sintaxi del participi el participi és un adjectiu verbal · apol·lodor, biblioteca iii, ......

Tema 7: Sintaxi del participi

1

SINTAXI DEL PARTICIPI

El participi s un adjectiu verbal

.- Morfolgicament coincideix amb els adjectius de tres terminacions, amb el sufix en veu activa

(3r grup dadjectius), i en veu mitjana passiva (1r grup dadjectius). Vegem possibles enunciats del

participi en Nom. Sg. m-f-n:

Morfologia del participi:

Participi actiu: -

PRESENT

Singular Plural

Masc. Fem. Neutre Masc. Fem. Neutre

Nom.

Voc.

Acus.

Gen.

Dat.

FUTUR

Singular Plural


Nom.

Voc.

Acus.

Gen.

Dat.

AORIST

Singular Plural


Nom.

Voc.

Acus.

Gen.

Dat.


2

Participi mitj:

PRESENT

Singular Plural


Nom.

Voc.

Acus.

Gen.

Dat.

FUTUR

Singular Plural


Nom.

Voc.

Acus.

Gen.

Dat.

AORIST

Singular Plural


Nom.

Voc.

Acus.

Gen.

Dat.

Participi passiu:

PRESENT

Singular Plural


Nom.

Voc.

Acus.

Gen.

Dat.


3

FUTUR

Singular Plural


Nom.

Voc.

Acus.

Gen.

Dat.

AORIST

Singular Plural


Nom.

Voc.

Acus.

Gen.

Dat.

Sintaxi del participi:

El grec clssic t una gran predilecci per ls daquesta esta forma, que t uns matisos i unes

possibilitats expressives que hem daprendre a interpretar i traduir.

Per la seva definici adjectiu verbal, funciona com un adjectiu, amb els tres gneres m-f-n, que pot

concordar amb un substantiu, i com a verb admet tot tipus de complements propis.

En molts casos ens anir b la traducci del participi per:

o Gerundi Molts, sent de bona famlia, sn dolents

o o per la construcci al / en + infinitiu Molts, al ser de bona famlia, sn dolents

o o per una oraci subordinada adverbial, amb el mats ms adient pel context: Molts, tot i que

sn de bona famlia, sn dolents

Per poder fer una traducci ms ajustada, hem de tenir en compte la sintaxi del participi

Des del punt de vista sintctic podem fer la segent classificaci del participi:

ATRIBUTIU APOSITIU (concertat / absolut) - PREDICATIU

PARTICIPI ATRIBUTIU (amb article), T un valor nominal i equival a:

- un substantiu (participi substantivat) , si no hi cap nom.

- : el que parla, (lorador);

- el que fuig, (el fugitiu)


4

- all que ha de ser, que passar (el futur)

- o a un adjectiu que es tradueix per una oraci de relatiu especificativa:

- =

trad: els soldats que estaven cansats ( noms ells, els que estaven cansats) es van gitar.

(En canvi el participi no precedit darticle seria apositiu, equivalent a una oraci de relatiu

explicativa, o a una subordinada adverbial:

- els soldats, cansats / que estaven

cansats / perqu estaven cansats, es van ficar al llit.)

i tamb)

trad: sn considerats afortunats els homes que moren dignament

-

PARTICIPI APOSITIU (sense article). Tamb anomenat circumstancial o adverbial. Possibles traduccions:

- al + infinitiu / en + infinitiu

- gerundi

- oraci subordinada adverbial (haurem de deduir el tipus dadverbial pel context)

Distingim entre:

.- participi concertat, que concorda amb algun element de loraci principal, b el subjecte, el CD o qualsevol

altre cas.

Expressa alguna circumstncia que acompanya a la acci del verb personal. Equival a una oraci

subordinada adverbial, o a una oraci de relatiu explicativa

-

#


5

.- participi apositiu no concertat o absolut: PARTICIPI / GENITIU ABSOLUT:

s una construcci molt freqent en grec equival a l ablatiu absolut en llat , en la que el participi

concorda amb un substantiu en genitiu, independent del resto de la oraci, i formen una construcci sintctica

independent. En la traducci ha de quedar clara la relaci lgica de subjecte a verb entre la forma nominal en

genitiu i el participi en genitiu:

Possibles traduccions, com a construccions independents:

- al + infinitiu / en + infinitiu

- gerundi

- oraci subordinada adverbial (haurem de deduir el tipus dadverbial pel context)

-


6

PARTICIPI PREDICATIU

s un s del participi concertat en grec en qu el participi equival a un predicatiu. Ms que una qesti

sintctica s una qesti semntica, ja que apareix amb determinats verbs dels quals resulta impossible o poc

aconsellable una traducci literal. Pot referir-se tant al subjecte com al complement.

Participi predicatiu referit al subjecte:

- verbs que indiquen manera de ser:

- lit: estant present es trobava per casualitat ) es trobava present per

casualitat

- (lit: es va ocultar fugint) fug ocultament

- lit: es mostra sent malvat) s manifestament malvat

- verbs de sentiment, com , alegrar-se, , afligir-se, , avergonyir-se

- Amavergonyeixo de veure aix.

- els dus se senten complaguts en ser honorats.

- verbs que expressen un moment o qualitat de lacci, com comenar, seguir, acabar

: comencem a parlar.

Participi referit al complement, generalment en acusatiu:

- verbs que signifiquen percepci fsica (veure, oir, sentir) o intellectual (saber, ignorar, acordar-se,

comprendre); tamb amb verbs com demostrar, convncer

veig que aix s veritat / Veig aix sent veritat

- El vaig veure entrant / Vaig veure que entrava

- demostrar que aix es aix / Demostrar aix sent aix

(construcci + adverbi: estar + adv.; estic b)


7

PROMETEU

Prometeu, el gran benefactor de la humanitat, s castigat per Zeus

Apollodor, Biblioteca III, 13, 6


8

(1) .- : habitualment s conjunci copulativa, per en alguns casos pot ser un adverbi

tamb, especialment, fins i tot...

(2) : Conjunci temporal: quan

(3) : (+ datiu) clavar en, fixar a, lligar en

(4) .- : escita, de Esctia, regi ms enll del mar Negre

(5).- trad. literal: Prometeu havia estat lligat

un nombre de molts anys. (= Prometeu portava lligat molts anys )

=: volar sobre, damunt de, sobrevolar...

(7).- repartir, distribuir, dividir, aqu amb el significat de consumir, devorar

(8).-

+ genitiu: complir un cstig pel foc robat (pel robatori del foc)

Les formes en negreta sn participis. Recorda les possibles traduccions:

- per gerundi o en + infinitiu

- per oraci de relatiu (

- per participi, en les formes passives


9

PAUSNIAS

Descripci de lesttua de Zeus a Olmpia

Pausnias, Descripci de lHl.lada, 5, 11, 1-2


10

Notes al text Descripci de lesttua de Zeus a Olmpia

genitiu de matria dependent de

semblant a (+ acusatiu)

dret, (si no hi ha substantiu, se sobreentn ma)

llevar, sostenir.

Victria (divinitat)

hi ha

adornat, decorat. s un participi de perfet d

En algunes parts la traducci s ms difcil per lordre de les paraules. A continuaci tens aquest mateix text una mica simplificat i amb certs canvis en lordre de les paraules. Consultal noms si et cal, desprs dintentar resoldre loriginal

directament.

Datiu possessiu)


11

Descripci de lesttua dHermes i Dions a Olmpia

Pausnias, Descripci de lHl.lada, 5, 17, 1-3 : aposici, amb altres esttues no mencionades aqu, de

PAUSANIAS: DESCRIPCIN DE LA HLADE LIBRO V, 11, 1-2 Y 17, 1-3

XI.

[1] The god sits on a throne, and he is made of gold and ivory. On his head lies a garland which is a copy of olive shoots. In his right hand he carries a Victory, which, like the statue, is of ivory and gold; she wears a ribbon and--on her head--a garland. In the left hand of the god is a scepter, ornamented with every kind of metal, and the bird sitting on the scepter is the eagle. The sandals also of the god are of gold, as is likewise his robe. On the robe are embroidered figures of animals and the flowers of the lily.
http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=gold%20and%20ivory&collection=Perseus:collection:Greco-Roman


12

[2] The throne is adorned with gold and with jewels, to say nothing of ebony and ivory. Upon it are painted figures and wrought images. There are four Victories, represented as dancing women, one at each foot of the throne, and two others at the base of each foot. On each of the two front feet are set Theban children ravished by sphinxes, while under the sphinxes Apollo and Artemis are shooting down the children of Niobe.

[3] Between the feet of the throne are four rods, each one stretching from foot to foot. The rod straight opposite the entrance has on it seven images; how the eighth of them disappeared nobody knows. These must be intended to be copies of obsolete contests, since in the time of Pheidias contests for boys had not yet been introduced.

1 The figure of one binding his own head with a ribbon is said to resemble in appearance

Pantarces, a stripling of Elis said to have been the love of Pheidias. Pantarces too won the wrestling-bout for boys at the eighty-sixth Festival.

[4] On the other rods is the band that with Heracles fights against the Amazons. The number of figures in the two parties is twenty-nine, and Theseus too is ranged among the allies of Heracles. The throne is supported not only by the feet, but also by an equal number of pillars standing between the feet. It is impossible to go under the throne, in the way we enter the inner part of the throne at Amyclae. At Olympia there are screens constructed like walls which keep people out.

XVII.

These things, then, are as I have already described. In the temple of Hera is an image of Zeus, and the image of Hera is sitting on a throne with Zeus standing by her, bearded and with a helmet on his head. They are crude works of art. The figures of Seasons next to them, seated upon thrones, were made by the Aeginetan Smilis.

1 Beside them stands an image of Themis, as being mother of the Seasons. It is the work of Dorycleidas,

a Lacedaemonian by birth and a disciple of Dipoenus and Scyllis.

[2] The Hesperides, five in number, were made by Theocles, who like Dorycleidas was a Lacedaemonian, the son of Hegylus; he too, they say, was a student under Scyllis and Dipoenus. The Athena wearing a helmet and carrying a spear and shield is, it is said, a work of Medon, a Lacedaemonian, brother of Dorycleidas and a pupil of the same masters.

[3] Then the Maid and Demeter sit opposite each other, while Apollo and Artemis stand opposite each other. Here too have been dedicated Leto, Fortune, Dionysus and a winged Victory. I cannot say who the artists were, but these figures too are in my opinion very ancient. The figures I have enumerated are of ivory and gold, but at a later date other images were dedicated in the Heraeum, including a marble Hermes carrying the baby Dionysus, a work of Praxiteles, and a bronze Aphrodite made by Cleon of Sicyon.

2

Pausnies (grec: , llat Pausanias), (s. II d.C.) historiador, viatger i gegraf grec, va viure a l'poca dels emperadors Adri i Marc Aureli. s conegut per la seva extensa obra Descripci de Grcia, que fa un retrat de l'Antiga Grcia amb testimonis de primera m i esdev un magnfic punt d'encontre entre la filologia clssica i l'arqueologia contempornia. Biografia

Es creu que va nixer a Lidia (sia menor). Va viatjar per Grcia, Macednia, Itlia i algunes zones d'sia i l'frica.

Probablement era originari de Ldia i coneixia la costa occidental d'sia Menor, per els seus viatges van dur-lo molt ms enll de les fronteres de Jnia. Abans de viatjar a Grcia, sembla que va visitar Antioquia i Jerusalem, aix com la ribera del riu Jord. A Egipte va veure les pirmides, mentre que al temple d'Amm li van mostrar amb orgull l'himne que va enviar-hi un dia Pndar. A Macednia s quasi segur que havia vist la tomba que segons la tradici era d'Orfeu. Passant a Itlia, va veure la Campnia i les meravelles de Roma. Va ser un dels primers que va descriure les restes de Troia i de Micenes.
http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Theban&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Apollo%20and%20Artemis&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Niobe&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Pheidias&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.01.0160;query=chapter%3D%23155;layout=;loc=5.10.1#fn1http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Pantarces&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Elis&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Pheidias&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Pantarces&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Heracles&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Amazons&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Theseus&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Heracles&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Amyclae&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Olympia&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=temple%20of%20Hera&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Zeus&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Hera&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Zeus&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Smilis&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.01.0160;query=chapter%3D%23161;layout=;loc=5.16.1#fn1http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Themis&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Dorycleidas&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Dipoenus%20and%20Scyllis&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Hesperides&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Theocles&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Dorycleidas&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Hegylus&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Scyllis&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Dipoenus&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Athena&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Medon&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Dorycleidas&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Demeter&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Apollo%20and%20Artemis&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Leto&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Heraeum&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Hermes&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Praxiteles&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Aphrodite&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Cleon&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/vor?type=phrase&alts=0&group=typecat&lookup=Sicyon&collection=Perseus:collection:Greco-Romanhttp://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.01.0160;query=chapter%3D%23161;layout=;loc=5.16.1#fn2http://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_IIhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Ge%C3%B2grafhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8ciahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Adri%C3%A0http://ca.wikipedia.org/wiki/Marc_Aurelihttp://ca.wikipedia.org/wiki/Descripci%C3%B3_de_Gr%C3%A8ciahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8ciahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Filologia_cl%C3%A0ssicahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Filologia_cl%C3%A0ssicahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Arqueologiahttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lidia&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80sia_menorhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8ciahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Maced%C3%B2nia_%28territori_hist%C3%B2ric%29http://ca.wikipedia.org/wiki/It%C3%A0liahttp://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80siahttp://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80fricahttp://ca.wikipedia.org/wiki/L%C3%ADdia_%28prov%C3%ADncia_romana%29http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80sia_Menorhttp://ca.wikipedia.org/wiki/J%C3%B2niahttp://ca.wikipedia.org/wiki/H%C3%A8l%C2%B7ladehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Antioquia_de_l%27Oronteshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Jerusalemhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Riu_Jord%C3%A0http://ca.wikipedia.org/wiki/Egiptehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Pir%C3%A0mides_d%27Egiptehttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Amm%C3%B3&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/wiki/P%C3%ADndarhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Maced%C3%B2nia_%28Gr%C3%A8cia%29http://ca.wikipedia.org/wiki/Orfeuhttp://ca.wikipedia.org/wiki/It%C3%A0liahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Camp%C3%A0niahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Romahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Troiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Micenes


13

El seu principal inters sn els monuments, especialment les escultures i les pintures, dels perodes arcaic i clssic en els seus contextos histrics; i el substrat religis (cultes, cerimnies, creences), per als quals tenia una profunda sensibilitat. La seva obra s'articula en base als seus viatges a ciutats i a recintes sagrats de l'Hllade, amb cert inters per la topografia. No t gaire en compte textos posteriors al 150 aC, tot i que s van atraure la seva atenci els monuments del seu temps, sobretot els d'Adri. Va escriure com a testimoni ocular i la seva precisi (malgrat algunes imprecisions provades) la corroboren les dades arqueolgiques. Encara que t un punt de vista personal, s gran l'admiraci que desperta en ell l'Antiga Grcia (Atenes, Esparta, Delfos i Olmpia principalment) i els seus compatriotes ms clebres.

Obra

La seva Descripci de Grcia o Periple de Grcia (grec: , literalment "recorregut per Grcia") s comparable a les gues turstiques actuals. La seva obra descriu les observacions fetes durant els seus viatges i les seues investigacions personals. Parteix d'un itinerari pel Pelopons i per una part de la Grcia septentrional. A ms aporta una informaci molt acurada sobre els monuments artstics i algunes llegendes relacionades amb ells. Descriu nombroses cerimnies sagrades i costums culturals, sovint introdueix relats partint de la histria, del mite i de l'etnografia. Home extraordinriament observador, Pausanias dna compte dels pins a la costa arenosa de l'lide i d'altres detalls topogrfics que esdevenen rellevants en una presentaci comparativa de la topografia del passat i del present. Sobretot a l'ltima secci dels relats toca els productes naturals, les maduixes silvestres de l'Helic, els dtils de l'ulide o l'oli d'oliva de Titorea, les tortugues d'Arcdia o els blancs estornells de Cillene. Entre els mrits que s'atribueixen est el trobar lloc de l'enterrament de Plat, a l' Acadmia que ell fund, a les afores d' Atenes.

Encara que la seva obra t poc mrit literari, es considera una font valuosa d'informaci histrica sobre la topografia, els monuments i els cultes locals de l' antiga Grcia.

El seu punt fort s la descripci de l'art religis de l'arquitectura d'Olmpia i Delfos, tot i que, quan recorre les regions ms apartades de Grcia, se sent atret per tota mena d'imatges divines curioses i primitives, per les restes sagrades i molts altres santuaris i indrets misteriosos. A Tebes veu els escuts dels que van morir a la batalla de Leuctra i les restes de la casa de Pndar. Veu tamb les esttues d'Hesode i d'Ari de Metimna i el retrat de Polibi a les ciutats d'Arcdia.

No posa mai en dubte l'existncia de dus i herois, per sovint menyst els mites i llegendes en relaci amb aquests. Les seves descripcions de monuments artstics sn clares i gens carregoses. s impressionant com les restes arqueolgiques verifiquen al detall la precisi de les seves explicacions. Tamb es mostra absolutament sincer quan confessa la seva ignorncia en algun tema.

L'obra, en deu llibres, fou publicada per primer cop a Vencia el 1516, per Aldus. James Frazer, que va editar la primera traducci anglesa de Pausnias (1898 en 6 volums), va la segent observaci sobre l'autor: sense ell les runes de Grcia serien com a molt un laberint sense indicacions, un enigma sense resposta.

La seva obra es divideix tradicionalment en 10 llibres:

Llibre I: tica

Llibre II: Megria, Corntia i Sicinia

Llibre III: Lacnia

Llibre IV: Messnia

Llibre V: lide A (Flsia i Arglida)

Llibre VI: lide B (lide)

Llibre VII: Acaia

Llibre VIII: Arcdia

Llibre IX: Becia

Llibre X: Fcida i Lcrida
http://ca.wikipedia.org/wiki/H%C3%A8l%C2%B7ladehttp://ca.wikipedia.org/wiki/150_aChttp://ca.wikipedia.org/wiki/Adri%C3%A0http://ca.wikipedia.org/wiki/H%C3%A8l%C2%B7ladehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Ateneshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Espartahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Delfos_%28ciutat%29http://ca.wikipedia.org/wiki/Ol%C3%ADmpiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Descripci%C3%B3_de_Gr%C3%A8ciahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Pelopon%C3%A8shttp://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8ciahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Llegendahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Mitehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Etnografiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Pi_%28arbre%29http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%88lide_%28regi%C3%B3%29http://ca.wikipedia.org/wiki/Helic%C3%B3http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=%C3%80ulide&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/wiki/Oli_d%27olivahttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Titorea&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/wiki/Tortugueshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Arc%C3%A0diahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Estornellhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Cil%C2%B7lenehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Plat%C3%B3http://ca.wikipedia.org/wiki/Acad%C3%A8miahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Ateneshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8ciahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Ol%C3%ADmpiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Delfos_%28ciutat%29http://ca.wikipedia.org/wiki/H%C3%A8l%C2%B7ladehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Tebeshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Leuctreshttp://ca.wikipedia.org/wiki/P%C3%ADndarhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Hes%C3%ADodehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Ari%C3%B3http://ca.wikipedia.org/wiki/Metimnahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Retrathttp://ca.wikipedia.org/wiki/Polibihttp://ca.wikipedia.org/wiki/Arc%C3%A0diahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Ven%C3%A8ciahttp://ca.wikipedia.org/wiki/1516http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aldus&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/wiki/James_George_Frazerhttp://ca.wikipedia.org/wiki/1898http://ca.wikipedia.org/wiki/H%C3%A8l%C2%B7ladehttp://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80ticahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Meg%C3%A0riahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Cor%C3%ADntiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Sici%C3%B2niahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Lac%C3%B2niahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Mess%C3%A8niahttp://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%88lide_%28regi%C3%B3%29http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fl%C3%A0sia&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/wiki/Arg%C3%B2lidahttp://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%88lide_%28regi%C3%B3%29http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%88lidehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Acaiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Arc%C3%A0diahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Be%C3%B2ciahttp://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%B2cidahttp://ca.wikipedia.org/wiki/L%C3%B2crida

sintaxi del participi el participi és un adjectiu verbal · apol·lodor, biblioteca iii, ......

Documents