Thi

. g

11,1 ,t-T

it It

1FteULT\ - Arw L.1 I - wiDC:o/V-x-icrim - 1_994

IMavera de fa un pareiA la sortIda de la missa c s dotze

2 LA NOSTRA HISTORIA

Reconeixement de noblesa del senyor de Can Socias de Tagamanent

A començaments dels anys seixantadel segle passat, el senyor JaumeRosselló i MiraIles demanà a la institu-ció (1) que pertocava a Madrid un reco-neixement de noblesa.

En aquest document es tractava delsmerits contrets per l'opositor i també elsseus avantpassats. La seva mare, la sen-yora Isabel MiraIles i Guillot descendia,de Montuïri - de Can Socies de Tagama-nent - i per tant, el que feia la recercadels avantpassats va trescar per docu-mentació a on es parlava de montukersque per una o altra raó tenguessin aquestllinatge i haguessin destacat per algunfet en concret.

Podríem haver estalviat la part intro-ductòria del text, però és interessant i ala vegada anecdòtica la expressió escritade l'autor. per altra part. molt comú alsegle XIX

La nobleza de los hijosdalgo, decía elorador de Roma, para que sea perfecta-mente recomendable requiere, así comoen el padre, igual pureza i claridad enIa madre ; porque, aunque la benignaopinión de la ley partida dice : Basta elpadre solo a constituir nobleza superiore de primer orden, i el sabio comenta-dor de la misma ley coincide en el justovalor i observancia de que se tenga porhijodalgo al que lo fuere por el costadopaterno, sostiene no obstante que no sellamará de doble linaje sino aquel quelo fuere por padre i por madre ; porqueast como las más cristalinas aguas deun rio caudaloso parece que se ofendeni deslucen si tienen alguna obscuridad oes menos claro el seno o cauce que lasproduce, ast también brilla menos ellustre de un hijo si la nobleza que here-da de su madre resplandece menos queIa que adquiere por linea paterna.

Estas políticas y legales consideracio-nes condujeron al ilustre y noble señorD. Francisco Rosselló i Pujol, debiendotomar estado a hacer elección de esposaen la ilustre i noble señora D° IsabelMiralles i Guillot, persona por muchostítulos recomendable como procedentedel enaltecido solar de Miralles de la vi-lla de Montuïri, uno de los máscundosen varones eminentes y más exornadosde privilegios y prerogativas, como asílo prueba la autoridad de sabios escri-tores y la autenticidad de vetustos docu-mentos que tenemos a la vista.

Conociase ya la esclarecida familia

de Miralles de Muntuiri en el siglo XIII,disfrutando de una opulencia extraordi-naria ; opulencia que andando el tiempose ha ido subdividiendo entre las dife-rentes ramas de los Miralles y por ha-berse extinguido algunas de ellas hanheredado sus vastos estados, con laobligación de usar su nombre y sus ar-mas las ilustres casas de los señores D.Mariano de Villalonga y To gores, maes-trante de la Real de caballería de Valen-cia, la del señor D. Jose de Villalonga yAguirre, que lo es de la de Ronda yotras que seria prolijo enumerar.

Del solar de los Miralles de Muntuirisalió Pedro Miralles, que en mil dos-cientos ochenta y cinco en calidad de di-putado de la villa de Alcudia, hoy ciudad,prestó sacramento y homenaje de fideli-dad al Rey Don Alonso III de Aragón,conquistador del reino de Mallorca (2).

Gabriel Miralles de Muntuiri, sugetode calidad y buen soldado, como le lla-ma el cronista Mut, en mil cuatrocientostreinta y cuatro fue embajador del du-que de Milan al Rey de Aragón y esteMonarca tomó siempre su dictamen enlos negocios de la guerra contra los ge-noveses.

Miguel Miralles, señor del feudo y es-tado de Son Costa en la villa de Muntuï-ri, por pertenecer al partido de la noble-za fue perseguido y bárbaramente asesi-nado por los comuneros (3) cerca de la Pue-bla en el año mil quinientos veinte y dos.

Don Miguel Geronimo Miralles hijode la casa solariega de Tagamanent enIa expresada villa, fue doctor en ambosderechos, oidor de la Real Audiencia deMallorca, regente de Caller en Cerdeña,escritor sapietalsimo a quien el Rey DonFelipe III en consideración a sus servi-cios en veinte y cinco de febrero de milseiscientos concedió privilegio perpetuode caballero y fue armado en diez yocho de abril de aquel año.

El padre Melchor Miralles, de la com-pañía de jesús, catedrático del colegiode Montesión de Palma, fué varón muydistinguido por su saber y doctrina, co-rm lo prueban sus obras y en la carrerade las letras brilló también el padreCristóbal Miralles de Muntuiri, sobrinodel padre Melchor y de su misma religión.

Don Miguel Miralles y Axeló, hijo delmuy ilustre señor D. Miguel Gerónimo,de quien hemos hablado, sirvió de capi-tan en el ejercito de Felipe IV duranteIas guerras de Cataluña y el referido

Escut dels Wailes de Tagamanent (Can Xorri)

Monarca en mil seiscientos diez y seis lecondecoró con privilegio perpetuo denobleza, extensivo a toda su descenden-cia, con cuyo motivo la heredó comoprocedente del mismo el señor D. JuanMiralles, capitán de infantería, bisabue-lo de nuestro caballero interesado pot.

el costado materno.Y por último, don Francisco Miralles

y Axeló, previa información de noblezapor todas sus lineas, en mil seiscientostreinta y dos se recibió caballero de jus-ticia de la ínclita orden militar de SanJuan de Jerusalén.

El escudo de armas que los ilustrescaballeros de este linaje han usadosiempre en sus rodelas y paveses consis-te en cinco espejos de azur con sus mar-cos de oro en campo de gules, puestosuno, tres, uno y dos fajas de azur carga-das de unas ondas de plata ; como pue-den verse en varios edificios y sepulcrosde la villa de Muntuiri y en el segundocuartel del escudo general de nuestrocaballero interesado, que con los meta-les y colores que corresponden va pues-to al frente de este Real despacho.

Guinea, Mas Miralles

(1) Real Despacho de Nobleza y Armas del S.D.Jaime Rosselló y Miralles. — Palma : Imprenta deD. Felipe Guasp, 1862.

(2) Alfons II de Catalunya, III d'Aragó i I deValencia, dit el Franc 0e! Liberal (1265-1291), es-sent princep hereu ocupà Mallorca l'any 1285arrebatam-li el trono al seu oncle Jaume II i perprimera vegada conquerir l'illa de Menorca alsmusulmans. Un dels fets niés coneguts d'aquestaconquesta fou l'enfrontament entre el princepAlfons i els defensors del Castell d'Alaró Cabrit iBassa.

(3) Agermanats

OPINIÓ

Els canvis socialsQuan la gent de la generació dels

qui avui es troben dins l'anomenadatercera edat eren petits i encaraanaven a escola, les persones ma-jors d'aquell temps, els qui haviennascut tombant el segle dins la pa-gesia montuirera o a altres indretsde l'illa, sels veia poc pels carrers opels cafés de la vila; tot i que pràcti-cament eren els únics Moos on s'hianava a passar, amb companyiadels amics, tant les Ilargues vetladesd'hivern com els plàcids horabaixesdels diumenges d'estiu.

En aquells temps d'abans de la re-pública no es posse•ia una culturacom la d'avui, pert) la gent era mésnoble, més generosa, més donada afer favors o a prestar una rrià sem-pre que era necessari. Les perso-nes, en general, no eren agoistes nidel temps ni dels doblers, i això quetothom anava més curt que ara. Nos'observava ni la vanitat ni la preten-ció de la gent ni de les famílies, comve succeint a partir dels anys sei-xanta o setanta; com tampoc l'enve-ja que des d'aquests anys ençàencara ara— turmenta tant la joventutque mai no vol quedar darrera, comels mateixos pares desitjosos que

els seus fills es tractin de tu a tuamb els qui més tenen. Sembla queningú no es vol quedar darrera, i tots—veils i joves— aspiren a seguir la"marxa" dels qui més poden.

Aquest f et ve duent com a conse-qüència la desaparició de les capessocials. Avui amb prou feines es dis-tingeixen els rics del pobres. En elnostre poble es pot dir que tots somiguals, com ha de ser dins una so-cietat moderna, on tots se sentenagermanats. I això és un fet positiudel temps que correm.

Si no fos perquè en certes perso-nes —tal vegada massa— encara éssensible la manca de transparència,degut principalment a la determina-da ideologia política que els mou, laconvivència en el nostre poble seriaexemplar. Deficiencia, però, que sesuperarà quan el dia de demà s'hagivençut aquest obstacle. Aleshoresels montuirers donarem una notapositiva i manifesta d'una comunitatdespresa i sempre disposada a do-nar una prova de bonhomia, comtambé ho demostraren Ia majoriadels nostres avantpassats.

O. Arbona

Crisi de valorsDe cada dia em defrauda més això

que anomenam raça humana. Semprehavia volgut creure que humà erasinònim de benevolència, solidaritat,tolerància, comprensió, generositat,amistat...; pen) les notícies, els co-mentaris i la meva experiència perso-nal m'indiquen que és més bé sinO-nim d'imperfecció, feblesa, egoisme,enveja, voler aparentar, figurar, fermal, barallar-se, i fins i tot emprar elterror, la crueltat i la violència. Trist?sí, per() desgraciadament pareix queles coses van així, si no, com ens ex-plicam la quantitat de guerres que hiha, per exemple, la de BOsnia-Herze-gOvina? I sens anar aids enfora, lesdisputes que hi ha al nostre país, alnostre poble o a ca nostra.

Tal vegada seria necessari que totsreflexionAssim damunt aquest tema, aveure si cada un de nosaltres feim elpossible per ajudar, o al menys no fermal, o si al contrari ens deixam durper aquest sentiment generalitzat demal humor i coses pitjors. No vul-guem que, a part de tenir una crisieconòmica, en tenguem una de moltmés greu: la de valors morals o ètics.

Rosa Mg Nicolau Pericas

ig@R@ d@ )19

Quan ens agradariapoder identificar el grupde persones que enaquesta ocasió escol-locaren aquí id'aquesta maneraromandre per a laposteritat!La foto no sabem onfou feta, però sí ensdigueren que es tractade la celebració de lafesta del "Coral".Pel caràcter o fesomiade les dones que hisortiren es pot dir queera gent de "Mole.8s molt interessant elvestit que porta ven. Unsmés mudats que els al-tres, quasi tots amb ca-pell, i les dones encaravestides de pagesa.

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓBIGUES - BLOCS - RAJOLES - AÏLLAMENTS

TRANSPORT PROPI - PINTURES - XEMENEIESDISSABTES MATÍ OBERT

Crta. Montuïri - Porreres, Km. 1 - Tif. 64 66 95

MONTUIRI

4

OPINIÓ

Brou de turistes Premsa ForanaAssemblea General

El ponent, enemic acèrrim deIa pluja, ha persistit durantquasi tots els dies d'aquest hi-vem que ens acaba de deixar.Altra vegada, la granereta delcel n'ha fet de les seves i enshem quedat eixuts i secs. Noplou. I encara que plogués, lescada vegada més minses reser-ves d'aigua no bastaran, nid'un bon tros, per atendre lagran demanda que aquest estiu,calorós i estèril com tots els es-tius, hi haura.

Tothom. Tot Mallorca, co-

esser, perfectament, l'argumentd'una novel-la de ciéncia-fic-di&

Convindreu amb mi, que hihagut una falta total de planifi-cació, de sentit corral. El pro-grés desmesurat i destructiu ensha fet arribar a situacions quepoden esser catastròfiques comés la falta d'aigua. I a partird'ara, qué? S'hauran de cons-truir plantes potabilitzadoresque, entre altres inconvenients,necessiten per al seu funciona-ment quasi tota l'energia d'una

El passat 24 de febrer i amb represen-tants de 18 revistes associades, tenguèHoc a Sant Joan l'Assemblea General deIa Premsa Forana, la qual es va desenvo-lupar així: informe de secretaria, altes ibaixes de revistes (en l'actualitat s6n 51),informació sobre subvencions i conve-nis, proposta esportiva, informació so-bre recepció i compromisos de les pu-blicacions i proposta —ja en precs i pre-guntes— sobre una major vinculació detotes les publicacions amb l'Associació.

Reunió i sopar amb elPresident del Parlament

menta, parla, discuteix el greu problemade l'aigua. S'exigeixen solucions. Elsempresaris, els hotelers, són molt sensi-bles a qualsevol tipus d'entrebanc quepugui fer malbé les vacances dels turis-tes i no volen ni sentir parlar (sobretotenguany, que hi haura un elevadíssimindex de visitants) de restriccions d'ai-gua. Per altra banda, els habitantsd'aquesta illa volen tenir un producte dequalitat a les aixetes de ca seva. Tambéexigeixen solucions. Solucions queaquesta terra ja no pot donar. En trentaanys hem buidat gairebé totes les reser-ves histõriques del nostre subsòl i, deforma irreversible, l'aigua salada va pe-netrant, inexorable, dins les seves en-tranyes. Les poques bosses d'aigua bonaque queden (com per exemple, saMarineta) seran ràpidament engolidesper la nefasta supèrbia humana.

S'organitzen debats públics on s'apor-ten idees brillantíssimes i tan originalscom prohibir l'as d'aigua per als con-reus agrícoles. Altre cop, mesures drasti-ques i contundents que afecten, només, ala ja maltractada agricultura. I és que,d'aquest pas, l'únic comestible que ten-drem a Mallorca seran els turistes.Turistes trempats amb oli solar.

Les autoritats autonòmiques cerquen,desesperadament, solucions. Solucionsque passen per fer bona aquella creençapopular que confia en l'existència d'unriu soterrani que, travessant la mar,uneix els Pirineus amb Mallorca. Arabé, en el nostre cas, els que travessaranla mar seran un carrerany de petrolerscarregats d'aigua per tal d'alimentar lacobdícia, la ineptitud i la inoperanciadels qui, actuant irresponsablement, hanfet que sigui una realitat el que podria

central eléctrica. I després, què faremamb la sal? A Formentera hi ha una peti-ta planta potabilitzadora i tenen greus di-ficultats per "col.locar" la sal residual.Res, un cúmul de problemes que cadavegada tenen una solució més difícil.

Pen), el que escarrufa més de totaaquesta qüestió, és que després de tocaramb les mans les desastroses conseqüèn-cies d'un desenvolupament tan exagerati destructiu, encara es construeixen no-ves urbanitzacions i nous camps de golf.No volem rectificar i en Hoc de limitarla capacitat de l'actual aeroport (un sis-tema de regular la quantitat de gent quetransita per Mallorca) es doblara o es tri-plicara el seu volum. Tot es fa al revés iarribara un moment que sera massa tardper tomar enrera. Aleshores, el "progrés"emmascarat amb el seu somriure fàcil isensual, ens engolira per a sempre.

Sa talaia d'en Rubí

A Manacor dia 10 de març i convidatspel President del Parlament de les IIlesBalears, visitàrem l'exposici6 concurssobre l'Estatut d'Autonomia i seguida-ment també ens invita a un sopar en unrestaurant d'aquella localitat.

Amb el Conseller d'ObresPúbliques

El passat dia 15, el Conseller d'ObresPúbliques de la Comunitat Autònomaoferí una roda de premsa a Sant Joan aIa que hi assistírem —com ho havíem feta les altres dues convocatòries— en re-presentació de Bona Pau. BartomeuReus ens proporciona una informaciósobre l'actualitat del seu departament.Contesta a les nombroses preguntes derepresentants de diverses localitats rela-cionades amb la problemàtica de carre-teres, aigties, transports... i altres. - O.A.

Un diumenge qualsevol, damunt els graons

A la sortida de missa, la gent que hi ha anat, gaudeix d'empatar la xerrada i comentar elsdarrers esdeveniments

Futbol, La fresca sensaciótreball en equip de Pasqua

Les dues caresL'altre dia des del carrer se

sentia una mare que deia al seufill d'uns 17 anys: "Es cap, t'hau-rien de canviar". I ho deia tota en-fadada perquè l'al.lot, pel que sesentia a dir pel poble, no estudia-va quan era hora d'estudiar, nodedicava el temps que pertocavaa fer els seus deures i quan a caseva es rebien les notes delcol.legi, sobretot les del mes dejuny, en Hoc de proporcionar sa-tisfaccions a aquella casa, toteren males cares, disgusts... i, perafegitó, pocs desitjos de refer-sed'aquella actitud. Pere), tot s'ha dedir, aquella família no era de lesque un considera exemplars.

A altres cases també es donensituacions semblants, encara queno sia deguts als estudis, comtambé hi ha gent gran que dánaIa impressió de no emprar eltemps així com pertoca, deixantde fer alit!) que seria de profit pera la família o desaprofitant opor-tunitats que serien molt beneficio-ses per a un millorament personalo familiar.

Ara IA, no passa la mateixa co-sa dins totes les famílies. Ade-siara es troben liars on els espo-sos han aconseguit, amb el seuesforç, el seu exemple i tambéamb el seu ensenyament i orien-tacions, educar els fills ¡filles aixícom correspon.

Després, quan aquests haurancrescut, seran —almanco així ésde suposar— persones fetes i dre-tes, amb un futur afalagador, benorientats, sense vicis, deguda-ment encarrilats i en disposiciód'afrontar amb kit la vida.

Seran els fills d'uns pares quehauran sabut donar una mostraefectiva del seu seny, perquè le-nen el cap damunt les espatles".

Salomó

°PINK)

No són onze jugadors els qui for-men un equip de futbol? Per qué,id6, sols un s'encapritxa en ser pro-tagonista de la jugada i autor delgol?

Es important marcar, ja que enaixò consisteix el joc i sols aixfs'aconsegueix la vict6ria. Per6 pre-cisament per això hauríem de fixar-nos en el gol i no en la persona quel'ha aconseguit.

Essent com és un joc per jugar-seen equip, s'ha de saber centrar la pi-Iota i passar-la al company, evitantprotagonismes i individualismes.Quantes vegades una jugada s'hau-ria rematat amb kit si s'hagués cer-cat la col-laboraci6! Les jugades enequip són sempre les més aplaudi-des.

He pensat que fora del camp pas-sa la mateixa cosa: amb més col-la-boraci6, més treball en equip i man-co protagonismes, les nostres obresesdevindrien millor i serien més pre-cioses.

Andreu Genovart

Els periòdics ens proporcionen gene-ralment noticies fresques o almancoqualcú preguntava a un que llegia lapremsa: "Qué en du cap de fresca,avui?".

Era el dia de Pasqua de fa anys, compodria esser el d'enguany. El diari por-tava en lletres grosses "Jesús, el fill deMaria, el qui estava mort, ha ressus-citat i camina per aqui. Uns hocreuen i altres no; per aix6 el m6n esdivideix des d'ara en trists i alegres".

Les altres noticies del peri6dic, laresta de les informacions que oferia, jatemen un allie color i fins i tot un altresentit.

Des que un deixa de ser un Tomàs,marginat, com els amics de Jesús, entradins la profunditat del misteri i alesho-res sent per tot el seu cos com un tre-molor: és la fresca sensació del dia dePasqua.

Era la notícia més alegre que ens po-dia facilitar el diari d'un dia tan asse-nyalat.

O. A rbona

Para medir la intensidad de la vida

de fecha y ynnal de refire drayableen oro de II quaint., hoof°, o seen,

Surnersible hnsta 30 rnswim MIIIk 114I.

I be ‘1,n ol ouellenct.

AGENTE OFICIAL

JOYERIA

eykg.\MANACOR PORTO CRISTO CALA MILLOR

6

D'AQUÍ I D'ALLÀ

Associació Cultural Sant Francesc d'Assis,"Cristóbal Colon" joglar de l'alegria. Un

nou cant a l'existènciaPer Antoni Martorell i Miralles

Fa poc més de trenta anys que aMadrid es va fundar l'AssociacióCultural "Cristóbal Colon" ambla fina-litat principal de desenvolupar la culturaespanyola i americana amb tots els seusgraus i aspectes, així com també profun-ditzar en l'estudi de la personalitat deldescobridor d'Amèrica, l'AlmirallCristóbal Colon, sota el nom del qual esposà aquesta Associació per esser figuraemblemàtica.

N'és president d'honor el notable es-criptor i periodista Torcuato Luca deTena, i president de la Junta de Govern,José M 4 de Domingo Arnau y Rovira. Itambé forma par d'aquesta Junta deGovern, de la qual n'és secretari gene-ral, l'investigador montufrer GabrielVerd Martorell, així com consellers, elsfelanitxers Bartomeu Pons Caldentey iJaume Portel Rosselló.

Durant aquest primer trimestre de1994, dita Associació ha iniciat la publi-cació d'un butlletí amb el nom d'"Aso-ciación Cultural Cristóbal Colón", elqual insereix un article de Gabriel Verd;butlletí que per altra part agraim ens ha-gi estat remés.

Cal afegir finalment, que tots els di-jous del passat mes de març i elsd'aquest abril, en el Club Nàutic deCiutat, destacades personalitats i histo-riadors vénen desenvolupant conferèn-cies —d'entre els quals n'hi ha una deGabriel Verd— sobre el tema colombí.

En ocasió del primercentenari de la restaura-ció del Tercer Orde Re-gular de Sant Francesc aEspanya (Llucmajor -Mallorca 1893-1993), elnostre il.lustre paisà, el

pare Antoni Martorell i Miralles, Aca-démie de número de la Reial Académiade Sant Sebastià, va pronunciar un con-feréncia a dita Académia el passat 23 defebrer sota el títol que encapçalen agues-tes línies, la qual ara ha estat editada.

El pare Martorell en aquest esplèndidtreball actua preferentment com a notarique dóna fe o legalitza l'alegria del Santen el seu pelegrinatge per aquest m6n,posant especial esment en la satisfacciói el plaer que li proporcionaven les cria-tures. El mateix autor arriba a dir que"Francesc és el capdanser de l'alegriacòsmica i al seu ritme han de dansartambé els seus fills. La música i l'ale-gria —afegeix— s6n un segell d'autentici-tat de l'anima fanciscana".

Es, en certa manera, la conclusió a quéarriba el pare Martorell en aquest treball,per altra part ben documentat i on, entan breu espai, difícilment se'n podriatreure una millor mostra de la joia fran-ciscana, que en la seva vida i testimo-niatge oferí el Povorello d'Assís. - O.A.

POCLUIt1

Tres gloses i puntNo va caure gaire 196

a na "manxes" ni an mateu,que per defensar es tasserque un !lamp, diuen, feu malbémalmanAs, jo, es Iladonerque estimen com si fos seu.

Sempre deix passar davantperquè som respectuós,per això vos dic cantantamb afecte i ben galant:Ja que vos agrada tant,esperau-m'hi vottros dos.

Tanmateix està ben clar,que a s'ombra tots anirem...Gaubem, doncs, de l'alzinar,dels ullastres i pinar,dels arbres que al terme hi haque an es Iladoner arribarper gaubar no servirem.

Biel Camps I Ferrer(De Sabó)

"L'esport a les Balears" (1893-1936)de Llorenç Capella I Tomas Monserrat

L'arrelament de l'esport a les nostresilles fins al 1936, ho trobarà el lector enaquest llibre en el qual es refrecteixgràfica i literàriament el paper desenvo-lupat per l'esport en els primers anys deIa seva implantació a les Balears.

Llibre editat per la Conselleria de Cultura,Educació i Esports del Govern Balear.

A L'AGUAT 7

... en es funerals, ses persones queestan dretes darrera es bancs poste-riors, hi ha vegades que ja no guardens'ordre establert, i uns passen davantets altres. Per a bé de tots convendríaseguir ses normes que des d'un tempsença van tan bé.

•... a principis des mes passat en

Josep Mi Munar (PSOE) declarava anes diari "Baleares": "fa mesos que pre-tenem tenir accés a ses ordres de pa-gament efectuades per s'Ajuntamentdurant es passat exercici, sense queencara ens hagi estat possible". Qual-cú va respondre: "Saps si fos des PP".

•... no es raro que es futbol a Mon-

tuïri vagi tan 134, amb sos doblers quehi dedica s'Ajuntament.

•... es contenidors de ferns i de vidre

tal vegada no estan col . locats a unHoc que vagi IA i sigui còmode per atothom. Convendría que se reconsi-deas sa seva ubicació.

•... es telèfon d'en Pere Sampol va

servir perquè li diguessin coses desa-gradables i ofensives. Encara n'hi haque no tenen "cara" per donar sa "ca-ra" i se valen de qualsevol cosa.

•... poques vegades es politics corn-

pleixen sa seva paraula. Però quan elMontuïri guanyà al Mallorca B, si queIa va complir en Joan Ramonell: anã apeu a Sencelles... i enfora que ho vatrobar.

•... seda un al . licient organitzar un

concurs de gloses amb motiu de diade sa festa des Puig. Ja n'hi ha que

han ofert mil duros a compte des pri-mer premi. Per què no s'anima sa Co-missió de Cultura de s'Ajunta-ment?

•"un homo amb el cap damunt ses

espades", titulava es "Diario de Mallor-ca" del 15-3-94 en un article referit alpresident del Montuïri, perquè noabriga falses il lusions". Aixf contesta-va quan li preguntaren quina seda saseva postura si "descendissin" a 2' di-visió: "Renunciarem, tal com esta es fut-bol avui en dia, el Montuïri sols pot jugara Preferent i en tot cas a 3a Divisió".

•hauran tengut raó es qui assegu-

raven que sa residência de sa TerceraEdat que es construeix a Ca Ses Mon-ges no es podría inaugurar es dia de safesta des Puig d'enguany. Ha passatcom sempre: ses feines des picape-drers s'allarguen "més de la compta".

Salomó

L Fo-tro 1D)m DalouJizam acelL,EE

És molt possible que fosl'any 1948ò 1949 a plaça,

un diumenge que haviaarribat i s'havia aturat allà

un dels pocs cotxes que esveien per la vila.

En certa manera eratot un esdeveniment.

I just davant el cotxe i aposta per sortir-hi

fotografiats s'hicol.locaren en Rafel

Sampol, en Jeroni "Pipo",en Joan "Carlos", en Toni

"Botet" i en Miguel "Quelet".Altres al-lots i nins

jugaven i prenien el sol unpoc mês enfora, quasi

davall el noguer que encarahi havia damunt els graons,a la part de Can Ferrando.

PISCINA MUNICIPALTarifes per a la temporada estiu-94

Abonament per a tot l'anyEmpadronats a Montuïri 1.000 pts.No empadronts a Montuïri 3.000

Per a cada diaEls qui no tenen abonament 300 pts.

Notes.- Els abonaments es faran a les oficines municipals.Les tarifes són individuals, sia quina sia l'edat.

8 DE LA CASA DE LA VILA

L'Ajuntament informaResum de les actes de les sessions plenàries celebrades dies 3 i 24 de marc de 1994

Sessió extaordinitria de dia3 de marc de 1994

Informes i comunicacions

El batle va donar compte que el properdia 9 de març començarien les obres decanalització de l'aigua potable en els ca-rrers de la vila.

Recaptació voluntària iexecutiva

Amb 7 vots favorables i una abstenciós'acordà que mitjançant un conveni amb"Sa Nostra" es realitzi la recaptació vo-luntària de tributs. 1 l'executiva la durà aterme I' "Empresa de Gestió de Tributs iImposts de Balears".

Operacions de tresoreria

S'acordà que mitjançant una pòlissaamb "Sa Nostra" i amb un crèdit de10.000.000 de pessetes es puguin realit-zar operacions de tresoreria. (Aquest"bono" suposa tenir sempre disponible adit banc o caixa la quantitat de deu mi-lions per a qualsevol necessitat, senseque aim) suposi endeutament).

"Guals permanents"

S'acordà una ordenança fiscal per a"Guals permanents" (Vados), el preudels quals serà de 2.000 pessetes anuals.

Expropiació forçosa

Per a poder abastir la maquinària per aIa canalització d'aigües residualss'acordà expropiar una servitud de pas ide vol de la finca Son Mayol, de Catali-na Payeras Beltran, de tres metres d'am-plària i 25 de llargària.

Sessió ordinària de dia 24de marc de 1994

Rectificació del padród'habitants

Al llarg de l'any 1993, segons el padród'habitants, s'han produit a Montuïri untotal 102 altes i 52 baixes. 0 sia que elnombre d'habitants del poble durantaquest any passat ha sofert un augmentde 50 persones. D'aquesta manera la po-blació de dret en referència a 1'1 de ge-ner de 1994 és de 2.165 habitants, de laqual 1.056 On homes i 1.109, dones. Unaugment que ha esdevingut principal-

ment a les altes de veins procedentsd'altres municipis.

El ple, per unanimitat, aprovà aquestarectificació del padró habitants.

Oferta pública de collocació iconvocatòria de plaça

Per unanimitat s'aprovà també la con-vocatória d'una plaça d'auxiliar admi-nistratiu de l'Ajuntament, així com lesbases per les quals s'ha de regir el con-curs-oposició.

Sollicitud a la Conselleriad'Obres Públiques per a la

construcció d'un pont

En aquest pie també s'acordà sol.lici-tar a la Conselleria d'Obres Públiques laconstrucció d'un pont, que podria essersubterrani, a la carretera Palma-Mana-cor, pels voltants del Coll de Sa Grava,aproximadament al quilòmetre 33.Aquesta petició es deguda al reiteratiupas per aquells indrets de diferents guar-des de bestiar, les quals ara han de tra-vessar per damunt la carretera i això im-plica un perill tant per als conductorscom per al bestiar.

Expropiació forçosa finca SonMayol

Per haver arribat a un acord mitjançantel qual la propietat ha cedit gratuïtamentels terrenys de la finca Son Mayol, quèes precisaven de pas per a la canalitzaciód'algues residuals, la Corporació acordàretirar l'acord del darrer ple sobre expro-piació forçosa dels esmentats terrenys.

Precs i preguntes

El grup municipal del PSM va formu-lar una pregunta oral i el del PSOE vasol•licitar l'aportació de diferents docu-ments, féu nou preguntes per escrit ipropostes igualment per escrit.

El batle digué que en el pròxim plc oabans seran contestades les preguntes,considerades les propostes i ateses les

Era Cany 1948

La foto esta presa davant la posada d'Es Fuig Moltó, en el carrer d'Es Pujol, quanencara es deia de Garcia Ruiz, l'any 1948. Aleshores eren, com es pot veure, nins,pere, avui ja n'hi ha que arriben als 60. Els tres que estan drets són na MargalidaServera "Caragola", na Francisca Salva "Salva" i en Joan Verger "Matzo"; i l'infantque porten en braços possiblement és en Gabriel Verger, germa d'en Joan.Acotades, n'Antónia "de Sóller", na Coloma de Son Coll i n'Antònia Verger "Matxa".

NOTICIARI LOCAL 9

RobatoriDia 1 de març passat a ca en Guillem

Garau Marimon "Prats", a l'Avingudad'Es Dau, 19, es va produir un robatoride la següent manera: a un home desco-negut li fou permès l'entrada a la casaper telefonar, i al sortir va veure unabossa on hi havia doblers —sols 2.000pessetes—; i desaparegué. Al poctemps un municipal l'atrapà i la cartera iels dobles tornaren a son amo.

Disc "Tots Sants"El grup manacorí de rock "Tots Sants"

el passat 4 de març va presentar el seunou disc "Màxima Audiência" a la sala"Brau" de Montuïri, on el bon ambient il'animació varen esser els aspectes quemés destacaren d'aquella vetlada.

Aquest nou disc del grup de Manacor—segon de la seva carrera discogràfica—va agradar quasi a la totalitat del públicassistent, el qual va quedar meravellatper l'actuació del conjunt.

Canalització d'aigiies

Tal com havia anunciat el batle, elpassat 9 de març començaren les obresper a la instal•aci6 de la xarxa d'aigüescanalitzades a la vila. Les primeres set-manes començaren per assenyalar eltraçat, i a finals de mes encara no haviencomençat les excavacions. Està previstque estiguin concloses en el termini de 8mesos.

Excursió de "S'Esbart des Pla"

Aquest grup excursionista el passat dia20 de març va celebrar el segon aniver-sari de la seva fundació amb una excur-sió de 108 persones pel nostre terme.Partiren de S'Hostal i recorregueren SonBasc6s, Camí vell de Porreres, Alcoraia,Ses Tres Fites, Son Massanet i Son Mut.Cal destacar que el punt "Ses Tres Fites"

Ajuntament de MontuïriContribucions

Del dia 18 al 30 d'abril, de les 9 ales 13 hores es cobraran els rebutsde l'Impost de Circulació i d'Urbana.

Els padrons estan a exposició pú-blica a efectes de reclamacions.

Tant es pot pagar a la Casa de laVila com a "Sa Nostra".

és la confluência dels termes d'Algaida,Montuïri i Llucmajor, on s'hi troba unapedra que mira als tres pobles i on hi hala partició de quatre possessions:Alcoraia, Son Lle6, Son Bonaventura iSa Maimona; i on, segons la tradició,s'hi reunien els batles de les tres vilesper tal de dirimir qüestions comuns sen-se que cap d'ells sortís del seu terme.

Pas de models

A darrera hora de l'horabaixa del diu-menge del Ram, dia 27, tengué Hoc a ladiscoteca "Brau" un pas de models in-fantils i juvenils, de primavera i estiu.ARA s'hi va concentrar gran quantitat degent que gaudí veient passar per la pas-sarella uns 35 models.

Tercera EdatExcursió a Canarias

16 montuirers de la 3 4 Edat viatjaren aCanarias des del 18 al 26 de febrer pas-sat per tal de conèixer el bells paisatgesd'aquelles dies. No es per demés dir quetornaren satisfets de l'excursió.

Dijous LlarderCom altres anys, enguany unes 70 per-

sones anaren el vespre del Dijous Llar-der a Lloret a un restaurant, on, desprésde sopar, la majoria va participar en unball fins ben tard.

Excursió de matancesA principis de març un grup de 75 per-

sones majors, com ja ve essent costum,participaren a la festa de matances a "SaGruta" com també aprofitaren per feruna excursió per Portocolom i Cales deMallorca. L'eixida fou organitzada per"Sa Nostra".

Excursió als CalderersDia 16 de març, 160 persones omplien

tres autocars per visitar el Calderers, deSant Joan. Una antiga possessió que datadel temps del rei Jaume I, si bé l'edificiprincipal no fou construit fins a 1.750.Tothom sortí satisfet de poder contem-plar les diferents dependêncies, ara resti-tuïdes així com s'utilitzaven antigament.En aquesta excursió també es visità elPort de Manacor i la Colônia de S. Pere.

Redacció

FABRICA DE VIGUETES DE FORMIGÓ

PRETEN SAT I VIBRAT

••s MIQUEL SASTRE MAYOLlm a

FÀBRICA: A SON MANERA - Telf. 64 61 49

OFICINES: Carrer Palma, 108 - Telf. 64 61 27

MONTUTRI

(Mallorca)

10 ENTREVISTA

El guirdia municipal Joan Verger Martorell se jubilaConfesa que durant els 26 anys d'exercici no ha tengut

problemes ni amb els baties ni amb els montuirersAquesta vegada toca la jubilació a un

funcionad de l'Ajuntament que ha ocu-pat un càrrec públic per espai de 26anys. És molt conegut de tothom, estracta de Joan Verger Martorell, elguardia municipal que el proper 22d'aquest mes d'abri l complird els 65anys.

La seva tasca com a municipal —aixtera i es conegut per lot arreu— es pot dirque l' ha desenvolupada satisfactoria-ment, tant per part dels qui han estat elsseus superiors —els balles— com pels ma-teixos habitants de Monta id. En Joansempre ha estat disposat a exercir lesmes variades tasques que per part del'Ajuntament li han estat encarregades,encara que en repetides ocasions no fos-sin de la seva incumbencia en el desen-volupament de la seva funció.

Ara, quan ja sols li manquen uns diesper deixar d'esser municipal de Montu-id, hem volgut que romanguessin plas-mades les paraules que ens digue en elsdarrers dies d'exercici professional, totrememorant algunes actuacions tengu-des durant els 26 anys d'exercici.

—A quina edat vares ingressar com aguardia municipal de Montufri?

—Vaig ingressar dia primer de març de1968, quan aleshores tenia 38 anys.

—A bans d'esser guardia municipal,què feies?

•■■•■•

—Conduïa un camió de bua. Havia es-tat 5 anys amb l'empresa de l'amo enToni Mayol "Escolà".

—Per qui vares canviar d'ocupació?

—Vaig saber que s'havia de cobriraquesta vacant. Aleshores coneixiamolts de municipals de diferents pobles,degut a la meva feina i, per tant, haviacomprovat que duien una vida quem'agradava. I així fou com també emféu il.lusiO esser-ho.

En Joan encara afegeix:

—Per altra part, aquí em facilitaren elcamí per poder entrar. No trobaven nm -

gú el baile, que en aquell temps era enGaspar Oliver "de Meir, em va dir:"No tendrAs problemes; si t'interessa iho vols esser, hi ha un lloc per a tu".

—Es feren unes oposicions...—Varen fer unes oposicions per a giar-

dia municipal. Varen venir un represen-tant del Govern Civil, el cap de Tràficde Ciutat i també el cap de la policiamunicipal de Manacor.

—Quants éreu els qui us presentàveu?

—trem tres els qui havíem presentatsol.licitud, però a l'hora dels exercicis,davant el tribunal, vaig esser tot sol.D'aquesta manera l'examen no fou mas-sa dur.

—Quins municipals hi havia en aquelltemps?

—No n'hi havia cap. Sols hi havia elsaig. I fins que en Pere "Saig" es va reti-rar fórem nosaltres dos els encarregatsde l'ordre de Montuïri. Ara bd, quan,amb el pas del temps, la circulació vaanar augmentat, el treball per un giardiamunicipal tot sol era feixuc. Així foucom decidiren que en Pere també fosmunicipal. Malgrat això, ell no n'estavamolt conforme, perquè havia entrat peresser saig i sols volia esser saig. I per al-tra part, i pel que fa a la circulació, sem-blava que no li va pegar massa bé, per')així i tot féu una temporada de munici-pal.

—0 sia que fins que s'incorporà enLlorenç Mayol no n'hi hagué d'altre.

—Així és. I encara cal afegir que quanen Pere es va jubilar vaig estar una tem-poradeta tot sol. Record perfectamentque en Llorenç va ingressar el "23-F', osia el 23 de febrer de 1981.

—Recordes els batles que t'han co-mandat, per dir-ho així, des que tu en-trares?

—Quan em vaig incorporar hi havia,com abans he dit, en Gaspar Oliver.Després ho tornà esser l'amo en Joan"Porrerenc", i més envant, en XescTrobat, en Mique! Cardell, en Joan"Felanitxer", una altra vegada en XescTrobat, i ara en Joan Ramonell. Sis dife-

(Continua a la pagina sagüent)

Durant molts d'anys I en moires ocasions, a peu, amb cotxe o en moto, hem poguit veure enJoan exercint les seves funcions com a guardia municipal

(Ve de la pagina anterior)

rents en total.

ENTREVISTA

11

—De tots aquests batles, amb quin¡'has sentit minor?

—M'he sentit bd amb tots els que hi hahagut durant aquests 26 anys. No he ten-gut problemes amb cap, mai. M'he avin-gut amb tots. Possiblement amb l'amoen Joan "Porrerenc" fou amb el qui emvaig sentir millor. Era un home que esta-va molt dins l'Ajuntament, no tenia ungeni molt fort... Repetesc, però, amb totsm'he sentit a gust.

—En el pas de la dictadura a la demo-cracia, notares algun canvi?

—Gens ni mica. Tant amb en XescTrobat com amb els qui l'han succeïtm'he trobat bd. Sempre he estat a les or-dres del batle que hi ha hagut.

—Com a guardia municipal, quin ésel vostre primer "jefe" que hi ha dinsl'Ajuntament?

—Sempre hem estat a les ordres direc-tes del batle. Ara bé, quan hem tengutuna o altra dificultat dins l'Ajuntament,anam al secretari. Quan es dóna un casseriós, s'ha de fer un "parte"; però si espresenta un cas difícil sempre hem anatal batle. 0 sia, el cap és el batle; no és elsecretari ni altra persona.

—Deis dos municipals que fins araheu estat, quin és el que tenia més au-toritat, o éreu iguals tots dos?

—Els dos sempre hem tengut la matei-xa autoritat. Quan vaig entrar de guardiamunicipal ho vaig fer com a tal; per6després es promulgaren unes Ileis queestablien que a tots els municipis demanco de 3.500 habitants no hi podiahaver guardia municipal; legislava quesols fossin auxiliars de policia o simple-ment agents.

—Això no fou sempre.

—No, però foren un parell d'anys.Quan vaig ingressar, sí érem pal-diesmunicipals, però quan varen haver esta-blert aquesta altra hei, com va succeirquan va ingressar en Llorenc, ja sols en-traren com auxiliars. Es una cosa quesempre he considerat injusta, ja que es-sent que feim els mateixos serveis també

pertoca estar dins la mateixa categoria.—Actualment, quina és la teva catego-

ria?

—La de policia municipal.

—Després que el proper 22 t'hagis ju-bilat, et sembla que en nomenarand'altres?

—Com que varen cobrir la plaça desaig i jo —diu en Joan— havia estat debaixa degut a la rneva operació quirúrgi-ca, feren un oficial saig, perquè aMontuïri no trobaven ningú que tenguésel curset fet per esser guardia o policiamunicipal. la 1)6 per fer més via o perassegurar que fos un de Montuïri, deci-

diren fer un saig, i d'aquesta manera noes precisava tenir el curset de trafic fet,ni res de tot això. Ara, aquest al.lot, queés en Biel Ramonell, oficialment és elsaig de Montuïri.

—Es molts possible, per altra part, querecordis alguns fets desagradables i al-tres no tant, ocorreguts al llargd'aquests 26 anys de policia municipal.

En Joan s'ho pensa un poc, per6 sem-bla rebec en haver de contestar. Peraquest motiu ii férem la pregunta d'unaaltra manera.

—Ens pots dir alguns fets en els quals

(Continua a la página següent)

Era per les festes de Sant Bartomeu de 1985.Com a municipal en Joan cuidava que nins i

grans guardassin ordre i els actesdiscorressin així com pertoca

-Procuraré passar-m'ho bé. Aix?) seràel meu futur. Si hi ha una excursió de latercera edat, hi participaré; si puc, aniréuna estoneta devers s'hostal i una altra ala caseta.., i passar els dies tan bé compugui.

És també això que li desitjam. I ennom de tots els montuIrers que directa oindirectament ens hem beneficiat delsseus serveis: gracies.

0.Arbona

(DIMARTS TANCAT)

Refrescs de noces, comunions, baptismesCtra. Manacor, km. 28 - Telf. 64 65 04 - 07230 Montuïri

12

ENTREVISTA

esc no con conc

(Ve de la pagina anterior)

haguessis preferit no haver d'interveniro t'hi sentires obligat pel teu càrrec?

—Dins el poble freqüentment es pre-senten fets desagradables amb el qualsno queda altra remei que haver d'inter-venir. Ara be, preferesc no concretar perno ofendre ningú. També vull afegir quesí, és ver, m'he trobat en casos desagra-dables, pen) també n'hi ha haguts moltsque els he pogut solucionar pel meucompte.

—En vols especificar algun?

—No vull donar publicitat a cosesd'aquestes. Preferesc viure tranquil elsanys de jubilat.

(Aix i mateix ens conta casos de matri-monis externs ocorreguts fa anys, que esbarallaren i es pegaran i foren a ell ademanar-li ajuda. Un altre matrimoni,que ¡'home pegava a la dona...)

—I montuliers?

—No en vull parlar. Sempre hi ha ha-gut cosetes, unes més grosses que les al-tres...

—Ho solucionaves?

—Sí. A vegades els conduïa a la casade la vila, i allà, amb el temps, els passa-va l'efecte o be de la disputa o be de lescopes... i es calmava tot.

—I en robatoris, que hilgiu descobertels culpables, també hauràs interven-gut.

—Sí. Ara record de dues gitanes querobaven. Hi anàrem, les agafàrem.Volíem anar a cercar la practicant per-que els registrAs. Havien dit que noduien res, fins i tot es llevaren les bra-gues davant nosaltres... i no descobríremque portassin res amagat.

—Fent serveis, n'hauràs espantatmolts?

—Això sí, sobretot de nit. Hem trobatexterns que venien a robar a Montuïri,altres que havien robat un cotxe aManacor; una alta ocasió fou la d'un quel'havia robat a Porreres. Una vegada, faanys, en detinguérem uns que havien ro-bat a Cas Carboner, externs...

—En 26 anys, hauràs hagut de deteniralgun montuirer.

—Detenir, no —contesta amb un to unpoc sospitós—. Els montuïrers no ens hancreat problemes mai. Ara bé, a tot poblesempre hi ha un grapat de persones pro-blemàtiques... que generalment sempreOn els mateixos. Podria citar noms,per6 preferesc ometre'ls.

—Al.lots joves que a vegades han de-linquit...

—Sí. Alguns que agafaren motos queno eren seves. Fa uns anys que hi haviacolles que es dedicaven a robar motos...pert' generalment els trobàvem.

—La vostra feina, els vostres serveis,han estat molt pesats?

—No. Fèiem 6 6 7 hores cada dia. Aix()sí, diumenges i dies feiners. I per altrapart, no hem tengut mai un horari fi x.Sempre que l'Ajuntament ens ha hagutde menester, hi hem estat. Hem coberttotes les necessitats del poble que haginestat de la competencia dels municipals.Record que vaig entrar l'any 68 quan elpoble tenia 2.800 i pico d'habitants imés d'un centenar de transeünts. De lla-vors ençà hem anat baixant. Vull dir quealeshores havíem d'atendre un poblacióbastant més nombrosa que la d'ara.

—Ja per acabar; com veus el teu futuruna vegada jubilat?

"la Caixa" amb l'agricultura

"la Caixa"

C aL,f4,

DE FORA VILA 13

Vinya i viPel mes d'abril, si be ja es un poc tard,

encara estam en temps de podar, llaurari arreglar les vinyes i parrals. En generalja estan podades quasi per tot; però comque Montuïri es un Hoc fred, i si volemdefensar-les de les gelades, ens convé nofrissar massa a podar, que llavors treuenprest, i si pot esser hem de retardar latreta quan més temps millor, i si podamtard, no correm tant de risc. L'inconve-nient que té, si esperam a podar, es quela saba ja està en marxa i plora molt. Sivolem podar tard ens convé, prest —apartir del mes de novembre— fer una es-vaiada o "pre-poda", que consisteix entallar les serments que hàgim de llevar iacurçar les que deixem per fer el fruit.D'aquesta manera, en acabar de podar-la, no haurem de fer tants de tails i, pertant, vessarà manco saba.

Quan la vinya comença a treure, quees quan el temps ja es vol encalantir, elvi, degut als canvis de temperatura, tam-bé es vol remoure. Per això es bo que eltenguem a un lloc fresc, tal vegada dinsun soterrani o una bodegueta, a fi queestigui fresc durant l'estiu, ja que la ca-lor desbarata molt el vi.

Perquè el vi no torni vinagre o dolent,ja hem de procurar, quan capolam o tre-pitjam els raïms, tenir-ho tot ben net,tant el cup com els barrals o botes onl'hàgim de guardar. I si li afegim un pocde "metabisulfit", tota vegada que es unconservant, correm manco risc que enstorni fort, però es més natural si no liposam res.

El vi ha de ser agradós als ulls —ha detenir bon color—, al nas —ha de fer bonaolor— i al paladar —ha de tenir bon gust—.Per tenir-lo net l'hem de tresbolvar unesquantes vegades a l'any, en lluna vella idies clars,mai en dies de vent o pluges nien molta calor; ara, abans que venguinles calors fortes, és bon temps per tres-bolvar. Per tenir bona olor i bon gust, sino li afegim res, el vi ja ha de procedirde bons raïms, madurs i sans, si hememprat rain's verds o tarats, el vi tendràun gust no molt agradable.

Pels "hipers" podem trobar vins de to-tes marques, qualitats i preus —des de 70ptes. lite a molt cars— i de tot color: ne-gre, "clarete", rosat, blanc, com a gro-guenc... vins que d'una mateixa marcasempre tenen el mateix grau i gust, que

per als qui feim el vi a ca nostra no ensho podem explicar, ja que d'un any al'altre no ens surt mai igual.

El fer el vi per al nostre consum —tantsi tenim el raïms de collita pròpia com siels compram— ens du prou feina; pert,així sabem que bevem, i beure un poc devi en les menjades, si és fet nostre, caube; fins a tal punt que hi ha metges que,segons quines malalties un té, prohibei-xen el vi, i si es fet de casa, en podenbeure un poc, ja que el pagesos, si l'hem"hatiat". no hi hem posat aigua, només

hem posat noms com aquests: vi de ca-sa, vi casolà, vi pages, vi de potada... to-tes aquestes "marques" en garantia, indi-quen que sols hem emprat raïms per fa-bricar-lo.

El vi, si es natural, fet de raïms, encaraque sigui una beguda alcohòlica, beguten les menjades, i fins i tot amb aquellacaloreta que sentim dins el cos, ens aju-da a fer la digestió; i si després ens agafaun poc de xabec, dormim més be. I fentuna bona digestió i una bona dormida,després ens trobarem més contents i ale-gres, motius pels quals es sA beure unpoc de vi.

Sion Nkolau

14 ENTREVISTA

Mateu Fiol Jordi, de "Sa Matança"Fa sis anys que posa en marxa la indústria camica

Ara s'haurà d'homologar segons les normes de la Comunitat Europea

No fa molts d'anys, a cada casa delspobles d'arreu de Mallorca, corn a mi-nim una vegada a l'any es feien les tra-dicionals matances, així es proveiend'aliments per l'hivern, a mes s'aprofi-taven tow casta de deixalles d'aliments ide les collites per engreixar el porc.

Ara les coses han canviat. De cadapic son menys les cases que fan matan-ces, els avanços tècnics, qufmics, lesgrans superficies comercials i un llargetcètera ens permeten tenir els alimentsquan i corn vulguem, al nostre gust i,com no, la gent es decanta cap a la co-moditat.

A Montuïri tenim una indústria, con-cretament una fabrica d' embotits, segu-rament coneguda per tots nosaltres,aquesta es la fabrica "Es Pages", pro-pieta! de Mateu Fio! Jordà, de "SaMatan-ça", el qual, des de sempre, haviscut dins l' ambient de les matances, jaque a ca seva, des de fa molt, tenet: unaindústria idêntica a la que ell posseeix idirigeix.

Amb aquesta entrevista a n' en Ma-teu, pretenem conèixer una mica milloraquesta indústria i el seufuncionament.

—Com va ésser que començares iquin temps fa?

—Ara ja fa sis anys que marxa, tot vacomençar amb la possibilitat de llogarels locals on actualment treballam, a miem va parèixer un lloc ideal i una bonapossibilitat per establir una indústria car-nica, a partir d'aquí varem decidir llo-gar-la. la varem adequar a les nostresnecessitats i finalment l'obrírem i laposarem en funcionament.

—Molts de pics els negocis que co-mencen no solen anar bé, ja sigui permanca de formació de l'empresari,manca d'experiència..., aquest, però,no és el teu cas, quin ha estat el secretper tirar endavant?

—Jo sempre havia viscut dins aquestsambient, a casa meva sempre hem ten-gut una indústria d'aquestes característi-ques, per tant quasi res em va venir denou. Aix() crec que ha estat el que mêsha influït amb la permanéncia i creixe-ment de l'empresa. Per altra banda he

fet cursos de màrqueting, de direcciód'empreses... així com estan les coses ésnecessari ampliar els coneixements almaxim, conèixer totes les possibilitatsque tens, informar-te i estar al correntdel que et pot influir.

—Explica'ns les principals caracte-rístiques d'aquesta indústria?

—Et puc dir que és una indústria peti-ta, mês bé tradicional i artesanal enquant a l'elaboració i presentació delsnostres productes, tot això per millorarel mercat que cada dia és mês difícil. Laplantilla esta formada per nou personesles quals ens dedicam a la producció,administració i a les ventes. L'ambiententre nosaltres és molt agradable i cor-dial, treballam de vuit a una del matí il'horabaixa ens hi posam a les tres i finsa les sis, això de dilluns a divendres.

—I quins són els productes que ela-borau a la fàbrica de "Sa Torre"?

—Feim tota casta de sobrassada ambdistints tipus de budell com poden ésserbudell cular, pultrú, bisbe, rissada... tam-bé feim crema de sobrassada, que és unaespécie de "paté", la presentació

d'aquest producte la feim en "terrines"de tamany industrial o familiar, concre-tament de 3 Kg. i en terrines de tamanyindividual, de 250 grams. Pen) el pro-ducte que elaboram amb més cura i de-dicació, que per cert és sa nostra espe-cialitat, és la sobrassada de porc negre,que és la més apreciada pels nostresclients i consumidors.

—La matéria prima que més utilit-zau, sens dubte deu ésser la carn.D'on vos proveiu d'aquest producte, osigui quin és l'origen?

—La carn que empram ens arriba deIa peninsula, amb l'excepció de la deporc negre; aquesta provê de la cria quenosaltres mateixos feim d'aquest tipusde porc. Els porcs negres a vegades tam-bé els compram als pagesos. La Conse-Ileria d'Agricultura i pesca ens atorga, sicomplim una série de normes, el que esdenomina " Qualitat Controlada", aixòvol dir que tot el procés d'engreix delporc, aliments que aquest consumeix,elaboració de la sobrassada, edat del'animal, tot, completament tot, estacontrolat per un inspector què envia laConselleria, aquesta inspecció té com afinalitat l'obtenció d'un producte de ver-tadera qualitat. Per altra banda la carnque duim de la peninsula esta tota classi-ficada, controlada i amb una llicènciasanitaria que acredita les perfectes con-dicions del producte.

—I quin és el procés d'elaboracióque seguiu?, ho feis de la manera tra-dicional?

—Una vegada que ens ha arribat lacarn, la capolam, la trempam,

l'embotim i fermam, tot igual que enunes matances casolanes, tot seguit lapujam als eixugadors, on segueix el pro-cés natural de curació, una vegada bencurada ho embarcam cap els nostres dis-tribuïdors. Amb la sobrassada de porcnegre ens esmenam més. Per elaborar-laempram únicament les peces mês noblesdel porc negre, com són els Horns, els"Ilomillos", els cuixots... també selec-cionam el pebre vermeil, qué és mallor-quí, ja que ens interessa donar un pro-ducte de qualitat. Al mercat un quilo de

ENTREVISTA

15

sobrassada de porc negre pot valer dedues mil a dues mil sis-centes pessetes.

—El procés de producció és inter-romput al llarg de l'any o produiu totl'any?

—Ara produïm tot l'any, durant elsmesos d'hivern fabricam un poc més.Abans no era així, només es produïa latemporada de fred, concretament des desetembre, quan començava la campanya,fins al juny. Gracies a l'avanç i a la tèc-nica, produïm tot l'any; les cambresd'aire condicionat, els camions frigorí-fics... tot això ens ha permès no inte-rrompre la producció al llarg de l'any.

—A quin mercat ven destinats elsvostres productes i quins d'ells tenenmés èxit?

—Els nostres productes van destinatsprincipalment a la peninsula, les InesBalears, Canaries, Ceuta, Melilla iAndorra. I et puc dir que alla on és mésreconeguda, és en la zona mediterrània,des de Girona a Almeria.

—Un dels principals objectius detotes les empreses és el creixement il'expansió d'ella mateixa. Tens pensatcap tipus d'ampliació o reforma ?

—Si, degut a les normes noves de la

Actualment tots pagam imposts. Entreels directes i els indirectes una quantio-sa part del que nosaltres guanyam ho re-ben les administracions (central, autonò-mica i local) per tal de fer front a lesdespeses públiques. Així doncs, les ad-ministracions reben aquests doblers i elsgestionen i administren, donant al pobleuns serveis i inversions públiques a fique les necessitats basiques de la comu-nitat siguin cobertes i el nostre conviuresigui més racional, senzill i còmode (oalmenys així hauria de ser).

No dubtant de la bona voluntat delspolitics, una cosa es veure i entendre lapolítica des del punt de vista del carrer,com a poble, i l'altre és governar i tenirel poder i la decisió amb les mans moltfermades per les heis i per la impossibi-litat de disposar dels recursos econò-mics necessaris per a dur a terme unabona tasca, entre altres limitacions.

Els politics abans de les eleccions pre-paren un programa electoral, que recull

Durant moltsd'anys les tlpiquesmatances es feien

prácticamentatotes Is cases de

Mon turn.Avui ja són poquesles families que en

facin.Indústries, com la

d'"Es Pages" ialtres, fan que

molta gent, quannecessita produc-

tes deriyats delporc, acudes qui al

comerç

comunitat europea no ens queda més re-mei d'homologar-nos. Ens exigeixenmolt, i per això hem pensat fusionar lesdues fabriques d'embotits, la del meupare i la meva. Amb l'homologació tensun camí obert cap a l'estranger. Hempensat instal•ar-nos en una nova fabricai començarem les obres després dePasqua, per tenir-les acabades passatl'estiu.

—Creus que és positiu l'existènciad'una nova fabrica a Montuïri?

—Sí, crec que sí, ja que permetrà cre-ar nous flocs de feina dins el poble, as-

les directrius i metes que es proposendur a terme durant els quatre anys se-gons esta establert en els municipis. Siels politics que tenen el govern en lesseves mans no duen a terme així comvaren prometre en el seu programa o seseparen del assenti de la gestió preesta-blerta, o no realitzen la seva tasca aixícom cal, el montuirer, per referir-me alnostre poble, té el dret i el deure morald'estirar les orelles als responsables, id'opinar, donar idees i ajudar en la ges-

Molt sovint oblidam que des del 20%per amunt dels nostres guanys, van a pa-rar a les saques públiques i gestionatsper les persones que elegírem; i s6nmolts de doblers, perquè es facin malbé.Els politics feim i desfeim amb la bossacomú. I per això m'estranya que tan po-ca gent es preocupi per saber com esgasten els ingressos públics.

Durant la darrera legislatura molt po-ca i en clares ocasions, la gent ha vingut

pecte important ja que es molt millortreballar al propi poble que haver-se'nd'anar a fora.

Aix! com van les coses, veient la men-talitat totalment cômoda de la societatactual, un creu que seran aquestesbriques d'embotits autòctons les queconservaran tota una tradició gastronò-mica. Ara be tota la tradició culturalque envoltava les tlpiques matances ca-solanes, any rera any, anird desaparei-xent, fins que lamentablement quedardcom un agradable record del passat.

A ntoni Mesqukia Llinàs

als plens municipals, a interessar-se persaber quina es i com duim a terme lagestió del poble. Amb una major partici-pació i preocupació ciutadana en les tas-ques municipals, donant dinamisme iuna empenta al Consistori, amb segure-tat els municipis es gestionarien millor.

Joan Verger Gomila

Per a una millor gestió municipal

/6

ENTREVISTA

Jacint Noguera Martorell "Cinto Moio"Als 89 anys, qualsevol man' se'l pot veure amb bicicleta

Hi ha un refrany castellà que diu: "Nosols han de ser bons, sinó que també hohan de parèixer". I en el cas del nostreentrevistat hem de dir que ell pareix unabona persona i efectivament ho es.

En Cinto Noguera Martorell "Moio"té 89 anys, i amb tot aquest caramull dedies damunt les seves espatles, si ensposam devora la caseta del tren qualse-vol matt al voltant de les nou el veurempassar damunt una bicicleta —la qualgemega ferm, no sabem si per mancad'oli o també perquè el pes del temps ladoblega— camt de s' Hostalet.

Gelades, solellades, fred, vent, bruscai altres herbes, l'han malmenat al llargde la seva vida de jornaler; perd no so-lament ha capejat el temporal del tempsi dels anys, sinó que aguantant-lo moltbe n'ha sortit airós. El elements natu-rals en lloc d'acoquinar-lo han assaonati endurit la seva pell, per() el seu carác-ter benevol persisteix.

Es el tipus d' home de principis de se-gle que, avesat a la feina i al mal temps—i no ens referim ara als elements at-mosferics—, s'obrt cam! vigorosamentdins la seva vida, acompanyat dels gali-vans, el picó o el maw f de l'arada.

Malgrat tot quant hem exposat, la ma-teixa rialla a la seva cara sempre ha es-tat present. En els moments actuals —du-rant l'entrevista— sempre s'ha mostraialegre, almanco de bon humor. Parla deles dificultats del passat amb naturali-tat, sense dramatitzar.

Després d' aquestes breus pinzelladesamb que el volem definir, direm tambéque nasqué a Montuïri el dos de marçde 1905. Conrador i fill també de paresconradors. Quan ii demanam on va anara escola ens contesta amb cara de cir-cumstancies:

—Jo no vaig poder anar a escola. A canostra érem sis: tres germans i tres ger-manes. Jo era el segon dels darrers.Només vaig anar a ca na "Donades" aaprendre les oracions per poder fer laprimera comunió. Poc temps desprésd'haver combregat i quan només teniaset anys, em llogaren per mosso de por-quer amb l'amo en Miguel de SonPalou, amb qui vaig estar dos anys.

—Suposam que, com molts, després usllogaren a una altra possessió?

—No. Id6 no. Vaig estar molt poctemps llogat. Vaig esser tota la vida unjornaler, de cap a cap d'any.

—On anàveu a fer feina?

—Generalment al camp. Després deSon Palou em vaig posar a fer feina a canostra. trem, com t'he dit, molts de ger-mans i germanes. La nostra mare haviamort quan va néixer la germana petita.Et pots imaginar quin panorama hi haviaa ca meva. Com podíem anar a escola!Era necessari sortir tots a guanyar-nos elpa fent una feina o l'altra. Vivíem, commoltes families, a fora vila, malgrat tení-em una casa a la vila...

Es posa a riure abans de seguir el filde la conversa.

—Mira si veníem poc a la vila —conti-nua— que essent allotet un dia em vaigperdre per dins el poble i no trobava canostra.

—Continua, Cinto, per favor.

—Com t'he dit abans, sempre vaig anara jornal. Als nou anys anava a fer formi-guers a la possessió d'Alcoraia. L'any14 arrabassàvem blat amb altres jorna-lers en aquesta possessi6, i ens donàvemuna garba de cada cinc que en fèiem.Era el nostre jornal. En aquesta edat séque també anàvem a fer herba dins blata una allia possessió: érem dues dones,

el meu germa Toni i jo. Les dones guan-yaven una pesseta al dia, el meu germaToni, sis peces (0'60 pis.) i jo dos reals.La part més saborosa vengué quan enspagaren. Entre els doblers que ens dona-ren al meu germa i a jo, hi va haver unduro, que va esser "sevillano". Vet admaldecaps per a mon pare, que estavaempeguen de tornar el duro. Va anar a lamadona d'una botiga i li explica el cas."Tots es duros s6n bons", li digué la bo-tiguera. Agafa el duro i el canvia. Elmeu pare féu un ale.

Ho hem dit moires vegades: els do-blers en aquest temps anaven esquius.

-On mis anã reu, Cinto?

—Oh!, per tot. No estava per feina;sempre venien a cercar-me. Sempre te-nia jornal. Casat de fresc feia clots per aametlers a Son Trobat. Més tard pren-guérem una escarada fent sèquies per avinya, un amic meu i jo. L'amic es can-sa i vaig haver d'acabar-les tot sol.Durant set anys vaig fer feina quasi dià-riament a Son Ribes, amb l'amo enGori. I també durant sis anys vaig durl'hort de don Joan de Meia, i semprefent feina de sol a sol, de cap a cap d'any.

Ens interrompem un moment per salu-dar la seva dona, na Juanita, la qualarriba i s'asseu devora en Cinto. Ella leun temperament viu i alegre, quê con-trasta amb l'esperit de passivitat del seuhome. L'assenyalam amb el bollgraf altemps que interrogam: Juanita...?

—Joana Gomila Garcias; i es riu de laseva contesta amb la sal pròpia que lacaracteritza.

—Quant fa que us casilreu?

—El 6 de juny del 31 —contesta ella,ulls espolsats i to optimista—.

—Quants de fills heu tengut?

—Tenguérem dues filles. La segona, naCatalina, morí als set mesos. Queda laprimera, na Margalida. A més d'ella,que es casa, tenim una néta i dos renéts.

—On fireu el servei militar, Cinto?

—A Africa.

—Hi havia Huila, quan hi anã reu?

—No; es pot dir que ja havia acabada laguerra, però encara hi havia qualque es-

En "Cinto Moio" i na "Juanita", la seva dona, des que són casatsformen una parella envejable

ENTREVISTA 17

quitx i havíem d'anar vius.

—I aquesta bicicleta que teniu, is laprimera que tenguireu?

—Que va! La meva primera bicicletaera contra-pedal, la qual, quan era jove,Ia vaig comprar per anar a jornal i em vacostar moltes suades. Me la va vendremestre Jaume "Roqueta" per vint-i-qua-tre duros. Si sabessis el camí que he fetamb bicicleta...!

—Digau,digau.—Resulta que durant el "Moviment"

vaig fer feina amb la brigada del tren.En un moment determinat varen dema-nar dos obrers per anar a fer feina a l'es-tació d'Inca. Hi anal-cm en Toni "Terric"i jo. Cada mati posàvem les nostres bici-cletes dins el tren, a l'estació de Montuï-ri, i partíem. A Santa Maria les posàvemdins un altre tren que pujant des de Pal-ma anava cap a Inca. Treballàvem a Incai cada vespre, per la carretera i amb bici-cleta, tornàvem a Montuïri. Això durantuns quants d'anys. En aquest temps elsobrers de la brigada dúiem un braçalvermeil. A vegades estant fent feina ambel front damunt els rails, volaven avionsmilitars part damunt nosaltres, i ahan -donàvem la feina ràpidament per anar atirar-nos en terra, davall els arbres.

—Parlem de tot, Cinto: heu vist algunteixklor al poble?

—Sí! —contesta en to de festa, i a conti-nuació s'explica—. Aquest homenet, re-cord que li posaren una multa en la qualhi estava implicat un ca que tenia. Sup6sque no degué poder, o no degué volerpagar la multa, i va haver d'estar unsquants dies dins la pres6. Id6, se n'hi vadur els telessos!

Comentam breument el fet i conti-nuam.

—Prest serem dissabte del Ram. Usdiu res aquest dia...

—Se que ens vols dir —contesta rient—.En aquesta nit, fa molts d'anys, dins elpoble hi havia un esbart d'al.lotets queen grups de quatre o cinc, senalleta o pa-ner amb ma, anaven a cantar figues perles cases. Qualque vegada me n'anava aca nostra amb mitja senalleta d'acops,que eren mel. Quina diferencia d'untemps a ara!

—Canviarem de tema. Heu dit que nopoguéreu anar a escola de dia. Era cor-rent aquest cas al temps de la vostrainfancia?

—Et contestaréamb un fet. Quanels de la mevaquinta, que fóremuna trentena, enshavíem d'entregaral servei militar,anàrem, abans, al'Ajuntament: no-més tres saberenfirmar.

La contesta esde gran eloqüència; no feim mespreguntes al res-pecte.

—Com passàveuels diumenges du-rant la vostra jo-ventut?

Contesta la sevaesposa en to defesta.

—Els diumengeshorabaixes, quanfestejàvem, ana-vem a passejar perl'estació i ens en-treteníem mirantpassar el tren. Sipodíem, anàvemqualque vegada al cinema; horabaixet, aprimera hora, i quan venia el vespretambé al passeig de la plaça i al carrerMajor, que era trem feliços a lanostra manera.

—Heu enyorat el temps passat...

—No —contesta en Cinto d'un mode in-decís—, pert, reconec que eren més tran-quils aquells temps.

—Quina diferincia hi ha de Rows aavui?

Ili ha un curt canvi d'impressions en-tre el matrimoni. Contesta en Cinto.

—Un dels canvis que ha experimentatel poble, la societat, és l'accés a una Ili-bertat per part dels joves, que nosaltresno teníem. Els caps de setmana, perexemple, tot el vespre van de rauxa, i elsseus pares no dormen de passar pena.Que consti que nosaltres no tenimaquest problema, però arreu, sí. A més,un temps lluitàvem per fer doblers, per-que els necessitàvem per viure; curteja-ven i eren mals de guanyar. Avui els vo-len guanyar per malgastar-los, sense mi-rar prim. Són victimes del que es diu

consumisme.—Qui els dirteu al joves.—Per favor!; no som l'indicat per do-

nar consells. A més, els joves d'avui es-tan ben formats, tenen una educació quenosaltres no tenguérem; saben més quenosaltres... però... jo els diria que es por-tin bé, que no facin sofrir els seus paresaquests vespres dels caps de setmana;que arribin prest a ca seva.

—El temps que recordau amb miscomplaença, Cinto?

Torna canviar impressions, el matri-moni, i es posen d'acord.

—El dia de la primera comunió, on esdesborda l'innocencia; fou una felicitat.També la vida tal com transcorria elsanys vint.

Per unes hores hem reviscut amb enCinto i na Juanita una epoca irrepetible.Temps feliços?, de penalitats?, de tre-balls durs?, d'estar subjectes? Sí, peròtambé temps d'il•lusió i de joventut.Irretornables.

Miguel Martorell Arbona

18 MONTUIRERS QUE HAN DEIXAT PETJADA

Miguel Mayol i Rossinyol, "Catxeto" o "Muntanyeta"Home singular, estrany i extravagant; molt popular i estimat de tot horn

Un dels personatges mês singulars deMontuïri del primer quart d'aquest segleque estam acabant, fou en Miguel Mayol

Rossinyol, conegut molt be dins el po-ble pel nom de Miguel "Catxeto" o"Muntaneyeta".

Deis primers anys de la seva vida ensabem poca cosa perquè les personesque ens ho podien relatar ja no existei-xen, tota vegada que el nostre personat-ge havia nascut a la meitat del segle pas-sat. Sabem si, que de major era moltafeccionat al joc i a la beguda, j un i al-tre vici al relegaren a una situació d'in-digència.

En Miguel "Catxeto", en un principi,tenia algunes propietats: encara que al-guns diuen que jugant les va perdre,mentre altres asseguren que les hi roba-ren d'aquesta manera: En certa ocasióva dur un plet contra l'Ajuntament sobreuna sèquia a Ses Mudaines, pen) essentque corria el penh de perdre aquest litigii desposseir-lo també de tot quant tenia,l'aconsellaren que traspassas l'hisendaque posseïa a un amic de confiança, a fide retornar-la-hi en haver acabat el judi-ci. Aix í ho feu, però l'home de con-fiança. finit el procés, li contesta queaquella hisenda era seva, tal com consta-va en els papers. I no la hi volgué tornar.I així en Miguel va romanche sense teniron caure mort.

Es molt possible que fos així, perquèqualque vegada, duent dues copes demés, se'l va veure amb una pedra picanta les portes d'una casa, que devia ser lad'aquell que s'havia quedat amb el seushas. Aleshores el podien sentir, ambveu forta, insultant-lo i demanant-li allòque li havia robat.

En "Catxeto" també era afeccionat afer gloses, però no a fer feina, ja que mainingú n'hi va veure fer. L'única cosaque li veren fer, de major, fou de reparti-dor de cartes i de diaris, sols quan teniael cap clar. Llavors sí, que ho feia cor-rectament, per6 quan havia begut demês, no sabia, naturalment, all() quefeia, i no era responsable dels seus actes.

Exercí també de midador o canador deterrenys i finques: per a la qual cosa eranecessari esser desperts i tenir el capclar. Es veu que en sabia i ho feia ambseny, perquè fins i tot algunes vegades

vengueren a cercar-lo de fora poble,quan abaci havia de comprar un tros deterra o repartir-se una hisenda.

En el seu temps hi havia un altre mi-dador en Gaspar Mas "Comelles" (el pa-drí d'en Pep i d'en Joan). Ells dos bevien,a vegades de mês: i en certa ocasió enMiguel "Catxeto" li feu aquesta cançó:

Amb sa Física i Químicahi ha molt que estudiar,per6 en questions de midai-

es rellotge d'en Gasparen ser hora no repica.

Volia així fer-li un poc de befa i dir-lique qualque vegada s'equivocava. Noobstant la gent es fiava Ines d'en Gaspar"Comelles" que no d'en "Catxeto".

Durant el temps que va fer de reparti-dor de diaris, de carter i de bastaix, nocobrava res, com hem dit, i ho feia aixícom pertocava quan tenia el cap clar.Aleshores freqüentava Can Clariana, perall?) que aquest tenia moita corres-pondencia, i l'enviava a l'estació deltren a dur-hi paquets i cartes.

Encara algú recorda d'ell algunesanecdotes: Un dia, que estava gat, mad()Magdalena des cafe de Cas Confiterva donar una grapada de figues segues. iell, mentre se les menjava va fer mala

Aleshores va demanar a la madonaun tass6 d'aigua, per() aquesta, en hocde dur-li aigua, li va portar caçalla; i unadona, que ho contemplava, la va repren-dre així: "Madona, i estant gat li duis

caçaila". Aquesta li contesta: "Calla, anegat da-li aigua".

En certa ocasió vengueren dues balla-rines al cinema de Ca n'Aloi i unad'elles, que sabia qui era ell. digué da-munt l'escenari:

El dia que trasnochéme han dodo un gran apricio,me hull dicho adiós monada,i ha sido en Miguel "Cat.reto".

Referent a la seva manera de ser i alseu comportament encara hem sabut al-tres coses:

En Miguel era una bona persona.Sempre va romandre fadrí. No es posavamai amb ningú i no tenia ningú ofès. Erauna persona educada. Essent així cornera , els al.lots no li feien injustícies: alcontrari. tothom l'apreciava molt.Moites vegades se'l venia pel poble en-revoltat d'allots. No va robar mai res aningú. Quan sortia la música, se'l podiaveihe davant. pie de goig i alegria.

Per altra part, devia ser intei.iigent. jaque per poder esbrinar l'extensió (leisterrenys que canava no devia esser capbeneit.

En el seu temps era la persona Inespopular de Montcari, i la gent l'aprecia-va tal com era. Tota la roba que duia i elcalçat l'hi havien regalat. Qualque vega-da se'l veia amb una americana queera grossa o amb unes sabates que n'hicabien tres: o be li era massa apetit. Unel convidava a menjar. altres a heure.Tothom li feia cas. L'Ajuntament el pro-tegia i li tenien un cell respecte i consi-deració: tant es així que els darrers anysde la seva vida li permeteren viure da-mum la Casa de la Vila, alla on hi havial'arxiu, enmig de manuscrits medievais ipergamins molt antics, d'un bon grapatdeb; quals en feu foc durant les llarguesnits dels hivems. Va destruir documentshistòrics i molts de diaris oficiais. Anadalt ilegia "El Quijote" amb veu tan altaque el sentien d'enmig del carrer.

Aquest curiós personatge havia nascuta Montuïri dia 20 d'agost de 1858, i mo-rí a Ciutat, a l'Hospital, on el duguerenpoc temps abans d'expirar.

O. Arbuna

Nota.- Hem recolhi les dades de gent dedal delpoble i també del llibre "Un poble, , deJoan Miralles i Monserrat.

El carre( de sa Posada es un dels més antics de la vila

MONTUÏRI D'AHIR A AVUI 19

Succinta história dels nostres carrers - XDe sa Posada, de sa Quintana, de Ramon Llu II

i del rector Escarrer27. Carrer de sa Posada

Es tracta d'un carrer molt antic, un elsque marcava el perímetre de la poblamedieval, encara que en aquest sentit si-gui l'únic carrer que no serva pròpia-ment l'alineament amb el carrer de SanFernando, antic carrer de sa Quintana deBaix. Ja he dit que, segurament, seguiraquest alineament hauria estat molt cos-t& ja que hauria estat necessari traves-sar el carrer de ses Rogues i, en la con-fluencia amb l'antic carrer del Pou delRei, el desnivell hauria estat notable. Alsegle XVIII aquest carrer surt com a car-rer de sa posada dels Frares de SantFrancesc d'Assís, a causa de la posadaque tenien aquests frares a la casa del'actual Sebastii Figueres "de CanCuca". D'altres vegades, Francescd'Assis o, simplement, com carrer desFrare. Des del 1862 fins avui, senseinterrupció, el veim com a carrer de saPosada.

28. Carrer de sa Quintana

La illeta de la Quintana pròpiament di-ta està compresa entre els carrers de SanFernando, caner del rector Escarrer, car-rer de sa Quintana i carrer de Sant Martí.Es tracta d'un Hoc que ja trob documen-tat al segle XIV. Aquí el mot quintanasignifica concretament "tros de terra ocorral sense edificar tancat de paret im-mediata a una casa o cases". En docu-ments del mateix segle XIV trob aquestmot usat en el sentit de ''pastures imme-diates a unes cases". Al segle XVIII elscarrers que acab de citar emmarquen elslímits de sa Quintana i són designats dela següent manera:

1. Carrer de la Quintana Alta o deDalt, davall el campanar, actual carrerde sa Quintana.

2. Carrer que davalla al carrer dela Quintana de Baix, actual carrer delRector Escarrer.

3. Carrer de la Quintana Baixa ode Baix, actual carrer del rei Jaume II.

4. Carrer6 que baixa de la terra fi-gueral d'en ValueII, actual carrerSant Martí.

Així mateix el carrer de Bonavista

mediat a la Quintana es troba corn acarrer que puja a la Quintana i fa frontamb el camí d'Inca.

A partir de 1862 comença a aparèixerals padrons el caner de sa Quintana, queen realitat es refereix a dos carrers: el desa Quintana pròpiament dit i l'actual delrector Escarrer.

Es rally 1930 quan es proposa que eltros de carrer que va del carrer del reiJaume II al carrer Major es digui carrerdel rector Escarrer. Temps enrera, l'ac-tual carrer de sa Quintana continuavaper la rota de l'església, per darrera elcampanar i pel mig de la Rectoria i canPunta, avui ocupat per la Sala Mariana.Les restes d'aquest carrer són encaraperfectament visibles entre el corral dela Rectoria i el de can Punta, antiga casapairal de Can ValueII.

29. Carrer de Ramon LluII

Comença a aparèixer al padró del1888, amb vuit cases. Segons una tradi-ció, aquest carrer ocupa l'emplaçamentd'un antic torrent que juntament amb elde sa Cova eren els punts per on sortial'aigua embassada en aquesta part del

terme. Aquest carrer compren d'unabanda, des del cantó de can Quelet, queconfronta amb el carrer d'Emili Pou,fins a la confluencia del carrer PereCapellà i l'avinguda des Dau. L'altrapart es l'actual avinguda des Cementen,que com a tal avinguda data dels anyscinquanta, durant el mandat del batleJoan Miralles i Riera, que era l'antic ca-mí des Puig o canií o carrer des Puig deSant Miguel, que és com el trobam es-crit de vegades, o, així mateix, camí descementen.

30. Carrer del rector Escarrer

Es un dels carrers que envolta la illetade sa Quintana. Fins a l'any 1930 figu-rava incl6s a l'antic carrer de sa Quinta-na. Aquest any, per6, passa a ser dedicata Gregori Escarrer (1832-1897) dePorreres, rector de Montuïri del 1862 al1894. Durant el seu rectorat fou cons-truit el convent de Monges de la Caritati es dugueren a terme algunes obres i re-formes en l'església parroquial, com ésara la instal.lació del parallamps.

(Continuara)Joan Miralles i Monserrat

20 RELATS MONT'UIRERS

La claror que assenyalava on havia desortir el sol tornava lentament més trans-parent i neta, eixamplant-se damunt lalínia de l'horitzó. L'alba deixava pas al'aurora i la quietud del camp, tret delcant alliai d'algun ocell, era total.

Estàvem a últims de juliol. El senMiguel havia acabada la son. S'incor-pora el temps que els ossos de l'esquenai el coll, fent un grapat d'esclafits, es po-saven al seu lloc. Agafa la taleca que ha-via deixat la nit passada penjada a ungrop d'una biga del sostre, i mecànica-ment se la penja per una espatla.

Mig acalat dona unes quantes passesinsegures per damunt la palla per sortirdel sostre. Passa una cama partdamunt elportal, i aferrant-se amb una ma al Ilin-dar, tragué l'altra cama, i queda asseguta la finestra amb els peus damunt unaescala feta de dos pins llargs, sans i abri-nats.

Una faixa llarga de boira quasi trans-parent estava ajaçada dins el comellar, elqual es començava a distingir més enllàdel torrent del oms.

Es mira el panorama sense curiositat.Era el mateix del dia abans. Tomaria fercalor. L'home més 1)6 pareixia que estu-diava el mode de capejar-lo i veure comarribaria al vespre. El sol en aquesttemps estormeiava les persones.

Mentre els arbres, les garrigues i elsturons prenien forma, sense deixar demirar al seu enfront, comença a grapo-nejar dins la taleca que duia penjada i onhi tenia els orrnejos de fumar. Mesclatamb una grapadeta de pastilla de contra-ban —i tot a lloure— hi havia una embostade fulla d'estepa, tarrega i, tallucat unpoc com si fos amb la destral grossa,mitja dotzena de fulles grosses de tabacde fulla d'espasa, secades davall el por-xo, d'unes tabaqueres grosses i sanesque creixien devora el pou i que el nos-tre home es cuidava de regar sovint.

De dins les profunditats d'aquellaespécie de sàrria què duia penjada, tra-gué una pipa de test d'un color tirant en-tre verd terrós obscur com el que té unaolla amb broc que s'ha emprada per aju-dar a pelar el porc en in finitat de matan-ces. Estava una mica esbrocada, teniauna petita mossa que s'havia fet quancaigué del carro. El canó de canya foras-

tera, prim i nuós, era més obscur que lacassoleta i semblava negred'agafar ambuna ma, i pega amb ella dos toquets da-munt el darrer escaló de l'escala. Del'interior de la pipa sortí una espécie detap negre i humit, el qual caigué en terracom un plom. Afica la pipa alta voltadins la taleca i comença a omplir-la, ata-cant i premsant el que volia esser tabac,amb el dit gros, sec i dur com un rebolld'ullastre. Quan se la posa a la boca, onli mancaven quasi totes les dents, la ba-rra quasi es junta amb el nas; pega doscops a l'encenedor de ble gruixat, colorcarabassa i un olor de socarrim es deixasentir d'immediat. Aguanta la pipa ambuna ma i amb l'altra intenta encendre-la.Un olor rar de pota de cavall mesclatamb altres efluvis inconfessables, l'enre-volta; l'home aspira profundament i ambdelit les emanacions d'aquell compostexplosiu. Era un dels moments millorsdel dia.

Mentre xuclava amb totes les sevesforces aquelles metzines que havia posatdins la pipa i que es negaven a prendrecom pertocava, l'home anava pensant enla tasca que l'hi esperava durant el dia.Els pulmons del sen Miguel —les man-xes, com deia ell— deixaven sentir un sod'acordió suau i acompassat. Amb l'un-gla del dit gros —la qual era gruixada i decolor groc obscur— acopa el tabac que esresistia a cremar. Li aferra dues o tresxuclades amb totes les seves forces iaquell yea empipat s'infla, alga el gepcom si fos un escorpí rabiós, i quasi sortíde la pipa. El torna atacar amb unes es-molletes i una espécie de tirasset, quetragué de la taleca, arrambant-li altravolta el ble encès de l'encenedor. Entreuna i altra xuclada, la pipa ja calenta,comença a sentir-se el siulet del turcque, mig ablanit, omplia el canó, sem-blant les calderes d'un vaixell en minia-tura, sotmeses a una pressió extraordina-ria. Aquell verí donava vida al senMiguel. Era la pipada millor del dia. Vafer dos sanglots espessos, pensant altravolta en ant) que havia de fer.

La primera feina seria collir un pane-ret de figues flors —ja es podien dir agos-tenques— que havia de regalar al curan-der. Després donaria un parell de poalsd'aigua a dos solquets curts de pebrers i

tomatigueres de l'hortet que tenia devo-ra el pou. Llavors aniria als oms, on,amb les boirades dels dies passats, peri-llaria que hi hagués uns quants de badoi-xos de gírgoles, després...

—Miguel! —crida una veu vibrant i es-til.lada— vés a estacar la cabra i tambémena-te'n els dos cabrits, que ahir ves-pre els tancarem dejorn. Fer via que peradí. hi ha molta feina; llavors has d'anara la vila amb la somera a veure si mestreAndreu des molí té la farina feta; des-prés has de fer feixos dels dos ametlers iIa figuera que arrabassares, i ens fan no-sa; tendrem el vespre damunt i no ensn'adonarem; en tens d'altres per fer i nohaurem donat menjar als porcs. Fer via—repetí—, que és tard.

Era la seva dona que tenia una bonacaterva i que gruava feia temps dins lesfigueres de moro cercant nierons i des-baratant l'aviram.

Una cosa era la pipa i l'altra.., bd._ elcreure és criança.

El sen Miguel davalla pausadamentdel sostre. Quan arriba a baix es lleva lapipa dels morros i, després de pegar doscopets damunt l'escala, l'afica dins la ta-leca al temps que partia a cercar la cabraper estacar-la.

Ja veuríem com acabaria el dia —pen-sava—. Mad6 Catalina Aina, la seva do-na, sempre en tenia un grapat per manar-les-hi.

El sol volia apuntar par damunt la co-ma de Son Canals. Les rodes d'un carrocarregat de manades de ciurons, es dei-xaven sentir, donant tombs, pel camíyell de darrera les figueres de moro, endirecció a l'era.

El sen Miguel, la cabra i els cabrits,canil de l'estacada, començaven el dia.

En Macià des Cantó

El conte que podria ser história

El 8en Miguel encén 6a pipe

Dibuix de Mateu Rtgo

DIVULGACIÓ

21

La displisia de costat en el caLa primera cosa que cal fer abans de

començar aquest article és la de posar enclar que la paraula displAsia és un motque deriva del grec dis, anormal, ipldsia, formació. Així idò, displasia decostat (cadera) vol dir formació anormalde l'articulació del costat.

La displasia de costat en el ca és unamalaltia hereditaria no congénita, sin6de desenvolupament que afecta en ungrau molt divers, principalment els cansde races grosses, de guarda i de treball,amb uns index d'incidència fins a un40% en algunes races.

La displasia és, aleshores, una malaltiadel desenvolupament identificada enmoltes races de cans, però té la tendèn-cia de presentar-se a les races grosses,ben alimentades i d'un rapid desenvolu-pament.

La manera de presentació dels signesclínics i la gravetat d'aquesta malaltiapoden variar àmpliament en els cansdisplasics. Això es pot comprovar quanel ca, amb freqüència, ofereix resistènciaper moure's, protegint així el seu costatdolorós.

Aquesta malaltia també es pot presen-tar en el mode de desplaçar-se, fent-hode manera que l'articulació es moguimanco; així el ca galopa i dóna salts deconill. I una tercera manera s'observaquan el ca ofereix resistència per canviarde posició i roman dret, per exemple,molt més temps que el normal. Algunscans mostren canvis de personalitat itornen més esquis i manco actius, i mol-tes vegades deixen d'obeir les ordresque impliquen moviment.

Hi ha varis factors que influencien lapresentació d'aquesta malaltia, essent elmés frequent el de l'edat del ca. Clínica-ment els cans afectats o encara On moltjoves, de 5 a 8 mesos d'edat, o ja s6nanimals adults de més d'un any.

Entre les causes més importants quepoden influir en l'aparició de la displa-sia, es troba el de l'alimentació: cussetsamb dietes amb poques calories presen-ten manco incidència i amb més pocagravetat que els alimentats amb dietesriques en calories. S'ha demostrat queun excès de pes en relació a la mesurasegons raça i sexe, als seixanta diesd'edat ja augmenta els riscs d'aparició

de la displasia.Es possible que qualque dia es pugui

eliminar o controlar aquesta malaltia,mitjançant medecines antiinflamatòriesrecentment aparegudes amb les novestècniques quirúrgiques. S'ha arribat aaconseguir que els cans amb displasiaduguin una vida normal i quasi sempresense dolor. Els investigadors treballenper trobar nous mètodes que eliminin elscans afectats de la població reproducto-ra, i d'aquesta manera impedir queaquesta malaltia hereditaria i de tan

greus conseqüències passi a futures ge-neracions dels nostres animals de com-panyia.

Joan Miralles Bibi loni

"El nostre objectluera0 ';'ara

r elWhat de Balears"

"Tots eis jugadors hantengut Ia sevaoportunitat"

oo som jo qwtha de dir si

venus poden passar a:de ill

22 ESPORTS

t© pnvuDawJoan Garau, entrenador del CD Montuïri juvenil

Llucmajorer, de 26 anys, és també seleccionador sub-14 de futbol

Joan Garau va néixer a Llucmajor.Té 26 anys i is funcionari de correus.El seu gran "hobby" i passió is el fut-bol. Una lesió el va impedir de practi-car el seu esport preferit. "Però -enscomenta- em vaig treure el carnet d'en-trenador i ara som aqur. Aquesta tem-porada 1993194 dirigeix l'equip juvenildel CD Monturri.

- Com va ser que aterrares a la nos-tra vila?

- M'ho va dir el President del club mit-jançant el mister del primer equip, MiguelMagana, qui també fa feina a correus.

- Quins equips havies preparat an-teriorment?

- Els alevins, infantils, cadets i juve-nils de l'Espanya de Llucmajor.

- Estns content amb aquest equip?

- Sí, perquè tots els jugadors hi hanposat molta d'il.lusió i, a més a més, hanfet molta feina.

- Podries fer-nos una breu anàlisi dela marxa de la temporada?

- Al principi començàrem fort perquècrèiem que davallaven quatre equips.Després haguérem de baixar la corba delritme perquè era contraproduent mante-nir la força que portàvem. Ara hem tor-nat a pujar el nivell dels entrenaments ies noten els resultats. A manca de la jor-nada que hem de disputar el darrer diu-menge de març, durant aquests dos da-rrers mesos no hem perdut cap partit.Innis hem guanyat dins el camp del lí-der Manacor. Era impensable

- Quines On les majors dificultatsamb que vos heu trobat?

- El fet que alguns jugadors no hanpogut acudir a tots els entrenaments acausa dels exàmens. De vegades, resultadifícil compaginar aquestes dues activi-tats i jo sé que primer s6n els estudis.

- Al setembre vos conformàveu enmantenir la categoria; ara teniu op-cions de jugar el play-off per al títolde Balears amb els campions deMenorca i Eivissa. T'atreveixes a pro-

nunciar un pron6stic en aquest sentit?

- No, perquè l'objectiu que havíempensat ja el tenim aconseguit. Si no po-dem arribar a més, bé. I si arribam mésamunt, millor. Ara bé, ens fa moltes ga-nes classificar-nos i per això treballam.

- A tu et veiem moltes vegades en"Es Revolt" tot presenciant les actua-cions d'altres equips del club. Queopines del futbol montuirer a les dife-rents categories?

- Dels alevins i benjamins no puc con-testar perquè no els he vist mai. Ara, deles altres categories puc afirmar que hiha jugadors de bona qualitat. Es duu aterme una bona tasca, però, com sempre,es podria fer rues; nosaltres, els primers.Particularment pens que els infantilsels qui millor futbol practiquen.

- Veus algun jugador fail per passara III divisió la propera temporada?

- No som jo qui ha de decidir això. Hiha persones més adequades. Nosaltresintentam arribar a aquest objectiu.

- Qué destacaries d'aquesta primeratemporada amb els juvenils?

- La iliusió de tots i, especialment, laforça de voluntat perquè la cosa fun-

cionAs. L'ajuda de Josep Maria és im-portantíssima. També, vull agraircament que, en uns moments determi-nats, el President es va posar allà on to-cava i la seva intervenció va ser decisi-va. Vull fer constar que tots els juga-dors, un dia o altre, han tengut la sevaoportunitat; tots han estat alineats.

• Ens consta que tens una altre càr-rec dins el món del futbol insular.Amb que consisteix?

- Faig de seleccionador a la comarcade Llevant. Vaig a observar els jugadorsinfantils de la zona compresa entre Ma-nacor, Inca i Palma; per tant, pobles comFelanitx, Montuïri, Porreres, Santanyí,Ses Salines, Llucmajor S'ha organit-zat un torneig inter-comarcal entre se-leccions de Calvià, Inca, Manacor,Llevant i Sa Pobla. Tot mira cap a la se-lecció de la propera temporada. Per altrapart, dues vegades a la setmana impar-tesc classes de futbol a la barriada deSanta Isabel en un programa que duu aterme l'Ajuntament de Palma.

Es evident l'interès i l'eforç que posaen Joan Garau tant en la preparació delsjoves futbolistes com en la direcció en elcamp de futbol. I el fruits són palpables.

J.A. Payeres

ESPORTS

23

9 0 p7Gtualtw

Llorens Bausi Rigo, entrenador de l'equip de futbol aleví

NadorEls tests semblen a les olles. El seu

pare va ser jugador i entrenador. EnLlorenç Bauçd Rigo, de 29 anys, ha se-guit la mateixa trajectória de son pare.Actualment es l'entrenador dels alevinsi dels cadets del CD Montuïri. Tot iaixò, l'entrevista d'ara fa nomes re-ferencia als mes petits, els jugadors queparticipen en el mal anomenat torneig"benjamr (tocaria dir-se "alevr ) delConseil Insular de Mallorca.

Va començar a jugar als sis anys i hamilitat en els benjamins, alevins, infan-tils i juvenils del Montuïri. Durant cincanys va formar part de l'equip de I Pre-ferent i altres dos, a Ill di visió. Final-ment, va estar fitxat amb l'Algaida de liregional.

- Quan et vares iniciar com a entre-nador?

- Aquesta temporada 1993-94, desprésd'haver realitzat l'any passat el curs demonitor poliesportiu escolar de la Direc-ció General d'Esports.

- T'agrada preparar aquests nins?

- Sí. És una experiéncia molt positiva.A part d'entrenar l'esport que jo hepracticat sempre, em permet posar enpràctica els coneixements apresos alcurs de monitors.

- Trobes que aprenen?

- Crec que sí. Van progressant. Totstenen moltes ganes d'aprendre i de jugarbd.

- Quan entrenau?

- Els dimarts i dijous, de cinc i mitja aset de l'horabaixa, al camp "Es Revolt".

- Quines coses els ensenyes?

- Essencialment la part técnica de l'es-port: aturades, els diferents tocs de pilo-ta, les passades etc ... També, és clar,tàctica de joc i certes jugades d'estratè-gia.

- Què els costa més a l'hora de jugar?

- Quant a la part esportiva, concentrar-se en el joc.

• Podries dir-nos el nom d'aquestespromeses?

- Porter: Francesc Ginard; defenses:

mateix nivell. Hi ha un equip que desta-ca per damunt dels altres, que és elManacor.

- Com vos ha anat la primera fasede la lliga?

- Hem quedat en sisena posició i araparticipam en el grup que correspon alnostre nivell, ja que després d'aquestaprimera fase, es fan tres sub-grups ambl'inicial. Els tres primers disputen elcampionat de Balears amb clubs de lacategoria del Mallorca, Cide, La Salleetc ... Els quatre següents -entre elsquals figuram nosaltres- juguen amb elsqui han tengut la mateixa posició en l'al-tre grup de la comarca de Manacor. Elstres darrers van també amb els darrersd'aquest altre grup de la comarca deManacor.

- Quins són, per tant, els vostres ri-vals de l'actual play-off?

- Vilafranca, Cardassar, Algaida,Avance d'Artà, Felanitx, S'Horta iPorreres.

J.A. Payeres

Joan Caries, Pau Pomar, Toni GayA,T6fol i Joan Miralles; mitjos: MiguelJoan, Josep, Joan Company; davanters:Sebastià, Joan David, Tomeu, Toni iMarc.

- Com veus el futbol d'aquesta cate-goria a altres pobles?

- El futbol a tots els pobles de la co-marca de Manacor està pràcticament al

actual

tres.

Dos infantilsbarkpartiol8h unEis veterans de tutb0710*,

.;.,

s\U

»4‘,‘‘

enils acaben ei caperario per aia al

saleoci6 comarcal deran moment:

Equip de lutbolet iniciació que aquest passat mes ha acabat el torneig comarcal

Fad valer laseva nòmina

NOMINK

"SA NOSTRA"CAIXA DE BALEARS41===_

24 ESPORTS

El C.E. Montuïri a una passa de jugar el play-off d'ascens a Il-BL'equip benjamí de futbol-7 i el de futbolet han acabat la higa

Al mes de febrer, eren els benjaminsde futbol qui arribaven al termini dela fase regular de la Iliga. Ara dispu-ten el play-off.

Aquest passat març, els petits defutbolet han acabat el torneig comar-cal i els benjamins de futbol-7, la lliga.

Durant l'actual abril, ho faran elscadets i els juvenils. Els primer Iluita-ran per no perdre la categoria i els se-gons per quedar dins les sis primeresplaces que donen opció a participaren el campionat de Balears.

Després de cada un d'aquests cam-pionats, vénen -si el club ho demana-les intervencions a la copa President.

L'equip de III divisió es troba a unapassa de classificar-se per a disputarel play-off d'ascens a II-B. Matemàti-cament, basta en guanyar els partitsque resten en Es Revolt.

Mini -bàsquetMontuïri, 22 - Sant Josep, 30Pla de na Tesa, 28 - Montuïri, 39Santa Mònica, 48 - Montuïri, 9Colonya Pollença, 37 - Montuïri, 30

Futbolet iniciacióSant Joan, 8 - Montuïri, 2Montuïri, 3 - Sineu, 5Sant Jordi, 4 - Montuïri, 7 (final tor-

neig comarcal)

Benjamins futbol-7Montuïri, 4 - Porreres, 1Vilafranca, O - Montuïri, 2Montuiri,2 - Manacor, 5Manacorins, 4 - Montuïri, 1 (final

campionat)

Futbol-7 veteransHens/Friusa, 5 - Pub Sa Faixina, 3Rellotgeria El Sol, O - Hens/Friusa, 12Hens/Friusa, 8 - Gesa, 2

Futbol benjamíS'Horta, 3 - Montuïri,Montuiri, 2 - Cardassar, 3Felanitx, 1 - Montuïri, 2Montuïri, 2 - Algaida, 3

Futbol infantilPorreres, 2 - Montuïri, 3Montuïri, 1 - Can Picafort,La Salle Manacor, O - Montuïri, 5

Futbol cadetManacor, 6 - Montuïri, 1Montuiri, O - J. Sallista, 2At. Rafal, 5- Montuïri, 2Montuïri, 3 - Murense, 3

Futbol juvenilMontuïri, 4 - Campos, 2Manacor A, 1 - Montuïri, 2Montuïri, 5 - J. Sallista,Cide B, 4 - Montuïri, 3

Futbol III divisióSólkr, 1 - Montuiri, 1

Als 35 minuts de la primera part, Can-

tos de cap avança el Montuïri en el mar-cador. Quan mancaven 9 minuts per aca-bar l'encontre, Salvador estableix l'em-pat de finitiu. Segons els corresponsalsde Sóller, el resultat pot qualificar-se dejust. Reconeixen que el Montuïri podriahaver guanyat, si hagués aprofitat lesocasions que els davanters tengueren.

Monturri, 2 - Mallorca B, IExpectaci6 i gran entrada en "Es Revolt".

Merescudament els locals derrotaren elsegon equip mallorquinista que va per-dre el liderat en benefici de l'At. Bale-ars. Als 31 minuts, Cantos marca el pri-mer gol. Aixf acaba la primera part. Alminut 71, en un error de la retaguardialocal, el defensa Gerardo iguala el resul-tat tot aprofitant oportunitat delsciutadans. Quan mancaven tres minutsperacabar, Fiol posà justfcia amb el 2-1.

Sporting Maonès, O - Montulri,Passa de gegant per mantenir la di-

ferència en relació al cinquè classificat iconsolidar la tercera posició a la taula.En front d'un històric rival, i sense arris-car massa, el montuirers aconseguiren un

Joan Barceló (pare), 4" classificat en elCampionat d'Espanya de Cros de Veterans C

El passat 6 de març es va dis-putar el XIX' Campionat d'Espa-nya de Cros per a veterans a lalocalitat gironina de Caldes deMalavella.

En la categoria Veterans C,l'atleta montuirer, Joan BarcelóProhens aconseguí el quart Hocnacional.

Sobre una distància aproxima-da d'un 6.000 metres, en un cir-cuit força costerut, propi delscrossos del Nord, el nostre ve-terà corredor el va finalitzar enun crono de 22 minuts, 13 se-gons.

No hi ha dubte del gran esforçi preparació tècnica que duu aterme Joan Barceló, el qual, a laseva edat, encara dóna prestigial nostre poble.

Enhorabona!

Equip de futbolet-7 benjaml que el passat 26 de marc va arribar a la final de la higa

ESPORTS

25

positiu gràcies a la bona labor defensiva.

Monturri, 3 -Mentre la primera part fou soporífera i

de pèssima qualitat per part d'ambdósequips, a la segona, va millorar el Mon-tuïri. Cal dir, per altra part, que el Calviàdemostrà ser un fluix equip. Els gols fo-ren marcats per Sampol (2) i Bussi.D'aquesta manera en Sampol iguala enManolo del Mallorca B a la primera po-sició de golejadors de III divisió.

ELS PARTITS D'AQUEST MESD'ABRIL

Mini-bAsquetCampanet - MontuïriMontuïri - Santa MariaJovent - Montuïri

Futbol-7 veteransC.Orejuela/Race - Hens/FriusaHens/Friusa - Can FelipSant Jordi - Hens/FriusaHens/Friusa - Universitat

Futbol benjamí CIMVilafranca - MontuïriAvance - MontuiriMontuiri - PorreresMontuïri - S'Horta (inici 2' volta)

Futbol infantilMontuïri - ManacorS'Horta - MontuïriMontuïri - Santanyí

Futbol cadetMontuïri -

Dos seleccionats

Les promeses de futbol, CristdfolAndreu i Vicenç Vaguer, han participaen la selecció infantil comarcal deLlevant que té l'objectiu de preparar laselecció balear de la propera temporadade la categoria sub-14. Han assistit ales convocatbries i entrenaments i hanjugat contra la selecció de Calvià.

Campos - Montuïri (final campionat)Futbol juvenil

Patronat - MontuïriCollerense - Montuïri (final lliga

Mall)III divisió

Montuïri - Badia Cala MillorPollença - MontuïriMontuïri - EsporlesLa Victòria - Montuïri

Biel Gomila

A la zona des Molinar es conserven la major part de molins de la població

Us del sol a Montuïri

3% 2%12%

83%

Li ForestalLi SecaLi ReguiuLi Urbà

12'22 %8306 %316 %1'56 %

26 CONEGUEM MONTUÏRI

Les conques hidrogifiques naturals del nostre termeL'escasa riquesa forestal i els cultius

Des del punt de vista hidrogràfic és in-teressant fer un repas a la configuraciódel nostre terme per tal de veure quin ésel curs que segueixen les algues tant depluja com subterrànies.

Pel que fa a les conques hidrogràfi-ques cal convenir que pertany a les deltorrents de Muro, de Binicaubell, de naBorges i de Son Catlar. Els tres primerscursos fan part del vessant d'Alcúdia, elqual drena la major part del terme, men-tre que el torrent de Son Catlar s'integraal vessant meridional o de Campos. Eltorrent de Pina n'és el més relevant isorgeix de la confluència, al sud de lavila, de síquies, com les d'Alcoraia, SonRubí, So na Moiana i sa Torre. Les duesprimeres recullen les aigiies dels ves-sants septentrionals del puig de RocaBufeta i de la serra Llarga. Les síquiesde sa Maimona i de sa Torre neixen alsvessants orientais dels puig des FigueralVell i de na Muda, i a les faldes tambéorientals dels puigs de Sant Miguel i desa Costa de Son Vaquer, respectivament.

Una vegada confluïdes les síquies, eltorrent travessa Son Conill i Son Pujolja dins el terme d'Algaida, can Canut iSon Corro. Passa per l'oest de Ruberts iels horts de Cascanar (Sencelles) i repl'aportació, prop de Son Barrera(Costitx), del torrent de Sencelles, tambéanomenat de Biniali o de Solleric.

A continuació aflueix al torrentd'Almadra o de Rafalgarcés, formant eltorrent de Son Bordils, també dit deVinagrella o de Muro.

Altres cursos menors del terme s6n elde Son Vent, que neix a les faldes detramuntana dels puigs de s'Almudaina ide sa Costa de Son Vaquer, i el torrentd'Horteta, que travessa la petita zona de-pressionaria, situada entre els puigs deSant Miguel, de na Muda i de Cugulutx,dels quals recull les algues. Aquests doscursos aflueixen als torrents de Binicau-bell i de na Borges, respectivament.

Finalment hi ha l'Ana sud-oriental, in-tegrada pels vessant orientals de la serraLlarga, de l'altiplà de Son Mut-SonManera i del Puig des Figueral Vell, queno té cursos definits i que aboca les se-ves aigües a afluents del torrent de SonCallar.

Boscos i cultius

La superficie forestal representa1'11'93% del total municipal. El pinar(57'32%) mesclat sovint amb l'alzinar(22'7%), creix als puigs de na Muda i deSant Miguel i a la serra des Fonoll.

La garriga (19'8%) ocupa les cotesmés elevades de la serra Llarga i deRoca Bufeta i s'entremescla amb la pi-neda a les faldes d'aquestes dues eleva-dons i als puigs de s'Almudaina, sesCoves i Cugulutx.

El conradís compren el 84'3% de lasuperficie. Els cultius de seca (96'4%)s6n representats pels cereals, els ame-tiers, els farratges i les hortalisses. Elsprimers, integrats per la civada, l'ordi iel blat, en s6n els tués característics,amb el 43% del seca, i apareixen a lesàrees baixes argiloses.

Els =Mers, amb garrovers aillas, escultiven als indrets arrecerats dels cos-ters i els altiplans de les primera area.Els farratges, sovint associats a cultiusarboris i orientats a les ramaderia ovina ivaccina, hi tenen una distribució irregu-lar.

Pel que fa a les hortalisses de seca,s6n representades per la tomatiga, el me-16, la síndria i el pebre, i es conren a lesterres de la segona area, com Son Conill,Galiana, Son Pujol i Son Picornell.

El reguiu, el 3'6% del total cultivai, eslocalitza majoritàriament també enaquestes terres i als terrenys propers deSon Comelles i de Mianes, on es con-centren gran part de les perforacions. Elregadiu es dedica als cultius d'hortalis-ses, com api, bleda, espinac, grill i juli-vert i farratges.

Nota.- Bona part d'aquest article ha estat muetde la veu Montufri, de la Gran Enciclopèdia deMallorca, publicada per Brisas.

Seguridad yLimpiezas, S.A.

Gremio de Tejedores, 34 (Pasaje)Tlfs. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 11

Pol. Son Castel() 07009 Palma de Mallorca

MISCEL•LÀNIA 27

1:Dcuic4rAlt [1)0agwiltcmc25 anys enreraAbril de 1969

Comedies

Dues obres teatrals foren presentadesels dies 7 I 13 d'abril del 69 (2=' festa dePasqua), a la Sala Mariana: El món perun forat, dirigida per Martí Ferrer i l'ac-tuació de Francesca Gardas, FrancescaMelia, Llorenç Amengual, AntòniaGarcias, Bernat Rossinyol, Rafel Ribas,Jaume Roca i Antbnia Gomila. I el sainetHotel cosmopolita, dirigit per HonoratMoll, i els actors Joan Cerda, JoanaRoca, Rafe! Miralles, Joan Verger, Ga-briel Mayol, Antònia Miralles, BartomeuAndreu, Bartomeu Amengual i MargalidaMelia.

50 anys enrera

Abril de 1944Nou padró

L'Ajuntament va acordar redactar unnou padró de bens, ja que el que hi ha-via era veil i ple de defectes. Un treballque en aquells temps ja va costar a lesargues municipals 15.000 pessetes.

100 anys enrera

Abril de 1894Substitució en el servei

Dia 10 d'abril del 1894 es va presentardavant el Consistori en Josep MirallesBibiloni, pare del mosso Josep MiraIlesSureda, per atorgar consentiment per-qua el seu fill pugui substituir en el ser-vei militar Gabriel Gomila MiraIles, reclu-ta de l'actual reemplaç, per ultramar.L'Ajuntament va estar conforme i adme-té dita substitució.

hotic4 ,t), rge

15 d'abril de 1969Monserrat Veny Vaguer (Porre-

renc) amb Joana Aina Cerdà Gela-bert "Cuca".

19 d'abril de 1969

Jeroni Fernandez Boluda ambIsabel Sanchez Monjón. (No nas-queren a Montuïri)

Març de 1994

DefuncionsDia 4.- Margalida Mayol Gomila "Be-

lla", viuda, de 91 anys.Dia 7.- Miguel Fullana Gual "Galia-

na", viuda, de 88 anys.Dia 8.- Gabriel Marimón Ferrer "Pa-

vora", viudo, de 92 anys.Dia 23.- Sebastià Pocovi Mayo! "Se-

rena", casat, de 72 anys.

CCagliDtT 41i 13 asaCoca de formatgetendre o brossat

Ingredients1/2 quilo de formatge o brossat10 cullerades de sucre1 cullerada de "Maicena"3 ous

Un poc de lletUna grepadeta de pancesRom.

ElaboracióEncalentir el rom i posar-hi les panses

una estona. Amb el "multibat" mesclarels altres ingredients, posar-ho dins unmolle al forn uns 15 minuts. Una vega-da eixugades les panses, posar-les perdamunt la coca.

Francisca Miralles Sastre"Cas Manescal"

Març de 1994Dia 1 2'4 1. m 1 .

" 22 114Total 13'8

UcAicPel Ram

Pel Ram, en haver dinat,hi havia es dotze sermons,homos amb devocions,i ara no n'hi ha cap;si no ho tenc mal reparatningú passa pes graons.

El dia de PasquaDe gloses, jo no en tenc ganes,

ni sé per on començar,perà a tots vull desitjarque plegats puguem menjarper Pasqua, bones panades;totes plenes de talladesi ets ossos seran pes ca.

La festa des PuigEs Puig de la Bona Pau

sa festa han sabuda fer,sa batlesa ha quedat bé,supès que tots ho trobau,perquè si bé la miraucap defecte dolent té:guapa com un clavellerquan es clavells li llevau,si tots, com jo, desitjautambé ho serà l'any que ve.

Miguel Massanet "Parr!"

Setmar Santa i27 de marc. Diumenge del Ram

A les 12.- Benedicció de rams i pal-mes a la Creu de Son Rafel Mas.Acte seguit, processó i Missa solem-ne.

A les 21.- Eucaristia.

30 de marc. Dimecres Sant

A les 1930.- Missa Crismal a laSeu, presidida pel Sr. Bisbe.

Pasqua de - )943 d'abri!. Diumenge de Pasqua

A les 9.- Processó festiva del'Encontre i Ofici de Pasqua.

A les 21.- Eucaristia.

4 d'abri!. Segona festa

A les 21.- Ofici solemne amb parti-cipació de la Coral "Mont-Lliri".

5 d'abri!. Festa des Puig31 de marc. Dijous Sant

A les 19.- Eucaristia del DarrerSopar de Jesús. Processó i Vetla dePregaria.

1 d'abri!. Divendres Sant

A les 19.- Celebració Litúrgica deIa Passió de Crist. Davallament iProcessó.

2 d'abri!. Dissabte Sant

A les 2030.- Vetla Pasqual.

A les 9.- Concentració a Plaça ipartida a peu cap al Puig de SantMiguel.

A les 11.- Celebració Eucarística aIa capella del Puig, davant la imatgede la Mare de Deu de la Bona Pau.Predicara el P. Joan Pocoví,MM.SS.CC.

Per acabar, a la plaça des Puig,ball de bot, festa i alegria a rompre.

I que sia per molts d'anys!

La festadel diades PuigCom a culminacióde les lestespasquals, com ja éstradicional, elsmontuirers tornaremreviure de bell nou,amb goig, la tercerafesta de Pasqua enEs Puig.

(La foto correspon ala dada del passat1992)

28 ESGLÉSIA EN CAMi

Les celebracic. is pasquals donen sentit a la vida cristianaSet mana Santa i Pasqua

De bell nou ens trobam davam les ce-lebracions litúrgiques de la SetmanaSanta i Pasqua en les quais tornaremcommemorar els principals esdeveni-ments que donen sentit a la vida cristia-na. Per això es d'esperar que els catòlicsmontuirers responguin, com ho sabenfer, participant als actes programats.

Horari de misses

Les misses vespertines dels dissabtes,diumenges i festius, a partir d'aquestmes i fins que duri l'horari d'estiu, serana les 9 del vespre.

Els funerals tamile seran a les 9 delvespre i, com de costum, el condol escontinuara donant a partir d'un quartd'hora ahans.

Dia del seminari

La collecta del Dia del Seminari varecollir a la nostra parrequia un total de53.040 pessetes. Gracies per aquesta ge-nerositat.

Jornada vocacional

A Montission de Porreres i per a jovesa partir dels 16 anys, el proper 23 d'abril(dissabte) se celebrara una jornada voca-cional a la que hi estan convidats tots elsde Montuïri. Per a mes informació, po-sar-se en contacte amb el Rector.

Catequesi familiar

El curs de catequesi familiar celebratenguany al llarg dels mesos d'hivernacabara aquest mes d'abril. Els paresque hi han participat hauran pogut ado-nar-se'n de la importancia de l'educaciócristiana per als seus fills.

Formació per a responsables

El proper dia 18 d'abril tendrem unabona xerrada formativa de Mn. TeodorSuau sobre un tema pasqual: "Elsd'Emaús es troben amb el Ressuscitai".Sera a les 21'30 a Ca Ses Monges deSant Joan.