sfÖi de laur - free university of...
TRANSCRIPT
Test y conzet:Ruth Videsott, Veronica Rubatscher, Daria Valentin Letorat: Isabella Ties Grafi ca y layout: marameolab.net Consulënza scientifi ca:Rico Cathomas (conzet y didatica)Paul Videsott (linguistica) En colaboraziun cun la Intendënza Ladina, Provinzia Autonoma de Balsan, SüdtirolIn Zusammenarbeit mit dem Ladinischen Schulamt, Autonome Provinz Bozen, SüdtirolIn collaborazione con l’Intendenza scolastica Ladina, Provincia Autonoma di Bolzano, Alto Adige
© 2017 by Bozen-Bolzano University Presswww.unibz.it/universitypress Chësc material didatich debann é ma a desposiziun por la fasa de proa tles scores elementares ladines tratan l’ann de scora 2017/2018 en colaboraziun cun les auturies. Les osservaziuns y i comentars pó gní mená ite a chësta misciun: [email protected]
AUTONOME PROVINZ
BOZENSÜDTIROL
PROVINCIA AUTONOMA DI BOLZANOALTO ADIGE
PROVINZIA AUTONOMA DE BULSANSÜDTIROL
3
4A
4B
4C
44
47
49
LA CONGIUNZIUN
LA CONGIUNZIUN
LA CONGIUNZIUN
3A
3B
3C
50
52
55
LE SOGET Y L'OGET
L’OGET
L’OGET
58 REPETIZIUN
60 MANIRES DA DÍ
10 LE SONN Ë7A
4A
4B
4C
4D
36
37
40
41
I TËMPS
I TËMPS
I TËMPS
I TËMPS
4A
4B
4C
31
33
35
LE PRONOM REFLESSIF
LE PRONOM REFLESSIF
LE PRONOM REFLESSIF1A
2B
11
15
LES SILBES
L’AZËNT
4A
4B
4C
16
17
19
L’INOM GENERAL YL’INOM INDIVIDUAL
L’INOM GENERAL Y L’INOM INDIVIDUAL
L’INOM GENERAL Y L’INOM INDIVIDUAL
4A
4B
4C
26
28
30
L’AGETIF NUMERAL
L’AGETIF NUMERAL
L’AGETIF NUMERAL
4A
4B
4C
5A
5B
20
21
22
23
24
L’ARTICUL DETERMINATIF YL’ARTICUL INDETERMINATIF
L'ARTICUL INDETERMINATIF
L’ARTICUL DETERMINATIF YL’ARTICUL INDETERMINATIF
L’ARTICUL INDETERMINATIF Y LA PREPOSIZIUN
L’ARTICUL INDETERMINATIF Y LA PREPOSIZIUN
Inom
Pronom
Verb
Articul
Agetif
Particoles
Categoria
Indicaziuneserzize
1° classa
2° classa
3° classa
4° classa
5° classa
1A
Recordete!
8
Tan bel che al ê da dormí. Mo sëgn él sté Cëch le stambëch y Bita la ciuita che me á descedé.Ai me á dit che Nata la schirata é rodada cun os fora por i pra y i bosć a chirí parores y frases. Chësc ói pa ince iö porvé da fá. I me la conforti da pié ia cun os…
10
LE SONN Ë
Scrí les parores che mancia y les lëtres Ë o A tles loces!
Söinsom la sön na ,
él dui che fej la .
Un di dui toma jö tla ,
y l’ater ars sc tla .
La uma scr ia fora de :
“Al é dui amesa l’ ”.
Debota salta le pere a tó na ,
mo slomina cun so bel ,
y le pere ciump da dal gran ,
toma tl tar gn y le nes se sf nn.
7B
11
Incola les silbes sot le dër inom y lascia na lerch danter les silbes!
LES SILBES1B
UMA FANCELA CIAMPANA
LAT MUNTAGNOLA Ü
GORMEL CARTUN PECH
CIUCHELADA BOZA URT
SO OLA GAMBARELA
GOTA LU EGA
ORA
13
Taia la parora te silbes!
U M A F A N C E L A C I A M P A N A
L A T M U N TA G N O L A Ü
G O R M E L C A R T U N P E C H
C I U C H E L A D A B O Z A U R T
S O O L A G A M B A R E L A
G O T A L U E G A
O R A
L’AZËNTScrí l’azënt olache al vá debojëgn!
tru portela cagadu
colomba cariga fancela
ste parentela so
de Pasca Nade
edema ativite ambrela
forfesc iat alte
batadu vacia ji
poferle cogora pale
chidlada scincunda porina
formia pert domisde
barca fi fomena
triangul Carlasce gni
gnoch iste goba
antina ciantarin fa
fava pe tra
2B
15
16
Valades ladines
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
Melodia: Almanac SingersParores y Ar.: Bruno Rives
sa - vuns’ ch’al é les va - la - des la - di - nes.
Gher - dë - na, Val Ba - di - a, Fa - scia, Fo - dom y Am - pëz.
Al é les cin' va - la - des, da döt le monn a - mi - ra - - des.
In - cër le crëp dl Se - la, a - me - sa les Do - lo - mi - tes
Incër le crëp dl Sela, amesa les Dolomites savuns’ ch’al é les valades ladines.La Val Badia é lungia, da Frara a Mantëna cun Pütia, Sassongher, Sas dla Crusc. Gherdëna é na valada, por l’ert inc’ dër stimada, amesa i crëps, Seceda y Saslunch.Te Fascia él i bufons, laché y i marascogns, la Marmolada y le Vajolet.Fodom cun Col de Lana, Pelf y la Ciuita, le Tru dla Vëna y Ciastel d’Andrac. Ampëz á pa Cortina, cun so bel ciampaní. Tofanes, Cristalo y ra Regoles.
1
1
4
2
5
3
6
L'INOM GENERAL Y L'INOM INDIVIDUAL
Ascuta sö la ciantia "Valades ladines"!Ciantede deboriada!
4A
17
Gher - dë - na, Val Ba - di - a, Fa - scia, Fo - dom y Am - pëz.
Al é les cin' va - la - des, da döt le monn a - mi - ra - - des.
Chir ejëmpli da scrí tles tabeles:
L’INOM GENERAL Y L’INOM INDIVIDUAL 4B
inom general inom individual
pere Paul
uma
fre
so
tota
tot
berba
mëda
jorman
nene
lâ
18
inom general inom individual
ël Susan
cité
crëp
Trënt
Adige
Cima Boé
cane
gatto
Lago di Garda
Sportler
Lehrerin
Vinschgau
Italien
Fußballer
politician
pupil
Germany
village
America
19
L’INOM GENERAL YL’INOM INDIVIDUAL
Trëi zbergli dai ciapí
Trëi zbergli dal inom siur Cöce, siur Vërt y siur Bröm se incunta te urt.Un de ëi dij: “Chësta é bela! I un n ciapel cöce, n ciapel vërt y n ciapel bröm.”“Mo ci trazaria! Degun de nos ne á le ciapel dal corú coche so inom”, injunta le zbergl dal ciapel bröm. “Al é vëi“, respogn siur Vërt.
Scrí la frasa ingleja chiló dessot por ladin, talian y todësch. Ci desfarënzies vëigheste pa fora da scrí gran y pice danter i lingac?
De ci corú é pa le ciapel de siur Bröm?
4C
Three dwarfs, Mr. Red, Mr. Green and Mr. Blue, meet in the garden.
20
Püre Cëch, al á me indlunch:
(Cëch tlocora pro üsc.)
Dotur: Ma inant!Cëch: Bun de!Dotur: Bun de. Ci Ves mëna pa incö adalerch?Cëch: Siur dotur, i me stá pa tan ert.Dotur: Pu ci Ves falel pa?Cëch: Döt me fej me.Dotur: Propi döt?Cëch: Sce! Sce i azichi le ce, me fejel me. Sce i azichi le spiné, me fejel me. Sce i azichi la bocia, me fejel me. Sce i azichi le cü, me fejel me…Dotur: Pu lascedeme mo odëi. (Le dotur ti ciara ales perts dl corp che al á dit y les palpa jö.) Fejel me, sce i drüchi chiló? (Al drüca p.ej. sön le spiné.)Cëch: No.Dotur: Y sce i drüchi chiló? (Al drüca p.ej. sön la bocia.)Cëch: No. Mo al é pa davëi döt che me fej me, siur dotur! Sce i azichi na iama, me fejel me. Sce i azichi n pe, me fejel me. Sce i azichi n dëit, me fejel me. Sce i azichi na orëdla, me fejel me… (Le dotur ti ciara ales perts dl corp che al á dit y les palpa jö indô.)Dotur: Fejel me, sce i drüchi chiló? (Al drüca p.ej. sön na iama.)Cëch: No.Dotur: Mo, lascedeme mo odëi le dëit. (Le dotur ti ciara al dëit y vëiga n te gran tai sön la piza dl dëit.) Sëgn capësci. I ëis n te gran tai sön la piza dl dëit. I ëis le dëit che Ves fej me!Cëch: Pu i Ves á pö dit che al me fej me indlunch olache i me azichi!
L’ARTICUL DETERMINATIF Y L’ARTICUL INDETERMINATIF 4A
21
L’ARTICUL INDETERMINATIFL’ARTICUL INDETERMINATIF
Ci toleste pa da te sturté ia i ciavëis?
piete
Ci toleste pa da te lavé i dënz? busc
Ci toleste pa da te lavé les mans?
jafa
Can poste pa indô gosté? doman
Ci toleste pa da te taié i ciavëis? forfesc
Can poste pa indô dormí dî? domënia
Ci toleste pa da astagné na plaia? flaster
Ci toleste pa da te infascé sö na ferida?
fascia
Ci toleste pa da te sbujé na viscia?
aodla
Can este pa te na classa dessura? ater ann
Ci toleste pa da te assuié i ciavëis?
assüiaciavëis
Ci toleste pa da te mocé? fazorel
Ci toleste pa da te unje la pel? crema
Ci toleste pa da te crazé? aundla
Ci toleste pa da te sconé le ce? elm
Ci toleste pa da te tó fora na spina?
pinzëta
4BScrí ite tla locia le dër articul indeterminatif. Pro trëi frases ne vál nia ite l'articul, mo na parora nöia, ciüna pa?
22
articul determinatif articul indeterminatifLa man tëgn na corda.
mano tiene .
Hand hält .
hand holds .
brac rovënn .
braccia guidano macchina.
Arme steuern .
arms drive .
bocia ciaugna .
bocca mastica .
Mund kaut Samen.
mouth chews .
lënga leca .
lingua lecca .
Zunge leckt .
tongue licks ice-cream.
pe tira cogora.
piede tira .
Fuß schießt .
foot kicks .
L’ARTICUL DETERMINATIF Y L’ARTICUL INDETERMINATIF
Scrí ite i articui y les parores che mancia. Confrontëia sce l’articul é feminin o mascolin ti trëi lingac!
4C
23
L’ARTICUL INDETERMINATIF Y LA PREPOSIZIUN
L’agü
L’agü dal ce toronn y dala piza spiza
ti sciampa fora dl pügn al zumpradú.
Al toma jö sön ur dl tru.
Propi sëgn vëgnel le motor jö dal ju
y passa sura la piza dl agü.
L’agü se ficia ite tl montl
y ti sbüja la roda al motor.
Ci él pa sozedü?
Le motor ti á fracé le ce al agü,
le ciafer se á spordü
y é tomé sön le cü
tl parü.
Barata fora l’articul determinatif cun l’articul indeterminatif. Can ne vára pa nia da mudé l’articul?Ciodí pa nia?
5A
26
L’AGETIF NUMERAL
dëit trëi
poresc
iama cater
brac
man
pe
crëpa dl ce vintedui
spiné trëntetrëi
costëis vintecater
üf
dënz
schelet duicëntedodesc
Da tan de osc é pa metü adöm le poresc?
4A
27
Da tan de osc é pa metü adöm n dëit?
dëit
poresc dui
iama
brac trëi
man vintesset
pe vintessis
crëpa dl ce
spiné
costëis
üf trëi
dënz trëntedui
schelet
Da tan de osc é pa metü adöm nosc schelet? Ci informaziuns te mancel pa? Damana tüa compagna/to compagn do les informaziuns y scrí fora la tabela!
28
L’AGETIF NUMERAL
cardinal ordinal
Conësceste la storia di set asos?
Romolo é sté le pröm di set resc de Roma.
Le terz pest dla ola dla fortüna é n fonin.
Sëgn te diji por le cuint iade da romené ia tü nü chidli!
La pröma strada dles Dolomites é gnüda fata sö tl ventejim secul.
Mia lâ â önesc fredesc y sorus.
Micurá de Rü é nasciü coche cuart möt,mo al é sté le pröm che é jü a studié.
I viun tl vintunejim secul.
I á somié che i â arjunt le cuart post dala gara dla liösa.
Mi pröm pinsier é sté chël da sciampé debota a ciasa.
Nosc schelet é metü adöm da 212 osc.
Agetif numeral cardinal o ordinal? Sotrissëia l’agetif y fá na crusc.
4B
29
Pordona, olá é pa l’ofize dla scora? Tla (2) alzada, le (2) üsc sön la man ciampa.
Prëibel vá a cumpré (6) üs y (1) n chilo de smalz.
Dan (100) agn ne â ciamó degügn le scialdamënt te ciasa. Che sá pa coche ara sará te (1000) agn?
Le sogadú é gnü sciuré fora de ciamp do le (3) fal, do che al ê bele gnü amoní bëgn (3) iadi.
Ciodí ne respogneste pa nia? I á porvé da te cherdé sö (4) iadi y chësc é bele le (4) messaje che i te scrii.
Scrí le dër agetif numeral cardinal o ordinal!
30
cardinal ordinal
Lönesc, ai 24 de jená
Lunedì, 24 gennaio
Montag, am 24. Jänner
Monday, 24th January
L’AGETIF NUMERAL
CURS DA NODÉ!
Al vëgn organisé n curs da nodé por vint mitans y mituns dla
scora elementara, vigni edema dui iadi: le lönesc y le mercui,
dales trëi domisdé. Tolesse para öna na pezadamans, döes ares,
ma un n per de odlá porom y trëi euro por la cherta. I ves aspetun!
Co scríon pa la data ti cater lingac? Fá na crusc sce l’agetif numeral é cardinal o ordinal.
Lí l’invit da jí a nodé. Sotrissëia i agetifs numerai y proa da ponsé coche an dij ti atri lingac.
4C
31
LE PRONOM REFLESSIF
I compagns de Cëch baia ma talian, todësch y inglesc! Fá la traduziun ti atri lingac. Insciö pó Cëch ti cunté a düc ci che al fej ia por le de.
4A
da doman alla mattina am Morgen in the morning
I levi.
I me destiri.
I gosti.
I me visti.
I me lavi.
I me ciari te spidl.
da misdé a mezzogiorno zu Mittag at noon
I marëni.
I me poni.
da sëra alla sera am Abend in the evening
I cëni.
I me lavi.
I me visti le pigiama.
I me poni te let.
I dormi.
32
ladin italiano Deutsch English
lové alzarsi aufstehen to wake up
se destrá sgranchirsi sich recken to stretch oneself
gosté fare colazione frühstücken to have breakfast
se vistí vestirsi sich anziehen to get dressed
se lavé lavarsi sich waschen to wash oneself
se ciaré te spidl guardarsi allo specchio
sich im Spiegel betrachten
to look oneself in the mirror
marné pranzare zu Mittag essen to have lunch
se pone sdraiarsi sich hinlegen to lay down
cené cenare zu Abend essen to have dinner
se vistí le pigiama mettersi il pigiama den Pyjama anziehen
to put on the pyjamas
se pone te let mettersi a letto sich ins Bett legen to lay down in the bed
dormí dormire schlafen to sleep
Te pos te daidécun chësc glossar:
33
LE PRONOM REFLESSIF
Taia fora y fá le jüch dl domino! Scrí i pronoms reflessifs tles loces!
4B
START i
vistes ara
vist i
vistis ares
vist FIN
visti te
vist al
vistiun i
vist ai
35
LE PRONOM REFLESSIF
ladin italiano Deutsch English
I me Mi lavo Ich mich I myself
Scrí tla tabela i verbs cun le pronom reflessif che vëgn dant te vigni lingaz! Scrí inant les formes dles atres porsones che te conësces te düc i lingac!
4C
Te recordeste ciamó ci che Cëch fej ia por le de?
I TËMPS
I verbs é aziuns
y ai á cater coniugaziuns
düc mëss se rové cun -é, -ëi, -e, -í
coche salté, orëi, bate, dormí.
Vigni verb á so tëmp olache al mëss sté.
I plü importanc orunse sëgn imparé:
le futur messunse impormó aspeté
le passé chël é bele sté
y le presënt é sëgn chiló
cun le bel y le burt che toca lapró.
Recordete tres chësta poesia adamënz!
Salté é na aziunporchël ne pól ester
ater co n verb!
4A
36
I TËMPS
La stlata dles ganes dla Plata
Conësceste la stlata dles ganes dla Plata?
Al é la gana Cör che mangia pieries,
al é la gana Fëia, na te gran gana che fej la stria,
al é la gana Roda che fira la lana,
al é la gana Cöga che cöj la cëna.
Al é le salvan Müstl che pó jí a ciacia,
al é le salvan Vardian che bat cun le martel,
al é le salvan Paltan che dorm sot n punt.
Conësceste la stlata dles ganes dla Plata?
Sce te la scries cun Ë él döta la stlata che se la rí!
Lí la storia!
4B
37
38
la stlata dles ganes dla Plata? Al la gana Cör che pieries,al la gana Fëia, na te gran gana che la stria, al la gana Roda che la lana,al la gana Cöga che la cëna.Al le salvan Müstl che jí a ciacia,al le salvan Vardian che cun le martel,al le salvan Paltan che sot n punt.
la stlata dles ganes dla Plata? Sce te la cun Ë döta la stlata che se la !
Scrí tles loces i verbs che mancia tl imperfet.
39
la stlata dles ganes dla Plata?Al la gana Cör che pieries,al la gana Fëia, na te gran gana che la stria,al la gana Roda che la lana,al la gana Cöga che la cëna.Al le salvan Müstl che jí a ciacia,al le salvan Vardian che cun le martel,al le salvan Paltan che sot n punt.
la stlata dles ganes dla Plata? Sce te la cun Ë döta la stlata che se la !
Scrí tles loces i verbs che mancia tl futur.
40
I TËMPS
Ci fej pa les ganes y i salvanste chëstes sajuns?Cunta la storia y scríela sö dedô te to sföi!
4C
INVERN
ISTÉ
AISCIÖDA
ALTONN
41
I TËMPS
salté podëi
i i te te ara ara al al i i i i ares ares ai ai
perde dormí
i i te te ara ara al al i i i i ares ares ai ai
Coniughëia chisc verbs tl presënt!Ciafeste fora na particolarité por chësta coniugaziun?
4D
42
cianté messëi
i i te te ara ara al al i i i i ares ares ai ai
sbate cují
i i te te ara ara al al i i i i ares ares ai ai
Coniughëia chisc verbs tl imperfet!Ciafeste fora na particolarité por chësta coniugaziun?
43
lavé orëi
i i te te ara ara al al i i i i ares ares ai ai
morde chirí
i i te te ara ara al al i i i i ares ares ai ai
Coniughëia chisc verbs tl futur!Ciafeste fora na particolarité por chësta coniugaziun?
44
LA CONGIUNZIUN
Co dijon pa por ladin?Traslatëia les parores che mancia!
Il gatto è pigro.Le iat Die Katze ist faul.
Era bello.Al Es war schön.
L’ape vola. jora.
Die Biene fliegt.
La mela e la peraLe pom Der Apfel und die Birne
4A
45
cianta.
Le cian
frëit.
les stëres.
Le Y unësc. La Ê jora. Le É y le Ê spliga.
Scrí ci che te vëighes
- 10
47
LA CONGIUNZIUN
Y SCE OLACHE CANCHE MO O
Taia fora les congiunziuns dessot, incoleles ite tl dër cadrel y al gnaráfora n stomat! Proa da stomé ci che al é miné!
4B
ARA É TACADA SÖN LE PARËI
ARA TI DÁLA MAN A DÜC.
ARA É TRES ADASSOSTA ARA É IMPÓ TRES MOLA.
AL É N TIER CHE É SENTÉ SÖN TËT SÖN SI.
ARA Á N GRÖMDE DËNZ
ARA NE É IMPONE NIA BONA DA MANGÉ.
ARA É SÖ AL CIL,DLUNGIA LES STËRES NOS DORMIUN.
ARA É BELA GHELA DA TI CIARÉ
AN TAIA LAITE ÉL DA PITÉ.
LA CONGIUNZIUN
ladin italiano Deutsch
Tl tëmp lëde me sál tan bel da cianté y da balé,
mo le jüch dl palé me plej ince. Canche i vá a ciafé
Cëch sunse döt le domisdé tl ciamp dal sport, olache
al é ince de atres mitans y de atri mituns che tira le
palé. I oress ince imparé da soné n stromënt, ajache
la musiga me plej. Dessi imparé da soné la vidora o la
trombëta? Mi compagns dij che i dess ma imparé da
soné la trombëta, sce i ó jí pro la musiga de mi paisc.
Lí ci che Bita fej te so tëmp lëde! Sotrissëia les congiunziuns y scríeles tla tabela. Traslatëia les congiunziuns ti atri lingac!
4C
49
50
LE SOGET Y L'OGET
Chirete fora n inom y n verb y proa da respogne ales domandes. Invëntete les parores che mancia da formé la frasa. Ci parora é pa le soget? Ci é pa la parora che ne é nia soget y gnanca predicat?
iagher · tistler · cöga
boteghier · direturia
friseria · estetista · möta da mituns
ostira · secreteria · boschier
tescere · zumpradëssa
informatichDa che pa?
A che pa?
C
i pa?
se stravardé
·
se temëi
·
ciaré ·
crëie ·
cujiné · respogne ·
scin
ché
·
se
desp
artí
·
telefoné
·
agaié · aldí · archité
· bagné
· cherdé
· cianté
· cunté · daurí · destodé
·
lí ·
man
gé
· od
ëi
· sc
rí ·
taié ·
3A
55
L’OGET
Tira le das.Vá inant tan de vari che le das te dij.Sön ci dessëgn röieste pa?Tira le das da corusc. Chirete fora n soget itamez y fá na frasa cun l’oget tl dër lingaz. Scrí sö les frases.
3C
1
10
11
12
2
9
3
8
4
5
6
7
58
Repetiziun
Ciüria cöcenaN iade na möta al ê che se tres vistî na ciüria sön le ce cöcena, ti dijô düc Ciüria Cöcena porchël. Periâ n de la uma Ciüria Cöcena, ara ti ess porté sce ala lâ na turta y na boza de frësch lat tl cëst.Viô la lâ fora en bosch, al ê ince le lu prigorus olache. Ara jô canche do tru fora, te n iade le lu dan âra sü pisc. Ne se temô la möta nia dal tier. Ara che la lâ ê dassënn püra ti cuntâ y ara jô a la ciafé che. Le lu ajache ê dër acort, ti fat âl na proposta: “Fajun gara! Tó la cörta o la lungia oste?” Ciüria Cöcena bona da salté ê, mo le tier salvare plü asvelt ê. Ê rové le lu por pröm dala lâ tlocorâ y pro porta. “Che pa él?” “Iö sun i, Ciüria Cöcena!”, respognô le lu. Al la porta daurî y cuntra let jô, olache…
Lí la storia.Scrí les frases dërt.Scrí na fin pro la storia.
60
"Frëit sciöche na dlacia"
"Vedl sciöche le cuch"
"Blanch sciöche na cëra"
"Morjel sciöche le smalz"
61
"Furbo sciöche na olp"
"Surt sciöche n parëi"
"Cöce sciöche n pom"
"Sann sciöche n pësc"
"Dür sciöche na crëpa"
"Mol sciöche n ponjin"