synchrotron of barcelona

40 41

El 25% dE la rEcErca ciEntífica dE tot l’Estat Es fa a catalunya i, a 20 quilòmEtrEs dE BarcElona,

hi ha En marxa, dEs dEl passat mEs dE març, un dEls més potEnts

laBoratoris dEl món pEr a fEr-ho. 146 pErsonEs trEBallEn a la fàBrica

dE llum d’un puntEr Espai d’invEstigació:

El sincrotró alBaTexT xxxxxxx FoTograFia Siqui Sánchez

El mussol banyut té una presència escassa a l’alt Pirineu, però s’hi amaga en boscos de pins i avets, ocupant nius vells d’altres aus.

el poderós

viatge dels

electrons

42 43

L’ any 2006, Catalunya va posar la primera pedra d’un dels puntals de progrés més ambi-ciosos del país. Als peus del parc de Collserola, entre Sant

Cugat i Cerdanyola del Vallès, s’iniciava la construcció de la instal·lació científica més important del sud-oest d’Europa: un sincrotró de tercera generació, una fàbrica que fa llum amb una resolució un milió de vegades més gran que la del sol. Són les ulleres més potents per a la ciència, capaces d’explorar la matèria fins arribar als àtoms que la composen. “És una llum molt intensa obtinguda d’electrons en moviment –generats escalfant metall de

tuxtè a 1000 graus-, que es fan girar en una anella gegant –un espai d’uns 300 metres de perímetre, anomenat accelerador de partícules-, a la velocitat de llum –fan un milió de voltes per segon-. Cada cop que els electrons giren, emeten llum, però una llum de característiques excepcionals, d’altíssima qualitat, que permet arribar a veure com estan enllaçats els àtoms en qualsevol material. Aquests raigs x de llum surten de l’anella per desembocar en laboratoris –de moment, 7, però n’hi poden arribar a haver 30- on els científics es beneficien de l’extraordinària irradia-ció lumínica per a investigar la matèria”. És el resum acurat del funcionament i sen-

El xot és un mussol que viu en arbredes properes als pobles del Parc Natural (foto gran). A baix, un xot treu el cap abans d’emigrar a l’Àfrica i un mussol pirinenc descansa al matí.A la dreta, el nucli pallarès de Peramea.


tit del Sincrotró Alba que fa el seu director adjunt, Alejandro Sánchez, doctor en ciències físiques i un dels 146 treballadors –físics i químics, 75% de l’estat i 25% estrangers- d’aquesta gegant infraestructura per a la investigació multidisciplinar. El gegant que fa possible examinar la unitat de matèria més petita que existeix: l’àtom.

Millorar materials per a les catàlisis, per exemple, per minvar la contaminació dels carburants, estudiar reaccions del tei-xits humans per curar malalties o investi-gar com es poden obrir més camps t’em-magatzemen en un DVD són algunes de

les aplicacions a les nostres vides que es poden aconse-guir gràcies a l’anàlisi de la matèria que només permet una llum com la que surt

d’un sincrotró com el del Vallès. “Els raigs x serveixen per fer radiografies, perquè tenen la propietat de travessar la matèria, i això serveix per saber com estan fets, per dins, teixits biològics, cèl·lules, proteïnes, o materials com el ciment, els plàstics, els ferros i els materials magnètics, inclús els materials arqueològics”, explica Josep Campmany, un dels altres doctors en físi-ca que treballa al Sincrotró Alba en aquest cas, en la sortida de llum de la gran ane-

les seves mes suaus

i ll ere meten arrib a presa soroll

45

el Sincrotró alba

lla que arriba al laboratori especialitzat en mesures magnètiques d’alta preci-sió. “Aquest laboratori és únic a tot l’estat”, puntua-litza Campmany, un català que va posar els peus al món laboral de la mà del projecte del Sincrotró Alba, l’any 1994. “Vaig tenir la gran sort d’acabar els meus estudis amb el doctorat i tot seguit obtenir una beca postdoctoral per integrar-me al projecte del sincrotró, l’any 1994, que al cap d’un parell d’anys es va convertir en contracte. Així doncs, sempre hi he treballat, i trobo que ser-hi és un privilegi, una oportunitat de tornar cada dia a casa sabent una mica més del que sabia el dia abans”, afegeix.

“El que més m’agrada és la interdisciplinarietat que es dóna en aquesta instal-lació: fabriquem llum per servir a la ciència, als

investigadors. Participem en la resolució de problemes i ajudem a respondre pre-guntes fonamentals sobre la natura”, diu Josep Campany.

L’edifici on es troba la gran anella va ser adjudicat –per concurs públic- a l’em-presa Master S.A de Ingeniería y Arqui-tectura i l’arquitecte Eduardo Talon va dirigir-ne el projecte, en el que no varen intervenir només d’arquitectes. “Vam muntar un equip de professionals especi-alistes en geotècnia, vibracions, acústica,


alba, primera llum del diael sincrotró del Vallès s’anomena Sincrotró alba perquè és aquest també el nom del parc tecnològic on s’ubica, un espai que es va inaugurar amb aquesta instal·lació puntera. Li varen donar el mateix nom de la primera llum del dia, just abans de sortir el sol, com a metàfora d’una nova època que neix, de la mà de les possibilitats que dóna la recerca científica en llocs com el sincrotró. el nom de sincrotró ve de la sincronia que hi ha entre els electrons que s’acceleren a dins de la gran anella i la injecció d’ones electromagnètiques que, per radiofreqüència, se’ls hi aplica perquè recuperin l’energia que van perdent cada cop que giren i deixen anar llum.

el parc científic i tecnològic de l’alba, promogut conjuntament per la generalitat de Catalunya il l’ajuntament de Cerdanyola del Vallès com a plataforma del coneixement d’abast internacional al sud d’europa està situat al costat de la Universitat autònoma de Barcelona, el Parc de recerca de la UaB, el Parc Tecnològic del Vallès, que va ser el primer parc tecnològic de Catalunya i que actualment concentra 170 empreses nacionals i estrangeres.

PArc cieNtífic i tecNològic de l’AlbAPasseig d’Horta, 66-68 | 08290 Cerdanyola del Vallès | www.parcdelalba.cat93 591 07 80



les seves mes suaus


doSSier Portada

46 47

estructures, climatització, aïllaments, i altres àrees”, explica Talon. “El repte més important va ser integrar en l’entorn tot el complex. Sota una gran coberta que protegeix i aïlla de la climatologia, com una gran closca que protegeix l’organis-me d’un ésser viu, es van annexionar la sala experimental -on hi ha l’accelerador de partícules, flotant en grava perquè no li afecti cap vibració de l’exterior- , l’edifici d’oficines i serveis i l’espai tècnic”, des-criu l’arquitecte en cap.

A Europa hi ha actualment una desena de sincrotrons de darrera generació, però el de Catalunya, en haver estat el darrer en posar-se en marxa, ha pogut integrar tots els avenços que permet la tecnologia

més punta, fet que el situa a primera línea dels sincrotrons més avançats tecnològi-cament de tot el món. De quarta genera-ció només n’hi ha un,-tot i que encara no està en marxa- a Hamburg (Alemania).

El sincrotró del Vallès es va inaugurar el març del 2011. Després d’un any de pro-ves, el març d’aquest any 2012, els seus raigs de llum van rebre els seus primers usuaris. “Per a poder utilitzar la llum del sincrotró, cal presentar el projecte del que es vol estudiar i un equip internacional de científics dictamina si s’aprova o no la sol-licitud. El procés, des que es presenta la memòria, fins que s’atorga el temps d’ús de la llum, té aproximadament sis mesos de durada. Cal que l’objecte d’estudi sigui


interessant i novedòs per a la comunitat científica internacional”, explica la Inma Ramos, una gaditana de 42 anys, també doctora en física, apassionada per la seva feina al Sincrotró Alba. Treballa a l’oficina d’usu-aris, “la cara de l’accelerador davant del món”, com ho defineix ella mateixa. El departament de l’Inma selecciona, avalua i assigna el temps d’ús de la llum per a cadascun dels projectes seleccionats. “El que més m’agrada del lloc on treballo és que tinc una visió global, més holística del que està passant. No estic centrada en una petita proteïna, estic al corrent de molts projectes en mans d’investigadors

de tot el món”, diu Ramos. Com ella, la Montse Pont, responsable de l’operació dels acceleradors, una altra doctora en ciències físi-

ques, valora molt positivament l’ambient de treball del Sincrotró. “El fet de tenir un objectiu comú, que és el de donar un bon servei als científics que venen al sincrotró a fer experiments, fa que hi hagi d’haver molta col·laboració entre nosaltres, des de cada departament”, explica Pont.

les seves mes suaus


xxxxxx. Periodista especialitzat en temes de viatges i informació internacional. Jxxxxxxxxx. Fotògraf especialitzat en fauna i paisatges d’arreu del món. Jxxxxxxxx. Fotògraf. Ha realitzat reportatges de viatges i antropologia.


doSSier Portada

48 49

49

deixem asfalt i tecnologia per endinsar-nos en la natura més propera al

sincrotró: el parc de collserola, una reserva amb molts caminets per a seguir a peu i amb bici, molt a prop d’altres encants del vallès. Text xxxxxxxxxxx

Alt Pirineu

SinCroTró aLBa dadeS útilS

48

adreça | Telèfon | Web | Preu | Horari | Pàrquing | apte per a nens | adaptat per a discapacitats | accepten animals espai reservat per a fumadors | Connexió a internet | allotjament amb servei de cuina | a favor | en contra | informació

com arribar-hiamb tren: renFe, rodalies línies C4, C7FgC, Bellaterra o UaB amb autobús: a3, B4 (entitat metropolitana del Transport)autobusos Sarbus (93 580 67 00 / www.grupsarbus.com), línies a3,a4, a7, B2, B4amb cotxe:S’arriva al Vallès occidental per la aP-7 (B-30), per la C-58, amb sortides a Cerdanyola i Bellaterra,i per la Ctra. Barce-lona-Terrassa, n- 150, per la cra. St. Cugat, BP-1413, i per la cra. d’Horta, la BV-1415.

on dormirHotel exce Parc del VallèsUn quatre estrelles amb moltes comoditats.C/ artesans, 2-8. Cerdanyola del Vallès93.692.06.61www.exeparcdelvalles.comno s’accepten animalsSí que està adaptat a minusvàlidsSí tenen trones i llitets per a nensFan cuina, però en horaris tancatsTenen wifi gratuïtTenen piscina i salonsTenen pàrking exteriorPositiu: Fàcil accès des de l’autopistanegatiu: Per moure’s per l’entorn, cal cotxe.Preu habitació doble: a partir de 54 euros

QgaT Hotelestil i confortabilitat amb espais per a nens i piscina. Via augusta, 51. Sant Cugat del Vallès93 544 19 22www.qgathotel.com

Sí minusvàlidsSí nensCuina pròpiaWifi gratuïtPàrking propi de franc

Preu habitació doble en cap de setmana: a partir de 95 euros

Positiu: magnífica gastronomia

negatiu: (pendent) perquè m’ha dit que només tenen 33 habitacions i jo no li veig la negativitat…

on menjarTast & gustCuina de mercat. especialitats: steack tartar, tartar de peix i mariscSant Martí, 92 (carrer peatonal, abans de Sant ramón). Cerdanyola del Vallès93 591 00 00www.tastandgust.comTenen wifino accepten animalsSí tenen trones i fan plats per a nensTenen pàrking, a 50 mSí fan cuina per a celíacsTenen una sala per anar-hi en grup de 12 persones

xxxxx

sant medir, el màrtir pagès Un pi pinyoner, el pi d’en Xandri, que va

ser plantat cap al 1775 per un propietari

de Sant Cugat, ha esdevingut el símbol de

tota la vila. Fa 23 metres d’alçada i té un

perímetre de tronc de 3,20 metres. Aquest

és el punt de partida d’una bonica

excursió a peu pel parc de Collserola, que

ens porta fins a l’ermita de Sant Medir

(s.x). La passejada té una durada d’entre

90 i 120 minuts i, en el seu camí, podrem

veure, enmig de la natura, elements de

vida pagesa, com les masies de Can Gener,

del segle XV, i la de Can Borrell, a la vall

de Gausac, que acull un restaurant de

cuina tradicional catalana i els propietaris

de la qual encara conreen la terra. Serà el

darrer punt de la ruta, abans d’arribar a

l’ermita de Sant Medir, una antiga

parròquia rural amb cementiri

propi. És al costat del camp on es

diu que Sant Medir, que era un

pagès de la zona, va fer el

miracle de fer créixer faves per

protegir el bisbe Sant Sever i uns

quants fidels que fugien de la

persecució de Dioclesià. A la

masia de Sant Medir, van trobar el

pagès que sembrava faves, i el van

saludar. Els soldats que perseguien el bisbe no van trigar a passar pel

lloc i varen preguntar a Medir si

els havia vist. Segons explica el

relat, miraculosament, les faves ja

havien crescut i Sant Medir va respondre als soldats que sí que els

havia vist passar però quan tot just

sembrava les faves. Sospitant que el pagès mentia, els militars el van matar

i, cada tres de març, a la seva ermita

s’hi fa un aplec.

oficina de turisme de Sant cugat del Vallès

Pl. d’octavià s/n. Portal Major del Monestir93 675 99 52www.turisme.santcugat.cat

xcxxxx

art i natura a la uaBBaixant pel carrer de

Francesc Layret, de

Cerdanyola, fins a la plaça

d’Enric Granados, girarem

a l’esquerra pel carrer de

Santa Anna. A la cantona-

da amb el carrer de Sant

Francesc, podem agafar la

línia urbana 3 que ens

portarà fins a l’estació de

RENFE de la UAB, allà

podrem enllaçar amb el

servei intern gratuït de la

universitat. Si hi anem

amb cotxe, a l’entrada del

campus pels accessos del

sud-oest (AP-7/B-30), les

columnes de la UAB

(1995-1999) d’Andreu

Alfaro ens donen la

benvinguda, com a símbol

d’unió entre la ciència i la

cultura. Així comença una

original excursió per dins

del campus universitari

vallesà que ens apropen a

l’arquitectura de facultats,

vivendes i els edificis més

significatius d’un enclava-ment de cultura i estudi,

llavor de progrés, enmig

de la natura. Art i natura a

la UAB és un itinerari amb

22 punts artístic i paisatgístic.

Museu d’art de cerdanyolaCan domènechCarrer de Sant Martí, 88 – 93 591 41 30, de 9 a [email protected]://www.cerdanyola.cat

xxxxx

la cerdanyola modernista L’estació del Ferrocarril de Cerdanyola, a

l’avinguda de la Primavera, és el punt d’inici

d’un itinerari que ens portarà a descobrir

divuit construccions de la ciutat d’estil

modernista, de finals del segle xix. Portes,

finestres i andana de l’estació de tren, amb

motius geomètrics ens parlen ja d’aquesta

personalitat artística que va deixar una

important empremta a Cerdanyola de la mà

d’arquitectes com Gaietà Buigas i Eduard M.

Balcells. La fàbrica Uralita, del 1907, que

produïa fibrociment, l’església nova de Sant

Martí, la rectoria, les escoles públiques, les

torres Llopis i Vinyals i nombroses cases

particulars com Casa Mongay, Can Llopis o Villa

Maria formen part d’aquest agradable passeig

modernista en aquesta vila del Vallès Occiden-

tal, fàcil de fer a peu ja que té poc menys de tres

quilòmetres.

Museu d’art de cerdanyolaCan domènechCarrer de Sant Martí, 88 – 93 591 41 30, de 9 a [email protected]://www.cerdanyola.cat

Jor

di B

aS

synchrotron of barcelona

Documents