Solucionari de Pràctiques 14. Nivell mitjà i superior

1. 'Gallet' vol dir... diners. El gallet era l'antiga moneda de cinc cèntims de pesseta.

2. De què creus que parlen en el text que tens a continuació?

Potser coneixes la panderola: insecte de color negre o rogenc, nocturn i que no pot volar, però també va rebre el nom de panderola, per la seua forma, un tramvia que feia el recorregut des del grau de Castelló a Onda (1 d'agost de 1889 – setembre de 1963).

3. *Austericidi?

Propostes: «Cada volta són menys les veus que animen a continuar amb les polítiques d'austeritat, d'austeritat suïcida, d'austeritat homicida.»

4. Els noms dels cinc dits, de fora cap a dins, són:

Menovell (o menuell, o dit petit, o auricular, o xic, o menut, o gorrí)

Anular (o dit de l'anell)

Cor (o dit del mig, o mitger, o llarg, o llépol)

Índex (o dit assenyalador, o apuntador, o saludador, o mestre)

Polze (o dit gros)

5. Amb quina paraula pots completar la dita: «A cada bugada perdem un llençol». 6. Què hauries de canviar en este paràgraf? El Jutjat d'Instrucció número 6 de València ha imputat l’exsíndic i exdiputat del PP en les Corts i exconseller en diferents governs de la Generalitat.

7. Com dius tu 'escombra', 'galleda', 'gibrell', 'vers'? granera, poal, llibrell, cap a

8. Si no t'agrada la molla del pa, menja't la…

corfa o la crosta

9. Tens son? Dorms o t'adorms?

Mira a vore si pots completar:

Jo dorm huit hores cada dia.

Se m'adorm la cama de no moure'm.

Vaig a dormir, tinc molta son.

10. Dites de sant Sebastià i més.

I recordeu que una oroneta no fa estiu.

11. Què corregiries en esta cançoneta?

El poll i la puça pastaven farina. Tan bé la pastaven, feien pasta fina. El poll caigué al perol la puça es vestí de dol.

12. Busca sinònims de 'vagar' i de 'temperat' en estes frases.

El colp violent, la trompada o la tabalada són sinònims.

He estat bambant tot el matí I m'ho he passat molt bé.

No m'espentes que cauré.

Va més templat que un orgue.

13. Quina foto correspon a la frase?

Li ha barrat el pas perquè no és ben rebut.

14. Dius «madera, cristal, yema d'ou, os d'oliva»? Juli Jordà Mulet ha recollit en Paraules en xarxa un muntó de paraules i expressions per a enriquir el nostre llenguatge i no deixar morir les paraules. La proposta serà:

fusta, cristall o vidre (depén), rovell i pinyol

15. Podries completar?

Eugeni S. Reig, a través del butlletí digitat Infomigjorn, ens informa de les llengües que poden desaparéixer el 2015: el livonià, a Letònia; el karaïm, a Ucraïna, o el corfiota, a Grècia.

16. A quin lloc reduïxen les olives a pasta per a obtindre oli? Tria'l.

A l'almàssera

17. La mesura de gra equivalent aproximadament a dèsset litres es diu…

barcella

18. El que hi ha a l'esquerra de l'estómac es diu…

melsa

19. Vila-real o Vila-reial?

La denominació original de Ville Regalis (dues paraules en llatí), atorgada pel rei Jaume I el 20 de febrer de 1274 en la Carta Pobla, ha evolucionat a la forma simplificada Vila-real, la qual ja es documenta en textos de sant Vicent Ferrer o de Jaume Roig i presenta la variant arcaica real i no reial (forma actual de l'adjectiu derivat de rei).

20. De quina altra manera diem a l'ou ferrat? ou caigut, fregit o deixat caure 21. Baixen o abaixen els preus? En Rebaixes abaixen els preus.

22. Repassa esta cancó. Pastorets i pastoretes, tant que volíeu saber: d’una barcella de dacsa, quants bunyols es poden fer? 23. Corregiries alguna cosa d'esta cita?

Atenció a este final: Amartya Sen, premi nobel d'economia en 1998

Recordem: és premi nobel (aguda) i recull el Premi Nobel a Estocolm pels seus treballs sobre l'economia del benestar.

24. Busca la paraula que correspon a esta definició.

«Fruit de poca importància que es troba en el camp després de la collita.»

rebuscall. En un camp de fruita o d'hortalissa, el fruit de poca importància que queda després de la collita l'anomenem rebuig..

25. Si desvaries a causa de la pèrdua o la debilitació de les facultats mentals produïda per l'envelliment, el que fas és........... «No li faces cas, crec que caduqueja o cauqueja a muntó, està molt vell.» 26. La taula, el tauler, la mesa i la post. Millor amb exemples: Per tant, nosaltres podem llegir el tauler que es posa en un lloc visible en institucions i empreses a fi de fer públiques les informacions que es consideren pertinents. 27. Companyó o... company 28. Bufar en caldo gelat. Quin significat té per a tu? Bufar en caldo gelat vol dir que es fa ostentació d'una situació que realment no es té, es pretensiós-pretensiosa. També vol dir que u s'esforça inútilment.

29. Busca la paraula que correspon a esta definició.

Tassa xicoteta que antigament usaven per a prendre xocolate o reservar oli.

quiquereta (quíquera). En la pàgina web de Cuina Valenciana tenim estos ingredients per a fer rotllets escaldats: 8 ous 180 g de sucre una quíquera d'oli molt fi una quíquera de farina 30. De què prens les infusions? Diuen de l'aigua de timó o timonet, farigola, tomello, tomell o de la infusió de timó que és antisèptica, antibiòtica, antiespasmòdica, contra els còlics i antiparasitària. 31. Com ho diries en valencià? «Para tener enemigos no hace falta declarar una guerra, sólo basta decir lo que se piensa.» Propostes:

a) Per a tindre (o tenir) enemics no cal declarar una guerra, solament hi ha prou a dir el que u pensa.

b) Per a tindre (o tenir) enemics no cal declarar una guerra, hi ha prou a dir el que u pensa.

32. Quin és el vostre papadiners? 33. Quines paraules no tenen res a vore amb la resta? carxot i bescoll 34. Busca la paraula que correspon a esta definició.

«Filera de peces longitudinals de granit o de pedra artificial, que forma la vora de la vorera.»

rastell

35. Què canviaries en esta informació?

Necessites memoritzar?

Doncs organitza't la informació i agrupa les idees.

Repetix-les unes quantes / diverses voltes / (oralment o per escrit).

Copia el text que vullgues memoritzar a mà.

Subratlla els conceptes més importants i establix jerarquies.

Usa mapes conceptuals: fomenten la reflexió, l'anàlisi i la creativitat.

Apunta en el marge del text paraules clau. Resumix en una paraula la idea general del paràgraf.

I si has de fer una exposició oral: grava't i escolta't.

M'he basat en Endel Tulving (expert canadenc)

36. Quina triaries?

Relaciona cada nou aprenentatge amb informació que ja posseïxes i

descobrix una fórmula senzilla per a recordar informació.

Com deia David Paul Ausubel, psicòleg I pedagog nord-americà:

«El factor més important en l'aprenentatge és el que el subjecte ja coneix.»

37. La precipitació molt uniforme de neu mig fosa o de pluja i de neu barrejades, s'anomena……... Exemple: L'aiguaneu es produïx quan la temperatura és lleugerament superior als 0ºC. 38. Església i església. Criteris. Libby Lane és la primera bisba (bisbessa) de l'Església anglicana a Anglaterra. Pertanyen a les Esglésies catòlica i ortodoxa. Vaig a l'església de Sant Vicent cap a les 12.00 de migdia.

39. Com diries a qui té molt poca intel·ligència, molt poc trellat, fa coses estúpides i desficaciades? Propostes: descerebrada, eixelebrada, atrotinada, destarifada. 40. Si la Candelera plora... Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu (o està dins). 41. La Candelera és la festa de la llum; necessites candeles, ciris o espelmes? 42. Se'l representa amb un porc, ciris entrecreuats, banya, mitra o pinta de cardar. Si encara no ho saps, et done més pistes: la seua festa és l'endemà de la Candelera i és invocat per al mal de gola o de coll. Sant Blai gloriós, deixa el xiquet i endus-te (o emporta't) la tos. Sant Blai gloriós, cureu-nos la gola i la tos. 43. Escudelleu vosaltres o vos escudellen? Si vos servixen el menjar, posant-lo en els vostres plats perquè vos el pugueu menjar, és que vos escudellen. 44. De què parlem en esta definició? La unitat de massa equivalent a mil quilograms es diu tona.

1 tona = 1.000 quilograms

1 tona = 1.000.000 grams

1 quilogram = 0,001 tones

1 gram = 0,000 001 tones 45. Quina paraula correspon a la definició: «vedell desmamat»? meco 46. Si coem els aliments sotmetent-los a l’acció del foc i els amanim adequadament, el que fem és guisar

47. De quin menjar parlem? bollit o bullit (DNV) 48. Quina opció triaries? a) «La ment és com un paracaigudes, no servix si no s'obri.» 49. Quines expressions no tenen res a vore amb les altres? estar aigua a peó, que vol dir estar en una situació difícil o compromesa estar al baf de l'olla, que vol dir ser molt menjador 50. De quina altra manera diries escurabutxaques? Proposta: buidabutxaques 51. Què creus que vol dir: «Fer-ne un paló»?

Vol dir: aconseguir una gran quantitat (d'alguna cosa); enriquir-se, guanyar molt.

Un paló és la pala xicoteta que usen els forners per a remenar el pa mig cuit i desenfornar-lo.

52. Samps empomar?

Vol dir agarrar al vol (una cosa que cau o que es llança), sense deixar que arribe a terra. 53. Paraigua o............... paraigües 54. Dolent o…

roín, roí 55. Com dieu a fer carantoines als xiquets xicotets i fer-los riure?

fer mixanetes (o mixinetes, o mixonetes, o mixetes, o moixetes).

56. Com més roín és l'anou… més soroll mou 57. Com dius a les 'roses' (de dacsa)? Depén de les comarques: roses, bombes, bufes, borles, monges, esclafites, catufes o cotufes… 58. De quin poble creus que parlem en este paràgraf? Genovés era un poble on es jugava majoritàriament a raspall. Inclús hui en dia, ja que la nostra escola de pilota està centrada en esta modalitat. Però passà una cosa amb un jugador del poble que trencà tots els esquemes de la pilota, tant a la nostra localitat com a tota la comunitat, ell va ser Paco Cabanes, que reviu un esport que estava en decadència (Mollà, 1994). 59. Si parlem de raspall, escala i corda, jugar per baix, frontó, trinquet, galotxa, pilota, pilotaire, de segur que us vindrà a la ment Paco Cabanes, anomenat... Paco Cabanes, el Genovés, perquè va nàixer en un municipi de la comarca la Costera anomenat Genovés. Limita amb els municipis de Barxeta, Xàtiva, Llocnou d'en Fenollet i Benigànim. 60. De quina indústria parlem en esta entrada? De les hortalisses i dels arbres fruiters, o que hi té relació, és la indústria hortofructícola. 61. Dius 'la bola del món'? La bola del món és la denominació popular valenciana de la representació esfèrica del globus terraqüi. 62. Com ho diries en valencià? «Ser libre es querer la libertat de los demás.» Proposta: Ser lliure és voler la llibertat dels altres.

63. La previsió meteorològica per als pròxims dies és que neve per damunt de 200 m. Quantes maneres coneixeu de caure neu? N'avance unes quantes: Cauen flocs o volves pel desert de les Palmes Tenim aiguaneu, no sé si se solidificarà. Hi ha araboga des de fa una hora. 64. Amb el fred que fa ens eixiran... prunyons 65. Quina versió coneixeu? a) El ploró de la fira no té dentetes, i sa mare i son pare li fan sopetes. b) El Jesuset de les monges no té dentetes, i la mare priora li fa sopetes. 66. Sobre 'saó' i 'assaonar'. La terra té saó quan té un bon grau d'humitat i una bona textura perquè hi cresquen les plantes. Per això d'una pluja no massa forta però persistent, en diem que fa saó. Assaonar és que agarre, alguna cosa, el punt que ha de tindre, madurar. També fer gustós un menjar. I una persona assaonada (en sentit irònic) vol dir que està pleneta o més que pleneta, en saó. 67. Adobar i amerar. Usem adobar en el sentit de preparar o amanir: adobem la carn, el peix, l'ensalada, etc. Tirar fem, femar, és sinònim d'adobar, ja que comprem els adobs per a femar. Amerar vol dir que té molta aigua, que el líquid ha penetrat completament. Una persona, encara que no estiga a remulla, pot estar amerada de suor.

68. Busca la paraula que correspon a esta definició.

«Porció de platja o de roca on trenca o arriba l'aigua de la mar o d'un riu.»

trencall

69. «Això és com fer-li un nuc al rabo». Sobre nuc i nugar. —Fes-li un nuc a la bossa i dos a la boca. —Fil sense nuc, punt perdut. —Se'ns nuga la gola de pensar tot el que tenim per fer. —Se t'ha desnugat el cordó de la sabata.

70. Has perdut la gana?, doncs jo em muir (moro) de fam...

Per a expressar la idea de la 'falta dels aliments imprescindibles per a sobreviure' i també del 'sofriment produït per la falta d’eixos aliments' hem de recórrer, necessàriament, a la paraula fam. Una persona pot morir-se perquè li falten durant molt de temps els aliments que cal ingerir, però hem de dir que eixes persones s’han mort de fam, de desnutrició, d’inanició, no de gana. Una persona és impossible que es mora de gana. És completament impossible morir-se d’apetit, de gana, només ens pot causar desfici o malestar.

Text basat en informació d'Eugeni St. Reig. 71. Lligar els gossos i més lligasses. Si em pose a cantar cançons, te'n cantaré més de mil, que les duc en la butxaca lligadetes amb un fil. Més usos de lligar: —Lliga't bé les espardenyes que açò acaba de començar. —Hauré de lligar l'allioli o tornar-lo a fer. —Està lligat o lligada de mans i peus, no sé com s'ho farà. 72. «Si febrer no febreja, tot l'any bogeja.» Què vol dir 'febrejar'? Febrejar vol dir que fa l'oratge propi del mes de febrer (fred). 73. Saps què és una rasa? És una excavació llarga i estreta feta en el sòl, especialment per a fer una canalització o per a posar els fonaments d'un edfici.

74. Tria la paraula que vol dir «que sempre té gola de menjar». golafre 75. «Càncer maligne», cancerigen i cancerós. Amb patir càncer ja és prou, dir càncer i maligne és una redundància, el que sí matisa és quan diem: tumor maligne o cancerós, ja que en podem tindre un de benigne. Quant a cancerigen, hem de pensar en quines coses ens pot provocar o afavorir l'aparició d'un càncer. 76. «On fan cap els delinqüents?» Què hi respondries? Proposta: Haurien d'anar a la presó, a la garjola, a la gàbia... En esta frase, 'fer' té el sentit d'anar. 77. Dieu taula camilla? La taula redona tapada per una tela que arriba a terra, davall de la qual se sol posar un braser, es diu tendur. 78. Què canviaries en esta frase? En lloc de *paulatinament, escriuria progressivament, gradualment, a poc a poc (no «*paulatí -ina») 79. Malesa, malalçat i…

«Este fill meu no para de fer maleses/malalçats en tot el dia. No s'assossega mai.»

Proposta: maldats, perquè és molt rebolicat, inquiet i entremaliat. 80. Què canviaries d'esta explicació? Menuda tràpola tinc jo tots els dies. D'ací cap allà, d'allà cap ací. Trapolejant i fent! És una paraula que usem per a assenyalar que tenim molta faena, molt d'embolic.

81. De quina altra manera diries «estar posat»? avesat, aveat, acostumat, fet 82. Què creus que volem dir en esta frase? «El pobre Enric està ja més allà que ací.» Propostes: que li queden dos rosades; que li queda una tallada de cabells; li queda poca vida. 83. En esta frase 'caràcter' vol dir... cara, semblança, fisonomia, fesomia 84. Pots completar? Quan algú es distrau sense parar atenció al que toca o no s'adona que li parlen perquè està............, li diem «Ei, per on cauen?», Propostes: embadalit, abstret, distret, pensant en la mona de Pasqua 85. «Fer les coses a tarús» vol dir... fer les coses de qualsevol manera, arreu, de mala gana 86. Com dieu a l'*escaparate? Contextualitzem amb frases. «Anar de botigues, anar a vore botigues». És quan anem a mirar aparadors, podem comprar o no en l'establiment. «Mira l'aparador. Busca en l'aparador». Fem referència tant a la vitrina d'un establiment comercial com al moble on guardem la vaixella i el parament de la taula. «Acosta't al mostrador i voràs». Volem dir tant al moble expositor com al taulell. «La vitrina és molt bonica». Fem referència a l'armari amb tapes o parets de vidre on tenen exposats i protegits objectes diversos.

87. 'Quefer', 'queferós-osa'. De quina altra manera ho diries? faena, molèstia 88. Fer nosa? Fer nosa és molestar. Si no fem nosa, volem dir que no destorbem, no molestem. 89. «Eixe va coixim-coixam» vol dir que... coixeja lleugerament. 90. Defora, defores. Sinònims. Estos exemples volen dir: als camps que hi ha fora de la localitat, als afores, fora, a l'exterior. 91. Algunes paraules cultes. Com les diries? Comentari

Són paraules planes bronquíol, hemiplegia, leucòcit, limfòcit, mastòcit, medul·la, omòplat, paraplegia, tetraplegia, torticoli i vacúol; i en canvi hem de pronunciar com a mots esdrúixols diòptria, èczema, ènema, pneumònia, quàdriceps i rubèola.

92. Què corregiries d'este diàleg? Diu el vell: —Bona nit i bona hora i bona mort quan siga hora. Respon el jove: —Bona nit i bona hora, i el sopar quan siga l'hora. 93. El crit prolongat i planyívol dels llops, dels xacals o dels gossos, s'anomena....... udol (el verb és udolar)

94. Per què el 'guarda-roba' i el 'penya-segat' s'escriuen amb guionet?

Perquè el guionet és un signe ortogràfic que servix per a unir paraules compostes en què el primer element acaba en vocal i el segon comença per r, s o x, com és el cas de guarda-roba, gira-sol o penya-segat, para-xoc, etc.

95. I per què 'infrarojos' no s'escriu amb guionet?

Perquè no és el mateix cas que guarda-roba (paraula composta). Infra, supra, vice, pre, ultra, etc., són prefixos i s'escriuen amb una sola paraula: suprarenal, vicerector, preromànic, ultraràpid.

96. Per què Nord-amèrica s'escriu amb majúscula només 'Nord'? Perquè Nord-amèrica és una única paraula i no dues. En les paraules compostes, només s'escriu en majúscula la lletra inicial del primer element com és el cas de Nord-amèrica, Sud-amèrica, Sud-àfrica, Vila-real, Malva-rosa.

97. La resclosa és més gran que un assut? La resclosa és més gran que un assut i més menuda que una presa. 98. Obsolescència o... obsolet, antiquat, en desús... 99. De debò o........... de veritat, de veres, veritablement, verdaderament, certament 100. Com acabaries la dita? «Guarda el ciri que la processó és llarga, perquè qui no guarda quan té, no menja quan vol.» 101. Se'ns han oblidat els accents, posa'ls-hi tu. Aquells que fan pronòstics negatius d'una situació abans que s'haja produït, són els que van per davant de les tronades.

102. I tu com ho dius? Diuen que a Carlet s'utilitza molt l'expressió «Ser una petxina fofa» per a referir-se a les persones ximples o que riuen amb molta facilitat. figaflor, figa, fava, badoca, melsa 103. Canviaries alguna cosa d'esta cita? «Abans d'acabar els errors de joventut comencen els de la vellesa.» 104. 'Mandra', 'a raig'? De quina altra manera ho diries? «Consultar el diccionari, ja se sap, sempre fa més mandra que no destil·lar la pròpia ignorància a raig.» Proposta: «Consultar el diccionari, ja se sap, sempre fa més peresa que no destil·lar la pròpia ignorància a doll (a gran velocitat, amb força, en abundància).»

105. En esta informació hi ha un error, rectifica'l.'

El que estima l'hora grosso modo, a ull, mirant el sol o les estreles.

grosso modo (sense la preposició a) 106. Assòcia o associa? Repassa esta informació. Associa (verb associar): Jo associe, tu associes, ella o ell associa (paraula plana: as-so-ci-a) 107. «Amb els que» o... Som respectuosos amb els que parlen una altra llengua? Si ho fem, podem demanar respecte si parlem amb la nostra. amb els qui, amb qui, amb aquells que 108. Revisa este text Si veus que algú s'esforça a parlar en valencià, tin paciència i no acabes les seues frases, valora el seu esforç i ajuda'l si t'ho demana.

109. Exhaurir o... esgotar 110. Repassa esta informació.

Quin personatge fictici presidix les activitats de les festes de Carnaval o

Carnestoltes?

El rei Carnestoltes, que representa l’ambient de transgressió que caracteritza esta festa. Sol anar disfressat d’una manera estrambòtica i manté una actitud burleta i descarada.

Inaugura el cicle carnavalesc amb un discurs que repassa en clau satírica les principals efemèrides de l’any i acaba convidant tota la ciutadania a unir-se a la diversió desenfrenada; al cap d'uns dies, és jutjat pel seu mal comportament i condemnat a mort. Després de llegir el testament, sempre impregnat pel missatge de disfrutar de la vida despreocupadament, és cremat en un lloc públic, comença la Quaresma, set setmanes presidides per l’austeritat i l’abstinència.

111. Dissabte que ve comencen els balls de màscares, les desfilades, les disfresses, les cercaviles, els concursos, els sopars..., perquè «de Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes». Esta és una dita de Carnestoltes, en saps més? Disfressats pel febrer, eixim al carrer. De tard o de primer, Carnestoltes a febrer. Carnestoltes moltes voltes; Pasqua, de mes en mes; Nadal, de huit en huit dies... Quaresma, no tornes més. 112. Per què creus que es diu «Carnestoltes, dóna voltes» Es diu perquè cada any canvien els dies de Carnestoltes, que se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d’hivern. 113. Tindre botifarra, ser botifarrer-a Si tens una amistat una miqueta apegalosa, absorbent, vés a espai amb la botifarra perquè el dia que es trenque farà pudor.

114. Parlant de botifarres... Què signifiquen estes dites? Proposta: que si no hi ha vincles de sang (familiars), és difícil voler. Antigament s'aplicava a sogres, nores, gendres, etc., sobretot si no hi congeniaven, evidentment. 115. Saber o el saber? Repassa. Saber això m'ha servit de molta ajuda. 116. Tito, titot o... gall dindi, polit 117. Si completes tindràs més informació. Sabies que badoc, a banda de ser un adjectiu aplicable a una persona que actua sense malícia, que es deixa dur, és la flor de la carabassa i del magraner. 118. Ho entens d'esta manera? Sí, d'ací l'expressió: «Està negre com un tió». 119. Anglicismes innecessaris. Com ho dius? E-book equival a llibre electrònic. E-mail equival a l'adreça electrònica per a enviar un correu electrònic. Best seller, best-seller o bestseller significa supervendes, el més venut. Stock equival a existències, reserves o sobrants. 120. Com adaptaries esta dita? «Les cabres, pels seus pecats, tenen els genolls pelats.» 121. Quina dita ens parla d''ajocar-se', 'd'ajocament'? Com la gallina lloca, romandrem doncs a la joca.

122. Fe d'errates o fe d'errors? Exemple de fe d'errata: «La fideuà de dissabte estava boníssima». 123. Com acabaries estes dites? Vas pel mal camí o vas de mal borràs. Ixes del foc i cauràs a les brases. Ix del fang i caurà al tarquim. 124. Com ho diries en valencià? Llegim malament el món i després diem que el món ens enganya.

125. En castellà, el joc comença amb «Churro, media manga, mangotero».

En valencià: cavall fort 126. Què canviaries en esta cançó de serenos? Sereno, sereno, dis-me quina hora és. La una, les dues, van a tocar les tres.

127. Esta dita està escrita de tres maneres. Tria la forma adequada. És de ben parits ser agraït. De desagraïts, l'infern (el món) n'és ple. 128. La traveta i fer la traveta Anomenem «traveta» algunes tires de tela de la roba, com les que sostenen el cinturó al pantaló, la falda, els botins, etc. «Fer la traveta» és fer la cameta. En castellà «poner la zancadilla». 129. Quina frase no té res a vore amb les altres? Està com un cabàs de gats o una cambra de mals endreços, melendreçada, sense orde.

130. Mal i malament. Repassa. Un home mal casat va anar a parlar amb el rector del poble perquè el matrimoni anava molt malament. El mossén li va dir: [...] Recorda: malament és el contrari de bé o molt bé. 131. «Ser o estar fet un raspa». Què creus que hi volem dir? a) Ser una persona molt prima, per analogia amb l'espina del peix. b) Ser un ravatxol, un rebel, que fa maleses. 132. Com puntuaries esta cita? «Afirme, senyors, que les reduccions plantejades en el pressupost especial de les ciències, les lletres i les arts són doblement perverses. Són insignificants des del punt de vista financer i nocives des de tots els altres punts de vista.» 133. De quin peix parlem en esta recepta? De l'aladroc o del seitó. I per a completar ací teniu els ingredients (4 racions): 1 kg d’aladrocs, vinagre blanc, oli d’oliva i 2 o 3 alls. 134. Què canviaries en este proverbi escocés? «Somriure costa menys que l'electricitat i dóna més llum.» Mira la diferència: Somriure costa menys que no et penses. El somriure d'este xic m'alegra la vida. 135. Sobre barrejar. Podries completar? Barrejar és sinònim de mesclar. Per als obrers, fer una barreja és pastar l'arena i el ciment. Els llauradors sembren a barreig les llavors d'una planta. I un barrejat és una beguda que s'elabora combinant aiguardent i mistela o altres licors. 136. Com camines? Si camines de reconco és que ho fas inclinat o de costat.

137. Mireu el que dóna de si emmordassar... A ell l'han emmordassat i a ella l'han emmordassada 138. En esta cita hem escrit dos errors, busca'ls. «En totes les llengües hi ha diferències entre el discurs públic, que està estandarditzat, i el que la gent efectivament parla en tal poble o tal altre, però aquestes diferències no poden ser tan grans que a la gent li coste de reconéixer com a pròpia la llengua en la qual / en què els seus propis mitjans se li adrecen. Això és de sentit comú, o de trellat. »Una altra cosa és que en l’esforç per a adequar l’estàndard als usos col·loquials s’arribe a una fragmentació exagerada que només servisca per a multiplicar les grafies locals, el desconcert i la confusió. Precisament perquè una llengua no és un símbol, sinó un instrument per a entendre’s, el sentit de la mesura també ha de formar part del trellat.» 139. En esta cita 'empetitir' vol dir... Llevar importància o valor (a una persona o a una cosa). 140. Test d'estimar... Repassa este escrit.

1. Parles en valencià, encara que no tens fluïdesa? 2. Parles en valencià en tots els àmbits perquè és la teua llengua i és

oficial? 3. Escrius en valencià, a pesar de tindre dubtes sobre normativa? 4. Creus que si persistixes a parlar i escriure en valencià ho aconseguiràs? 5. Creus que parlar als teus fills en valencià assegurarà la transmissió

generacional? 6. Creus que parlar als teus fills i als dels altres en valencià els ajudarà en

l'aprenentatge en general?

141. *Ibuprofeno? L’aspirina, l'ibuprofén i el paracetamol són, probablement, els medicaments més habituals a les cases. 142. Quin verb usaries? El gos ........... la terra per a enterrar l'os. escarbar (escarbava), furgar, fossar o fussar, rascar

143. Una prova de ve. Repassa. Hi havia un govern que necessitava gravacions i com estes fallaven, havien de contractar savis advocats. 144. Frisós i frisosa. De quina altra manera ho diries? estic molt impacient 145. La fleca és el ....... de pa. forn 146. Escatar o *lijar. Escatar amb paper de vidre. 147. Revisa esta dita. No és el mateix ser graciós que caure en gràcia. 148. Solament la vida als pobles? Repassa els accents. Als pobles rurals com este, que no busquen nova ruta, si no fóra pels iaios, la passaríem ben puta. Els milions que tots els mesos ens cobren els jubilats, valen més que les ametles de la collita d'un any . I el dia que es jubilen els que tenen quaranta anys, ja vorem aquells que queden, de què s'alimentaran.