

ciaré ·

crëie ·

cujiné · respogne ·

scin

ché

·

se

desp

artí

·

telefoné

·

agaié · aldí · archité

· bagné

· cherdé

· cianté

· cunté · daurí · destodé

·

lí ·

man

· od

ëi

· sc

rí ·

taié ·

3A

51

Fá frases!

La estetista agaia les aundles.

52

L’OGET Olá é pa l’oget?Incola ite les zetoles y scrí l’oget tles loces. 3B

53

54

55

L’OGET

Tira le das.Vá inant tan de vari che le das te dij.Sön ci dessëgn röieste pa?Tira le das da corusc. Chirete fora n soget itamez y fá na frasa cun l’oget tl dër lingaz. Scrí sö les frases.

3C

1

10

11

12

2

9

3

8

4

5

6

7

56

1.

2.

3.

4.

5.

6.

La laurs blancia pëia n pësc sön la spona dl ozean.

57

58

Repetiziun

Ciüria cöcenaN iade na möta al ê che se tres vistî na ciüria sön le ce cöcena, ti dijô düc Ciüria Cöcena porchël. Periâ n de la uma Ciüria Cöcena, ara ti ess porté sce ala lâ na turta y na boza de frësch lat tl cëst.Viô la lâ fora en bosch, al ê ince le lu prigorus olache. Ara jô canche do tru fora, te n iade le lu dan âra sü pisc. Ne se temô la möta nia dal tier. Ara che la lâ ê dassënn püra ti cuntâ y ara jô a la ciafé che. Le lu ajache ê dër acort, ti fat âl na proposta: “Fajun gara! Tó la cörta o la lungia oste?” Ciüria Cöcena bona da salté ê, mo le tier salvare plü asvelt ê. Ê rové le lu por pröm dala lâ tlocorâ y pro porta. “Che pa él?” “Iö sun i, Ciüria Cöcena!”, respognô le lu. Al la porta daurî y cuntra let jô, olache…

Lí la storia.Scrí les frases dërt.Scrí na fin pro la storia.

60

"Frëit sciöche na dlacia"

"Vedl sciöche le cuch"

"Blanch sciöche na cëra"

"Morjel sciöche le smalz"

61

"Furbo sciöche na olp"

"Surt sciöche n parëi"

"Cöce sciöche n pom"

"Sann sciöche n pësc"

"Dür sciöche na crëpa"

"Mol sciöche n ponjin"

63

64