1

Solucionari Pràctiques 9. Nivell mitjà i superior 1. Dius e-book? Completa. E-book i e-reader equivalen a llibre electrònic. S'ha imposat la forma llibre electrònic per a al·ludir tant al suport com al text que es llig en ell, encara que per al primer també s'usen les expressions lector electrònic i lector de llibres electrònics. 2. Què hi canviaries? Royalty és l'equivalent a regalia o cànon. El terme royalty designa la ‘quantitat que es paga al propietari d'un dret a canvi del permís per a exercir-lo'. 3. Si no o sinó? Copyright vol dir drets d'autor o d'edició. L'anglicisme copyright significa ‘dret d'explotació i reproducció d'una obra intel·lectual, artística o científica'. Si per alguna raó es preferix usar el terme anglés copyright, ha de fer-se en cursiva, o entre cometes si no es disposa d'eixe tipus de lletra. 4. Quina és la paraula que significa ‘instal·lació dins d'un mercat o fira, per a l'exposició o venda de productes'? estand (o caseta, lloc o expositor) 5. Forro? folre, folres 6. Mentres o……? mentre 7. Repassa esta informació. Les llibreries d'ocasió també són conegudes com a llibreries de vell, llibreries d'antiquari i llibreries per a bibliòfils, i al·ludixen a aquells establiments que es dediquen a la venda de llibres usats o rars. I el terme incunable s'aplica als llibres que van ser impresos entre el naixement de la impremta a Occident, en 1453, i l'1 de gener de 1501.

2

8. Repassa els signes de puntuació. 23 d'abril, Dia del Llibre «Regala llibres en valencià, i tot l'any, millor encara!» 9. Sinònims d'«alcançar» són... aplega, abasta, arriba 10. Fins el o fins al?

Luz Gabàs, Luis García Montero i Pemón Bouzas, entre els escriptors que estaran presents dijous 24 d’abril al Jardí de Vivers; el certamen es prolongarà fins al 4 de maig.

11. Què hi canviaries? Proposta: No et perdes l'actualitat i visita la nostra pàgina web (o el nostre web) Usa les TIC. 12. Quin problema hi veus? Aclarida esta qüestió i una vegada fetes les presentacions, d'ara endavant l'anomenarem Beatriu. 13. So? A què equival en este context?

A senyora

14. Taula o Mesa? Completa. Tots a taula. Crec que demà es reunix la Mesa de les Corts. 'Mesa' en bon valencià és Consell director 15. Vacances o .................. vacacions

3

16. Vaga, baga i més. Distingim. Crec que hi ha motius per a fer vaga, encara que em descompten diners. M'he fet una baga en la sabata i ara no puc despassar-me-la. Jo no tinc peresa, no sóc peresosa, gossa ni malfaenera.

17. Què hi canviaries?

Al capdavall, hem fet cinc rutes, de les quals una va ser molt curta i senzilla perquè / a fi que / per tal que Jaume la fera. 18. *Pochar? Revisa este text. Este verb molt usat en cuina el podem substituir per ofegar, solsir, etc.

Una dona de la Tinença diu que solsit és una paraula habitual allà i «és un menjar cuit a poc a poc, generalment amb cassoleta de terra. Per exemple, un solsit de conill amb creïlles. Un home de la Vall d’Uixó també fa servir solsit amb eixe significat i també hi ha qui en considera expressions sinònimes cuinar al xup-xup i ofegar. Sofregir es fa amb foc més fort i el resultat és més cruixent i després es pot ofegar perquè estiga ben cuit i tou.

Solsir és amb oli, foc lent i no amb aigua (per exemple, la ceba caramel·litzada es fa primer solsint-la i després afegint la mistela o sucre per a caramel·litzar-la.

Esta paraula també s'usa per a indicar que estem passant-ho malament. Ma mare sempre diu «estic solsint-me». Té certa lògica, la veritat.

19. Repassa este comentari. I ara podeu pensar que amb quasi tres hores de viatge per a fer eixos quilòmetres hi ha d'haver moltes revoltes. I ausades que n'hi ha o n'hi han. 20. «Res que envejar»? Com ho diràs? Són poques hores per a poder disfrutar d'un paisatge que no té res a envejar als estimats Pirineus. 21. Tria l'opció adequada. b) […]També hem aprofitat per a donar un poc de pintura als poals que penjàrem fa un parell de mesos, ja que ens estan donant molt bon resultat.

4

22. Millora el que hem subratllat. Ja posats, hem vist alguna bassa que ja ens està demanant que la tornem a omplir, ja que no hi ha manera que caiga una gota i l'ompliga. Algun agricultor del poble, d'edat ben avançada, ens ha comentat esmorzant que fonts de més de seixanta anys on ha rajat aigua sempre, ara, a penes suma un poc d'aigua. 23. De què hi parlem? de la motxilla 24. Com diries esta frase? No sé què et passa, estàs «ensimismà» Propostes: ... abstreta, embadalida, molt distreta, capficada 25. Quina paraula correspon a la definició següent? «Obra feta en un port amb pedres grans o blocs tirats a l'aigua, per a formar un dic de defensa contra les onades, per a servir de fonament a un moll o per a protegir una obra contra l'acció dels corrents». Solució: escullera 26. Almíbar o almívar? «La cuita de sucre, mel o melassa dissolts en aigua fins a prendre consistència de xarop es diu almívar.» 27. Repassa estes paraules abans de donar-les per bones. addició (acció d’afegir), àcid, verd, estúpit, fluit, fred, nord, retrògrad, sud, gratitud, quietud, sol·licitud, magnitud, adicte Solució: estúpid, fluid, addicte 28. Com saludem? Per què hi posem la coma, llevat de Benvolgut Enric o Benvolguda Empar?

a) Bon dia, Pilar: L'altre dia vam comentar... (encapçalament formal) b) Bon dia, Pilar, l'altre dia vam comentar... c) Hola, Pilar: L'altre dia vam comentar...

5

d) Benvolgut Enric: Vull comunicarte que... e) Hola, Enric, el correu que t'he enviat hui... f) Com vas, Empar? g) Gràcies, Empar. h) Moltes gràcies, Empar.

Solució: perquè es tracta d'una invocació o una crida. 29. A banda de 'refrigeri' o 'piscolabis' que hi podem dir? Si és de matí: esmorzar, picada, aperitiu, entrades Si és de vesprada: picada, berenar, entrades 30. Com ho dius? Completa. a) Qui adopta les maneres de vestir i els hàbits del sexe oposat es diu transvestit o transvestida (també travestí). b) Qui se sent del sexe oposat és transsexual. 31. Ho entenem bé? Distingix entre «gema, Gemma (nom) i rovell». La meua néta és com una gema preciosa. La meua néta es diu Gemma. A Gemma li agrada més el rovell que la clara, fa goig com suca amb el pa. 32. Com ho diries? «Necessite una imperdible, en tens?» En valencià diem una imperdible (una agulla imperdible, és a dir, una agulla que no es pot perdre). 33. Què canviaries d'este anunci? Prohibit llavar cotxes, motos i bicicletes. 34. Com vas de sinònims? Busca'ls. guixaire algepsaire aixovar dot passar amb raons donar llargues fartó embuder

6

pujar al be al collet glaçó terrosset de gel persona cabuda tossuda mató brull gratis debades 35. De què hi parlem? a) Arreplegar i ordenar adequadament els objectes d’una habitació o d’una casa, de manera que quede cada cosa al seu lloc. b) El conjunt de tot allò que ha caigut o s’ha fet caure a terra, com per exemple flors, fruits, fulles, graníssol, etc. Solució: d'arreüssar i d'assolar 36. Saps què és un atifell? Recipient fet de terrissa, de metall, de fusta, etc., destinat a contindre líquids, grans, etc., o a servir com a recipient de cuina. 37. Com puntuaríeu?

Proposta: Els comptes, clars.

El comptes estan clars.

L'aigua, clara(,) i el xocolate, espés.

L'aigua està molt clara(,) i el xocolate no està gens espés.

38. Quin és el sinònim de 'la gruga'?

l'eruga

39. Sabies que ensurt, surt, esglai i sobresalt són sinònims?

I del verb esglaiar fem esglaiat.

40. Què canviaries d'esta informació?

Les expressions rosegar ferro, rosegar claus i mastegar claus són molt corrents en valencià. Rosegar vol dir emportar-se xicotetes parts (d'una cosa

7

relativament dura), trossejar-la a poc a poc mossegant-la repetidament amb les dents incisives.

41. Xollar o......... A Elx, Crevillent i Santa Pola és correntíssim usar el verb xollar amb el significat de 'tallar els cabells a una persona'. Tallar arran els cabells, el pèl, la llana (d'algú o d'un animal) és esquilar. . 42. El femení de 'comú' és………

Segons Eugeni S. Reig, farol té l’accepció equivalent a baciner, dotor, furó, furoner, guaraner, manefla, sorier, tafaner i xafarder. Diu que a Benaguasil, a Museros i a la ciutat de València, és una paraula comuna.

43. Dieu «res més» en este sentit?

Algú pregunta «¿Què li passa a la teua filla?», i l’interlocutor respon «Que ha perdut / Doncs que ha perdut les claus».

44. Tindre molt de coll també significa «tindre molta espenta per a treballar».

Espenta és sinònim de ganes, decisió, ànim, empemta, molt d'aire, etc.

45. Repassa esta informació.

Despatx de pa (establiment a on es ven pa però no se’n fa). En un forn de pa fan pa (poden vendre’n o no vendre’n). En una panaderia venen pa (poden fer-ne o no fer-ne). En un despatx de pa només venen pa, no en fan.

46. Quina expressió vol dir: «de forma desbaratada, sense moderació ni consideració».

a tiri i baldiri 47. Quina paraula és sinònima de «cosquerelles o cosconelles»?

Qui no té diners, té cossinogues en el sés. 48. Adés no és abans. Comprova-ho. a) En un temps passat molt pròxim al present, fa poc, fa uns instants o fa unes poques hores, és adés. Exemple: Adés estava llegint.

8

b) En un lloc o en un temps anteriors és abans. Ex.: L'ermita està abans d'arribar al poble. c) Antigament, en altre temps, és abans. Ex.: Abans no es donava tanta importància a l'educació. d) Precedint una altra cosa en rang, preferència, orde o situació, és abans. Ex.: Abans morir de fam que ser un lladre. e) Precedent, anterior, és abans. Ex.: El dia abans. 49. Qui s'ha escapat d'un perill sense haver-ne rebut gens de dany està… Resposta: sa i salvo o sa i estalvi

50. Quina és l'expressió de comiat per a algú que no es desitja tornar a vore? Busca-la. Que tingues salut i ben lluny. També usem: Bon vent i barca nova. 51. Posagots o...? Solució: sitiet 52. A banda de Llar dels jubilats, com ho podem dir? Proposta: Casal dels jubilats, com diem casal faller. Segons Eugeni S. Reig, en alguns casos –no en tots– casal es podria substituir per casa sense cap problema. 53. Com ho diries en valencià? «Cuanto más te gusten tus decisiones, menos necesitarás que le(s) gusten a otros.» Proposta: «Com més t'agraden les teues decisions, menys necessitaràs que agraden a altres.» 54. Què canviaries en esta frase? El camp valencià perd molts milions per la sequera. 55. Què corregiríeu d'esta cita? «L'exageració té efectes pedagògics. L'educació i la correcció no provoquen reaccions sinó que passen desapercebudes.»

9

56. Un home pot ser covard i una dona pot ser covard o............. covarda.

57. De quina altra manera diries «de res»? Proposta: No es mereixen 58. Com diries en valencià l'expressió «Visto y no visto» Proposta: Ja ho has vist, ja no ho has vist. 59. Acaba de completar la informació. L’expressió donar allargs (a una cosa) ('diferir-la, retardar-ne l’execució, el compliment') equival a donar llargues o passar amb raons, expressió valenciana genuïna i vivíssima. (Font d'autoritat: Eugeni S. Reig) 60. En la narració curta d’Enric Valor titulada Danys mínims sobre coberta podem llegir:

«Tots quatre l’emprengueren, com si els cremàs una set inextingible, amb refrescs abundosos carregats de gotes de diversos licors, amb els còctels, amb els terrossets de gel tritllejant en els gots irisats.»

Completa

La paraula glaçó, que els valencians hem incorporat procedent de la llengua culta però que no pertany a cap parlar valencià, és sinònima de terrosset de gel. 61. Com ho dius? brutícia, brutesa (o brutea), brutedat, brutor... Comentari: Totes són sinònimes. 62. 'Tragó' i què més? Completa. En el DNV trobem que diu: «Fartó, molt menjador». En valencià diem fartó, embuder, fartera, farterola, tragabales, menja com una revolta de riu, menja com un llop, etc. Sabíeu que la paraula tragó (deformació de dragó) s’empra en el Baix Vinalopó per a denominar la milotxa o el catxerulo.

10

63. Saps què vol dir 'quemenjar'? Solució: menjar, aliments 64. De què parlem en este text?

«Passatemps que consistix en una quadrícula amb caselles blanques i negres, les primeres destinades a rebre lletres o síl·labes i les segones a indicar el principi i el final de les paraules que cal descobrir a partir d'unes definicions o pistes.»

Solució: de l'encreuat, de mots encreuats, d'encreuamots

65. Repassa esta informació.

Comissions Obreres torna a instar el conseller Moragues que/perquè/a fi que convoque urgentment la Mesa general de la funció pública valenciana (o la Mesa General de la Funció Pública valenciana) per a acordar el pagament dels dies meritats de la paga extra.

66. Els títols de les obres s'escriuen en cursiva o entre cometes?

D'acord amb criteris internacionals, s'escriuen en cursiva, i si no es pot usar la cursiva, s'escriuran entre comentes « » Edicions Bromera publicarà Ens veurem allà dalt, la novel·la guanyadora del Premi Goncourt 67. Què vol dir l'expressió «maldar en va»?

Significa esforçar-se inútilment en alguna cosa.

68. Quatripartit? Com ho diries? Hem celebrat una reunió quadripartida. 69. Espatla, esquena, muscle? Repassa el text. La paraula espatla, referida als éssers humans, no equival en absolut a esquena. Tampoc equival a part superior de l’esquena. L’espatla és, únicament, la zona de l’esquena immediatament posterior als muscles i, per consegüent, podem parlar de l’espatla dreta i de l’espatla esquerra –perquè en

11

tenim dues– i de les espatles, en plural, si ens referim a totes dues alhora. Antigament, el vocable espatla s’usava amb el mateix significat que muscle, però no s’ha usat mai amb el significat d’esquena. 70. Aüssar i apujar Apuja / Apugem mobles a la cambra. Abans apujaven els salaris cada any. En l’hivern apugem / apugen la calefacció. Aüssa’t els camals si no vols banyar-te. Aüsse’s els calcetins que els du al garró. 71. Saps què vol dir 'aücar'? Exemple: Crec que cal aücar algun desvergonyit o corrupte, ja n'hi ha prou! Aücar és «esbroncar, fer crits o xiular (a algú) com a burla, escarni per fer-lo fugir o per criticar-lo o acusar-lo d’alguna malifeta». 72. Caçar, casar i acaçar Açò no casa amb la informació que tinc. Li agrada anar de caça / cacera amb els amics. Fa temps que no m'acaça, m'ha deixat en pau. 73. Què corregiries d'esta cita? «Per què fer tant d'esforç a/en penetrar la vida, si al final només la circumval·les?» 74. «Hi ha un sobre» o «n’hi ha un sobre»? Ho diries així? El pronom en, n' o ne substituïx «un sobre», per tant: hi ha un sobre i n'hi ha (de sobre) 75. Sabies que… Han recorregut contra la sentència. 76. Com ho dius? Doncs cal dir les primeres: decebre, aterrar, reflectir, trair, concretar, culpar, garantir, atemorir.

12

Practica un poc: em deceps, estic decebuda; hem aterrat a les 12.00 hores; no m'han traït; concreta l'exposició, per favor; em culpe pels resultats; t'ho garantisc; està atemorida. 77. Urgir o instar? Com diries?: «La oposición urge al gobierno para que retire el proyecto» L’oposició insta el govern perquè retire el projecte. Una altra cosa seria que l’oposició considerara que és urgent que el govern retirara el projecte. 78. Estàs d'acord amb esta redacció? «L'estafa comesa des del poder polític d'este partit és més greu si cap, moralment, des del moment en què el robatori continuat saquejava els més pobres d'entre els pobres.» Proposta «L'estafa comesa des del poder polític d'este partit és més greu moralment, si això és possible, des del moment en què el robatori continuat saquejava els més pobres entre els pobres.» 79. Com ho dius? S'anomena pocavergonya la persona descarada, desvergonyida. I l'acció es diu desvergonyiment. 80. L'ONG i les ……. Com ho direm? Les ONG demanen la devolució dels diners malversats per l'exconseller. Si la sigla la tractem com un substantiu, aleshores podem dir les onegés. 81. Com puntuaries este text? La paraula guilopo-a, segons l'Alcover, té un doble significat: curt d'enteniment i entremaliat, i astut, llest o espavilat. Este segon significat és el més estés.

13

82. Què hi canviaries? S'ha de canviar l'encapçalament. Tenim dos opcions: a) Benvolguts companys: Benvolgudes companyes: b) Benvolguts companys: / Benvolgudes companyes: 83. Com ho diràs?

b) On aniràs a ballar diumenge? La segona perquè no indica cap immediatesa, expressa un temps en futur. El que sí que podem fer és: Me’n vaig a dinar, tornaré cap a les quatre. Vaig a telefonar-li, d’ara no passa. 84. ¿Quins són els verbs que en castellà són pronominals o reflexius i en valencià no ho són o hem d'usar altres verbs? Ací en tens una relació. Mira a vore com faries la traducció d'estes frases. 1. Se ha apreciado una fuerte subida. Traducció: S’ha registrat una important pujada. 2. Se lo ha aprendido todo. Traducció: Ho aprés tot. 3. Se bajaron del tren. Traducció: Baixaren del tren. 4. És mejor que te calles. Traducció: És millor que calles. 5. Se cayó del sillón. Traducció: Caigué de la butaca. 6. Se conoce a su amigo. Traducció: Coneix bé el seu amic. 7. Se han cocido demasiado. Traducció: Han cuit massa. 8. Se ha dejado el sueldo. Traducció: Ha deixat el salari. 9. No te hagas el simpático. Traducció: No faces el simpàtic. 10. Se pasa la vida corriendo. Traducció: Passa la vida corrent. 11. Vamos a tomarnos un café. Traducció: Anem a prendre (o a fer) un café.

14

85. Què hi canviaries? Escola Valenciana estrena el 2 de juny el programa radiofònic mensual en valencià El Mural, dirigit per Amàlia Garrigós, que estarà disponible en La Veu, i oferirà als ajuntaments valencians la possibilitat de projectar L’Alqueria Blanca.

Comentari: Les paraules que van en cursiva poden escriure's entre cometes, si no es disposa d'esta lletra. 86. Mentrestant, mentre(s)? Tria. Tu vols anar, però jo què faig mentrestant. Mentre(s) això no canvie, no hi ha res a fer. 'Mentrestant' vol dir «durant el temps en què s’esdevé alguna cosa». Formes sinònimes són 'entretant' i 'mentrimentres'. 'Mentre' vol dir «durant el temps en què...; suposant que...». 87. Com ho diries? «Alrededor de 150 estudiantes harán prácticas en los ayuntamientos este verano.» Vora/Prop/Quasi 150 estudiants faran pràctiques en els ajuntaments este estiu. 88. És 'quan' , quant o *quand? Quan va arribar, tots se n’alegraren. Dis-me quan arribarà. Quants han vingut a vore't? 89. Com ho diries en valencià? El gigantismo no es propio de la creación artística. Hace algunos años, el biólogo David Suzuki observó que en el mundo hay sólo dos entes que creen en el crecimiento ilimitado: las multinacionales y las células cancerosas. Alberto Manguel El gegantisme no és propi de la creació artística. Fa alguns anys, el biòleg David Suzuki va observar que en el món hi ha només dos ens que creuen en el creixement il·limitat: les multinacionals i les cèl·lules canceroses.

15

90. Almenys o………..? De quina altra forma ho diries? Com a formes sinònimes hi ha les locucions 'pel cap baix', 'com a mínim', 'si més no'. I volen dir «no menys de la quantitat indicada». 91. En cas que hagen de combinar-se dos o més adverbis formats amb el sufix -ment, es mantenen invariables amb esta terminació? Ho van dir ràpidament i correctament. Ho van dir ràpidament i correcta. 92. El sinònim de 'tal volta' o 'tal vegada' és 'potser' o 'pot ser'? És potser. Indica la possibilitat que ocórrega el que es diu. 'Pot ser' són dos verbs: poder i ser o ésser. El que vols, no pot ser, de veritat. Potser vindrà amb mi, encara no ho sé. 93. El sinònim de 'de pressa' és 'corrents' o 'corrent'? És 'corrents'; altres sinònims són a corre-cuita, d’arrapa i fuig, etc. 'Corrent' és el gerundi del verb córrer. No vingues corrent, vine caminant. Per favor, no parles corrents, fes-ho més a espai. No cal que vingues corrents, tenim temps per endavant. 94. «Has quedat mal» o «Has quedat malament»? No està mal pensat, farem el que dius. No està bé, sinó que està malament. Està malalt, l'he trobat prou malament. M'ha paregut malament que no l'hages saludada. 'Mal' només pot situar-se davant de verb; darrere del verb, s’usa la forma 'malament'. Equival a ‘no gens bé’ i s’oposa a bé. El contrari de 'bé' és 'malament'.

16

95. Què corregiries d'este paràgraf? Trobe que quan us consolideu més i de tant en tant feu alguna edició en paper tractant sobretot certs temes especifics, tal com fan altres mitjans de comunicació [...] 96. Repassa esta notícia. Els castellers de Lleida i els moixiganguers d’Igualada han sigut les dues colles castelleres convidades a la Mostra de Muixerangues d’Algemesí que enguany ha celebrat la quinzena edició. Les dues tradicions, nomenades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, es van retrobar ahir dissabte a la vesprada en esta cita anual [...] 97. Puntua i usa la tipografia adequada. La presidenta de l'AEN-PV, Ana Sánchez, ha explicat que actualment «hi ha una disminució dels recursos d'atenció comunitària mentre van creixent els recursos de reclusió». 98. Sobre el verb abdicar. com ho diries? Nosaltres no podem abdicar la Corona / a la Corona, però sí que podem abdicar dels nostres ideals. Nosaltres no podem abdicar la Corona. Si el rei renuncia o cedix la Corona vol dir que l'abdica (la Corona) en el seu fill (transitiu, no du preposició). 99. Traduïx.

Cuando el nombre de un artista se aplica a sus obras de creación, se mantiene la mayúscula y no son necesarias cursivas ni comillas: un Van Gogh, un Mondrian, dos Picassos…

Proposta

Quan el nom d'un artista s'aplica a les seues obres de creació es manté la majúscula i no són necessàries les cursives ni les cometes de cita: un Van

Gogh, un Mondrian, dos Picassos…

17

100. Encara que col·loquialment usem la preposició 'a' davant de complement directe, en porta o no? Vaig voler molt el meu company, era molt agradable. Jo salude la teua amiga quan la veig. L'oposició insta el govern perquè declare. Jo informe el diputat sobre esta qüestió. Açò afecta el diputat de Personal. Introduïm el complement directe sense cap preposició. 101. 'Cap' o 'cap a'? 'Fins' o 'fins a'? Fins que no acabe la pel·lícula, no em parles. Jo arribe fins ací, continua tu. Fins esta vesprada no ho sabreu. Doncs bé, fins esta vesprada, adéu. Ens dirigirem cap aquell restaurant. Estes preposicions perden la a davant d’alguns adverbis que comencen per a, els demostratius i la conjunció que: cap ací, cap allà, fins ací, fins esta data, fins que ho tinga. 102. Com ho dius? No el voré fins demà! Fins després!, me'n vaig a dinar. T’ho dic d’una vegada i per sempre. 103. 'Des que' o 'des de que'? Completa. Des de Manises ve cada dia a treballar. Des que viu a Manises ve a treballar amb metro o amb cotxe. Des que ho he sabut estic trista. La doble preposició 'des de' perd la segona preposició davant de la conjunció 'que'.

18

104. 'No obstant' o 'no obstant això'? No obstant la medicació, encara té febre. / A pesar de la medicació, encara té febre. Jo prenia la medicació, no obstant això (però) no vaig notar cap millora. 'No obstant' equival a 'malgrat' o 'a pesar de': No obstant això (o això no obstant) equival a 'a pesar d’això', 'però': 105. 'Doncs', ja que o perquè'? ¿No vols fer això? Doncs fes una altra cosa. No vol fer això perquè (ja que) preferix fer una altra cosa. Tin en compte que 'doncs' equival a 'per tant', 'en conseqüència', 'de manera que'. La conjunció 'doncs' indica conseqüència, continuació, no causa. Per tant, quan vullguem indicar la causa, usarem «ja que o perquè». 106. 'Per què' i 'perquè' signifiquen el mateix? Comprova-ho. Per què no m’has avisat? L'assumpte per què (pel qual) m'he barallat té importància. No t’he avisat perquè no he pogut. T’avise perquè faces el que cregues convenient. Vull que m’ho digues perquè és important per a mi. Per a què vols que t’ho diga? Per a què vols tantes arracades? Per què no em consultes les coses que m'afecten? 107. On posaríeu la coma? La carretera es cobra menys vides, però s'endú molts joves. El trànsit és lent però sense interrupcions. (Este però equival a una i copulativa) 108. Què hi canviaries? La diputada exigix als Regidors imputats que dimitisquen d’immediat. E.U. acusa a l’alcalde d'Aljanet de 'perpetrar un crim contra l’art' per motius ideològics

19

Solucionari La diputada exigix als regidors imputats que dimitisquen immediatament. Esquerra Unida (o EU) acusa l’alcalde d'Aljanet de «perpetrar un crim contra l’art» per motius ideològics. 109. Repassa esta notícia. El periòdic La Veu felicita el seu columnista Xavier Aliaga pel guardó obtingut en literatura juvenil amb la novel·la El meu nom no és Irina. Mira aconseguix el premi de narrativa per El tramvia groc i Porcar rep el de poesia. Recorda que les publicacions s'escriiuen en cursiva. Si no es pot usar la cursiva, usarem les cometes « » 110. Què escriuries en majúscula d'este paràgraf? El regidor interpel·la la senyora alcaldessa en el Ple de l'Ajuntament d'Aljanet del mes de maig de 2014. 111. Sabies que... —A Silla (terra albuferenca) al cuc de terra li diem «embuderó» i l'emprem per a pescar a l'Albufera. Com li dieu vosaltres? —A la Safor, llambrígol. — I un embuder és un fartó i també un tartamut. 112. Els 'que' interrogatius i admiratius porten accent? Fes el que calga. Què vols? Què et passa? Que bona! Que gran! Que no véns? Que no t'han avisat? Recorda: l'interrogatiu indirecte no porta accent:

20

113. 'Si no' o 'sinó'? Si no vols quedar-te a casa, vés-te’n de vacacions. Si no vols que et telefone, posa't l'alarma. No vull quedar-me a casa, sinó anar-me’n de vacacions. No és valencià, sinó castellà. Recorda que 'sinó' és una conjunció adversativa. 114. 'Inclús' o 'inclòs'? S'ha presentat inclús (o fins i tot) el director general de Patrimoni. No t'he inclòs en la plantilla. 115. 'Almenys' és sinònim de 'menys'? No, «almenys» vol dir: «com a mínim, si més no». «Menys» és un terme de comparació que denota inferioritat en quantitat o qualitat. Tu almenys tens treball i pots fer plans. Ell pesa menys que tu i podrà presentar-se a la prova. 116. El sinònim d’'adreça postal' és direcció? El sinònim d’adreça postal és domicili. No sé l’adreça (o el domicili) del teu company. Vaig en direcció a la casa del teu company. 117. Segur o assegurança? Depén. Jo puc estar segur o segura d’una cosa, d’una relació, etc., però jo per a estar segur o segura he de pagar les assegurances, per exemple. No està segur en eixa casa i ha hagut de contractar una assegurança. He anat a la Seguretat Social per a estar segur que no tinc infecció. Té tantes assegurances contractades que li ve just arribar a final de mes.

21

118. Es diu «el borrador del projecte» o «l'esborrador»? No, per a referir-se al castellanisme «borrador», hem de dir esborrany o l'esborrany, que és l’esbòs d’un projecte. No s’ha de confondre amb l’esborrador, que és el que utilitzem per a netejar les pissarres. He de presentar un esborrany sobre este tema a la reunió. No necessite esborrador, tinc pantalla digital. 119. Compte o conte? Comptar vol dir ‘fer comptes’, s’escriu amb -mp- com comptable, comptabilitat. En canvi, contar ('narrar') s'escriu amb -n-. Exemples: Vés en compte amb el conte, no l'estropeges, l'he comprat hui. M'han contat una anècdota molt divertida. M'han pagat i no he comptat els diners. 120. Completa. A més d''estropejar', diem fer malbé, desbaratar, espatlar, etc. 121. Telefonar, telefonejar, cridar? Com ho diries? Telefonar és la forma més comuna; si busquem telefonejar en un discionari ens remet a telefonar. Cridar com a sinònim de telefonar solament l'admet el DNV. 122. Dieu «mogolló»? Mogolló el podem substituir per «un fum», «un muntó», «un grapat», «a manta», «moltíssim», etc. Exemples: Et vull un muntó. Tinc un bon grapat d'ametles. No em dónes taronges, me'n queden un fum. De faena no parlem, en tinc a manta.

22

123. Nombre o número? Escrivim «nombre» quan el podem substituir per quantitat o xifra. No sabem el nombre (la quantitat) de participants en la manifestació. El nombre d'habitacions d'un pis. Els nombres naturals. Els nombres cardinals. L'abreviatura és nre. Escrivim «número» quan ens referim a una xifra dins d'una sèrie. El meu número de telèfon és el 677 888 342. El número 50 d'una revista. Consulta la pàgina número 1. El número de la carnisseria és el 5. L'abreviatura és núm. (o n., menys conegut): Viu al c/ València, núm. 25. El núm. de compte corrent és el 222222222 A més, número indica una peça que forma part del programa d'un espectacle: He vist un número de circ. 124. Pedaç o pegat? «Pedaç» (en la roba); «pegat» (en un pneumàtic, sobre la pell); «pedaç/pegat» (a l’ull). I si posem un pedaç on siga, apedacem. Este calcetí falta apedaçar-lo, però no sé cosir pedaços. La roda de la bicicleta té un pegat, i jo en porte un a l'ull . 125. Què canviaries en esta notícia? Una metja (o una metgessa) i un zelador han estat imputats per no atendre un pacient que parlava valencià.

23

126. Ho diries així? Este baró és molt cobdiciós. Passa'm el tornavís, estàs absent i distret. La xica que du molta quincalla em comenta que té agulletes o punxades. Este armari té arna, hauré de comprar desinfectant. Té un esquinç en el panxell i ha de dur crosses. No m'agrada el rebentat, el trobe indigest. El rètol és massa lluminós. Si té un títol és titulat o titulada 127. Millora la redacció, a banda de traduir. Exp. 474355 a) Esta Oficina de Recaptació Executiva ha dictat la diligència següent en el dia de la data contra el deutor que a continuació s'indica. b) En el dia de la data / Hui esta Oficina de Recaptació Executiva ha dictat la diligència següent contra el deutor que a continuació s'indica. 128. Estropejar? Quins sinònims saps d'esta paraula? Estropejar no solament està en el DNV sinó també en el Salt des de fa molts anys. Si no ens agrada eixa paraula sempre podem usar fer malbé, desbaratar, espatlar, estropellar, trencar, etc., segons el context. Per sort, tenim on triar. 129. Saps què vol dir «escola dels petots»? La paraula petot és àmpliament usada a Ontinyent amb el significat de 'xiquet xicotet', 'xiquet de poca edat'. L’escola dels petots equival a allò que en altres llocs diuen escola de cagons i que modernament alguns anomenen jardí d’infants. Dir pototet en lloc de petotet és el mateix fenomen que dir xocotet en lloc de xicotet. Casos molt coneguts d’assimilació vocàlica regressiva són les formes fonoll, rodó, ronyó i rostoll, evolucionades a partir de les formes etimològiques fenoll, redó, renyó i restoll, que són les que emprem els valencians i les que empraven els clàssics. 130. Què canviaries d'este paràgraf? . La portaveu de l’Ajuntament d'Aljanet ha condemnat »qualsevol acte de violència o la incitació a esta, vinga d’on vinga».

24

131. Repassa este eslògan. «Ni circs ni espectacles taurins.» 132. Detecta els errors. Raimon va començar a cantar en públic a València al mateix temps que naix a Barcelona el moviment dels Setze Jutges. El seu estil inconfusible el va fer destacar no només dins del moviment de la Nova Cançó, sinó també dins del panorama musical estatal de l'època. Va llicenciar-se en Història a la Universitat de València i va cantar per primera vegada a la capital catalana l'any 1962. 133. Ample o ampli? Si té una amplària considerable vol dir que és ample o ampla. Ex. Un jersei ample i una camisa ampla. Si té una gran extensió o una gran capacitat és ampli o àmplia. Un escrit ampli i una redacció àmplia. 134. Diries així estes formes verbals? veient o veent, substituir, sufocar, suggerir, subhastar, sotmesa, salpàvem i salpaven, ocórrer, injectava, harmonitzar, abaratien 135. Saps la diferència entre 'res', 'no res', 'no-res' i 'rés'? Comprova-ho. No necessite res, gràcies. Perdona, t'atenc en un no res. El no-res és l'absència de tota realitat, en general o en un àmbit determinat. L'acció de resar es diu rés. 136. Com ho diries en valencià? «Quan em diuen que sóc massa vell per a fer una cosa, procure fer-la de seguida.»